LegalizeCorrecció d’errata del 21-06-2017 per la qual s’esmena un error de transcripció constatat al Decret legislatiu del 24-5-2017 de publicació del text refós de la Llei de la funció pública, del 15 de desembre del 2000
Tota actuació discriminatòria per raons polítiques, religioses, racials, de sexe o de qualsevol altra condició o circumstància personal o social.
L’obstaculització de l’exercici de les llibertats públiques.
No respectar o no acatar la Constitució o l’ordenament jurídic; no respectar les institucions del Principat, o efectuar manifestacions o actes que en perjudiquin el bon nom.
L’emissió d’informes, l’adopció d’acords i qualsevol acció o omissió manifestament il·legal que causin perjudici molt greu a l’Administració o als ciutadans.
L’abandonament del servei durant més de tres dies laborals consecutius.
Trobar-se en estat d’embriaguesa o sota els efectes de substàncies estupefaents, en l’exercici de les funcions del lloc de treball.
La qualificació d’insuficiència reiterada en l’acompliment del treball avaluat a través del sistema de gestió de l’acompliment.
La falta de discreció i reserva respecte als assumptes que es coneguin per raó del lloc de treball quan causi perjudici greu a l’Administració o als ciutadans.
Causar danys dolosos als béns de l’Administració general.
Rebre donatius, avantatges o privilegis de qualsevol naturalesa per a un mateix o per a tercers, per raó dels serveis encomanats com a funcionari.
Haver estat sancionat/ada per la comissió de tres faltes greus en un període d’un any.
Exercir activitats professionals d’un altre tipus, públiques o privades, que impedeixin el compliment de les obligacions del funcionari o comprometin la seva imparcialitat i independència.
Article 71. Sancions disciplinàries
Per raó de les faltes tipificades en la Llei, les sancions que poden ser imposades són les següents:
Per la comissió d’una falta lleu:
- Amonestació escrita.
- Suspensió temporal de funcions i pèrdua de salari durant un període màxim de quinze dies.
Per la comissió d’una falta greu:
- Reubicació obligatòria a un altre lloc de treball, amb l’adaptació corresponent de l’estructura salarial al nou lloc de treball.
- Suspensió temporal de funcions i de salari de quinze dies a un mes.
- Destitució del càrrec de comandament, amb l’adaptació corresponent de l’estructura salarial al nou lloc de treball.
Per la comissió de falta molt greu:
- Suspensió temporal de funcions i de salari d’un mes a sis mesos.
- Acomiadament i inhabilitació, temporal o definitiva, per prestar serveis en qualsevol altre lloc de treball de l’Administració pública.
La comissió d’una falta molt greu pot comportar, addicionalment a la sanció imposada, la reubicació i/o la destitució esmentades en l’apartat de faltes greus.
No poden imposar-se sancions per faltes lleus, greus o molt greus si no és en virtut d’expedient disciplinari, instruït conforme al procediment regulat en el present capítol i les normes que el desenvolupen.
Entre la falta comesa i la sanció imposada ha d’existir l’adequada proporcionalitat.
Quan de la instrucció d’un expedient disciplinari resulti l’existència d’indicis fundats de criminalitat, s’ha de suspendre la tramitació i cal posar-ho en coneixement del Ministeri Fiscal.
Article 72. Valoració de les faltes i les sancions disciplinàries
Les graduacions de les faltes i de les sancions disciplinàries es fa d’acord amb els criteris següents:
- Antecedents del funcionari.
- Responsabilitat del lloc de treball corresponent a la plaça que ocupi.
- Gravetat dels danys causats a l’Administració.
- Intencionalitat.
- Grau de participació.
- Reincidència.
Article 73. Òrgans competents per imposar les sancions disciplinàries
Les sancions per faltes molt greus són imposades pel Govern; les sancions corresponents a faltes greus, per la Secretaria d’Estat de Funció Pública, i les sancions per faltes lleus, pel director del departament, on estigui adscrit el funcionari.
Secció segona. Procediment disciplinari
Article 74. Iniciació del procediment
El procediment l’inicia d’ofici el cap immediat o el director del departament on estigui adscrit el funcionari, quan es tracti de conductes qualificables de faltes lleus o de faltes greus respectivament.
Quan es tracti de conductes qualificables de faltes molt greus, el director del departament ho ha de comunicar, per mitjà d’un informe escrit, a la Secretaria d’Estat de Funció Pública, perquè iniciï l’expedient disciplinari.
La resolució d’inici de la tramitació de l’expedient disciplinari s’ha de notificar, per escrit, al funcionari subjecte a expedient.
