Decret legislatiu del 17-12-2008, de publicació del text refós del Codi penal

Decret legislatiu del 17 de desembre del 2008, de publicació del text refós del Codi penal Vist l'article 59 de la Constitució andorrana, que estableix que, mitjançant llei, el Consell General pot delegar l'exercici de la funció legislativa al Govern;

Vista la disposició final primera de la Llei 15/2008, del 3 d'octubre, qualificada de modificació de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que estableix una delegació legislativa a favor del Govern perquè en el termini de tres (3) mesos a partir de la data d'entrada en vigor de la Llei publiqui al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra el text refós de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, incloses totes les modificacions realitzades;

A proposta del ministre de Justícia i Interior, el Govern, en la sessió del 17 de desembre del 2008, ha aprovat el Decret següent:

Article únic

S'ordena la publicació al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra del text refós del Codi penal, incloses totes les modificacions realitzades fins avui.

Disposició final

Aquest Decret entra en vigor el mateix dia de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.

Cosa que es fa pública per a coneixement general.

Andorra la Vella, 17 de desembre del 2008 Albert Pintat Santolària Cap de Govern Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal Índex Exposició de motius

Títol preliminar. Les garanties penals i l'aplicació de la llei penal

Articles 1 al 10 Llibre primer. Part general

Títol I. La infracció penal

Capítol primer. Regles generals sobre delictes i contravencions penals

Articles 11 al 19

Capítol segon. Les persones penalment responsables

Articles 20 al 25

Capítol tercer. Exclusió i modificació de la responsabilitat criminal

Articles 26 al 31

Capítol quart. Definicions generals

Articles 32 al 34

Títol II. Les penes

Capítol primer. Classificació

Articles 35 al 38

Capítol segon. Contingut de les penes

Articles 39 al 51

Capítol tercer. Determinació de les penes

Articles 52 al 60

Capítol quart. Suspensió, substitució i execució de les penes

Articles 61 al 69

Títol III. Conseqüències accessòries del delicte referides a les persones

físiques o a les persones jurídiques Articles 70 i 71

Títol IV. Les mesures de seguretat

Capítol primer. Disposicions generals

Articles 72 al 76

Capítol segon. Execució de les mesures de seguretat

Articles 77 i 78

Títol V. Extinció de la responsabilitat criminal

Capítol primer. Causes d'extinció de la responsabilitat criminal i de la pena

Articles 79 al 86

Capítol segon. La rehabilitació

Articles 87 al 89

Títol VI. La responsabilitat civil

Articles 90 al 101 Llibre segon. Delictes

Títol I. Delictes contra la vida humana independent

Articles 102 al 106

Títol II. Delictes contra la vida humana prenatal

Articles 107 al 109

Títol III. Delictes contra la integritat física i moral

Capítol primer. Tortura i delictes contra la integritat moral comesos amb abús

de càrrec públic Articles 110 al 112

Capítol segon. Delictes contra la salut i la integritat de les persones

Articles 113 al 119

Capítol tercer. Altres delictes contra la salut i la integritat dels éssers humans

