Decret legislatiu del 12-02-2014 de publicació del text refós de la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de merc
Article 39
Àmbit d’aplicació 1. Les prohibicions i obligacions establertes en el present capítol s’apliquen, tret de disposicions contràries, a les actuacions realitzades:
a Andorra o a l’estranger que es refereixin a instruments financers admesos a negociació en un mercat regulat situat a Andorra o que operi a Andorra, o per als quals s’hagi cursat una demanda d’admissió a negociació en aquest mercat;
a Andorra que es refereixin a instruments financers admesos a negociació en un mercat regulat estranger o per als quals una demanda d’admissió a negociació hagi estat presentada davant d’aquest mercat regulat.
El present capítol no s’aplica a les operacions vinculades a política monetària, de canvi o de gestió de deute públic.
Article 40
Principis Quan una entitat operativa del sistema financer presta serveis d’inversió i/o serveis auxiliars als clients, ha de donar compliment a les disposicions contingudes als articles següents d’aquest capítol, tot respectant els següents principis:
garantir la integritat dels mercats de valors mitjançant:
una actuació diligent i curosa, tant de la pròpia entitat, com de l’alta direcció, del seu personal i dels seus agents, i la de llurs clients o persones que actuïn en nom d’aquests;
ii) la facilitació del control de les autoritats competents de la supervisió dels mercats regulats i d’altres sistemes de negociació en els que operen les entitats operatives del sistema financer; i b) augmentar la confiança dels inversors en els mercats financers mitjançant el respecte dels més elevats nivells de transparència en l’operativa efectuada en dits mercats.
Article 41
Prohibició d’ús d’informació privilegiada 1. Qualsevol persona de les citades a l’apartat 2 següent, que posseeixi informació privilegiada no pot utilitzar aquesta informació adquirint o cedint, o intentant adquirir o cedir, per compte propi o de tercers, directament o indirecta, instruments financers als que es refereixi aquesta informació.
Aquesta prohibició s’aplica a qualsevol persona física o jurídica que estigui en possessió d’aquesta informació:
per la seva condició de membre dels òrgans d’administració, de gestió o de control de l’emissor;
per la seva participació al capital de l’emissor;
per tenir accés a aquesta informació a causa de l’exercici del seu treball, de la seva professió o de les seves funcions;
a causa de les seves activitats delictives; o e) que sàpiga o hagués hagut de saber que es tracta d’informació privilegiada, incloent les persones estretament relacionades amb una persona que exerceixi un càrrec directiu en un emissor d’instruments financers.
Quan les persones a les quals es refereix l’apartat 2 anterior siguin persones jurídiques, la prohibició expressada en aquest apartat s’aplica també a les persones físiques que haguessin participat en la decisió de procedir a l’operació per compte de la persona jurídica en qüestió.
El present article no s’aplica a les transaccions realitzades en compliment d’una obligació, ja vençuda, d’adquirir o cedir instruments financers, quan aquesta obligació estigui contemplada en un acord celebrat abans que la persona de què es tracti estigui en possessió de la informació privilegiada.
Així mateix, les persones esmentades en els apartats anteriors no poden:
revelar informació privilegiada a cap persona, a menys que sigui en l’exercici normal del seu treball, professió o funcions, ni b) recomanar a qualsevol altra persona que adquireixi o cedeixi, o induir-la a fer-ho, basant-se en informació privilegiada, instruments financers a què es refereixi dita informació.
Article 42
Prohibició de manipulació de mercat 1. Cap persona física o jurídica pot dur a terme pràctiques de manipulació de mercat.
S’entén per pràctiques de manipulació de mercat:
l’execució d’operacions o d’ordres pròpies i de clients:
que proporcionin o puguin proporcionar indicis falsos o enganyosos quant a l’oferta, la demanda o el preu d’instruments financers, o ii) que assegurin, per mitjà d’una persona o de diverses persones que actuïn de manera concertada, el preu d’un o de diversos instruments financers en un nivell anormal o artificial, tret que la persona que hagués efectuat les transaccions o emès les ordres per a realitzar aquestes operacions demostri la legitimitat de les seves raons i que aquestes s’ajusten a les pràctiques de negociació acceptades al mercat regulat en qüestió;
les transaccions o ordres de realitzar operacions que emprin dispositius ficticis o qualsevol altra forma d’engany o de maquinació;
la difusió d’informació a través dels mitjans de comunicació, inclòs internet, o a través de qualsevol altre mitjà, que proporcioni o pugui proporcionar indicis falsos o enganyosos quant als instruments financers, inclosa la propagació de rumors i notícies falses o enganyoses, quan la persona que les va divulgar sabés o hagués hagut de saber que la informació era falsa o enganyosa. Pel que fa als periodistes que actuïn a títol professional, aquesta divulgació d’informació s’avalua tenint en compte les normes que regeixen la seva professió, tret que aquestes persones obtinguin directament o indirecta un avantatge o un benefici d’aquesta difusió d’informació.
Article 43
Instruments financers susceptibles d’abús de mercat 1. Es considera susceptible d’abús de mercat qualsevol instrument financer admès a negociació en un mercat regulat o per al qual s’hagi cursat una sol·licitud d’admissió a negociació en un mercat regulat, amb independència de si l’operació ha tingut lloc en dit mercat o no.
Els requisits establerts a l’article 41 en relació amb la prohibició d’ús d’informació privilegiada són també aplicables a tots els instruments financers no admesos a negociació en un mercat regulat i el valor dels quals depengui d’un instrument mencionat en el paràgraf anterior.
També es considera susceptible d’abús de mercat qualsevol instrument financer admès a negociació en un sistema multilateral de negociació o per al qual s’hagi cursat una sol·licitud d’admissió a negociació en dit sistema, amb independència de si l’operació ha tingut lloc en dit mercat o no.
Els requisits establerts a l’article 41 en relació amb la prohibició d’ús d’informació privilegiada són també aplicables a tots els instruments financers no admesos a negociació en un sistema multilateral de negociació i el valor dels quals depengui d’un instrument mencionat en el paràgraf anterior.
Article 44
Autoritat competent 1. L’INAF és l’autoritat administrativa competent per vetllar per l’aplicació de les disposicions establertes en aquest capítol, sense perjudici de les competències de les autoritats judicials. Així, entre altres, l’INAF exerceix el poder disciplinari sobre el subjectes infractors definits a l’article 49. A aquest efecte ha d’iniciar, instruir i resoldre els expedients sancionadors relatius a infraccions sobre les operacions d’abús de mercat i determinar les corresponents sancions.
L’INAF pot dur a terme totes les actuacions necessàries a l’exercici de les seves funcions en matèria d’abús de mercat.
En aquest context, s’habilita l’INAF per:
accedir a qualsevol document, sigui quina sigui la seva forma, i rebre’n una còpia;
requerir informació a qualsevol persona, fins i tot a aquelles persones que intervenen successivament en la transmissió d’ordres o en l’execució de les operacions en qüestió, així com als seus ordenants i, en cas de ser necessari, citar i prendre declaració a qualsevol persona;
realitzar inspeccions in situ en entitats sotmeses a la seva supervisió d’acord amb la legislació vigent;
requerir la tramesa dels registres existents sobre tràfic de dades i sobre dades telefòniques;
requerir el cessament d’una pràctica que sigui contrària a l’establert en aplicació del present capítol;
suspendre la negociació dels instruments financers en qüestió;
bloquejar preventivament actius durant un termini màxim de 5 dies hàbils i, si escau, sol·licitar l’embargament de dits actius a l’autoritat judicial. En tot cas, l’INAF no té responsabilitats pels danys causats pel bloqueig d’actius realitzat en l’exercici de les seves funcions;
requerir la prohibició temporal d’exercir una activitat professional en el sector financer a persones sotmeses a la seva supervisió.
