LegalizeDecret legislatiu del 25-10-2017 de publicació del text refós de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre de 1998
Vist l’article 59 de la Constitució andorrana, segons el qual, mitjançant llei, el Consell General pot delegar l’exercici de la funció legislativa en el Govern;
Vista la delegació legislativa a favor del Govern establerta en la disposició final segona de la Llei 17/2016, del 30 de novembre, qualificada de modificació de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, segons les quals s’encomana al Govern que publiqui en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el text consolidat de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, i el text consolidat de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre de 1998;
Vist que en compliment del que preveu la disposició final segona de la Llei 17/2016, es refon en aquest Decret legislatiu, en primer lloc, el contingut de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre de 1998, on s’inclouen les modificacions que dimanen de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional, del 29 de desembre del 2000, així com de les Lleis 10/2005, 16/2008, 87/2010, 19/2012, 19/2013, 17/2014, 40/2014 i 17/2016;
Vist que, d’altra banda, es reprenen de forma ordenada les disposicions transitòries i final de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre de 1998, i les disposicions finals de les Lleis 10/2005, 16/2008, 87/2010, 19/2012, 19/2013, 17/2014, 40/2014 i 17/2016; i, al mateix temps, per tal de garantir la claredat en la consulta d’aquest Decret legislatiu i preservar la seguretat jurídica, es fa constar per a cadascuna d’aquestes disposicions de quina de les lleis esmentades porta causa;
Ateses les consideracions esmentades, a proposta del ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, el Govern, en la sessió del 25 d’octubre del 2017, aprova aquest Decret legislatiu amb el contingut següent:
Decret
Article únic
S’aprova la publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra del text refós de Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre de 1998, que entrarà en vigor l’endemà de ser-hi publicat.
Disposició derogatòria
Es deroga el Decret legislatiu del 22-04-2015 de publicació del text refós de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre de 1998.
Cosa que es fa pública per a coneixement general.
Andorra la Vella, 25 d’octubre del 2017
Antoni Martí Petit / Cap de Govern
Text refós de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre de 1998
Títol preliminar. L’Administració de la justícia penal
Capítol I. Disposicions preliminars
Article 1
Ningú no pot ser condemnat per una infracció penal si no és de conformitat amb les disposicions del present Codi o les lleis especials i mitjançant sentència dictada pel tribunal competent.
En tot tipus de procediment s’han de respectar les regles de la bona fe. No produeixen efecte les proves obtingudes, directament o indirectament, violant els drets o les llibertats fonamentals.
Els batlles i els tribunals han de resoldre sempre, i amb l’exposició de fets i la fonamentació en dret, sobre les pretensions que siguin formulades. La desestimació per motius formals només es pot produir per les causes previstes a la llei.
Article 2
La facultat d’administrar justícia en matèria criminal, jutjant i fent executar el que hagi estat jutjat, correspon exclusivament al Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, al Tribunal de Corts, als seus magistrats i als batlles, sense perjudici de la competència que correspongui a altres òrgans internacionals en virtut dels tractats corresponents establerts d’acord amb el que disposa l’article 65 de la Constitució.
Article 3
La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra coneix del recurs d’apel·lació contra les resolucions del Tribunal de Corts dictades en primera instància, així com del recurs d’apel·lació contra les resolucions dictades pel batlle instructor en fase d’execució de les ordenances penals, en els casos previstos per la llei.
Igualment coneix, en judici oral i públic, de totes les causes seguides per infraccions penals comeses per membres del Consell General, de la Sindicatura i del Govern, i per batlles o magistrats, i executa les resolucions judicials que hagin recaigut sobre aquestes infraccions.
El Ple del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, exclosos els magistrats adscrits a la Sala Penal, coneix del recurs d’apel·lació contra les resolucions judicials del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra dictades en primera instància en les causes esmentades al segon paràgraf de l’apartat anterior.
El Tribunal de Corts coneix, en composició col·legiada, en judici oral i públic, de totes les causes seguides per delictes majors i menors, i executa les resolucions judicials que ha pronunciat sobre aquests delictes. També coneix, en composició unipersonal, en judici oral i públic, de totes les causes seguides per contravencions penals, i executa les resolucions judicials que ha pronunciat en aquesta matèria.