Article 75. Instrucció de l’expedient disciplinari
Durant la instrucció de l’expedient disciplinari el cap immediat, el director del departament o la Secretaria d’Estat de Funció Pública, segons si es tracta de faltes lleus, greus o molt greus respectivament, han d’ordenar la pràctica de totes les diligències que siguin adequades per a la determinació i la comprovació dels fets, i en particular de totes aquelles proves, acreditables per qualsevol mitjà admissible en dret, que puguin conduir a l’esclariment i a la determinació de les responsabilitats susceptibles de sanció.
Si de la pràctica de totes les diligències en resulta que els fets constatats poden ser constitutius d’una falta per a la qual l’instructor no és competent, aquest ha d’elevar l’expedient disciplinari al seu superior immediat, i informar el funcionari d’aquest fet.
Tots els òrgans de l’Administració general estan obligats a facilitar al cap immediat, al director del departament o a la Secretaria d’Estat de Funció Pública, segons el tipus de falta, els informes necessaris per al desenvolupament de les seves actuacions.
A la vista de les actuacions practicades i en un termini màxim d’un mes per a les faltes lleus; dos mesos per a les faltes greus, i tres mesos per a les faltes molt greus, comptats a partir de l’inici de l’expedient, el cap immediat, el director del departament o la Secretaria d’Estat de Funció Pública, segons el tipus de falta, ha de formular el plec de càrrecs corresponent, que ha d’incloure els fets imputats, amb expressió de les faltes presumptament comeses i de les sancions que puguin ser aplicables.
En el cas de faltes greus el director del departament o molt greus la Secretaria d’Estat de Funció Pública pot ordenar la suspensió cautelar de funcions de la persona objecte de l’expedient, en els termes previstos en l’article 44 de la present Llei, si s’estima necessari per assegurar la investigació disciplinària i l’eficàcia de la resolució que pugui recaure.
El plec de càrrecs s’ha de notificar a la persona interessada, la qual disposa d’un termini de deu dies hàbils per contestar-lo amb les al·legacions que consideri convenients per a la seva defensa i amb l’aportació de tots els documents que cregui oportuns. En aquest tràmit ha de sol·licitar, si ho estima oportú, la pràctica de les proves que entengui necessàries per a la seva defensa.
Contestat el plec o transcorregut el termini sense fer-ho, el cap immediat, el director del departament o la Secretaria d’Estat de Funció Pública, segons el tipus de falta, pot ordenar la pràctica de les proves sol·licitades que jutgi oportunes i ho ha de notificar a la persona objecte de l’expedient. Per a la pràctica de les proves disposa del termini màxim d’un mes.
Després de realitzar les diligències previstes en els números anteriors, es dóna vista de l’expedient a la persona interessada perquè, en el termini de deu dies hàbils, al·legui el que estimi pertinent per a la seva defensa.
Article 76. Resolució de l’expedient
La competència per dictar la resolució correspon al director del departament per a les faltes lleus, a la Secretaria d’Estat de Funció Pública per a les faltes greus i al Govern per a les faltes molt greus.
Finalitzat el termini concedit per a la vista i les al·legacions a què fa referència l’apartat 7 de l’article anterior, el termini màxim per dictar la resolució és de vint dies hàbils per a les faltes lleus, trenta dies hàbils per a les faltes greus i quaranta-cinc dies hàbils per les faltes molt greus.
La resolució de l’òrgan competent ha de ser motivada i no s’hi poden incloure fets diferents dels que han servit de base al plec de càrrecs, sense perjudici de la valoració jurídica que se’n faci.
Si la resolució és sancionadora, ha de determinar-se amb precisió la falta que s’estima comesa, el precepte i la norma en què apareix recollida la falta, el nom del funcionari sancionat i la sanció que s’imposa.
Contra la resolució que imposa la sanció pot interposar-se recurs en els termes previstos pel Codi de l’Administració.
Article 77. Anotació de les sancions
Les sancions disciplinàries que s’imposin als funcionaris s’han d’anotar en el Registre de la Funció Pública amb indicació de les faltes que les han motivat.
Les anotacions de sancions s’han de cancel·lar d’ofici en el Registre de la Funció Pública i, en tot cas, no computen a efectes de la reincidència, quan hagin transcorregut els terminis següents des de la resolució que les ha imposat:
Un any en el cas de faltes lleus.
Dos anys en el cas de faltes greus.
Tres anys en el cas de faltes molt greus quan no hagin significat acomiadament disciplinari.
Secció tercera. Extinció de la responsabilitat disciplinària
Article 78. Causes d’extinció de la responsabilitat disciplinària
La responsabilitat disciplinària s’extingeix pel compliment de la sanció, la defunció del funcionari o la prescripció de la falta o de les sancions.
