Llei 4/2025, del 30 de gener, del pressupost per a l’exercici del 2025

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 30 de gener del 2025 ha aprovat la següent:

Llei 4/2025, del 30 de gener, del pressupost per a l’exercici del 2025

Exposició de motius

El marc normatiu del pressupost general de l’Estat per a l’exercici del 2025 es fonamenta en la Constitució del Principat d’Andorra, del 28 d’abril del 1993; la Llei general de les finances públiques, del 19 de desembre del 1996 (LGFP), i la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal, i les seves modificacions posteriors (LSEFP), respectivament.

La Llei del pressupost general regula les obligacions que, com a màxim, poden reconèixer durant l’exercici del 2025 l’Administració general, les entitats parapúbliques o de dret públic i les societats públiques participades per l’Administració general, i els drets que es preveuen liquidar durant el mateix exercici, d’acord amb els principis pressupostaris que estableix la Llei general de les finances públiques i d’acord amb el marc pressupostari o, cosa que és el mateix, la projecció pressupostària per als anys de mandat en què s’emmarquen els pressupostos anuals de la legislatura.

En concret, la Llei inclou un contingut necessari constituït per la determinació de la previsió d’ingressos per a l’exercici del 2025 i les obligacions que, com a màxim, poden reconèixer durant l’exercici del 2025 l’Administració general i les seves entitats dependents o vinculades. I també, les regles o els criteris d’execució del pressupost general per a l’exercici del 2025, per mitjà de l’articulat i les disposicions de la Llei, que es limita a les matèries o qüestions que tenen relació directa amb les previsions d’ingressos, les habilitacions de despesa i els criteris de política econòmica general.

Si bé la Llei del pressupost anual es pot qualificar com una norma essencialment temporal, es fa necessari incloure-hi, mitjançant disposicions finals, modificacions amb caràcter permanent de normes legals que regulen aspectes relacionats amb les finances públiques, la funció pública i l’activitat econòmica del sector públic. Les disposicions finals de modificació de normes vigents són per vetllar per l’equilibri en l’execució del marc pressupostari i per la utilització dels recursos disponibles d’acord amb el principi de bona gestió (economia, eficiència i eficàcia), a l’efecte de garantir el compliment de les obligacions establertes en l’LSEFP.

El marc pressupostari del Govern per al període que va de l’exercici del 2024 a l’exercici del 2027, ambdós inclosos, suporta el programa del Govern del mandat legislatiu, que al seu torn és fruit dels objectius estratègics per al mandat.

Cal fer avinent que el pressupost de l’Administració general per a l’exercici del 2025 i el marc pressupostari del Govern –en el qual s’inclou– respecten i compleixen el límit d’endeutament i de despesa màxima permesa de l’Administració general establerts en l’LSEFP, si bé no respecta, per motius conjunturals i d’evolució natural de l’economia andorrana, les normes sobre la despesa corrent i la imposició directa contingudes en la mateixa Llei. Cal remarcar que aquests darrers són dos criteris per als quals l’LSEFP no preveu mecanismes correctius.

La part essencial de la Llei del pressupost es recull en el capítol primer, “Els crèdits i les seves modificacions”, atès que s’hi defineix l’àmbit del pressupost de l’Estat, i s’aprova la totalitat dels estats d’ingressos i despeses del sector públic estatal. El capítol primer també conté les normes de modificació i ampliació dels crèdits pressupostaris que clarifiquen, matisen i complementen el que regula l’LGFP en aquest sentit.

El capítol segon de la Llei del pressupost, “Gestió pressupostària i despesa pública”, regula els aspectes en matèria de contractació pública, d’ajuts, de la funció pública i de les finances públiques que concreten i permeten aplicar i executar per a cada exercici pressupostari els preceptes aplicables.

En particular, aquest capítol estableix les retribucions i el règim de la contractació de personal de l’Administració general, de l’Administració de justícia, de les societats públiques, de les entitats parapúbliques, de dret públic i altres organismes públics i de les entitats autònomes les despeses corrents de les quals es financen mitjançant transferència corrent del Govern.

En relació amb les retribucions del personal, la Llei estableix que s’actualitzaran durant l’exercici del 2025 en funció de l’evolució de l’índex de preus de consum (IPC).

