Decret legislatiu del 30-5-2018 de publicació del text refós de la Llei 6/2014, del 24 d’abril, de serveis socials i sociosanitaris

Serveis socials. És la branca de la protecció social que s’adreça al benestar individual i social de la població, especialment de les persones, les famílies i els grups en situació de necessitat, per promocionar l’autonomia, la inclusió i la cohesió social. Estan formats pel conjunt organitzat de recursos humans i materials, prestacions, programes, protocols i accions adreçats a la prevenció, la promoció i l’atenció, especialment en les situacions de desprotecció, exclusió i dependència.

Serveis sociosanitaris. Són els que formen part de les branques de la protecció social que s’adrecen a les persones i als grups que necessiten simultàniament atenció sanitària i dels serveis socials de manera coordinada i/o integrada. Estan formats pel conjunt organitzat de recursos humans i materials, prestacions, programes, protocols i accions de l’àmbit social i sanitari.

Sistema de serveis socials i sociosanitaris. És el conjunt de recursos humans i materials, centres i establiments destinats a desenvolupar les prestacions, els programes, els protocols i les accions de la Cartera de serveis socials i sociosanitaris. Aquest sistema actua a partir d’uns objectius comuns i d’un entorn de cooperació entre els serveis socials i sociosanitaris de caràcter públic i privat concertats dependents d’entitats col·laboradores, que comparteixen informació, experiències i coneixements, utilitzant les noves tecnologies i actuant de forma especialitzada i coordinada per evitar duplicitats.

Prestacions tècniques. Són intervencions de caràcter tècnic, adreçades a les persones, prestades per equips professionals en centres o establiments de serveis socials i sociosanitaris. Poden ser de diagnòstic, de promoció, d’atenció i d’inserció de les persones i les famílies.

Prestacions econòmiques. Són aportacions dineràries adreçades a cobrir situacions de necessitat bàsica de subsistència de persones i famílies que, a causa de la seva discapacitat, l’edat avançada o altres circumstàncies, no poden treballar o tenen l’autonomia restringida significativament. També poden destinar-se a prevenir situacions d’exclusió, fomentar l’autonomia o contribuir al pagament de prestacions tècniques o tecnològiques no gratuïtes rebudes.

Prestacions tecnològiques. Són les que tenen com a objectiu el suport de la persona, mitjançant ajudes materials de caràcter tecnològic i altres instruments afavoridors de l’autonomia funcional en la vida quotidiana i la integració social. Aquestes prestacions faciliten l’accés a l’entorn i la realització de la vida quotidiana, laboral i formativa mitjançant productes de suport, així com l’accessibilitat i les adaptacions de la llar.

Programes, protocols i accions socials i sociosanitàries. Són els instruments d’execució de la planificació de serveis socials i sociosanitaris adreçats a tota la població o a col·lectius o territoris específics. Tenen, sempre que sigui possible, un enfocament transversal amb altres sectors del benestar social.

Entitat de serveis socials i/o sociosanitaris. És una persona jurídica que té com a finalitat legal actuar en l’àmbit dels serveis socials o sociosanitaris.

Centres i establiments de serveis socials i sociosanitaris. Són els espais físics, les construccions i les instal·lacions on es fan efectives les prestacions, programes, protocols i accions socials.

Ministeri competent. Als efectes d’aquesta Llei, es considera “ministeri competent” el que té atribuïdes les competències en matèria de serveis socials.

Preu públic de les prestacions tècniques o de les prestacions tecnològiques. És la contraprestació exigida per l’entitat pública o, si escau, per l’entitat privada col·laboradora que efectua la prestació, quan aquesta prestació no és gratuïta. Es fixa en funció dels costos de la prestació.

Llindar econòmic de cohesió social (en endavant, “LECS”). És una referència objectiva, establerta a l’apartat 1 de l’article 31, que s’utilitza per determinar quan es considera que una persona o unitat familiar de convivència pot necessitar ajuda per prevenir o actuar davant de situacions de necessitat o de marginació social, promocionar l’autonomia o ser beneficiari de determinats serveis i programes d’atenció social, en els termes establerts en aquesta Llei i les normes de desenvolupament reglamentari. Aquest llindar també serveix per fixar la quantia màxima de determinades prestacions.

Situació de precarietat. S’entén per “situació de precarietat” la situació en què es troba una persona o una unitat familiar de convivència que no pot cobrir les necessitats bàsiques de subsistència o que té dificultats greus per cobrir-les. Es considera que concorre aquest requisit quan els recursos personals o de la unitat familiar de convivència no superen el LECS personal o familiar, respectivament, i la valoració dels seus béns no supera la puntuació establerta al barem de valoració patrimonial.

Situació d’urgència. S’entén per “situació d’urgència” la de la persona o la família que presenta necessitats puntuals, peremptòries i bàsiques de subsistència que requereixen d’una resposta social i solidària immediata.

Barem de valoració patrimonial. És un instrument que valora el patrimoni dels sol·licitants o el dels seus familiars, a fi de determinar l’accés a les prestacions, modular l’import de les prestacions econòmiques i el copagament o la gratuïtat de determinats serveis i, si escau, qualificar els familiars com a obligats, en els termes de la Llei i les normes de què la desenvolupen reglamentàriament.

Unitat familiar de convivència. És la formada per persones que conviuen en un mateix domicili i estan casades, formen part d’una unió estable de parella o mantenen una situació de convivència anàloga, així com els familiars fins al segon grau de consanguinitat, afinitat o adopció.

Família monoparental. És la unitat familiar composada per un pare o una mare, o un avi o una àvia, o un altre familiar consanguini fins a segon grau inclòs en la unitat familiar que conviuen amb un menor o menors, en els termes que s’estableixin reglamentàriament.

