LegalizeDecret legislatiu del 14-09-2011, de publicació del text refós de la Llei 92/2010, del 16 de desembre, d’horaris comercials i de dret al descans setmanal en diumenge per a les persones que treballen en el comerç, modificada per la Llei 07/2011, del 12 d’agost
Decret legislatiu de publicació del text refós de la Llei 92/2010, del 16 de desembre, d’horaris comercials i de dret al descans setmanal en diumenge per a les persones que treballen en el comerç, modificada per la Llei 07/2011, del 12 d’agost Vist l’article 59 de la Constitució, que estableix que, mitjançant llei, el Consell General pot delegar l’exercici de la funció legislativa al Govern;
Vist l’article 11 de la Llei 07/2011, del 12 d’agost de modificació de la Llei 92/2010, del 16 de desembre, d’horaris comercials i de dret al descans setmanal en diumenge per a les persones que treballen en el comerç, que estableix una delegació legislativa a favor del Govern perquè en el termini de tres mesos a partir de la data d’entrada en vigor de la Llei publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, mitjançant el decret corresponent, el text refós de l’articulat de la Llei esmentada, incloses totes les modificacions i addicions i les precisions aportades per la Llei esmentada;
A proposta del ministre d’Economia i Territori, el Govern, en la sessió del 14 de setembre del 2011, ha aprovat el Decret següent:
Article únic
S’ordena la publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra del text refós de l’articulat de la Llei 92/2010, del 16 de desembre, d’horaris comercials i de dret al descans setmanal en diumenge per a les persones que treballen en el comerç, modificada per la Llei 07/2011, del 12 d’agost.
Disposició final
Aquest Decret entra en vigor el mateix dia de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Cosa que es fa pública per a coneixement general.
Andorra la Vella, 14 de setembre del 2011 Antoni Martí Petit Cap de Govern Text refós de la Llei 92/2010, del 16 de desembre, d’horaris comercials i de dret al descans setmanal en diumenge per a les persones que treballen en el comerç, modificada per la Llei 07/2011, del 12 d’agost
Capítol primer. Horaris comercials
Article 1
Definicions Als efectes d’aquesta Llei s’entén per:
comerç: establiment comercial l’activitat principal del qual és la venda al detall de productes, amb accés directe des de la via pública o situat en una galeria o centre comercial.
comerç de barri: establiment dedicat essencialment a la venda al detall de queviures, productes de pastisseria, de fleca, plats preparats, premsa, flors i plantes i altres productes de necessitat, amb una superfície màxima destinada al públic de cent cinquanta metres quadrats.
botiga de conveniència de benzinera: establiment integrat dins del perímetre d’una benzinera dedicat a la venda de queviures, premsa i altres objectes de necessitat, d’una superfície màxima de 150 metres quadrats, de forma que les dos àrees de negoci (carburant i botiga) estan gestionades com una sola unitat compartint el mateix espai comercial, el mateix personal i un punt únic de cobrament i que l’espai físic de la botiga de conveniència està integrat per a la gestió d’una benzinera; entenent per gestió:
- Allotja els mitjans per a la gestió de cobrament del combustible.
- Allotja els mitjans per a la gestió dels mitjans de pagament informàtics: targetes bancàries, targetes privades i targetes de les petroleres.
- Allotja el centre de control de les cubes: estocs i control de fuites.
- Allotja els sistemes de seguretat de la benzinera: càmeres de control, quadres elèctrics, aturada d’emergència.
- Allotja els serveis de sanitaris de la benzinera.
comerç turístic: establiment dedicat a la venda al detall situat en museus, hotels, centres recreatius i lúdics, i botigues dedicades principalment a l’activitat de lloguer de material d’esport en general.
Article 2
Horaris d’obertura i de tancament dels comerços 1. Els horaris d’obertura i de tancament dels comerços són lliures, sempre que quedin establerts mitjançant un conveni col·lectiu d’empresa o, subsidiàriament, mitjançant un conveni col·lectiu sectorial de treball.
Si no es produeix un conveni col·lectiu d’empresa o un conveni col·lectiu sectorial de treball, els comerços, en règim general, poden obrir a partir de les 7 h i mantenir-se oberts fins a les 22 h, amb un màxim de 84 hores per setmana.