Igualment coneix, de forma unipersonal, del recurs d’apel·lació contra les resolucions dictades pel batlle instructor, en els casos i les formes previstos per la llei.
El Ple del Tribunal de Corts, salvat el cas de delicte flagrant, és competent per acordar la detenció i el processament dels membres del Consell General, de la Sindicatura i del Govern, si són considerats responsables penalment durant la durada del seu mandat, així com dels batlles i magistrats, sense perjudici que la instrucció de la causa sigui a càrrec d’un magistrat del Tribunal.
La instrucció de les causes, per a tota classe d’infraccions, la porta a terme un batlle, sense perjudici del que preveu el paràgraf segon de l’article 48 de la Llei qualificada de la Justícia.
El Batlle instructor també és competent per conèixer, pel procediment d’ordenança penal, de les infraccions ressenyades a l’article 163 d’aquest Codi, així com per procedir a executar-les.
Article 4
Els tribunals penals són competents per resoldre les qüestions civils i administratives prejudicials suscitades per raó dels fets delictius quan apareguin íntimament lligades al fet punible de manera que sigui impossible la seva separació. El tribunal resol sempre aplicant les normes civils o administratives a les qüestions prejudicials.
Malgrat el que disposa el paràgraf anterior, si la qüestió prejudicial és determinant de la culpabilitat o de la innocència, o per constatar l’existència del delicte, el Tribunal Penal o, si escau, el batlle instructor, ha de suspendre el procediment fins que la jurisdicció competent resolgui la qüestió, si ja s’ha interposat. Si no s’ha interposat, el tribunal o el batlle instructor, segons escaigui, atorga a les parts el termini d’un mes per fer-ho davant la jurisdicció competent. Transcorregut aquest termini, que no es pot atorgar més d’una vegada en el marc del mateix procediment, i sense que cap de les parts acrediti haver-ho fet, s’aixeca la suspensió i continua el procediment, i el Tribunal Penal resol sobre la mateixa qüestió.
Capítol II. Del Ministeri Fiscal
Article 5
El Ministeri Fiscal té la funció de promoure l’acció de la justícia, vetllar pel manteniment de l’ordre jurídic i demanar davant la jurisdicció penal l’aplicació de la llei, per a la salvaguarda i la satisfacció dels interessos de la societat.
A tal fi, aquest exerceix els mitjans i les accions que les lleis estableixen, formula l’acusació o exerceix l’acció civil, o bé s’hi oposa segons el que correspongui legalment; pot intervenir directament en el procés penal per tal de sol·licitar les diligències més adequades per a l’esbrinament del delicte i de la persona que pugui ser-ne responsable, i vetlla pel compliment estricte de les sentències recaigudes en les causes en les quals hagi estat part.
Quan el Ministeri Fiscal tingui coneixement d’un fet que pot ser constitutiu de delicte o contravenció penal, exerceix l’acció penal, sense perjudici de les facultats dels batlles per actuar d’ofici.
Article 6
En els delictes als quals es refereix l’article 16, el Ministeri Fiscal, una vegada formulada la denúncia o la querella, segons escaigui, per la persona ofesa o el seu representant legal, actua de conformitat amb el que estableix l’article 5.
Capítol III. De les recusacions i les excuses
Article 7
Els batlles i els magistrats han d’abstenir-se, i en cas de no fer-ho poden ser recusats, en els supòsits següents: matrimoni o situació de fet equivalent, o parentiu fins al quart grau amb qualsevol de les parts, el seu advocat o el representant del Ministeri Fiscal; ser o haver estat tutor, advocat o procurador de qualsevol de les parts; estar o haver estat denunciat, acusat o demandat per qualsevol de les parts, llevat que la denúncia, acusació o demanda no hagi estat admesa o hagi estat rebutjada per manca manifesta de fonamentació; tenir o haver tingut qualsevol relació jurídica, mercantil o econòmica amb qualsevol de les parts o els seus advocats; tenir plet civil pendent amb qualsevol de les parts o el seu advocat; tenir amistat o enemistat manifesta amb qualsevol de les parts o els seus advocats; tenir interès directe en l’objecte del plet; ser el superior jeràrquic d’una de les parts en litigi.
