LegalizeDecret legislatiu del 29-4-2015 de publicació del text refós de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal
El qui causa un dany a un bé d’interès històric, artístic o cultural o de significació especial per al desenvolupament científic o tecnològic, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i de dos a cinc anys si el dany és irreparable.
Si el dany és d’escassa significació el tribunal ha d’imposar pena d’arrest o de treballs en benefici de la comunitat fins a un any.
La temptativa és punible.
Article 310 / Responsabilitat del funcionari
El funcionari que, amb infracció de la llei, permeti la destrucció o el deteriorament d’un bé immoble o moble d’interès històric, artístic o cultural o d’especial significació per al desenvolupament científic o tecnològic ha de ser castigat amb la mateixa pena prevista a l’article anterior i inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a quatre anys.
La temptativa és punible.
Article 311 / Omissió imprudent de deures de conservació
El conservador o el guardià d’un bé immoble o moble històric, artístic o cultural o de significació especial per al desenvolupament científic o tecnològic que, per imprudència greu, no impedeixi la seva destrucció o deteriorament ha de ser castigat amb pena d’arrest o multa fins a 30.000 euros i suspensió per a l’exercici de l’ofici o el càrrec fins a un any.
Article 312 / Impediments a la recerca
El qui alteri vestigis arqueològics dificultant la recerca històrica o científica ha de ser castigat amb pena d’arrest o treballs en benefici de la comunitat.
La temptativa és punible.
Títol XVIII. Delictes contra la Constitució
Capítol primer. Atemptat violent contra l’Estat de dret
Article 313 / Concepte d’atemptat violent contra l’Estat de dret
Cometen delicte d’atemptat violent contra l’Estat de dret els qui, emprant armes, duguin a terme actes de violència col·lectiva que tendeixin a:
- Derogar, modificar o suspendre la Constitució.
- Dissoldre el Consell General, impedir que es reuneixi o forçar-lo a adoptar una decisió.
- Impedir la celebració d’eleccions per a càrrecs públics.
- Substituir el Govern, impedir que es reuneixi o forçar-lo a adoptar alguna resolució.
- Sostreure qualsevol força armada de l’obediència al Govern.
- Impedir que un comú es reuneixi o forçar-lo a adoptar una resolució.
Article 314 / Persones responsables
Als inductors o dirigents del delicte descrit a l’article anterior els ha de ser imposada una pena de presó de dotze a vint anys i inhabilitació per a drets públics fins a vint anys.
Fora dels casos anteriors, el culpable que hi hagi pres part ha de ser castigat amb una pena de presó de sis a dotze anys i inhabilitació per a drets públics fins a vint anys.
La responsabilitat establerta en aquest article ho és sense perjudici de la que escaigui pels delictes o contravencions penals comesos amb motiu o en ocasió de l’atemptat violent contra l’Estat de dret.
Article 315 / Temptativa i actes preparatoris
La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.
Article 316 / Omissió d’impedir l’atemptat contra l’Estat de dret
L’autoritat que permeti la comissió del delicte previst en aquest capítol per part de les forces sobre les quals exerceixi comandament ha de ser castigada amb les mateixes penes previstes per als responsables del delicte.
El funcionari que conegui la preparació del delicte i no n’informi a qui pertoqui impedir-lo o perseguir-lo ha de ser castigat amb pena de presó d’un a quatre anys i inhabilitació per a drets públics fins a vuit anys.
Article 317 / Dispensa o atenuació de pena
El qui, havent pres part en la preparació o execució d’un atemptat violent contra l’Estat de dret, reveli el pla a temps de poder-ne impedir les conseqüències, queda exempt de pena.
El tribunal pot aplicar la reducció de pena prevista a l’article 53 als qui deposin les armes abans d’haver-ne fet ús o s’esforcin per reduir la violència emprada en la rebel·lió.
Capítol segon. Delictes contra les institucions
Article 318 / Delicte contra la vida dels coprínceps
El qui cometi homicidi en la persona d’un copríncep ha de ser castigat amb pena de presó de divuit a vint-i-cinc anys.
La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.
Article 319 / Atemptats a la integritat o a la llibertat dels coprínceps
El qui lesioni, segresti, detingui, coaccioni o amenaci un copríncep ha de ser castigat amb les penes previstes per al delicte respectiu en la seva meitat superior. Si com a conseqüència de la coacció o l’amenaça hom força un copríncep a executar un acte o a adoptar una decisió perjudicial per als interessos del Principat la pena ha de ser de presó de cinc a deu anys.
La temptativa és punible. La conspiració i la provocació són punibles en cas de segrest o detenció.
Article 320 / Calúmnies, difamacions i injúries contra els coprínceps
El qui ofengui un copríncep amb actes o expressions constitutius de difamació o injúria ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.
Si el fet és constitutiu de calúmnia ha de ser castigat amb pena de presó d’un a quatre anys.
Article 321 / Atemptat a la residència
Qualsevol delicte comès contra la residència o les dependències oficials d’un copríncep ha de ser castigat amb les penes previstes en aquest Codi per a cada delicte, en la seva meitat superior.
Article 322 / Coacció d’òrgans constitucionals
El qui mitjançant violència o intimidació i sense incórrer en un atemptat violent contra l’Estat de dret, influeixi o tracti d’influir en el Consell General, el Govern, els comuns, el Consell Superior de la Justícia o el Tribunal Constitucional a adoptar una decisió, o li impedeixi o tracti d’impedir d’acordar-la o d’executar-la, ha de ser castigat amb pena de presó de tres a deu anys.
El qui realitzi la conducta anteriorment esmentada contra un membre dels òrgans referits o li impedeixi d’acudir a una sessió ha de ser castigat amb pena de presó de dos a cinc anys.
Article 323 / Pertorbació del Consell General
El qui pertorbi el funcionament del Consell General, impedint o bé alterant greument el desenvolupament d’una sessió del Ple o d’una Comissió, ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys o d’arrest.
Article 324 / Atemptats contra la immunitat dels consellers generals i els membres del Govern
El funcionari que detingui un conseller general, el cap de Govern o un ministre fora dels supòsits o sense els requisits establerts per la legislació vigent incorre en les penes previstes en aquest Codi en la seva meitat superior i a més en la d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a dotze anys.
Article 325 / Delictes contra el prestigi de les institucions
El qui, amb coneixement de la seva falsedat o menyspreu temerari cap a la veritat, realitzi públicament imputacions relatives a l’actuació del Consell General, el Govern, el Consell Superior de la Justícia, els òrgans judicials, el Ministeri Fiscal o els comuns que puguin perjudicar el seu prestigi, ha de ser castigat amb pena de multa fins a 30.000 euros i inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a quatre anys, sense perjudici de les penes que, si escau, corresponguin pels atemptats contra l’honor de les persones.
Capítol tercer. Delictes electorals
Article 326 / Coacció a l’elector
El qui, mitjançant violència o intimidació, impedeixi a una persona d’emetre el seu vot en qualsevol elecció per a càrrecs públics o en el marc d’un òrgan col·legiat de caràcter polític, ha de ser castigat amb pena de presó d’un a quatre anys.
La temptativa és punible.
El qui influeixi o tracti d’influir en el sentit del vot d’un elector mitjançant abús d’una posició de poder, retribució o qualsevol forma de pressió, ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys.
Article 327 / Atemptat al secret de vot
El qui, mitjançant violència o intimidació, o amb ús indegut d’aparells audiovisuals o altres mitjans tècnics, descobreixi o intenti descobrir el vot d’un elector, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.
Article 328 / Engany a l’elector
El qui mitjançant engany determina una persona a votar en un sentit diferent al pretès ha de ser castigat amb pena d’arrest.
Article 329 / Pertorbació d’eleccions
El qui, mitjançant violència o intimidació, impedeixi o tracti d’impedir la realització d’eleccions en un col·legi electoral o n’alteri greument el funcionament, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.
Article 330 / Frau electoral
El qui falsifiqui una acta electoral, alteri o oculti paperetes electorals o alteri o falsegi l’escrutini dels vots ha de ser castigat amb pena de presó d’un a quatre anys.