El present article s’aplica sense perjudici de les disposicions legals vigents en matèria de secret en l’àmbit laboral i el secret professional.
En cas d’existir indicis d’infraccions constitutives de delicte, l’INAF tramet les actuacions al Ministeri Fiscal. Les actuacions contemplades en aquest article no suposen cap menyscabament ni exclusió de les garanties establertes pel procediment penal andorrà.
Article 45
Obligacions per les persones que produeixin o difonguin recomanacions d’inversió Les persones que produeixin o difonguin a Andorra recomanacions d’inversió en l’exercici del seu treball d’acord amb la legislació vigent, de la seva professió o de les seves funcions, han de vetllar, amb cura raonable, perquè la informació destinada als canals de distribució o al públic sigui presentada de manera equitativa i inclogui els seus interessos o conflictes d’interès existents sobre els instruments financers als quals fa referència dita informació.
Article 46
Obligacions addicionals en relació amb l’abús de mercat 1. Les entitats operatives del sistema financer que gaudeixin de la condició d’emissors de valors, estiguin en procés de demanar l’admissió a la cotització de títols propis i/o es trobin en procés d’emissió pública de valors negociables en algun mercat regulat o sistema de negociació organitzat, han de vetllar per una gestió diligent de la informació privilegiada que els afecti directament i garantir en tot moment la seva confidencialitat. En aquest sentit, han de disposar d’un llistat de les persones que treballen per a ells, en virtut d’un contracte laboral o de qualsevol altra forma, i que tenen accés a informació privilegiada. Les entitats emissores han d’actualitzar periòdicament aquest llistat i l’han de remetre a l’INAF cada vegada que els sigui requerit.
Els operadors de mercat han de vetllar perquè els següents senyals no exhaustius, que per si sols no es poden considerar constitutius de manipulació de mercat, es tinguin en compte quan les operacions o ordres de negociació siguin examinades:
en quina mesura les ordres de negociació donades o les operacions realitzades representen una proporció significativa del volum diari d’operacions en l’instrument financer pertinent en el mercat regulat corresponent, en especial, quan aquestes activitats produeixen un canvi significatiu en el preu de l’instrument financer;
en quina mesura les operacions realitzades per persones amb una posició significativa de compra o venda en un instrument financer produeixen canvis significatius en el preu de l’instrument financer o de l’actiu derivat o subjacent relacionat admès a cotització en un mercat regulat;
si les ordres de negociació donades o les operacions realitzades no produeixen cap canvi en el beneficiari efectiu d’un instrument financer admès a cotització en un mercat regulat;
en quina mesura les ordres de negociació donades o les operacions realitzades inclouen revocacions de posició en un període curt de temps i representen una proporció significativa del volum diari d’operacions de l’instrument financer corresponent del mercat regulat corresponent, i podrien estar associades amb canvis significatius en el preu d’un instrument financer admès a cotització en un mercat regulat;
en quina mesura les ordres de negociació donades o les operacions realitzades es concentren en un període de temps curt en la sessió de mercat i produeixen un canvi de preus que s’inverteix posteriorment;
en quina mesura les ordres de negociació donades canvien la representació dels preus de la millor demanda o oferta en un instrument financer admès a cotització en un mercat regulat o, de forma més general, la representació del volum d’ordres disponibles per als operadors de mercat, i són retirades abans de ser executades;
en quina mesura es donen les ordres de negociació o es realitzen les operacions en un moment concret, o al voltant d’aquest, en què es calculen els preus de referència, els preus de liquidació i les valoracions, i produeixen canvis que tenen repercussió en aquests preus i valoracions;
L’INAF, en l’exercici de les seves funcions de supervisió relatives a l’examen d’ordres de negociació i d’operacions realitzades pels operadors de mercat, també haurà de prendre en consideració els senyals detallats en l’apartat anterior.
Article 47
Obligació de comunicació d’operacions sospitoses a l’INAF 1. Les entitats operatives del sistema financer andorrà han d’avisar l’INAF, en el més breu termini de temps possible, quan tinguin la sospita raonable que una operació pot constituir abús de mercat. A aquest efecte, cada entitat ha de designar les persones responsables d’efectuar aquestes comunicacions i notificar-ne l’INAF.
Les entitats citades a l’apartat anterior decideixen, en base a una anàlisi cas per cas, si una operació pot raonablement ser sospitosa de constituir abús de mercat. A aquest efecte, han de tenir en compte els elements que defineixen l’ús d’informació privilegiada o de manipulació de mercat establerts als articles 2, 41 i 42.
Les entitats sotmeses a l’obligació establerta en aquest article, han de lliurar a l’INAF la informació següent:
descripció de les operacions, i en particular, del tipus d’ordre i del mitjà de negociació emprat;
els motius que justifiquen la sospita que les operacions poden ser constitutives d’abús de mercat;
els mitjans d’identificació de les persones per compte de les quals les operacions han estat realitzades i de les altres persones implicades en aquestes operacions; i d) qualsevol altra informació pertinent relativa a l’operació sospitosa.
Quan les dades requerides al punt anterior no es trobin disponibles en efectuar la comunicació, aquesta ha de contenir, com a mínim, els motius pels quals les persones que lliuren la informació sospiten que les operacions poden ser constitutives d’abús de mercat. Les informacions complementàries han de ser comunicades a l’INAF tant aviat com sigui possible.
La comunicació a l’INAF pot ser efectuada mitjançant carta, correu electrònic, fax o trucada telefònica. En aquest darrer cas, si ho requereix l’INAF, cal lliurar posteriorment una confirmació escrita de la corresponent sospita.
Quan la comunicació es refereixi a operacions relatives a un instrument financer admès a negociació en un o diversos mercats regulats estrangers o faci referència a una demanda d’admissió a negociació en tals mercats, l’INAF transmet immediatament la informació lliurada a les autoritats competents dels mercats regulats corresponents.
Tret d’existir disposicions legals contràries, en cap cas es pot informar de l’existència de la comunicació d’operacions sospitoses a l’INAF a cap persona, incloses les persones per compte de les quals les operacions hagin estat efectuades i les parts vinculades a dites persones. El respecte d’aquesta obligació no exposa la persona que hagi fet la comunicació ni l’entitat a cap responsabilitat de cap tipus sempre i quan dita persona actuï de bona fe.
L’INAF manté la confidencialitat sobre la identitat de les persones que efectuïn comunicacions d’operacions sospitoses si, en revelar-la, perjudica o pot perjudicar dites persones.
La comunicació a l’INAF d’operacions sospitoses no comporta ni constitueix una violació del secret en l’àmbit laboral o del secret professional, ni una violació de qualsevol restricció a la divulgació d’informacions requerida en virtut d’un contracte o d’una disposició legislativa, reglamentària o administrativa i no comporta cap classe de responsabilitat legal per a la persona que l’hagi efectuada.
Article 48
Cooperació internacional en matèria de lluita contra l’abús de mercat 1. L’INAF col·labora amb autoritats estrangeres competents en matèria d’abús de mercat quan aquesta col·laboració sigui necessària per a la consecució de les seves funcions respectives, en aplicació de les facultats que li són conferides per la legislació vigent. L’INAF assisteix altres autoritats competents estrangeres en matèria d’abús de mercat intercanviant informació i cooperant en el marc d’investigacions.
