LegalizeDecret del 8-5-2019 pel qual es publica el Text refós del Codi de l’Administració, del 29 de març de 1989
Vist l’article 59 de la Constitució andorrana, segons el qual, mitjançant una llei, el Consell General pot delegar l’exercici de la funció legislativa en el Govern;
Vista la delegació legislativa a favor del Govern establerta en la disposició final tercera de la Llei 10/2019, del 15 de febrer, de modificació del Codi de l’Administració, del 29 de març de 1989, segons la qual s’encomana al Govern que en el termini màxim de sis mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el text refós del Codi de l’Administració, del 29 de març de 1989,
Vist que en compliment del que preveu la disposició final tercera de la Llei 10/2019, es refon en aquest Decret legislatiu, el contingut del Codi de l’Administració, del 29 de març de 1989, on s’inclouen les modificacions que dimanen de la Llei del Govern, del 15 de desembre del 2000; de la Llei 11/2004, del 27 de maig, de modificació puntual del Codi de l’Administració; de la Llei 45/2014, de Llei 8/2017, i de la Llei 10/2019;
Vist que, d’altra banda, es reprenen de forma ordenada les disposicions addicionals, transitòria i finals del Codi de l’Administració, les disposicions transitòria i finals de la Llei 11/2004, les disposicions transitòries i finals de la Llei 45/2014, les disposicions finals de la Llei 8/2017, i les disposicions transitòries i finals de la Llei 10/2019, i, al mateix temps, per tal de garantir la claredat en la consulta d’aquest Decret legislatiu i preservar la seguretat jurídica, es fa constar per a cadascuna d’aquestes disposicions de quina de les lleis esmentades porta causa.
Ateses les consideracions esmentades, a proposta del Cap de Govern en funcions, el Govern en funcions, en la sessió del 8 de maig del 2019, aprova aquest Decret legislatiu amb el contingut següent:
Article únic
S’aprova la publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra del text refós del Codi de l’Administració, del 29 de març de 1989, que entrarà en vigor l’endemà de ser-hi publicat.
Disposició derogatòria
Es deroga el Decret legislatiu de 25 d’abril de 2018, de publicació del text refós del Codi de l’Administració, del 29 de març de 1989.
Cosa que es fa pública per a coneixement general.
Andorra la Vella, 8 de maig del 2019
Antoni Martí Petit / Cap de Govern en funcions
Text refós del Codi de l’Administració, del 29 de març de 1989
Capítol primer. Ordenament jurídic i fonts del dret administratiu
Article 1. Principis de l’ordenament jurídic
L’ordenament jurídic del Principat se subjecta als principis de legalitat, de jerarquia, de publicitat de les normes jurídiques, de no retroactivitat de les disposicions restrictives dels drets individuals que comportin un efecte desfavorable o estableixin una sanció, de seguretat jurídica, de responsabilitat dels poders públics i d’interdicció de tota arbitrarietat.
Article 2. Drets de participació en els afers públics i d’accés als càrrecs públics
Els andorrans tenen el dret de participar en els afers públics per mitjà de representants lliurement elegits. Tenen el dret d’accedir en pla d’igualtat a les funcions i als càrrecs públics, segons les condicions exigides pel dret.
Article 3. Contribució a les despeses públiques i principis pressupostaris
Tothom ha de contribuir a les despeses públiques en proporció a la seva capacitat econòmica, mitjançant un sistema fiscal just, establert per la llei i fonamentat en els principis de generalitat i de distribució equitativa de les càrregues fiscals.
L’establiment i l’execució dels pressupostos de les entitats públiques es regeixen per principis d’eficàcia i d’economia.
Article 4. Dret a la propietat privada
Es reconeix la propietat privada. Només es pot limitar, de conformitat amb la llei, per motius d’utilitat pública o d’interès social, i mitjançant una indemnització justa.
Article 5. Principi de subsidiarietat de l’activitat pública
L’Administració ha de respectar el principi del caràcter subsidiari de l’activitat pública respecte a la iniciativa privada.
Les administracions públiques han de limitar la seva activitat als serveis essencials per a la comunitat, procurant en qualsevol cas que la seva gestió, quan sigui possible i no impliqui l’exercici de funcions d’autoritat, es porti a terme mitjançant fórmules de gestió indirecta.
Article 6. Principi de legalitat i potestat normativa
L’Administració pública actua amb plena submissió a la Constitució, les lleis i els principis generals de l’ordenament jurídic definits en el títol I de la Constitució.
