Decret legislatiu del 26-03-2014 de publicació del text refós de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal

Decret legislatiu de publicació del text refós de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal Vist l’article 59 de la Constitució andorrana, segons el qual, mitjançant llei, el Consell General pot delegar l’exercici de la funció legislativa en el Govern;

Vista la delegació legislativa a favor del Govern establerta en la disposició final segona de la Llei 18/2013, del 10 d’octubre, qualificada de modificació del Codi penal, segons la qual es delega el Govern perquè, en el termini màxim de tres mesos des de l’entrada en vigor de la Llei, publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el text corresponent de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, incloent-hi totes les modificacions aportades fins avui;

Vist que en compliment del que preveu la disposició final segona de la Llei 18/2013, es refon en aquest Decret legislatiu, en primer lloc, el contingut de la Llei 9/2005, on s’inclouen les modificacions que dimanen de les Lleis 15/2008, 87/2010, 91/2010, 18/2012 i 18/2013;

Vist que, d’altra banda, es reprenen de forma ordenada les disposicions addicionals, transitòries, derogatòries i finals de la Llei 9/2005; les disposicions transitòria, derogatòries i finals de la Llei 15/2008; la disposició final segona de la Llei 87/2010; la disposició final de la Llei 91/2010; les disposicions finals de la Llei 18/2012, i finalment, les disposicions derogatòria i finals de la Llei 18/2013; i, al mateix temps, per tal de garantir la claredat en la consulta d’aquest Decret legislatiu i preservar la seguretat jurídica, es fa constar per a cadascuna d’aquestes disposicions de quina de les lleis esmentades porta causa.

Ateses les consideracions esmentades, a proposta del ministre de Justícia i Interior, el Govern, en la sessió del 26 de març del 2014, aprova aquest Decret legislatiu amb el contingut següent:

Decret

Article únic

S’aprova la publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra del text refós de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que entrarà en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Disposició derogatòria

Es deroga el Decret legislatiu del 17-12-2008, de publicació del text refós del Codi Penal.

Cosa que es fa pública per a coneixement general.

Andorra la Vella, 26 de març del 2014 Antoni Martí Petit Cap de Govern Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal

Títol preliminar. Les garanties penals i l’aplicació de la llei penal

Article 1

Garantia criminal 1. Només constitueixen infracció penal les accions i les omissions previstes expressament com a delicte o contravenció penal per una llei anterior a la seva comissió.

Article 2

Garantia penal En cap cas no es pot imposar una pena o una mesura de seguretat que no estigui prevista per una llei anterior a la comissió de la infracció.

Article 3

Garantia jurisdiccional i d’execució 1. No pot executar-se cap pena ni cap mesura de seguretat si no és en virtut d’una sentència ferma dictada d’acord amb la llei processal i per l’òrgan jurisdiccional competent.

Article 4

Prohibició de l’analogia 1. Les lleis penals no són aplicables a supòsits que no s’hi comprenen expressament.

Article 5

Principi de culpabilitat No es pot imposar cap pena si no concorre dol o imprudència. La pena no pot ultrapassar la mesura de la pròpia culpabilitat pel fet.

Article 6

Principis aplicables a les mesures de seguretat 1. Les mesures de seguretat es fonamenten en la perillositat criminal del subjecte, exterioritzada per la comissió d’un fet previst com a delicte.

Article 7

Aplicació de la llei penal en el temps 1. La llei penal no té efectes retroactius. Això no obstant, tenen efectes retroactius les lleis penals que afavoreixen el reu. En cas de dubte sobre quina és la llei més favorable, ha de ser escoltat el reu.

Quan una llei posterior redueix la pena o la mesura de seguretat prevista per a una infracció, el condemnat en aplicació de la llei anterior també es beneficia de la disposició més favorable. El tribunal que ha dictat sentència ha de revisar d’ofici la sentència afectada per la nova llei més favorable.

Article 8

Aplicació de la llei penal en l’espai 1. La llei penal andorrana s’aplica a les infraccions intentades o consumades en el territori del Principat i també a les infraccions connexes o indivisibles que han estat intentades o comeses fora del territori d’Andorra.

La llei penal andorrana s’aplica a les infraccions intentades o consumades a bord de les naus, les plataformes fixes i les aeronaus andorranes i a l’espai aeri andorrà. També s’aplica quan una aeronau aterra en territori andorrà.

6.a) La llei penal andorrana s’aplica a tota infracció penal intentada o consumada fora del territori del Principat d’Andorra quan un conveni internacional atribueixi competència a la jurisdicció andorrana.

• Conveni del Consell d’Europa sobre la protecció dels infants contra l’explotació i els abusos sexuals, fet a Lanzarote el 25 d’octubre del 2007, relatiu a les infraccions contra la llibertat sexual dels infants.

• Conveni del Consell d’Europa sobre la prevenció i la lluita contra la violència envers les dones i la violència domèstica, fet a Istanbul l’11 de maig del 2011, relatiu a les infraccions contra la integritat, la llibertat, la llibertat sexual de les dones i les relacions familiars.

