LegalizeDecret legislatiu del 8-2-2006 de publicació del text refós del Codi de procediment penal
Decret de publicació del text refós del Codi de procediment penal Vist l'article 3 de la Llei 10/2005, del 21 de febrer, qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que estableix una delegació a favor del Govern perquè en el termini de sis mesos a partir de la data d'entrada en vigor de la Llei publiqui al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra el text refós del Codi de procediment penal del 16 de febrer de 1989 incloent-hi totes les modificacions realitzades;
A proposta del ministre de Justícia i Interior, el Govern, en la sessió del 8 de febrer del 2006, ha aprovat el següent Decret
Article únic
S'ordena la publicació al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra, del text refós del Codi de procediment penal del 16 de febrer de 1989 incloent-hi totes les modificacions realitzades fins avui.
Disposició final
Aquest Decret entra en vigor el mateix dia de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Cosa que es fa pública per a coneixement general.
Andorra la Vella, 8 de febrer del 2006 Albert Pintat Santolària Cap de Govern Codi de procediment penal
Títol preliminar. L'Administració de la justícia penal
Capítol I. Disposicions Preliminars
Article 1
Ningú no pot ser condemnat per una infracció penal si no és de conformitat amb les disposicions del present Codi o les lleis especials i mitjançant sentència dictada pel tribunal competent.
En tot tipus de procediment s'han de respectar les regles de la bona fe. No produeixen efecte les proves obtingudes, directament o indirectament, violant els drets o les llibertats fonamentals.
Els batlles i els tribunals han de resoldre sempre, i amb l'exposició de fets i la fonamentació en dret, sobre les pretensions que siguin formulades. La desestimació per motius formals només es pot produir per les causes previstes a la llei.
Article 2
La facultat d'administrar justícia en matèria criminal, jutjant i fent executar allò que hagi estat jutjat, correspon exclusivament al Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, al Tribunal de Corts, al seu president, al Tribunal de Batlles i als batlles, sense perjudici de la competència que correspongui a altres òrgans internacionals en mèrits dels tractats corresponents establerts d'acord amb el que disposa l'article 65 de la Constitució.
Article 3
El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra coneix del recurs d'apel·lació contra les resolucions del Tribunal de Corts dictades en primera instància, en els casos previstos per la llei.
El Tribunal de Corts coneix, en judici oral i públic, de totes les causes pels delictes majors i executa les resolucions judicials recaigudes sobre aquests delictes. Coneix, així mateix, del recurs d'apel·lació que s'interposi contra les resolucions del Tribunal de batlles en causes seguides per delictes menors i contravencions penals, en els casos previstos per la llei.
En aplicació del que disposen l'article 53.3 i l'article 74 de la Constitució, i salvat el cas de flagrant delicte, el Tribunal de Corts és competent per acordar la detenció i el processament dels membres del Consell General, de la Sindicatura i del Govern, si són considerats responsables penalment durant la durada del seu mandat, pel procediment establert a l'article 78 de la Llei qualificada de la justícia.
El president del Tribunal de Corts coneix dels recursos d'apel·lació contra les resolucions del batlle instructor, en els casos previstos per la llei.
El Tribunal de batlles coneix dels delictes menors i executa les resolucions recaigudes sobre aquests delictes.
Els batlles, com a Tribunal Unipersonal, coneixen dels judicis de contravencions penals i executen les sentències recaigudes.
La instrucció de les causes, per a tota classe de delictes i contravencions, la porta a terme un batlle, d'ofici o en virtut de querella o denúncia.
El batlle instructor és competent també per conèixer, pel procediment d'ordenança penal, de les infraccions ressenyades a l'article 163 del present Codi.
Article 4
Els tribunals penals són competents per resoldre les qüestions civils i administratives prejudicials suscitades per raó dels fets delictius quan apareguin íntimament lligades al fet punible de manera que sigui impossible la seva separació. El tribunal resol sempre aplicant les normes civils o administratives a les qüestions prejudicials.
Malgrat el que disposa el paràgraf anterior, si la qüestió prejudicial és determinant de la culpabilitat o de la innocència, el Tribunal penal ha de suspendre el procediment fins a la resolució de la qüestió per la jurisdicció competent, si aquesta ja es troba interposada. Si no s'ha interposat, el tribunal atorga a es parts el termini d'un mes per fer-ho davant la jurisdicció competent.