La potestat reglamentària del Govern s’exerceix mitjançant decrets i ordres que s’ordenen d’acord amb la jerarquia següent:
Decrets del Govern.
Decrets del cap de Govern.
Ordres dels ministres.
Els comuns exerceixen la potestat normativa local, en l’àmbit de la seva competència i d’acord amb la Constitució i les lleis, mitjançant ordinacions, reglaments i decrets.
Les normes de dret consuetudinari i les del dret comú tenen, per aquest ordre, caràcter supletori en l’àmbit de l’Administració pública.
Article 7. Principi de jerarquia normativa
Cap norma de rang inferior no pot, sota pena de nul·litat de ple dret, infringir les regles establertes per una norma superior.
En cap cas els jutges, els tribunals, les autoritats o els funcionaris no poden aplicar disposicions generals o reglaments que transgredeixin el principi de jerarquia de les normes.
Article 8. Principis generals del dret
Hom pot recórrer als principis generals del dret com a mitjà d’interpretació de les normes escrites, o per suplir-les quan faltin.
Article 9. Principi de publicitat
Les lleis i les normes reglamentàries no obliguen mentre no s’han publicat oficialment.
Llevat que la norma ho disposi altrament, la seva entrada en vigor es produeix al cap de quinze dies de ser publicada íntegrament al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Article 10. Normes de caràcter general
En l’acompliment dels seus actes individuals o particulars, totes les autoritats han de respectar les normes de caràcter general, fins i tot les que emanin d’autoritats inferiors.
Article 11. Dret a la jurisdicció
La jurisdicció administrativa i fiscal controla la subjecció al dret en l’exercici de la potestat reglamentària per part del Consell Executiu i la subjecció al dret en l’activitat de l’Administració pública enumerada a l’article 13 del Codi, així com la subjecció als fins que legitimen la dita activitat.
Capítol segon. Administració pública
Article 12. Definició
L’Administració pública és el conjunt d’institucions, organismes i persones per mitjà dels quals el poder executiu general i les autoritats locals garanteixen l’execució de les normes jurídiques i el funcionament dels serveis públics.
Article 13. Composició
Constitueixen l’Administració pública:
El Consell Executiu i els òrgans posats sota la seva direcció.
Els comuns i quarts i els òrgans que en depenen.
Els organismes autònoms o entitats parapúbliques.
Article 14 (derogat)
Article 15 (derogat)
Article 16. Corporacions locals
Les corporacions locals estan constituïdes per administracions jerarquitzades i especialitzades, sota l’autoritat dels seus propis òrgans.
Aquestes administracions només resten sotmeses a les autoritats superiors pel que fa als controls establerts per la llei.
Article 17. Interès general
Les autoritats i els funcionaris han de vetllar sempre per l’interès general. Els fets i les raons que motivin els actes de l’Administració s’han de presentar sempre de manera exacta.
Article 18. Desviació de poder
La desviació de poder, entesa com la utilització de competències administratives per a finalitats altres que aquelles que els han estat atribuïdes per l’ordenament jurídic, és motiu de nul·litat dels actes i de responsabilitat per a autoritats i funcionaris.
Article 19. Funcionament dels serveis públics
Les autoritats i els funcionaris han de garantir el funcionament continuat i regular dels serveis públics.
Article 20. Principis d’iniciativa i oportunitat
L’Administració pública està sotmesa al dret.
Dins el marc de les competències creades per l’ordenament jurídic i de les condicions previstes per exercir aquestes competències, l’Administració té la iniciativa de les decisions que s’han de prendre i pot apreciar l’oportunitat de la seva acció.
Article 21. Principi d’igualtat
Tothom és igual davant l’Administració pública, sense que es pugui establir cap discriminació per raó de naixença, de raça, de sexe, de religió, d’opinions o de qualsevol altra consideració personal o social.
L’Administració ha de tractar tots els ciutadans amb igualtat, objectivitat, neutralitat i imparcialitat. Els serveis administratius no poden comportar cap altra remuneració que la que autoritzin les lleis i els reglaments.
Article 22. Atribució de competències
Cap autoritat administrativa ni cap funcionari no té altres poders o competències que els que li són conferits per la llei o que li són delegats de conformitat amb la llei.
Article 23. Presumpció de validesa i executorietat dels actes administratius
Els actes administratius es presumeixen vàlids i són executoris, sense perjudici dels recursos administratius o jurisdiccionals de què disposen els administrats contra les actuacions administratives que lesionin els seus drets o interessos legítims.
