LegalizeDecret legislatiu del 28-3-2007 de publicació del text refós de la Llei qualificada de la nacionalitat, del 5 d’octubre de 1995, amb les seves modificacions successives
Decret legislatiu de 28 de març del 2007, de publicació del text refós de la Llei qualificada de la nacionalitat, del 5 d’octubre de 1995, amb les seves modificacions successives Vist l’article 59 de la Constitució andorrana, segons el qual, mitjançant llei, el Consell General pot delegar l’exercici de la funció legislativa en el Govern;
Vista la delegació a favor del Govern establerta a l’article 11 de la Llei 15/2006, del 27 d’octubre, qualificada de modificació de la Llei qualificada de la nacionalitat, del 5 d’octubre de 1995, perquè en el termini de tres mesos a partir de l’entrada en vigor de la Llei, publiqui al Butlleti Oficial del Principat d’Andorra el text refós de la Llei qualificada de la nacionalitat, del 5 d’octubre de 1995, incloent-hi totes les modificacions realitzades fins al moment.
A proposta del ministre de Justícia i Interior, el Govern, en la sessió del 28 de març del 2007, ha aprovat el següent Decret
Article únic
S’ordena la publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, del text refós de la Llei qualificada de la nacionalitat, del 5 d’octubre de 1995, incloent-hi totes les modificacions realitzades fins avui.
Disposició final
Aquest Decret entra en vigor el mateix dia de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Cosa que es fa pública per coneixement general.
Andorra la Vella, 28 de març del 2007 Albert Pintat Santolària Cap de Govern Llei qualificada de la nacionalitat
Títol I. De la nacionalitat andorrana d’origen
Article 1
És andorrà l’infant nascut al Principal d’Andorra, si almenys un dels pares és andorrà.
Article 2
És andorrà l’infant nascut a l’estranger, si almenys un dels pares és andorrà i nascut al Principat d’Andorra.
És andorrà l’infant adoptat en adopció plena per una persona de nacionalitat andorrana nascuda al Principat d’Andorra. La nacionalitat andorrana segons les disposicions d’aquest apartat és efectiva des del moment en què ho és l’adopció, la qual haurà d’ésser declarada abans que l’infant tingui catorze anys d’edat i en aplicació de la llei andorrana o d’una llei estrangera que no contravingui l’ordenament jurídic del Principat d’Andorra.
L’establiment de la nacionalitat andorrana amb posterioritat al naixement no suposa la invalidació dels actes fets anteriorment per l’infant adoptat, ni dels drets adquirits per terceres persones també amb anterioritat en base a la nacionalitat aparent de l’infant.
Article 3
És andorrà l’infant nascut al Principat d’Andorra, si almenys un dels pares és nascut al Principat d’Andorra, a condició que el progenitor o els progenitors sota l’autoritat del qual o dels quals està legalment sotmès tinguin la seva residència principal i permanent al Principat d’Andorra a la data del naixement de l’infant.
Article 4
És andorrà l’infant trobat al Principat d’Andorra o nascut al Principat d’Andorra de pares desconeguts.
Aquesta nacionalitat es perd a la data en què s’estableixi la filiació de l’infant respecte a una persona estrangera, a condició que dita filiació esdevingui durant la minoria d’edat de l’infant i que aquest obtingui la nacionalitat de la persona estrangera, segons la llei nacional d’aquesta darrera.
Article 5
És andorrà l’infant nascut al Principat d’Andorra de pares apàtrides o de pares estrangers i a qui les lleis estrangeres no li atribueixen la nacionalitat de cap dels pares.
Aquesta nacionalitat es perd si, durant la minoria d’edat de l’infant, la nacionalitat d’un dels pares li és atribuïda en compliment de la Llei nacional d’aquest progenitor i si aquest progenitor o, si és el cas, l’infant, no compleixen les condicions de residència previstes a l’article 6.
Article 6
És andorrà l’infant nascut al Principat d’Andorra de pare i mare estrangers, si almenys un dels seus progenitors, a l’autoritat del qual està legalment sotmès, té la seva residència principal i permanent al Principat d’Andorra a la data de naixement de l’infant i l’ha tinguda durant els deu anys que han precedit aquest naixement. Si l’esmentat període de deu anys no s’ha complert el dia del naixement de l’infant, la nacionalitat andorrana se li atribueix a títol provisional.
