LegalizeDecret legislatiu del 23-07-2014 de publicació del text refós de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte
Quan en una mateixa operació i per un preu únic es lliurin béns o es prestin serveis de diversa naturalesa, inclosos els supòsits de transmissió de la totalitat o d’una part d’un patrimoni empresarial, la base imposable corresponent a cada un d’ells es determina en proporció al valor de mercat dels béns lliurats o dels serveis prestats.
El que disposa el paràgraf anterior no s’aplica quan aquests béns o serveis constitueixen l’objecte de les prestacions accessòries d’una altra de principal subjecta a l’impost.
Als supòsits d’autoconsum represos a l’article 8, són d’aplicació les regles següents per a la determinació de la base de tributació:
Si els béns es lliuren en el mateix estat en què han estat adquirits sense haver estat sotmesos a cap procés de fabricació, elaboració o transformació per part del mateix obligat tributari, o pel seu compte, la base de tributació és la que s’hagués fixat en l’operació per la qual s’haguessin adquirit tals béns.
Tractant-se de béns importats, la base de tributació és la que hauria prevalgut per la liquidació de l’impost en el moment de la importació dels mateixos béns.
Si els béns lliurats han estat sotmesos a processos d’elaboració o transformació per part del transmitent o pel seu compte, la base de tributació és el cost dels béns o serveis utilitzats per l’obligat tributari per a l’obtenció dels dits béns, incloses les despeses de personal efectuades amb la mateixa finalitat.
No obstant això, si el valor dels béns lliurats ha estat alterat com a conseqüència de la seva utilització, deteriorament, obsolescència, envelliment o qualsevol altra causa, es considera base de tributació el valor dels béns en el moment que s’efectua el lliurament.
En els casos d’autoconsum de serveis, es considera base de tributació el cost de la prestació dels serveis, inclosa, en el seu cas, l’amortització dels béns cedits.
La base de tributació no pot ser inferior a la que resultaria d’aplicar el valor normal de mercat, excepte que l’impost addicional que s’hagués hagut de repercutir fos plenament deduïble per el destinatari de la operació, en els següents supòsits:
Quan hi ha vinculació entre les parts que intervenen en una operació segons el que disposa la legislació relativa a l’Impost sobre Societats.
Els lliuraments de béns i prestacions de serveis entre una empresa, grup d’empreses o professionals i els seus empleats.
Els lliuraments de béns immobles.
Als efectes d’aquesta llei s’entén per “valor normal de mercat” el que hagi estat acordat en condicions normals entre parts independents en transaccions o negocis jurídics idèntics o similars.
En relació als béns immobles la comprovació de valors es realitzarà d’acord amb el que s’estableix a aquests efectes la llei de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials Immobiliàries de 29 de desembre del 2000.
Quan la contraprestació de les operacions s’ha fixat en una moneda o una divisa diferent de l’euro s’aplica el tipus de canvi fixat per la Duana vigent en el moment de la meritació de l’impost.
A la base de tributació de les operacions a què es refereixen els apartats anteriors, quan procedeixi, s’han de contemplar addicionalment les regles establertes a l’article 46.
Article 49
Modificació de la base de tributació
La base de tributació determinada d’acord amb el que disposen els articles 47 i 48 anteriors es redueix en les quanties següents:
L’import dels envasos i els embalatges susceptibles de reutilització que han estat objecte de devolució.
Els descomptes i les bonificacions atorgats amb posterioritat al moment de l’operació.
Quan per resolució ferma, judicial o administrativa o d’acord amb el dret o els usos de comerç quedin sense efecte totalment o parcialment les operacions gravades o s’alteri el preu després del moment en el qual l’operació s’hagués efectuat, la base imposable es modifica en la quantia corresponent.
La base de tributació també es pot reduir quan els crèdits corresponents a les quotes repercutides per les operacions gravades siguin totalment o parcialment incobrables.
A aquest efecte, un crèdit es considera totalment o parcial incobrable quan reuneix alguna de les condicions següents:
- Que hagi transcorregut el termini de sis mesos des del venciment de l’obligació.
- Que el deutor estigui declarat en situació de suspensió de pagaments o fallida.
- Que el deutor estigui processat pel delicte d’aixecament de béns.
- Que les obligacions hagin estat reclamades judicialment o siguin objecte d’un litigi judicial de la solució del qual depengui el cobrament.
No procedeix la modificació de la base de tributació en els casos següents:
- Crèdits que gaudeixen de garantia real, en la part garantida.
- Crèdits fiançats per entitats de crèdit o coberts per un contracte d’assegurança de crèdit o de caució, en la part fiançada o assegurada.
- Crèdits entre persones o entitats vinculades definides a l’article 48, apartat cinquè, llevat quan es compleixi la condició assenyalada a la lletra a) d’aquest article.
- Crèdits deguts o fiançats per entitats parapúbliques o entitats de dret públic.
- Crèdits en què el destinatari de les operacions no estigui establert al Principat d’Andorra.
En els supòsits de pagament parcial anterior a la modificació esmentada, s’entén que l’Impost general indirecte està inclòs a les quantitats percebudes i en la mateixa proporció que la part de contraprestació satisfeta.
En els supòsits en els quals procedeixi modificar la base de tributació per impagament s’haurà de reflectir l’esmentada circumstància en els llibres registres tant de l’obligat tributari com del destinatari de l’operació quan es tracti d’empresaris o professionals.
Si l’import de la contraprestació no resultés conegut en el moment de la meritació de l’impost, l’obligat tributari ha de fixar-lo provisionalment aplicant criteris fonamentats, sense perjudici de rectificar-lo quan aquest import sigui conegut.
Article 50
Determinació de la base de tributació
Amb caràcter general, la base de tributació s’ha de determinar a través del règim d’estimació directa, sense més excepcions que les establertes en aquesta Llei i a les normes reguladores del règim d’estimació indirecta de les bases de tributació.
L’aplicació del règim d’estimació indirecta comprèn l’import de les adquisicions de béns i serveis efectuats per l’obligat tributari i l’impost suportat corresponent a les mateixes adquisicions.
Article 51
Base de tributació de les importacions
Regla general
En les operacions d’importació, la base de tributació és la que resulti d’addicionar els conceptes següents al valor a la Duana, quan no hi estiguin inclosos:
Els tributs, els drets, les exaccions i els altres gravàmens que es meritin fora de l’àmbit territorial de l’impost, així com els que es meritin amb motiu de la importació, amb excepció del mateix impost general indirecte.
Les despeses accessòries, les de comissions, embalatges, transports i assegurances que es produeixin fins al lloc de destinació dels béns a l’interior del Principat d’Andorra.
Regles especials
La base de tributació de les reimportacions de béns exportats temporalment fora del territori andorrà per ser objecte de treballs de reparació, transformació, adaptació o treballs fets per encàrrec és la contraprestació dels treballs mencionats d’acord amb les normes referents al capítol setè. També es comprenen en la base de tributació els conceptes a què es refereixen les lletres a) i b) de l’apartat anterior quan no estiguin inclosos en la contraprestació definida en el paràgraf anterior.
La base de tributació en les importacions d’aplicacions informàtiques estàndards en sèrie i comercialitzades per ser usades és el resultat d’afegir al valor corresponent al suport informàtic el valor dels programes informàtics incorporats.
Les normes de modificació de la base de tributació de l’article 49 també són d’aplicació a la determinació de la base de tributació de les importacions.
Capítol vuitè. Obligats tributaris
Article 52
Obligats tributaris en els lliuraments de béns i les prestacions de serveis
Són obligats tributaris de l’impost:
Amb caràcter general, els empresaris o els professionals que realitzen els lliuraments de béns o prestin els serveis subjectes a l’impost.
No obstant això, són obligats tributaris els empresaris o professionals per qui es realitzen les operacions subjectes a gravamen:
- Quan els empresaris o els professionals que realitzen els lliuraments de béns o presten els serveis subjectes a l’impost no estan establerts en l’àmbit territorial de l’impost i els destinataris de les operacions realitzades són empresaris o professionals establerts en territori andorrà.