Articles 120 al 122

Títol IV. Delictes relatius a la genètica i a la reproducció humanes

Articles 123 al 130

Títol V. Omissió del deure de socors

Articles 131 i 132

Títol VI. Delictes contra la llibertat

Capítol primer. Delictes contra la llibertat de moviments de les persones

Articles 133 al 138

Capítol segon. Coaccions i amenaces

Articles 139 al 143

Títol VII. Delictes contra la llibertat sexual

Capítol primer. Agressions sexuals

Articles 144 al 146

Capítol segon. Abusos sexuals

Articles 147 al 149

Capítol tercer. Delictes relatius a la prostitució

Articles 150 al 154

Capítol quart. Delictes relatius a la pornografia i les conductes de provocació

sexual Articles 155 al 157

Capítol cinquè. Disposicions comunes

Articles 158 al 161

Títol VIII. Delictes contra les relacions familiars

Capítol primer. Delictes contra les institucions protectores dels menors i

incapaços Articles 162 al 166

Capítol segon. Delictes comesos en l'exercici de les funcions de protecció

Articles 167 al 170

Capítol tercer. Bigàmia

Article 171

Títol IX. Delictes contra l'honor

Articles 172 al 181

Títol X. Delictes contra la intimitat i la inviolabilitat de domicili

Capítol primer. Descobriment i revelació de secrets

Articles 182 al 193

Capítol segon. Violació de domicili o establiment

Articles 194 al 196

Títol XI. Delictes contra el patrimoni

Capítol primer. Delictes patrimonials d'apoderament

Articles 197 al 206

Capítol segon. Extorsió

Article 207

Capítol tercer. Defraudacions

Articles 208 al 215

Capítol quart. Receptació

Articles 216 al 219

Capítol cinquè. Insolvències punibles

Articles 220 i 221

Capítol sisè. Danys

Articles 222 al 226

Capítol setè. Disposicions comunes

Article 227

Títol XII. Delictes contra l'ordre socioeconòmic

Capítol primer. Delictes relatius als concursos i subhastes públics

Article 228

Capítol segon. Delictes contra la propietat intel·lectual i industrial

Articles 229 al 232

Capítol tercer. Delictes relatius al mercat i als consumidors

Articles 233 al 237

Capítol quart. Delictes contra l'activitat mercantil de les empreses

Articles 238 al 243

Capítol cinquè. Delictes contra la seguretat social

Article 244

Capítol sisè. Delictes de contraban

Article 245

Capítol setè. Delictes contra el sistema bancari i financer

Article 246 i 247

Capítol vuitè. Delictes fiscals

Article 248

Títol XIII. Delictes contra els drets dels treballadors

Articles 249 al 252

Títol XIV. Delictes contra la seguretat col·lectiva

Capítol primer. L'energia nuclear i els grans estralls

Articles 253 al 258

Capítol segon. Estralls i delictes de risc catastròfic

Articles 259 al 262

Capítol tercer. Tinença, tràfic i dipòsit d'armes, municions o explosius

Articles 263 al 267

Capítol quart. Delictes contra la seguretat del trànsit

Articles 268 al 272

Títol XV. Delictes contra la salut pública

Capítol primer. Delictes contra la salut dels consumidors

Articles 273 al 280

Capítol segon. Delictes relatius al tràfic il·legal de drogues tòxiques

Articles 281 al 288

Títol XVI. Delictes contra el medi ambient

Capítol primer. Delictes contra el medi ambient i els recursos naturals

Articles 289 al 293

Capítol segon. Delictes relatius a la flora i la fauna

Articles 294 al 298

Capítol tercer. Incendis forestals

Articles 299 al 304

Capítol quart. Disposicions comunes

Articles 305 al 307

Títol XVII. Delictes contra l'ordenació del territori i contra el patrimoni històric

Articles 308 al 312

Títol XVIII. Delictes contra la Constitució

Capítol primer. Atemptat violent contra l'Estat de dret

Articles 313 al 317

Capítol segon. Delictes contra les institucions

Articles 318 al 325

Capítol tercer. Delictes electorals

Articles 326 al 333

Capítol quart. Delictes contra la divisió de poders i els deures de cooperació

Articles 334 al 337

Capítol cinquè. Delictes de discriminació

Articles 338 al 340

Capítol sisè. Delictes contra l'exercici dels drets fonamentals

Articles 341 al 343

Capítol setè. Delictes contra les garanties dels drets fonamentals

Secció primera. Delictes contra les garanties del dret a la llibertat individual Articles 344 al 347 Secció segona. Delictes comesos pels funcionaris públics contra la inviolabilitat domiciliària i les altres garanties del dret a la intimitat Articles 348 al 350

