LegalizeDecret legislatiu del 25-4-2018 de publicació del text refós de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993
Vist l’article 59 de la Constitució andorrana, segons el qual, mitjançant una llei, el Consell General pot delegar l’exercici de la funció legislativa en el Govern;
Vista la delegació legislativa a favor del Govern establerta en la disposició final cinquena de la Llei 2/2017, de 9 de febrer, qualificada de modificació de la Llei 8/2004, del 27 de maig, qualificada del Cos de Policia, d’acord amb la qual s’encomana al Govern que publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el text consolidat de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, que inclogui les modificacions introduïdes fins al moment en aquesta Llei;
Vist que en compliment de la delegació legislativa esmentada, el 31 de maig del 2017 es va publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el Decret legislatiu del 24-05-2017 de publicació text refós de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993;
Vist que s’han constatat diversos errors tipogràfics en el Decret legislatiu esmentat anteriorment;
Vist que per garantir la claredat en la consulta d’aquest text refós i preservar la seguretat jurídica, cal tornar a publicar el text consolidat de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, i, alhora, cal derogar el Decret legislatiu del 24-5-2017 de publicació del text refós de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, que fou publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra núm. 35, del 31 de maig del 2017;
Vist que en compliment del que preveu la disposició final cinquena la Llei 2/2017, es publica mitjançant aquest Decret legislatiu el text consolidat de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, on s’inclouen les modificacions que dimanen de la Llei qualificada de la jurisdicció de menors, de modificació parcial del Codi penal i de la Llei qualificada de la Justícia, del 22 d’abril de 1999; de la Llei 28/2014, del 24 de juliol, qualificada de modificació de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993; de la Llei 43/2014, del 18 de desembre, del saig; de la Llei 49/2014, del 18 de desembre, de l’exercici de la professió de procurador i del Col·legi Oficial de Procuradors d’Andorra; de la Llei 3/2015, del 15 de gener, qualificada de modificació de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, i de la Llei 28/2014, del 24 de juliol, qualificada de modificació de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993; de la Llei 7/2016, del 26 de maig, qualificada de modificació de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, i de la Llei 2/2017 esmentada precedentment;
Vist que, d’altra banda, es reprenen de forma ordenada la disposició transitòria de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, que no ha estat derogada; les disposicions transitòries, derogatòria i finals de la Llei 28/2014; la disposició final de la Llei 3/2015, i les disposicions transitòries i finals de la Llei 7/2016; i, al mateix temps, per garantir la claredat en la consulta d’aquest Decret legislatiu i preservar la seguretat jurídica, es fa constar per a cadascuna d’aquestes disposicions de quina de les lleis esmentades porta causa;
Ateses les consideracions esmentades, a proposta del ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, el Govern, en la sessió del 25 d’abril del 2018, aprova aquest Decret legislatiu amb el contingut següent:
Article únic
S’aprova la publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra del text refós de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, que entrarà en vigor l’endemà de ser-hi publicat.
Disposició derogatòria
Es deroga el Decret legislatiu del 24-5-2017 de publicació del text refós de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993 publicat al Butlletí Oficial del principat d’Andorra núm. 35, any 2017, el 31 de de maig del 2017.
Cosa que es fa pública per a coneixement general.
Andorra la Vella, 25 d’abril del 2018
Antoni Martí Petit / Cap de Govern
Text refós de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993
Títol I. Exercici de la potestat jurisdiccional
Capítol primer. Jurisdicció i competència
Article 1
La jurisdicció és única i s’exerceix amb plena independència per la Batllia i tribunals establerts en aquesta Llei, sense perjudici de les potestats jurisdiccionals reconegudes per la Constitució a altres òrgans. Queden prohibits els tribunals especials i d’excepció i els de caràcter consuetudinari o d’àmbit corporatiu o professional.
Article 2
En l’exercici de la potestat jurisdiccional els batlles i magistrats són independents respecte a tots els òrgans judicials i el Consell Superior de la Justícia.
Els tribunals no poden corregir la interpretació o aplicació de l’ordenament jurídic feta pels seus inferiors en l’ordre jeràrquic judicial si no és en virtut dels recursos i apel·lacions establerts per la Llei.
Ni els tribunals ni el Consell Superior de la Justícia no poden dictar instruccions, de caràcter general o particular, adreçades als seus inferiors, sobre l’aplicació o interpretació de l’ordenament jurídic que portin a terme en l’exercici de la seva funció jurisdiccional.
Els batlles i els magistrats, quan es considerin amenaçats o pertorbats en la seva independència, poden adreçar-se al Consell Superior de la Justícia, el qual és competent per emetre un acord sobre aquesta qüestió, que ha de comunicar al batlle o al magistrat interessat i al Ministeri Fiscal, als efectes oportuns. El Consell Superior de la Justícia pot, a més, promoure i portar a terme les accions adients de tot tipus per fer cessar aquestes amenaces o pertorbacions.