Article 79. Extinció de responsabilitat per pèrdua de la condició de funcionari
Si durant la instrucció del procediment disciplinari es produeix la pèrdua de la condició de funcionari de la persona interessada, s’ha de dictar una resolució que declari extingit el procediment i s’ha d’ordenar l’arxiu de les actuacions, llevat que alguna part interessada insti la continuació de l’expedient. No obstant això, la pèrdua de la condició de funcionari no allibera de responsabilitat civil o penal per faltes comeses durant el temps en què el funcionari hagi estat en servei actiu.
Article 80. Prescripció de faltes i sancions
Les faltes prescriuen al cap de quatre anys en els casos de faltes molt greus; al cap de dos anys en els casos de faltes greus, i al cap de dos mesos en els casos de faltes lleus. El termini de prescripció comença a comptar-se des de la data del fet causant.
El termini de prescripció de les faltes s’interromp per la iniciació de l’expedient disciplinari.
Les sancions prescriuen al cap de quatre anys les imposades per faltes molt greus; al cap de dos anys en cas de sancions per faltes greus, i al cap de dos mesos en el cas de sancions per faltes lleus.
El termini de prescripció comença a comptar-se des de l’endemà del dia que s’hagi dictat la resolució sancionadora.
Capítol IX. Acció social, salut laboral i mútua de funcionaris
Article 81. Prestacions passives i mútua
Es reconeix als funcionaris i als agents de l’Administració de caràcter indefinit el dret a les prestacions per jubilació, d’acord amb el que estableix la normativa existent sobre aquesta matèria.
El Govern pot establir millores a les prestacions passives de l’organisme encarregat de la seguretat social mitjançant l’aprovació de plans dirigits, o bé a col·lectius concrets o bé amb caràcter general, a tots els funcionaris i agents de l’Administració de caràcter indefinit.
En tot cas, per ser beneficiari de les millores, els plans han d’incloure per a la seva efectivitat i el seu finançament, a més de les aportacions de l’Administració general, aportacions dels funcionaris i agents de l’Administració de caràcter indefinit interessats.
Reglamentàriament quedarà regulada en tots els aspectes la mútua de funcionaris i agents de l’Administració de caràcter indefinit de l’Administració general.
Article 82. Incompatibilitats en la percepció de les prestacions passives
La percepció de prestacions de jubilació, obligatòria o voluntària, a càrrec de l’Administració, és incompatible amb qualsevol altra retribució com a funcionari o agent de l’Administració de caràcter indefinit o eventual, per serveis prestats al sector públic.
En el cas de prestació de serveis a l’Administració per part de funcionaris i/o agents de l’Administració en el marc d’una relació especial, les prestacions de jubilació voluntària i de jubilació obligatòria a càrrec de l’Administració quedaran en suspens durant la durada de la dita relació especial.
Article 83. Prevenció de riscos laborals
L’Administració general promou la millora de les condicions de treball del seu personal, dirigida a prevenir, evitar o disminuir la possibilitat de danys derivats del treball.
Article 84. Salut laboral
L’Administració general ha de garantir al seu personal i amb el seu consentiment, la vigilància periòdica de l’estat de salut, com a mesura preventiva per evitar riscos laborals. La vigilància és obligatòria i s’ha de fer amb respecte total a la seva intimitat, quan es tracti de verificar si l’estat de salut d’un treballador pot constituir un risc per a ell mateix, per als companys o per a altres persones relacionades amb l’Administració.
Títol III. Dels agents de l’Administració i del personal de relació especial
Capítol I. Agents de l’Administració
Article 85
Aplicació de la Llei als agents de l’Administració de caràcter indefinit:
Coherentment amb el previst en l’apartat 5 de l’article 4, amb agents de l’Administració de caràcter indefinit es poden proveir, contractualment, places vacants o de nova creació, sempre que comportin la realització de funcions de caràcter permanent.
La selecció dels agents de l’Administració de caràcter indefinit ha d’estar sotmesa a regles que garanteixin la igualtat, la publicitat i la concurrència, i té com a finalitat incorporar els candidats idonis mitjançant l’aplicació d’un procés de selecció objectiu i adequat als requeriments del lloc de treball.
En l’Administració general, amb les adaptacions necessàries a la relació contractual, és d’aplicació a aquests agents de l’Administració de caràcter indefinit, el contingut de:
- Mobilitat.
- Drets.
- Obligacions i incompatibilitats.
- Sistema retributiu.
- Sistema de gestió de l’acompliment.
