Llei 1/2026, del 22 de gener, del pressupost per a l’exercici del 2026

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 22 de gener del 2026 ha aprovat la següent:

Llei 1/2026, del 22 de gener, del pressupost per a l’exercici del 2026

Exposició de motius

El marc normatiu del pressupost general de l’Estat per a l’exercici del 2026 es fonamenta en la Constitució del Principat d’Andorra, del 28 d’abril del 1993; la Llei general de les finances públiques, del 19 de desembre del 1996 (LGFP), i la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal, i les seves modificacions posteriors (LSEFP), respectivament.

La Llei del pressupost general regula les obligacions que, com a màxim, poden reconèixer durant l’exercici del 2026 l’Administració general, les entitats parapúbliques o de dret públic i les societats públiques participades per l’Administració general, i els drets que es preveuen liquidar durant el mateix exercici, d’acord amb els principis pressupostaris que estableix la Llei general de les finances públiques i d’acord amb el marc pressupostari o, cosa que és el mateix, la projecció pressupostària per als anys de mandat en què s’emmarquen els pressupostos anuals de la legislatura.

En concret, la Llei inclou un contingut necessari constituït per la determinació de la previsió d’ingressos per a l’exercici del 2026 i les obligacions que, com a màxim, poden reconèixer durant l’exercici del 2026 l’Administració general i les seves entitats dependents o vinculades. I, també, les regles o els criteris d’execució del pressupost general per a l’exercici del 2026, per mitjà de l’articulat i les disposicions de la Llei, que es limita a les matèries o qüestions que tenen una relació directa amb les previsions d’ingressos, les habilitacions de despesa i els criteris de política econòmica general.

Si bé la Llei del pressupost anual es pot qualificar com una norma essencialment temporal, es fa necessari incloure-hi, mitjançant disposicions finals, modificacions amb caràcter permanent de normes legals que regulen aspectes relacionats amb les finances públiques, la funció pública i l’activitat econòmica del sector públic. Les disposicions finals de modificació de normes vigents són per vetllar per l’equilibri en l’execució del marc pressupostari i per la utilització dels recursos disponibles d’acord amb el principi de bona gestió (economia, eficiència i eficàcia), a l’efecte de garantir el compliment de les obligacions establertes en l’LSEFP.

El marc pressupostari del Govern per al període que va de l’exercici del 2024 a l’exercici del 2027, ambdós inclosos, suporta el programa del Govern del mandat legislatiu, que al seu torn és fruit dels objectius estratègics per al mandat.

Cal fer avinent que el pressupost de l’Administració general per a l’exercici del 2026 i el marc pressupostari del Govern –en el qual s’inclou– respecten i compleixen el límit d’endeutament i de despesa màxima permesa de l’Administració general establerts en l’LSEFP, si bé no respecta, per motius conjunturals i d’evolució natural de l’economia andorrana, les normes sobre la despesa corrent i la imposició directa contingudes en la mateixa Llei. Cal remarcar que aquests darrers són dos criteris per als quals l’LSEFP no preveu mecanismes correctius.

La part essencial de la Llei del pressupost es recull en el capítol primer, “Els crèdits i les seves modificacions”, atès que s’hi defineix l’àmbit del pressupost de l’Estat, i s’aprova la totalitat dels estats d’ingressos i despeses del sector públic estatal. El capítol primer també conté les normes de modificació i ampliació dels crèdits pressupostaris que clarifiquen, matisen i complementen el que regula l’LGFP en aquest sentit.

El capítol segon de la Llei del pressupost, “Gestió pressupostària i despesa pública”, regula els aspectes en matèria de contractació pública, d’ajuts, de la funció pública i de les finances públiques que concreten i permeten aplicar i executar per a cada exercici pressupostari els preceptes aplicables.

En particular, aquest capítol estableix les retribucions i el règim de la contractació de personal de l’Administració general, de l’Administració de justícia, de les societats públiques, de les entitats parapúbliques i de dret públic, i altres organismes públics i de les entitats autònomes les despeses corrents de les quals es financen mitjançant transferència corrent del Govern.

En relació amb les retribucions del personal, la Llei estableix que s’actualitzaran durant l’exercici del 2026 en funció de l’evolució de l’índex de preus de consum (IPC).