D’altra banda, el Ministeri Fiscal promou les accions que corresponguin en defensa de la independència dels batlles i els magistrats.
Article 3
La competència dels batlles i tribunals s’estén a tot el territori de l’Estat, de conformitat amb la Constitució, les lleis i els tractats internacionals aprovats pel Consell General.
Article 4
Els batlles i els tribunals andorrans coneixeran dels judicis que es plantegin en territori andorrà entre andorrans, entre estrangers i entre andorrans i estrangers d’acord amb el que s’estableix en la present Llei i en els tractats i convenis internacionals en els quals Andorra hi sigui part.
Queden exclosos del coneixement de la jurisdicció andorrana els supòsits d’immunitat de jurisdicció i d’execució establerts per les normes de Dret Internacional Públic.
Article 5
La Constitució és la norma suprema de l’ordenament jurídic i vincula tots els tribunals, que han d’interpretar i aplicar les lleis d’acord amb els principis constitucionals i la interpretació que resulti de les resolucions dictades pel Tribunal Constitucional en tot tipus de processos.
Els tribunals estan sotmesos al principi de jerarquia normativa.
Si en la tramitació d’un procés un tribunal té dubtes raonables i fonamentats sobre la constitucionalitat d’una llei, un decret legislatiu o una norma amb força de llei que s’hagi d’aplicar de manera imprescindible per a la resolució de la causa, formula escrit davant el Tribunal Constitucional demanant el seu pronunciament sobre la validesa de la norma afectada. Presentada la qüestió de constitucionalitat, se suspèn la tramitació del procés i el Tribunal Constitucional dicta sentència dins el termini fixat a l’article 100.2 de la Constitució.
Article 6
Els drets i llibertats reconeguts en els capítols III i IV del Títol II de la Constitució vinculen immediatament tots els jutges i tribunals a títol de dret directament aplicable. El seu contingut, que no pot ésser limitat per la llei, és tutelat pels tribunals per mitjà d’un procediment urgent i preferent que se substanciarà en dues instàncies, d’acord amb el que disposi la llei escaient.
Article 7
Qualsevol ciutadà andorrà pot promoure l’acció de la justícia mitjançant l’acció popular, reconeguda a l’article 86.4 de la Constitució, en tots els delictes i contravencions penals contra interessos generals. A l’efecte d’admetre l’acció popular el bé jurídic protegit són aquells interessos la titularitat dels quals pertany, per la seva naturalesa o per ser patrimoni comú, a tota la ciutadania.
Els ciutadans andorrans també podran exercir l’acció popular en els delictes contra particulars, sempre que la llei no hagi reservat l’acció a la denúncia del perjudicat o quan tot i no existir aquesta reserva, el perjudicat no hagi formulat denúncia.
Article 8
L’existència d’una qüestió prejudicial penal, sempre que la seva prèvia resolució sigui imprescindible per a la resolució d’un judici civil o administratiu, comportarà la suspensió del procediment fins que aquella no hagi estat resolta per l’òrgan penal competent.
Article 9
Els batlles i tribunals, de conformitat amb els principis de l’article 10 de la Constitució, han de resoldre sempre sobre les pretensions que els siguin formulades i només poden desestimar-les per motius formals si el defecte no és esmenable. Igualment, han d’executar i fer complir les decisions judicials en els casos que ho estableixin les lleis.
No obstant, refusaran motivadament i d’acord amb el que estableixi la llei de procediment, aquelles peticions, incidents i excepcions, que es formulin amb manifest abús de dret o frau de llei.
No seran admeses i quedaran sense efectes aquelles proves que haguessin estat obtingudes, directament o indirecta, amb violació dels drets i llibertats fonamentals de les persones.
Salvades raons excepcionals, que el batlle o Tribunal haurà de notificar i motivar, els terminis establerts a les lleis de procediment vinculen per igual a tots els intervinents en qualsevol mena de litigi.
Article 10
Sense perjudici de les responsabilitats personals dels qui els causin, l’Estat repararà els danys originats per error judicial o pel funcionament anormal de l’Administració de Justícia, salvat en els casos de força major.
El dany al·legat haurà d’ésser sempre cert i efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat en relació a una persona o grup de persones. La simple revocació o anul·lació de resolucions judicials no pressuposa per ella mateixa dret a indemnització.
L’acció per al reconeixement de l’error judicial o de l’anormal funcionament de l’Administració de Justícia i per a l’eventual avaluació del dany, s’haurà d’instar davant del Ple del Tribunal Superior de Justícia, dins del termini improrrogable de tres mesos, comptadors des del dia en què es pugui exercitar.
En el cas que l’error sigui imputat a una de les Sales del Tribunal Superior, els seus membres quedaran exclosos del coneixement de l’acció.