No poden fer sala conjuntament aquells batlles o magistrats que estiguin units per vincle matrimonial o situació de fet equivalent, ni aquells que tinguin entre ells parentiu fins al segon grau de consanguinitat o d’afinitat.
Poden recusar el Ministeri Fiscal, l’encausat, el processat, l’actor civil o l’acusador particular, el responsable civil o els seus advocats. La recusació ha de ser proposada tan aviat com es tingui coneixement de l’existència de la causa en què es fonamenta i, en cas contrari, no és admesa a tràmit. Contra aquesta decisió no es pot interposar recurs, sense perjudici que la recusació es pugui plantejar per mitjà dels altres recursos i remeis jurisdiccionals al seu abast.
El president dels batlles i els dels tribunals respectius han de ser informats pel batlle o magistrat que hagi decidit abstenir-se de les seves motivacions i decidirà sobre la procedència de la seva admissió. Quan el president dels batlles s’abstingui ho ha de notificar al batlle més antic i al més jove en el càrrec, adscrits a la secció afectada, els quals han de decidir sobre la procedència de la seva admissió. Quan el president del tribunal s’abstingui ho ha de notificar als altres magistrats, els quals han de decidir sobre la procedència de la seva admissió.
El Tribunal Superior resol sobre les recusacions dels membres del Tribunal de Corts, i aquest, sobre les dels batlles. Si la recusació s’adreça a un membre del Tribunal Superior, l’ha de resoldre una secció de tres membres de la qual no pot formar part el recusat.
Per mentre se substanciï la recusació, el magistrat recusat s’ha d’abstenir d’entendre la causa. Quan es tracti d’un batlle, el substitueix en la instrucció el batlle següent en el torn.
Article 8
Els membres del Ministeri Fiscal queden sotmesos al mateix règim de responsabilitats i incompatibilitats que aquesta Llei estableix per als batlles i els magistrats.
La decisió d’abstenció és apreciada personalment pels membres del Ministeri Fiscal. Les parts que intervenen en un afer poden requerir, de forma motivada, l’abstenció d’un fiscal. Si es tracta d’un fiscal adjunt, la qüestió és resolta pel fiscal general. Si es tracta del fiscal general, és resolta pel Consell Superior de la Justícia. Contra la decisió no es pot interposar cap mena de recurs.
Capítol IV. Dels advocats
Article 9
Poden actuar davant els tribunals penals els advocats andorrans o legalment residents al Principat degudament inscrits com a advocats en exercici al Col·legi d’Advocats d’Andorra.
Article 10
Per a cada incorporació d’un advocat al Col·legi d’Advocats d’Andorra aquest ha de trametre al Tribunal Superior de Justícia d’Andorra la documentació acreditativa d’haver obtingut les autoritzacions administratives necessàries i la inscripció prèvia al Col·legi. El president del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en dóna trasllat al Ministeri Fiscal perquè n’informi dins el termini de tretze dies, i si dins el termini d’uns altres tretze dies no es dicta resolució, s’entén admès a actuar davant els tribunals andorrans, i el Col·legi d’Advocats d’Andorra procedeix a donar-lo d’alta definitivament.
La defensa en judici dels interessos de l’Estat andorrà correspon als advocats andorrans adscrits al Gabinet Jurídic del Govern, això sense perjudici que el Govern pugui contractar els serveis d’advocats inscrits al Col·legi d’Advocats en casos determinats.
Article 11
Els advocats han de respectar el secret professional, entès com aquell principi moral i jurídic que els situa en l’obligació i el dret ineludibles de no revelar cap fet ni document del que tinguin coneixement per raó de la seva funció, i de no poder ser obligats a declarar sobre els mateixos.
Els tribunals han de comunicar al Col·legi d’Advocats qualsevol fet constitutiu d’infracció a les normes professionals, sense perjudici de les sancions penals que el mateix fet pugui comportar.
Article 12
Per a l’exercici del dret a la defensa reconegut als paràgrafs anteriors, els processats són defensats per un advocat, i se’ls en designa un d’ofici si no n’han nomenat. La defensa d’ofici té caràcter gratuït únicament per a les persones que acreditin la seva situació de pobresa o insolvència, declarada per un batlle o un tribunal.