- Quan tant l’empresari o el professional que realitzi el lliurament de béns com el destinatari de l’operació no estiguin establerts en el territori andorrà.
Tenen la consideració d’obligats tributaris les societats civils, les comunitats de béns i altres entitats que, sense tenir personalitat jurídica, constitueixen una unitat econòmica o un patrimoni separat, quan realitzen operacions subjectes a l’impost. En aquests supòsits responen del pagament de l’impost de forma solidària, i per la totalitat del deute tributari, els socis, comuners, partícips o, en general, els titulars finals d’aquesta entitat.
Article 53
Obligats tributaris en les importacions
Són els obligats tributaris de l’impost en les operacions d’importació els que realitzen les importacions.
A aquest efecte, es consideren importadors:
Els destinataris dels béns importats, siguin adquirents, cessionaris o propietaris dels mateixos béns, o bé consignataris que actuen en nom propi en la importació dels béns esmentats amb independència de la seva condició d’obligat tributari en les altres operacions subjectes a l’impost.
Els viatgers pels béns que porten o transporten en arribar a Andorra.
Els propietaris dels béns en els casos no previstos en els apartats 1 i 2 anteriors.
Article 54
Responsables de l’impost
Són responsables subsidiaris de l’Impost els agents de Duanes que actuen en nom propi i per compte dels seus comitents.
Són responsables solidaris del deute tributari que correspongui satisfer a l’obligat tributari els destinataris de les operacions que, mitjançant acció o omissió culposa o dolosa, eludeixen la repercussió correcta de l’impost.
A aquest efecte, la responsabilitat arriba a la sanció que pugui procedir.
Les responsabilitats establertes a l’apartat primer anterior no comprenen els deutes tributaris que es posin de manifest com a conseqüència d’actuacions practicades fora dels recintes duaners.
Article 55
Trasllat de l’impost
Els obligats tributaris han de traslladar o repercutir íntegrament l’impost sobre aquells per als quals es realitza l’operació gravada, i aquests darrers queden obligats a suportar-lo sempre que el trasllat de l’impost s’ajusti al que estableix la Llei.
El trasllat de l’impost s’ha d’efectuar mitjançant una factura o un document substitutiu, en les condicions i els requisits que s’estableixin reglamentàriament.
A aquest efecte, la quota repercutida es consigna separadament de la base de tributació, fins i tot en els casos de preus fixats administrativament, amb la indicació del tipus de gravamen.
S’exceptuen del que disposen els paràgrafs anteriors d’aquest apartat les operacions que es determinin reglamentàriament.
El trasllat de l’impost s’ha d’efectuar al moment de l’expedició i el lliurament de la factura o dels documents substitutius corresponents.
El dret de trasllat de l’impost s’ha d’exercir dins del període de prescripció tributària. No obstant això, es perd el dret al trasllat de l’impost quan hagi transcorregut un any des de la data de la meritació sempre que el destinatari no sigui un empresari o professional.
El destinatari de l’operació gravada per l’impost no està obligat a suportar el trasllat de l’impost amb anterioritat al moment de la meritació d’aquest impost.
En les importacions de béns, el trasllat de l’impost es produeix mitjançant el corresponent document expedit per la Duana.
Article 56
Rectificació de les quotes impositives
Els obligats tributaris han d’efectuar la rectificació de les quotes impositives traslladades quan l’import de les quotes s’ha determinat incorrectament o es produeixen circumstàncies que, segons el que disposa l’article 49, donen lloc a la modificació de la base de tributació.
La rectificació s’ha d’efectuar en el moment en què s’adverteixen les causes de la incorrecta determinació de les quotes o es produeixen les circumstàncies a les quals es refereix el mencionat article 49 d’aquesta Llei, sempre que no hagin transcorregut tres anys a partir del moment en què s’ha meritat l’impost corresponent a l’operació.
La rectificació de les quotes impositives traslladades s’ha de documentar d’acord amb el que s’estableixi reglamentàriament.
Quan la rectificació de les quotes implica un augment de les inicialment repercutides i és conseqüència d’un error fonamentat en dret o en les circumstàncies previstes a l’article 49, l’obligat tributari ha d’incloure la diferència en la declaració liquidació corresponent al període en què s’ha d’efectuar la rectificació.
Quan la rectificació impliqui una minoració de les quotes inicialment repercutides, l’obligat tributari pot optar per qualsevol de les vies següents:
Iniciar el procediment corresponent de devolució d’ingressos indeguts.
Regularitzar la situació tributària a la declaració liquidació corresponent al període en el qual s’hagi d’efectuar la rectificació o en les posteriors fins al termini d’un any a comptar del moment en què s’hagués hagut de fer la rectificació mencionada.
Capítol novè. Tipus de gravamen
Article 57
Tipus de gravamen general
El tipus de gravamen general és d’un 4,5% i s’exigeix sempre que no es prevegi expressament l’aplicació d’un altre tipus de gravamen.
Article 58
Tipus de gravamen reduït
El tipus de gravamen reduït és d’un 1% i s’aplica només a les operacions següents:
Els productes alimentaris (incloses les begudes, excepte, però, les begudes alcohòliques) per al consum humà o animal, els animals vius, les llavors, les plantes i els ingredients normalment utilitzats en la preparació de productes alimentaris; els productes utilitzats normalment com a complement o succedani de productes alimentaris.
S’entén per begudes alcohòliques tot líquid apte per al consum humà per ingestió que contingui alcohol etílic.
Les aigües, fins i tot en estat sòlid, aptes per a l’alimentació humana o animal o per al reg.
Els llibres, els diaris i les revistes que no continguin únicament i fonamentalment publicitat. Els elements complementaris que es lliuren conjuntament amb aquests béns mitjançant un preu únic tributen al tipus de gravamen corresponent segons la naturalesa del bé lliurat.
Es comprenen en aquest apartat les execucions d’obra que tinguin com a resultat immediat l’obtenció d’un llibre, un diari o una revista en plec o en continu, d’un fotolit dels béns esmentats o que consisteixi en l’enquadernació dels mateixos béns.
S’entén que els llibres, els diaris i les revistes contenen fonamentalment publicitat quan més del 75 per cent dels ingressos que proporcionen al seu editor s’obtinguin per aquest concepte.
Article 59
Tipus de gravamen superreduït
El tipus de gravamen superreduït és del 0% i s’aplica només a les operacions següents:
Les prestacions de serveis hospitalaris o d’assistència sanitària i les que s’hi relacionen directament, efectuades per entitats parapúbliques o de dret públic.
Es consideren prestacions de serveis directament relacionades amb les hospitalàries i d’assistència sanitària les d’alimentació, allotjament, sala d’operacions, subministrament de medicaments i material sanitari i altres d’anàlegs prestats per les clíniques, els laboratoris, les residències i altres establiments hospitalaris i d’assistència sanitària. El tipus reduït no s’estén a les operacions següents:
Els serveis mencionats anteriorment no prestats als malalts i als seus acompanyants.
Els serveis veterinaris.
L’arrendament de béns realitzats per les entitats a què es refereix aquest apartat.
L’assistència a persones físiques efectuada per professionals de la salut amb conveni vigent amb la Caixa Andorrana de Seguretat Social, sempre que el destinatari hi estigui afiliat o en sigui beneficiari i que l’acte estigui reemborsat, almenys parcialment.
A efectes d’aquest impost tenen la condició de professionals de la salut els considerats com a tal en l’ordenament jurídic o reconeguts per l’Administració general.
Les prestacions de serveis d’assistència social i les altres que hi estan relacionades directament, realitzades en l’exercici dels professionals socials, o per entitats parapúbliques, entitats de dret públic o altres organismes de caràcter social reconeguts per l’Estat, sempre que es tracti d’actes efectuats per professionals en conveni amb la Caixa Andorrana de Seguretat Social, detallades a continuació:
Protecció de la infància i de la joventut.
