La Llei d’accessibilitat, del 6 d’abril de 1995, va suposar un avenç significatiu en el reconeixement dels drets de les persones amb discapacitat a Andorra. Ara bé, aquesta norma es va centrar principalment en l’eliminació de barreres arquitectòniques i urbanístiques, promovent l’accessibilitat en l’entorn físic. Tanmateix, des que es va aprovar, han transcorregut tres dècades, un període durant el qual les necessitats socials, els progressos tecnològics i els estàndards internacionals han evolucionat profundament.

Un pas rellevant en l’actualització del marc normatiu va tenir lloc amb l’aprovació de la Llei 27/2017, del 30 de novembre, de mesures urgents per a l’aplicació del Conveni relatiu als drets de les persones amb discapacitat, fet a Nova York el 13 de desembre del 2006, la qual va adaptar la legislació sectorial i va afectar, entre altres normes, la Llei d’accessibilitat, per tal d’introduir-hi conceptes fonamentals, com ara el disseny universal. Així mateix, aquest text encomanava al Govern l’aprovació d’un projecte de llei de modificació de la Llei d’accessibilitat, del 6 d’abril de 1995, adequat a les noves necessitats de la societat i conforme als nous criteris establerts al Conveni relatiu als drets de les persones amb discapacitat.

És per això que la Llei d’accessibilitat universal s’emmarca en les recomanacions dels organismes internacionals, en especial el Comitè sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de les Nacions Unides, i en els principals Objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de l’Agenda 2030.

Avui, Andorra, compromesa amb els valors de justícia social i integració, reconeix la necessitat d’avançar cap a un marc normatiu renovat i ambiciós que s’ajusti als principis de l’accessibilitat universal i el disseny per a tothom, adaptat a les exigències contemporànies. En aquest sentit, l’accessibilitat universal constitueix no només un requisit essencial per garantir la igualtat d’oportunitats, sinó també una condició indispensable per al desenvolupament personal, social i econòmic de tota la ciutadania.

En efecte, aquesta Llei té com a objectiu principal assegurar l’eliminació de barreres físiques, comunicatives, sensorials i cognitives que encara persisteixen i que dificulten la plena participació de totes les persones, i especialment les persones amb discapacitat i altres col·lectius vulnerables, en els diversos àmbits de la vida quotidiana. Això, establint els mecanismes necessaris per garantir que totes les persones puguin accedir, utilitzar i gaudir, en condicions d’igualtat, els espais públics i privats d’ús públic, així com els serveis i els productes.

Amb aquesta finalitat, la Llei que ens ocupa regula l’accessibilitat en àmbits tan diversos com l’entorn natural, l’entorn urbanitzat, l’entorn edificat, el transport, les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), els productes, els serveis públics i d’ús públic i les activitats culturals, esportives i de lleure.

Aquest text preveu un desplegament reglamentari que permetrà desenvolupar, d’una forma detallada i homogènia, les disposicions tècniques necessàries per garantir l’harmonització dels requisits d’accessibilitat, especialment, per a determinats productes i serveis, així com l’accessibilitat als altres entorns.

Amb l’aprovació d’aquesta Llei, Andorra traça el camí cap a un futur més just i inclusiu, i consolida el seu compromís amb els drets fonamentals de totes les persones, sense distincions.

La Llei s’estructura en cinquanta articles repartits en quatre capítols, tres disposicions addicionals, dos disposicions transitòries, una disposició derogatòria i onze disposicions finals.

El capítol primer ofereix el marc conceptual per entendre els seus objectius i l’àmbit d’aplicació. Així, s’hi defineixen conceptes clau i s’hi fixa l’objecte de la Llei, que és garantir l’accessibilitat universal i integral a tots els entorns. Pel que fa a l’àmbit d’aplicació, la norma s’estén a tots els sectors públics i privats, incloent-hi edificis, locals, mitjans de transport, informació i mitjans de comunicació i productes i serveis. A més, s’hi defineixen les competències de les administracions públiques en matèria d’accessibilitat, especificant que són les responsables d’aplicar, supervisar i fomentar el compliment de la Llei. Així mateix, s’hi inclou la possibilitat d’adoptar solucions alternatives quan l’adaptació no sigui viable per raons tècniques o econòmiques i s’introdueixen criteris per avaluar-ne la proporcionalitat, tant econòmica com dels mitjans tècnics. Tot amb la voluntat d’establir criteris objectius per determinar els supòsits en què l’adaptació no sigui viable.

El capítol segon se centra en cadascun dels entorns de l’accessibilitat i es divideix en nou seccions: la primera, la segona i la tercera regulen l’accessibilitat a l’espai físic; la quarta estableix els procediments administratius que es veuen afectats per aquesta Llei; la cinquena es dedica a l’accessibilitat en els mitjans de transport; la sisena tracta de l’accessibilitat en la informació i la comunicació; la setena, l’accés als serveis públics i d’ús públic; la vuitena se centra en l’accessibilitat en els productes, i la novena defineix l’accessibilitat en les activitats culturals, esportives i de lleure.