Aquesta nacionalitat provisional s’ha de confirmar, en les condicions de capacitat previstes a l’article 34, abans que l’infant arribi a la majoria d’edat, o dins de l’any següent a la majoria, pel propi interessat. La confirmació no pot tenir lloc fins que el progenitor esmentat al paràgraf primer pugui acreditar un període de residència principal i permanent al Principat d’Andorra de deu anys de forma ininterrompuda, o, si és el cas, fins que l’interessat pugui acreditar que ha residit ell mateix de forma principal i permanent al Principat d’Andorra durant l’esmentat període, de forma ininterrompuda els cinc darrers anys.
La manca de confirmació en les condicions de l’apartat precedent comporta la pèrdua de la nacionalitat andorrana atribuïda a títol provisional per les disposicions d’aquest article.
Títol II. De l’adquisició de la nacionalitat andorrana
Article 7
Ningú no pot adquirir o recuperar la nacionalitat andorrana en aplicació dels articles 9,10,11,12 i 26 si, prèviament, no ha establert la seva residència principal i permanent al Principat d’Andorra i si, en el termini previst en l’article 28, no ha demostrat haver perdut la o les nacionalitats que posseïa anteriorment.
Article 8
Adquireix la nacionalitat andorrana l’infant adoptat en adopció plena per una persona de nacionalitat andorrana nascuda a l’estranger i resident al Principat d’Andorra, si compleix els requisits previstos a l’apartat 3 del present article.
Adquireix la nacionalitat andorrana l’infant adoptat en adopció plena per una persona de nacionalitat estrangera que tingui la seva residència principal i permanent al Principat d’andorra a la data de l’adopció i l’hagi tinguda durant els deu anys que han precedit l’adopció, si compleix els requisits prevists a l’apartat 3 del present article. Si la durada de deu anys no s’ha complert el dia de la sol·licitud, la nacionalitat andorrana li és atorgada a títol provisional; en tal cas, la nacionalitat s’ha de confirmar, en les condicions de capacitat previstes a l’article 34, abans que l’infant arribi a la majoria d’edat, o dins de l’any següent a la majoria o al que es compleixi el termini de deu anys, pel propi interessat. La confirmació no pot tenir lloc fins que la persona adoptant pugui acreditar un període de residència principal i permanent al Principat d’Andorra de deu anys, o, si és el cas, fins que l’interessat pugui acreditar que ha residit ell mateix de forma principal i permanent al Principat d’Andorra durant l’esmentat període, de forma ininterrompuda els cinc darrers anys. La manca de confirmació en les condicions d’aquest apartat comporta la pèrdua de la nacionalitat andorrana adquirida a títol provisional per les disposicions d’aquest article.
L’adquisició de la nacionalitat andorrana per adopció requereix que l’adopció hagi estat judicialment declarada abans que l’infant tingui catorze anys d’edat i que ho hagi estat en aplicació de la llei andorrana o d’una llei estrangera que no contravingui l’ordenament jurídic del Principat d’Andorra.
L’adquisició de la nacionalitat andorrana segons les disposicions d’aquest article és efectiva des del moment en que ho és l’adopció.
Article 9
Poden adquirir la nacionalitat andorrana en la forma prevista a l’article 28, si compleixen les condicions de l’article 7:
La persona nascuda a l’estranger, filla biològica o adoptada de pare o mare andorrà nascut també a l’estranger que no resideix al Principat d’Andorra.
Els néts d’una persona de nacionalitat andorrana, si justifiquen una residència principal i permanent de quinze anys al Principat d’Andorra.
Article 10
Pot adquirir la nacionalitat andorrana, en la forma prevista per l’article 28, la persona estrangera que ha contret matrimoni amb una persona de nacionalitat andorrana, si compleix les condicions de l’article 7, si acredita tenir la seva residència principal i permanent al Principat d’Andorra ininterrompudament des d’almenys tres anys, abans o després de la celebració del matrimoni, i si prova la seva integració al Principat d’Andorra.
Per tenir dret a adquirir la nacionalitat andorrana en virtut d’aquest article és necessari que no hagi cessat la convivència dels cònjuges en el moment de presentar la sol·licitud.