- Règim i procediment disciplinari.
- Acció social, salut laboral i mútua de funcionaris que regula el títol II per als funcionaris.
Article 86. Supòsits per a la contractació d’agents de l’Administració de caràcter eventual
Poden existir agents de l’Administració de caràcter eventual en els supòsits següents:
Per substituir un funcionari quan aquest tingui reserva de plaça.
Per proveir temporalment una plaça vacant o de nova creació, quan aquesta hagi de ser coberta per funcionaris i fins que sigui proveït definitivament pel procés selectiu previst en aquesta Llei.
Per dur a terme una obra o la prestació d’un servei determinat.
Article 87. Períodes de duració de la contractació eventual
Per establir el termini de duració de la contractació d’eventuals, s’han d’observar els principis següents:
La contractació per a la substitució temporal d’un funcionari pot arribar com a màxim fins a la data de la reincorporació d’aquest a la plaça reservada.
En el supòsit que el titular de la plaça no s’hi reincorpori, l’Administració pot optar:
Per extingir la relació eventual de la persona que estigui ocupant la plaça en el moment d’aprovar la resolució que declari la renúncia.
Per mantenir la relació eventual per un període màxim de nou mesos i sempre que s’iniciï el procés selectiu per a la provisió de la plaça conforme a l’establert en la present Llei i les normes que la desenvolupin.
La contractació per ocupar una plaça vacant o de nova creació subjecta a procés selectiu, pot dur-se a terme, per un període màxim de nou mesos, i en tot cas, fins a la cobertura de la plaça vacant o de nova creació corresponent.
La contractació per a la realització d’una obra determinada és pot fer, com a màxim, fins a l’acabament de l’obra.
La contractació per a la prestació d’un servei determinat ha de ser de caràcter temporal i pot realitzar-se amb caràcter d’urgència o integrar-se en un projecte de treball concret; el termini de duració de la contractació pot ser el període estimat d’una o més fases o tasques determinades incloses en aquest període, o com a màxim, el període complet definit prèviament per a la seva execució; la durada màxima d’aquest contracte és de 18 mesos.
La substitució d’un agent de l’Administració de caràcter eventual, quan hagi causat baixa a iniciativa pròpia o a la de l’Administració abans del període fixat en el contracte, no altera aquest període, de manera que pot contractar-se la substitució pel període que resti entre la baixa i el que inicialment s’hagi fixat contractualment.
Article 88. Requisits previs a la contractació dels agents de l’Administració de caràcter eventual
Amb caràcter previ a la contractació eventual, s’ha d’acreditar:
L’existència de crèdit pressupostari a aquest fi.
Que les persones que es volen contractar s’adaptin als requeriments del lloc de treball i/o a les funcions que desenvolupin.
Que en el supòsit del contracte eventual per a la prestació d’un servei determinat, estiguin expressament justificats els projectes de treball concrets o les raons d’urgència o necessitat que motiven la contractació; aquesta justificació, que ha d’incloure les característiques principals del contracte, s’ha de presentar a la Secretaria d’Estat de Funció Pública.
Article 89. Retribució dels eventuals
Les retribucions dels eventuals són les que es fixin en el seu contracte de treball, d’acord amb la política retributiva establerta.
Article 90. Efectes de l’extinció de la relació dels agents de l’Administració de caràcter eventual
Conclòs el període de duració de la contractació eventual, s’extingeix automàticament la relació de treball sense més efectes que la liquidació dels havers acreditats i no percebuts.
L’extinció de la relació de treball, en el cas que en el contracte no figuri una data certa d’acabament, ha d’anar precedida d’un preavís mínim de quinze dies naturals que l’Administració ha de comunicar al treballador. L’incompliment total o parcial del preavís únicament obligarà a l’Administració a abonar al treballador, la retribució proporcional al nombre de dies que no han estat objecte del preavís amb un límit màxim de quinze.
La continuïtat en la prestació de serveis per l’empleat eventual, una vegada conclosa la duració màxima, no implica, en cap cas la seva integració com a funcionari ni la transformació del contracte temporal en indefinit, i sí que comporta l’exigència de les responsabilitats disciplinàries que escaiguin als funcionaris responsables d’aquesta situació.
L’acabament de la relació eventual amb anterioritat al termini establert en el contracte solament es pot produir amb la justificació adequada per part de l’Administració.
Article 91. Formalització dels contractes
En l’Administració general, correspon a la Secretaria d’Estat de Funció Pública formalitzar les contractacions dels agents de l’Administració. Així mateix, aquest òrgan és el responsable de comunicar, si és el cas, l’extinció del contracte.