La temptativa és punible.
Article 331 / Disposició comuna
En els delictes compresos en els articles anteriors d’aquest capítol el tribunal ha d’imposar al culpable, a més de les penes previstes respectivament, la d’inhabilitació per a drets públics durant el temps de la condemna.
Article 332 / Obstaculització de la campanya electoral
L’autoritat o el funcionari que suspengui injustificadament un acte electoral ha de ser castigat amb pena d’arrest i inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a quatre anys.
Article 333 / Inscripció fraudulenta en el cens
El funcionari que inscrigui una persona en les llistes electorals amb coneixement que no compleix els requisits legals per ser elector ha de ser castigat amb pena de multa fins a 6.000 euros i suspensió de càrrec públic fins a dos anys. El particular que l’indueixi ha de ser castigat amb la mateixa pena de multa.
Capítol quart. Delictes contra la divisió de poders i els deures de cooperació
Article 334 / Atemptats contra la divisió de poders
L’autoritat o el funcionari que, arrogant-se atribucions pròpies d’un altre poder de l’Estat, emeti un acte o resolució, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació de càrrec públic fins a deu anys.
Si l’autoritat o el funcionari s’arroga il·lícitament competències legislatives i, en l’exercici de les mateixes competències, dicta una disposició general o en suspèn l’execució, s’apliquen les penes anteriors en la seva meitat superior.
Article 335 / Altres atemptats
L’autoritat o el funcionari que atempti contra la independència dels batlles o magistrats dirigint-los instruccions o ordres amb la intenció d’influir en una decisió que depèn d’ells, ha de ser castigat amb una pena de presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació per al càrrec fins a sis anys.
Article 336 / Incompliment de resolucions judicials
L’autoritat o el funcionari que es negui obertament a donar el compliment degut a una resolució d’un batlle o tribunal dictada en l’àmbit de la seva competència i amb les formalitats legals, ha de ser castigat amb pena d’arrest i inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a quatre anys.
Malgrat el que es disposa a l’apartat anterior, no incorren en responsabilitat penal les autoritats i funcionaris que no donin compliment a un manament o resolució que constitueixi una infracció manifesta i clara d’una norma legal.
Article 337 / Delicte de denegació de cooperació
El funcionari que, requerit per l’autoritat competent en exercici legítim de les seves funcions, no presti l’auxili degut a l’Administració de justícia o a qualsevol servei públic, ha de ser castigat amb pena d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a quatre anys.
Capítol cinquè. Delictes de discriminació
Article 338 / Discriminació
Ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys qui, per raó d’un mòbil discriminatori:
Inciti públicament a la violència, l’odi o la discriminació contra una persona o un grup de persones.
Injuriï públicament, calumniï, difami o amenaci una persona o un grup de persones.
Expressi públicament, per qualsevol mitjà, una ideologia o una doctrina que afirma la superioritat d’un grup de persones, o que el menysprea o denigra.
Difongui o distribueixi públicament qualsevol material que contingui imatges o expressions compreses en les conductes anteriors.
La temptativa és punible.
L’autoritat o el funcionari que en l’exercici de les seves funcions cometi qualsevol dels fets descrits en l’apartat anterior ha de ser castigat amb la mateixa pena de presó que s’hi estableix i inhabilitació per a l’exercici del càrrec públic de fins a quatre anys.
Ha de ser castigat amb pena de pena d’arrest i inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec de fins a tres anys qui, per raó d’un mòbil discriminatori:
Refusa la venda o l’arrendament d’un bé o un servei o en subordina l’atorgament a condicions especials. La discriminació es pot cometre respecte d’una persona jurídica quan el mòbil discriminatori es refereix a un dels seus dirigents o a un dels seus membres.
Refusa contractar laboralment algú, procedeix a un acomiadament o a una sanció disciplinària o introdueix diferències en els salaris, les condicions de treball o el desenvolupament de les carreres professionals.
Malgrat el que es diu a les lletres a) i b) anteriors, no constitueix discriminació la presa en consideració de l’estat de salut en matèria d’assegurances de vida, de riscos que afectin la integritat física de les persones o incapacitats de treball o invalidesa, o en matèria laboral quan es constata mèdicament la inidoneïtat física per al treball.
L’autoritat o el funcionari que en l’exercici de les seves funcions i amb mòbil discriminatori refusa la prestació d’un servei públic o l’atorgament d’un dret o d’un avantatge acordat per la llei o en dificulta l’atorgament o en provoca la revocació ha de ser castigat amb pena de presó de fins a un any i inhabilitació per a l’exercici del càrrec públic de fins a tres anys.
Article 338 bis / Actes preparatoris punibles
El qui, amb mòbil discriminatori, produeixi o posseeixi qualsevol material que contingui imatges o expressions compreses en les lletres a), b) i c) de l’apartat 1 de l’article 338, ha de ser castigat amb pena de presó de fins a un any, sempre que aquest material estigui destinat a la difusió pública.
Article 339 / Delicte d’ofensa a un grup
El qui, amb ànim injuriós i amb publicitat, realitzi actes o profereixi expressions greument ofensives per als membres d’un grup religiós, nacional, ètnic, sindical, polític, o de persones que professin una determinada creença o ideologia, ha de ser castigat amb pena d’arrest.
Article 340 / Delicte contra els sentiments envers els difunts
El qui profani o ultratgi una sepultura, un cadàver o les seves restes, les cendres o l’urna funerària o l’espai que serveixi per a la mateixa finalitat, ha de ser castigat amb pena de presó fins a un any.
Capítol sisè. Delictes contra l’exercici dels drets fonamentals
Article 341 / Delicte contra l’exercici del dret de reunió i manifestació
El qui, mitjançant violència o intimidació, impedeixi o pertorbi greument la celebració d’una reunió o una manifestació, o impedeixi a una persona d’assistir-hi o la forci a prendre-hi part contra la seva voluntat, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.
Si l’impediment o la pertorbació és realitzat mitjançant aldarull o vies de fet s’ha d’imposar pena d’arrest.
Si el culpable és funcionari i actua en l’exercici del seu càrrec ha de ser castigat a més amb la pena d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a sis anys.
L’autoritat o el funcionari que, fora dels casos previstos legalment, prohibeixi o dissolgui una reunió o manifestació, ha de ser castigat amb la pena d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a sis anys i multa fins a 30.000 euros.
La temptativa és punible.
Article 342 / Delicte contra la llibertat d’expressió i informació
L’autoritat o el funcionari que, fora dels casos previstos legalment, prohibeixi o suspengui l’edició o la distribució de qualsevol publicació impresa o la difusió de qualsevol emissió per via televisiva, radiofònica o xarxa de comunicació, ha de ser castigat amb pena d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a sis anys i multa fins a 30.000 euros.
Article 343 / Impediment de l’exercici dels drets fonamentals
L’autoritat o el funcionari que, fora dels casos previstos en aquest o altres capítols d’aquest Codi, impedeixi a una persona l’exercici de qualsevol dels drets i llibertats proclamats en els capítols III i IV del títol II de la Constitució, ha de ser castigat amb pena de suspensió de càrrec públic fins a tres anys.
La temptativa és punible.
Capítol setè. Delictes contra les garanties dels drets fonamentals
Secció primera. Delictes contra les garanties del dret a la llibertat individual
Article 344 / Detenció o retenció il·legal
L’autoritat o el funcionari que, havent-hi motiu legal inicial, acordi, practiqui o perllongui la privació de llibertat d’una persona detinguda, presa o condemnada, amb violació dels terminis o d’alguna de les garanties constitucionals o legals, ha de ser castigat amb pena d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a vuit anys.
Article 345 / Incomunicació il·legal
El funcionari que acordi, practiqui o perllongui la incomunicació d’una persona detinguda, presa o condemnada amb violació dels terminis o altres garanties constitucionals o legals, ha de ser castigat amb pena d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a vuit anys.
Article 346 / Violació del dret a l’assistència lletrada
El funcionari que impedeixi o obstaculitzi el dret a l’assistència d’advocat al detingut o el pres, procuri o afavoreixi la seva renúncia a l’assistència esmentada o no l’informi de forma immediata i que li sigui comprensible dels seus drets i de les raons de la seva detenció, ha de ser castigat amb pena d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a quatre anys.