Els representants diplomàtics estrangers acreditats es beneficien de les immunitats previstes en els tractats internacionals vigents al Principat d’Andorra.

Article 9

Prohibició de doble sanció. Concurs de lleis 1. No pot sancionar-se penalment més d’una vegada el mateix fet.

Primera: la norma especial s’aplica amb preferència a la general.

Segona: la norma subsidiària s’aplica solament en defecte de la principal, tant si es declara expressament la subsidiarietat com si es dedueix del text de la llei.

Tercera: la norma penal més àmplia o complexa absorbeix les que castiguin les infraccions que s’hi consumin.

Quarta: en defecte dels criteris anteriors, la norma penal més greu exclou les que castiguin el fet amb una pena menor.

Article 10

Aplicació Les disposicions d’aquest títol s’apliquen a les infraccions penals recollides i penades per les lleis especials. La resta de disposicions d’aquest Codi s’apliquen com a supletòries en el que no preveuen les lleis especials.

Llibre primer. Part general

Títol I. La infracció penal

Capítol primer. Regles generals sobre delictes i contravencions penals

Article 11

Definició de les infraccions Són delictes o contravencions penals les accions i les omissions doloses o imprudents penades per la llei.

Article 12

Classificació de les infraccions Les infraccions penals es classifiquen, segons llur gravetat, en delictes majors, delictes menors i contravencions penals.

Són delictes majors els que tenen assenyalada almenys una pena el límit màxim de la qual supera les descrites a l’article 36.

Són delictes menors els que tenen assenyalada almenys una pena el límit màxim de la qual supera les descrites a l’article 37.

Són contravencions penals les tipificades en el llibre tercer d’aquest Codi.

Article 13

Incriminació de la imprudència Les infraccions previstes a la llei són doloses, llevat de les que són definides expressament com a imprudents.

Les accions o les omissions imprudents només es castiguen quan la llei ho disposi expressament.

Article 14

Error de tipus L’error invencible sobre un element integrant de la infracció penal exclou la responsabilitat penal. Si l’error, ateses les circumstàncies del fet i les personals de l’autor, és vencible, la infracció ha de ser castigada, sempre que ho permeti aquest Codi, com a imprudent.

L’error sobre un fet que qualifiqui la infracció o sobre una circumstància agreujant n’impedeix l’apreciació.

Article 15

Error de prohibició L’error invencible sobre la il·licitud del fet constitutiu de la infracció penal exclou la responsabilitat penal. Si l’error és vencible s’aplica la reducció qualificada de pena prevista en l’article 54.

Article 16

Grau d’execució del fet il·lícit 1. Són punibles la infracció consumada i la temptativa.

Article 17

Temptativa 1. Hi ha temptativa quan el subjecte inicia directament l’execució de la infracció amb fets exteriors, realitzant tots o una part dels actes que objectivament haurien de produir el resultat i, tot i això, la infracció no es produeix per causes independents de la voluntat de l’autor.

Article 18

Conspiració 1. Hi ha conspiració quan dues o més persones es concerten per a la comissió d’un delicte i decideixen executar-lo.

Article 19

Provocació 1. Hi ha provocació quan directament hom incita a la comissió d’un delicte mitjançant la impremta, la radiodifusió o qualsevol altre mitjà d’una eficàcia semblant, que en faciliti la publicitat, o davant d’una concurrència de persones, sempre que hagi estat seguida de la realització efectiva d’una infracció penal.

Capítol segon. Les persones penalment responsables

Article 20

Persones responsables Són responsables criminalment de les infraccions penals els autors i els còmplices. Dels delictes i les contravencions penals imprudents, només en responen els autors.

Article 21

Autoria És autor qui realitza el fet personalment, conjuntament amb un altre o uns altres, o per mitjà d’algú de qui se serveix com a instrument.

També ha de ser considerat autor el qui de manera directa i conscient indueix un altre o uns altres a executar-lo.

Article 22

Comissió per omissió Els delictes que consisteixen en la producció d’un resultat poden ser comesos per omissió si el sentit de la infracció corresponent així ho permet. En aquest cas es consideren autors per omissió els qui, tenint una obligació d’evitar el resultat i podent-ho fer, n’hagin permès la producció.

Article 23

Complicitat És còmplice qui, sense trobar-se comprès en els supòsits de l’article 21, coopera conscientment en l’execució del fet punible amb actes anteriors o simultanis a aquell fet.

Les conductes omissives, anteriors o simultànies, realitzades per afavorir conscientment l’autor o els autors del delicte es castiguen com a complicitat, tret que siguin constitutives d’un delicte diferent pel qual la llei assenyali una pena més greu.

Article 24

Principi de personalitat i actuació per un altre La responsabilitat penal és personal. Només poden ser responsables les persones físiques.

El qui actua com a administrador de fet o de dret d’una persona jurídica, o en nom o representació legal o voluntària d’aquesta o d’una persona física, respon personalment, malgrat que no concorrin en ell les condicions, qualitats o relacions que la figura de delicte o contravenció penal requereixi perquè en pugui ser subjecte actiu, si aquestes circumstàncies es donen en l’entitat o en la persona en nom o representació de la qual obra, sempre que es compleixin les condicions previstes en l’article 21.