En l’Administració de justícia i en els comuns, el secretari general és l’òrgan competent per formalitzar la contractació i l’extinció de la relació de treball dels agents de l’Administració.
Capítol II. Personal de relació especial
Article 92. Supòsits del personal de relació especial
És personal de relació especial aquella persona que, amb el caràcter de confiança, és nomenada lliurement com a assessor o assistent personal del cap de Govern, els ministres, el president del Consell Superior de la Justícia i els cònsols dels comuns, o s’integra en els seus gabinets d’assistència personal i tècnica.
Article 93. Cessament del personal de relació especial
El personal de relació especial pot ser destituït en qualsevol moment pel titular del càrrec que el va nomenar, i cessa quan cessi el titular.
Article 94. Nomenament i cessament com a personal de relació especial d’un funcionari
Quan la persona nomenada com a personal de relació especial té la condició de funcionari, se suspèn aquesta última relació de treball amb reserva de la plaça de la qual és titular com a funcionari en la seva administració d’origen.
Una vegada cessi com a personal de relació especial, el funcionari pot reintegrar-se a la seva plaça i li ha de ser reconegut, a tots els efectes, el temps de servei prestat.
Títol IV. Del règim de la funció pública de l’Administració de justícia
Article 95. Criteris generals
Sense perjudici de les normes de la present Llei que els són aplicables directament, en l’Administració de justícia s’ha de regular el règim estatutari de la seva funció pública pròpia.
Article 96. Normes de la Llei aplicables directament a l’Administració de justícia
Són aplicables directament als funcionaris de l’Administració de justícia les normes contingudes en els títols I i III, de la present Llei, així com els articles 25 (principis generals del sistema de selecció), 26 (requisits generals), 30 (bases de la convocatòria), 37 (adquisició de la condició de funcionari), 40 (tipus de situacions), 46 (causes de la pèrdua de la condició de funcionari), 47 (renúncia), 57 (drets generals), 60 (obligacions), 61 (incompatibilitats) i 83 (incompatibilitats en la percepció de les prestacions passives) del títol II, en què les referències a òrgans de l’Administració general, s’entenen substituïdes per la menció Consell Superior de la Justícia. També és aplicable als funcionaris de l’Administració de justícia el contingut de l’apartat 2 de la disposició addicional primera.
Títol V. Del règim de la funció pública dels comuns
Article 97. Criteris generals
Sense perjudici de les normes de la present Llei que els són aplicables directament, els comuns han de regular el règim estatutari de la seva funció pública pròpia.
Article 98. Normes de la Llei aplicables directament per als comuns
Són aplicables directament als comuns les normes contingudes en els títols I i III, de la present Llei, així com els articles 25 (principis generals del sistema de selecció), 26 (requisits generals), 30 (bases de la convocatòria), 37 (adquisició de la condició de funcionari), 40 (tipus de situacions), 46 (causes de la pèrdua de la condició de funcionari), 47 (renúncia), 56 (drets generals), 59 (obligacions), 60 (incompatibilitats) i 82 (incompatibilitats en la percepció de les prestacions passives) del títol II, en què les referències a òrgans de l’Administració general, s’entenen substituïdes pels òrgans comunals corresponents. També és aplicable als comuns el contingut de l’apartat 2 de la disposició addicional primera.
Disposició addicional primera. Integració dels funcionaris i dels contractuals
Els funcionaris de l’Administració general s’integraran en els grups i les ocupacions professionals tipus del sistema de classificació, en funció dels llocs de treball corresponents a les places que ocupin en el moment de l’entrada en vigor de la Llei.
Adquiriran la condició de funcionari, en els termes previstos en aquesta Llei, els qui, en el moment de l’entrada en vigor, estiguin ocupant com a contractuals, funcions de caràcter permanent.
Els contractuals a qui es refereix el paràgraf anterior, que no tinguin la nacionalitat andorrana, adquiriran la condició de funcionaris, sempre que faci més de cinc anys seguits que treballen a l’Administració general i que posseeixin l’autorització de residència al Principat. Tanmateix, serà causa de pèrdua d’aquesta condició la no possessió de l’autorització de residència al Principat.
La Secretaria d’Estat de Funció Pública haurà d’establir els procediments per a la incorporació com a funcionaris del personal a què es refereix l’apartat anterior.
Disposició addicional segona. Integració dels directors
Els funcionaris que hagin ocupat places de lloc de treball de director amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, o bé que estiguin ocupant aquestes places en el moment de la seva entrada en vigor, quedaran classificats en el Grup A o en el Grup B i en les ocupacions professionals tipus que el Govern, a proposta de la Secretaria d’Estat de Funció Pública, consideri adequats al perfil professional corresponent, i en el cas de cessament, els serà d’aplicació l’article 35 de la Llei.