Transcorregut el dit termini sense que cap de les parts acrediti haver-ho fet, s'aixeca la suspensió i continua el procediment resolent el Tribunal penal sobre la mateixa.
Capítol II. Del Ministeri Fiscal
Article 5
El Ministeri Fiscal té la funció de promoure l'acció de la justícia, vetllar pel manteniment de l'ordre jurídic i demanar davant la jurisdicció penal l'aplicació de la llei, per a la salvaguarda i la satisfacció dels interessos de la societat.
A tal fi, aquest exerceix els mitjans i les accions que les lleis estableixen, formula l'acusació o exerceix l'acció civil, o bé s'hi oposa segons el que correspongui legalment; pot intervenir directament en el procés penal per tal de sol·licitar les diligències més adequades per a l'esbrinament del delicte i de la persona que pugui ser-ne responsable, i vetlla pel compliment estricte de es sentències recaigudes en les causes en les quals hagi estat part.
Quan el Ministeri Fiscal tingui coneixement d'un fet que pot ser constitutiu de delicte o contravenció penal, exerceix l'acció penal, sense perjudici de les facultats dels batlles per actuar d'ofici.
Article 6
En els delictes als quals es refereix l'article 16, el Ministeri Fiscal, una vegada formulada la querella per la persona ofesa, actua conformement al que estableix l'article 5.
Capítol III. De les recusacions i les excuses
Article 7
Els batlles i els magistrats han d'abstenir-se, i en cas de no fer-ho poden ser recusats, en els supòsits següents: matrimoni o situació de fet equivalent, o parentiu fins al quart grau amb qualsevol de les parts, el seu advocat o el representant del Ministeri Fiscal; ser o haver estat tutor, advocat o procurador de qualsevol de les parts; estar o haver estat denunciat, acusat o demandat per qualsevol de les parts, llevat que la denúncia, acusació o demanda no hagi estat admesa o hagi estat rebutjada per manca manifesta de fonamentació;
tenir o haver tingut qualsevol relació jurídica, mercantil o econòmica amb qualsevol de les parts o els seus advocats; tenir plet civil pendent amb qualsevol de les parts o el seu advocat; tenir amistat o enemistat manifesta amb qualsevol de les parts o els seus advocats; tenir interès directe en l'objecte del plet; ser el superior jeràrquic d'una de les parts en litigi.
No poden fer sala conjuntament aquells batlles o magistrats que estiguin units per vincle matrimonial o situació de fet equivalent, ni aquells que tinguin entre ells parentiu fins al segon grau de consanguinitat o d'afinitat.
Poden recusar el Ministeri Fiscal, el processat, l'actor civil o l'acusador particular, el responsable civil subsidiari o llurs advocats.
El president dels batlles i els dels tribunals respectius han de ser informats pel batlle o magistrat que hagi decidit abstenir-se de les seves motivacions i decidirà sobre la procedència de la seva admissió. Quan el president dels batlles s'abstingui ho ha de notificar al batlle més antic i al més jove en el càrrec, adscrits a la secció afectada, els quals han de decidir sobre la procedència de la seva admissió. Quan el president del tribunal s'abstingui ho ha de notificar als altres magistrats, els quals han de decidir sobre la procedència de la seva admissió.
El Tribunal Superior resol sobre les recusacions dels membres del Tribunal de Corts, i aquest, sobre les dels batlles. Si la recusació s'adreça a un membre del Tribunal Superior, l'ha de resoldre una secció de tres membres de la qual no pot formar part el recusat.
Per mentre se substanciï la recusació, el magistrat recusat s'ha d'abstenir d'entendre la causa. Quan es tracti d'un batlle, el substitueix en la instrucció el batlle següent en el torn.
Article 8
Els membres del Ministeri Fiscal queden sotmesos al mateix règim de responsabilitats i incompatibilitats que aquesta Llei estableix per als batlles i els magistrats.
La decisió d'abstenció és apreciada personalment pels membres del Ministeri Fiscal. Les parts que intervenen en un afer poden requerir, de forma motivada, l'abstenció d'un fiscal. Si es tracta d'un fiscal adjunt, la qüestió és resolta pel fiscal general. Si es tracta del fiscal general, és resolta pel Consell Superior de la Justícia. Contra la decisió no es pot interposar cap mena de recurs.
