LegalizeDecret legislatiu del 7-02-2018 de publicació del text refós de la Llei d’accessibilitat
Vist l’article 59 de la Constitució andorrana, segons el qual, mitjançant llei, el Consell General pot delegar l’exercici de la funció legislativa en el Govern;
Vist que el Consell General en la seva sessió del dia 30 de novembre del 2017 aprovà la Llei 27/2017, del 30 de novembre, de mesures urgents per a l’aplicació del Conveni relatiu als drets de les persones amb discapacitat, fet a Nova York el 13 de desembre del 2006;
Vist que els articles 16, 17 i 18 de la Llei 27/2017, del 30 de novembre, de mesures urgents per a l’aplicació del Conveni relatiu als drets de les persones amb discapacitat, fet a Nova York el 13 de desembre del 2006, modifiquen alguns articles de la Llei d’accessibilitat;
Vista la delegació legislativa a favor del Govern establerta en la disposició final catorzena de la Llei 27/2017, del 30 de novembre, de mesures urgents per a l’aplicació del Conveni relatiu als drets de les persones amb discapacitat, fet a Nova York el 13 de desembre del 2006, segons la qual s’encarrega al Govern que en el termini màxim de tres mesos a comptar de l’entrada en vigor de la Llei esmentada publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el text refós de la Llei d’accessibilitat, del 6 d’abril de 1995, incloent-hi totes les modificacions aportades a la Llei fins a la data;
D’acord amb l’habilitació citada, s’ha procedit a integrar en un text únic les modificacions introduïdes a la Llei d’accessibilitat, del 6 d’abril del 1995, per la Llei 27/2017, del 30 de novembre, de mesures urgents per a l’aplicació del Conveni relatiu als drets de les persones amb discapacitat, fet a Nova York el 13 de desembre del 2006. S’ha reprès les disposicions addicionals, transitòries i finals de la Llei d’accessibilitat, del 6 d’abril del 1995. Per tal de garantir la claredat en la consulta d’aquest decret i preservar la seguretat jurídica, es fa constar per a aquestes disposicions que porten causa de la Llei d’accessibilitat, del 6 d’abril del 1995;
Ateses les consideracions esmentades, a proposta del ministre d’Ordenament Territorial, el Govern, en la sessió del 7 de febrer del 2018, aprova aquest decret legislatiu amb el contingut següent:
Article únic
S’ordena la publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra del text refós de la Llei d’accessibilitat, del 6 d’abril del 1995, modificada per la Llei 27/2017, del 30 de novembre, de mesures urgents per a l’aplicació del Conveni relatiu als drets de les persones amb discapacitat, fet a Nova York el 13 de desembre del 2006, que s’insereix a continuació.
Disposició final
Aquest decret entra en vigor el mateix dia de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Cosa que es fa pública per a coneixement general.
Andorra la Vella, 7 de febrer del 2018
Antoni Martí Petit / Cap de Govern
Text refós de l’articulat i de les disposicions transitòries de la Llei d’accessibilitat, del 6 d’abril del 1995, modificada per la Llei 27/2017, del 30 de novembre
Capítol I. Disposicions generals
Article 1. Objecte
Aquesta Llei té com a objectiu garantir l’accessibilitat d’aquelles persones que, per raons d’edat o per un impediment, tenen reduïda la mobilitat o la comunicació de forma temporal o permanent, per tal de permetre que tothom sense cap tipus de discriminació pugui viure i moure’s de la forma més independent i natural possible en tots els àmbits de la societat.
Article 2. Definicions
2.1 Als efectes d’aquesta Llei s’entén per accessibilitat aquella característica de l’entorn i de la societat que garanteix una qualitat de vida a les persones amb mobilitat reduïda en condicions d’igualtat amb la resta de la població.
2.1.1. Als efectes d’aquesta Llei s’entén per accessibilitat a l’entorn la possibilitat d’accedir i utilitzar amb normalitat l’entorn natural, l’entorn urbà, l’entorn edificat, els mitjans de transport i els sistemes de comunicació per part de tothom.
Per tant, l’accessibilitat a l’entorn es classifica en:
- Accessibilitat a l’entorn natural (AN), entesa com aquella qualitat que permet accedir i utilitzar amb normalitat els espais naturals que s’especifiquen en aquesta Llei.