El capítol tercer estableix les mesures de foment i promoció de l’accessibilitat. Entre elles, destaca l’obligació de les persones físiques o jurídiques, públiques i privades, titulars d’un servei públic o d’ús públic existent, d’elaborar plans d’accessibilitat, d’implementació gradual, per facilitar una transició ordenada i sostenible cap a l’accessibilitat universal.

També crea el distintiu de qualitat de l’accessibilitat, regula els aspectes principals de la Comissió per al Foment de l’Accessibilitat i garanteix la participació activa de les persones amb discapacitat i les seves organitzacions. Aquest enfocament participatiu busca assegurar que les necessitats i experiències de les persones amb discapacitat siguin el centre de totes les decisions. Finalment, es preveuen mesures de foment, promoció i sensibilització destinades a incentivar l’accessibilitat universal en tots els espais, entorns i processos. Només amb una ciutadania i unes institucions conscienciades sobre la importància de la inclusió i el respecte per la diversitat serà possible transformar Andorra en un país realment accessible i integrador.

El capítol quart preveu el règim sancionador, que incorpora mecanismes d’inspecció, supervisió i seguiment per assegurar el compliment de les disposicions establertes en aquesta Llei.

A través de les disposicions addicionals segona i tercera, s’encomana al Govern que estableixi un nou sistema d’ajuts, subvencions i incentius fiscals adreçats a aquelles empreses que hagin d’adaptar les seves infraestructures, productes o serveis a les exigències d’accessibilitat, i que implementi un sistema de representació del sector empresarial per tal que participi en els processos d’elaboració de la normativa reglamentària que ha de desplegar aquesta Llei.

Les disposicions finals, a més de determinar l’entrada en vigor de la Llei, modifiquen diverses normes, per adaptar-les als nous preceptes legals. En particular, es modifiquen diverses normes en matèria jurisdiccional en l’àmbit penal, civil i contenciós administratiu, per incorporar-hi les prescripcions d’aquesta Llei en matèria de suport a les persones amb discapacitat en el marc de la tramitació de procediments judicials.

Capítol primer. Disposicions generals

Article 1. Definicions

A l’efecte d’aquesta Llei, s’estableixen les definicions següents:

Accessibilitat universal: conjunt de condicions d’usabilitat i comprensibilitat que s’ha d’acomplir a l’entorn físic natural, urbanitzat i edificat, els mitjans de transport, l’accés a la informació i les formes d’interacció amb els serveis públics i d’ús públic i els sistemes d’informació, d’expressió i de comunicació, perquè totes les persones els puguin fer servir i puguin gaudir-ne amb seguretat i comoditat, i de la manera més autònoma i natural possible, en els termes establerts en aquesta Llei i els reglaments que la desenvolupin, sense detriment de l’eventual utilització de mitjans de suport alternatius.

Accessible: entorn dissenyat o adaptat perquè totes les persones puguin utilitzar-lo amb seguretat, autonomia i comoditat, independentment de les seves capacitats.

Practicable: entorn que és utilitzable amb certes limitacions o esforç addicional.

Barreres a l’accessibilitat: impediments, traves o obstacles per a la interacció de les persones amb l’entorn físic, el transport, els productes, els serveis, la informació i les comunicacions.

Persones amb mobilitat reduïda: persones que tenen dificultats per desplaçar-se, moure’s o interaccionar amb l’entorn amb seguretat i autonomia.

Persones amb discapacitat: persones que tenen deficiències físiques, mentals, intel·lectuals o sensorials a llarg termini que, en interactuar amb diverses barreres, poden impedir la seva participació plena i efectiva en la societat, en igualtat de condicions amb les altres persones.

Entorn físic: entorn natural d’ús públic, entorn urbanitzat i entorn edificat.

i. Entorns naturals d’ús públic: espais del medi natural amb accés rodat i amb serveis que permetin un ús públic, destinats a ser utilitzats per la ciutadania per a activitats recreatives, culturals, educatives o d’esbarjo.

ii. Entorns urbanitzats: vies, parcs, places i altres espais exteriors d’ús públic situats en l’entorn urbà.

iii. Entorns edificats: edificis i locals d’ús públic i edificis d’habitatges.

Ús públic: usat per un nombre indeterminat de persones o pel públic en general. No es consideren edificis o espais d’ús públic els destinats a l’ús privatiu d’habitatge.

Edificació: la part d’un edifici, l’edifici o el conjunt d’edificis amb identitat pròpia que es poden destinar a diverses finalitats. En l’edificació, hi són compresos les instal·lacions fixes i l’equipament propi i també els elements d’urbanització interior de la parcel·la o del solar que estan adscrits a l’edifici. El terme edifici s’empra amb el mateix significat que el que s’indica per al terme edificació, incloent-hi els elements que hi són compresos.

Edifici d’habitatges: edificació que es troba en l’entorn urbanitzat o natural, destinada a la residència de les persones físiques, inclosos els espais comuns de l’edifici que té aquesta finalitat.

⋯

La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.