LegalizeDecret legislatiu del 26-03-2014 de publicació del text refós de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal
Decret legislatiu de publicació del text refós de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal Vist l’article 59 de la Constitució andorrana, segons el qual, mitjançant llei, el Consell General pot delegar l’exercici de la funció legislativa en el Govern;
Vista la delegació legislativa a favor del Govern establerta en la disposició final segona de la Llei 18/2013, del 10 d’octubre, qualificada de modificació del Codi penal, segons la qual es delega el Govern perquè, en el termini màxim de tres mesos des de l’entrada en vigor de la Llei, publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el text corresponent de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, incloent-hi totes les modificacions aportades fins avui;
Vist que en compliment del que preveu la disposició final segona de la Llei 18/2013, es refon en aquest Decret legislatiu, en primer lloc, el contingut de la Llei 9/2005, on s’inclouen les modificacions que dimanen de les Lleis 15/2008, 87/2010, 91/2010, 18/2012 i 18/2013;
Vist que, d’altra banda, es reprenen de forma ordenada les disposicions addicionals, transitòries, derogatòries i finals de la Llei 9/2005; les disposicions transitòria, derogatòries i finals de la Llei 15/2008; la disposició final segona de la Llei 87/2010; la disposició final de la Llei 91/2010; les disposicions finals de la Llei 18/2012, i finalment, les disposicions derogatòria i finals de la Llei 18/2013; i, al mateix temps, per tal de garantir la claredat en la consulta d’aquest Decret legislatiu i preservar la seguretat jurídica, es fa constar per a cadascuna d’aquestes disposicions de quina de les lleis esmentades porta causa.
Ateses les consideracions esmentades, a proposta del ministre de Justícia i Interior, el Govern, en la sessió del 26 de març del 2014, aprova aquest Decret legislatiu amb el contingut següent:
Decret
Article únic
S’aprova la publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra del text refós de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que entrarà en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Disposició derogatòria
Es deroga el Decret legislatiu del 17-12-2008, de publicació del text refós del Codi Penal.
Cosa que es fa pública per a coneixement general.
Andorra la Vella, 26 de març del 2014 Antoni Martí Petit Cap de Govern Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal
Títol preliminar. Les garanties penals i l’aplicació de la llei penal
Article 1
Garantia criminal 1. Només constitueixen infracció penal les accions i les omissions previstes expressament com a delicte o contravenció penal per una llei anterior a la seva comissió.
Les mesures de seguretat només poden aplicar-se quan concorren els pressupòsits establerts prèviament per la llei.
Article 2
Garantia penal En cap cas no es pot imposar una pena o una mesura de seguretat que no estigui prevista per una llei anterior a la comissió de la infracció.
Article 3
Garantia jurisdiccional i d’execució 1. No pot executar-se cap pena ni cap mesura de seguretat si no és en virtut d’una sentència ferma dictada d’acord amb la llei processal i per l’òrgan jurisdiccional competent.
No pot executar-se cap pena ni cap mesura de seguretat en cap altra forma que la prescrita per la llei. L’execució s’ha de realitzar sota el control del batlle o tribunal competent.
Article 4
Prohibició de l’analogia 1. Les lleis penals no són aplicables a supòsits que no s’hi comprenen expressament.
En el cas que un batlle o un tribunal tingui coneixement d’alguna acció o omissió que no és penada per la llei i consideri que hauria de ser-ho, s’ha d’abstenir de tot procediment sobre aquesta acció o omissió i s’ha d’adreçar per escrit al Consell Superior de la Justícia exposant raonadament els motius del seu convenciment. El Consell Superior ha de donar compte de la petició al Consell General i al Govern i ha d’emetre el seu parer raonat.
