LegalizeDecret legislatiu del 5-10-2016 de publicació del text refós de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993
Vist l’article 59 de la Constitució andorrana, segons el qual, mitjançant llei, el Consell General pot delegar l’exercici de la funció legislativa en el Govern;
Vista la delegació legislativa a favor del Govern establerta en la disposició final primera de la Llei 12/2016, del 28 de juny, de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993, segons la qual s’encomana al Govern que publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el text consolidat de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993, que inclogui les modificacions introduïdes fins el moment en aquesta Llei;
Vist que en compliment del que preveu la disposició final primera de la Llei 12/2016, es refon en aquest Decret Legislatiu, en primer lloc, el contingut de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993, on s’inclouen les modificacions que dimanen de la Llei de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 22 d’abril de 1999, i de les lleis 9/2005, 16/2014, 43/2014 i 12/2016.
Vist que, d’altra banda, es reprenen de forma ordenada la disposició final de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993; les disposicions derogatòria i final de la Llei de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 22 d’abril de 1999, les disposicions transitòria i finals de la Llei 16/2014, i les disposicions transitòria i finals de la Llei 12/2016; i al mateix temps, per garantir la claredat en la consulta d’aquest Decret legislatiu i preservar la seguretat jurídica, es fa constar per a cadascuna d’aquestes disposicions de quina de les lleis esmentades porta causa.
Ateses les consideracions esmentades, a proposta del ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, el Govern, en la sessió del 5 d’octubre del 2016, aprova aquest Decret legislatiu amb el contingut següent:
Article únic
S’aprova la publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra del text refós de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993, que entrarà en vigor l’endemà de ser-hi publicat.
Cosa que es fa pública per a coneixement general.
Andorra la Vella, 5 d’octubre del 2016
Antoni Martí Petit / Cap de Govern
Text refós de la Llei de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993
Capítol primer. Desenvolupament de l’article 5 de la Llei Qualificada de la Justícia
Qüestió prèvia d’inconstitucionalitat
Article 1
L’expressió “tribunal” que figura en l’article 5 de la Llei Qualificada de la Justícia s’aplica als tribunals col·legiats i als tribunals unipersonals. La decisió revestirà la forma d’aute i serà adoptada pel batlle en el tribunal unipersonal, i pels tribunals col·legiats per decisió dels mateixos a proposta de qualsevol dels seus membres.
Article 2
Quan el tribunal es proposi de fer ús del previst en l’article 5 de la Llei Qualificada de la Justícia, i abans d’interposar la qüestió, haurà de dictar una providència que inclogui les bases en què es fonamenta amb expressió del text de la qüestió que es notificarà a les parts i al Ministeri Fiscal, concedint un termini conjunt de 13 dies per informar.
Transcorregut l’esmentat termini, hagin o no fet ús de la facultat d’informar les parts i, eventualment el Ministeri Fiscal, el tribunal dictarà aute motivat decidint sobre la interposició de l’acció.
Si a la vista de les al·legacions de les parts i del Ministeri Fiscal, el tribunal decideix no donar curs a la qüestió, l’aute deixarà sense efectes la providència. En cas contrari, l’aute decidirà sobre el text de la qüestió a sotmetre al Tribunal Constitucional que podrà ésser d’igual tenor que la providència sotmesa a l’informe de les parts o modificat a la vista del resultat dels informes.
Contra aquest aute, tant si decideix sotmetre al Tribunal Constitucional la qüestió d’inconstitucionalitat com si no, no hi cabrà recurs.
Article 3
La suspensió de la tramitació dels procediments abans d’ésser dictada sentència o resolució a que fa referència l’article 55.2 de la Llei Qualificada del Tribunal Constitucional, afecta els autes la resolució dels quals depengui directament de la qüestió d’inconstitucionalitat plantejada. No obstant, els autes principals, incidentals o cautelars que, malgrat radicar en el mateix procediment tinguin substantivitat pròpia, no afectada per la qüestió d’inconstitucionalitat, seguiran el seu curs processal.
Article 4
Les mesures cautelars, provisionals i d’assegurament de responsabilitats i de trava, no quedaran suspeses i continuaran desplegant tota la seva eficàcia malgrat el plantejament d’una qüestió prèvia d’inconstitucionalitat en el procediment principal, fins que recaigui la resolució del Tribunal Constitucional.