Article 25

Responsabilitat subsidiària dels autors en els delictes de difusió i comunicació públiques 1. En els delictes o contravencions penals que es cometin utilitzant mitjans tècnics de difusió o comunicació públiques, no responen criminalment ni els còmplices ni els qui els hagin afavorit personalment o realment.

Primer: els qui realment hagin redactat el text o produït el signe de què es tracti, i els qui els hagin induït a realitzar-lo.

Segon: els directors de la publicació o programa en què es difongui.

Tercer: els directors de l’empresa editora, emissora o difusora.

Quart: els directors de l’empresa enregistradora, reproductora o impressora.

Cinquè: els difusors de publicacions.

Capítol tercer. Exclusió i modificació de la responsabilitat criminal

Article 26

Minoria d’edat penal Al menor que no hagi complert divuit anys i que hagi comès una infracció penal li és aplicable el que disposa la Llei qualificada de la jurisdicció de menors.

A la persona que no hagi complert els vint-i-un anys i que hagi comès una infracció penal li pot ser aplicada la Llei esmentada en els casos i amb els requisits que s’hi preveuen. Si no és el cas, s’apliquen les reduccions de pena previstes a l’article 54.

Article 27

Circumstàncies excloents Són circumstàncies que exclouen la responsabilitat criminal:

Si es tracta d’un trastorn mental transitori, aquest trastorn no exclou la responsabilitat quan hagi estat provocat pel subjecte amb la intenció de cometre la infracció penal o n’hagi previst o hagut de preveure la comissió.

En els supòsits dels punts 4, 5 i 6 s’apliquen, si escau, les mesures de seguretat previstes en aquest Codi.

Article 28

Circumstàncies excloents incompletes Les circumstàncies expressades en l’article anterior, quan no hi concorrin tots els requisits necessaris per eximir de responsabilitat, atenuen de manera qualificada la pena d’acord amb el que disposa l’article 54.

Article 29

Circumstàncies atenuants Són circumstàncies que atenuen la responsabilitat criminal:

Article 30

Circumstàncies agreujants Són circumstàncies que agreugen la responsabilitat criminal:

En els delictes de tràfic de drogues, de segrest, de venda il·legal d’armes, els relatius a la prostitució, els de terrorisme, de falsificació de moneda, de blanqueig de diners i tots els delictes comesos en forma de criminalitat organitzada, i en els esmentats a la lletra d de l’apartat 6 de l’article 8, els antecedents per condemna a l’estranger per fets constitutius dels mateixos delictes previstos en aquest Codi s’han d’equiparar als antecedents nacionals per a l’aplicació d’aquesta circumstància.

Article 31

Circumstància mixta de parentiu El vincle matrimonial o la situació de fet equivalent i el parentiu fins al tercer grau, per consanguinitat, adopció o afinitat, és una circumstància que pot modificar la responsabilitat criminal en sentit agreujant o atenuant segons la naturalesa i els efectes del delicte o els motius de l’autor.

Capítol quart. Definicions generals

Article 32

Autoritat i funcionari Als efectes penals es considera autoritat la persona que, amb independència de la seva nacionalitat, tant si és funcionària com si no ho és, tingui comandament o exerceixi jurisdicció pròpia, individualment o col·legiadament. Es consideren també autoritat els membres del Consell General, dels comuns, del Consell Superior de la Justícia, del Tribunal de Comptes, del Ministeri Fiscal, del Raonador del Ciutadà i qualsevol altra persona a qui la llei atribueixi l’exercici de funcions institucionals pròpies.

Als mateixos efectes es considera funcionari la persona que, amb independència de la seva nacionalitat, participa, de manera delegada o no, en l’exercici de les funcions públiques per disposició de la llei, per elecció o per nomenament de l’autoritat competent.

Article 33

Persona incapaç Es considera incapaç, als efectes penals, la persona que pateix una malaltia o anomalia física o psíquica persistent que li impedeix governar-se, amb independència que hagi estat o no declarada la seva incapacitació.

Article 34

Document 1. Als efectes penals es considera document tot suport material que incorpori una declaració atribuïble a una persona, apte per a la prova de fets amb rellevància jurídica.

Títol II. Les penes

Capítol primer. Classificació

Article 35

Penes principals per als delictes majors Les penes que es poden imposar per delicte major són:

Article 36

Penes principals per als delictes menors Les penes que es poden imposar per delicte menor són:

Article 37

Penes principals per a les contravencions penals Les penes que es poden imposar per contravenció penal són:

Article 38

Penes complementàries per als delictes 1. En els delictes majors el tribunal pot imposar la pena complementària d’expulsió temporal o definitiva de la persona condemnada de nacionalitat estrangera.