Tot i el que disposa l’apartat 2, el Govern pot determinar, reglamentàriament i fins a un límit de 10 dies a l’any, les dates en les quals els comerços poden obrir més enllà de les 22 h. En aquests casos, les hores suplementàries d’obertura no computen als efectes del càlcul del límit màxim d’hores d’obertura per setmana previst en l’apartat 2 d’aquest article.
Article 3
Extensió d’horaris per als comerços de barri i botigues de conveniència de benzineres Com a excepció del que disposa l’apartat 2 de l’article 2, els comerços de barri i les botigues de conveniència de benzineres estan exemptes del compliment del límit màxim d’hores d’obertura per setmana.
Article 4
Dies de tancament obligat 1. Tots els comerços han de tancar els dies següents:
- 1 de gener - 14 de març - 8 de setembre - 25 de desembre 2. Tot i el que disposa l’apartat anterior, quan el 14 de març s’escau en cap de setmana, en festiu o en període de previsible afluència turística, el Govern, abans de l’1 de gener de cada any, determina reglamentàriament la suspensió del dia de tancament obligat.
Cada comú pot determinar, abans de l’1 de gener de cada any, fins a tres dies festius locals de tancament obligat per als comerços.
El Govern pot decretar, abans de l’1 de gener de cada any, o per la via d’urgència, sempre de manera justificada, limitacions en els horaris comercials per causes excepcionals.
Els establiments dedicats al comerç turístic, definits a la lletra d de l’article 1, queden exempts del compliment de les disposicions dels apartats 1, 2 i 3 anteriors.
Article 5
Impost sobre l’activitat dels comerços que vulguin obrir fins a 24 hores 1. Es crea un impost sobre l’activitat de les botigues de conveniència de benzinera que vulguin obrir més enllà dels horaris comercials fixats a l’article 3. Es tracta d’un tribut de naturalesa directa, de caràcter estatal i d’àmbit nacional.
Qualsevol altre comerç pot acollir-se a les disposicions d’aquest article un cop s’hagi establert un conveni col·lectiu d’empresa o, subsidiàriament, un conveni col·lectiu sectorial de treball.
Prèvia verificació de l’abonament d’aquest impost, el Govern lliura una autorització especial perquè el comerç pugui romandre obert més enllà dels horaris comercials fixats per aquesta Llei, fins a 24 hores al dia.
El fet generador de l’impost és la pràctica del comerç realitzada més enllà dels horaris comercials fixats segons els articles 2 i 3.
L’obligat tributari és el titular del comerç que romangui obert més enllà dels horaris comercials fixats segons els articles 2 i 3.
La quota tributària de l’impost és de vint euros per metre quadrat d’establiment comercial.
L’impost sobre l’activitat del comerç que vulgui romandre obert més enllà dels horaris comercials fixats segons els articles 2 i 3 és anyal i es merita el primer dia de l’any natural.
La gestió i la liquidació de l’impost sobre l’activitat del comerç que vulgui romandre obert més enllà dels horaris comercials fixats segons els articles 2 i 3 corresponen al Govern.
Article 6
Dret al descans setmanal en diumenge per a la conciliació de la vida laboral i familiar 1. Sense perjudici de l’horari comercial establert, la persona treballadora del sector del comerç té dret a realitzar part del seu descans setmanal durant un mínim de deu diumenges sencers durant l’any, distribuïts en el calendari de la forma més proporcional possible i planificats amb una antelació mínima d’un mes. Queden excloses d’aquest dret les persones treballadores que únicament presten el seu servei durant els caps de setmana, les contractades a temps parcial i les que tenen un contracte de temporada.
El dret a realitzar part del seu descans setmanal durant un mínim de deu diumenges sencers durant l’any establert en l’apartat anterior, s’entén sense perjudici de qualsevol altre descans setmanal, més favorable a la conciliació de la vida laboral i familiar de la persona treballadora, que pugui establir-se per conveni o acord col·lectiu d’empresa o de sector.
Capítol segon. Control administratiu i procediment sancionador
Article 7
Publicitat dels horaris comercials i control administratiu 1. Els establiments comercials han d’exposar l’horari d’obertura i de tancament de tots els dies de la setmana, de manera que la informació sigui visible per al públic fins i tot amb l’establiment tancat. El Govern determina reglamentàriament els requisits i les particularitats dels rètols i el tipus d’informació que han d’incloure.