Disposició addicional tercera. Normativa dels cossos especials
La part de les disposicions vigents referent a la creació, la denominació i la missió dels cossos especials de banders, duana, ensenyament i penitenciaria queda incorporada a l’ordenament jurídic general amb rang de llei.
Dins els dotze mesos següents a l’entrada en vigor de la Llei, s’haurà d’aprovar la normativa de funcionament dels cossos especials de l’Administració general que sigui necessària.
Fins que no s’aprovi la normativa esmentada, continuarà vigent la normativa anterior que els sigui aplicable, en tot allò que no contradigui o vulneri l’establert per la present Llei.
Disposició addicional quarta. Personal dels cossos especials
Els cossos especials ja existents a què fa referència l’article 16 de la present Llei, únicament inclouen el personal amb funcions de bander, duaneres, d’ensenyament, de prevenció i extinció d’incendis i salvament, penitenciàries i policíaques, pròpiament dites.
Pel que fa al cos especial d’ensenyament, s’entén com a personal amb funcions d’ensenyament aquell que està regulat pels Estatuts del personal docent dependent del Govern d’Andorra, de data 23 de desembre de 1993, modificat en data 19 de juliol de 1995; dels ajudants de mestre d’ensenyament maternal, de data 23 de desembre de 1993; del personal amb responsabilitat de gestió administrativa i/o pedagògica dependent del Govern d’Andorra, de data 11 de setembre de 1996, i del personal del Servei d’Orientació Educativa i Intervenció Psicopedagògica.
Disposició addicional cinquena. Organismes autònoms i entitats parapúbliques
Als funcionaris procedents de serveis inicialment dependents del Consell General o del Govern, que a l’entrada en vigor de la Llei estiguin prestant serveis en algun organisme autònom o alguna entitat parapública els serà d’aplicació el present text legal. Quan es produeixi una plaça vacant d’algun d’aquests llocs de treball, serà coberta d’acord amb les normes de constitució, o aprovades en el desenvolupament, de cada organisme o entitat parapública.
Disposició addicional sisena. Quanties dels conceptes retributius
En el cos general i el cos especial d’ensenyament les quanties de la base retributiva, el complement de lloc i el màxim complement de millora són les que figuren a l’annex 1 i 2 de la Llei.
En la resta dels cossos especials les quanties de la base retributiva, el complement de lloc, el complement específic i el màxim complement de millora són les que figuren als annexos 3, 4, 5, 6 i 7 de la Llei.
El valor de cada paga mensual per trienni, a què fa referència la lletra d) de l’article 62, serà de tretze mil pessetes, aplicant, com a mínim, l’augment anual de l’índex de preus de consum (IPC).
La Llei que aprovi els pressupostos de cada exercici haurà d’establir els augments de tots els conceptes retributius inclosos en l’estructura salarial establerta a l’article 62.
Els conceptes de la base retributiva, el complement de lloc, el complement específic i el complement de millora; i també el complement personal d’antiguitat i els conceptes que estableixi el reglament de sistemes de compensació han de tenir sempre el mateix augment.
Disposició addicional setena. Manual del sistema de gestió de l’acompliment
La Secretaria d’Estat de Funció Pública determinarà el moment en què el sistema de gestió de l’acompliment hagi de ser implantat. Per això, i per garantir la qualitat, l’objectivitat i l’equitat de les avaluacions, en el termini màxim d’un any, a partir de la publicació de la present Llei, haurà de proposar al Govern per a la seva aprovació, el Manual del sistema de gestió de l’acompliment dels funcionaris de l’Administració general. Aquest Manual haurà de contenir la metodologia que hagi de ser aplicada de forma general i homogènia.
Disposició addicional vuitena. Prestacions de jubilació del cos general i dels cossos especials
Les prestacions per jubilació dels funcionaris i dels agents de l’Administració general de caràcter indefinit es regularan per la Llei qualificada de creació i de regulació del pla de pensions de la funció pública o normativa que la substitueixi.
Disposició addicional novena. Dels agents administratius del Cos especial de policia
Els agents administratius ingressats abans del 30 de gener de 1982 al cos especial de policia, mantenen el dret a jubilar-se en la forma reconeguda per la norma transitòria del Decret del 21 d’agost de 1989.
Disposició addicional desena. Manual funcional d’ocupacions professionals tipus
El Govern, a proposta de la Secretaria d’Estat de Funció Pública, haurà d’aprovar, en el termini d’un any a partir de la publicació de la present Llei, el Manual funcional d’ocupacions professionals tipus.