En els delictes majors i menors el tribunal pot imposar la pena complementària de privació temporal o definitiva del permís d’arma, de la llicència de caça o pesca i/o la de treballs en benefici de la comunitat, fins a un màxim de dos anys si es tracta d’un delicte major i d’un any si es tracta d’un delicte menor.

Capítol segon. Contingut de les penes

Article 39

L’arrest Quan la llei fixa la pena d’arrest, tret que prevegi expressament una altra cosa per a la infracció corresponent, el tribunal la pot imposar en qualsevol de les tres modalitats previstes en els articles següents, ateses les circumstàncies del fet, de l’autor i, si escau, de la víctima i dins els límits establerts als articles 36 o 37, segons es tracti d’un delicte menor o d’una contravenció penal.

Quan la llei no prevegi expressament la durada de la pena d’arrest, el tribunal pot recórrer tota l’extensió fins al límit màxim previst.

El compliment de l’arrest es fa efectiu de manera que sigui compatible amb les obligacions professionals o laborals del condemnat.

Article 40

L’arrest de temps festiu L’arrest de temps festiu té una durada setmanal ininterrompuda de 36 a 48 hores compreses en cap de setmana o temps festiu per al condemnat, segons el criteri del tribunal, i s’executa en un establiment penitenciari especial o en unitat separada.

Article 41

L’arrest nocturn o arrest parcial diari La pena d’arrest parcial diari s’executa dins un establiment penitenciari especial o en unitat separada, durant deu hores seguides diàries segons l’horari fixat pel tribunal.

Article 42

L’arrest domiciliari La pena d’arrest domiciliari s’executa en el domicili del condemnat o en el domicili que fixi el tribunal amb el consentiment del seu titular, de manera ininterrompuda durant el temps assenyalat a la sentència.

Si el condemnat no té domicili al Principat, l’arrest es compleix en un establiment penitenciari especial o en unitat separada.

Article 43

Equivalències i modalitats de compliment A l’efecte d’aquest capítol, un arrest de temps festiu equival a quatre dies d’arrest nocturn o parcial diari o a quatre dies d’arrest domiciliari.

El tribunal pot acordar que l’arrest parcial diari o de temps festiu es compleixi al domicili. En aquest supòsit, la durada i els límits màxims són del doble dels establerts en els articles 36 i 37 per al compliment d’aquestes dues formes d’arrest en un centre penitenciari.

L’arrest domiciliari o el compliment al domicili de l’arrest parcial diari o de temps festiu es pot complir amb control monitoritzat, sempre que hi hagi el consentiment previ del condemnat i que es faci de forma respectuosa amb la seva intimitat.

Article 44

La pena de multa El tribunal determina raonadament l’extensió de la pena de multa dins els límits establerts per a cada delicte tenint en compte la gravetat de la infracció i la situació econòmica del reu, deduïda a partir del seu patrimoni, ingressos, obligacions, càrregues familiars i altres circumstàncies personals. Pot, així mateix, acordar el pagament fraccionat de la multa.

Article 45

Les penes d’inhabilitació La pena d’inhabilitació per a l’exercici de drets públics comporta la pèrdua de tots els càrrecs i la privació del dret de ser elegit o nomenat per a qualsevol càrrec públic.

La pena d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic comporta la pèrdua dels càrrecs als quals afecti, que han de ser especificats en la sentència, i la privació del dret a ser elegit o nomenat per als mateixos càrrecs.

La pena d’inhabilitació per a l’exercici dels drets de família comporta la privació dels drets que determini el tribunal en relació amb la pàtria potestat, la tutela, la curatela, la guarda i custòdia i el dret de visites.

La pena d’inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec comporta la privació dels drets inherents a l’exercici de la professió, l’ofici o el comerç, la indústria o el càrrec societari a què afecti, que han de ser especificats en la sentència.

Article 46

Les penes de suspensió La pena de suspensió de l’exercici de drets públics, de càrrec públic, de drets de família, de l’ofici o el càrrec, priva el penat del seu exercici durant el temps de la condemna.

Article 47

Les penes de privació del permís de conduir, d’armes i de caça o pesca La pena de privació del permís de conduir comporta la prohibició d’exercir el dret a conduir vehicles automòbils, trens, naus o aeronaus i d’obtenir el permís durant el temps de la condemna.

La pena de privació del permís d’arma comporta la prohibició de posseir i portar armes i d’obtenir el permís durant el temps de la condemna.

La pena de privació de la llicència de caça o del permís de pesca comporta la prohibició de practicar la caça o la pesca i d’obtenir el permís durant el temps de la condemna.

Article 48

La prohibició d’emetre xecs o utilitzar targetes de crèdit La pena de prohibició d’emetre xecs o utilitzar targetes de crèdit comporta la privació del dret a emetre, obtenir i utilitzar xecs o targetes de crèdit o de pagament durant el temps de la condemna.

Article 49

Treballs en benefici de la comunitat La pena de treballs en benefici de la comunitat consisteix en la prestació no retribuïda de serveis d’utilitat pública a favor de l’Estat, d’altres entitats públiques, d’associacions o de fundacions. En tot cas requereix el consentiment previ del condemnat.