Cada sol·licitud d’informació o d’assistència rebuda per l’INAF en matèria d’abús de mercat és objecte d’una anàlisi per determinar si aquesta sol·licitud dóna compliment als requisits establerts en aquest article. En el cas que l’INAF consideri que la petició d’una altra autoritat competent en matèria d’abús de mercat dóna compliment a aquests requeriments, comunica, en el més breu termini de temps possible, a aquesta autoritat la informació requerida per tal de donar compliment a les disposicions previstes a l’apartat anterior i adopta immediatament les mesures que considera escaients per recopilar la informació sol·licitada. Si l’INAF no es troba en disposició de poder lliurar en el més breu termini de temps possible la informació sol·licitada, n’ha d’informar l’autoritat competent demandant i especificar-ne els motius.
L’intercanvi d’informacions o l’assistència en matèria d’abús de mercat per part de l’INAF estan sotmesos a les condicions següents:
les informacions intercanviades han de ser necessàries per a la consecució de les funcions de l’autoritat competent que les rep;
les informacions intercanviades estan sotmeses al secret en l’àmbit laboral i/o al secret professional de l’autoritat competent que les rep i el secret en l’àmbit laboral i el secret professional de dita autoritat han d’oferir garanties com a mínim equivalents a les conferides pel secret en l’àmbit laboral i pel secret professional als quals es troba sotmès l’INAF;
la informació facilitada per l’INAF només pot ser emprada per part de l’autoritat competent que la rep per a la finalitat per la qual aquesta informació li ha estat comunicada i aquesta autoritat competent ha de poder garantir que cap altre ús en serà fet.
La sol·licitud d’informació o bé d’assistència efectuada per part d’una autoritat competent d’un altre estat pot ser rebutjada per l’INAF en els següents casos:
quan dit intercanvi d’informació o assistència pugui comportar perjudici a la sobirania, a la seguretat i/o a l’ordre públic d’Andorra;
quan s’hagi incoat un procediment judicial sobre la base dels mateixos fets i contra les mateixes persones davant dels tribunals andorrans;
quan hagi recaigut una resolució judicial definitiva sobre els mateixos fets i respecte a les mateixes persones davant dels tribunals andorrans; o d) quan la sol·licitud provingui d’una autoritat competent en matèria d’abús de mercat d’un país que no atorga el mateix dret d’informació a l’INAF.
En els casos esmentats en els apartats b) i c) immediatament anteriors, l’INAF notifica a l’autoritat competent demandant la informació més detallada possible sobre el procediment o la resolució judicial en qüestió.
Sense perjudici de les disposicions previstes legalment, l’INAF només pot utilitzar la informació rebuda en el marc de l’establert a l’apartat 1 en l’exercici de les seves funcions vinculades al present capítol i en relació amb els procediments administratius o judicials relacionats específicament amb l’exercici d’aquestes funcions.
Quan l’INAF és informat, per part d’una autoritat competent en matèria d’abús de mercat estrangera, que actes que incompleixen les lleis estrangeres en matèria d’abús de mercat han estat realitzats a Andorra, o que actes realitzats a l’estranger afecten instruments financers negociats en mercats reglamentats autoritzats a Andorra, l’INAF adopta les mesures apropiades. Així mateix, comunica els resultats de la seva intervenció a l’autoritat competent que l’ha informat i, en la mesura del possible, l’informa dels progressos significatius assolits.
L’INAF pot demanar a una autoritat competent estrangera en matèria d’abús de mercat que realitzi una investigació en el seu territori en aquesta matèria. Així mateix, pot demanar que personal de l’INAF acompanyi dita autoritat en aquesta investigació.
Quan una autoritat estrangera competent en matèria d’abús de mercat sol·licita a l’INAF que dugui a terme una investigació a Andorra, l’INAF dóna el seu consentiment sempre i quan no es produeixi cap dels fets llistats més endavant en aquest apartat. Així mateix, l’INAF pot permetre que el seu personal estigui acompanyat per agents de l’autoritat demandant quan així s’hagi establert en un acord de col·laboració bilateral o multilateral a aquests efectes. No obstant això, la investigació es troba íntegrament sota el control de l’INAF.
L’INAF pot denegar la realització d’una investigació a petició d’una autoritat competent estrangera en matèria d’abús de mercat o bé denegar la participació en la investigació d’agents de dita autoritat:
si aquesta demanda pot comportar perjudici a la sobirania o a la seguretat i/o a l’ordre públic d’Andorra;
quan s’hagi incoat un procediment judicial sobre la base dels mateixos fets i contra les mateixes persones davant dels tribunals andorrans;
quan hagi recaigut una resolució judicial definitiva sobre els mateixos fets i respecte a les mateixes persones davant dels tribunals andorrans;
quan la demanda provingui d’una autoritat competent en matèria d’abús de mercat d’un país que no atorga el mateix dret d’informació a l’INAF; o e) quan la demanda provingui d’una autoritat competent en matèria d’abús de mercat d’un país el secret en l’àmbit laboral i el secret professional del qual no ofereixin garanties com a mínim equivalents a les conferides pel secret en l’àmbit laboral i pel secret professional al qual es troba sotmès l’INAF.
En els casos esmentats en les lletres b) i c) de l’apartat 7, l’INAF notifica a l’autoritat competent demandant la informació més detallada possible sobre el procediment o la resolució judicial en qüestió.
Secció segona. Règim sancionador en relació amb l’abús de mercat
Article 49
Subjectes infractors Són subjectes infractors les persones físiques o jurídiques que realitzen les accions o omissions tipificades com a infraccions a l’article següent.
Article 50
Infraccions 1. Constitueix una infracció molt greu la comissió de més de tres infraccions greus en el termini d’un any.
Constitueix una infracció greu:
l’incompliment de les obligacions o prohibicions establertes en el present capítol en relació amb l’ús d’informació privilegiada i la manipulació de mercat, quan el volum dels recursos o dels valors o dels instruments financers utilitzats en la comissió de la infracció sigui rellevant i l’infractor hagi tingut coneixement de la informació per la seva condició de persona en l’exercici d’un càrrec directiu en un emissor, o en l’exercici de la seva professió, el seu treball o les seves funcions en una entitat operativa del sistema financer;
la negativa a facilitar informació a l’INAF per part de qualsevol persona en l’exercici d’un càrrec directiu en un emissor, o en l’exercici de la seva professió, el seu treball o les seves funcions en una entitat operativa del sistema financer, en relació amb les obligacions o prohibicions establertes en el present capítol sobre l’ús d’informació privilegiada i la manipulació de mercat, o la falta de veracitat en la informació facilitada, que obstaculitzin l’exercici de les funcions de supervisió i investigació atribuïdes a l’INAF;
la comissió de més de tres infraccions lleus en el termini d’un any.
Constitueixen infraccions lleus:
els incompliments de les obligacions o prohibicions establertes en el present capítol per part de qualsevol persona en l’exercici d’un càrrec directiu en un emissor, o en l’exercici de la seva professió, el seu treball o les seves funcions en una entitat operativa del sistema financer en relació amb l’ús d’informació privilegiada i la manipulació de mercat que no constitueixin una infracció greu;
la falta de veracitat en la informació facilitada a l’INAF o l’obstaculització de l’exercici de les funcions de supervisió i investigació atribuïdes a l’INAF per part de persones diferents a les enumerades a la lletra b) de l’apartat 2 anterior, en relació amb les obligacions o prohibicions establertes en el present capítol sobre l’ús d’informació privilegiada i la manipulació de mercat.
Article 51
Procediment sancionador 1. El procediment sancionador es tramita d’acord amb el que disposa la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer, de 27 de novembre del 1997.