Capítol IV. Dels advocats
Article 9
Poden actuar davant els tribunals penals els advocats andorrans o legalment residents al Principat degudament inscrits com a advocats en exercici al Col·legi d'advocats d'Andorra.
Article 10
Per a cada incorporació d'un advocat al Col·legi d'advocats d'Andorra aquest ha de trametre al Tribunal Superior de Justícia d'Andorra la documentació acreditativa d'haver obtingut les autoritzacions administratives necessàries i la inscripció prèvia al Col·legi. El president del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra en dóna trasllat al Ministeri Fiscal perquè n'informi dins el termini de tretze dies, i si dins el termini d'uns altres tretze dies no es dicta resolució, s'entén admès a actuar davant els tribunals andorrans, i el Col·legi d'advocats d'Andorra procedeix a donar-lo d'alta definitivament.
La defensa en judici dels interessos de l'estat andorrà correspon als advocats andorrans adscrits al Gabinet Jurídic del Govern, això sense perjudici que el Govern pugui contractar els serveis d'advocats inscrits al Col·legi d'advocats en casos determinats.
Article 11
Els advocats han de respectar el secret professional, entès com aquell principi moral i jurídic que els situa en l'obligació i el dret ineludibles de no revelar cap fet ni document del que tinguin coneixement per raó de la seva funció, i de no poder ser obligats a declarar sobre els mateixos.
Els tribunals han de comunicar al Col·legi d'advocats qualsevol fet constitutiu d'infracció a les normes professionals, sense perjudici de les sancions penals que el mateix fet pugui comportar.
Article 12
Per a l'exercici del dret a la defensa reconegut als paràgrafs anteriors, els processats són defensats per un advocat, i se'ls en designa un d'ofici si no n'han nomenat. La defensa d'ofici té caràcter gratuït únicament per a aquelles persones que acreditin la seva situació de pobresa o insolvència, declarada per un batlle. Llevat d'aquest cas, el processat té l'obligació d'abonar la suma que el Govern satisfaci en concepte d'honoraris a l'advocat d'ofici, la qual forma part de les despeses judicials, sense perjudici que l'advocat pugui reclamar igualment el complement d'honoraris a l'interessat.
Article 13
Els advocats a qui correspongui la defensa d'ofici no poden excusar-se'n sense motiu personal i just degudament apreciat pel degà del Col·legi d'advocats.
Títol primer. L'acció penal i l'acció civil
Capítol únic
Article 14
L'acció penal per delicte o contravenció penal és pública. El Ministeri Fiscal l'exerceix en tots els casos en els quals la llei no requereix la instància de la part agreujada o ofesa.
No són part en el procediment els denunciants o els perjudicats que no s'hagin constituït formalment en acusació particular o privada, o en actor civil.
L'exercici de l'acció penal pels perjudicats o els ofesos per la infracció perseguible d'ofici o perseguible prèvia denúncia, comporta obligatòriament la presentació de la querella corresponent, en la forma prevista a l'article 39, la constitució en acusació particular, la designació d'advocat i de domicili al Principat i, posteriorment, la petició de pena concreta contra l'autor i els altres partícips de la infracció en el moment de la qualificació jurídica de la causa.
La constitució en acusació particular pot produir-se en qualsevol moment de la instrucció de la causa fins que no s'hagi dictat aute de conclusió del sumari.
Les associacions i les corporacions legalment constituïdes poden exercir les accions penals i civils per a la defensa dels interessos col·lectius que representen. Aquestes persones jurídiques actuen per mitjà del seu representant legal.
Article 15
Qualsevol ciutadà andorrà amb plenitud de drets civils i sense antecedents penals que vulgui exercir l'acció popular pot constituir-se en acusació particular mitjançant la presentació de la querella corresponent, en aquells sumaris seguits per delictes perseguibles d'ofici.
Article 16
L'acció penal derivada dels delictes o contravencions penals a què fan referència els articles 158, 168, 179.2, 193, 232 i 514 del Codi penal, requereix la prèvia denúncia o querella de la persona ofesa, del seu representant legal o del Ministeri Fiscal, en els supòsits allí establerts, que haurà de ponderar els interessos concurrents. L'exercici de l'acció penal pels perjudicats comporta els mateixos requisits que per als delictes perseguibles d'ofici a què fa referència l'article 14 anterior.