La subjecció al dret en l’exercici de les facultats reglamentàries i en l’activitat de l’Administració és controlada per la jurisdicció administrativa i fiscal.
Article 24. Responsabilitat disciplinària
Tot agent de l’Administració pública és responsable davant els seus superiors de l’acompliment del seu servei. Està sotmès al poder disciplinari, però només pot ser sancionat per l’autoritat determinada per la llei, segons un procediment que garanteixi l’audiència i la defensa de l’interessat, i amb les sancions establertes per una norma jurídica preexistent.
Article 25. Accés als llocs de treball de l’Administració
La llei ha d’establir procediments de reclutament que proporcionin a l’Administració funcionaris i agents amb totes les garanties d’aptitud i de competència.
Aquests procediments tenen igualment per objecte garantir la igualtat d’accés als càrrecs públics tenint en compte els mèrits, els títols i la capacitat de cadascú.
La llei determina les condicions en què podran ser reclutades les persones que no tinguin la nacionalitat andorrana.
Article 26. Deures de diligència i reserva
Tot funcionari està obligat als deures de diligència i de reserva. Els funcionaris estan sotmesos a les mateixes lleis civils i penals que els altres ciutadans. La llei pot tipificar delictes especials per reprimir les faltes particularment greus que presentin un lligam amb la funció.
Article 27. Principi de garantia patrimonial
L’Administració és responsable dels perjudicis patrimonials que pugui ocasionar. Aquesta responsabilitat és exigible d’acord amb el que estableix el capítol cinquè d’aquest Codi.
Article 28. Conflictes d’atribucions
Els conflictes d’atribucions que oposin diversos òrgans d’una mateixa Administració els ha de resoldre el superior jeràrquic comú.
Els conflictes d’atribucions entre els ministres els ha de resoldre el cap de Govern.
Capítol tercer. Acte administratiu
Secció primera. Disposicions generals
Article 29. Normes aplicables
Els actes administratius els efectes dels quals depenguin de la manifestació de voluntat d’una autoritat, col·legial o personal, o del seu consentiment o acord, o que siguin preparatoris de contractes o d’altres actes administratius, estan sotmesos a les regles generals d’aquest capítol.
Les lleis i els reglaments poden establir regles particulars per a certes categories d’actes o per a certs actes que no siguin contràries a les regles d’aquest Codi.
Article 30. Ordres i instruccions
Dins el marc de l’organització administrativa jerarquitzada, els superiors poden donar ordres o instruccions de servei als seus subordinats.
Les mesures d’ordre interior no tenen efectes directes sobre els administrats.
Si una ordre o una instrucció conté disposicions en virtut de les quals es generin obligacions per als administrats, aquesta disposició només és vàlida si reuneix les condicions de l’acte reglamentari corresponent.
Secció segona. Regles relatives a la competència
Article 31. Titularitat de la competència
Per poder ser vàlids, els actes administratius s’han de dictar en virtut d’una competència segons dret i a càrrec d’una autoritat o agent que tingui regularment atribuïda aquesta competència.
Article 32. Competència i publicació
No pot dictar-se vàlidament cap acte administratiu abans que el seu autor no tingui regularment atribuïda la competència per fer-ho. Tampoc no pot dictar-se vàlidament després de la cessació oficial de les funcions del seu autor.
Els actes que comportin una atribució o cessació de competència s’han de publicar.
Article 33. Exercici de les competències
Tota autoritat, sense perjudici del poder discrecional de la tria de l’objecte i del moment de les seves decisions, ha d’exercir les seves competències.
La passivitat o la inacció administrativa poden ser constitutives d’il·legalitat i generar responsabilitat administrativa.
En els supòsits en què l’autoritat administrativa no tingui prescrit cap termini per prendre les mesures d’execució de les lleis i dels reglaments, la seva inacció no ha de prolongar-se més enllà d’un període raonable.
Article 34. Delegació de la competència
El titular d’una competència només pot delegar les funcions si la norma jurídica que li atribueix la competència no en prohibeix la delegació. En cap cas no són delegables les funcions sobre les competències següents:
Les que són atribuïdes directament per la Constitució.
Les atribuïdes per la llei a òrgans col·legiats, llevat que la llei en prevegi expressament la delegació a un altre òrgan determinat.
Les atribuïdes per delegació.
