LegalizeDecret legislatiu de l'1-08-2018 de publicació del text refós de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats
Vist l’article 59 de la Constitució andorrana, segons el qual, mitjançant llei, el Consell General pot delegar l’exercici de la funció legislativa en el Govern;
Vist l’apartat 3 de l’article 8 de la llei de 21/2014 del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari que encomana al Govern que en el termini màxim de tres mesos a comptar de les modificacions normatives, publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, mitjançant el decret legislatiu corresponent, el text refós de les normes tributàries, incloent-hi totes les modificacions aportades;
A proposta del ministre de Finances, el Govern, en la sessió de l’1 d’agost del 2018, ha aprovat el Decret següent:
Article únic
S’ordena la publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra del text refós de l’articulat de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, modificada per la Llei 17/2011, de l’1 de desembre, de modificació de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, per la Llei 37/2014, de l’11 de desembre, de regulació dels jocs d’atzar, per la Llei 42/2014, de l’11 de desembre, de modificació de la Llei 5/2014, de 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, per la Llei 5/2015, de societats cooperatives d’Andorra, per la Llei 6/2015, del 15 de gener, del Fons de reserva de jubilació, per la Llei 8/2015, del 2 d’abril, de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d’entitats bancàries i per la Llei 21/2017, del 23 de novembre, de modificació de la Llei 17/2017, del 20 d’octubre, de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial i de modificació de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats; de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques; de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari; de la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada, de la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries, de la Llei 1/2018, de l’1 de març, del pressupost per l’exercici 2018 i de la Llei 6/2018, del 19 d’abril, de modificació de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats.
Disposició final única
Aquest Decret entra en vigor el mateix dia de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Cosa que es fa pública per coneixement general.
Andorra la Vella, 1 d’agost del 2018
Antoni Martí Petit / Cap de Govern
Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats
Capítol I. Naturalesa i àmbit d’aplicació de l’impost
Article 1. Naturalesa
L’impost sobre societats és un tribut de caràcter directe i naturalesa personal que grava la renda de les persones jurídiques d’acord amb les normes d’aquesta Llei.
L’exacció de l’impost corresponent als obligats tributaris no-residents fiscals en territori andorrà s’efectua d’acord amb la llei que regula l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals.
Article 2. Àmbit d’aplicació espacial
L’impost sobre societats s’aplica en tot el territori del Principat d’Andorra.
Article 3. Tractats i convenis
El que estableix aquesta Llei s’entén sense perjudici del que disposen els tractats i els convenis internacionals que han passat a formar part de l’ordenament intern.
Capítol II. El fet generador
Article 4. Fet generador
Constitueix el fet generador l’obtenció de renda, sigui quina sigui la seva font o origen, per part de l’obligat tributari, amb independència del lloc on s’hagi produït i sigui quina sigui la residència fiscal del pagador.
Article 5. Presumpció de rendes
Les cessions de béns i drets en les diverses modalitats es presumeixen retribuïdes pel seu valor normal de mercat, llevat de prova en contrari.
Capítol III. Els obligats tributaris
Article 6. Obligats tributaris
Són obligats tributaris de l’impost, quan tinguin la seva residència en territori andorrà:
Les persones jurídiques.
Les institucions d’inversió col·lectiva incloses en l’àmbit d’aplicació de la Llei 10/2008, del 12 de juny, de regulació dels organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà.
Entitats públiques i parapúbliques i de dret públic.
Els obligats tributaris d’aquest impost es designen abreujadament i indistintament per les denominacions “societats” o “entitats” al llarg d’aquesta Llei.
Les rendes corresponents a les societats civils, herències jacents, comunitats de béns i totes aquelles entitats o patrimonis autònoms regulats en el segon paràgraf de l’article 31 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, s’imputen als seus socis, hereus, comuners o partícips segons les normes o pactes aplicables en cada cas o a parts iguals en defecte d’aquests, integrant-se en l’impost quan aquests siguin persones jurídiques.