En aquests delictes, de caràcter semipúblic, el perdó de l'ofès no extingeix l'acció ni la responsabilitat penal.
L'acció penal derivada dels delictes a què fan referència els articles 179.1, 242, 479, i 487 del Codi penal, així com les contravencions penals de danys en accident de circulació a què fa referència l'article 485 del Codi penal, requereix la interposició prèvia de querella del perjudicat o del seu representant legal.
En aquests delictes, de caràcter privat, l'exercici de l'acció penal s'efectua com a acusació privada, en la forma i en les condicions de l'article 14, i la renúncia a l'acció penal feta en qualsevol estat del procediment comporta l'extinció i l'arxiu de la causa.
Article 17
Admesa la denúncia o la querella, el batlle inicia immediatament la instrucció del sumari, i en dóna coneixement al Ministeri Fiscal; procedeix de la mateixa manera quan ha d'actuar d'ofici.
Article 18
L'acció civil pot ser exercida per tota persona que hagi sofert danys i perjudicis causats pel delicte o la contravenció penal. Pot intentar-se conjuntament amb la penal o, separadament, en judici civil. En aquest darrer cas no es pot exercir l'acció civil fins que hagi estat resolta l'acció penal per sentència ferma o es dicti aute de sobreseïment definitiu o provisional.
La constitució en actor civil pot produir-se en qualsevol moment del procediment fins al darrer dia del termini concedit al Ministeri Fiscal per presentar l'escrit de qualificació jurídica.
Tota persona que exerceixi l'acció civil ha de manifestar-ho expressament, i designar advocat i domicili al Principat on se li puguin fer les notificacions degudes. En la primera declaració s'assabenta el perjudicat del contingut del present article.
El Ministeri Fiscal ha d'exercir també l'acció civil juntament amb la penal sempre que el perjudicat no s'hagi constituït en actor civil o hagi fet reserva, desistit o renunciat expressament a la seva reclamació civil.
Article 19
En qualsevol estat del judici, la part perjudicada pot desistir de la seva reclamació civil, tot i que queda responsable de les costes causades.
Article 20
La reserva, el desistiment o la renúncia de l'acció civil no impedeix ni suspèn l'exercici de l'acció penal.
Article 21
L'acció penal s'extingeix per l'amnistia, la prescripció i la mort de l'inculpat, però subsisteix la civil contra l'infractor o els seus hereus i drethavents, que solament pot exercir-se davant la jurisdicció civil.
L'indult no comporta l'extinció de l'acció penal, però s'ha de tenir en compte en el moment de l'execució de la pena. Llevat que el decret d'indult prescrigui el contrari, quan a un fet delictiu li sigui aplicable més d'un indult, s'apliquen tots de forma acumulada.
Títol segon. La fase preparatòria del judici penal
Capítol I. Enquesta preliminar
Secció primera. Normes comunes
Article 22
Els funcionaris de policia, quan tinguin coneixement que s'ha comès algun fet punible, han de notificar-ho al Ministeri Fiscal i procedir a la investigació immediata, practicant totes les diligències necessàries.
Article 23
L'atestat ha de contenir:
El lloc, l'hora, el dia, el mes i l'any en què s'inicia.
El nom, la professió, l'estat civil i el domicili de cada una de les persones que hi han intervingut.
Les declaracions, els informes i els resultats de qualsevol diligència i dictamen abreujats, tendents a obtenir no solament el coneixement complet del fet reputat criminal i de totes les circumstàncies, tant adverses com favorables, que contribuiran a la qualificació exacta del delicte, sinó també la referència de qualsevol presumpció, indici o sospita pels quals puguin arribar-se a descobrir els autors i els còmplices.
La signatura de tots els qui han intervingut en les diligències, o la menció del motiu pel qual no signen.
La determinació dels agents de policia que hi han intervingut i de les diligències practicades per cada un d'ells així com la llista completa de totes les armes, els instruments, els vehicles, els telèfons mòbils, els objectes, els documents i altres béns intervinguts amb indicació del lloc on es troben, quan no puguin ser units a l'expedient d'acord amb el que disposa el punt 2 de l'article 26. Igualment s'ha de precisar el lloc i la persona del dipositari en el cas de vehicles accidentats.
⋯
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.