Assistència a la tercera edat.
Educació especial i assistència a persones amb discapacitat.
Acció social comunitària i familiar.
Reinserció social i prevenció de la delinqüència.
Assistència a alcohòlics i toxicòmans.
A efectes d’aquest impost tenen la condició de professionals socials els considerats com a tals en l’ordenament jurídic, o reconeguts per l’Administració general.
L’educació de la infància i de la joventut, la guàrdia i la custòdia d’infants, l’ensenyament escolar, universitari i de postgrau i la formació i el reciclatge professional, realitzat per entitats parapúbliques, per entitats de dret públic o per entitats privades autoritzades per a l’exercici d’aquestes activitats.
El tipus superreduït s’estén a les prestacions de serveis directament relacionades amb els serveis descrits anteriorment, realitzades per les mateixes empreses docents o educatives que presten els serveis mencionats o per entitats o associacions de caràcter no lucratiu.
Les classes impartides a títol particular per persones físiques sobre matèries incloses en els plans d’estudis de qualsevol nivell i grau del sistema d’ensenyament escolar o universitari.
Les prestacions de serveis directament relacionades amb la pràctica de l’esport o de l’educació física, facilitades a les persones que practiquen l’esport o l’educació física per organismes sense ànim de lucre com poden ser entitats de dret públic o parapúbliques, federacions esportives o associacions esportives federades.
Les prestacions de serveis relacionades a continuació quan són efectuades per Administracions públiques o parapúbliques, entitats de dret públic o entitats o establiments culturals o socials de caràcter no lucratiu:
Les pròpies de biblioteques, arxius i centres de documentació.
Les visites a museus, galeries d’art, pinacoteques, monuments, indrets històrics, jardins botànics, parcs zoològics i parcs naturals i altres espais naturals protegits de característiques similars.
Les representacions teatrals, musicals, coreogràfiques, audiovisuals i cinematogràfiques.
L’organització d’exposicions i manifestacions similars d’àmbit educatiu, cultural o social.
El transport de malalts o ferits en ambulàncies o vehicles especialment adaptats per a aquest fi.
Els arrendaments d’edificis o de parts dels mateixos edificis destinats exclusivament a habitatges, inclosos els aparcaments i els annexos accessoris a aquests últims i els mobles, arrendats conjuntament amb ells.
Els medicaments reemborsables per la Caixa Andorrana de Seguretat Social.
Les transmissions d’habitatges a les que hagués correspost l’aplicació de la exempció contemplada en l’apartat 11 de l’article 4 de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials Immobiliàries, essent d’aplicació els mateixos requisits i procediment.
Els lliuraments de segells i efectes timbrats de curs legal, per un import no superior al seu valor facial.
Article 60
Tipus de gravamen incrementat
El tipus de gravamen incrementat és d’un 9,5% i s’aplica a les prestacions de serveis bancaris i financers.
Article 60
bis. Tipus de gravamen especial
El tipus de gravamen especial és d’un 2,5% i s’aplica només a les operacions següents:
Transport per cable i la seva comercialització.
Transport de persones i la seva comercialització.
La venda d’entrades que permetin l’accés a l’ús d’instal·lacions als parcs temàtics d’animals o als centres termo-lúdics.
Les prestacions de serveis relacionades a continuació quan no són efectuades per Administracions públiques o parapúbliques, entitats de dret públic o entitats o establiments culturals o socials de caràcter no lucratiu:
Les pròpies de biblioteques, arxius i centres de documentació.
Les visites a fires, museus, galeries d’art, pinacoteques, monuments, indrets històrics, jardins botànics, parcs zoològics i parcs naturals i altres espais naturals protegits de característiques similars.
Les representacions teatrals, musicals, coreogràfiques, audiovisuals i cinematogràfiques.
L’organització d’exposicions i manifestacions similars d’àmbit educatiu, cultural o social.
Els béns d’objectes d’art, de col·lecció o d’antiguitat, segons la Nomenclatura general de productes i d’acord amb el que es preveu reglamentàriament.
Capítol desè. Deduccions i devolucions
Article 61
Quotes tributàries deduïbles
Els obligats tributaris poden deduir les quotes de l’impost que hagin suportat en la adquisició de béns o serveis rebuts relacionats amb el desenvolupament de les seves activitats econòmiques.
En cap cas no procedeix la deducció de les quotes en una quantia superior a la que legalment correspongui ni abans que s’haguessin meritat d’acord amb el que s’estableix segons aquesta Llei.
Article 62
Requisits subjectius de la deducció
Poden fer ús del dret a deduir els obligats tributaris de l’impost que tinguin la condició d’empresaris o professionals d’acord amb el que estableix l’article 5 d’aquesta Llei.
Article 63
Limitacions del dret a deduir
Els empresaris o els professionals no poden deduir les quotes de l’impost suportades o satisfetes per les adquisicions o les importacions de béns corrents o serveis que no s’afectin de manera exclusiva a la seva activitat empresarial o professional subjecta a l’impost. En qualsevol cas sí que podran deduir les quotes suportades en relació amb la seva activitat empresarial o professional efectuada fora del territori d’aplicació de l’impost i que haurien donat dret a deducció si s’haguessin efectuat dins el mateix territori.
Les quotes suportades per l’adquisició, la importació, el lloguer o la cessió d’ús per un altre títol de béns d’inversió que s’utilitzin en tot o en part en el desenvolupament de les activitats empresarials o professionals subjectes a l’impost previstes a l’apartat 1, es poden deduir d’acord amb les regles següents:
Quan es tracti de béns o serveis diferents dels compresos en les regles següents, en la mesura en què aquests béns o serveis hagin de ser utilitzats previsiblement, d’acord amb criteris fonamentats, en el desenvolupament de l’activitat empresarial o professional subjecta a l’impost.
Quan es tracti d’automòbils de turisme i els seus remolcs, ciclomotors i motocicletes, es presumiran afectats al desenvolupament de l’activitat empresarial o professional subjecta a l’impost prevista en l’apartat 1 en la proporció del 50%.
No obstant això, es presumeixen afectats al 100% al desenvolupament de l’activitat empresarial o professional subjecta a l’impost prevista en l’apartat 1 els automòbils següents:
- Automòbils mixtos utilitzats en el transport de mercaderies.
-Els utilitzats en la prestació de serveis de transport de viatgers mitjançant contraprestació.
- Els utilitzats en la prestació de serveis d’ensenyament de conductors o pilots mitjançant contraprestació.
- Els utilitzats per fer proves, demostracions o per promocionar vendes.
- Els utilitzats en els desplaçaments professionals dels representants o els agents comercials.
- Els utilitzats en serveis de vigilància.
El grau d’utilització dels béns o els serveis previstos a l’apartat 2, lletra a) d’aquest article l’ha d’acreditar l’obligat tributari per qualsevol mitjà de prova admès en dret.
En relació amb els béns previstos a l’apartat 2, lletra b), qui qüestioni el grau d’utilització presumptament establert, ja sigui l’obligat tributari o l’Administració, ha d’acreditar el grau efectiu d’utilització.
El que disposa l’apartat anterior també és d’aplicació a les quotes suportades o satisfetes per l’adquisició o la importació dels béns i serveis següents directament relacionats amb els béns a què es refereix aquest apartat:
Accessoris i peces de recanvi.
Combustibles, carburants i productes energètics necessaris per al seu funcionament.
Serveis d’aparcament i utilització de vies de peatge.
Rehabilitació, renovació i reparació dels mateixos béns.
Article 64
Exclusions del dret a deduir
No poden ser objecte de deducció, en cap proporció, les quotes suportades com a conseqüència de l’adquisició, fins i tot per a l’autoconsum, la importació, l’arrendament, la reparació, el manteniment o la utilització dels béns i els serveis que s’indiquen a continuació i dels béns i els serveis accessoris o complementaris als mateixos béns i serveis:
Joies, pedres precioses, perles naturals o cultivades i objectes elaborats totalment o parcialment amb or o platí.