El tribunal ha de fixar el tipus i les condicions de treball tenint en compte que la seva finalitat és la reinserció social del condemnat i no la satisfacció d’interessos econòmics.

La durada diària ha de ser de dos a vuit hores. No obstant això, si el condemnat realitza una activitat professional o laboral remunerada, el règim dels períodes de treball ha de ser fixat pel tribunal de manera que no perjudiqui la jornada laboral del condemnat ni excedeixi del màxim d’hores extraordinàries legalment permeses.

Els condemnats han de ser donats d’alta a la Caixa Andorrana de Seguretat Social i els és aplicable la normativa en matèria de seguretat i salut en el treball.

Article 50

Prohibició de contractar amb les administracions públiques La pena de prohibició de contractació amb l’Administració consisteix en la prohibició de concórrer, directament o per mitjà d’una tercera persona, a cap concurs o subhasta pública ja sigui de l’Administració general, comunal o qualsevol altra entitat pública o parapública i, en general, de contractar subministraments o la prestació de serveis amb qualsevol d’aquestes entitats.

Article 51

Prohibició de contactar amb la víctima La pena de prohibició de contactar amb la víctima consisteix en la prohibició de residir en el domicili de la víctima, d’atansar-se-li i d’entrar-hi en contacte per qualsevol mitjà. El tribunal pot estendre la pena amb la prohibició de residir a la mateixa vila o a una distància determinada del domicili o lloc de treball de la víctima. També pot, raonant-ho en la sentència, estendre les prohibicions anteriors en relació amb terceres persones.

Capítol tercer. Determinació de les penes

Article 52

Pena prevista a la llei La pena fixada a la llei és la pena prevista per a l’autor de la infracció consumada.

Article 53

Reducció de pena per als còmplices La pena imposable al còmplice es determina per la reducció a la meitat dels límits mínim i màxim previstos a la llei.

Article 54

Reducció qualificada 1. La pena imposable als autors de temptativa de delicte es determina per la reducció a la meitat dels límits mínim i màxim previstos a la llei. El tribunal pot aplicar una segona reducció en els mateixos termes tenint en compte el grau d’execució i el perill inherent a la temptativa.

Article 55

Substitució automàtica de la pena de presó Si amb l’aplicació de les regles sobre reducció de pena el tribunal ha d’imposar una pena de presó inferior a tres mesos, s’ha de substituir per una d’arrest d’acord amb el que preveuen els articles 65 i 66.

Article 56

Determinació en funció de les circumstàncies modificatives de la responsabilitat El tribunal fixa la pena de manera raonada, dins els límits establerts per la llei, segons el que resulti de l’aplicació dels articles anteriors, valorant les circumstàncies atenuants i agreujants concurrents i, en general, la gravetat del fet, les circumstàncies personals i la reinserció social assolida pel condemnat o les expectatives que afavoreixin una futura reinserció.

Les circumstàncies agreujants o atenuants no es tenen en compte quan formin part de la infracció o hi siguin inherents.

Article 57

Dispensa de pena 1. En els delictes imprudents el tribunal pot atorgar raonadament una dispensa de la pena imposada, quan el subjecte hagi sofert personalment les conseqüències del fet.

Article 58

Acumulació de penes i concurs real d’infraccions 1. Quan s’imposin dues o més penes l’execució de les quals sigui compatible per raó de la seva naturalesa i efectes, s’han de complir simultàniament.

Article 59

Infracció continuada La pluralitat d’accions o omissions que ofenguin un o diversos subjectes, i infringeixin preceptes penals de naturalesa igual o similar, comeses en execució d’un pla preconcebut o aprofitant una ocasió idèntica, ha de ser qualificada com una sola infracció continuada. Si es tracta d’infraccions patrimonials o de contraban, la infracció es qualifica tenint en compte el perjudici total causat o el valor total de la mercaderia.

S’exceptuen de la consideració d’infracció continuada les ofenses a béns eminentment personals, llevat de les ofenses relatives a l’honor i la llibertat sexual comeses contra la mateixa víctima, en les quals s’ha de valorar la natura del fet i del precepte infringit per considerar la infracció com a continuada.

El tribunal pot, mitjançant resolució raonada, imposar la pena prevista per al delicte augmentada fins a la meitat del seu límit superior, quan concorri una generalitat de perjudicats o quan així ho aconsellin el nombre i la gravetat d’accions o omissions realitzades.

Article 60

Concurs ideal d’infraccions Els dos articles anteriors no són aplicables quan una sola acció o omissió comporta la realització de dues o més infraccions o quan una és el mitjà necessari per cometre’n una altra. En aquests casos s’ha d’aplicar la pena prevista per a la infracció més greu en la seva meitat superior, segons el que resulti de l’aplicació prèvia dels articles 52 a 54, sense que pugui excedir la que resultaria de penar les infraccions separadament.