Disposició transitòria primera. Complement d’absorció
Els funcionaris als quals sigui d’aplicació el nou sistema retributiu previst en aquesta Llei conservaran les retribucions fixes que perceben en l’actualitat amb l’excepció de l’antiguitat, que es respectarà d’acord amb el que estableix la disposició transitòria segona; per aquest motiu, es crea un complement d’absorció que recollirà les diferències salarials que existeixin, a favor del funcionari, derivades de l’estructura retributiva anterior.
El complement d’absorció, per la seva naturalesa, serà compensable i absorbible, conforme als criteris que, d’acord amb els intervals retributius i el grau d’absorció, estableixi la Llei de pressupost per a cada exercici; la compensació i l’absorció esmentades es faran efectives amb els increments futurs dels conceptes del nou sistema, i quan es promocioni a places de llocs de treball de nivell superior al de la plaça de què cada persona sigui titular.
El complement d’absorció haurà de figurar a la nòmina amb aquest nom i es percebrà en tretze pagaments de la mateixa quantia.
Disposició transitòria segona. Complement personal d’antiguitat
Es reconeixerà als funcionaris en servei actiu el temps de servei prestat amb anterioritat a l’entrada en vigor del nou sistema retributiu, mitjançant un complement personal d’antiguitat.
Al personal que fins a la data d’entrada en vigor de la Llei se li hagi calculat l’antiguitat mitjançant triennis, li correspondrà un complement personal d’antiguitat que incorporarà les quanties següents:
La quantia total reconeguda per antiguitat amb inclusió de l’últim trienni reconegut.
La quantia que generi el proper trienni al qual tingui dret, calculada amb dues fórmules diferents:
Pel període transcorregut abans de l’aprovació de la Llei s’aplicarà el càlcul d’acord amb la normativa anterior.
Pel període transcorregut després de l’aprovació de la Llei s’aplicarà el càlcul d’acord amb la present Llei.
Al personal que, fins a l’aprovació de la Llei, se li hagi calculat l’antiguitat mitjançant quadriennis i quinquennis, li correspondrà un complement personal d’antiguitat per les quantitats següents:
Quantia reconeguda per antiguitat fins a l’últim quadrienni o quinquenni reconegut.
Quantia que resulti d’aplicar el càlcul següent:
Pel temps transcorregut des de l’últim quadrienni o quinquenni reconegut fins a la data d’entrada en vigor de la Llei, s’aplicarà la normativa anterior. A partir de l’entrada en vigor de la present Llei s’iniciarà un nou còmput del temps de servei, mitjançant triennis i conforme al sistema previst per la Llei.
El complement personal d’antiguitat, haurà de figurar amb aquesta denominació dins la nòmina i s’abonarà en tretze pagaments de la mateixa quantia.
Disposició transitòria tercera. Absorció del complement de reconeixement de la funció directiva
Per als directors als quals per aplicació del nou sistema retributiu hagi estat assignat un complement d’absorció, i als quals una vegada cessat en el seu càrrec, se’ls reconegui el complement de reconeixement de la funció directiva, segons el previst en l’article 35 les quanties d’aquest últim complement reduiran les que els corresponen pel complement d’absorció.
Disposició transitòria quarta. Dels directors dels cossos especials
Els funcionaris que ocupin places de llocs de treball de director en algun dels cossos especials esmentats en l’article 16, mantenen les condicions específiques del cos especial on estiguin adscrits a l’entrada en vigor de la Llei, fins a la data de la jubilació.
Disposició transitòria cinquena. Complement específic
Els funcionaris dels cossos especials que, a l’entrada en vigor de la Llei, ocupin places de llocs de treball que tinguin assignada una retribució per complement específic, mantindran la retribució d’aquest complement quan canviïn a una altra plaça d’un altre lloc de treball, tant del cos general com d’un altre cos especial que tingui assignat un complement específic inferior; tot i això, les quanties que es garanteixen s’integraran en els complements corresponents a cada cos, d’acord amb el que estableix l’article 62 de la present Llei i, en el cas de superar la retribució màxima de tots els complements, l’excés resultant passarà a formar part del complement d’absorció.
En aquests casos, l’excés resultant no estarà subjecte a la disposició transitòria primera.
Disposició transitòria sisena. Complement de responsabilitat addicional
Els funcionaris que, a l’entrada en vigor de la Llei, ocupin places de llocs de treball que tinguin assignades retribucions per complement de responsabilitat addicional, mantindran la retribució d’aquest complement quan canviïn a una altra plaça d’un lloc de treball que no tingui assignat aquest complement, solament en els casos en què aquest complement hagi estat inclòs per al càlcul de la seva posició retributiva.