La temptativa és punible.
Article 347 / Abusos comesos per funcionaris en l’àmbit penitenciari
El funcionari penitenciari o de centre de menors que imposi sancions o restriccions de llibertat il·legals als interns o que cometi qualsevol vexació il·legal ha de ser castigat amb pena d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a vuit anys.
Secció segona. Delictes comesos per funcionaris públics contra la inviolabilitat domiciliària i les altres garanties del dret a la intimitat
Article 348 / Delicte contra la inviolabilitat domiciliària
El funcionari que, en ocasió d’una entrada lícita en un domicili, hi romangui sense el consentiment de qui hi habita i sense respectar les garanties constitucionals o legals, ha de ser castigat amb pena d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a vuit anys.
El funcionari que, en ocasió d’una entrada lícita en un domicili, registri els papers o documents o els efectes que s’hi trobin sense el consentiment del seu titular i sense respectar les garanties constitucionals o legals, ha de ser castigat amb pena d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a sis anys.
Article 349 / Delicte contra la inviolabilitat de la correspondència
El funcionari que, amb motiu legal inicial, continuï interceptant qualsevol classe de correspondència privada, postal o electrònica, amb violació de les garanties constitucionals o legals, ha de ser castigat amb pena d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a sis anys.
Si el funcionari divulga o revela la informació obtinguda, la pena s’ha d’imposar en la seva meitat superior.
Article 350 / Escoltes il·legals
El funcionari que, amb motiu legal inicial, continuï interceptant les comunicacions o utilitzi artificis tècnics d’escolta, transmissió, gravació o reproducció del so, de la imatge o de qualsevol altre senyal de comunicacions, amb violació de les garanties constitucionals o legals, ha de ser castigat amb pena d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a sis anys.
Si el funcionari divulga o revela la informació obtinguda, la pena s’ha d’imposar en la seva meitat superior.
Títol XIX. Delictes contra l’ordre públic
Capítol primer. Sedició
Article 351 / Concepte de sedició
Cometen delicte de sedició els qui, emprant armes, duguin a terme actes de violència col·lectiva que tendeixin a:
- Impedir l’execució de resolucions administratives o judicials.
- Impedir l’exercici legítim de llurs funcions o el compliment dels seus acords a qualsevol autoritat, administració pública, organisme oficial o funcionari.
Article 352 / Persones responsables
El culpable d’un delicte de sedició ha de ser castigat amb pena de dos a quatre anys de presó i inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a vuit anys.
Els inductors o dirigents de la sedició han de ser castigats amb pena de presó de quatre a vuit anys, que s’ha d’imposar en la seva meitat superior si es tracta d’autoritat o funcionari. En ambdós casos s’ha d’imposar, a més a més, la pena d’inhabilitació per a drets públics fins a dotze anys.
La responsabilitat establerta en aquest article ho és sense perjudici de la que s’escaigui pels delictes o contravencions penals comesos amb motiu o en ocasió de la sedició.
Article 353 / Atenuació facultativa
En el cas que la sedició no arribi a destorbar greument l’exercici de les funcions públiques, el tribunal pot aplicar la reducció de pena prevista a l’article 53.
Article 354 / Temptativa i actes preparatoris
La temptativa, la provocació i la conspiració són punibles.
Capítol segon. Els delictes de desordres públics
Article 355 / Desordres públics
Els qui, actuant en grup i amb la finalitat d’alterar la pau pública, obstaculitzin les vies públiques o llurs accessos de forma perillosa per als qui hi circulin, han de ser castigats amb pena de presó fins a dos anys. S’ha d’imposar la mateixa pena als qui envaeixin de forma violenta instal·lacions o edificis.
La responsabilitat establerta en aquest article ho és sense perjudici de la que s’escaigui per altres infraccions penals previstes en aquest Codi.
La temptativa és punible.
Article 356 / Manifestacions il·lícites
Són manifestacions il·lícites:
Les manifestacions que se celebrin amb la finalitat de cometre algun delicte.
Les manifestacions a les quals concorrin persones amb armes o artefactes explosius.
Els promotors o els dirigents d’una manifestació il·lícita definida a la lletra a) del punt anterior o que, en el supòsit previst a la lletra b), coneguin que hi concorren persones armades i no posin els mitjans al seu abast per impedir-ho, han de ser castigats amb pena de presó de tres mesos a tres anys.
Les persones que portin armes o artefactes explosius en el supòsit previst en la lletra b) del punt primer han de ser castigades amb pena de presó de tres mesos a tres anys. El tribunal pot imposar a més la pena de privació temporal o definitiva del permís d’arma.
Article 357 / Desordres especials
Ha de ser castigat amb pena d’arrest el qui pertorbi greument l’ordre en l’audiència d’un tribunal o batllia, en els actes de qualsevol corporació, oficina o establiment públic, centre docent o amb motiu de la celebració d’actes oficials, religiosos o espectacles esportius o culturals. Quan es tracti d’alteració de l’ordre en un tribunal o batllia, la pena s’ha d’imposar en la seva meitat superior.
Article 358 / Alteracions de serveis i subministraments
Els qui interrompin, obstaculitzin o danyin les línies o instal·lacions de telecomunicacions, o el servei postal, així com les conduccions d’aigua, gas o electricitat per a les poblacions, tot alterant greument el subministrament o el servei, han de ser castigats amb pena de presó de tres mesos a tres anys.
La temptativa és punible.
Capítol tercer. Associacions il·lícites
Article 359 / Concepte d’associació il·lícita
És associació il·lícita el grup de persones organitzat en el qual concorre un dels requisits següents:
Que tingui com a finalitat cometre algun delicte o en promogui la comissió.
Que, tot i tenir com a objecte un fi lícit, recorri per aconseguir-ho a mitjans violents de caràcter delictiu.
Que actuï per un mòbil discriminatori.
Als grups armats o terroristes els és aplicable el que es disposa al capítol següent.
Article 360 / Penes per als membres d’associacions il·lícites
Als promotors, dirigents o persones que exerceixin un poder de fet en una associació il·lícita els ha de ser imposada una pena de presó d’un a quatre anys. Als qui en siguin membres i hi exerceixin una activitat rellevant i als que hi donin suport financer o de qualsevol altre tipus els ha de ser imposada una pena de presó de tres mesos a tres anys.
El tribunal pot reduir la pena d’acord amb el que preveu l’article 53 en cas que el culpable s’hagi esforçat a disminuir els efectes negatius de l’actuació de l’associació o que col·labori en el descobriment i l’evitació d’alguns dels plans de l’organització.
Article 361 / Altres conseqüències del delicte
El tribunal pot acordar qualsevol de les mesures previstes en els articles 70 i 71 amb relació a l’associació il·lícita.
Als culpables que siguin autoritat o funcionari i hagin obrat amb abús del seu càrrec els ha de ser imposada, a més a més, una pena d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a deu anys.
Capítol quart. Delictes de terrorisme
Article 362.
Definició de terrorisme
Constitueixen actes de terrorisme:
Un acte que constitueix una infracció en el marc i segons la definició que figura en un dels tractats següents:
- Conveni per a la repressió de l’apoderament il·lícit d’aeronaus (l’Haia, 16 de desembre de 1970).
- Conveni per a la repressió d’actes il·lícits contra la seguretat de l’aviació civil (Montreal, 23 de setembre de 1971).
- Conveni sobre la prevenció i el càstig de delictes contra persones objecte de protecció internacional, inclosos els agents diplomàtics, adoptat per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 14 de desembre de 1973.
- Conveni internacional contra la presa d’ostatges, adoptat per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 17 de desembre de 1979.
- Conveni sobre la protecció física de les matèries nuclears (Viena, 26 d’octubre de 1979).
- Protocol per a la repressió d’actes il·lícits de violència en els aeroports que presten servei a l’aviació civil internacional, complementari del Conveni per a la repressió d’actes il·lícits contra la seguretat de l’aviació civil (Montreal, 24 de febrer de 1988).