- Accessibilitat a l’entorn urbà (AU), entesa com aquella qualitat que permet accedir i utilitzar amb normalitat les vies i els espais exteriors d’ús públic.
- Accessibilitat a l’entorn edificat (AE), entesa com aquella qualitat que permet accedir i utilitzar amb normalitat l’interior dels espais als edificis i els locals d’ús públic i a edificació privada, en els termes que aquesta Llei estableix.
- Accessibilitat als mitjans de transport (AT), entesa com aquella qualitat que facilita la utilització dels mitjans de transport a les persones amb mobilitat reduïda.
- Accessibilitat als sistemes de comunicació (AC), entesa com aquella qualitat que permet que tothom, àdhuc les persones amb alguna deficiència sensorial, tingui accés a la comunicació oral i a la informació escrita, especialment quan s’efectua per mitjans de comunicació públics.
2.1.2. Als efectes d’aquesta Llei s’entén per accessibilitat social el conjunt d’actituds i comportaments socials i personals positius vers l’equiparació d’oportunitats i la integració social de les persones amb limitacions de mobilitat o d’altre tipus, prevenint qualsevol tipus de discriminació.
2.1.3. El disseny universal és la qualitat dels productes, entorns, programes i serveis que fan que puguin ser utilitzats per totes les persones, tant com sigui possible, sense necessitat que siguin adaptats o que tinguin un disseny especialitzat. Els productes elaborats d’acord amb els criteris de disseny universal han de ser accessibles, comprensibles i fàcils d’utilitzar. El disseny universal no exclou els productes de suport per a grups particulars de persones amb discapacitat, quan els necessitin.”
Article 3. Classificació de l’entorn segons el grau d’accessibilitat
L’entorn es classifica, segons el grau d’accessibilitat, en:
Adaptat: és aquell entorn que permet la completa utilització de tots els espais, les instal·lacions i/o els serveis per tothom, àdhuc per les persones amb mobilitat reduïda.
Practicable: és aquell entorn en què els espais, les instal·lacions i/o els serveis, malgrat no reunir tots els paràmetres tècnics per fer-lo adaptat, permeten que, de forma autònoma, persones amb mobilitat reduïda l’utilitzin.
Transformable: és aquell entorn que té la possibilitat tècnica, física i espacial que li permet, en cas de necessitat, sotmetre’s amb facilitat a una adaptació per esdevenir adaptat o, almenys, practicable.
Article 4. Àmbit d’aplicació general i graus d’accessibilitat
D’acord amb la gradació de l’accessibilitat i la classificació de l’entorn establerts als articles anteriors, l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei és el següent:
A. Han de ser adaptats:
A.1. El resultat del disseny i l’execució de determinats accessos, itineraris i serveis en espais naturals.
A.2. El resultat del disseny i l’execució dels plans urbanístics.
A.3. El resultat del disseny i l’execució d’obres de nova planta, l’ampliació, la reforma o el canvi d’ús dels edificis i locals d’ús o concurrència pública, amb independència que la titularitat i/o la gestió sigui d’una entitat pública, privada o persona individual, pel que fa als espais, les instal·lacions i/o els serveis que s’especificaran per reglament.
A.4. Els edificis amb reserva d’habitatges especialment adreçats a persones amb dificultats de mobilitat.
A.5. Els mitjans de transport públic individuals i col·lectius, en els termes que estableix l’article 13.2.
B. Han de ser practicables:
B.1. El resultat del disseny i l’execució d’obres de nova planta, l’ampliació, la reforma o el canvi d’ús dels edificis i locals d’ús o concurrència pública, amb independència que la titularitat i/o la gestió sigui d’una entitat pública, privada o persona individual, pel que fa als espais, les instal·lacions i/o els serveis que s’especificaran per reglament.
B.2. El resultat del disseny i l’execució d’obres de nova planta, l’ampliació i la reforma dels elements comuns dels edificis plurifamiliars d’habitatges, que s’especificaran per reglament.
C. Han de ser transformables:
C.1. Els espais, les instal·lacions i els serveis per als quals, d’acord amb la present Llei, no s’exigeix que siguin adaptats o practicables, sempre que la transformació no exigeixi solucions de difícil execució o l’aportació de mitjans econòmics desproporcionats.