Quan de l’aplicació de les normes d’aquest Codi resulti penat un fet que el tribunal consideri que no hauria de ser-ho, o quan la pena aplicable resulti desproporcionada al seu judici, el tribunal s’ha d’adreçar al Consell Superior de la Justícia i exposar allò que cregui convenient sobre la derogació o la modificació de la norma. Això ho ha de fer sense perjudici de l’execució immediata de la sentència, excepte en el cas que hagi adreçat una petició d’indult als coprínceps i apreciï raonadament que el compliment de la pena pot vulnerar el dret a un procés sense dilacions indegudes, o convertir en il·lusòria la finalitat de l’indult. El Consell Superior ha de donar compte de la petició al Consell General i al Govern i ha d’emetre el seu parer raonat.
Article 5
Principi de culpabilitat No es pot imposar cap pena si no concorre dol o imprudència. La pena no pot ultrapassar la mesura de la pròpia culpabilitat pel fet.
Article 6
Principis aplicables a les mesures de seguretat 1. Les mesures de seguretat es fonamenten en la perillositat criminal del subjecte, exterioritzada per la comissió d’un fet previst com a delicte.
Les mesures de seguretat no poden excedir del límit necessari per prevenir la perillositat del subjecte.
Les mesures de seguretat privatives de llibertat no poden tenir més durada que la pena que seria aplicable al delicte comès, si no s’hagués apreciat la circumstància excloent completa o incompleta.
Article 7
Aplicació de la llei penal en el temps 1. La llei penal no té efectes retroactius. Això no obstant, tenen efectes retroactius les lleis penals que afavoreixen el reu. En cas de dubte sobre quina és la llei més favorable, ha de ser escoltat el reu.
Per determinar la llei aplicable en el temps, les infraccions penals es consideren comeses en el moment en què té lloc l’acció o l’omissió punible, amb independència de quan es produeixi el seu resultat.
La pena o la mesura de seguretat deixa de ser executada quan la infracció per la qual va ser imposada ha deixat de ser prevista per la llei com a infracció penal. En aquest cas, s’anul·len d’ofici els antecedents i totes les conseqüències que se’n deriven.
Quan una llei posterior redueix la pena o la mesura de seguretat prevista per a una infracció, el condemnat en aplicació de la llei anterior també es beneficia de la disposició més favorable. El tribunal que ha dictat sentència ha de revisar d’ofici la sentència afectada per la nova llei més favorable.
La llei que modifica les regles de prescripció és aplicable retroactivament quan sigui favorable al reu.
Article 8
Aplicació de la llei penal en l’espai 1. La llei penal andorrana s’aplica a les infraccions intentades o consumades en el territori del Principat i també a les infraccions connexes o indivisibles que han estat intentades o comeses fora del territori d’Andorra.
La llei penal andorrana s’aplica a les infraccions intentades o consumades a bord de les naus, les plataformes fixes i les aeronaus andorranes i a l’espai aeri andorrà. També s’aplica quan una aeronau aterra en territori andorrà.
La llei penal andorrana s’aplica a tota infracció penal intentada o consumada fora del territori del Principat d’Andorra per una persona de nacionalitat andorrana.
La llei penal andorrana s’aplica a tota infracció penal intentada o consumada fora del territori del Principat d’Andorra si la víctima és de nacionalitat andorrana.
En els supòsits dels punts 2 i 3 anteriors, la infracció penal només pot ser perseguida si es donen els següents requisits:
Que la infracció tingui caràcter de delicte a l’Estat on ha estat comesa i no hagi prescrit.
Que el responsable no hagi estat absolt, indultat o condemnat per la infracció o, en aquest últim cas, no hagi complert la totalitat de la condemna. En aquest darrer supòsit el compliment de la pena no pot excedir del màxim previst pel mateix delicte en aquest Codi, deduït el temps que s’hagi complert a l’estranger.
Que hi hagi hagut denúncia o querella del Ministeri Fiscal.
La llei penal andorrana s’aplica a tot delicte intentat o consumat fora del territori del Principat d’Andorra contra la Constitució, la seguretat del Principat, les seves institucions o autoritats, i als delictes de falsificació de documents, moneda o segells oficials andorrans.