Capítol segon. Desenvolupament de l’article 6 de la Llei Qualificada de la Justícia
Procediments per a la tutela dels drets i llibertats reconeguts en els capítols III i IV del títol II de la Constitució
Secció primera. Procediment previst en l’article 9.3 de la Constitució
Article 5
El procediment previst en l’article 9.3 de la Constitució té per objecte facilitar que tot detingut il·legalment pugui acudir a un òrgan judicial a fi que aquest es pronunciï sobre la legalitat de la seva detenció.
Article 6
Es considera detingut il·legalment:
Qui ho sigui per una autoritat, agent, funcionari o particular, sense que concorrin els supòsits legals i, fins i tot quan concorren aquests supòsits, la detenció s’hagi produït sense respectar les formalitats i requisits legals.
Qui sigui il·lícitament internat en qualsevol establiment o lloc d’Andorra.
Qui estigui detingut per més temps del previst per la llei.
Qui, havent estat legalment privat de llibertat, no li siguin respectats els drets que la Constitució i les lleis garanteixin a tota persona detinguda.
Article 7
Poden instar el procediment:
La persona privada de llibertat personalment o per mitjà de mandatari, fins i tot verbal, els seus parents sense límit de grau, consorts i assimilació, i els representants legals de la persona privada de llibertat.
El Ministeri Fiscal.
Qualsevol tribunal, batlle, magistrat, funcionari de Justícia o del Centre Penitenciari.
Article 8
És competent per conèixer la demanda el president del Tribunal de Batlles o el batlle que designi el president, sense que regeixin en aquest procediment els torns i sense tenir en compte l’afectació del batlle a una secció o una altra, i quan estigui en actuació el batlle de guàrdia.
Article 9
El procediment s’iniciarà, llevat quan s’incoï d’ofici, per mitjà d’escrit o compareixença, sense ésser preceptiva la intervenció d’un advocat.
En l’escrit o en la compareixença es farà constar:
El nom i circumstàncies personals del demandant i de la persona per a la qual es demana la protecció judicial.
El lloc on es trobi privat de llibertat, la persona o autoritat sota la custòdia de la qual es trobi, així com tota altra circumstància rellevant.
Article 10
L’autoritat o persona sota la custòdia de la qual es trobi la persona privada de llibertat està obligada a posar, immediatament, en coneixement del batlle la petició escrita o verbal que se li formuli. Igualment obligats estan totes les demés autoritats, agents i funcionaris a qui el detingut els faci la petició.
Article 11
Rebuda la petició, el batlle en dóna immediatament trasllat al Ministeri Fiscal i, sense esperar l’informe d’aquest, dicta aute ordenant la incoació de la causa o denegant la petició i arxivant les actuacions. Si l’aute és denegatori ha de ser motivat. Contra l’aute es pot interposar recurs en un termini de dos dies davant el Tribunal de Corts. El magistrat designat ha de resoldre en el termini de cinc dies amb l’audiència prèvia de les parts.
Article 12
L’aute d’incoació serà notificat immediatament a l’autoritat o persona a disposició o en poder de la qual es trobi la persona privada de llibertat, amb el manament de que sigui posada a disposició del batlle sense pretext ni demora. Alternativament, el batlle podrà al seu criteri constituir-se ell mateix en el lloc on es trobi la persona detinguda i l’autoritat o persona que la tingui detinguda.
Article 13
En presència física del detingut o del seu mandatari, el batlle escolta les al·legacions verbals i recull o incorpora les manifestacions o els escrits que puguin fer o presentar el detingut o el seu mandatari, el Ministeri Fiscal, l’autoritat, l’agent o el funcionari que hagi ordenat o practicat la detenció o, en tot cas, la persona sota la custòdia de la qual es troba el detingut.
El Batlle admetrà, si les estima pertinents, les proves que aportin les persones referides en l’apartat anterior i les que proposin que puguin practicar-se en l’acte.
En el termini de 24 hores, comptades des que sigui dictat l’aute d’incoació, el batlle practicarà totes les actuacions a què es refereix aquest article i dictarà l’aute que procedeixi. L’aute podrà ésser objecte de recurs en les condicions de l’article precedent, a un sol efecte.
