Llei 10/2026, del 7 de maig, de modificació de la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal i de la Llei general de les finances públiques, del 19 de desembre del 1996, i d’aprovació d’un crèdit extraordinari i d’un suplement de crèdit per atendre inversions destinades a ampliar el parc públic d’habitatge i a enfortir el sistema sociosanitari
Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 7 de maig del 2026 ha aprovat la següent:
Llei 10/2026, del 7 de maig, de modificació de la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal i de la Llei general de les finances públiques, del 19 de desembre del 1996, i d’aprovació d’un crèdit extraordinari i d’un suplement de crèdit per atendre inversions destinades a ampliar el parc públic d’habitatge i a enfortir el sistema sociosanitari
Exposició de motius
L’article 18.1 de la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal diu que els superàvits de les liquidacions pressupostàries de l’Estat s’aplicaran a la reducció del deute públic o a la dotació d’un compte de reserves de lliure disposició, que també podrà destinar-se a l’adquisició de participacions en entitats públiques o de dret públic, o en societats públiques participades per l’Administració general. Aquesta limitació en la destinació del superàvit respon a un principi de prudència fiscal en la gestió dels recursos públics, atès que la reducció del deute contribueix a minimitzar vulnerabilitats i costos financers, alhora que permet generar un marge de tresoreria que reforça la capacitat de resposta davant eventuals crisis econòmiques futures.
Les conclusions recents del Fons Monetari Internacional sobre les finances públiques del Govern d’Andorra (consulta de l’article IV 2026) evidencien la solidesa i la prudència de les finances públiques. En aquest sentit, el bon comportament de l’economia andorrana en els darrers anys, juntament amb una gestió pressupostària prudent, ha permès assolir uns resultats pressupostaris sòlids que han contribuït a reduir el deute públic per sota del 30% del PIB i a reforçar la sostenibilitat fiscal.
La solidesa de les finances públiques ha generat un marge fiscal que permet plantejar inversions estratègiques d’utilitat pública o social, així com projectes declarats d’interès nacional. Per capitalitzar aquesta oportunitat, cal promoure una modificació de l’article esmentat que faciliti el finançament d’aquestes actuacions. Aquest impuls, però, s’ha de compaginar amb una gestió que garanteixi la sostenibilitat a llarg termini i asseguri que l’ús dels recursos no comprometi la reducció del deute públic ni la dotació del compte de reserves de lliure disposició.
En aquest context, cal promoure una modificació d’aquest article per atendre el finançament d’inversions reals amb fins d’utilitat pública o social o que estiguin vinculades a l’execució de projectes estratègics que han estat declarats com a projectes d’interès nacional.
L’accés a un habitatge a preu assequible i l’enfortiment de la capacitat inversora del sistema sociosanitari se situen com a eixos estratègics prioritaris, cosa que exigeix una dotació més elevada en el pressupost de l’Estat.
D’una banda, l’ampliació del parc públic d’habitatge constitueix un eix estratègic de l’acció pública del Govern. La Llei del pressupost per a l’exercici del 2026 preveu una inversió real en matèria d’habitatge destinada a la construcció dels projectes que ja s’han licitat, però escau fer un esforç econòmic més gran per atendre la demanda residencial que pot generar-se en un futur amb l’objectiu de disposar de sis-cents cinquanta habitatges, aproximadament, a la fi d’aquesta legislatura.
Per assolir aquest objectiu, aquesta Llei preveu despeses d’inversió necessàries per un import total estimat de 35.000.000 d’euros. Aquestes despeses serviran, d’una banda, per convocar un concurs públic per adquirir edificis plurifamiliars i, subsidiàriament, hotels que requereixen reformes, amb la finalitat d’integrar-los al parc públic d’habitatge i destinar-los a lloguer a preu assequible abans de la fi de l’exercici del 2027, així com per executar les obres de reforma necessàries. Igualment, podran adquirir-se béns immobles dedicats a satisfer la necessitat d’habitatge de persones en risc d’exclusió residencial com a conseqüència de factors personals, socials o psicosocials que en dificulten l’accés a un habitatge digne dins del mercat residencial tot i que dins d’aquests immobles es desenvolupen alhora prestacions tècniques i tecnològiques –consolidades o com a prova pilot– de la Cartera de serveis socials i sociosanitaris de les quals les persones residents siguin beneficiàries. D’altra banda, i igualment segons els procediments previstos per a la contractació administrativa, les despeses també es destinaran a l’adquisició de terrenys aptes per construir-hi edificis que formaran part del parc públic d’habitatge.
D’altra banda, la Llei preveu les despeses d’inversió necessàries per equipar el centre hospitalari amb tecnologia mèdica d’última generació, com ara un robot quirúrgic, amb un cost estimat de 2.000.000 d’euros, i una ressonància magnètica nuclear d’alta gamma, amb un cost total estimat de 2.400.000 euros, dels quals 1.600.000 euros corresponen a l’adquisició de l’equip i 800.000 euros a l’adequació de la infraestructura hospitalària necessària per instal·lar-lo. Aquestes inversions tenen com a finalitat garantir el manteniment de la qualitat i l’excel·lència del sistema sanitari.