6.a) La llei penal andorrana s’aplica a tota infracció penal intentada o consumada fora del territori del Principat d’Andorra quan un conveni internacional atribueixi competència a la jurisdicció andorrana.
En mèrits dels convenis i en relació amb les infraccions que s’esmenten a la lletra d següent, la llei penal andorrana s’aplica també a les infraccions penals intentades o consumades fora del territori del Principat d’Andorra per una persona estrangera legalment resident al Principat o quan la víctima és una persona estrangera legalment resident al Principat.
En els supòsits previstos als convenis i en relació amb les infraccions que s’esmenten al paràgraf següent, els requisits de les lletres a i c de l’apartat 4 no són aplicables quan el responsable de la infracció és un nacional andorrà, un estranger legalment resident o un no-resident que es troba a Andorra i no pot ser extradit per raó de la seva nacionalitat.
Els convenis i les infraccions a què es refereixen els paràgrafs anteriors són els següents:
- Conveni del Consell d’Europa sobre la protecció dels infants contra l’explotació i els abusos sexuals, fet a Lanzarote el 25 d’octubre del 2007, relatiu a les infraccions contra la llibertat sexual dels infants.
- Conveni del Consell d’Europa sobre la prevenció i la lluita contra la violència envers les dones i la violència domèstica, fet a Istanbul l’11 de maig del 2011, relatiu a les infraccions contra la integritat, la llibertat, la llibertat sexual de les dones i les relacions familiars.
Els caps d’Estat estrangers gaudeixen d’immunitat durant la seva presència al territori del Principat d’Andorra, per fets comesos durant l’exercici de les seves funcions, excepte pels crims de guerra i els crims contra la humanitat i altres delictes en què així ho prevegi un tractat internacional vigent al Principat.
Els representants diplomàtics estrangers acreditats es beneficien de les immunitats previstes en els tractats internacionals vigents al Principat d’Andorra.
La llei penal andorrana s’aplica als delictes intentats o consumats fora del territori del Principat d’Andorra que tenen prevista, d’acord amb la llei andorrana, una pena el límit màxim de la qual sigui superior a sis anys de presó i que poden ser qualificats com a genocidi, tortures, terrorisme, tràfic de drogues, tràfic d’armes, falsificació de moneda, blanqueig de diners i valors, pirateria, apoderament il·lícit d’aeronaus, esclavatge, tràfic d’infants, delictes sexuals contra menors i els altres delictes en què així ho prevegi un tractat internacional vigent al Principat, sempre que el responsable no hagi estat absolt, indultat o condemnat per la infracció o, en aquest últim cas, no hagi complert condemna. Si hagués complert la condemna en part, s’ha de tenir en compte per rebaixar proporcionalment la que li correspongui.
Article 9
Prohibició de doble sanció. Concurs de lleis 1. No pot sancionar-se penalment més d’una vegada el mateix fet.
En el cas que un fet pugui ser qualificat d’acord amb dues o més normes penals, si no hi ha concurs d’infraccions, són aplicables les regles següents:
Primera: la norma especial s’aplica amb preferència a la general.
Segona: la norma subsidiària s’aplica solament en defecte de la principal, tant si es declara expressament la subsidiarietat com si es dedueix del text de la llei.
Tercera: la norma penal més àmplia o complexa absorbeix les que castiguin les infraccions que s’hi consumin.
Quarta: en defecte dels criteris anteriors, la norma penal més greu exclou les que castiguin el fet amb una pena menor.
Article 10
Aplicació Les disposicions d’aquest títol s’apliquen a les infraccions penals recollides i penades per les lleis especials. La resta de disposicions d’aquest Codi s’apliquen com a supletòries en el que no preveuen les lleis especials.
Llibre primer. Part general
Títol I. La infracció penal
Capítol primer. Regles generals sobre delictes i contravencions penals
Article 11
Definició de les infraccions Són delictes o contravencions penals les accions i les omissions doloses o imprudents penades per la llei.