No pot adquirir la nacionalitat andorrana en virtut del present article qui hagi estat prèviament condemnat per delicte dolós a una pena igual o superior a quatre anys de privació de llibertat, o per dos o més delictes dolosos, mentre no s’ha cancel·lat la inscripció de la condemna en el registre d’antecedents penals.
El Govern pot denegar la naturalització en virtut del present article per raons d’ordre públic o d’interès nacional.
Article 11
Pot adquirir la nacionalitat andorrana per naturalització la persona estrangera que ho demana al Govern i que acredita haver tingut la residència principal i permanent al Principat d’Andorra durant els vint anys que precedeixen la presentació de la seva demanda, i prova la seva integració. El sol·licitant ha de complir les condicions de l’article 7.
Pot adquirir la nacionalitat andorrana per naturalització la persona estrangera que ho demana al Govern i que acredita haver tingut la residència principal i permanent al Principat d’Andorra durant els deu anys que precedeixen la presentació de la seva demanda i haver cursat íntegrament l’escolaritat obligatòria, excepció feta dels cursos que no s’imparteixin a Andorra, en centres educatius del Principat que integrin en el seu curriculum escolar totes les matèries específiques de formació andorrana. El sol·licitant ha de complir les condicions de l’article 7.
No pot adquirir la nacionalitat andorrana en virtut del present article qui hagi estat prèviament condemnat per delicte dolós a una pena igual o superior a quatre anys de privació de llibertat, o per dos o més delictes dolosos, mentre no s’ha cancel·lat la inscripció de la condemna en el registre d’antecedents penals.
El Govern pot denegar la naturalització en virtut del present article per raons d’ordre públic o d’interès nacional.
Article 12
Adquireix la nacionalitat andorrana l’infant menor d’edat no casat, en el cas que el progenitor o un dels progenitors a l’autoritat del qual està legalment sotmès adquireixi la nacionalitat andorrana, si ha nascut al Principat d’Andorra o si hi ha tingut la seva residència principal i permanent almenys des del mateix temps que aquest progenitor i si compleix les condicions de l’article 7.
La mateixa regla s’aplica a l’infant que hagi estat objecte d’una adopció plena, en el cas d’adquisició per part de la persona adoptant o per part d’un dels adoptants de la nacionalitat andorrana.
L’expedient del menor d’edat pot ser tramitat conjuntament amb el de la persona que adquireix la nacionalitat andorrana.
Article 13
Les persones que han adquirit la nacionalitat andorrana en virtut dels articles 8, 9, 10, 11 i 12 i les que l’han recuperat en virtut de l’article 26 gaudeixen, a comptar de l’adquisició o de la recuperació de la nacionalitat andorrana, dels drets polítics d’acord amb les disposicions generals en la matèria.
Article 14
Adquireixen la nacionalitat andorrana, pel temps que exerceixen les funcions i els oficis respectius:
D’acord amb l’article 48 de la Constitució, els representants personals dels Coprínceps al Principat d’Andorra.
D’acord amb l’apartat 1.b) de l’article 46 de la Constitució. El Secretari General dels Serveis del Copríncep Episcopal i el Director del Gabinet del representant personal del Copríncep Francès.
D’acord amb la disposició transitòria segona de la Constitució, els magistrats del Tribunal Constitucional.
D’acord amb l’article 11 de la Constitució, els clergues amb ofici eclesiàstic a les parròquies del Principat d’Andorra.
La nacionalitat adquirida en virtut d’aquest article no és transmissible ni per matrimoni ni per filiació i no dóna accés als drets polítics.
Article 15
El Consell General, per majoria de dues terceres parts, pot conferir el títol d’andorrà d’Honor a tota persona estrangera que en sigui mereixedora, pels seus mèrits i actes en favor del Principat d’Andorra.
La nacionalitat adquirida en virtut d’aquest article no és transmissible ni per matrimoni ni per filiació i no dóna accés als drets polítics.
Títol III. De la pèrdua de la nacionalitat andorrana
Article 16
Sense perjudici dels cassos previstos als articles 4, 5, 6 i 8.2, la nacionalitat andorrana només es pot perdre en les condicions fixades en el present títol.