Llevat d’aquest cas, el processat té l’obligació d’abonar la suma que el Govern satisfaci en concepte d’honoraris a l’advocat d’ofici, la qual forma part de les despeses judicials, sense perjudici que l’advocat pugui reclamar igualment un complement d’honoraris a la persona interessada. Aquesta obligació d’abonament per part del processat s’estableix en els termes que prevegin les normes reglamentàries aplicables.
Article 13
Els advocats a qui correspongui la defensa d’ofici no poden excusar-se’n sense motiu personal i just degudament apreciat pel degà del Col·legi d’Advocats.
Títol primer. L’acció penal i l’acció civil
Capítol únic
Article 14
L’acció penal per delicte o contravenció penal és pública. El Ministeri Fiscal l’exerceix en tots els casos en els quals la llei no requereix la instància de la part agreujada o ofesa.
No són part en el procediment els denunciants o els perjudicats que no s’hagin constituït formalment en acusació particular o privada, o en actor civil.
L’exercici de l’acció penal pels perjudicats o els ofesos per la infracció perseguible d’ofici o perseguible prèvia denúncia, comporta obligatòriament la presentació de la querella corresponent, en la forma prevista a l’article 39, la constitució en acusació particular, la designació d’advocat i de domicili al Principat i, posteriorment, la petició de pena concreta contra l’autor i els altres partícips de la infracció en el moment de la qualificació jurídica de la causa.
La constitució en acusació particular pot produir-se en qualsevol moment de la instrucció de la causa fins que no s’hagi dictat aute de conclusió del sumari.
Les associacions i les corporacions legalment constituïdes poden exercir les accions penals i civils per a la defensa dels interessos col·lectius que representen. Aquestes persones jurídiques actuen per mitjà del seu representant legal.
Article 15
Qualsevol ciutadà andorrà amb plenitud de drets civils i sense antecedents penals que vulgui exercir l’acció popular pot constituir-se en acusació particular mitjançant la presentació de la querella corresponent, en aquells sumaris seguits per delictes perseguibles d’ofici.
Article 16
L’acció penal derivada dels delictes o contravencions penals a què fan referència els articles 168, 179.2, 193, 232 i 515 del Codi penal requereix la denúncia o la querella prèvies de la persona ofesa, del seu representant legal o, en els supòsits establerts, del Ministeri Fiscal, que haurà de ponderar els interessos concurrents. L’exercici de l’acció penal per part dels perjudicats comporta els mateixos requisits que per als delictes perseguibles d’ofici a què fa referència l’article 14 d’aquesta Llei.
En aquests delictes, de caràcter semipúblic, el perdó de la persona ofesa no extingeix l’acció ni la responsabilitat penal.
L’acció penal derivada dels delictes a què fan referència els articles 179.1 i 479 del Codi penal requereix la interposició prèvia de querella de la persona perjudicada o del seu representant legal.
En aquests delictes, de caràcter privat, l’exercici de l’acció penal s’efectua com a acusació privada, en la forma i en les condicions de l’article 14, i la renúncia a l’acció penal feta en qualsevol estat del procediment comporta l’extinció i l’arxiu de la causa.
Article 17
Admesa la denúncia o la querella, el batlle inicia immediatament la instrucció del sumari, i en dóna coneixement al Ministeri Fiscal; procedeix de la mateixa manera quan ha d’actuar d’ofici.
Article 18
L’acció civil pot ser exercida per tota persona que hagi sofert danys i perjudicis causats pel delicte o la contravenció penal. Pot intentar-se conjuntament amb la penal o, separadament, en judici civil. En aquest darrer cas no es pot exercir l’acció civil fins que hagi estat resolta l’acció penal per sentència ferma o es dicti aute de sobreseïment definitiu o provisional.
La constitució en actor civil pot produir-se en qualsevol moment del procediment fins al darrer dia del termini concedit al Ministeri Fiscal per presentar l’escrit de qualificació jurídica.
Tota persona que exerceixi l’acció civil ha de manifestar-ho, i designar advocat i domicili al Principat on se li puguin fer les notificacions degudes.
En la primera declaració s’assabenta el perjudicat del contingut d’aquest article.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.