Capítol quart. Suspensió, substitució i execució de les penes

Article 61

Suspensió condicional simple 1. En la mateixa sentència o per resolució posterior raonada, el tribunal pot acordar la suspensió de l’execució de les penes privatives o restrictives de llibertat imposades als condemnats la suma de les quals no sigui superior a cinc anys, sempre que no hi hagi apreciat reincidència i a condició que el reu no torni a delinquir durant el temps de suspensió fixat pel tribunal i hagi fet front a la responsabilitat civil en la mesura que sigui possible.

Article 62

Suspensió condicional qualificada 1. En el moment de dictar sentència o en resolució posterior raonada, el tribunal pot suspendre l’execució de les penes privatives o restrictives de llibertat imposades als condemnats la suma de les quals no sigui superior a cinc anys, sempre que la condemna no es dicti en rebel·lia i que no es tracti d’un delinqüent habitual; a més de les condicions generals a què s’ha fet esment en l’article anterior, la suspensió és condicionada pel compliment per part del condemnat d’una o diverses de les obligacions següents:

Article 63

Modificació de les condicions El tribunal, d’ofici o a instància d’una part, pot modificar, mitjançant resolució raonada, les obligacions imposades o bé disminuir el termini durant el qual seran aplicables, tenint en compte el grau de compliment de les mesures acordades i el de reinserció social.

Article 64

Disposicions comunes a les dues formes de suspensió

Article 65

Substitució de penes 1. En cas d’imposar-se una pena de presó de durada inferior a tres mesos, el tribunal ha de substituir-la automàticament en la mateixa sentència per pena d’arrest fins als màxims previstos en l’article 36.

En cas d’incompliment, la persona condemnada haurà de complir la pena que havia estat substituïda per treballs en benefici de la comunitat.

Article 66

Substitució de la pena d’arrest 1. El tribunal, en el moment de dictar sentència o posteriorment, a instància de part i mitjançant aute raonat, pot substituir la modalitat de la pena d’arrest imposada o substituïda per qualsevol altra de les seves modalitats, tenint present:

• que el compliment d’una unitat d’arrest en un centre penitenciari equival a dues unitats de compliment al domicili;

• que un arrest de temps festiu equival a dos dies d’arrest domiciliari, i - que un dia d’arrest domiciliari equival a dos dies d’arrest parcial diari.

Article 67

Delinqüent habitual Als efectes de l’article 62 es considera delinqüent habitual el qui ha estat castigat mitjançant sentència ferma tres vegades per un delicte comprès en el mateix títol del Codi, durant un termini de cinc anys.

Article 68

Impagament de la pena de multa En cas d’impagament de la pena de multa, el tribunal ha de procedir per la via d’execució sobre el patrimoni del condemnat. Excepcionalment, quan el condemnat demostri que la manca de pagament és conseqüència de l’empitjorament de la seva situació econòmica, no provocat voluntàriament per ell, el tribunal pot:

Article 69

Execució de penes Les penes s’executen d’acord amb el que disposa el Codi de procediment penal.

Títol III. Conseqüències accessòries del delicte referides a les persones físiques o a les persones jurídiques

Article 70

Comís dels instruments, efectes i guanys En el moment de dictar sentència condemnatòria i en els altres supòsits previstos al Codi de procediment penal, el tribunal ha d’acordar el comís dels instruments utilitzats o que, en cas de temptativa punible, s’anaven a utilitzar per a la comissió de la infracció, del producte obtingut i dels beneficis que se n’hagin derivat i de la seva eventual transformació posterior.

En el cas que els productes del delicte no puguin ser localitzats, o no puguin ser repatriats de l’estranger, el tribunal pot acordar el comís de l’equivalent d’aquests productes.

No poden ser objecte de comís els béns pertanyents a un tercer no responsable que els hagi adquirit legalment.

El tribunal pot no acordar el comís o acordar-lo parcialment en el cas que els instruments, el producte obtingut o els seus beneficis es trobin confosos amb béns i drets de provinença lícita, o si els guanys o els instruments són de comerç lícit i no tenen proporció amb la naturalesa o la gravetat de la infracció, o quan altres raons així ho aconsellin.

Article 71

Altres conseqüències 1. El tribunal pot imposar raonadament, en el moment de dictar sentència condemnatòria o en els altres supòsits previstos al Codi de procediment penal, les mesures següents:

Títol IV. Les mesures de seguretat

Capítol primer. Disposicions generals

Article 72

Àmbit d’aplicació El tribunal aplica les mesures de seguretat previstes en aquest títol, amb els informes previs que estimi convenients, a les persones que es trobin en els supòsits que es determinen en aquest capítol, sempre que concorrin les circumstàncies següents:

Article 73

Classes 1. Són mesures privatives de llibertat l’internament en un centre psiquiàtric, en un centre de deshabituació o en un establiment educatiu especial o de rehabilitació.

Article 74

Aplicació de les mesures privatives de llibertat en cas d’exclusió de responsabilitat A qui sigui declarat exempt de responsabilitat criminal d’acord amb els punts 4, 5 i 6 de l’article 27, li és aplicable la mesura privativa de llibertat que escaigui entre les previstes en l’article 73.1, si és necessari, per prevenir la perillositat criminal, i sempre que per al delicte s’hagi previst una pena privativa de llibertat. El tribunal fixa en la sentència la durada màxima de la mesura tenint en compte el que es disposa a l’article 6.3.