- Conveni per a la repressió d’actes il·lícits contra la seguretat de la navegació marítima (Roma, 10 de març de 1988).
- Protocol per a la repressió d’actes il·lícits contra la seguretat de les plataformes fixes situades a la plataforma continental (Roma, 10 de març de 1988).
- Conveni internacional per a la repressió dels atemptats terroristes amb explosius, adoptat per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 15 de desembre de 1997.
Qualsevol acte destinat a provocar la mort o ferides corporals greus a un civil o tota altra persona que no prengui part activament en les hostilitats en una situació de conflicte armat quan la finalitat del dit acte, per la seva naturalesa o les circumstàncies que l’envolten, és intimidar una població o obligar un govern o una organització internacional a acomplir o a abstenir-se d’acomplir un acte qualsevol.
En la mesura que estiguin relacionades amb un projecte individual o col·lectiu que tingui per objectiu la subversió de l’ordre constitucional o l’atemptat greu de l’ordre i la pau públics mitjançant la intimidació i el terror, les infraccions següents:
- Els atemptats voluntaris contra la vida i la integritat de les persones.
- La detenció il·legal, el segrest, les amenaces o les coaccions.
- Els robatoris, les extorsions, els danys, els estralls, els incendis, així com les infraccions en matèria informàtica definides en aquest Codi.
- El dipòsit d’armes o municions, la tinença o el dipòsit de substàncies o aparells explosius, inflamables, incendiaris o asfixiants, o llurs components, així com la fabricació, el tràfic, el transport o el subministrament en qualsevol forma.
Es considera terrorista:
- La persona que comet o intenta cometre, com a autor o com a còmplice qualsevol acte terrorista.
- La persona que pertany, actua al servei o col·labora amb un grup terrorista.
Constitueix grup terrorista l’agrupació de persones organitzades per a la realització d’actes de terrorisme.
Article 363 / Penalitat
El qui pertanyent, actuant al servei o col·laborant amb un grup terrorista, cometi qualsevol acte de terrorisme ha de ser castigat:
Amb pena de vint a trenta anys de presó quan la infracció estigui castigada amb pena de presó fins a vint anys.
Amb pena de quinze a vint anys de presó quan la infracció estigui castigada amb pena de presó fins a quinze anys.
Amb pena de deu a quinze anys de presó quan la infracció estigui castigada amb pena de presó fins a deu anys.
Amb pena de cinc a vuit anys de presó quan la infracció estigui castigada amb pena de presó fins a cinc anys.
Amb pena de tres a cinc anys de presó quan la infracció estigui castigada amb pena de presó fins a tres anys.
La comissió d’un acte de terrorisme sense pertànyer o sense actuar al servei de banda armada, organització o grup terrorista, ha de ser castigada amb la pena que correspongui al fet comès en la seva meitat superior.
Article 364 / Altres infraccions amb finalitat terrorista
El qui pertanyent, actuant al servei o col·laborant amb grup terrorista i amb la finalitat establerta a l’apartat primer de l’article 362, cometi qualsevol altra infracció prevista en aquest Codi, ha de ser castigat amb la pena que correspongui al fet comès en la seva meitat superior.
El qui difongui per qualsevol mitjà una ideologia o doctrina dirigida a justificar el recurs al terrorisme o a fer apologia de grups o organitzacions que l’hagin practicat o li hagin donat suport ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.
Article 365 / Pertinença activa a grup terrorista
El qui participi com a membre actiu en un grup terrorista ha de ser castigat amb pena de presó de tres a vuit anys, sense perjudici de la responsabilitat pels delictes de terrorisme comesos.
Article 366 / Col·laboració amb terrorista
Qui, sense realitzar les conductes previstes a l’article anterior i sense incórrer en autoria o complicitat amb els actes terroristes, consumats o intentats, realitzi actes de col·laboració amb les activitats o les finalitats d’un terrorista o d’un grup terrorista, ha de ser castigat amb pena de presó de dos a cinc anys.
Són actes de col·laboració:
La informació o la vigilància de persones, béns o instal·lacions.
La construcció, la preparació, la cessió o la utilització d’allotjaments o dipòsits.
L’ocultació o el trasllat de persones vinculades amb bandes armades, organitzacions o grups terroristes.
L’organització de pràctiques d’ensinistrament o assistència a aquestes pràctiques.
En general, qualsevol altra forma de gravetat equivalent de cooperació, ajuda o mediació amb les activitats d’un grup terrorista.
Article 366 bis / Finançament del terrorisme
La persona que realitza actes de finançament del terrorisme ha de ser castigada amb pena de presó de dos a vuit anys.
La temptativa i la conspiració són punibles.
A l’efecte d’aquest article s’entén per finançament qualsevol actuació que, pel mitjà que sigui, directament o indirectament, il·lícitament i deliberadament, consisteixi en la provisió o reunió de fons amb la intenció que s’utilitzin o sabent que seran utilitzats, en tot o en part, al Principat o a l’estranger:
- Per un grup terrorista o per un terrorista.
- Per cometre un o diversos actes terroristes.
A l’efecte d’aquest article s’entén per fons: els actius financers, els béns de tota natura, materials o immaterials, mobles o immobles, adquirits per qualsevol mitjà, lícit o il·lícit, i els documents, títols o instruments jurídics de qualsevol forma, fins i tot l’electrònica o digital, que certifiquen un dret de propietat o un interès sobre els mateixos actius o béns, especialment però no exclusivament, els havers i crèdits bancaris, els xecs de viatge, els xecs bancaris, les ordres de pagament, les accions, els títols valors, les obligacions, i les lletres de canvi i de crèdit.
S’ha d’imposar pena de presó de tres a deu anys quan es doni alguna de les circumstàncies següents:
Quan el finançament es cometi mitjançant un grup organitzat.
Quan el subjecte actuï amb habitualitat.
La temptativa i la conspiració són punibles.
Article 366 ter / Conseqüències accessòries
Amb relació a les infraccions previstes en aquest capítol el tribunal ha d’imposar, endemés de les penes previstes, una o diverses de les mesures següents:
Comís del producte del delicte. Els fons objecte del finançament, a l’efecte de l’aplicació del comís i del comís per equivalent previstos a l’article 70, es consideren producte del delicte.
Dissolució de l’organització o clausura definitiva dels seus locals o establiments oberts al públic.
Suspensió de les activitats de l’organització, o clausura dels seus locals o establiments oberts al públic per un període no superior a cinc anys.
Prohibició de realitzar les activitats, operacions mercantils o negocis, mitjançant l’exercici dels quals s’hagi facilitat o encobert el delicte, per temps no superior a cinc anys.
Les altres mesures, referides a les persones físiques o a les persones jurídiques, esmentades a l’article 71, que puguin correspondre.
Article 367 / Rellevància del penediment
En els delictes previstos en aquest capítol, el tribunal pot aplicar la reducció de pena prevista a l’article 53 raonadament en la sentència, per al delicte de què es tracti, quan el subjecte hagi abandonat voluntàriament l’activitat terrorista i es presenti a les autoritats per confessar els fets en els quals hagi participat i, a més a més, col·labori activament per evitar la producció del delicte o per facilitar proves decisives per identificar o detenir els autors, o per impedir l’actuació del grup.
Títol XX. Delictes contra la pau i la independència del Principat
Article 368 / Atemptat contra la independència del Principat
El qui, mitjançant violència, intimidació, usurpació o abús de funcions, sotmeti tot o una part del territori del Principat a la sobirania d’un altre Estat ha de ser castigat amb pena de presó de deu a vint anys.
La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.
Article 369 / Provocació de la guerra
El qui amb actes il·lícits provoqui una declaració de guerra, una invasió o una agressió militar contra el Principat d’Andorra o la participació del Principat en un conflicte armat, ha de ser castigat amb pena de quinze a vint anys de presó si és autoritat o funcionari i de deu a quinze anys si no ho és.
Si del fet no se’n deriven conseqüències transcendents per a la vida, la salut o la dignitat de les persones, les penes han de ser atenuades d’acord amb el que disposa l’article 53.
La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.