L’exercici de la potestat sancionadora a què es refereix aquest capítol és independent de l’eventual concurrència de delictes o contravencions penals.
No obstant això, quan s’estigui tramitant un procés penal on s’apreciï identitat de subjectes i fets, el procediment sancionador queda suspès respecte dels mateixos subjectes i fets fins que recaigui pronunciament ferm de l’autoritat judicial.
Un cop reprès el procediment sancionador, no es poden sancionar pecuniàriament conformement a aquest capítol les conductes que ho hagin estat penalment quan s’apreciï identitat de subjectes i fets.
Article 52
Sancions 1. Les sancions que resulten de cada procediment s’estableixen d’acord amb la qualificació de les infraccions.
Les infraccions molt greus se sancionen amb:
quan l’incompliment hagi estat comès per una entitat operativa del sistema financer o per una persona en l’exercici dels seus càrrecs d’alta direcció, de dret o de fet, en dita entitat:
sanció administrativa a l’entitat de 150.001 fins a 300.000 euros ii) suspensió temporal o definitiva en l’exercici dels càrrecs d’alta direcció, de dret o de fet, i/o sanció administrativa de 37.501 fins a 75.000 euros a cadascun dels qui, pel fet d’exercir càrrecs d’alta direcció, de dret o de fet, en aquesta entitat, siguin responsables de la infracció, quan aquesta sigui imputable a la seva conducta dolosa o negligent iii) restricció temporal de la prestació dels serveis d’inversió que hagin estat a l’origen de l’incompliment per un termini màxim de cinc anys;
quan l’incompliment hagi estat comès per un emissor o per una persona en l’exercici d’un càrrec directiu en un emissor:
sanció administrativa a l’entitat emissora de 150.001 fins a 300.000 euros ii) sanció administrativa de 37.501 fins a 75.000 euros a cadascun dels qui en un càrrec directiu en un emissor, siguin responsables de la infracció, quan aquesta sigui imputable a la seva conducta dolosa o negligent;
quan l’incompliment hagi estat comès per part de persones diferents a les enumerades a les lletres a) i b) de l’apartat 2 anterior, sanció administrativa de 15.001 fins a 25.000 euros.
Les infraccions greus se sancionen amb:
quan l’incompliment hagi estat comès per una entitat operativa del sistema financer o per una persona en l’exercici dels seus càrrecs d’alta direcció, de dret o de fet, en dita entitat:
sanció administrativa a l’entitat de 30.001 fins a 150.000 euros ii) suspensió temporal en els càrrecs d’alta direcció, de dret o de fet, i/o sanció administrativa de 7.501 fins a 37.500 euros a cadascun dels qui, pel fet d’exercir càrrecs d’alta direcció, de dret o de fet, en aquesta entitat, siguin responsables de la infracció, quan aquesta sigui imputable a la seva conducta dolosa o negligent iii) restricció temporal de la prestació dels serveis d’inversió que hagin estat a l’origen de l’incompliment per un termini màxim de dos anys;
quan l’incompliment hagi estat comès per un emissor o per una persona en l’exercici d’un càrrec directiu en un emissor:
sanció administrativa a l’entitat de 30.001 fins a 150.000 euros ii) sanció administrativa de 7.501 fins a 37.500 euros a cadascun dels qui en un càrrec directiu en un emissor, siguin responsables de la infracció, quan aquesta sigui imputable a la seva conducta dolosa o negligent;
quan l’incompliment hagi estat comès per part de persones diferents a les enumerades a les lletres a) i b) de l’apartat 3 anterior, sanció administrativa de 5.001 fins a 15.000 euros.
Les infraccions lleus se sancionen amb:
quan l’incompliment hagi estat comès per una entitat operativa del sistema financer o per una persona en l’exercici dels seus càrrecs d’alta direcció, de dret o de fet, en dita entitat:
sanció administrativa a l’entitat de 3.000 fins a 30.000 euros ii) sanció administrativa de 150 fins a 7.500 euros a cadascun dels qui, pel fet d’exercir càrrecs d’alta direcció, de dret o de fet, en aquesta entitat, siguin responsables de la infracció, quan aquesta sigui imputable a la seva conducta dolosa o negligent;
quan l’incompliment hagi estat comès per un emissor o per una persona en l’exercici d’un càrrec directiu en un emissor:
sanció administrativa a l’entitat de 3.000 fins a 30.000 euros ii) sanció administrativa de 150 fins a 7.500 euros a cadascun dels qui en un càrrec directiu en un emissor, siguin responsables de la infracció, quan aquesta sigui imputable a la seva conducta dolosa o negligent;
quan l’incompliment hagi estat comès per part de persones diferents a les enumerades a les lletres a) i b) de l’apartat 4 anterior, sanció administrativa de 100 fins a 5.000 euros.
Quan el benefici obtingut com a conseqüència dels actes o omissions en què consisteixi la infracció sigui ponderable, el límit superior de la sanció administrativa prevista als punts i) de les lletres a) i b) dels apartats 2, 3 i 4 anteriors, s’amplia fins al doble del referit benefici, si aquesta xifra és superior a aquell límit.
En aplicació dels apartats 2, 3 i 4 precedents, les sancions dels diversos apartats de cada punt es poden imposar acumulativament.
Article 53
Criteris de graduació de les sancions Els criteris de graduació de les sancions que s’hagin d’imposar a les persones o entitats que hagin comès algun incompliment de les obligacions o prohibicions establertes en el present capítol en relació amb l’ús d’informació privilegiada i la manipulació de mercat són els establerts a l’article 19 de la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer, de 27 de novembre del 1997.
Article 54
Normes complementàries del règim sancionador Pel que fa al règim de prescripció de les infraccions relacionades amb l’ús d’informació privilegiada i la manipulació de mercat, així com als procediments associats a l’ingrés de l’import de les sancions associades i a la inscripció i publicitat de dites sancions, és d’aplicació l’establert al capítol VI de la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer, de 27 de novembre del 1997.
Capítol cinquè. Acords de compensació contractual i acords de garantia financera
Article 55
Àmbit d’aplicació 1. Les normes d’aquest capítol s’apliquen a les operacions financeres que es realitzen en el marc d’un acord de compensació contractual atorgat atenent els requisits establerts als apartats 2 i 3; així com als acords de garantia financera i a les garanties financeres vinculades a dits acords i definides en el present capítol, atorgats atenent els requisits establerts als apartats 2 i 3.
Les dues parts d’un acord de compensació contractual i tant el beneficiari com el garant, en el cas d’acords de garantia financera o de garanties financeres, han d’estar inclosos en una de les categories següents:
una autoritat pública, inclosos, els organismes públics encarregats de la gestió del deute públic o que intervinguin en dita gestió i els organismes públics autoritzats a mantenir comptes de clients;
l’INAF, un banc central, el Banc Central Europeu, el Banc de Pagaments Internacionals, un banc multilateral de desenvolupament, el Fons Monetari Internacional i el Banc Europeu d’Inversions;
una entitat operativa del sistema financer andorrà, un organisme d’inversió col·lectiva, inclosos els de titulització o de capital risc, un fons de pensions, una entitat asseguradora andorrana, i en general, qualsevol entitat amb activitat financera que, ara o en el futur, estigui sota la supervisió de l’INAF;
una entitat no resident autoritzada per dur a terme les activitats reservades a les entitats referides a la lletra c) anterior per la legislació andorrana;
una contrapart central, un agent de liquidació o una cambra de compensació, incloses les entitats equivalents que actuïn en un mercat de futurs, opcions i derivats; o f) una persona diferent d’una persona física, incloses les entitats col·lectives sense forma jurídica, sempre que l’altra contrapart sigui una institució de les definides en els apartats anteriors.