Títol XIX. Delictes contra l'ordre públic

Capítol primer. Sedició

Articles 351 al 354

Capítol segon. Delictes de desordres públics

Articles 355 al 358

Capítol tercer. Associacions il·lícites

Articles 359 al 361

Capítol quart. Delictes de terrorisme

Articles 362 al 367

Títol XX. Delictes contra la pau i la independència del Principat

Articles 368 al 371

Títol XXI. Delictes contra la funció pública

Capítol primer. Prevaricació en la funció pública

Articles 372 i 373

Capítol segon. Infidelitat en la custòdia de documents i violació de secret

Articles 374 al 377

Capítol tercer. La concussió i les exaccions il·legals

Articles 378 i 379

Capítol quart. Corrupció i tràfic d'influències

Articles 380 al 386

Capítol cinquè. Finançament il·legal de partits polítics

Article 387

Capítol sisè. Malbaratament de cabals públics

Articles 388 al 390

Capítol setè. Altres abusos en l'exercici de la funció pública

Articles 391 al 394

Capítol vuitè. Matrimoni il·legal

Article 395

Capítol novè. Atemptats contra els funcionaris i usurpació de funcions

públiques Articles 396 al 399

Títol XXII. Delictes contra l'Administració de Justícia

Capítol primer. Prevaricació judicial

Articles 400 al 403

Capítol segon. L'omissió del deure d'impedir delictes o de perseguir-los

Articles 404 i 405

Capítol tercer. Encobriment

Articles 406 al 408

Capítol quart. Delictes de blanqueig de diners o valors

Articles 409 al 413

Capítol cinquè. Realització arbitrària del propi dret

Article 414

Capítol sisè. Acusació i denúncia falses i simulació de delicte

Articles 415 al 417

Capítol setè. Testimoniatge, dictamen i traducció falsos

Articles 418 al 421

Capítol vuitè. Obstrucció a la justícia i deslleialtat professional i processal

Articles 422 al 427

Capítol novè. Crebantament i ajut a l'evasió

Articles 428 i 429

Títol XXIII. Delictes contra la seguretat en el tràfic jurídic

Capítol primer. Falsedat de moneda i efectes timbrats

Secció primera. Falsedat de moneda Articles 430 al 432 Secció segona. Falsedat d'efectes timbrats Articles 433 i 434

Capítol segon. Falsedat de documents, d'enregistraments tècnics i de dades

informàtiques Secció primera. Falsedat de document Articles 435 al 441 Secció segona. Falsedat d'enregistraments tècnics Articles 442 al 445 Secció tercera. Falsedat de dades informàtiques Articles 446 i 447

Capítol tercer. Falsedats personals

Articles 448 i 449

Títol XXIV. Delictes contra la comunitat internacional

Capítol primer. Delictes contra el dret de gents

Articles 450 al 455

Capítol segon. Genocidi

Articles 456 al 458

Capítol tercer. Delictes contra la humanitat

Articles 459 al 465

Capítol quart. Crims de guerra i d'agressió

Articles 466 al 475 Llibre tercer. Contravencions penals

Títol I. Contravencions penals contra les persones

Articles 476 al 480

Títol II. Contravencions penals contra el patrimoni

Articles 481 al 489

Títol III. Contravencions penals contra els interessos generals

Articles 490 al 515

Disposicions addicionals

Disposicions transitòries

Disposicions derogatòries

Disposicions finals

Exposició de motius I. La necessitat d'un nou Codi penal El Codi penal vigent al Principat d'Andorra encara és recent, ja que data de 1990. Això no obstant, la promulgació amb posterioritat, l'any 1993, de la Constitució fonamenta la iniciativa política d'emprendre una reforma en profunditat del text penal. Calia que la vertebració de l'Estat sobre bases constitucionals arribés fins a la redacció del primer Codi penal aprovat pel Consell General. D'altra banda, era evident la necessitat de modificacions en el text vigent que la seva aplicació ha posat de manifest al llarg d'aquests anys.

La fixació en un cos legislatiu ordenat sistemàticament i amb certa vocació de permanència, d'acord amb la tradició codificadora, ha de contribuir a l'estabilitat i el coneixement de la llei penal, com a element essencial definidor del status libertatis del ciutadà en una societat democràtica. La voluntat de fer un codi enterament accessible al ciutadà és un dels vessants amb contingut polític del principi de legalitat. Per aquesta raó, sense oblidar les fortes particularitats del dret penal andorrà, basat en regles pretorianes amb una gran participació de la jurisprudència, des del moment en què es tracta de promulgar un nou codi, sembla necessari adequar-se a la concepció de legalitat criminal moderna dels sistemes de dret escrit. El nou Codi ha de consolidar definitivament la vigència material dels principis de legalitat criminal i de seguretat jurídica en el dret penal andorrà, sense perjudici d'atorgar al poder judicial el poder interpretatiu que és propi de la millor tradició andorrana i que permet donar una resposta adequada a les exigències de justícia material.

El Codi penal ha de ser únicament, però, la punta de l'iceberg d'un control social que no pot prescindir de la realitat normativa sobre la qual forçosament ha de projectar-se. La natura subsidiària i d'ultima ratio del dret penal i el seu caràcter fragmentari a l'hora de dibuixar l'escenari de prohibicions i normes que el conformen, exigeix una delimitació clara dels diversos instruments de tutela jurídica extrapenals. Només així el dret penal pot evitar de caure en disfuncions en la tasca de tutela dels béns jurídics.

II. Principis generals i estructura El Codi penal d'un estat de dret democràtic i social imposa de forma irrenunciable la submissió de la llei penal als límits derivats del reconeixement constitucional dels drets i llibertats inviolables del ciutadà. Tot i que aquesta visió garantista es va concretant al llarg de tot el Codi, s'ha considerat especialment important que aquest s'iniciï amb un títol preliminar que serveixi de pòrtic a tot l'articulat i que condicioni, mitjançant l'escrupolós respecte als drets i les llibertats del ciutadà, l'aplicació i la interpretació del text punitiu i, fins i tot, el d'altres normes punitives que puguin plasmar-se en lleis especials.