Article 75

Aplicació de les mesures privatives de llibertat en cas d’exclusió incompleta de responsabilitat En cas que s’apreciï una causa excloent incompleta, referida als supòsits dels punts 4, 5 i 6 de l’article 27, es poden aplicar, a més de la pena atenuada corresponent d’acord amb l’article 54, les mesures privatives de llibertat, si es donen els requisits de l’article anterior. El tribunal fixa en la sentència la durada màxima de la mesura tenint en compte el que es disposa a l’article 6.3.

En cas de concurrència de pena i mesura, ambdues privatives de llibertat, el tribunal ha d’acordar el compliment de la mesura en primer lloc, que s’abona per al còmput de temps de la pena. La durada conjunta de la pena i la mesura ha de ser fixada en el seu màxim a la sentència i no pot excedir de la durada de la pena imposable en el cas de no haver existit l’atenuació qualificada.

Acabat l’internament, el tribunal acorda el compliment de la part de pena que resta per complir. Excepcionalment, en el cas que amb l’execució de la pena es posin en perill els efectes aconseguits amb la mesura, el tribunal, mitjançant audiència de les parts i de manera raonada, pot substituir-la per una o més de les mesures no privatives de llibertat o, fins i tot, si el ròssec de pena pendent de complir és inferior a un terç de la pena imposada, dispensar-ne el compliment.

Article 76

Aplicació de les mesures no privatives de llibertat En els supòsits dels punts 4, 5 i 6 de l’article 27, les mesures no privatives de llibertat poden ser acordades pel tribunal, conjuntament o no amb les mesures privatives de llibertat.

Les mesures no privatives de llibertat no poden excedir de deu anys. El tribunal fixa en la sentència la durada màxima de la mesura, evitant que sigui desproporcionada en relació amb la naturalesa i durada de la pena imposable al delicte.

Capítol segon. Execució de les mesures de seguretat

Article 77

Suspensió, substitució i extinció de la mesura Durant l’execució de la mesura, el tribunal pot adoptar, amb audiència prèvia de les parts i valorant els informes previs que consideri oportuns, un dels acords següents:

En els supòsits dels apartats b) i c) si el subjecte delinqueix o evoluciona desfavorablement durant el temps que resta per complir la mesura, el tribunal pot deixar sense efecte la substitució o la suspensió acordada.

En tots els casos el tribunal pot confiar el seguiment del compliment de la mesura i l’evolució del subjecte als equips tècnics competents de l’Administració.

Article 78

Incompliment de la mesura En cas d’incompliment d’una mesura no privativa de llibertat el tribunal pot acordar la seva substitució per una altra o unes altres de les mesures no privatives de llibertat previstes per al supòsit de què es tracta. També pot acordar l’internament, a la vista dels informes tècnics i mitjançant audiència prèvia de les parts, sempre que la pena prevista per al delicte sigui privativa de llibertat.

En cas de crebantament d’una mesura de seguretat privativa de llibertat, el tribunal ordena el reingrés del subjecte en el centre que correspongui.

Títol V. Extinció de la responsabilitat criminal

Capítol primer. Causes d’extinció de la responsabilitat criminal i de la pena

Article 79

La mort, el compliment de la condemna i l’amnistia La mort del reu, el compliment de la condemna i l’amnistia extingeixen la responsabilitat criminal.

Article 80

El perdó i la renúncia El perdó de la part ofesa o la renúncia a l’acció solament extingeixen la responsabilitat penal quan es tracti de delictes que, per ser perseguits, requereixin la presentació de querella per un particular.

Article 81

La prescripció del delicte La prescripció de l’acció penal extingeix la responsabilitat penal pel transcurs dels terminis següents:

L’acció penal per la persecució del genocidi i delictes contra la humanitat no prescriu en cap cas.

Article 82

Còmput de la prescripció del delicte El termini de prescripció comença a computar-se a partir del dia en què cessa l’acció o l’omissió punible. No obstant això, en els delictes de resultat consumats el còmput es verifica a partir del moment en què el resultat s’hagi produït, i en les agressions i delictes sexuals contra menors d’edat, a partir del moment en què la víctima faci els 18 anys d’edat o a partir de la seva mort si no els ha fet.

En cas d’infracció continuada el termini es computa des del dia en què s’ha realitzat la darrera infracció.

Article 83

Interrupció La prescripció queda interrompuda amb el processament de l’imputat o quan el procediment es dirigeix contra el culpable i per qualsevol acte posterior del procediment sigui quin sigui l’estat en què es trobi la causa. El termini de prescripció també queda interromput per la compareixença del perjudicat.

Produïda la interrupció, el termini de prescripció torna a computar-se des de l’inici.

Article 84

Prescripció de la pena i de la mesura de seguretat La prescripció de la pena i de la mesura de seguretat produeix la seva extinció.