L’existència de l’acord s’ha d’acreditar per escrit o de forma jurídicament equivalent, sense que pugui exigir-se cap altra formalitat per a la seva constitució, validesa, eficàcia davant de tercers, executabilitat o admissibilitat com a prova. El registre o l’anotació per mitjans electrònics o en qualsevol altre suport durador té la consideració de forma jurídicament equivalent a la constància per escrit.
Article 56
Acords de compensació contractual 1. Als efectes d’aquest capítol s’entén per acord de compensació contractual aquell acord que estableixi la creació d’una única obligació jurídica que abasti totes les operacions financeres incloses en el mateix acord i, en virtut del qual, en cas de venciment anticipat, les parts només tinguin dret a exigir-se el saldo net del producte de la liquidació de dites operacions financeres. El fet que hi hagi una única operació vigent sota l’acord en un determinat moment no priva d’efecte les previsions d’aquest capítol. El saldo net s’ha de calcular segons s’estableix a l’acord de compensació contractual o als acords que tinguin relació amb aquest acord, inclosos els acords que vinculin diferents acords de compensació contractual.
Als efectes d’aquest capítol es consideren “operacions financeres” realitzades en el marc d’un acord de compensació contractual les següents:
les realitzades sobre instruments financers en la interpretació més àmplia del terme i, com a mínim, els definits a l’article 2;
les operacions dobles o simultànies, o amb pacte de recompra i, en general, les cessions temporals d’actius. Es consideren operacions dobles o simultànies aquelles en què es contracti simultàniament dues compravendes, en sentit contrari, de valors de similars característiques i el mateix import nominal, però amb diferent data d’execució, podent ser ambdues al comptat amb diferents dates de liquidació, a termini, o una al comptat i l’altra a termini; es consideren operacions amb pacte de recompra aquelles en què el titular dels valors els ven fins a la data d’amortització, convenint simultàniament amb el comprador la recompra de valors d’idèntiques característiques i per igual valor nominal, a una data determinada o intermèdia entre la de venda i la d’amortització més pròxima, sigui aquesta voluntària o parcial;
els préstecs de valors; i/o d) els acords de garantia financera regulats en aquest capítol.
Article 57
Acords de garantia financera i garanties financeres 1. Les garanties financeres poden constituir-se mitjançant un acord de garantia financera amb canvi de titularitat o un acord de garantia financera pignoratícia, independentment que aquests acords estiguin o no coberts per un “acord marc” o unes “condicions generals”:
un acord de garantia financera amb canvi de titularitat és aquell acord en virtut del qual un garant transfereix la plena propietat de l’actiu sobre el qual es constitueix la garantia financera o el ple dret sobre el mateix a un beneficiari, a l’efecte de garantir o donar un altre tipus de cobertura a les obligacions financeres principals. Queden inclosos dins aquest concepte les operacions dobles o simultànies, o amb pacte de recompra i, en general, les cessions temporals d’actius;
un acord de garantia financera pignoratícia és aquell acord en virtut del qual el garant presta o aporta una garantia financera en forma de títol pignoratici a un beneficiari o a favor d’aquest, conservant el garant la plena o qualificada propietat de l’actiu sobre el qual es constitueix la garantia financera, o plens drets sobre el mateix, en el moment d’establir-se el dret sobre la garantia.
La garantia financera que s’aporti ha de consistir en algun dels següents actius:
efectiu, entenent-se com a tal el diner abonat en compte en qualsevol divisa, o dret similar al retorn de diner com pot ser el conferit pels dipòsits del mercat monetari;
instruments financers en la interpretació més àmplia del terme i, com a mínim, segons l’establert a l’article 2, i tot dret directe o indirecte sobre aquells;
drets de crèdit, entenent-se com a tals els drets pecuniaris derivats d’un acord en virtut del qual una entitat operativa del sistema financer andorrà o estranger atorga un crèdit en forma de préstec a un deutor inclòs en una de les categories llistades en l’apartat 2 de l’article 55.
S’entén per obligacions financeres principals les obligacions garantides mitjançant un acord de garantia financera que dóna dret a un pagament en efectiu o a l’entrega d’instruments financers.
Les obligacions financeres principals poden consistir totalment o parcialment en:
obligacions presents o futures, reals, condicionals o possibles (incloses les obligacions procedents d’un acord marc o similar);
obligacions d’una persona diferent del garant en relació amb el beneficiari de la garantia; o c) obligacions d’una determinada categoria o classe que sorgeixin periòdicament.
La constitució de la garantia financera requereix, a més de la seva formalització mitjançant un dels acords als quals es refereix l’apartat 1 de l’article 57, l’aportació de l’actiu objecte de la garantia i la constància d’aquesta aportació per escrit o de forma jurídicament equivalent. A aquests efectes:
s’entén que una garantia financera ha estat vàlidament aportada quan l’actiu objecte de la garantia financera hagi estat entregat, transmès, mantingut, registrat o acreditat de qualsevol altra forma, de manera que obri en poder o estigui sota el control del beneficiari o de la persona que actuï en el seu nom. En el cas dels valors representats mitjançant anotacions en compte, s’entendrà que la garantia financera ha estat constituïda i aportada des de la inscripció de la nova titularitat o de la garantia pignoratícia al registre comptable corresponent. Els drets de substitució o de retirada de l’excedent de garantia financera a favor del garant o, en el cas dels drets de crèdit, els drets de percepció del producte d’aquests drets de crèdit, fins a nou avís, s’entendran sense perjudici de la garantia financera que s’hagi aportat al beneficiari d’acord amb el que es disposa en aquest capítol;
la prova o constància per escrit de l’aportació d’una garantia financera ha de permetre la identificació de l’actiu a què es refereix. Per això, és suficient provar que la garantia financera representada mitjançant anotació en compte de valors, ha estat abonada o constitueix un crèdit en el compte principal al qual es refereix l’apartat 1 de l’article 63 i que, la garantia financera aportada en efectiu, s’hagi abonat o constitueixi un crèdit en el compte designat a aquest efecte;
pel que respecta als drets de crèdit, la seva inclusió en una llista de crèdits presentada al beneficiari de la garantia financera, per escrit o de forma jurídicament equivalent, és suficient per identificar el dret de crèdit i per demostrar l’aportació d’aquest crèdit com a garantia financera entre les parts i contra el deutor o els tercers.
No obstant, el garant no pot aportar un dret de crèdit com a garantia financera sense haver-ho notificat prèviament al deutor, qui pot renunciar vàlidament, per escrit o per qualsevol altre mitjà jurídicament equivalent a:
els seus drets de compensació front el creditor i front a les persones a favor de les quals aquest hagi cedit, pignorat o mobilitzat de qualsevol altra forma el dret de crèdit com a garantia financera; i ii) els drets que l’emparin en virtut de les normes sobre secret i que, del contrari, impedirien al creditor del dret de crèdit facilitar informació sobre aquest últim o sobre el deutor o restringirien la seva capacitat per fer-ho, a fi d’utilitzar el dret de crèdit com a garantia financera.
El deutor que pagui abans de ser notificat de l’aportació del dret de crèdit en garantia financera, queda alliberat;
la constitució de garanties financeres en benefici de les entitats assenyalades a la lletra e) de l’apartat 2 de l’article 55 pot realitzar-se per manifestació unilateral de qui apareix com a titular de l’actiu objecte de la garantia financera en el registre comptable, en la forma que determinen les seves normes d’ordenació i disciplina, i sense que de dites normes pugui resultar la necessitat de realitzar un acte formal que condicioni la constitució, la validesa o l’eficàcia de la garantia financera.