Article 370 / Atemptat contra la neutralitat
El qui, en ocasió d’un conflicte armat entre tercers països, atempti o comprometi greument la neutralitat o la seguretat internacional del Principat ha de ser castigat amb pena de presó de sis a dotze anys.
La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.
Article 371 / Traïció
El ciutadà andorrà que prengui armes al servei d’un altre Estat contra el Principat d’Andorra ha de ser castigat amb pena de presó de cinc a quinze anys. També ha de ser castigat amb la mateixa pena el qui en cas de conflicte armat amb participació del Principat o d’agressió exterior subministri armes, financi o comuniqui informació sensible a un Estat o poder exterior.
La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.
Títol XXI. Delictes contra la funció pública
Capítol primer. Prevaricació en la funció pública
Article 372 / Prevaricació d’autoritat o funcionari
L’autoritat o el funcionari que, amb coneixement de la seva injustícia, adopti una decisió arbitrària en un afer administratiu ha de ser castigat amb pena d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a deu anys.
Article 373 / Nomenament il·legal
L’autoritat o el funcionari que, en l’exercici de la seva competència i amb coneixement de la seva arbitrarietat, proposi o nomeni per a l’exercici d’un determinat càrrec públic qualsevol persona sense que concorrin els requisits legalment establerts, ha de ser castigat amb pena d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a cinc anys.
El qui accepti la proposta o el nomenament sabent que li manquen els requisits legalment exigits ha de ser castigat amb pena de multa fins a 6.000 euros.
Capítol segon. Infidelitat en la custòdia de documents i violació de secret
Article 374 / Sostracció de documents
L’autoritat o el funcionari que sostregui, destrueixi, inutilitzi o amagui, totalment o parcialment, documents dels quals tingui la custòdia per raó del seu càrrec, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a sis anys.
El particular que sostregui, destrueixi, inutilitzi o amagui, totalment o parcialment, documents públics ha de ser castigat amb pena d’arrest.
Article 375 / Destrucció o inutilització de segells o altres mesures adoptades per restringir l’accés a un document
L’autoritat o el funcionari que, per raó del seu càrrec, tingui encomanada la custòdia de documents dels que l’autoritat competent n’ha restringit el seu accés i que destrueixi o inutilitzi els mitjans posats per impedir aquest accés o consenti la seva destrucció o inutilització, ha de ser castigat amb pena de presó fins un any i inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a tres anys.
El particular que destrueixi o inutilitzi els mitjans referits a l’apartat anterior ha de ser castigat amb pena d’arrest.
Article 376 / Accés il·lícit a documents
L’autoritat o el funcionari que, sense l’autorització deguda, accedeixi a documents secrets la custòdia dels quals li ha estat confiada per raó del seu càrrec, ha de ser castigat amb pena d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a tres anys.
El particular que accedeixi il·lícitament a documents públics secrets ha de ser castigat amb pena d’arrest.
Article 377 / Revelació de secrets
L’autoritat o el funcionari que reveli secrets o informacions que no afectin la intimitat d’una persona, dels quals tingui coneixement per raó del seu càrrec i que no hagin de ser divulgats, ha de ser castigat amb pena d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a tres anys.
El particular que reveli secrets o informacions de les descrites a l’apartat anterior ha de ser castigat amb pena de multa fins a 6.000 euros.
Si la revelació a la qual es refereixen els apartats anteriors afecta la intimitat d’una persona la pena ha de ser de presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a cinc anys.
Capítol tercer. La concussió i les exaccions il·legals
Article 378 / Concussió
L’autoritat o el funcionari que, en l’exercici del seu càrrec, personalment o mitjançant persona interposada, en benefici propi o d’un tercer, indueixi a error o s’aprofiti de l’error d’altri per rebre diners o altres avantatges no deguts o superiors als deguts ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys, multa fins al triple del benefici obtingut i inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a sis anys.
Si l’avantatge s’obté emprant violència, intimidació o amenaça, s’ha d’imposar la pena de presó en la seva meitat superior, multa fins al triple del benefici obtingut i inhabilitació per a drets públics fins a deu anys. La temptativa, en aquest supòsit, és punible.
L’autoritat o el funcionari que, en l’exercici del seu càrrec, acordi una exoneració injustificada de tributs legalment deguts, ha de ser castigat amb pena d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a tres anys i multa fins al triple del perjudici causat a l’Administració.
Article 379 / Exaccions il·legals
L’autoritat o el funcionari que, en exercici del seu càrrec, exigeixi tributs o pagaments no deguts o per un import superior al legalment degut, ha de ser castigat amb pena de multa fins a 30.000 euros i suspensió per a l’exercici de càrrec públic fins a tres anys.
Capítol quart. Corrupció i tràfic d’influències
Article 380 / Corrupció
L’autoritat o el funcionari que, en profit propi o d’un tercer, demani o rebi, personalment o per una persona interposada, avantatges indeguts o accepti un oferiment o una promesa amb la finalitat de realitzar o d’ometre un acte propi del seu càrrec, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic de fins a sis anys.
El particular que ofereixi, lliuri o prometi a l’autoritat o al funcionari, per al seu profit o el d’un tercer, avantatges indeguts amb la finalitat que realitzi un dels actes descrits a l’apartat anterior ha de ser castigat amb pena de presó de fins a dos anys.
Constitueix una circumstància atenuant de la responsabilitat criminal, que pot arribar a ser de significació especial, el fet que el particular denunciï davant l’autoritat l’acte de corrupció abans de conèixer l’inici d’una investigació.
Article 381 / Tipus agreujat
L’autoritat o el funcionari que, en profit propi o d’un tercer, demani o rebi, personalment o per una persona interposada, avantatges indeguts o accepti un oferiment o una promesa per realitzar o per haver realitzat, en l’exercici del seu càrrec, una acció o una omissió injusta, per retardar tràmits o per adoptar un acte de natura política, ha de ser castigat amb pena de presó d’un a quatre anys i inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic de fins a sis anys.
El particular que ofereixi, lliuri o prometi a l’autoritat o al funcionari, per al seu profit o el d’un tercer, avantatges indeguts perquè realitzi un dels actes descrits a l’apartat anterior ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i prohibició de contractar amb les administracions públiques per un període màxim de sis anys.
Article 382 / Altres subjectes de la corrupció
Les previsions dels articles 380 i 381 amb relació a l’autoritat o al funcionari també és aplicable als supòsits en què les conductes descrites les dugui a terme o tinguin relació amb un funcionari estranger o internacional, un membre d’una assemblea parlamentària internacional o supranacional o un membre d’una assemblea pública que exerceixi poders legislatius o administratius de qualsevol altre estat.
Igualment, és aplicable als jurats, àrbitres, perits, intèrprets o qualsevol persona que participi en l’exercici de la funció pública, tant nacionals com estrangers, substituint la pena d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic per la d’inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec quan escaigui.
Article 383 / Corrupció judicial
El batlle o el magistrat que, amb profit propi o d’un tercer, demani o rebi, personalment o per una persona interposada, avantatges indeguts o accepti un oferiment o una promesa per realitzar o ometre un acte propi del seu càrrec ha de ser castigat amb pena de presó d’un a quatre anys i inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic de fins a sis anys.
El particular que ofereixi, lliuri o prometi al batlle o al magistrat, per al seu profit o el d’un tercer, avantatges indeguts perquè realitzi un dels actes descrits a l’apartat anterior ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i prohibició de contractar amb les administracions públiques per un període màxim de sis anys.
Article 384 / Tipus agreujat
En el supòsit de l’apartat 1 de l’article anterior, si l’acte a canvi de l’avantatge consisteix en emetre o haver emès una resolució injusta o a retardar-la, s’ha d’imposar la pena de presó de dos a sis anys i inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic de fins a sis anys.
El particular que ofereixi, lliuri o prometi al batlle o al magistrat, per al seu profit o el d’un tercer, avantatges indeguts perquè realitzi un dels actes descrits a l’apartat anterior ha de ser castigat amb pena de presó d’un a quatre anys.