Quant al règim de contractació de personal, la Llei continua corregint les distorsions que s’han produït en l’aplicació de la Llei de la funció pública i de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals –aplicable a les entitats dependents o vinculades a l’Administració general– i que s’han generat arran de les mesures de contenció del període que va de l’any 2009 al 2015, ambdós inclosos, per contractar personal fix i també personal interí. En aquest sentit, igual que els anys que van del 2016 al 2025, ambdós inclosos, la Llei determina que les places vacants que estan ocupades per personal interí es poden cobrir amb personal fix, d’acord amb els principis de publicitat, igualtat i concurrència amb acord del Govern o de l’òrgan competent, i amb els informes previs preceptius. La Llei també preveu la possibilitat de cobertura de les places vacants generades fins avui i que no es troben ocupades.

Igualment, la Llei autoritza amb caràcter rigorosament excepcional la creació de determinades places en llocs de treball concrets i vinculats a necessitats urgents i inajornables. La provisió d’aquestes places l’acorda l’òrgan competent amb el vistiplau del departament responsable dels recursos humans de les administracions o entitats que integren el pressupost general de l’Estat, respectivament. Per a la provisió d’aquestes places, es requereix l’informe preceptiu de la Direcció sobre la seva idoneïtat i en què quedi evidenciada l’eficiència econòmica, d’acord amb la metodologia i les directrius aprovades prèviament pels òrgans competents.

El capítol tercer de la Llei del pressupost general, “Operacions financeres”, regula en un primer article la fixació de l’interès legal i, des de l’exercici del 2015, de l’interès moratori. I, en un segon article, el règim de l’endeutament i la fixació, per a l’exercici del 2026, de la quantitat màxima d’endeutament i de la prestació de garanties mitjançant aval, que és una matèria que la mateixa norma de les finances públiques determina que cal aprovar per llei per a cada exercici pressupostari.

Després, els tres articles següents actualitzen preceptes, en virtut de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social i les seves modificacions posteriors. El primer article determina l’actualització dels preus de compra i de venda del punt de jubilació d’acord amb l’índex de preus de consum. El segon estableix la revaloració de les prestacions econòmiques pagades per la Caixa Andorrana de Seguretat Social, amb l’aplicació progressiva de la variació de l’índex de preus de consum (IPC), en funció d’uns intervals que comprenen els imports de la pensió. I el tercer determina que l’índex d’actualització de les cotitzacions que s’ha d’aplicar en el càlcul dels capitals de jubilació és l’índex de preus de consum.

El quart article és el referent a la determinació com a valor de referència del 0% quan l’índex de preus de consum (IPC) sigui negatiu al final de l’any 2025.

El darrer article d’aquest capítol tercer informa del nivell concret de reserves internacionals per a l’exercici del 2026, d’acord amb el que estableix l’article 5 de la Llei 36/2022, del 24 de novembre, de creació de reserves internacionals i accés del sistema financer a assistència en forma de provisió urgent de liquiditat.

La Llei es tanca amb dos disposicions addicionals, una disposició derogatòria i un conjunt de disposicions finals que recullen les modificacions efectuades, amb caràcter permanent, de diverses normes legals; una disposició final, la desena, que encomana al Govern presentar el projecte de consolidació que integri la legislació vigent sobre les matèries regulades de les lleis que es modifiquen mitjançant disposicions finals amb caràcter permanent per la Llei del pressupost per a l’exercici del 2026, i la disposició final onzena, sobre l’entrada en vigor de la norma.

La disposició addicional primera estableix que el Govern, excepcionalment, tramita a la Sindicatura el Projecte de pressupost de l’exercici 2026 de la societat Andorra Digital, SA, de manera separada i amb posterioritat a la resta del Projecte de llei del pressupost general per a l’exercici 2026, i en tot cas, després de constitució de la societat Andorra Digital, SA.

La disposició addicional segona estableix que aquesta Llei és aplicable als organismes públics que s’hi detallen, els pressupostos dels quals s’hi annexen, excepte en les qüestions en què la singularitat de cada entitat requereixi una regulació diferent.

La disposició derogatòria deixa sense efecte la Llei de regulació del coeficient d’inversions obligatòries del 30 de juny de 1994, així com els seus desplegaments reglamentaris.

La disposició final primera modifica els articles següents de la Llei general de les finances públiques, del 19-12-1996, i les seves modificacions posteriors (LGFP).

En primer lloc, l’apartat 2 de l’article 18, “Estats d’ingressos i de despeses”, amb l’addició de la lletra e, que defineix el terme de partida o posició pressupostària.

En segon lloc, la lletra c de l’apartat 4 de l’article 26, “Modificació quantitativa: (III) Transferències de crèdit”, que clarifica les limitacions establertes a l’articulat.