Article 14
La resolució haurà de contenir els pronunciaments permetent d’assegurar la protecció del dret fonamental vulnerat. Si la detenció apareix ésser il·legal ordenarà la immediata posta en llibertat del detingut sense perjudici de que es procedeixi per la via penal.
Secció segona. Procediment previst en l’article 41.1 de la Constitució
Article 15
En cas de lesió als drets i llibertats reconeguts en els capítols III i IV de la Constitució, es podrà presentar demanda inclús verbal al batlle de guàrdia per garantir el respecte dels drets fonamentals o fer cessar la situació il·lícita. Aquest convocarà les parts implicades i després d’escoltar-les i practicar les proves proposades i les decidides d’ofici resoldrà en el termini de cinc dies. El procediment total davant el batlle de guàrdia no haurà de superar els trenta dies.
Article 16
L’aute serà apel·lable davant del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra. El president del tribunal designarà la sala competent en funció dels drets fonamentals invocats i, oïdes les parts, i en el seu cas practicades les proves, aquesta resoldrà en un termini d’un mes.
Article 17
Les decisions en aquesta matèria no podran tenir en cap cas l’autoritat de la cosa jutjada, no tenint tampoc aquest procediment cap efecte suspensiu quant als procediments ordinaris.
Article 18
No serà necessari haver intentat la prèvia conciliació en el cas de delictes que la prevegin com a requisit de procedibilitat de l’acció prevista en la present secció. Per a la interposició dels recursos previstos en aquesta secció no serà necessari haver formulat recurs administratiu previ ni d’alçada, ni de reposició.
Secció tercera. Incident de nul·litat d’actuacions
Article 18 bis
Contra les resolucions i omissions que, dins d’un procediment judicial de qualsevol tipus, vulnerin el dret fonamental a la jurisdicció reconegut a l’article 10 de la Constitució, la persona directament afectada pot fer ús de tots els recursos i remeis jurisdiccionals que corresponguin ordinàriament.
Sense perjudici del previst en l’apartat anterior, el jutge o tribunal, abans de dictar sentència o resolució que finalitzi el procés, pot declarar, d’ofici o a instància de part interessada, i després d’audiència prèvia de les parts del procés, la nul·litat de les actuacions realitzades en el curs del procediment que hagin vulnerat el dret fonamental a la jurisdicció, i la retroacció del procediment al moment en què es va produir aquesta vulneració. Els terminis són els previstos en el proper apartat d’aquest article.
En el supòsit de sentències o de resolucions fermes en el procediment de les quals s’hagi produït una vulneració del dret fonamental a la jurisdicció, la persona afectada per la vulneració pot demanar al jutge o al tribunal que la va dictar, la seva anul·lació, sempre que no hagin pogut denunciar aquesta vulneració anteriorment, en el termini de quinze dies naturals des de la notificació, o des que s’hagi tingut coneixement de la vulneració del dret, sempre que no hagi transcorregut més d’un any des del moment de la notificació de la resolució a les parts quan el subjecte del dret pretesament lesionat no ha estat part en el procés ordinari.
El jutge o tribunal, un cop rebuda la sol·licitud, dóna audiència a les parts del procés, que poden formular al·legacions en un termini de deu dies naturals, i resol dins el termini dels deu dies naturals següents. Contra aquesta resolució no s’hi pot interposar recurs.
La sol·licitud de nul·litat no suspèn l’execució de la resolució a la qual s’imputi la vulneració del dret fonamental a la jurisdicció, llevat que ho decideixi expressament el jutge o el tribunal en el cas que, si no ho decideix, es causi un perjudici greu i de difícil reparació a la part que al·lega la nul·litat.
Capítol tercer. Desenvolupament de l’article 8 de la Llei Qualificada de la Justícia
Article 19
El moment processal a partir del qual una qüestió penal pot suspendre la substantació dels procediments civils i administratius és l’admissió a tràmit d’una querella i denúncia, o el moment en què un òrgan judicial incoï sumari de conformitat amb l’article 8 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Article 20
Resolta o finalitzada la causa penal, el procediment suspès reprendrà a petició de qualsevol de les parts intervinents en el mateix. Seran aportats als autes a petició de qualsevol de les parts, testimoni de totes les actuacions penals.