Article 385 / Tipus privilegiat
Quan el suborn es produeixi en causa criminal per afavorir el processat, de part del seu cònjuge o una persona que hi estigui relacionada per una situació de fet equivalent, o d’algun ascendent, descendent o germà, per natura o per adopció, s’ha d’imposar al subornador la pena de presó de fins a un any, en el supòsit de l’article 383, i de presó de fins a dos anys, en el supòsit de l’article 384.
Article 385 bis / Altres subjectes de la corrupció
El que preveuen els tres articles anteriors amb relació al batlle o al magistrat, és també aplicable als supòsits en què les conductes descrites es verifiquin sobre o per funcionari o agent de tribunals internacionals.
Article 386 / Tràfic d’influències
La persona que influeixi en una autoritat o en un funcionari amb prevalença de qualsevol situació derivada de la seva relació personal amb l’autoritat o el funcionari o un altre funcionari o autoritat per aconseguir una resolució que pugui generar, directament o indirectament, un avantatge indegut per a ella o per a una tercera persona, ha de ser castigada amb pena de presó màxima de dos anys. El tribunal pot, a més, imposar la pena de prohibició de contractar amb les administracions públiques per un període màxim de tres anys.
L’autoritat o el funcionari influenciat ha de ser castigat amb les mateixes penes i inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic de fins a tres anys.
Quan l’autor sigui una autoritat o un funcionari i la influència derivi de la prevalença de les facultats inherents al càrrec o de qualsevol relació personal o jeràrquica, se li ha d’imposar pena de presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic de fins a sis anys.
Article 386 bis / Altres subjectes del tràfic d’influències
A l’efecte del que disposa l’article 386, es considera també funcionari o autoritat:
Un funcionari estranger o internacional, un membre d’una assemblea parlamentària internacional o supranacional o un membre d’una assemblea pública que exerceixi poders legislatius o administratius de qualsevol altre estat.
Els jurats, àrbitres, pèrits, intèrprets o qualsevol persona que participi en l’exercici de la funció pública, tant nacionals com estrangers.
Els funcionaris o agents de tribunals internacionals.
Article 386 ter / Conseqüències accessòries
En relació amb les infraccions previstes en aquest capítol el tribunal ha d’imposar, així mateix, les mesures següents:
El comís del producte obtingut, en els termes previstos a l’article 70.
Les altres mesures, referides a les persones físiques o a les persones jurídiques, esmentades a l’article 71.
Capítol cinquè. Finançament il·legal de partits polítics
Article 387 / Finançament il·legal de partits polítics
Qui rebi finançament per a un partit polític o per a una candidatura electoral contravenint greument els deures i les condicions imposades a la Llei qualificada de partits polítics i finançament electoral ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i multa fins el triple de l’import rebut.
Qui realitzi donacions a un partit polític o a una candidatura electoral contravenint greument els límits i les condicions imposades a la Llei qualificada de partits polítics i finançament electoral ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i multa fins el triple de l’import donat.
L’administrador general d’un partit polític que tingués a la seva disposició béns, fons o qualsevol element patrimonial no declarat, tant al Principat com fora d’ell, l’adquisició del qual no s’hagi justificat degudament en virtut del règim legal de finançament vigent, ni amb la comptabilitat formulada i presentada al control del Tribunal de Comptes, serà castigat amb la pena de presó de tres mesos a tres anys, i multa fins el triple del valor.
Aquest delicte es castigarà fins i tot quan els béns, fons o el patrimoni no declarat tinguessin un titular formal aliè al partit polític, sempre que es pogués acreditar que aquests béns, fons o patrimoni estaven a la disposició del partit o de persones del mateix que estiguessin en posicions directives o executives.
Els béns, fons, o el patrimoni no declarat s’ha de considerar l’instrument del delicte als efectes del que disposa l’article 70.
Capítol sisè. Malbaratament de cabals públics
Article 388 / Sostracció de béns públics
L’autoritat o el funcionari que, amb ànim de lucre, sostregui cabals o efectes públics posats al seu càrrec per raó de les seves funcions, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació per a drets públics fins a sis anys.
Si el fet revesteix especial gravetat atesos l’import d’allò sostret, el sector públic afectat o la naturalesa i la destinació dels cabals o efectes sostrets, s’ha d’imposar pena de presó de dos a cinc anys i inhabilitació per a drets públics fins a dotze anys.
La temptativa és punible.
Article 389 / Administració deslleial del patrimoni públic
L’autoritat o el funcionari que tingui atribuïda, per raó de les seves funcions, competència per disposar, celebrar negocis jurídics o obligar en nom de qualsevol entitat pública o parapública i abusi en benefici propi o d’un tercer d’aquesta competència causant un perjudici a l’entitat, ha de ser castigat amb pena de presó d’un a quatre anys i inhabilitació per a drets públics fins a vuit anys.
Article 390 / Utilització temporal de béns públics
L’autoritat o el funcionari que per raó de les seves funcions tingui a la seva disposició cabals o efectes públics i els utilitzi o en disposi sense ànim d’apoderament definitiu, en benefici propi o d’un tercer, ha de ser castigat amb pena d’arrest i suspensió de càrrec públic fins a dos anys sempre que el culpable ho reintegri en el termini de 10 dies des de la distracció o, altrament, amb pena de presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a sis anys.
Capítol setè. Altres abusos en l’exercici de la funció pública
Article 391 / Intromissió d’interessos privats en la funció pública
L’autoritat o el funcionari que, havent d’informar o resoldre, per raó del seu càrrec, en qualsevol classe de contracte, afer, operació o activitat, s’aprofiti d’aquesta circumstància per forçar o facilitar-se qualsevol forma de participació, directa o per persona interposada, en aquests negocis o activitats, ha de ser castigat amb pena d’arrest i inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a quatre anys.
El que es disposa a l’apartat anterior és també aplicable als perits, àrbitres, tutors, curadors o marmessors, substituint-se la pena d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic per la d’inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec.
Article 392 / Negociacions prohibides
L’autoritat o el funcionari que, intervenint per raó del seu càrrec en qualsevol dels actes de les modalitats de contractació pública o en liquidacions d’efectes o havers públics, es concerti amb els interessats o faci ús de qualsevol altre artifici per defraudar qualsevol entitat pública o parapública, ha de ser castigat amb pena d’arrest i inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a quatre anys.
El particular que es concerti amb l’autoritat o el funcionari per portar a terme els fets descrits a l’apartat anterior ha de ser castigat amb la mateixa pena d’arrest, a més de la prohibició de contractar amb les administracions públiques fins a sis anys.
Article 393 / Abús d’informació privilegiada per part d’una autoritat o un funcionari
L’autoritat o el funcionari que faci ús d’un secret del qual tingui coneixement per raó del seu ofici o càrrec, o d’una informació privilegiada, amb ànim d’obtenir un benefici econòmic per a ell o un tercer, ha de ser castigat amb pena de multa fins al triple del benefici perseguit, obtingut o facilitat i inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a quatre anys. Si s’obté el benefici s’han d’imposar les penes en la seva meitat superior.
Si en resulta un perjudici greu per a la causa pública o per a tercers, la pena ha de ser de presó d’un a quatre anys i inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a sis anys.
A l’efecte d’aquest Codi, s’entén per informació privilegiada tota informació de caràcter concret que es tingui exclusivament per raó del càrrec i que encara no hagi estat notificada, publicada o divulgada.
Article 394 / Ús d’informació privilegiada per part d’un particular
El particular que s’aprofiti per a ell o un tercer del secret o la informació privilegiada que obtingui d’una autoritat o un funcionari, o a la qual accedeixi de manera il·lícita, ha de ser castigat amb pena de multa fins al triple del benefici obtingut.
Si en resulta un perjudici greu per a la causa pública o per a tercers, s’ha d’imposar a més de la pena de multa referida a l’apartat anterior, la pena d’arrest.
El tribunal pot imposar, a més, la pena de prohibició de contractar amb les administracions públiques fins a tres anys.
Capítol vuitè. Matrimoni il·legal
Article 395 / Celebració de matrimoni il·legal
L’autoritat o el funcionari que autoritzi un matrimoni il·legal ha de ser castigat amb pena d’arrest i inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a tres anys.