Article 7. Residència fiscal i domicili fiscal
Es consideren residents fiscals en territori andorrà les entitats en les quals es doni algun dels requisits següents:
Que s’hagin constituït conforme a les lleis del Principat d’Andorra.
Que tinguin el seu domicili social al Principat d’Andorra.
Que tinguin la seva seu de direcció efectiva en territori del Principat d’Andorra. A aquest efecte, s’entén que una entitat té la seva seu de direcció efectiva en territori del Principat quan hi radiquin o s’hi exerceixin la direcció general i el control de la producció del conjunt de les seves activitats o negocis.
Que hagin traslladat la seva residència al Principat d’Andorra, des del moment en què s’hagi perfeccionat el trasllat del seu domicili a Andorra, d’acord amb el que determina la legislació mercantil.
El domicili fiscal dels obligats tributaris residents fiscals en territori del Principat d’Andorra és el derivat de l’aplicació de les regles a aquest efecte que regula l’article 39 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari.
Article 8. Exempcions
Estan totalment exempts de l’impost:
El Consell General
El Govern
Els comuns
La Caixa Andorrana de la Seguretat Social
El Consell Regulador Andorrà del Joc
El Fons de reserva de jubilació que té per objecte la gestió del patrimoni de la branca jubilació de la Caixa Andorrana de Seguretat Social
L’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries
L’Institut Nacional Andorrà de Finances.
L’Agència Andorrana de Protecció de Dades.
L’Agència Andorrana Antidopatge.
Estan parcialment exempts de l’impost:
Les fundacions sense ànim de lucre
Les associacions sense ànim de lucre regulades per la Llei qualificada d’associacions, del 29 de desembre del 2000
L’Església catòlica i altres confessions
Els col·legis professionals
Les federacions amb finalitats no lucratives
Les confederacions amb finalitats no lucratives
Les unions amb finalitats no lucratives
Els sindicats
Els partits polítics
Els consorcis
Les escoles, els instituts i les escoles de formació professional de caràcter públic
Les universitats de caràcter públic
Altres entitats culturals o socials de caràcter no lucratiu
Les mútues d’accidents de treball i malalties professionals
Els quarts
La Cambra de Comerç, Indústria i Serveis
En relació amb les entitats a què es refereix l’apartat 2, només estan exemptes d’aquest impost les rendes següents:
Les que procedeixen de la realització d’activitats que en constitueixen l’objecte social o la finalitat específica, d’acord amb la seva legislació específica.
Les derivades d’adquisicions i de transmissions a títol lucratiu, sempre que les unes i les altres es facin en compliment del seu objecte o de la seva finalitat específica, d’acord amb la legislació pròpia.
Les que es posin de manifest en la transmissió onerosa de béns afectes a la realització de l’objecte o la finalitat específica quan el total del producte obtingut es destini a noves inversions relacionades amb aquest objecte o finalitat específica.
Les noves inversions s’han de fer dins el termini comprès entre l’any anterior a la data del lliurament o de la posada a disposició de l’element patrimonial i els tres anys següents, i s’ha de mantenir en el patrimoni de l’entitat durant quatre anys, llevat que la seva vida útil conforme al mètode d’amortització que regula l’article 10 sigui inferior.
En cas que la inversió no es faci dins el termini assenyalat, la part de quota de tributació corresponent a la renda obtinguda s’integra, a més dels interessos de demora, conjuntament amb la quota corresponent al període impositiu en què va vèncer el termini establert per dur a terme la inversió. La transmissió d’aquests elements abans de la fi del termini esmentat determina la integració en la base de tributació de la part de renda no gravada, llevat que l’import obtingut sigui objecte d’una nova reinversió.
L’exempció que regulen els apartats 2 i 3 no arriba als rendiments d’explotacions econòmiques, ni a les rendes derivades del patrimoni, ni a les rendes obtingudes en transmissions diferents de les que assenyalen expressament els apartats esmentats. No obstant això, els obligats tributaris a què es refereix l’apartat 2 estan totalment exempts de tributació per aquest impost quan els seus ingressos resultants d’activitats accessòries no emparades per l’exempció que preveu aquest precepte siguin inferiors a 10.000 euros anuals.