Als efectes d’aquest impost, es consideren pedres precioses: el diamant, el robí, el safir, la maragda, l’aiguamarina, l’òpal i la turquesa.
Els aliments, les begudes i el tabac.
Els espectacles i els serveis de caràcter recreatiu.
Els béns o els serveis destinats a atencions a clients, assalariats o terceres persones.
No tenen aquesta consideració:
- Les mostres gratuïtes i els objectes publicitaris de poc valor definits a l’article 6, apartats 2 i 4.
- Els béns destinats exclusivament a ser objecte de lliurament o cessió d’ús, directament o mitjançant transformació, a títol onerós, que en un moment posterior a l’adquisició es destinin a atencions a clients, assalariats o terceres persones.
Els serveis de desplaçament o viatges, hoteleria i restauració, excepte quan siguin deduïbles en l’impost sobre societats i en l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques.
S’exceptuen del que disposa el paràgraf anterior les quotes suportades com a conseqüència de les operacions mencionades relatives als béns i als serveis següents:
Els béns que objectivament considerats siguin d’exclusiva aplicació industrial, comercial, agrària, clínica o científica.
Els béns adquirits o els serveis rebuts destinats a ser objecte de lliurament o cessió d’ús a títol onerós directament o mitjançant transformació per empresaris o professionals dedicats habitualment a la realització d’aquelles operacions.
Article 65
Requisits formals de la deducció
Únicament poden exercir el dret a la deducció els empresaris o els professionals que estiguin en possessió del document justificatiu del seu dret.
A aquest efecte, únicament es consideren documents justificatius del dret a la deducció els següents:
La factura original o document equivalent que documenti la repercussió de les quotes de l’impost derivada d’un lliurament de béns o d’una prestació de serveis subjecta a l’impost sempre que aquesta factura o document equivalent compleixi els requisits establerts reglamentàriament.
En el cas d’importacions, el document administratiu únic o document equivalent degudament diligenciat, expedit per la Duana.
La escriptura notarial que contingui tots els elements d’informació exigits reglamentàriament per a les factures.
Els documents anteriors que no compleixin tots i cada un dels requisits establerts legalment i reglamentàriament no justifiquen el dret a la deducció, excepte en cas que es produís la corresponent rectificació d’aquests documents. Així mateix, la quantia del dret a la deducció es limita a les quotes repercutides o satisfetes expressament i separadament consignades als documents esmentats a les lletres a) i b) de l’apartat primer d’aquest article.
El dret a la deducció de les quotes que es justifiqui mitjançant un document rectificatiu únicament pot efectuar-se en el període impositiu en què l’empresari o el professional rebi aquest document o en el següent sempre que no hagi transcorregut el termini a què fa referència l’article 68, sense perjudici del que disposa l’apartat segon de l’article 68.
Article 66
Naixement del dret a la deducció
El dret a la deducció neix en el moment en què es meriten les quotes deduïbles.
Article 67
Exercici del dret a la deducció
En les declaracions corresponents a cadascun dels períodes de liquidació, els obligats tributaris poden deduir globalment l’import total de les quotes deduïbles de l’import de les quotes de l’impost meritades durant el mateix període de liquidació en l’àmbit territorial andorrà com a conseqüència del lliuraments de béns o prestacions de serveis realitzades.
Les deduccions han d’efectuar-se en funció de la destinació previsible dels béns i els serveis adquirits, sense perjudici que es rectifiqui amb posterioritat si es modifiqués la destinació previsible.
No obstant això, en els casos de destrucció o pèrdua dels béns adquirits o importats per causa no imputable a l’obligat tributari degudament justificada, no és exigible la rectificació mencionada.
El dret a la deducció únicament pot exercir-se a la declaració liquidació relativa al període de liquidació en què el seu titular hagi suportat les quotes deduïbles o en les successives sempre que no hagués transcorregut el termini de tres anys comptats a partir del naixement d’aquest dret.
Quan la quantia de les deduccions superi l’import de les quotes meritades en el mateix període de liquidació, l’excés es pot compensar en les declaracions liquidacions posteriors sempre que no haguessin transcorregut tres anys comptats a partir de la presentació de la liquidació en la qual s’hagi originat l’excés mencionat.
No obstant això, l’obligat tributari pot optar per la devolució del crèdit existent al seu favor quan resulti procedent la devolució d’acord amb el que disposen els articles 70, 71 i 72 de la Llei.
Els que no realitzessin amb anterioritat activitats econòmiques poden deduir les quotes que hagin suportat abans del moment en què inicien l’activitat econòmica en funció de l’afectació de dits béns o serveis a les activitats econòmiques. En els casos de béns la vida útil dels quals sigui superior a l’any, l’afectació haurà de venir modulada en funció del temps transcorregut des de la seva adquisició. Als efectes d’aquest impost, la vida útil dels béns mobles s’estableix en cinc anys i dels immobles en deu anys.
Article 68
Caducitat del dret a la deducció
El dret a la deducció caduca quan el titular no l’ha exercitat en els terminis assenyalats a l’article 67.
No obstant això, en els casos en què la procedència del dret a deduir o la quantia de la deducció està pendent de la resolució d’una controvèrsia en via administrativa o jurisdiccional, el dret a la deducció caduca quan han transcorregut tres anys des de la data en què la resolució esdevé ferma.
Article 69
Rectificació de deduccions
Els obligats tributaris, en cas que no hi hagi hagut requeriment previ, poden rectificar les deduccions practicades quan l’import de les mateixes deduccions s’ha determinat incorrectament o l’import de les quotes suportades ha estat objecte de rectificació d’acord amb el que disposa l’article 56.
La rectificació de les deduccions és obligatòria quan implica una minoració de l’import inicialment deduït.
La rectificació de deduccions originada per la prèvia rectificació de l’import de les quotes inicialment suportades s’efectua de la manera següent:
Quan la rectificació determini un increment de l’import de les quotes inicialment deduïdes, pot efectuar-se a la declaració corresponent al període impositiu en què l’obligat tributari rebi el document justificatiu del dret a deduir en què es rectifiquin les quotes inicialment repercutides, o bé en les declaracions liquidacions següents, sempre que no hagin transcorregut tres anys des de la meritació de l’operació o, si fos el cas, des de la data de la modificació de la base de tributació de l’operació.
Quan la rectificació determini una minoració de l’import de les quotes inicialment deduïdes, i atès que la rectificació es basa en un error fonamentat en dret o en les causes que estableix l’article 49 d’aquesta Llei, la rectificació s’ha d’efectuar en la declaració corresponent al període impositiu en què l’obligat tributari rebi el document justificatiu del dret a deduir en què es rectifiquen les quotes inicialment suportades. En qualsevol altre supòsit, l’obligat tributari ha de presentar una declaració rectificativa del període corresponent a la qual serà d’aplicació el recàrrec i els interessos legals pertinents.
Article 70
Supòsits generals de devolució
Els obligats tributaris que no hagin pogut efectuar les deduccions originades en un període de liquidació mitjançant el procediment previst a l’article 68 perquè han excedit contínuament la quantia de les mateixes deduccions de les quotes meritades, tenen dret a sol·licitar la devolució de l’import existent a favor seu el 31 de desembre de cada any a la declaració de la liquidació corresponent en l’últim període de liquidació de l’any mencionat.
Els empresaris o els professionals que no tinguin dret a la devolució de l’impost d’acord amb el que estableix l’apartat segon de l’article 73 tenen el dret a la devolució del saldo a favor seu, seguint el procediment general de devolució aplicable als empresaris o als professionals establerts en l’àmbit territorial de l’impost.
Els obligats tributaris que decideixin donar per finalitzada la seva activitat empresarial, ja sigui per tancament del negoci, en el cas de persones físiques, o bé per dissolució i liquidació de la societat, en el cas de persones jurídiques, podran sol·licitar la devolució del saldo a favor seu en el moment de la finalització de l’activitat.