Títol I. de l’accessibilitat integral Capítol I. Accessibilitat als espais naturals
Article 5. Àmbit d’aplicació
L’accessibilitat als espais naturals comprèn el conjunt de mesures que han de permetre l’accés al medi natural a tothom, fins i tot a les persones amb mobilitat reduïda, tenint, però, en compte les limitacions que imposa l’orografia del Principat d’Andorra.
L’accessibilitat als espais naturals és d’aplicació als accessos i els espais de serveis als parcs naturals, als espais protegits i a les estacions d’esquí.
Article 6. Característiques d’accessibilitat
Als accessos i als espais d’ús públic compresos a l’article anterior, els són d’aplicació les normes tècniques que fixi el Govern per reglament.
Els vehicles que portin la targeta d’accessibilitat que regula l’article 14 d’aquesta Llei tenen el dret d’utilitzar els accessos de serveis als espais esmentats a l’article anterior. Aquesta autorització de circulació es fa extensible, en els termes que s’estableixin de comú acord entre el Govern i els comuns, a les zones d’accés restringit a vehicles en parcs i espais naturals protegits.
Amb l’objectiu de fer accessibles els espais naturals a les persones amb mobilitat reduïda, els remuntadors mecànics de les estacions d’esquí han de preveure mecanismes de parada o d’altres que en facilitin l’ús i garanteixin l’accés als espais d’oci.
Els edificis de serveis dels parcs naturals han de complir el que disposa aquesta Llei per als edificis d’ús públic. Igualment han de disposar de mecanismes d’informació que facilitin la percepció de l’entorn natural a les persones amb mobilitat reduïda o disminució sensorial.
Capítol II. Accessibilitat a l’entorn urbà
Article 7. Àmbit d’aplicació
En el disseny i l’execució del planejament urbanístic, així com en els nous projectes d’obres ordinàries, el Govern i els comuns, en l’àmbit de les seves competències, han de garantir l’accessibilitat a les vies, els parcs i els espais exteriors d’ús públic.
Les traves a la mobilitat en l’entorn urbà poden produir-se en:
Els elements de la urbanització, entesos com qualsevol component de les obres d’urbanització, inclosos la pavimentació, el sanejament, el clavegueram, la distribució d’energia elèctrica, l’enllumenat públic, el proveïment i la distribució d'aigua, la jardineria i tots aquells que materialitzen els plans urbanístics.
Per tant, les normes de disseny urbà accessible afecten els itineraris de vianants, els paviments, els guals en passos de vianants, les escales, les rampes, els sanitaris públics, els aparcaments i els altres elements d’urbanització.
El mobiliari urbà, entès com el conjunt d’elements o objectes superposats o bé adossats als elements de la urbanització o l’edificació, de manera que la seva modificació o el seu trasllat no alteri substancialment l’entorn urbà.
Les normes de disseny i la ubicació del mobiliari urbà afecten, doncs, els semàfors, els pals de senyalització, els elements de protecció i senyalització d’obres, les cabines telefòniques, les fonts públiques, les papereres, les veles, les marquesines, els quioscos i qualsevol altre objecte de naturalesa anàloga.
Article 8. Característiques d’accessibilitat
En el disseny i l’execució dels elements d’urbanització i en el disseny i la ubicació del mobiliari urbà s’han de complir els requisits d’accessibilitat que s’especifiquin per reglament.
Qualsevol tipus d’obra a la via pública ha de senyalitzar-se i protegir-se de forma que les persones amb dificultats sensorials puguin detectar fàcilment l’obstacle.
En períodes d’acumulació de neu o gel a les voreres, s’han de respectar espais lliures, com a mínim, de les dimensions previstes per als itineraris de vianants, als guals en passos de vianants.
El Govern ha d’establir reglamentàriament les característiques de les senyalitzacions per obres i les dels senyals acústics dels semàfors.
Capítol III. Accessibilitat a l’entorn edificat Secció primera. Edificis i locals d’ús públic.
Article 9. Àmbit d’aplicació
Tots els edificis i els locals d’ús públic de nova construcció o aquells existents afectats per obres de reforma, ampliació o canvi d’ús han de ser accessibles en el grau exigit pel reglament d’aquesta Llei.