Article 12
Classificació de les infraccions Les infraccions penals es classifiquen, segons llur gravetat, en delictes majors, delictes menors i contravencions penals.
Són delictes majors els que tenen assenyalada almenys una pena el límit màxim de la qual supera les descrites a l’article 36.
Són delictes menors els que tenen assenyalada almenys una pena el límit màxim de la qual supera les descrites a l’article 37.
Són contravencions penals les tipificades en el llibre tercer d’aquest Codi.
Article 13
Incriminació de la imprudència Les infraccions previstes a la llei són doloses, llevat de les que són definides expressament com a imprudents.
Les accions o les omissions imprudents només es castiguen quan la llei ho disposi expressament.
Article 14
Error de tipus L’error invencible sobre un element integrant de la infracció penal exclou la responsabilitat penal. Si l’error, ateses les circumstàncies del fet i les personals de l’autor, és vencible, la infracció ha de ser castigada, sempre que ho permeti aquest Codi, com a imprudent.
L’error sobre un fet que qualifiqui la infracció o sobre una circumstància agreujant n’impedeix l’apreciació.
Article 15
Error de prohibició L’error invencible sobre la il·licitud del fet constitutiu de la infracció penal exclou la responsabilitat penal. Si l’error és vencible s’aplica la reducció qualificada de pena prevista en l’article 54.
Article 16
Grau d’execució del fet il·lícit 1. Són punibles la infracció consumada i la temptativa.
La temptativa de delicte o de contravenció penal solament és punible en els casos en què la llei així ho disposi expressament.
Article 17
Temptativa 1. Hi ha temptativa quan el subjecte inicia directament l’execució de la infracció amb fets exteriors, realitzant tots o una part dels actes que objectivament haurien de produir el resultat i, tot i això, la infracció no es produeix per causes independents de la voluntat de l’autor.
Resta exempt de responsabilitat pel delicte intentat i pels actes preparatoris previstos als articles 18 i 19, el qui eviti voluntàriament la consumació del delicte, bé desistint de l’execució ja iniciada, bé impedint o intentant impedir la producció del resultat, sense perjudici de la responsabilitat en què podria haver incorregut pels actes executats si aquests actes eren ja constitutius d’una altra infracció penal.
Quan en un fet intervinguin diversos subjectes, resten exempts de responsabilitat penal el subjecte o els subjectes que desisteixin de l’execució ja iniciada, sempre que no hagin pogut impedir personalment la consumació del fet, sense perjudici de la responsabilitat en què podrien haver incorregut pels actes executats si aquests actes eren constitutius d’una altra infracció penal.
Article 18
Conspiració 1. Hi ha conspiració quan dues o més persones es concerten per a la comissió d’un delicte i decideixen executar-lo.
La conspiració per delinquir només és punible en els casos expressament previstos en la llei.
Article 19
Provocació 1. Hi ha provocació quan directament hom incita a la comissió d’un delicte mitjançant la impremta, la radiodifusió o qualsevol altre mitjà d’una eficàcia semblant, que en faciliti la publicitat, o davant d’una concurrència de persones, sempre que hagi estat seguida de la realització efectiva d’una infracció penal.
La provocació és punible solament en els casos en què la llei ho prevegi, tret que ho hagi estat a un delicte concret i que el delicte s’hagi intentat o consumat, cas en què ha de ser castigada com a inducció.
En els supòsits de conspiració i provocació previstos penalment queda exempt de responsabilitat el qui intenti impedir la consumació del delicte.
Capítol segon. Les persones penalment responsables
Article 20
Persones responsables Són responsables criminalment de les infraccions penals els autors i els còmplices. Dels delictes i les contravencions penals imprudents, només en responen els autors.
Article 21
Autoria És autor qui realitza el fet personalment, conjuntament amb un altre o uns altres, o per mitjà d’algú de qui se serveix com a instrument.
També ha de ser considerat autor el qui de manera directa i conscient indueix un altre o uns altres a executar-lo.
Article 22
⋯
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.