Familiars i altres persones obligades. Són els familiars, o no familiars, obligats a assumir el preu públic de les prestacions tècniques i tecnològiques i l’import de les prestacions econòmiques, que el beneficiari rebi del sistema de serveis socials i sociosanitaris, en els termes previstos en aquesta Llei.

Reconeixement de deute. És la formalització d’un compromís de pagament que el beneficiari del servei o, si escau, els familiars i les persones obligades, reconeixen amb l’Administració pública o amb l’entitat privada col·laboradora que presta un servei, quan per manca d’ingressos suficients per pagar-ne el preu públic no poden abonar la totalitat de l’aportació econòmica que els correspon. El deute reconegut és la diferència entre el preu públic establert i l’aportació que s’efectua.

Coresponsabilitat. La responsabilitat en l’assoliment de la finalitat dels serveis socials i sociosanitaris és compartida entre els poders públics -Govern, comuns i altres entitats públiques i parapúbliques, d’acord amb les seves competències-, els beneficiaris dels serveis i les seves famílies i altres persones obligades previstes a la Llei, així com les entitats privades del país en la mesura dels compromisos adquirits voluntàriament. L’Estat andorrà constitueix la xarxa protectora que assegura la cobertura de les necessitats mínimes de les persones en situació de necessitat sense recursos ni familiars o persones obligades, en els termes establerts en aquesta Llei i en les normes que la desenvolupen.

Sostenibilitat. El sistema de serveis socials i sociosanitaris ha de complir els seus objectius sense posar en perill l’equilibri pressupostari actual ni el de les generacions futures; per tant, les seves despeses han de ser harmòniques amb el creixement econòmic i el desenvolupament social.

Societat activa, solidaritat i participació. L’acció pública ha de potenciar les iniciatives cíviques adreçades a fomentar la implicació ciutadana en la detecció i la cobertura de les necessitats i la consecució de l’autonomia plena dels individus i les famílies. Per això, les administracions públiques han de preveure la participació en la programació, avaluació i control dels serveis socials i sociosanitaris en el termes establerts en aquesta Llei. Així mateix han de col·laborar amb les entitats, els voluntaris, la cooperació internacional i els grups d’ajuda mútua i establir canals de participació permanents amb les associacions i les entitats socials.

Prevenció. Es prioritzen les accions dirigides a detectar les causes que provoquen les necessitats i situacions de marginació i a intervenir-hi. Així mateix, es promouen les actituds previsores per part dels ciutadans.

Subsidiarietat. La provisió dels serveis s’ha de fer des de les instàncies personals, socials o territorials més properes a la població, sempre que es pugui fer eficientment.

Transversalitat. Les actuacions dels serveis socials cerquen la interrelació dels objectius i les actuacions amb altres sistemes, especialment salut, educació, treball, seguretat social, habitatge i justícia.

Atenció integral centrada en la persona. Totes les actuacions s’han d’adreçar a la millora de la qualitat de vida i el benestar de la persona, amb respecte a la seva dignitat. Per això, cal afavorir l’autonomia i la participació.

Universalitat. Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat i equitat als serveis, les prestacions, programes i els protocols de la Cartera de serveis socials i sociosanitaris en els termes establerts en la present Llei.

Igualtat i equitat. L’accés a les prestacions, els programes, els protocols i les accions, com també el seu ús, s’ha de fer en condicions d’igualtat, sense cap tipus de discriminació, i atenent criteris d’equitat per tal de prestar l’atenció segons les necessitats reals de les persones i els territoris. No es consideren contràries a aquest principi les mesures de discriminació positiva que s’estableixin per aconseguir la igualtat efectiva i la inserció social.

Globalitat i inclusió. Els serveis, les prestacions i les accions del sistema són integrals, per tal d’atendre les necessitats de la persona i de la família en la seva globalitat, evitant la fragmentació, i tenen una funció d’inclusió social.

Proximitat i continuïtat de l’atenció. Les persones s’han de mantenir, sempre que ho desitgin i sigui possible, en el seu entorn social, i se’ls ha de garantir la continuïtat de l’atenció.

Accessibilitat i disseny universal. El disseny dels serveis, les prestacions, els programes i els protocols, així com el dels centres, els establiments i els equipaments en general, s’ha de fer de tal manera que els pugui utilitzar tothom, en la mesura que sigui possible, sense necessitat d’adaptació ni dissenys especialitzats.

Finançament plural. El finançament dels serveis, les prestacions, els programes i els protocols és plural, compartit i progressiu. Hi han de participar les administracions i les entitats públiques, -segons les seves competències i responsabilitats-, les entitats privades quan ho hagin concertat, així com els beneficiaris i les famílies i altres persones en la mesura de les seves obligacions i possibilitats, d’acord amb el que estableixen aquesta Llei i les normes que la desenvolupen.

Caràcter contractual. Totes les prestacions tenen un caràcter contractual, d’acord amb el pla de treball pactat i en les condicions que s’estableixen reglamentàriament. També tenen aquest caràcter les col·laboracions entre les administracions públiques i les entitats privades.

Coordinació i optimització dels recursos. Totes les prestacions, els programes, els protocols i les accions han de disposar de mecanismes de coordinació dels recursos públics i privats, i han de cercar la innovació dels mètodes i dels instruments d’actuació per tal de gestionar eficientment la utilització dels mitjans i dels recursos disponibles. Així mateix, s’ha d’evitar qualsevol tipus de duplicitat entre els agents que intervenen i les funcions que desenvolupen en la provisió de les prestacions tècniques, econòmiques i tecnològiques del sistema de serveis socials i sociosanitaris.