Les penes i mesures de seguretat imposades d’una durada igual o superior a deu anys, prescriuen als trenta anys; les imposades pels restants delictes majors, als quinze anys; les imposades per delictes menors, als sis anys si són privatives de llibertat i als dotze anys les restants, i les penes imposades per contravencions penals, als dos anys. Les penes imposades per genocidi o delictes contra la humanitat no prescriuen en cap cas.

Article 85

Còmput de la prescripció de la pena El temps de la prescripció de la pena i de la mesura de seguretat s’ha de computar des del dia de la notificació o publicació de la sentència ferma o de la data de trencament de la condemna o mesura. El còmput queda interromput per la comissió d’un nou delicte punible a Andorra.

Article 86

L’indult L’indult extingeix la pena en la part indultada i en el seu cas la substitueix per la fixada en el Decret corresponent. L’indult no extingeix les penes complementàries llevat que no es disposi el contrari expressament.

Capítol segon. La rehabilitació

Article 87

Requisits Les persones la responsabilitat penal de les quals s’hagi extingit obtenen el benefici de la rehabilitació sempre que concorrin els requisits següents:

Article 88

Còmput Els terminis esmentats en l’article anterior es computen a partir de la data d’extinció de la pena. Excepcionalment, en cas de penes de privació de llibertat, si el condemnat es beneficia de la suspensió condicional, el termini es computa des de la data de la fermesa de la sentència o l’aute en què la suspensió hagi estat atorgada, sempre que durant el període que s’assenyali d’acord amb el que disposen els articles 61 i 62 no s’hagi infringit la condició o les condicions imposades per a la suspensió. En el supòsit d’imposició conjunta de diverses penes només es pren en consideració el termini més llarg.

Article 89

Cancel·lació d’antecedents La rehabilitació comporta la cancel·lació d’ofici dels antecedents penals a què es refereixi.

Títol VI. La responsabilitat civil

Article 90

La responsabilitat civil derivada de la infracció penal Els danys i perjudicis ocasionats per la comissió d’un fet previst com a delicte o contravenció penal, han de ser rescabalats d’acord amb les disposicions d’aquest Codi i, subsidiàriament, amb les normes civils.

Article 91

Contingut La responsabilitat civil establerta a l’article anterior comprèn:

Article 92

Interessos La condemna al pagament d’una quantitat líquida comporta el pagament dels interessos legals a comptar de la data que fixi el tribunal o, en el seu defecte, a partir dels trenta dies següents a la data en què esdevingui ferma la sentència o l’aute que, en període d’execució, la determini.

Article 93

Compensació de culpes Si la víctima ha contribuït a la producció del dany o perjudici sofert, el rescabalament s’ha de determinar proporcionalment tenint en compte la seva contribució.

Article 94

Responsables civils Tota persona responsable penalment d’una infracció penal ho és també civilment si del fet se’n deriven danys i perjudicis. Si els responsables són dos o més, els tribunals han d’assenyalar la quota amb què cadascú ha de respondre, en proporció a la participació i a la culpabilitat, sense perjudici de la seva responsabilitat solidària davant de tercers perjudicats.

Els autors i els còmplices, cadascú dins la seva classe, són responsables solidàriament per les seves quotes i, subsidiàriament, per les quotes corresponents als altres responsables.

La responsabilitat subsidiària es fa efectiva en primer lloc contra el patrimoni dels autors i després contra el dels còmplices.

Tant en els casos en què es faci efectiva la responsabilitat solidària com en els que es faci efectiva la responsabilitat subsidiària, el qui hagi pagat té el dret de repetició contra els altres per les quotes corresponents a cada un d’ells.

Article 95

Responsabilitat civil en cas d’exclusió de responsabilitat penal L’apreciació d’error de tipus o de prohibició no exonera en cap cas de la responsabilitat civil.

Els supòsits d’exempció de responsabilitat penal dels punts 3, 4, 5, 6, 7 i 8 de l’article 27 no comprenen l’exempció de la responsabilitat civil, que es determina com segueix:

En tots aquests supòsits el tribunal, en dictar sentència absolutòria o aute de sobreseïment, a instància de la persona perjudicada, pot fixar les responsabilitats civils oportunes.

Article 96

Responsabilitat solidària dels asseguradors Les companyies asseguradores que hagin assumit contractualment el risc de les responsabilitats pecuniàries derivades de la possessió, de l’ús o de l’explotació de qualsevol bé, empresa, indústria o activitat, quan es produeixi l’esdeveniment que determina el risc assegurat responen solidàriament amb el responsable penal fins al límit de la indemnització legalment establerta o convencionalment pactada, sense perjudici del dret de repetició contra qui correspongui.

Article 97

Altres responsabilitats solidàries L’empresari respon solidàriament amb l’empleat pels fets punibles comesos per aquest en l’exercici de les seves funcions, obligacions o serveis, en cas de delicte o contravenció penal amb incompliment de les normes de seguretat o higiene en el treball, o contra el medi ambient.

Article 98

Responsabilitat civil subsidiària Són responsables subsidiàriament:

Article 99