Quant al règim de contractació de personal, la Llei continua corregint les distorsions que s’han produït en l’aplicació de la Llei de la funció pública i de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals –aplicable a les entitats dependents o vinculades a l’Administració general– i que s’han generat arran de les restriccions legals del període que va de l’any 2009 al 2015, ambdós inclosos, per contractar personal fix i també personal interí. En aquest sentit, igual que els anys que van del 2016 al 2024, ambdós inclosos, la Llei determina que les places vacants que estan ocupades per personal interí es poden cobrir amb personal fix, d’acord amb els principis de publicitat, igualtat i concurrència amb acord del Govern o de l’òrgan competent, i amb els informes previs preceptius. La Llei també preveu la possibilitat de cobertura de les places vacants generades fins avui i que no es troben ocupades.

Igualment, la Llei autoritza amb caràcter rigorosament excepcional la creació de determinades places en llocs de treball concrets i vinculats a necessitats urgents i inajornables. La provisió d’aquestes places l’acorda l’òrgan competent amb el vistiplau del departament responsable dels recursos humans de les administracions o entitats que integren el pressupost general de l’Estat, respectivament. Per a la provisió d’aquestes places, es requereix l’informe preceptiu de la Direcció sobre la seva idoneïtat i en què quedi evidenciada l’eficiència econòmica, d’acord amb la metodologia i les directrius aprovades prèviament pels òrgans competents.

El capítol tercer de la Llei del pressupost general, “Operacions financeres”, regula en un primer article la fixació de l’interès legal i, des de l’exercici del 2015, de l’interès moratori. I, en un segon article, el règim de l’endeutament i la fixació, per a l’exercici del 2025, de la quantitat màxima d’endeutament i de la prestació de garanties mitjançant aval, que és una matèria que la mateixa norma de les finances públiques determina que cal aprovar per llei per a cada exercici pressupostari.

Després, els tres articles següents actualitzen preceptes, en virtut de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social i les seves modificacions posteriors. El primer article determina l’actualització dels preus de compra i de venda del punt de jubilació d’acord amb l’índex de preus de consum. El segon estableix la revaloració de les prestacions econòmiques pagades per la Caixa Andorrana de Seguretat Social, amb l’aplicació progressiva de la variació de l’índex de preus de consum (IPC), en funció d’uns intervals que comprenen els imports de la pensió. I el tercer determina que l’índex d’actualització de les cotitzacions que s’ha d’aplicar en el càlcul dels capitals de jubilació és l’índex de preus de consum.

El quart article és el referent a la determinació com a valor de referència del 0% quan l’índex de preus de consum (IPC) sigui negatiu al final de l’any 2024.

El darrer article d’aquest capítol tercer informa del nivell concret de reserves internacionals per a l’exercici del 2025, d’acord amb el que estableix l’article 5 de la Llei 36/2022, del 24 de novembre, de creació de reserves internacionals i accés del sistema financer a assistència en forma de provisió urgent de liquiditat.

La Llei es tanca amb un conjunt de disposicions finals que recullen les modificacions efectuades, amb caràcter permanent, de diverses normes legals; una disposició final, la catorzena, que encomana al Govern presentar el projecte de consolidació que integri la legislació vigent sobre les matèries regulades de les lleis que es modifiquen mitjançant disposicions finals amb caràcter permanent per la Llei del pressupost per a l’exercici del 2025, i la disposició final quinzena, sobre l’entrada en vigor de la norma.

La disposició final primera modifica els articles següents de la Llei general de les finances públiques, del 19-12-1996, i les seves modificacions posteriors (LGFP).

En primer lloc, l’apartat 4, lletra d, de l’article 22, “Pròrroga pressupostària”, de l’LGFP, perquè es puguin considerar els crèdits amb els conceptes relatius a les subvencions per a projectes d’igualtat de gènere a empreses i entitats sense ànim de lucre i les subvencions per a projectes i activitats de l’àmbit social a entitats sense ànim de lucre constituïdes legalment al Principat d’Andorra, dins dels crèdits que la Llei preveu que es puguin prorrogar en una sola vegada i a la bestreta en situació de pròrroga pressupostària, per tal d’anticipar la convocatòria anual; així, es facilita que les associacions o entitats disposin d’un termini més ampli per poder dur a terme els projectes pels quals s’ha rebut l’ajuda.

En segon lloc, l’apartat 5 de l’article 22, “Pròrroga pressupostària”, de l’LGFP, perquè els presidents dels consells d’administració, amb l’acord previ d’aquests consells mateixos, de les entitats parapúbliques o de dret públic i de les societats públiques participades per l’Administració general, tinguin la facultat –igual que el cap de Govern, amb l’acord previ del Govern respecte al seu Projecte de pressupost pendent d’aprovació– de posar en vigor les despeses previstes en els projectes de pressupost respectius pendents d’aprovació i que ja s’havien aprovat amb el caràcter de despeses pluriennals.