Així, el títol preliminar recull en primer lloc la vigència del principi de legalitat penal (article 3.2 de la Constitució), amb totes les seves garanties i derivacions:

taxativitat i certesa en les descripcions de les conductes delictives (garantia criminal), en les penes aplicables als tipus delictius (garantia penal) i en la forma d'executar-les (garantia d'execució), tant pel que fa a les penes, com a les mesures de seguretat, a més de la prohibició de l'analogia i de la doble sanció per un mateix fet.

També s'expressa en el títol preliminar el principi de culpabilitat o d'imputació subjectiva, que suposa la superació de qualsevol forma de responsabilitat objectiva mitjançant l'exigència de dol o imprudència i la necessitat d'adequació de la resposta penal a la culpabilitat pel fet. Pel que fa a les mesures de seguretat, s'estableix la perillositat criminal com a fonament, a més de la indefugible exigència de postdelictualitat.

El títol preliminar conté també les normes sobre l'aplicació de la llei penal en el temps i en l'espai, i introdueix, pel que fa a aquest darrer aspecte, el criteri de personalitat passiva, que permet atribuir competències jurisdiccionals sobre infraccions comeses a l'estranger si la víctima és de nacionalitat andorrana.

S'ha optat també per la inclusió del principi de comunitat internacional d'interessos per a certs delictes comesos a l'estranger.

El nou Codi renuncia a una estructura basada en la distinció fonamental dels delictes majors, delictes menors i contravencions penals, amb la voluntat d'evitar un excés de casuística en la descripció de les conductes punibles que en dificulta la interpretació harmònica i sistemàtica i facilita les contradiccions.

La delimitació entre delictes majors, menors i contravencions penals es manifesta en la sanció penal. N'hi haurà prou, per tant, amb una determinació legal precisa de la pena i amb un precepte que delimiti on comencen els delictes majors i els delictes menors, mitjançant la gravetat de la pena prevista, mantenint, però, en llibre a part les contravencions penals.

La nova ordenació sistemàtica ha de mostrar la seva orientació constitucional, per tal com respecta la jerarquia axiològica que el text constitucional dóna a tots els béns jurídics objecte de tutela, amb independència del fet que aquesta agrupació de les infraccions que atempten al mateix bé jurídic comprengui tant delictes majors com delictes menors.

III. Definició de la infracció penal La infracció penal, consistent en un delicte o una contravenció penal, és definida atenent les formes que pot presentar des del punt de vista objectiu (acció o omissió) i subjectiu (dol o imprudència). En l'aspecte objectiu, es regula la comissió per omissió de manera que l'injust omissiu no es construeixi al marge de l'estricta subjecció al principi de legalitat. En el vessant subjectiu s'atorga un tractament a la imprudència basat en la comprensió correcta del caràcter fragmentari del dret penal i del principi d'intervenció mínima i ultima ratio. Les possibilitats de tutela i reparació que donen altres branques de l'ordenament jurídic (dret administratiu i civil), que contenen una càrrega aflictiva inferior, fan imperativa la decisió de procedir a una incriminació de la imprudència de manera altament selectiva. Aquesta concepció es tradueix en un sistema d'incriminació específic de la imprudència, en lloc de l'antiga tècnica d'incriminació genèrica. D'aquesta manera, les infraccions en què no hi hagi referències a la seva forma subjectiva s'han d'entendre necessàriament com a doloses, i s'ha d'admetre la comissió imprudent només allí on la llei ho preveu expressament. El model adoptat suposa que el dol ha de comprendre tots els elements que integren la definició objectiva de la infracció, fins i tot els que expressin una qualificació del fet, com remarca la regulació de l'error.

El mateix propòsit ha inspirat el sistema d'incriminació de la temptativa i dels actes preparatoris punibles, que ha adoptat el model germànic de numerus clausus. La utilització del sistema taxatiu i tancat, a més d'aspirar a fer efectiva la plena vigència del principi de legalitat, reflecteix la transcendència del principi d'ofensivitat, i en limita la punició als supòsits més greus, ja sigui per la perillositat de l'atac al bé jurídic protegit ja sigui per l'alta valoració de què sigui mereixedor.

El tractament de l'error parteix de la distinció acadèmicament consagrada entre error de tipus i error de prohibició, i se'n reconeixen els efectes corresponents d'impunitat o disminució de la pena segons que l'error tingui caràcter invencible o merament vencible.