Pel que fa als obligats tributaris a títol individual, podran sol·licitar la referida devolució en el moment en què hagin presentat la sol·licitud de baixa del negoci davant l’Administració, o bé la sol·licitud de baixa en el Registre d’Obligats Tributaris, i sempre que hagin liquidat o desafectat tots els béns afectes a la seva activitat empresarial. En el cas de persones jurídiques, la podran sol·licitar en el moment en què s’hagi inscrit la dissolució de la societat en el Registre de Societats Mercantils, s’hagi dut a terme dissolució de la societat i sempre que n’hagin liquidat tots els béns.
El procediment de devolució i els formularis per sol·licitar la devolució es desenvolupen reglamentàriament.
Per als supòsits de devolució previstos en aquest article i a l’article 71, el ministeri encarregat de les finances, si escau, ha de practicar la liquidació provisional i la devolució dins dels tres mesos següents a la presentació de la declaració pels supòsits de l’apartat 3, i dins dels tres mesos següents al terme del termini establert per a la presentació de la declaració en la resta de casos.
Article 71
Devolucions a exportadors en règim comercial
Els obligats tributaris que durant l’any natural immediatament anterior o durant l’any natural en curs hagin realitzat les operacions que s’indiquen a l’apartat següent per un import global superior a 100.000 euros tenen dret a la devolució del saldo que tinguin al seu favor existent al termini de cada període de liquidació fins al límit resultant d’aplicar el tipus de gravamen general de l’impost a l’import total, en el període corresponent, de les operacions mencionades.
La devolució descrita a l’apartat anterior s’aplica a les operacions exemptes en virtut del que disposen els articles 14 i 15.
Als efectes d’aquest article, s’entén per import de les exportacions, els lliuraments i les prestacions de servei la suma total de les contraprestacions corresponents, inclosos els pagaments anticipats o, en el seu defecte, dels valors dels béns exportats o lliurats i dels serveis prestats.
Els requisits i el procediment per executar el dret establert en aquest article es determinen reglamentàriament.
Article 71
bis. Devolucions relatives al comerç de productes farmacèutics
Els obligats tributaris que tinguin com a activitat principal el comerç de productes farmacèutics dins del territori andorrà, i que en totes les declaracions presentades per cadascun dels períodes de liquidació de l’any natural immediatament anterior, la quantia de les deduccions hagi superat l’import de les quotes meritades, tenen dret a la devolució del saldo existent que tinguin a favor seu al termini de cada període de liquidació.
La devolució descrita a l’apartat anterior no s’aplica a les quotes suportades per l’adquisició de béns immobles.
Els requisits i el procediment per executar el dret establert en aquest article es determinen reglamentàriament.
Article 72
Devolucions a exportadors en règim de viatgers
La devolució de les quotes suportades en les adquisicions de béns aplicable en règim de viatgers regulat a l’article 14 s’ha d’ajustar al que es preveu reglamentàriament.
Article 73
Règim especial de devolucions a determinats empresaris o professionals no establerts a l’àmbit territorial de l’impost
Els empresaris o els professionals no establerts al Principat d’Andorra que compleixin els requisits previstos en els apartats següents poden exercir el dret a la devolució de l’impost general indirecte que hagin satisfet o que els hagi estat traslladat en aquest territori, d’acord amb el que estableix aquest article.
A aquest efecte, s’assimilen als no establerts a l’àmbit territorial de l’impost els empresaris o els professionals que, sent titulars d’un establiment permanent situat a Andorra, no realitzin des d’aquest establiment lliuraments de béns ni prestacions de serveis.
El present règim especial de devolució no és d’aplicació als empresaris que hagin realitzat a Andorra, durant el període a què es refereix la sol·licitud, lliuraments de béns o prestacions de serveis subjectes a aquest impost, exceptuant els següents:
Lliuraments de béns i prestacions de serveis en els quals no siguin obligats tributaris de l’impost.
Lliuraments de béns exempts d’acord amb el que estableix l’article 14.
Els serveis de transport i els serveis accessoris als de transport exempts d’acord amb el que estableixen els articles 14, 16, 17 i 39.
Els empresaris o els professionals no establerts al Principat d’Andorra que compleixin els requisits i sol·licitin la devolució de l’impost general indirecte que hagin satisfet o que els hagi estat traslladat en aquest territori, han de nomenar, amb caràcter previ a la seva sol·licitud, un representant resident en territori andorrà perquè pugui actuar com a interlocutor amb les autoritats administratives pertinents.
Els empresaris o els professionals tenen el dret a la devolució de l’impost que hagin suportat durant el període de temps a què es refereix la sol·licitud amb motiu de les adquisicions o les importacions de béns o serveis que hagin realitzat sempre que als Estats on estiguin establerts hi hagi reciprocitat de tracte a favor dels empresaris o els professionals establerts a Andorra.
No són deduïbles les quotes que estarien excloses del dret a deducció d’acord amb el que estableixen els articles 63 i 64.
No són admissibles les sol·licituds de devolucions per un import inferior a la xifra de 220 euros.
Les sol·licituds de devolucions únicament poden fer referència als períodes anual o trimestral immediatament anteriors.
L’Administració pot exigir als interessats els justificants necessaris per poder apreciar els fonaments i la correcta determinació de les sol·licituds de devolució.
Els procediments de sol·licitud de les devolucions a què es refereix aquest article es determinen reglamentàriament.
Capítol onzè. Règim especial simplificat
Article 74
Àmbit subjectiu d’aplicació
El règim especial simplificat s’aplica amb caràcter voluntari als empresaris o als professionals quan l’import dels lliuraments de béns i prestacions de serveis realitzats no superin la xifra anual de 100.000 Euros. Als efectes de determinar l’import anterior no es tenen en compte les transmissions de béns d’inversió i s’exclou, en el seu cas, l’impost general indirecte. L’import es prorrateja en la part corresponent a l’any natural en cas d’inici d’activitat.
L’obligat tributari que es vulgui acollir a aquest règim ho ha de sol·licitar al ministeri encarregat de les finances abans de finalitzar l’any anterior en què hagi de tenir efecte. Una vegada hagi optat pel règim, s’hi ha de mantenir durant un termini mínim de tres anys, i per sol·licitar-ne la baixa cal que hi renunciï comunicant-ho al ministeri encarregat de les finances abans de la finalització de l’any anterior en què hagi de tenir efecte.
En cas de nous empresaris o entitats de nova creació, l’opció d’acolliment a aquest règim s’ha de fer durant el mes següent a l’inici de les activitats.
Article 75
Contingut del règim especial simplificat
La determinació de la quota de liquidació es calcula per la diferència entre la suma de les quotes repercutides en el període de liquidació i els percentatges estimatius de les quotes suportades que s’indiquen a continuació, segons el tipus d’activitat econòmica, aplicats sobre la xifra dels ingressos. Dins la xifra d’ingressos no s’inclouen els procedents de les transmissions d’actius fixos afectes a l’activitat desenvolupada.
Els percentatges de despeses son els següents:
En les realitzacions d’activitats comercials, les quotes suportades es quantifiquen amb el 3 per cent de la xifra d’ingressos.
En la resta d’activitats les quotes suportades es quantifiquen amb el 1,5 per cent de la xifra d’ingressos.
Capítol dotzè. Obligacions formals
Article 76
Obligacions formals dels obligats tributaris
Els obligats tributaris han de complir els requisits, els terminis i les condicions que es determinen reglamentàriament per:
Presentar declaracions relatives a l’inici, la modificació i la finalització de les activitats que determinen la subjecció a l’impost.
Sol·licitar a l’Administració el número de registre tributari, comunicar-lo i acreditar-lo en els supòsits que s’estableixen.
Expedir i lliurar factures de totes les seves operacions, d’acord amb el que es determina reglamentàriament.