Als efectes del que disposa l’apartat anterior s’entén per obres de reforma o ampliació aquelles que introdueixen modificacions substancials, segons el criteri de les administracions públiques que intervinguin preceptivament en l’atorgament del permís d’obra.
Article 10. Característiques d’accessibilitat
En el disseny i l’execució d’obres de nova construcció, d’ampliació, de reforma o de canvi d’ús, s’han de complir els requisits d’accessibilitat definits al reglament d’aplicació.
Són criteris de referència per a l’elaboració del reglament, pel que fa a aquesta secció, les característiques següents:
- almenys un dels accessos a l’interior de l’edifici o el local ha de ser accessible en el grau que li correspon.
- quan es tracti d’un conjunt d’edificis, de locals i d’instal·lacions, almenys un dels itineraris de vianants que els uneix entre si i amb la via pública ha de ser accessible en el grau que li correspon.
- s’entén que la mobilitat interior s’ha de garantir dins les àrees d’ús públic de l’edifici o el local i entre l’una i l’altra. Els desnivells que es presentin en els elements de comunicació horitzontal s'han de resoldre mitjançant una rampa. La comunicació vertical s’ha de resoldre mitjançant aparells elevadors, si bé s’admet la rampa com a solució exclusiva fins a l’alçada màxima d’una planta.
Secció segona. Edificis d’habitatges
Article 11. Habitatges adaptats
Amb l’objectiu de garantir l’accés a l’habitatge a les persones amb mobilitat reduïda, els habitatges socials i aquells que els comuns o el Govern financin directament o indirecta, han de tenir almenys un 2 % dels habitatges adaptats i destinats a persones amb mobilitat reduïda. En aquests casos han de reunir totes les condicions d’accessibilitat a què obligui el reglament.
Als habitatges de lloguer, si una persona que hi viu té greus problemes de mobilitat, l’arrendatari pot realitzar, en els termes i la forma establerts per la Llei d’arrendaments de finques urbanes, les obres indispensables per tal d’adaptar-lo.
Per poder realitzar l’adaptació dels elements comuns de l’edifici on viu una persona amb discapacitat perquè siguin accessibles, s’han de tenir en compte els criteris del disseny universal i cal la conformitat del propietari o, si escau, de la comunitat de propietaris, d’acord amb la normativa aplicable. En tot cas, la persona amb discapacitat pot utilitzar estructures provisionals que li permetin l’accessibilitat a l’habitatge sense afectar-ne, però, l’estructura.
En els casos anteriors, quan les persones que hagin realitzat les obres d’adaptació deixin l’habitatge, si aquestes obres no constitueixen millores cal deixar l’habitatge en les mateixes condicions en què es trobava abans de fer les obres, si així ho sol·licita el propietari. Tanmateix, les obres que s’ajustin als criteris del disseny universal i, per tant, puguin ser utilitzades per totes les persones, es consideren millores. En cas de discrepància, les persones concernides poden demanar un informe a la Comissió per al Foment de l’Accessibilitat a què fa referència l’article 20 d’aquesta Llei.
Article 12. Habitatges practicables
Tots els edificis plurifamiliars d’habitatges de nova construcció, amb planta baixa i tres plantes d’accés a l’habitatge o més, han de tenir ascensor, ser practicables en els seus elements comuns i complir les característiques establertes per reglament.
En aquests edificis hi ha d’haver, com a mínim, un itinerari practicable que uneixi tots els habitatges amb l’exterior i amb les dependències d’ús comunitari, inclòs, si n’hi ha, el garatge, i un itinerari també practicable que uneixi l’edificació amb la via pública, amb les edificacions o els serveis annexos d’ús comunitari i amb les edificacions veïnes que formen el complex.
Als edificis plurifamiliars d’habitatges de nova planta, d’alçada inferior a l'assenyalada a l’apartat primer d’aquest article, ha de ser practicable l’accés a l’edifici, i s’han d’adaptar les escales, en els termes que especifiqui el reglament.
En tot cas, les persones amb greus problemes de mobilitat poden utilitzar estructures provisionals que facin practicable l’accessibilitat fins als seus habitatges, sense afectar, però, l’estructura de l’edifici.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.