Amb la mateixa pena d’arrest ha de ser castigat el particular que indueix a la conducta anterior.
Capítol novè. Atemptats contra els funcionaris i usurpació de funcions públiques
Article 396 / Obstaculització de funcions públiques
El qui mitjançant violència o intimidació influeixi o tracti d’influir en una autoritat o un funcionari en l’exercici de les seves funcions o d’impedir-ne l’exercici ha de ser castigat amb pena de presó d’un a quatre anys, sense perjudici de la pena que correspongui per les conseqüències derivades del fet.
Article 397 / Resistència i desobediència
El qui, sense incórrer en el delicte de l’article anterior, resisteixi o desobeeixi greument l’autoritat administrativa o judicial o els funcionaris públics quan estiguin exercint legítimament funcions pròpies del seu càrrec, ha de ser castigat amb pena d’arrest o multa fins a 6.000 euros.
Article 398 / Obstaculització de l’execució de resolucions administratives
El qui mitjançant força en les coses impedeixi l’execució de resolucions administratives ha de ser castigat amb pena d’arrest o multa fins a 6.000 euros.
Article 399 / Usurpació de funcions públiques
El qui il·legítimament exerceixi actes propis d’autoritat o funcionari atribuint-se caràcter oficial, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.
Títol XXII. Delictes contra l’Administració de Justícia
Capítol primer. Prevaricació judicial
Article 400 / Prevaricació de batlle, magistrat o àrbitre
El batlle o el magistrat que, sabent-ho, dicti una resolució injusta ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a dotze anys, sense perjudici que els fets siguin castigats, endemés, d’acord amb altres preceptes d’aquest Codi si, com a conseqüència de la resolució injusta, s’origina o es perllonga la privació de llibertat d’una persona o s’atempta contra altres drets fonamentals.
L’àrbitre que cometi la conducta anterior ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec fins a sis anys.
Article 401 / Imprudència o ignorància
El Batlle o el magistrat que per imprudència greu o ignorància inexcusable dicti sentència o resolució manifestament injusta ha de ser castigat amb pena d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a sis anys.
Article 402 / Denegació de justícia
El Batlle o el magistrat que, sense al·legar causa legal, es negui expressament a dictar resolució ha de ser castigat amb pena d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a quatre anys.
Article 403 / Dilacions indegudes
El batlle, el magistrat o el secretari judicial que retardi la instrucció o el desenvolupament de qualsevol procediment que tingui al seu càrrec, amb la finalitat d’afavorir o perjudicar una part o de fer estèril l’objecte de l’acció processal ha de ser castigat amb pena d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a quatre anys.
Quan el responsable dels fets descrits a l’apartat anterior sigui un altre funcionari judicial s’ha d’aplicar la reducció de pena prevista a l’article 53.
Capítol segon. L’omissió del deure d’impedir delictes o de perseguir-los
Article 404 / Omissió del deure d’impedir delictes
El qui, sense risc per a ell o per a tercers, pugui impedir la comissió de qualsevol delicte major o d’un delicte menor contra la integritat física de les persones, mitjançant la seva acció personal o demanant la intervenció de tercers, i s’abstingui de fer-ho, ha de ser castigat amb pena d’arrest.
Amb les mateixes penes ha de ser castigat el qui, podent-ho fer, no comuniqui a l’autoritat o als seus agents la comissió imminent o actual d’un delicte dels descrits a l’apartat anterior, si s’és a temps de poder-lo impedir o de disminuir-ne els efectes.
L’autoritat o el funcionari que, mancant a l’obligació del seu càrrec, cometi la conducta descrita a l’apartat primer d’aquest article, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a quatre anys.
Article 405 / Omissió del deure de persecució de delictes
L’autoritat o el funcionari que, mancant a l’obligació del seu càrrec, deixi de promoure la persecució de delictes dels quals tingui coneixement, o dels seus responsables, ha de ser castigat amb pena d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a dos anys.
Capítol tercer. Encobriment
Article 406 / Encobriment
És encobridor el qui, amb coneixement de la comissió d’un delicte i sense haver-hi participat com a autor o com a còmplice, intervingui amb posterioritat a la seva execució:
- Amagant, alterant o inutilitzant el cos del delicte, els seus efectes o els instruments.
- Ajudant, sense ànim de lucre, els autors o els còmplices a aprofitar-se dels béns procedents del delicte.
- Ajudant els partícips del delicte a eludir la investigació de l’autoritat o dels seus agents, o a sostreure’s a la seva recerca i captura, sempre que el delicte encobert sigui constitutiu de delicte contra la vida de les persones, de genocidi o de terrorisme.
Article 407 / Penalitat i excusa absolutòria
L’encobridor d’un delicte major ha de ser castigat amb pena de presó d’un a quatre anys. Si ho és d’un delicte menor ha de ser castigat amb pena de presó fins a un any. Quan l’autor del delicte d’encobriment sigui autoritat o funcionari i hagi obrat amb abús de les seves funcions s’ha d’imposar, endemés de la pena de presó prevista, la pena d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a sis anys.
En cap cas es pot imposar una pena privativa de llibertat superior a la que s’hauria imposat al còmplice del delicte o delictes encoberts.
Queda exempt de pena l’encobridor que ho sigui del cònjuge o d’una persona unida a ell per situació de fet equivalent, d’ascendent, de descendent o de germà per naturalesa o adopció.
Article 408 / Disposició comuna
Les disposicions d’aquest capítol s’apliquen fins i tot quan concorri en l’autor o còmplice del delicte encobert qualsevol de les circumstàncies previstes als articles 26 i 27 o 227.
Capítol quart. Delictes de blanqueig de diners o valors
Article 409 / Blanqueig de diners o valors
Qui converteixi o transmeti diners, béns o valors que provinguin de qualsevol activitat delictiva que tingui assenyalada una pena de presó el límit mínim de la qual sigui superior a sis mesos, o de qualsevol delicte relatiu a la prostitució, a la propietat intel·lectual i industrial, a l’ús d’informació privilegiada, a la manipulació de mercat, al tràfic de persones per a la seva explotació laboral, al tràfic il·legal de drogues tòxiques, al medi ambient i els recursos naturals, a les associacions il·lícites, a la concussió i a les exaccions il·legals, a la corrupció i el tràfic d’influències o a la falsedat de document, coneixent-ne la procedència, amb el propòsit d’ocultar o dissimular el seu origen il·lícit o d’ajudar qualsevol persona que hagi participat en la comissió del delicte a eludir les conseqüències jurídiques dels seus actes, ha de ser castigat amb pena de presó d’un a cinc anys i multa fins al triple del seu valor.
Qui per imprudència greu realitzi les conductes descrites al paràgraf anterior ha de ser castigat amb pena de fins a un any de presó.
Amb les mateixes penes que estableix l’apartat 1 ha de ser castigat qui intencionadament:
adquireixi, posseeixi o utilitzi diners, béns o valors sabent, en el moment de rebre’ls, que són producte d’algun dels delictes expressats en l’apartat anterior, sense haver participat en la comissió d’aquell delicte previ;
oculti o encobreixi la veritable naturalesa, origen, ubicació, moviment o propietat de diners, béns o valors, o dels drets legítims sobre aquests, sabent que són producte d’algun dels delictes expressats en l’apartat anterior, sense haver participat en la comissió d’aquell delicte previ.
La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.
Article 410 / Tipus qualificat
S’ha d’imposar pena de presó de tres a vuit anys quan es doni alguna de les circumstàncies següents:
Quan el delicte es cometi mitjançant grup organitzat.
Quan el subjecte obri amb habitualitat.
Quan l’autor del blanqueig actuï dins el marc d’un establiment bancari o financer, d’una agència immobiliària o d’una companyia d’assegurances. En aquest cas el tribunal pot imposar, a més, la pena d’inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec fins a deu anys.
La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.
Article 411 / Conseqüències accessòries
El tribunal ha d’imposar, així mateix, una o diverses de les mesures següents:
El comís del producte del delicte. Els diners, béns o valors objecte del blanqueig, consumat o intentat, es consideren, a l’efecte de l’aplicació del comís i del comís per equivalent previstos a l’article 70, producte del delicte.