Addicionalment, cal preveure una partida pressupostària complementària destinada a la millora de la infraestructura necessària per a l’heliport, amb un cost estimat de 750.000 euros.
Aquestes despeses de capital no estan incloses –o no ho estan de manera suficient– en el pressupost inicial de l’exercici del 2026, i per la seva urgència, necessitat i oportunitat no es poden ajornar fins a l’exercici següent.
La urgència i la necessitat d’aquests crèdit extraordinari i suplement de crèdit responen a l’exigència d’executar inversions cabdals i inajornables per consolidar els objectius estratègics del Govern. Aquestes actuacions són determinants per ampliar el parc públic d’habitatge i per enfortir la resiliència del sistema sociosanitari, fites que no poden demorar-se sense comprometre l’interès públic.
Per aquest motiu, la Llei inclou un primer article que modifica la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal, amb la finalitat de permetre destinar els superàvits de les liquidacions pressupostàries de l’Estat a inversions d’aquesta naturalesa.
Així mateix, incorpora un segon article que modifica l’article 26.2 de la Llei general de les finances públiques, del 19 de desembre de 1996, amb l’objectiu de permetre l’ajustament o la redistribució dels imports aprovats inicialment en els crèdits extraordinaris o en els suplements de crèdit entre els projectes que s’hi prevegin.
Finalment, el tercer, el quart, el cinquè i el sisè articles de la Llei regulen el crèdit extraordinari, els suplements de crèdit i el seu finançament, respectivament, i la norma es completa amb quatre disposicions finals. La primera modifica el Codi de l’Administració per facilitar la col·laboració i la cooperació entre administracions públiques en matèria patrimonial, la segona modifica la Llei del Fons de Reserva de Jubilació per facilitar l’adjudicació directa quan es tracti d’operacions a favor d’administracions públiques, la tercera encomana l’elaboració dels projectes de llei de textos consolidats de les lleis que s’hi modifiquen i la quarta en determina l’entrada en vigor.
Vist l’informe de la Intervenció General;
Vist l’acord de Govern del 29 d’abril del 2026;
Article 1. Modificació de la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal
Es modifica l’article 18.1 de la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal, que queda redactat de la manera següent:
“Article 18. Superàvits
Els superàvits de les liquidacions pressupostàries de l’Estat s’apliquen a la reducció del deute públic, o al finançament d’inversions reals –i, si és el cas, de transferències de capital– sempre que sigui per a fins d’utilitat pública o social o per a projectes estratègics que hagin estat declarats d’interès nacional. Així mateix, es poden dedicar a la dotació d’un compte de reserves de lliure disposició, que també pot destinar-se a l’adquisició de participacions en entitats públiques o de dret públic, o en societats públiques participades per l’Administració general.
La no disposició de les línies de crèdit formalitzades es considera, a tots els efectes, una reducció de l’endeutament.
En cas que els superàvits de les liquidacions pressupostàries de l’Estat s’apliquin al finançament d’inversions reals –i, si és el cas, de transferències de capital–, aquesta despesa no computa a l’efecte del càlcul del límit de dèficit (l’1% del PIB nominal) que estableix l’article 15 (Despesa màxima permesa) de la Llei.
[…]”
Article 2. Modificació de la Llei general de les finances públiques, del 19 de desembre del 1996
Es modifica l’article 26.2 de la Llei general de les finances públiques, del 19 de desembre del 1996, que queda redactat de la manera següent:
“Article 26. Modificació quantitativa: (III) Transferències de crèdit
[…]
No es poden reduir crèdits per a despeses de capital que hagin estat augmentats per crèdits extraordinaris, suplements o transferències de crèdits. Aquesta limitació no s’aplica quan la minoració respongui a un ajust o a una redistribució dels imports aprovats inicialment en el crèdit extraordinari o en el suplement de crèdit entre els projectes que s’hi prevegin o que tinguin una naturalesa compatible amb l’objectiu que persegueix el crèdit extraordinari o el suplement de crèdit. L’ajust o la redistribució de crèdits queda exempt de les limitacions previstes en la resta d’apartats d’aquest article.