I en tercer lloc, l’article 26, “Modificació quantitativa: (III) Transferències de crèdit”, de l’LGFP, per encabir-hi el supòsit de caràcter permanent –pel fet que s’ha previst de manera reiterada en l’articulat de les lleis del pressupost dels exercicis anteriors– en què el ministre encarregat de les finances pot, a proposta del ministre que correspongui, autoritzar transferències entre crèdits –d’un mateix ministeri– dintre d’un mateix programa per a les despeses corrents.

La disposició final segona modifica els articles següents de la Llei 14/2022, del 12 de maig, de contractació pública, i les seves modificacions posteriors (LCP).

L’article 14, “Unió temporal d’empreses”, per tal d’establir que en els contractes de serveis –per promoure la participació de les microempreses i les petites i mitjanes empreses, i de fer prevaler les ofertes presentades per una UTE–, solament es requereix que l’UTE es formalitzi en escriptura pública si el plec de clàusules administratives particulars ho estableix. I per clarificar, per a tots els contractes administratius, que si no és possible la realització amb UTE del contracte, l’òrgan de contractació ha de justificar en l’expedient de contractació els motius raonables pels quals no és possible.

L’apartat 4 de l’article 28, “Formes d’adjudicació”, i l’apartat 7 de l’article 30, “Contractació directa”, per aclarir els supòsits previstos en la contractació directa en què s’aplica el procediment negociat sense publicitat.

La disposició final tercera modifica puntualment diversos articles de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social, i les seves modificacions posteriors; addiciona també dos articles, una disposició addicional i una disposició transitòria a la Llei esmentada. Es tracta, en concret, del següent:

L’addició d’un paràgraf en la lletra b de l’article 19, relatiu a la regulació de la gratuïtat del càrrec de l’administrador.

La modificació de l’apartat 1 de l’article 91, relatiu al rescabalament en cas d’accident o malaltia professional per causa d’una falta inexcusable imputable a l’empresari, per regular els supòsits en què intervé una empresa contractada o subcontractada per l’empresari principal.

L’addició, respectivament: de dos apartats, numerats 4 i 5, a l’article 93, a fi de preveure la reducció dels recàrrecs en els supòsits de bona fe i d’absència de negligència greu i de reincidència; i d’un paràgraf, numerat 5, a l’article 108, per regular la imputació del pagament de cotitzacions en els supòsits de pagament parcial. També es dona una redacció més precisa a l’antic apartat 7, que passa a ser el 8.

La modificació, respectivament: de l’apartat 2 de l’article 114, per ampliar fins a sis mesos el termini de sol·licitud de prestacions periòdiques amb efectes des del moment en què es va produir la circumstància que ocasiona el naixement de la prestació; i de l’apartat 2 de l’article 120, que regula l’inici de cobertura de les prestacions, per donar-hi una redacció més acurada.

La inclusió d’un apartat, numerat 2, a l’article 140, a fi de perllongar la cobertura de les prestacions derivades de malaltia comuna o accident no laboral a les persones assalariades que han vist extingida la seva relació laboral mitjançant el pagament d’una compensació econòmica, per preavís i/o per acomiadament. L’apartat 2 preexistent passa a ser l’apartat 3.

La modificació del títol del capítol quart del títol II del llibre tercer, per incloure-hi els supòsits d’adopció i d’acolliment familiar.

La modificació dels articles 152, 153, 154 i 155, i l’addició de l’article 154 bis, amb la finalitat d’introduir una nova cobertura per als supòsits d’acolliment familiar, en termes semblants als previstos per als supòsits de maternitat, de paternitat o per a la parella que hagi reconegut legalment l’infant, i d’adopció.

La modificació de l’apartat 1 i l’addició d’un apartat, numerat 4, a l’article 180, relatiu a la generació del dret a la pensió de viduïtat. La modificació de l’apartat 1 té per objecte assimilar determinades situacions a la de cotització efectiva, en benefici del perceptor de la pensió, mentre que el nou apartat 4 estableix una excepció per al cas d’homicidi dolós o assassinat i per al cas de maltractament i/o lesió en l’àmbit domèstic o per violència de gènere.

L’addició d’un article, numerat 220 quater, a l’objecte de regular un nou règim especial al qual es puguin acollir determinades persones que eren assegurades indirectes durant la minoria d’edat, i que no ho poden continuar sent després d’assolir la majoria.