Portar el Llibre registre de factures emeses, el Llibre registre de factures rebudes i, en el seu cas, el Llibre registre de béns d’inversió, així com altres registres específics que s’estableixen reglamentàriament.
Presentar periòdicament o a requeriment de l’Administració la informació relativa a les seves operacions econòmiques amb terceres persones.
Presentar les declaracions liquidacions corresponents i ingressar l’import de l’impost que en resulti.
Nomenar un representant, que sigui resident al Principat, a l’efecte del compliment de les obligacions imposades en aquesta Llei, quan es tracti d’obligats tributaris no establerts a Andorra.
L’obligació d’expedir i lliurar factures, per les operacions efectuades, pels empresaris o els professionals, la pot complir, d’acord amb el que es disposa reglamentàriament, el client dels empresaris o professionals mencionats o un tercer, els quals han d’actuar, en tot cas, en nom i per compte dels dits empresaris o professionals.
Quan l’obligació esmentada la compleixi un client de l’empresari o el professional, és obligatori un acord previ entre ambdues parts, formalitzat per escrit. Tanmateix, s’ha d’establir un procediment que acrediti l’acceptació per part de l’empresari o del professional mencionat de cada una de les factures emeses en el seu nom i per compte propi o del client.
Les factures expedides per l’empresari o el professional, pel seu client o per un tercer, en nom i per compte de l’empresari o del professional esmentat, poden ser transmeses per mitjans electrònics, sempre que el destinatari de les factures hagi donat el seu consentiment i els mitjans electrònics utilitzats en la transmissió garanteixin l’autenticitat del seu origen i la integritat del seu contingut.
Reglamentàriament es determinen els requisits de la facturació electrònica.
El Ministeri encarregat de les finances, quan ho consideri necessari als efectes de qualsevol actuació dirigida a la comprovació de la situació tributària de l’empresari o del professional o de l’obligat tributari, pot exigir una traducció al català de les factures corresponents al lliurament de béns o prestacions de serveis efectuades en l’àmbit territorial de l’impost, així com de les rebudes pels empresaris o els professionals, o els obligats tributaris establerts a Andorra.
Article 77
Regles especials en matèria de facturació
Les factures rebudes, els justificants comptables i les còpies de les factures emeses han de conservar-se durant el termini de prescripció de l’impost. La conservació es pot dur a terme per mitjans electrònics. Aquesta obligació la pot complir un tercer, que ha d’actuar en nom i per compte de l’obligat tributari.
Reglamentàriament poden establir-se fórmules alternatives per al compliment de les obligacions de facturació i de conservació dels documents a què es refereix l’apartat primer d’aquest article, amb la finalitat d’evitar pertorbacions en el desenvolupament de les activitats econòmiques.
Quan l’obligat tributari mantingui per mitjans electrònics les factures emeses o rebudes, ha de garantir al Ministeri encarregat de les Finances l’accés complet a les factures mencionades. L’obligació anterior és independent del lloc de conservació.
Article 78
Liquidació de l’impost
Els obligats tributaris han de determinar en cada període de liquidació el deute tributari, minorant l’impost general indirecte repercutible en el període, per les quotes de l’impost general indirecte suportat que tinguin el caràcter de deduïble.
En el cas de transmissió de béns immobles, o de constitució o cessió de drets reals sobre els mateixos béns efectuada davant de fedatari públic, els obligats tributaris han d’ingressar l’impost repercutit de forma simultània a l’atorgament de l’escriptura pública, i el fedatari públic ha de complir les obligacions previstes a l’article 80. Si els actes sobre béns immobles indicats anteriorment es formalitzen mitjançant contracte privat, els obligats tributaris han de liquidar o acreditar la liquidació de l’impost per tal de poder efectuar l’elevació a públic del contracte corresponent.
Quan l’import net de la xifra anual de negocis pel conjunt d’activitats dutes a terme per l’obligat tributari, l’any immediatament anterior, sigui inferior a 250.000 euros, les declaracions-liquidacions es fan els mesos de juliol i gener.
Quan l’import net de la xifra anual de negocis pel conjunt d’activitats dutes a terme per l’obligat tributari, l’any immediatament anterior, sigui inferior a 3.600.000 euros, les declaracions-liquidacions es fan els mesos d’abril, juliol, octubre i gener.
Quan l’import net de la xifra anual de negocis pel conjunt d’activitats dutes a terme per l’obligat tributari, l’any immediatament anterior, sigui igual o superior a 3.600.000 euros, les declaracions-liquidacions es fan mensualment.
En el cas que l’exercici anterior tingui una durada inferior a 12 mesos es prorrateja en la part corresponent a l’any natural i s’aplica el que preveuen els apartats anteriors.
En cas d’inici d’activitat, les declaracions-liquidacions es fan els mesos d’abril, juliol, octubre i gener, llevat que hi sigui aplicable el règim especial simplificat, cas en què les declaracions es farien els mesos de juliol i gener.
Igualment, els obligats tributaris que decideixin donar per finalitzada la seva activitat empresarial, ja sigui per tancament del negoci, en el cas de persones físiques, o bé per dissolució i liquidació de la societat, en el cas de persones jurídiques, han d’ingressar el saldo a favor de l’administració tributària.
Pel que fa als obligats tributaris a títol individual, han d’efectuar l’ingrés corresponent en el moment en què presentin la sol·licitud de baixa del negoci davant l’Administració, la sol·licitud de baixa en el Registre d’Obligats Tributaris, i sempre que hagin liquidat o desafectat tots els béns afectes a la seva activitat empresarial. En el cas de persones jurídiques, han d’efectuar l’ingrés corresponent abans d’inscriure la dissolució de la societat en el Registre de Societats Mercantils i de dissoldre la societat, i sempre que n’hagin liquidat tots els béns.
L’ingrés del deute tributari s’ha de dur a terme en el lloc, la forma i els models que s’estableixin reglamentàriament.
En les importacions de béns, l’impost es liquida en la forma prevista per la legislació duanera corresponent.
Reglamentàriament es determinen les garanties i els procediments que resultin procedents per assegurar el compliment de les obligacions tributàries corresponents.
Article 79
Liquidació provisional d’ofici
Passats trenta dies des de la notificació a l’obligat tributari del requeriment del Ministeri encarregat de les Finances perquè efectuï la declaració liquidació que no va realitzar en el termini reglamentari, el Ministeri encarregat de les Finances pot iniciar el procediment, excepte si en el període indicat es repara l’incompliment o es justifica degudament la inexistència de l’obligació.
La liquidació provisional d’ofici es fa sobre la base de les dades, els antecedents, els signes, els índexs, els mòduls o altres elements de què disposa el Ministeri encarregat de les Finances i que siguin rellevants a aquest efecte, ajustant-se al procediment que es determini reglamentàriament.
Les liquidacions provisionals regulades en aquest article, un cop notificades, són executades immediatament, sense perjudici de les reclamacions que reglamentàriament es determinin.
Sense perjudici del que estableixen els apartats anteriors d’aquest article, el Ministeri encarregat de les Finances pot efectuar ulteriorment la comprovació de la situació fiscal dels obligats tributaris, practicant les liquidacions que procedeixin d’acord amb la Llei de bases de l’ordenament tributari.
Article 80
Obligacions dels fedataris públics
Els fedataris públics no poden autoritzar cap escriptura pública de transmissió de béns immobles, o de constitució o cessió de drets reals sobre els mateixos béns efectuada mitjançant contracte privat, ni poden protocol·litzar documents privats on es reflecteixin aquestes transmissions de béns immobles o drets sobre els mateixos béns, sempre que el transmitent tingui la consideració d’empresari o professional a l’efecte d’aquest impost, si els obligats tributaris no acrediten prèviament o simultàniament la liquidació i, si escau, l’ingrés efectiu de l’impost, o demostren que els són aplicables els supòsits de no-subjecció previstos en aquesta Llei.
Els fedataris públics han de percebre l’import de la liquidació efectuada per l’obligat tributari i efectuar-ne l’ingrés al ministeri encarregat de les finances, dins els terminis, i segons els models i els procediments que es determinin reglamentàriament.