Article 17
Perd la nacionalitat andorrana la persona major d’edat que hi renuncia voluntàriament, si té una nacionalitat estrangera a la data de presentació del seu expedient de renúncia.
Aquest expedient se sotmet al Govern que verifica si es reuneixen les condicions requerides.
Article 18
Perd la nacionalitat andorrana la persona major d’edat que adquireix voluntàriament la nacionalitat d’un Estat estranger.
Per l’aplicació del paràgraf anterior, el no exercici d’una facultat de renúncia a l’adquisició d’una nacionalitat estrangera no es considera com una adquisició voluntària d’aquesta.
Article 19
Pot renunciar a la nacionalitat andorrana la persona que contragui matrimoni amb una persona de nacionalitat estrangera, si ha adquirit la nacionalitat estrangera del seu cònjuge, de conformitat amb la llei nacional d’aquest darrer.
Article 20
Perd la nacionalitat andorrana el menor d’edat que, per causa d’adopció o de legitimació, resta sotmès a la pàtria potestat exclusiva d’una persona estrangera de la qual obté la nacionalitat.
Article 21
Perd la nacionalitat andorrana la persona que, sense l’autorització prèvia del Govern, s’enrola voluntàriament en un exèrcit estranger o que hi és enrolada sense fer ús dels recursos que li permet la llei estrangera.
Article 22
Perd la nacionalitat andorrana la persona que exerceix un càrrec electiu o polític en un Estat estranger.
Article 23
Perd la nacionalitat andorrana la persona a qui ha estat atribuïda la nacionalitat d’un Estat estranger o que l’ha adquirit sense manifestació expressa de voluntat per part seva, si exerceix activament aquesta nacionalitat.
Si el Govern té constància que una persona de nacionalitat andorrana exerceix activament una altra nacionalitat, incoarà d’ofici un expedient de pèrdua de la nacionalitat.
Article 24
Perd la nacionalitat andorrana la persona que, per adquirir, conservar, recuperar o veure’s atribuir la nacionalitat andorrana, hagi fet falses declaracions o omès voluntàriament de fer conèixer situacions de dret o de fet que li hagin impedit d’obtenir aquest resultat. La pèrdua de la nacionalitat andorrana és efectiva des del moment en què el Govern constati la falsa declaració o l’omissió voluntària, sense perjudici dels drets adquirits per tercers.
Article 25
Tota persona que, en aplicació de les disposicions legals successivament vigents al Principat d’Andorra, hagi adquirit o recuperat la nacionalitat andorrana, tot i conservant la o les seves nacionalitats anteriors, o que hagi adquirit una nacionalitat estrangera sense haver perdut la nacionalitat andorrana, ha de poder provar, en un termini de cinc anys a comptar de la publicació de la present Llei, que ha perdut la o les seves nacionalitats estrangeres.
Si, a la fi d’aquest termini, la persona interessada no ha provat haver perdut la o les seves nacionalitats estrangeres, el Govern ha de fer constar per decret, que té la consideració d’acte administratiu als efectes de control jurisdiccional, la pèrdua de la nacionalitat andorrana.
Els efectes de la pèrdua de la nacionalitat són constatats pel Govern en l’expedient personal de cada persona interessada en el Registre de Nacionalitat, en el Registre de Passaports i en el Cens Nacional. El Govern ha de comunicar aquesta informació als Comuns que han de suprimir les persones interessades de les llistes electorals a partir de la data de comunicació i prendre’n nota a tots els efectes.
El Govern ha de precisar per reglament les modalitats d’aplicació del present article.
Títol IV. De la recuperació de la nacionalitat andorrana
Article 26
Poden recuperar la nacionalitat andorrana, en la forma prevista a l’article 28 i sota reserva de complir les condicions de l’article 7:
La persona que hagi perdut la nacionalitat andorrana per raó de matrimoni amb una persona estrangera.
El menor d’edat que hagi perdut la nacionalitat andorrana en aplicació de l’article 20, dins l’any següent a la seva majoria d’edat.
La persona que ha perdut la nacionalitat andorrana en aplicació dels articles 4 i 5, si justifica una residència principal i permanent de quinze anys al Principat d’Andorra.
Article 27
⋯
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.