Capítol IV. La base de tributació
Article 9. Concepte i determinació de la base de tributació
La base de tributació està constituïda per l’import de la renda en el període impositiu.
La base de tributació es determina pel mètode de determinació directa i, subsidiàriament, pel mètode de determinació indirecta, d’acord amb el que disposa, en aquest últim cas, l’article 43 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari.
En el mètode de determinació directa, la base de tributació es calcula corregint el resultat comptable, determinat d’acord amb les normes que preveu la Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris i el Pla general de comptabilitat, amb l’aplicació dels preceptes que estableix el capítol IV d’aquesta Llei, sense perjudici del que estableix l’article 26.
En el sistema de determinació objectiva, la base de tributació es calcula aplicant les regles que estableix l’article 24 bis d’aquesta Llei.
Article 10. Correccions de valor: amortitzacions
Són deduïbles les quantitats que, en concepte d’amortització de l’intangible, tangible i inversions immobiliàries, corresponguin a la depreciació efectiva que tinguin els diversos elements per funcionament, ús, gaudi o obsolescència.
Es considera que la depreciació és efectiva quan sigui el resultat d’aplicar els coeficients d’amortització lineal que es deriven de la taula prevista en l’Annex I.
És deduïble el preu d’adquisició originari de l’intangible corresponent a fons de comerç, amb el límit anual màxim de la cinquena part del seu import, sempre que es compleixin els requisits següents:
Que s’hagi posat de manifest en virtut d’una adquisició a títol onerós.
Que l’entitat adquirent no tingui una relació de vinculació, en els termes que defineix l’article 16, amb la persona o entitat transmitent.
Que s’hagi dotat una reserva indisponible, almenys, per l’import fiscalment deduïble, en els termes que estableix la legislació comptable. Posat cas que no es pugui dotar aquesta reserva, la deducció està condicionada al fet que aquesta reserva es doti a càrrec dels primers beneficis d’exercicis següents.
Quan es compleixin els requisits que preveuen les lletres a) i b) de l’apartat anterior, seran deduïbles, amb el límit anual màxim de la cinquena part del seu import, les dotacions per a l’amortització de l’intangible amb vida útil indefinida. Aquesta deducció no està condicionada a la seva imputació comptable en el compte de pèrdues i guanys.
En els casos en què el valor comptable dels béns o drets objecte d’amortització difereixi del seu valor fiscal, aquest últim és rellevant a tots els efectes propis d’aquesta Llei. Per “valor fiscal” s’entén el valor d’adquisició del bé o dret disminuït en l’import de l’amortització deduïda a efectes fiscals i, si escau, per les correccions de valor realitzades, tenint en compte les regles de valoració que estableix l’article 15.
No és deduïble l’amortització dels béns immobles situats al Principat d’Andorra adquirits a partir de l’entrada en vigor de la Llei de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial, a entitats o persones físiques vinculades amb l’obligat tributari en el sentit de l’article 16 que correspongui a la part del cost d’adquisició que sigui assignable a plusvàlues per la transmissió dels mateixos béns que, amb motiu d’aquesta transmissió, no hagin estat integrades a la base de tributació ni subjectes a un tipus impositiu nominal d’almenys el 10%, per l’impost sobre societats, l’impost sobre la renda de les persones físiques, l’impost sobre la renda dels no -residents fiscals o l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries.
L’amortització corresponent a la part del cost d’adquisició que sigui assignable a plusvàlues que hagin estat integrades a la base de tributació dels impostos referits al paràgraf anterior però que hagin estat subjectes a un tipus de gravamen inferior al 10% serà deduïble únicament en la proporció que el tipus esmentat representi sobre el tipus de gravamen general de l’impost.
⋯
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.