La introducció de la disposició addicional dissetena, que té per objecte modificar a partir de l’entrada en vigor d’aquesta disposició el sistema de còmput dels punts de jubilació adquirits per les persones assalariades, que passa a ser sobre la base de la declaració i no segons la cotització efectivament efectuada.

I també, la inclusió de la disposició transitòria vuitena, amb la finalitat de permetre que es puguin acollir al règim de les persones assegurades voluntàries a la branca general les persones que no estan obligades a assegurar-se d’acord amb la llei i que no gaudeixen de protecció social.

La disposició final quarta modifica la disposició addicional vuitena de la Llei 23/2014, del 30 d’octubre, qualificada de creació i de regulació del pla de pensions de la funció pública, i les seves modificacions posteriors, amb l’addició de la disposició addicional novena i la disposició transitòria setena.

La disposició addicional novena estableix, d’una banda, la consideració de partícips del pla de pensions de la funció pública, i assimilats a tots els efectes en aquesta matèria, els treballadors amb contracte de durada indefinida de la Fundació Privada del Sector Públic Andorra Recerca i Innovació (“Andorra Recerca i Innovació”), entre els quals hi ha els treballadors amb contracte de durada indefinida de les entitats següents que van quedar adscrits a Andorra Recerca i Innovació, d’acord amb la Llei 11/2021, del 13 de maig, de creació de la Fundació Privada del Sector Públic Andorra Recerca i Innovació: Fundació Privada Observatori Sostenibilitat d’Andorra, Fundació Privada del Sector Públic ActuaTECH i l’Institut d’Estudis Andorrans (IEA). I de l’altra, estableix que totes les referències fetes a l’IEA i a l’Escola Especialitzada Nostra Senyora de Meritxell en aquesta o en qualsevol altra llei o disposició normativa s’entenen fetes, respectivament, a Andorra Recerca i Innovació i a la Fundació Privada Nostra Senyora de Meritxell.

La disposició transitòria setena estableix les condicions per als funcionaris que s’hagin acollit a la jubilació anticipada o obligatòria –per no haver tingut dret a fer-ho en aplicació de la disposició addicional vuitena perquè es trobaven en situació de partícips en suspens i no van poder fer aportacions ordinàries al pla de pensions– per sol·licitar la modificació de l’import de la prestació de jubilació i percebre-la, amb caràcter retroactiu, per l’import al qual tindrien dret en aplicació de la disposició addicional referida.

La disposició final cinquena modifica els apartats 3 i 7 de l’article 11 bis de la Llei 7/2014, del 20 d’abril, del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments, per actualitzar la llista de les activitats que es consideren de risc, i fer una remissió a l’LGFP en relació amb la prescripció del deute en concepte de rescabalament, respectivament.

La disposició final sisena addiciona l’article 10 bis a la Llei 8/2004, del 27 de maig, qualificada del Cos de Policia per permetre a la Direcció del Cos de Policia reclamar el preu públic corresponent a la persona física o jurídica que sol·liciti mitjans humans o materials del Cos de Policia per a determinats serveis, i sempre que aquests serveis no estiguin vinculats a la resolució urgent de les actuacions pròpies del Departament de Policia.

La disposició final setena addiciona a la Llei 9/2004, del 27 de maig, de la funció pública de l’Administració de Justícia l’annex II, anomenat, “Taula retributiva del personal del Consell Superior de la Justícia”. Es tracta d’una taula retributiva diferenciada de la del personal de l’Administració de justícia, per tal d’establir una classificació professional pròpia dels llocs de treball d’aquest òrgan, conseqüència de les seves competències i atribucions. Aquest instrument permet gestionar de manera específica la seva organització i funcionament assignant una retribució concreta per cada lloc de treball, d’acord amb la seva adscripció funcional i el nivell de classificació professional, en funció del contingut del lloc de treball, tot tenint en compte la missió i les funcions de les àrees i els serveis detallats en el recent Reglament d’estructura orgànica del Consell Superior de la Justícia. Com a conseqüència de l’addició d’aquest annex II, l’anterior annex passa a anomenar-se “Annex I. Taula retributiva del personal de l’Administració de Justícia”.

La disposició final vuitena modifica la disposició addicional de la Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris, per establir de forma permanent l’exempció de l’obligació de presentar els comptes anuals, en benefici de les persones físiques considerades empresaris i professionals (autònoms) i la xifra anual d’ingressos totals de les quals sigui inferior a 150.000 euros a partir de l’exercici comptable corresponent a l’any 2024.