El beneficiari i el garant poden acordar per escrit que el garant pot aportar una garantia financera equivalent per substituir o intercanviar la garantia financera aportada. Es considera garantia equivalent:
en cas d’efectiu, el pagament d’un import idèntic i en la mateixa divisa;
en cas d’instruments financers, altres instruments financers del mateix emissor o deutor que formin part de la mateixa emissió o classe i del mateix import nominal, divisa i descripció o, quan un acord de garantia financera prevegi la transferència d’altres actius per haver-se produït un fet que afecti els instruments financers que constitueixen la garantia financera, aquests altres actius.
Article 58
Garanties financeres complementàries en el marc dels acords de garantia financera Les parts d’un acord de garantia financera poden pactar l’aportació de garanties complementàries. Així, poden pactar que, en cas de variacions en el preu de l’objecte de la garantia o de l’import de les obligacions financeres principals inicialment pactades, s’hagi de restablir l’equilibri entre el valor de l’obligació garantida i el valor de les garanties aportades per assegurar-la, bé aportant nous instruments financers o efectiu, o en el seu cas, retornar-los procedint-se així a la devolució de l’excedent de la garantia aportada. Aquests instruments financers o efectiu tindran la consideració de part integrant de la garantia financera inicial i hauran de ser tractats com si haguessin estat aportats de manera simultània a l’aportació de l’objecte inicial de la garantia financera.
Article 59
Efectes de la substitució, del complement o de la retirada de garanties financeres La substitució, el complement o la retirada no suposaran la novació extintiva de l’acord de garantia financera, que mantindrà la seva data de constitució original (que serà la que s’apliqui també a la garantia substitutiva i/o addicional).
Article 60
Dret d’utilització de la garantia financera coberta per un acord de garantia financera pignoratícia 1. El beneficiari de la garantia financera pot exercir un dret d’utilització en relació amb una garantia financera aportada en mèrits d’un acord de garantia financera pignoratícia quan les clàusules d’aquest acord així ho prevegin, així, en aquest cas, pot fer ús i disposar com a propietari de l’actiu objecte de la garantia financera prevista en dit acord.
Quan un beneficiari exerceix el seu dret d’utilització, contreu l’obligació de transferir un actiu equivalent perquè substitueixi l’actiu que va constituir l’objecte inicial de la garantia financera, com a molt tard, a la data de compliment de les obligacions financeres principals cobertes per l’acord de garantia financera pignoratícia.
També és possible que el beneficiari, a la data prevista per al compliment de les obligacions financeres principals, transfereixi un actiu equivalent o, en la mesura que els termes d’un acord de garantia financera pignoratícia així ho estableixin, compensi el valor de la garantia equivalent o l’utilitzi per complir les obligacions financeres de la seva contrapart.
La garantia equivalent que es transfereixi per donar compliment a una obligació com la que es descriu en el primer paràgraf de l’apartat 2 anterior està sotmesa al mateix acord de garantia financera pignoratícia que la garantia financera inicial i és tractada com si hagués estat aportada en virtut de l’acord de garantia financera pignoratícia simultàniament a la primera prestació de la garantia financera inicial.
El present article no s’aplica als drets de crèdit.
Article 61
Execució d’un acord de garantia financera 1. Es considera com un supòsit d’execució, un incompliment d’obligacions o qualsevol fet pactat entre les parts que, en cas de produir-se:
permeti al beneficiari de la garantia financera, en mèrits de l’acord de garantia financera o de la Llei, realitzar o apropiar-se de l’actiu objecte de dita garantia financera; o b) comporti l’aplicació d’una clàusula de liquidació per compensació exigible anticipadament si aquesta clàusula estigués prevista en l’acord de garantia financera.
Per clàusula de liquidació per compensació exigible anticipadament s’entén tota clàusula d’un acord de garantia financera, o d’un acord del qual forma part un acord de garantia financera o, en el cas que no existeixi disposició d’aquest tipus, qualsevol norma legal, per la qual, en cas de produir-se un supòsit d’execució:
el venciment de les obligacions de les parts s’avança, de manera que siguin executables immediatament i s’expressen com una obligació de pagament d’un import que representa el càlcul del seu valor actual, o bé anul·len aquestes obligacions i es substitueixen per l’obligació de pagament d’un import idèntic; i/o b) es tindrà en compte el que cada part degui a l’altra respecte a dites obligacions i la part del deute de la qual sigui superior pagarà a l’altra part una suma neta global idèntica al saldo del compte.
Quan es produeixi un supòsit d’execució d’una garantia financera aportada en virtut d’un acord de garantia financera pignoratícia, el beneficiari podrà executar-la, en les condicions previstes a l’acord, com segueix:
si es tracta d’instruments financers, mitjançant la venda o l’apropiació i mitjançant la compensació o l’aplicació del seu valor al compliment de les obligacions financeres principals;
si es tracta d’efectiu, mitjançant la compensació del seu import o utilitzant-lo per executar les obligacions financeres principals;
si es tracta de drets de crèdit, mitjançant la venda o l’apropiació i mitjançant la compensació o l’aplicació del seu valor al compliment de les obligacions financeres principals.
L’apropiació referida en l’apartat 2 només serà possible quan:
s’hagi acordat entre les parts a l’acord de garantia financera; i b) les parts hagin acordat a l’acord de garantia financera pignoratícia les modalitats de valoració dels instruments financers i dels drets de crèdit.
Els mitjans per executar la garantia financera mencionats a l’apartat 2 no es supeditaran, sense perjudici de les condicions acordades a l’acord de garantia financera pignoratícia, a cap dels següents requisits:
que s’hagi notificat prèviament la intenció de procedir a l’execució;
que les clàusules relatives a l’execució siguin aprovades per un tribunal, un funcionari públic o una altra persona;
que l’execució s’efectuï mitjançant subhasta pública o de qualsevol altra manera prescrita; o d) que hagi conclòs tot termini addicional.
En els supòsits d’utilització de l’actiu objecte de la garantia regulats a l’article 60, quan es produeixi un supòsit d’execució mentre estigui pendent una obligació d’aportar l’actiu equivalent, aquesta obligació podrà ser extingida mitjançant la seva inclusió en una clàusula de liquidació per compensació exigible anticipadament.
L’execució o la valoració de la garantia financera i el càlcul de les obligacions financeres principals s’hauran de realitzar a valor de mercat, calculat de forma raonable i objectiva.
Article 62
No aplicació de determinades disposicions en matèria d’insolvència 1. El fet que una o ambdues parts d’un acord de garantia financera hagin cessat els pagaments, o siguin part d’un procediment de fallida, d’arranjament judicial, de liquidació, d’administració o intervenció, no pot ser causa per declarar nul o rescindir un acord de garantia financera o l’aportació d’una garantia financera en mèrits de dit acord:
quan l’inici d’un dels procediments descrits en aquest apartat sigui posterior a la formalització de l’acord de garantia o a l’aportació de la garantia;
quan l’inici o obertura d’un dels procediments descrits en aquest apartat es produeixi el mateix dia però abans que hagi estat formalitzat un acord de garantia financera o que s’hagi aportat la garantia financera, la garantia serà jurídicament executable i vinculant amb tercers sempre que el beneficiari pugui provar que no tenia coneixement ni havia de tenir-lo, de l’obertura de dit procediment o de l’adopció de dites mesures.