Dissolució de l’organització o clausura definitiva dels seus locals o establiments oberts al públic.
Suspensió de les activitats de l’organització, o clausura dels seus locals o establiments oberts al públic per un període no superior a cinc anys.
Prohibició de realitzar les activitats, operacions mercantils o negocis, mitjançant l’exercici dels quals s’hagi facilitat o encobert el delicte, per temps no superior a cinc anys.
Multa en els termes previstos a l’article 71.
Article 412 / Aplicació de la llei penal
Els tres articles anteriors són aplicables encara que el delicte principal hagi estat realitzat a l’estranger, sempre que aquest delicte estigui penalment castigat per la llei andorrana.
Article 413 / Reduccions punitives de política criminal
Al qui en el curs d’una investigació oberta o d’una instrucció afavoreixi amb les seves revelacions el desmantellament d’una xarxa de traficants de drogues tòxiques o de blanqueig de diners se li aplica la reducció de pena prevista a l’article 53.
El tribunal pot deixar d’imposar les penes privatives de llibertat a qui espontàniament posi en coneixement, abans de l’obertura d’una investigació o una instrucció d’ofici, fets constitutius dels delictes més amunt esmentats amb suficient precisió per fer detenir llurs responsables.
Capítol cinquè. Realització arbitrària del propi dret
Article 414 / Realització arbitrària del propi dret
El qui, per realitzar un dret propi, amb menyspreu de la jurisdicció o de l’Administració, faci ús de força en les coses o d’altres mitjans il·lícits, ha de ser castigat amb pena d’arrest, sempre que els fets no siguin constitutius d’un altre delicte o contravenció penal.
Capítol sisè. Acusació i denúncia falses i simulació de delicte
Article 415 / Falsa denúncia o acusació
La imputació d’una infracció penal, amb coneixement de la seva falsedat o amb menyspreu temerari a la veritat, davant una autoritat o un funcionari judicial o administratiu que tingui el deure de procedir a la seva investigació perquè així ho faci, ha de ser castigada amb pena de presó de tres mesos a tres anys si es tracta d’un delicte i d’arrest si es tracta d’una contravenció penal.
Quan, endemés, el denunciant o l’acusador hagi propagat la falsa denúncia o acusació amb publicitat, en la forma que ha estat definida a l’article 175, les penes previstes s’han d’imposar en la seva meitat superior i s’ha d’aplicar, si escau, la pena de publicació de la sentència. En aquest supòsit, és responsable civil subsidiària la persona física o jurídica propietària del mitjà informatiu a través del qual s’hagi propagat la falsa denúncia o acusació.
No es pot procedir contra el denunciant o l’acusador més que després d’haver-se dictat sentència ferma absolutòria o aute, també ferm, de sobreseïment definitiu o provisional o d’arxiu, del batlle o tribunal que hagi conegut de la infracció imputada. Aquests han d’ordenar la corresponent instrucció de sumari contra el denunciant o l’acusador quan hi hagi indicis racionals de la falsedat de la imputació.
Article 416 / Simulació de delicte
El qui, davant un dels funcionaris assenyalats a l’article anterior, simuli ser el responsable o haver estat víctima d’una infracció penal inexistent, ha de ser castigat amb pena d’arrest.
Article 417 / Disposició comuna
El responsable dels delictes previstos en el present capítol queda exempt de pena si es retracta abans d’haver provocat actuacions processals. Si ho fa posteriorment, i abans de la celebració de la vista de la causa, li ha de ser aplicada la reducció prevista a l’article 53.
Capítol setè. Testimoniatge, dictamen i traducció falsos
Article 418 / Testimoniatge fals
El qui testifiqui sabent que manca substancialment a la veritat, o amb menyspreu temerari a la mateixa, en un procediment judicial ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i en la seva meitat superior quan es tracti d’un procediment penal.
Quan el testimoniatge fals es produeixi en un procediment penal en perjudici del reu s’ha de castigar amb pena de presó d’un a quatre anys.
Les mateixes penes s’han d’imposar quan el testimoniatge fals es produeixi davant tribunals internacionals competents en mèrits de tractats internacionals o en compliment d’una comissió rogatòria d’un tribunal estranger.
Article 419 / Perits i intèrprets
L’intèrpret o el perit que, mancant substancialment a la veritat o amb menyspreu temerari a la mateixa veritat, emeti traducció, dictamen o assessorament, o el ratifiqui en procediment judicial, ha de ser castigat amb les mateixes penes previstes a l’article anterior endemés de la d’inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec fins a cinc anys.
Article 420 / Reducció de pena per parentiu
Quan la conducta prevista a l’article 418 es realitzi per afavorir una de les persones descrites a l’article 31 s’ha d’aplicar la reducció de pena prevista a l’article 53.
Article 421 / Exempcions i reduccions punitives de política criminal
Queda exempt de pena el qui havent prestat testimoniatge, dictamen o traducció falsos es retracta expressament, manifestant la veritat perquè faci efecte abans que es dicti sentència. Si a conseqüència del testimoniatge fals s’ha produït privació de llibertat s’ha d’aplicar la reducció prevista a l’article 53.
Capítol vuitè. Obstrucció a la justícia i deslleialtat professional i processal
Article 422 / Absència a la vista en procés penal
El qui havent estat citat en forma legal i sense justa causa, deixi de comparèixer davant un tribunal en un procés penal amb el reu en presó provisional, i provoqui la suspensió de la vista oral, ha de ser castigat amb pena d’arrest o multa fins a 6.000 euros.
Quan el responsable sigui advocat o procurador en actuació professional, s’ha d’imposar, endemés, la pena d’inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec fins a quatre anys.
Article 423 / Protecció dels intervinents en el procés
El qui mitjançant violència o intimidació influeixi o tracti d’influir en una persona que sigui denunciant, part o imputada, advocat, procurador, perit, intèrpret o testimoni en un procediment, perquè modifiqui la seva actuació processal, ha de ser castigat amb pena de presó d’un a quatre anys, sense perjudici de la pena que correspongui per les conseqüències derivades del fet.
Si la conducta anterior es realitza oferint un avantatge o una promesa d’avantatge la pena ha de ser de presó fins a dos anys.
Article 424 / Retenció de mitjans de prova
El qui, tenint en la seva possessió mitjans de prova que puguin evitar la declaració de culpabilitat d’un processat, sense que resultin inculpatoris per a ell o una de les persones descrites a l’article 31, els destrueixi, inutilitzi o s’abstingui d’aportar-los davant l’autoritat, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys si el processat es troba en situació de presó provisional i amb pena d’arrest en els altres casos.
Quan el responsable sigui agent de l’autoritat que intervingui o hagi intervingut en el procés s’ha d’imposar, endemés, la pena d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a quatre anys.
Quan el responsable sigui advocat o procurador del processat, s’ha d’imposar, endemés, la pena d’inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec fins a sis anys.
Article 425 / Revelació de secret
L’advocat o el procurador que reveli actuacions processals declarades secretes per l’autoritat judicial ha de ser castigat amb pena d’arrest i inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec fins a quatre anys.
Amb la mateixa pena serà castigat l’advocat que reveli, durant el termini de detenció policial del seu defensat, les actuacions policials que hagi conegut per raó de la seva assistència.
Si es tracta de batlle, magistrat, representant del Ministeri Fiscal, secretari judicial o qualsevol funcionari al servei de l’Administració de justícia se li ha d’imposar pena d’arrest i inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a sis anys.
Si es tracta d’un particular, se li ha d’imposar pena d’arrest. El tribunal pot imposar, endemés, la pena de suspensió per a l’exercici de l’ofici o el càrrec fins a quatre anys.
Article 426 / Deslleialtat professional
L’advocat o el procurador que, havent assessorat o prenent la defensa o la representació d’una persona, defensi o representi de manera simultània o successiva en el mateix afer a qui tingui interessos contraris, sense el consentiment d’aquests, ha de ser castigat amb pena d’arrest i inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec fins a sis anys.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.