Les quanties que es garanteixen s’integraran en els complements corresponents a cada cos, d’acord amb el que estableix l’article 63 de la present Llei i, en el cas de superar la retribució màxima de tots els complements, l’excés resultant passarà a formar part del complement d’absorció.
En aquests casos, l’excés resultant no estarà subjecte a la disposició transitòria primera.
Disposició transitòria setena. Comissió de serveis
Els funcionaris que, a l’entrada en vigor de la Llei, ocupin llocs de treball en situació de comissió de serveis, tenen un període de tres anys per optar:
Retornar a la plaça del lloc de treball del qual provenien.
Adscriure’s definitivament a la plaça del lloc de treball que estiguin ocupant en comissió de serveis. En aquest supòsit, únicament percebran les retribucions que estiguin assignades al lloc de treball referit.
Disposició transitòria vuitena. Normativa de la funció pública de l’Administració de justícia
Els treballadors que, a l’entrada en vigor de la Llei, estiguin prestant servei amb caràcter eventual, continuaran vinculats a l’Administració de justícia d’acord amb el contingut dels seus contractes de treball respectius, i els seran aplicables les disposicions vigents en el moment de la formalització dels contractes.
Les noves contractacions d’agents de l’Administració i els nomenaments de personal de relació especial hauran de realitzar-se d’acord amb el que estableixen els títols I i III.
Abans del 31 de desembre del 2002, s’haurà d’aprovar en l’Administració de justícia la normativa de la seva funció pública pròpia en tot allò no regulat pels títols I, III, i els articles del títol II que els són aplicables directament.
Fins que no s’aprovi en l’Administració de justícia la normativa de la seva funció pública pròpia, seran aplicables als seus funcionaris, a més de les normes a les quals fa referència l’article 96, les que fins a la data s’hagin aplicat en el seu àmbit respectiu.
No obstant això, l’òrgan de govern de l’Administració de justícia podrà decidir que, fins que no s’aprovi la seva normativa, s’apliqui als seus funcionaris, en allò que sigui procedent, el contingut del títol II. L’acord que ho decideixi haurà de ser publicat en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Si s’exhaureix el termini al qual es refereix el número 2 de la present disposició sense que s’hagi procedit a aprovar en l’Administració de justícia la normativa de la seva funció pública pròpia, el règim estatutari d’aplicació als seus funcionaris haurà de ser el previst en la present Llei.
Disposició transitòria novena. Normativa de la funció pública dels comuns
Els treballadors que, a l’entrada en vigor de la Llei, estiguin prestant servei amb caràcter eventual, continuaran vinculats als comuns d’acord amb el contingut dels seus contractes de treball respectius, i els seran d’aplicació les disposicions vigents en el moment de la formalització dels contractes.
Les noves contractacions d’agents de l’Administració i els nomenaments de personal de relació especial hauran de realitzar-se d’acord amb el que estableixen els títols I i III.
Abans del 31 de desembre del 2002, els comuns hauran d’aprovar la normativa de la seva funció pública pròpia en tot allò no regulat pels títols I, III, i els articles del títol II que els són aplicables directament.
Fins que cadascun dels comuns no aprovi la normativa de la seva funció pública pròpia, seran aplicables als seus funcionaris, a més de les normes a les quals fa referència l’article 98, les que fins a la data s’hagin aplicat en els seus àmbits respectius.
No obstant això, els òrgans de govern dels comuns podran decidir que, fins que no aprovin la seva normativa, s’apliqui als seus funcionaris, en allò que sigui procedent, el contingut del títol II. L’acord que ho decideixi haurà de ser publicat en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Si s’exhaureix el termini al qual es refereix el número 2 de la present disposició sense que el comú corresponent hagi procedit a aprovar la normativa de la seva funció pública pròpia, el règim estatutari d’aplicació als seus funcionaris haurà de ser el previst en la present Llei.
Disposició transitòria desena. Normativa dels organismes autònoms i entitats parapúbliques
Abans del 31 de desembre del 2002, s’haurà d’aprovar la normativa relativa al personal, que sigui necessària per un funcionament correcte dels organismes autònoms i les entitats parapúbliques.
Disposició derogatòria
Queden derogades totes les disposicions de rang igual o inferior que s’oposin a l’establert en la present Llei.
Disposició final
Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.”
Cosa que es fa pública per a coneixement general.
Andorra la Vella, 21 de juny del 2017
Antoni Martí Petit / Cap de Govern
Document associat
Annex.pdf
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.