L’obertura d’un dels procediments descrits a l’apartat 1 no serà causa per anul·lar o rescindir l’aportació d’una garantia financera, d’una garantia financera complementària o d’una garantia financera equivalent, sempre que:
l’aportació de dita garantia s’hagi efectuat el dia d’obertura d’un dels procediments descrits a l’apartat 1, però amb anterioritat a la resolució que ha motivat l’obertura de dit procediment o l’adopció de dites mesures, o s’hagi efectuat en un període de temps determinat, anterior a l’obertura de dit procediment o a l’adopció de dites mesures, i definit per referència a dita obertura i adopció, o en funció de l’adopció de la resolució de les mesures o altres esdeveniments en el transcurs dels citats procediments o mesures; i/o b) l’obligació financera principal s’hagi contret en data anterior a la de l’aportació de la garantia financera, de la garantia complementària o de la garantia equivalent.
Als efectes d’aquest capítol, s’entén per inici o obertura d’un dels procediments descrits a l’apartat 1, la resolució judicial que declari la cessació de pagaments i el corresponent procediment d’arranjament judicial o de fallida.
Els acords de garantia financera no es veuen limitats, restringits ni afectats de cap manera pel fet que una o ambdues parts d’un acord hagin cessat els pagaments, o siguin part d’un procediment de fallida, d’arranjament judicial, de liquidació, d’administració o intervenció i poden executar-se, immediatament, de forma separada, d’acord amb els pactes entre les parts i el previst en aquest article.
L’execució de la clàusula de liquidació per compensació exigible anticipadament i, per tant, la declaració de venciment anticipat, resolució, terminació, execució o efecte equivalent de les operacions financeres definides en aquest capítol realitzades en el marc d’un acord de compensació contractual, inclosos els acords de garantia financera, o en relació amb els mateixos acords, no pot veure’s limitada, restringida o afectada de cap forma pel fet que una o ambdues parts hagin cessat els pagaments, hagin sol·licitat o siguin part d’un procediment de fallida, d’arranjament judicial, de liquidació, d’administració o intervenció. La clàusula de liquidació per compensació exigible anticipadament no pot supeditar-se a cap dels requisits previstos en l’apartat 4 de l’article 61.
En el supòsit que una de les parts de l’acord de compensació contractual, inclosos els acords de garantia financera, es trobi en una de les circumstàncies previstes al paràgraf anterior, s’ha d’incloure com a crèdit o deute de la part immersa en aquestes situacions, exclusivament l’import net de les operacions financeres emparades en l’acord, calculat conforme a les regles establertes al mateix acord o als acords que hi tinguin relació.
Les operacions financeres que es realitzen en el marc d’un acord de compensació contractual, inclosos els acords de garantia financera, o als acords que hi tinguin relació, no poden ser impugnades o anul·lades a l’empara del que disposen els articles 26 a 31 del Decret de suspensió de pagaments i fallida, del 4 d’octubre del 1969, excepte si es demostra frau en el moment en què van ser contractades.
Article 63
Conflicte de normes 1. Tota qüestió relativa a qualsevol dels punts indicats a l’apartat 2 següent en relació amb una garantia financera pignoratícia d’anotacions en compte, és a dir, d’una garantia financera que està constituïda per instruments financers la titularitat dels quals està legitimada per anotacions en un registre o compte mantinguts per un intermediari o en el seu nom, es regirà per la legislació del país en què es trobi el compte principal. S’entén per compte principal aquell en què es realitzin les anotacions per les quals es presta al beneficiari dita garantia financera pignoratícia d’anotacions en compte. La referència a la legislació d’un país és una referència a la seva legislació nacional i desestima tota norma en virtut de la qual, per decidir la qüestió rellevant, s’hagués de fer referència a la legislació d’un altre país.
Les qüestions a les que fa referència l’apartat 1 són:
la naturalesa jurídica i els efectes sobre la propietat de la garantia financera pignoratícia d’anotacions en compte;
els requisits per perfeccionar un acord de garantia financera relatiu a una garantia financera pignoratícia d’anotacions en compte i l’aportació de la garantia financera pignoratícia d’anotacions en compte en mèrits d’aquest acord i, de manera més general, el compliment dels requisits necessaris per fer que l’acord i l’aportació mencionats sorgeixin efectes davant de tercers;
si el títol o dret del beneficiari d’una garantia financera pignoratícia sobre actius representats mitjançant anotacions en compte és inferior o subordinat a d’altres títols o drets reivindicats o si ha tingut lloc una adquisició de bona fe;
els passos requerits per a la realització de la garantia financera pignoratícia d’anotacions en compte després d’un supòsit d’execució.
Disposició addicional
Els capítols primer, segon i tercer d’aquesta Llei queden sotmesos al règim sancionador establert per la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer de 27 de novembre del 1997.
Disposició transitòria
Les obligacions establertes en els articles 46 i 47 del capítol quart són aplicables al cap de tres mesos de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.
Disposició derogatòria
Queden derogats els articles 1 a 7, 18 a 44 i 46 a 55 de la Llei 14/2010, del 13 de maig, de règim jurídic de les entitats bancàries i de règim administratiu bàsic de les entitats operatives del sistema financer; el Decret del 12 d’octubre del 2011, pel qual es deleguen a l’Institut Nacional Andorrà de Finances les competències establertes als articles 22 a 42 de la Llei 14/2010, del 13 de maig, de règim jurídic de les entitats bancàries i de règim administratiu bàsic de les entitats operatives del sistema financer; la Llei d’ordenació del sistema financer andorrà del 27 de novembre del 1993, així com qualsevol disposició de rang igual o inferior que s’oposi al que s’estableix en aquesta Llei.
Disposició final primera
El Govern, a proposta del ministeri encarregat de les finances, en relació amb l’article 18, relatiu als comptes anuals, ha d’establir la normativa comptable específica per a les entitats operatives del sistema financer i ha de determinar les normes subsidiàries inherents a la seva aplicació i al seu desenvolupament. El Govern pot delegar aquesta facultat a l’INAF.
Disposició final segona
S’habilita l’INAF a establir les obligacions de comunicació a l’INAF de les operacions per compte propi de directius de les entitats operatives del sistema financer amb valors de dita entitat.
Disposició final tercera
S’habilita l’INAF a desenvolupar, via emissió de comunicats tècnics, les disposicions establertes en aquesta Llei, a excepció de les esmentades a la disposició final primera.
Disposició final quarta
S’introdueixen les modificacions següents a la Llei 10/2008 del 12 de juny, de regulació dels organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà:
L’apartat 8 del títol preliminar queda redactat com segueix:
“8. Mercat reglamentat o regulat: un mercat reglamentat o regulat és:
tot el que figuri en un dels llistats relatius a aquests mercats dels estats membres de la Unió Europea així com de la resta de mercats de negociació de valors i instruments financers de països tercers autoritzats i/o supervisats per una autoritat que operi d’acord amb els estàndards internacionals en matèria de regulació i supervisió de mercats financers; o b) qualsevol mercat o sistema multilateral de negociació de valors o instruments financers que disposi de funcionament regular i que estigui sotmès a unes normes establertes per les autoritats competents relatives al funcionament del mercat i a les condicions d’accés, d’admissió a negociació, de transparència i de protecció similars a les dels mercats als quals es refereix l’apartat anterior i que sigui considerat com a tal per l’INAF.” 2. L’article 37 queda redactat com segueix:
“Article 37 Auditoria externa 1. Els OIC tenen l’obligació de sotmetre a auditoria els seus comptes anuals. Els OIC creats durant el darrer trimestre de l’any poden sol·licitar autorització a l’INAF per quedar exclosos d’aquesta obligació durant el primer any, sempre que l’INAF ho consideri apropiat d’acord amb la seva naturalesa i la seva complexitat, i dels riscos als quals està exposat. En aquest cas, han de sotmetre a auditoria la comptabilitat d’aquest darrer trimestre juntament amb la comptabilitat corresponent a l’exercici següent en el segon exercici.