Si els serveis del Govern constaten una infracció en relació amb les disposicions dels articles 2, 3, 4 i 5 o de l’apartat 1 anterior, a més de recollir les dades i la informació necessària per a l’obertura de l’expedient sancionador corresponent, han de requerir a qui correspongui perquè corregeixi immediatament l’incompliment.
Article 8
Infraccions Constitueix una infracció qualsevol incompliment de les condicions i dels requisits relatius als horaris comercials, del dret al descans setmanal en diumenge dels empleats del comerç, i també de les disposicions relatives a la publicitat dels horaris previstes en aquesta Llei.
Article 9
Sancions 1. El titular del comerç que infringeixi les disposicions dels articles 2, 3, 4, 5 o 7 és sancionat amb una multa de 5 euros per metre quadrat de l’establiment comercial.
La primera reincidència en la infracció de les disposicions dels articles 2, 3, 4, 5 o 7 és sancionada amb una multa de 25 euros per metre quadrat de l’establiment comercial.
La segona reincidència en la infracció de les disposicions dels articles 2, 3, 4, 5 o 7 és sancionada amb una multa de 50 euros per metre quadrat de l’establiment comercial.
Sense perjudici del que disposa la Llei 35/2008, del 18 de desembre, del Codi de relacions laborals, el titular del comerç que infringeixi les disposicions de l’article 6 és sancionat amb una multa de 1.000 euros per cada empleat i diumenge en el qual no hagi respectat el descans establert. La reincidència comporta una sanció econòmica del doble de l’import de la multa.
S’entén que hi ha reincidència quan en el moment de cometre una infracció el titular del comerç ha estat objecte de condemna per decisió ferma per una altra infracció en el termini de dos anys immediatament anteriors a la data en què es comet la infracció.
Article 10
Expedient sancionador La constatació de qualsevol infracció comporta la incoació de l’expedient sancionador corresponent d’acord amb el que es disposa en el Codi de l’Administració, el Decret regulador del procediment sancionador i les altres disposicions d’aplicació.
Article 11
Òrgans competents 1. Els òrgans competents per incoar i resoldre els expedients sancionadors són el ministre titular dels serveis encarregats del comerç pel que fa a les infraccions dels requisits relatius als horaris comercials i a la publicitat d’aquests horaris, i el ministre titular dels serveis encarregats del treball pel que fa a les infraccions del dret al descans setmanal en diumenge dels empleats del comerç.
La instrucció dels expedients correspon als tècnics designats pel ministeri encarregat del comerç pel que fa a les infraccions dels requisits relatius als horaris comercials i a la publicitat d’aquests horaris, i als tècnics designats pel ministeri encarregat del treball pel que fa a les infraccions del dret al descans setmanal en diumenge dels empleats del comerç.
Article 12
Prescripció 1. Les infraccions prescriuen al cap d’un any a partir del moment del cessament de l’acció o de l’omissió sancionable.
La prescripció s’interromp per la notificació de la incoació d’un expedient sancionador.
Article 13
Recurs administratiu Contra la resolució dictada pel Govern en l’expedient sancionador es pot interposar recurs d’acord amb el que disposa el Codi de l’Administració.
Disposició addicional primera
Els establiments comercials han d’impulsar polítiques actives encaminades al foment de la conciliació de la vida familiar i laboral dels seus treballadors. El ministeri competent en matèria de treball pot comprovar les mesures aplicades a aquest efecte i els resultats obtinguts.
Disposició addicional segona
S’encarrega al Govern que, en el termini màxim de tres mesos a partir de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei, publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, mitjançant el decret corresponent, el text refós de l’articulat de la Llei 92/2010, del 16 de desembre, d’horaris comercials i de dret al descans setmanal en diumenge per a les persones que treballen en el comerç, incloses totes les modificacions i addicions aportades mitjançant aquesta Llei.
Disposició transitòria
Les botigues de conveniència de benzinera que vulguin romandre obertes més enllà dels horaris comercials fixats segons allò disposat en els articles 2 i 3, disposen d’un termini de tres mesos a comptar de l’entrada en vigor de la mateixa per a obtenir l’autorització especial contemplada a l’apartat 2 de l’article 5.
Disposició final
Aquesta Llei entra en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.