[…]”
Article 3. Crèdit extraordinari per al pressupost de l’Administració general
S’aprova un crèdit extraordinari per a l’exercici del 2026, per un import de 6.400.000 euros, per al pressupost de l’Administració general, per atendre inversions destinades a ampliar el parc públic d’habitatge assequible i a enfortir el sistema sociosanitari, per a la partida següent:
15 Ministeri de Presidència, Economia, Treball i Habitatge – 180 Departament d’Habitatge – 180 Gabinet Tècnic d’Habitatge – D/60000 Adquisició de terrenys –106001 Habitatge social – PR0278 Habitatge
Article 4. Suplement de crèdit per al pressupost de l’Administració general
S’aprova un suplement de crèdit per a l’exercici del 2026, per un import total de 33.750.000 euros, per al pressupost de l’Administració general, per atendre inversions destinades a ampliar el parc públic d’habitatge i a enfortir el sistema sociosanitari, per a les partides següents:
15 Ministeri de Presidència, Economia, Treball i Habitatge – 180 Departament d’Habitatge – 180 Gabinet Tècnic d’Habitatge – D/60200 Adquisicions d’edificis i altres construccions –106001 Habitatge social – PR0278 Habitatge, per un import de 21.600.000 d’euros
55 Ministeri de Territori i Urbanisme – 560 Departament d’Urbanisme – 561 Àrea d’Edificació Pública – D/60260 Construccions d’altres edificis –106001 Habitatge social – IN0109 Habitatges Socials, per un import de 6.000.000 d’euros
55 Ministeri de Territori i Urbanisme – 560 Departament d’Urbanisme – 561 Àrea d’Edificació Pública – D/60910 Estudis i projectes d’inversió –106001 Habitatge social – IN0109 Habitatges Socials, per un import d’1.000.000 d’euros
55 Ministeri de Territori i Urbanisme – 560 Departament d’Urbanisme – 561 Àrea d’Edificació Pública – D/71111 Servei Andorrà d’Atenció Sanitària – 073101 Serveis hospitalaris – IN0007 Infraestructures centre hospitalari, per un import de 750.000 euros
65 - Ministeri de Salut - 650 Secretaria d’Estat de Salut - 650 Àrea de Recursos Sanitaris - D/71111/073101 - Servei Andorrà d’Atenció Sanitària - PR0097 - Subvenció explotació HNSM, per un import de 4.400.000 euros
Article 5. Suplement de crèdit per al pressupost del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària
S’aprova un suplement de crèdit per un import total de 4.400.000 euros, per al pressupost del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària, destinat a enfortir el sistema sanitari, per a les partides pressupostàries següents:
60350 Maquinari i aparell med. NC, per un import de 3.600.000 euros
61300 Inst. tècniques generals, per un import de 800.000 euros
Article 6. Finançament del suplement de crèdit
El crèdit extraordinari i el suplement de crèdit per a l’exercici del 2026, per un import total de 40.150.000 euros, es financen amb la tresoreria provinent del superàvit de la liquidació pressupostària de l’Estat corresponent a l’exercici del 2025.
Disposició final primera. Modificació de la Llei 14/2023, del 3 de juliol, de text consolidat del Codi de l’Administració
Es modifica l’article 80 de la Llei 14/2023, del 3 de juliol, del text consolidat del Codi de l’Administració, el qual queda redactat de la manera següent:
“Article 80
[…]
No obstant això, l’alienació es fa mitjançant adjudicació directa quan es tracti d’una transmissió entre administracions públiques.”
Disposició final segona. Modificació de la Llei 11/2025, del 19 de maig, de text consolidat del Fons de Reserva de Jubilació
Es modifica la lletra f de l’apartat 3 de l’article 26 de la Llei 11/2025, del 19 de maig, de text consolidat del Fons de Reserva de Jubilació, la qual queda redactada de la manera següent:
“Article 26. Principis de l’estratègia d’inversió
[…]
Els béns immobles propietat del Fons de Reserva de Jubilació tenen el caràcter de béns patrimonials. L’adquisició, la venda i l’arrendament d’aquests béns estan subjectes als principis de publicitat i concurrència, però queden exclosos del règim jurídic dels béns patrimonials que regula el Codi de l’Administració. No obstant això, l’alienació es fa mitjançant adjudicació directa quan es tracti d’una transmissió a favor d’una administració pública; en aquest cas, no és aplicable el que disposen les lletres a i i d’aquest apartat, però cal tenir en compte, tanmateix, els interessos dels beneficiaris del Fons.”
Disposició final tercera. Textos consolidats
S’encomana al Govern que, en el termini màxim de sis mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei i en els termes previstos a l’article 116 del Reglament del Consell General, tramiti al Consell General el Projecte de text consolidat de la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques; de la Llei general de les finances públiques, del 19 de desembre del 1996; de la Llei 14/2023, del 3 de juliol, de text consolidat del Codi de l’Administració, i de la Llei 11/2025, del 19 de maig, de text consolidat del Fons de Reserva de Jubilació.
Disposició final quarta. Entrada en vigor
Aquesta Llei entra en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
L’article 1 és aplicable a partir dels superàvits de les liquidacions pressupostàries de l’Estat de l’exercici del 2025.
Casa de la Vall, 7 de maig del 2026
Carles Ensenyat Reig / Síndic General
Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Emmanuel Macron Josep-Lluís Serrano Pentinat / President de la República Francesa Bisbe d’Urgell / Copríncep d’Andorra Copríncep d’Andorra
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.