Els fedataris públics han d’adjuntar a la matriu de l’escriptura una còpia de la liquidació de l’impost.
Els fedataris públics han de comunicar al ministeri encarregat de les finances l’atorgament de qualsevol acte o contracte que impliqui una transmissió de béns immobles o la constitució o cessió de drets reals en què intervinguin, sempre que el transmitent tingui la consideració d’empresari o professional a l’efecte d’aquest impost. El transmitent ha de demostrar la seva condició d’empresari o professional a l’efecte d’aquest impost mitjançant un certificat emès pel ministeri encarregat de les finances o la darrera declaració liquidació de l’impost general indirecte o el que s’estipuli reglamentàriament.
La relació s’ha de presentar durant la primera quinzena de cada trimestre en la forma corresponent i d’acord amb els models que reglamentàriament es determinin. En tot cas la informació mínima que s’haurà de comunicar és la següent:
- Tipus de transacció.
- Data de la transacció.
- Identificació i domicili de les parts intervinents.
- Identificació del bé immoble objecte de la transacció.
- Import de la transacció.
- Impost meritat.
Capítol tretzè. Infraccions i sancions
Article 81
Infraccions
En el que no estableix aquesta Llei, la regulació de les infraccions en matèria tributària relatives al contingut d’aquesta Llei es regeix pel règim d’infraccions i sancions establert a la secció tercera del capítol tercer de la Llei de bases de l’ordenament tributari, del 19 de desembre de 1996.
Les infraccions i les sancions en matèria duanera es regeixen per les disposicions establertes en el títol XII de la Llei 5/2004, del 14 d’abril, del Codi de Duana.
Article 82
Modalitats d’infraccions
Es consideren infraccions simples:
Les autoliquidacions incompletes sense transcendència en la liquidació.
L’incompliment de requeriments d’informació i/o documentació.
L’incompliment de les obligacions a incloure informació a la memòria dels comptes anuals.
L’incompliment de les obligacions en la facturació.
Es consideren infraccions de defraudació:
Les autoliquidacions incompletes amb transcendència en la liquidació.
Les falses autoliquidacions.
L’incompliment de les obligacions en la facturació quan produeixin defraudació.
Article 83
Sancions
Les infraccions simples són sancionades mitjançant una multa fixa d’entre 150 euros i 3.000 euros.
Les infraccions de defraudació són sancionades mitjançant una multa proporcional d’entre el 50% i el 150% de la quota defraudada, sense que aquesta multa pugui ser inferior a 150 euros.
Les sancions anteriors s’estableixen seguint els criteris de graduació establerts en la Llei de bases de l’ordenament tributari.
Disposició addicional primera
S’afegeix el paràgraf següent a l’article 1, apartat 2 de la Llei de l’impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries, del 29 de desembre del 2000 que queda redactat com segueix:
“No estan subjectes a aquest impost les transmissions patrimonials de béns immobles realitzades pels empresaris i els professionals en el marc de la seva activitat empresarial o professional quan estiguin subjectes o no subjectes a l’Impost general indirecte.”
Disposició addicional segona
Es modifica la lletra a) de l’apartat 2 de l’article 10 de la Llei 27/2008, del 20 de novembre, d’impostos especials que queda redactat de la forma següent:
“a) Qualsevol gravamen o tribut exigible per a la importació, amb excepció del mateix impost i de l’impost general indirecte.”
Disposició addicional tercera. Règim especial de béns usats
Aplicació del règim
a. Els obligats tributaris que es dediquin a la compravenda de béns usats es poden acollir al règim especial regulat en aquest capítol respecte a les entregues de béns usats que hagin adquirit a persones que no siguin empresàries.
b. Aquest règim no és aplicable a les adquisicions de béns fetes a empresaris, siguin béns usats o no.
c. A l’efecte de l’aplicació d’aquest règim, són béns usats els béns mobles la vida útil dels quals sigui superior a un any, que hagin estat utilitzats per un tercer abans de l’adquisició i siguin susceptibles d’una nova utilització.
d. S’exclouen del concepte de béns usats:
Els béns immobles.
ii) Els residus industrials i, en general, els materials de recuperació.
iii) Els envasos i els embalatges.
iv) L’or, el platí i les pedres precioses.
Els béns utilitzats, transformats o renovats per l’obligat tributari.
vi) Els béns que hagin obtingut exempció a la importació o amb un tipus impositiu de la importació del 0%.
Base de tributació i repercussió de la quota
a. La base de tributació de les entregues de béns a les quals s’aplica aquest règim especial està constituïda pel 10 per cent del preu de venda del bé usat que l’empresari subjecte a aquest règim hagi pactat amb el client final.
b. L’obligat tributari repercuteix dins el preu final de la transmissió del bé usat l’import de la quota tributària de l’IGI que resulti d’aplicar el tipus de gravamen previst a la Llei a la base de tributació que resulti d’aplicar la regla prevista en l’apartat anterior.
Obligacions i limitacions del dret a deduir les quotes suportades
a. Els empresaris que optin per aquest règim han d’expedir i lliurar la factura corresponent, on documentin les operacions a les quals s’apliqui aquest règim. No obstant això, no és obligatori consignar separadament la quota de l’impost, que s’entén inclosa en el preu total de l’operació, excepte si l’adquirent té la condició d’empresari i té dret a la deducció de l’impost.
b. Els obligats tributaris acollits en aquest règim no poden deduir les quotes suportades per les adquisicions dels béns adquirits o importats sota aquest règim.
c. Els obligats tributaris que s’acullin a aquest règim ho han de sol·licitar al ministeri encarregat de les finances amb caràcter previ a l’adquisició dels béns objecte de revenda. Aquesta opció obliga a aplicar aquest règim per a totes les adquisicions que els obligats tributaris de l’impost facin a persones que no siguin empresàries. No s’aplica el règim a partir del moment en què l’obligat tributari presenti la renúncia corresponent.
d. Els obligats tributaris que s’acullin a aquest règim han de portar un registre de les compres i les vendes que facin sota aquest règim. Aquest registre ha de permetre identificar cada operació feta individualment.
e. S’habilita el ministeri encarregat de les finances per aprovar els formularis corresponents d’opció i renúncia al règim previst en aquesta disposició.
Disposició addicional quarta. Règim especial de l’or d’inversió
Concepte d’or d’inversió
A l’efecte del que preveu aquesta Llei, es considera or d’inversió:
Els lingots o làmines d’or de llei igual o superior a 995 mil·lèsimes i que tinguin un pes que s’adapti al que s’indica a continuació:
| 12,5 | quilograms |
|---|---|
| 1 | quilograms |
| 500 | grams |
| 250 | grams |
| 100 | grams |
| 50 | grams |
| 20 | grams |
| 10 | grams |
| 5 | grams |
| 2,5 | grams |
| 2 | grams |
| 100 | unces |
| 10 | unces |
| 5 | unces |
| 1 | unces |
| 0,5 | unces |
| 0,25 | unces |
Les monedes d’or que reuneixin els requisits següents:
Que siguin de llei igual o superior a 900 mil·lèsimes.
ii) Que hagin estat encunyades amb posterioritat a l’any 1800.
iii) Que siguin o hagin estat de curs legal al seu país d’origen.
iv) Que es comercialitzin habitualment per un preu no superior al 80 per cent del valor de mercat de l’or que continguin.
Que es publiquin al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra o al Diari Oficial de les Comunitats Europees.
Importacions d’or d’inversió
Tributen al 0% les importacions d’or d’inversió definit en aquest règim especial.
Base de tributació i repercussió de la quota
Els lliuraments físics d’or d’inversió estan subjectes a un tipus de gravamen del 0%. Igualment, s’aplica un tipus de gravamen del 0% als préstecs i les operacions de permuta financera, així com a les derivades de contractes de futur o a termini, sempre que tinguin per objecte, en tots el casos, l’or d’inversió.