Si l’Administració pública, que sempre haurà d’ésser emplaçada, considera que el fet danyós està deslligat en tot o en part del servei i que és personalment imputable a l’autoritat, funcionari o agent que n’és l’autor, per raó de dol o negligència greu i inexcusable, demanarà al Tribunal Superior de Justícia que l’emplaci com a part en el judici, per tal que se sotmeti a la sentència.
Si l’emplaçament no es produeix en temps i forma, l’Administració pública podrà plantejar una acció de rescabalament, tal i com preveu el Codi de l’Administració.
Una vegada reconegut i avaluat el dany pel Tribunal Superior de Justícia i en el termini improrrogable de tres mesos a comptar de la notificació de la decisió, el beneficiari haurà d’adreçar-se al Govern el qual ordenarà el pagament mitjançant els crèdits establerts per l’article 105 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal del 15 de novembre de 1989.
Article 11
La remuneració de tots els batlles i magistrats, així com totes les despeses de l’Administració de Justícia en general, són a càrrec dels pressupostos de l’Estat.
Els batlles i magistrats reben un sou a càrrec del pressupost i no poden percebre directament o a través del pressupost cap honorari ni taxa judicial en benefici propi.
El règim retributiu dels batlles i els magistrats consta, si escau, dels conceptes següents:
Base retributiva, segons les categories de batlle i magistrat.
Complement de grau personal, segons el grau que correspongui a cada batlle o magistrat.
Complement de destinació, per la plaça ocupada, segons la classificació de places que aprovi el Consell Superior de la Justícia.
Complement de responsabilitat addicional, pel nivell superior de funcions assumides respecte de les pròpies de la plaça, de manera addicional, provisional o transitòria, i també per la designació en la presidència d’un òrgan judicial.
Complement de productivitat, no consolidable, per superar els nivells de qualitat i quantitat de treball que fixi el Consell Superior de la Justícia, d’acord amb els mòduls d’activitat judicial que estableixi.
Complement d’antiguitat, per cada tres anys de servei prestat com a batlle o magistrat prop de l’Administració de Justícia.
El règim retributiu dels batlles i els magistrats es regeix per les taules anuals que s’adjunten com a annex I de la Llei.
Article 12
L’obertura d’una instrucció penal en un afer pel qual estigués en curs una enquesta o investigació parlamentària o governativa no suposarà cap menyscapte per les facultats del Parlament andorrà. Tanmateix el Consell i el Govern hauran de comunicar a la Jurisdicció Penal els resultats de les seves enquestes i actuacions.
Article 13
El procés judicial es fonamenta en els principis d’audiència, contradicció i igualtat de les parts, i se substancia davant un tribunal imparcial predeterminat per la llei.
Els judicis són públics, tret dels casos en què el Tribunal, d’ofici o a instància de part, acorda que se celebrin, excepcionalment, a porta tancada.
El judici se substancia preferentment en una vista oral, pública i contradictòria. Els batlles i els magistrats que coneguin del judici han de presenciar les declaracions de les parts i dels testimonis, els acaraments i els informes orals dels pèrits, així com qualsevol altre acte de prova.
El judici oral s’aplica necessàriament en el procés penal. En la resta de procediments, la llei estableix el règim de les actuacions i el tipus de judici que s’ha de seguir.
Tant les sentències penals com les resolucions o sentències civils i administratives han de ser públiques i conegudes per les parts i pel poble en nom del qual s’administra justícia.
La notificació de les resolucions o sentències i la dels altres actes processals es du a terme d’acord amb la llei.
La Batllia i els tribunals han d’obrir i tenir al dia els llibres de resolucions i sentències corresponents, que són d’accés lliure salvats els casos en què, per raons de privacitat derivades del respecte obligat al dret a la intimitat reconegut per l’article 14 de la Constitució, el tribunal acordi limitar l’accés a les parts comparegudes.
Especialment, són d’accés restringit les actuacions dels delictes perseguibles a instància de part, sense perjudici de la publicitat del contingut absolutori o condemnatori, i les actuacions dels processos de dret de família.
Els llibres de resolucions i les sentències es poden conservar en suport informàtic.
Capítol segon. Del batlle i magistrat ponent
Article 14
En cada plet o causa que es trameti davant un Tribunal es procedirà a la designació d’un batlle o magistrat ponent, segons el torn establert per la Secció o Sala en iniciar-se l’any judicial.
La designació de ponent es farà en la primera resolució que es dicti en iniciar-se el procediment i es notificarà a les parts.
Article 15
El torn de designació de ponent abastarà tots els batlles o magistrats de la Secció o Sala, inclosos els presidents.
Article 16
Correspon al ponent:
La tramitació ordinària del plet o causa.
Examinar els interrogatoris, plecs de posicions i proposicions de proves presentades per les parts, informant sobre la seva pertinença.
Presidir la pràctica de les proves declarades pertinents, sempre que no hagin de practicar-se davant el Tribunal.
⋯
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.