En tercer lloc, la lletra d de l’apartat 4 de l’article 26, “Modificació quantitativa: (III) Transferències de crèdit”, per clarificar que les limitacions establertes són en l’àmbit de departament i de la partida o posició pressupostària pel que fa a l’Administració general.

I, en quart lloc, els apartats 1 i 3 de l’article 29. L’apartat 1 es modifica perquè les despeses pluriennals es refereixin també –a banda de referir-se a les despeses corrents i de capital– a les despeses d’actius i passius financers. I l’apartat 3 es modifica per actualitzar les denominacions de les despeses corrents que es poden decretar, d’acord amb les dels contractes administratius, i per afegir-hi els ajuts i les despeses financeres.

La disposició final segona modifica els apartats 1 i 2 de l’article 8 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats i les seves modificacions posteriors. D’una banda, modifica l’apartat 1 –amb l’addició de la lletra q– per tal que l’Institut Andorrà de les Dones quedi totalment exempt d’aquest impost, igual que ho estan altres entitats de dret públic. De l’altra, modifica l’apartat 2 –amb l’addició de la lletra p– per tal que la Societat de Gestió Col·lectiva de Drets d’Autor i Drets Veïns del Principat d’Andorra quedi parcialment exempta d’aquest impost, igual que ho estan altres entitats de caràcter no lucratiu i associatiu.

La disposició final tercera modifica l’article 55 de la Llei 14/2024, del 7 de novembre, dels jocs d’atzar. En concret, modifica la taxa per a l’atorgament i la renovació de les llicències de classe J, proposant establir dos taxes diferenciades en funció dels equipaments de joc que es pretenguin subministrar; és a dir, diferenciant els subministradors de màquines i els subministradors de la resta d’equipaments de joc. La modificació obeeix al fet que la complexitat de les funcions administratives desenvolupades difereix en funció dels equipaments de jocs d’atzar.

La disposició final quarta modifica puntualment un article i una disposició addicional de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social i les seves modificacions posteriors. D’una banda, addiciona uns nous apartats a l’article 140, relatiu a la finalització de les prestacions de reembossament, per allargar fins a quatre mesos la cobertura de les persones assegurades indirectes en cas de defunció de la persona assegurada directa que els facilitava la cobertura, amb la finalitat que no es trobin sobtadament desprotegides i gaudeixin d’un termini raonable per tramitar les pensions a què tinguin dret i/o buscar solucions alternatives, i per regular específicament les regles aplicables a la percepció de les prestacions de reembossament en els règims especials de les persones beneficiàries d’un ajut econòmic ocasional per protecció sanitària mínima i de les persones internades en establiments penitenciaris. D’altra banda, modifica la redacció de la disposició addicional dissetena, per esclarir alguns aspectes de la redacció anterior que plantejaven dubtes.

Les disposicions següents –cinquena, sisena i setena– implementen determinades mesures per incrementar la competitivitat de l’Administració respecte de la retribució dels funcionaris i treballadors públics interins, després de realitzar un estudi exhaustiu de la política retributiva dels diferents cossos de l’Administració general i de certs funcionaris de l’Administració de justícia, les retribucions dels quals no havien estat actualitzades.

La disposició final cinquena modifica la Llei 1/2019, del 17 de gener, de la funció pública i les seves modificacions posteriors per implementar mesures que tenen com a objectius principals els següents: la millora de la competitivitat retributiva de l’Administració, afavorint, entre altres aspectes, la captació i retenció de talent, així com el reconeixement a la trajectòria professional dels funcionaris i treballadors públics interins, mitjançant la introducció de mesures correctores pel que fa a la seva retribució; reforçar l’equitat retributiva i contribuir així a una estructura salarial més justa i competitiva, i mitigar la manca de complement salarial. En concret, es modifiquen els articles 17, 77 i 114 i vuit annexos de la Llei 1/2019 i, en conseqüència, les taules salarials contingudes a les normatives específiques de cada cos de l’Administració general i de l’Administració de justícia. També s’addicionen tres disposicions addicionals ‒la desena, l’onzena i la dotzena‒ i una disposició transitòria –la vuitena.

La disposició final sisena modifica la Llei 9/2004, del 27 de maig, de la funció pública de l’Administració de justícia i les seves modificacions posteriors, per establir, a petició del Consell Superior de Justícia, a favor del personal a càrrec d’aquest darrer, les mesures de millora de la política retributiva adoptades per personal que depèn del Govern.