Capítol quart. Desenvolupament de l’article 9 de la Llei Qualificada de la Justícia
Article 21
Qualsevol refús que els tribunals puguin fer de peticions, incidents o excepcions serà sempre objecte de la resolució que correspongui després d’haver seguit el procediment establert legalment, si n’hi ha, en tots els seus estadis i terminis, per a cada mena de procediment principal, incidental o cautelar, en què tinguin lloc les esmentades peticions, incidents o excepcions. En el cas en què segons els procediments vigents les resolucions siguin recurribles, els recursos seran tramitats per les vies processals ordinàries.
Capítol cinquè. Desenvolupament de l’article 10 de la Llei Qualificada de la Justícia
Article 22
L’acció per al reconeixement de l’error judicial o de l’anormal funcionament de l’Administració de Justícia i per a l’eventual avaluació del dany prevista en l’article 10 de la Llei Qualificada de la Justícia pot ésser exercitada per la persona o grup de persones a què es refereix l’apartat 2 del mateix article. Quan es tracti de persones físiques la mateixa acció correspondrà també a llurs hereus i drethavents. En el supòsit que es tracti de persones morals, l’acció haurà d’ésser exercitada pels seus òrgans de representació legals. Seran admeses les accions obliqües.
Article 23
Quan, una vegada formulada l’acció esmentada en el precedent article o conjuntament o de forma concomitant amb l’exercici d’aquesta, per part del mateix actor o de qualsevol altra persona legitimada s’exerciti una acció penal o civil de les previstes en els articles 76 a 78 de la Llei Qualificada de la Justícia en relació als mateixos fets, la tramitació de la primera quedarà immediatament suspesa fins que, per resolució ferma i definitiva, no hagi conclòs la tramitació de l’esmentada acció penal o civil.
Article 24
La mateixa suspensió prevista en l’article anterior podrà operar quan s’hagin exercit les accions previstes en els articles 79 a 87 de la Llei Qualificada de la Justícia i fins a resolució, definitiva i ferma, de les mateixes.
Article 25
L’acció serà tramitada davant el ple del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra seguint el procediment d’apel·lació comú previst en l’article 68.b), essent-ne part el demandant i el Ministeri Fiscal. Serà també emplaçat com a part el Govern així com les persones que aquest, d’acord amb el previst a l’apartat 5 de l’article 10 de la Llei Qualificada de la Justícia, demani que s’emplacin també com a part.
Article 26
L’emplaçament a que fa referència el darrer paràgraf de l’apartat 5 de l’article 10 de la Llei Qualificada de la Justícia és el de l’autoritat, funcionari o agent que el Govern consideri que ha d’ésser emplaçat.
Article 27
La demanda d’execució de pagament de la indemnització fixada pel Tribunal Superior de Justícia d’Andorra prevista en l’apartat 6 de l’article 10 de la Llei Qualificada de la Justícia no serà sotmesa per part del Govern a cap procediment de verificació o control administratiu i tindrà la consideració d’execució de sentència.
Capítol sisè. Desenvolupament de l’article 13 de la Llei Qualificada de la Justícia
La publicitat de les sentències penals i resolucions i sentències civils i administratives
Article 28
Les sentències penals es notifiquen sempre en audiència pública. Per assegurar una publicitat efectiva, l’accés a les sales de justícia on es notifiquen les resolucions és obert a tothom, sense perjudici que el tribunal pugui demanar l’adopció de les mesures que consideri necessàries per garantir la seguretat dels assistents i el bon ordre de la sessió.
Article 29
Els llibres de resolucions i sentències que preveu l’article 13 de la Llei Qualificada de la Justícia es compon de la simple juxtaposició en ordre cronològic, de les resolucions i sentències dictades, completat d’un índex cronològic, un índex pel número seqüencial de causes i un índex per ordre alfabètic del primer cognom o raó social de la persona que demana en els actes de jurisdicció voluntària, del demandant en els contenciosos civil i administratiu, i de l’encausat en les causes penals. Hi haurà un llibre per a cada una de les seccions de la Batllia, un llibre per al Tribunal de Corts i un llibre per al ple i per cada una de les sales del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, cada un d’ells, amb els volums que siguin necessaris.
⋯
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.