Els OIC han de tenir contractada en tot moment una entitat auditora responsable de l’auditoria externa dels seus comptes anuals. Aquesta designació ha de ser aprovada per la junta general d’accionistes de l’OIC que revesteix la forma de societat o de la societat gestora de l’OIC que revesteix la forma de fons, segons escaigui, responsables del nomenament dels auditors externs, a partir d’una proposta de l’òrgan d’administració de l’OIC o el consell d’administració de la societat gestora, segons correspongui, i prèvia autorització de l’INAF. Per tal de donar compliment als preceptes establerts en aquesta Llei, el nomenament d’auditors ha de garantir que una entitat auditora és en tot moment responsable de l’auditoria de l’OIC.
L’auditor extern i/o l’entitat auditora han d’esser independents de l’OIC auditat i no participar en la presa de decisions d’aquest últim. En aquest sentit, l’entitat auditora i/o l’auditor extern no poden mantenir cap relació financera, comercial, laboral o d’un altre tipus, ja sigui directament o indirecta, amb l’OIC auditat, sobre la base de la qual una tercera part objectivament, raonablement i adequadament informada, pugui arribar a la conclusió que la independència estigui compromesa. Si la independència de l’auditor extern i/o l’entitat auditora es veiés compromesa per qualsevol factor, l’auditor extern i/o l’entitat auditora tenen l’obligació d’establir les salvaguardes necessàries per reduir aquests factors i evitar comprometre així la seva independència. En el supòsit que les salvaguardes no redueixin adequadament els factors que comprometen la seva independència, l’auditor extern o l’entitat auditora s’abstindrà de realitzar l’auditoria.
Els auditors externs i les entitats auditores han de respectar les normes ètiques professionals més exigents. En aquest sentit, els auditors externs i les entitats auditores han de tenir en consideració els principis reflectits en el Codi ètic de la Federació Internacional de Comptables (IFAC).
L’entitat auditora és nomenada per un període inicial màxim de 5 anys renovable, sense que en cap cas el còmput global d’aquest nomenament pugi excedir els 10 anys consecutius. Al venciment de cada nomenament, l’òrgan d’administració de l’OIC que revesteix la forma de societat o el consell d’administració de la societat gestora de l’OIC que revesteix la forma de fons, ha de dur a terme un procés d’avaluació del seu auditor per considerar la conveniència o no de renovar-lo. Aquest procés d’avaluació ha de permetre avaluar si l’auditor ha complert amb les seves obligacions legals, reguladores i professionals en el desenvolupament del seu mandat. L’òrgan d’administració de l’OIC o el consell d’administració de la societat gestora, segons correspongui, ha d’informar l’INAF dels criteris emprats per a aquesta avaluació i la seva conclusió i, en el seu cas, sol·licitar la corresponent autorització prèvia i, posteriorment, ha d’informar la junta general d’accionistes i proposar-li la renovació o el canvi d’auditor. En tot cas, l’entitat auditora no pot tornar a ser contractada de nou fins passats dos anys des de la finalització del darrer contracte.
Contractar un soci diferent de la mateixa entitat auditora, malgrat el fet que pertanyi a una filial d’un altre país, no es considera compliment del que es disposa en els apartats anteriors.
La resolució de la sol·licitud d’autorització prèvia per al nomenament d’una entitat auditora s’ha de regir pel règim previst a l’article 46. En tot cas, l’entitat auditora d’un OIC que revesteixi la forma de fons d’inversió ha de ser la mateixa que l’entitat auditora de la societat gestora. En el cas de les SICAV l’auditor pot ser diferent del que hagi estat nomenat per la societat gestora. El nomenament efectiu de l’entitat auditora s’ha d’inscriure en els registres de l’INAF en el termini màxim de 20 dies hàbils a comptar de la data en què es produeix el nomenament. L’INAF ha de resoldre la sol·licitud d’inscripció en el termini previst a l’article 48.
L’informe d’auditoria ha de fer menció de la validació de la valoració de les aportacions a l’OIC que no hagin estat dineràries.
En el cas de societats i fons amb compartiments, l’auditoria de comptes ha de referir-se a cadascun dels compartiments i classes.
La direcció i la signatura dels treballs d’auditoria poden correspondre a un o diversos socis d’una mateixa entitat auditora. Els informes d’auditoria no poden anar signats amb l’anagrama de l’entitat esmentada i és necessària la signatura dels socis responsables que han estat al càrrec del treball de camp dut a terme en l’OIC auditat. Els informes no poden ser signats per altres socis de la mateixa entitat que no hagin participat en el treball.
En cas que els auditors externs tinguin coneixement de l’existència d’elements susceptibles d’afectar significativament l’estabilitat dels OIC, n’han d’emetre un informe amb caràcter immediat, i l’OIC auditat o la seva societat gestora té l’obligació de remetre’n una còpia a l’INAF. Si en el termini de cinc dies hàbils l’auditor no té constatació fefaent que s’ha produït aquesta tramesa, ha d’enviar directament una còpia de l’esmentat informe a l’INAF. En cas de canvi d’auditors, l’entitat auditora que ha de donar compliment a aquest requeriment és la que té vigent el seu nomenament per part de la junta general d’accionistes.
L’entitat auditora externa o els auditors han de facilitar a l’INAF, a part de la informació i els informes complementaris establerts en la legislació vigent i en les normes tècniques instrumentals de l’INAF, tota la informació sol·licitada per l’INAF en relació amb els treballs d’auditoria duts a terme per l’auditor en un OIC.
L’auditoria dels comptes anuals individuals dels OIC s’ha de realitzar d’acord amb l’establert a les Normes Internacionals d’Auditoria emeses per la International Auditing and Assurance Standards Board. S’habilita l’INAF a establir normes complementàries a les esmentades en el punt anterior sempre que ho consideri oportú.
Les entitats d’auditoria i els seus empleats o auditors externs, en el marc de les seves actuacions en OIC de dret andorrà, estan sotmesos al deure de secret en l’àmbit laboral i al secret professional. A aquest efecte, han d’adoptar totes les mesures de prudència i cautela que siguin convenients amb vista a la salvaguarda d’aquest deure de secret. La violació del deure de secret en l’àmbit laboral i/o del secret professional, llevat de causa legal de justificació, és constitutiva de delicte en els termes previstos en el Codi penal.
Les entitats d’auditoria o els auditors que incompleixen les obligacions derivades dels apartats anteriors i/o que no executin les exigències i els encàrrecs de l’INAF establerts en els mitjans de supervisió i control referits en el règim disciplinari del sistema financer, podran ser sancionats amb una sanció de 1.000 fins a 30.000 euros i la seva inhabilitació professional a Andorra per un període no superior a cinc anys, si l’incompliment s’ha produït per negligència; o amb una sanció de 30.001 fins a 150.000 euros i la seva inhabilitació professional definitiva a Andorra, si l’incompliment s’ha produït de forma intencionada.
Per a la graduació de les sancions a les entitats d’auditoria o als auditors, dins dels límits establerts en el punt precedent, s’ha de tenir en compte la gravetat del perill creat i/o dels perjudicis ocasionats i les sancions fermes que els hagin estat imposades durant els últims cinc anys.”
Disposició final cinquena
Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.