La disposició final setena modifica diversos articles de la Llei 23/2014, del 30 d’octubre, qualificada de creació i de regulació del pla de pensions de la funció pública, per millorar el funcionament del pla. També modifica la disposició addicional quarta de la Llei en qüestió per, entre altres, incloure el col·lectiu de les persones assalariades del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària i de la Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra com a partícips del pla de pensions de la funció pública i assimilats. Tanmateix, addiciona una disposició transitòria vuitena per regular el règim de representació del col·lectiu assimilat a la Comissió de Seguiment del Pla de Pensions i una disposició transitòria novena en relació amb el càlcul excepcional de la prestació complementària de jubilació a càrrec del Govern i del Consell Superior de la Justícia per al 2025.

Les mesures que implementen les modificacions que recullen les disposicions cinquena a setena han estat acordades amb els sindicats i representants dels cossos de l’Administració general i de l’Administració de justícia, després d’analitzar diverses propostes i descartar els escenaris que resultaven inviables pressupostàriament. La proposta final, que reflecteix un ampli consens, ha estat formalitzada mitjançant la signatura d’un acord.

La mesura principal consisteix en la modificació i aplicació progressiva de les taules retributives dels diferents cossos de l’Administració general i de l’Administració de justícia, inclòs el personal del Consell Superior de la Justícia segons els annexos de la Llei 1/2019, del 17 de gener, de la funció pública i, en conseqüència, les taules salarials contingudes a les normatives específiques de cada cos de l’Administració general i a la Llei 9/2004, del 27 de maig, de la funció pública de l’Administració de justícia. Els increments salarials es distribueixen de manera no lineal. Per garantir la sostenibilitat pressupostària, la implementació dels increments s’efectuarà de forma escalonada: 50% l’any 2026 i 50% l’any 2027, i es publiquen les taules corresponents per a aquests dos exercicis pressupostaris que no incorporen els corresponents increments de l’IPC.

A més de la modificació de les taules retributives, el Govern dona compliment a allò que està previst en la disposició final quarta de la Llei 29/2022, del 21 de juliol, de modificació de la Llei 1/2019, del 17 de gener, de la funció pública, i s’harmonitzen els imports dels complements específics que perceben els membres dels cossos especials uniformats i s’inclou el concepte de contingència especial dins del sou base.

En aquest sentit, sota la premissa d’harmonitzar els cossos especials uniformats amb el Cos General, s’integra dins del sou base la contingència especial, quan l’entorn del lloc dels cossos especials uniformats o la seva naturalesa determina que el funcionari que hi pertany, a causa de la prestació del servei, es troba exposat a circumstàncies especials que puguin implicar perjudicis per a la seva persona. Així mateix, divideix en dos conceptes la remuneració de les funcions permanents; d’una banda, el caràcter permanent de la missió que tenen encomanada i, d’altra banda, la prohibició del dret de vaga. Aquest darrer concepte el percebran els cossos uniformats que tenen prohibit fer vaga i accions substitutives de la vaga.

A banda de la mesura principal, s’adopten altres mesures complementàries de caràcter retributiu, destinades a millorar la competitivitat de l’Administració. Es reconeix fins a un màxim dels dos darrers triennis pels serveis prestats en règim d’interinatge al personal que hagi adquirit la condició de funcionari a l’Administració general, a partir de l’entrada en vigor de la Llei 1/2019, i als treballadors públics interins de l’Administració general que es trobin en servei actiu a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, a condició que hagin prestat aquests serveis de manera continuada a l’Administració general. Així mateix, s’actualitza el valor dels triennis, per assegurar una millor adequació de la retribució a l’antiguitat del personal. A més, en el transcurs de l’aplicació de l’actualització retributiva dels diferents cossos de l’Administració general i de justícia, s’estableix l’aplicació d’un càlcul excepcional de la prestació complementària de jubilació a càrrec del Govern i del Consell Superior de la Justícia per als funcionaris que s’hagin jubilat o es jubilin obligatòriament l’any 2025. Així mateix, es reconeix el període prestat en règim d’interí a l’efecte del còmput del complement d’antiguitat. A l’últim, es ratifica la mesura adoptada pel Govern mitjançant la qual s’aplica el pagament únic en concepte de complement de productivitat als funcionaris de l’Administració general i de l’Administració de justícia.

La disposició final vuitena estableix que la disposició final setena té rang de llei qualificada.

Per acabar, la disposició final novena modifica la disposició addicional de la llei de taxes per preveure que els imports de les taxes judicials s’actualitzin cada any en funció de l’índex de preus de consum (IPC).