Totes les prestacions de serveis que tinguin per objecte l’or d’inversió no definides en aquest apartat estan subjectes al seu tipus de gravamen corresponent.
Base de tributació. Regles especials
En els lliuraments de béns o en les prestacions de serveis que no tinguin per objecte o resultat or d’inversió, i en què s’utilitzi or aportat pel destinatari de l’operació, i la importació o l’adquisició s’hagi fet al tipus del 0% per aplicació del que preveu aquest règim, la base de tributació serà la resultant d’afegir a l’import de la contraprestació el valor de mercat del referit or, determinat en la data de meritació de l’impost.
Registre de transaccions
Els operadors d’or d’inversió han de portar un registre de totes les transaccions d’or d’inversió i conservar la documentació que permeti la identificació del client de dites operacions. Reglamentàriament es definiran les característiques del registre així com els procediments obligatoris a seguir per part dels operadors d’or d’inversió. Els operadors d’or d’inversió estan obligats a conservar les dades del registre com a mínim 5 anys.
Disposició addicional cinquena. Règim especial del sector financer
Aplicació del règim
S’han d’acollir a aquest règim especial els obligats tributaris que facin activitats subjectes a l’impost i que compleixin les condicions següents:
Que facin activitats subjectes al tipus de gravamen previst a l’article 60, “Tipus de gravamen incrementat”.
Que siguin entitats bancàries o entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat, segons la definició de les entitats operatives dels sistema financer andorrà prevista a la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra.
Aquest règim no és aplicable als béns immobles.
Base de tributació i repercussió de la quota
La base de tributació es calcula segons el que preveu el capítol setè, i la repercussió de la quota es farà segons el que preveu a aquest efecte l’article 55.
Obligacions i limitacions del dret a deduir les quotes suportades
Els obligats tributaris als quals sigui aplicable aquest règim han de complir igualment totes les obligacions formals que preveu el capítol vuitè.
Pel que fa a la deducció de les quotes suportades de l’impost, els obligats tributaris tenen dret a deduir-se únicament en concepte de quotes suportades, un import màxim anual equivalent al 10% de les quotes repercutides al tipus impositiu previst a l’article 60, amb el límit de l’impost suportat en la seva activitat subjecta. Només s’exceptuen d’aquest càlcul, com s’ha indicat, les operacions realitzades amb béns immobles.
Els obligats tributaris als quals sigui aplicable aquest règim ho han de comunicar al ministeri encarregat de les finances, que està habilitat per aprovar els formularis corresponents per a la comunicació del règim previst en aquesta disposició.
Disposició transitòria primera
Els impostos indirectes suportats per repercussió directa amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta Llei que tinguin el caràcter de deduïbles en exercicis futurs d’acord amb la seva normativa poden ser deduïts de l’impost general indirecte en el terminis i els requisits establerts en la normativa que deroga aquesta llei.
Disposició transitòria segona
Primer. Els obligats tributaris de l’impost general indirecte poden deduir l’impost de mercaderies indirecte (IMI) i l’impost indirecte sobre les activitats comercials (IAC) suportats sempre que les existències reuneixin els requisits següents:
I. Que s’hagin adquirit o importat amb posterioritat al 31 de desembre del 2009.
II. Que no hagin estat objecte de lliurament amb anterioritat a la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei.
III. Que estiguin en el mateix estat en què s’han importat, sense perjudici de les manipulacions usuals destinades a garantir-ne la conservació, a millorar-ne la presentació o la qualitat mercantil o a preparar-ne la distribució o la revenda.
Segon. Aquesta deducció queda condicionada a la presentació davant del ministeri encarregat de les finances, dins del termini de dos mesos a comptar de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei, de la informació següent:
Inventari de les existències, que ha d’incloure:
La descripció del bé.
El seu valor d’adquisició.
La data d’adquisició.
El proveïdor i el número de factura.
Document acreditatiu del Dipòsit de Comptes del Registre de Societats dels estats financers corresponents als exercicis 2010 i 2011.
En el cas d’importadors de béns, a més de la informació anterior:
Import de l’IMI o l’IMI i l’IAC satisfets.
Data i número del DUA de la importació.
Els empresaris, diferents de les societats anònimes o de responsabilitat limitada, que tinguin una xifra anual total d’ingressos inferior a 150.000 euros, i que d’acord amb la disposició addicional del text refós de la Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris, hagin presentat un document de declaració justificatiu sobre la seva xifra anual total d’ingressos, i per tant hagin quedat exclosos de l’obligació de dipositar els comptes, han d’adjuntar una còpia dels comptes anuals dels exercicis 2010 i 2011, si han tingut activitat en aquests exercicis, per poder obtenir la deducció prevista en aquest article.
Els empresaris, tant persones jurídiques com persones físiques, que hagin iniciat les seves activitats durant l’exercici 2012, també tenen dret a acollir-se a la deducció prevista en aquest article.
Tercer. En el cas d’importadors de béns i per a les existències importades, els obligats tributaris tenen un crèdit fiscal per un import equivalent a l’impost suportat, fins a un límit màxim del 4,5% sobre la base de tributació.
Quart. En el cas de les existències adquirides en el mercat interior, els obligats tributaris obtenen un crèdit fiscal corresponent a l’import resultant de multiplicar el percentatge de l’impost suportat pel bé importat pel 80% del valor d’adquisició dels béns relacionats, fins a un límit màxim del 4,5%.
Cinquè. El crèdit fiscal provinent de l’aplicació del que disposa aquesta disposició transitòria no és reemborsable però té caràcter de deduïble en la liquidació prevista a l’apartat primer de l’article 78. El crèdit esmentat té un termini de deducció que finalitza el 31 de desembre del 2014.
Sisè. Els inventaris previstos en aquesta disposició tenen la consideració d’autoliquidació, i en conseqüència, hi són aplicables els preceptes del capítol tretzè de la Llei de l’impost.
Setè. Reglamentàriament s’han d’establir els procediments i els models de sol·licitud del crèdit fiscal a què es refereix aquesta disposició transitòria.
Disposició derogatòria
Queda derogada qualsevol disposició de rang igual o inferior que es contradigui amb el que estableix aquesta Llei.
En particular, a partir de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei, queden derogades les disposicions legals següents:
La Llei de l’impost de mercaderies indirecte (IMI), del 26 de juny de 1991.
La Llei del cànon sobre el consum d’electricitat i telèfon, del 5 d’abril de 1994.
La llei d’establiment de la taxa per raó del servei de fe pública notarial del 2 de maig del 2000.
La Llei de l’impost indirecte sobre la prestació de serveis bancaris i de serveis financers, del 14 de maig del 2002.
La Llei 17/2004, del 3 de novembre, de l’impost indirecte sobre la prestació de serveis empresarials i professionals.
La Llei 18/2004, del 3 de novembre, de l’impost indirecte sobre la producció interna.
La Llei 19/2004, del 3 de novembre, de l’impost indirecte sobre les activitats comercials.
Disposició final primera
La Llei de pressupost general pot actualitzar o adequar els tipus de gravamen establerts en aquesta Llei.
Disposició final segona
S’encomana el Govern la redacció i publicació de les disposicions i reglaments necessaris per el desenvolupament i execució d’aquesta llei en el termini de tres mesos des de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Disposició final tercera
Els obligats tributaris podran fer consultes al Ministeri encarregat de les Finances sobre l’aplicació d’aquesta Llei. Les consultes han de ser contestades en un termini màxim de dos mesos a comptar des de la seva entrada al Ministeri. La resposta a la consulta serà vinculant per el Ministeri. En el cas de que el Ministeri no contesti en el termini indicat, s’aplicarà el criteri de silenci administratiu positiu.
Disposició final quarta
Es delega al Ministeri encarregat de les Finances la gestió i recaptació de l’impost que regula aquesta llei.
Disposició final cinquena
Aquesta Llei entra en vigor el dia 1 de gener de 2013.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.