L’acte de delegació s’ha de fer per escrit, amb caràcter exprés i signat directament pel titular de la competència delegada, i no pot tenir efecte retroactiu. S’hi ha d’indicar el titular, l’objecte i la naturalesa de la delegació i s’ha de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Article 35. Delegació de signatura i de poders administratius
Per regla general, només es produeixen delegacions de signatura. La delegació és feta a una persona nominalment designada. El delegat és habilitat per signar els actes o per prendre decisions en lloc del delegant. Aquest últim conserva el poder d’avocar els afers inclosos en la delegació. El delegant resta responsable dels actes dictats pel delegat.
Excepcionalment, i en els casos previstos per la norma que autoritza la delegació, es poden produir delegacions de poders administratius. La delegació és feta al titular d’una funció i beneficia els titulars successius de la funció mentre no s’hi posi fi. El delegant transmet al delegat l’exercici d’algunes de les seves competències i no pot avocar afers inclosos dins el marc de la delegació. El delegat esdevé responsable dels actes per ell dictats. El delegant pot controlar, tanmateix, la seva acció.
El delegant pot posar fi en tot moment a les delegacions que hagi establert.
Secció tercera. Forma dels actes administratius
Article 36. Actes preparatoris i omissió o irregularitats formals
Abans de prendre una decisió, es poden prescriure determinats actes preparatoris a fi de fornir a l’Administració elements de judici o de conferir una garantia als administrats.
Sense que aquesta enumeració sigui limitativa, els actes preparatoris poden consistir en la consulta de persones o d’organismes qualificats, investigacions, audiència dels interessats, etc.
Si aquests procediments són establerts en interès de particulars, aquests particulars han de ser informats amb precisió dels dies, els llocs i l’objecte de la consulta i han de poder presentar degudament les seves observacions.
En el cas que les formalitats prescrites hagin estat omeses o s’hagin portat a terme de forma irregular, l’acte ha de ser anul·lat quan hom pugui pensar raonablement que la decisió hauria pogut ser diferent si l’Administració hagués respectat aquelles formalitats.
Article 37. Reunions, assemblees i deliberacions
Les deliberacions dels òrgans col·legials s’han de fer en les formes prescrites per les lleis, els reglaments i els costums que en regulen l’organització i el funcionament.
Sense perjudici d’aquestes regles particulars, s’han de respectar les regles següents:
No es pot celebrar vàlidament cap reunió si els membres de l’assemblea no han estat regularment convocats dins un termini raonable, que, tret de casos d’urgència, no ha de ser inferior a dos dies.
Llevat d’acceptació majoritària de l’assemblea, només s’hi pot deliberar sobre les qüestions que figurin a l’ordre del dia indicat a la convocatòria.
El president té la policia de l’assemblea, en garanteix la disciplina i vetlla per la regularitat de les deliberacions. Si les regles que regeixen l’assemblea no precisen el caràcter públic o secret de la reunió, el president decideix, d’acord amb l’assemblea, sobre l’admissió o la no admissió de públic.
Llevat de disposicions particulars contràries, una assemblea només pot deliberar vàlidament si al començament de la sessió hi són presents o hi estan representats més de la meitat dels membres que la componen. Si aquest quòrum no s’aconsegueix, es fa una nova convocatòria dins un termini no inferior a vint-i-quatre hores. En segona convocatòria, l’assemblea pot deliberar sense condicions de quòrum.
Els acords es prenen per majoria de votants. En cas de divisió de vots a parts iguals, el president gaudeix de vot diriment.
De cada sessió, se n’aixeca una acta escrita i signada pel president i pel secretari. Aquesta acta ha d’esmentar, almenys, les decisions adoptades i les votacions a què han donat lloc.
Llevat de disposició contrària, el públic té la possibilitat de conèixer les actes.
Article 38. Forma escrita
Els actes administratius han de ser escrits, i datats i signats per l’autoritat competent.
Article 39. Motivació
Els actes administratius han de ser obligatòriament motivats quan produeixin un efecte desfavorable a aquells a qui s’apliquen i quan, tot i produir un efecte favorable, s’apartin d’altres decisions precedentment adoptades en supòsits semblants.
La motivació ha de comportar l’enunciat de les consideracions de dret i de fet que constitueixen el fonament de la decisió.
Article 40. Silenci administratiu
No obstant les disposicions de l’article 38, el silenci guardat per l’Administració sobre una sol·licitud que li ha estat feta pot tenir valor de decisió:
Excepcionalment, decisió d’acceptació en els casos en què així ho estableixi una norma de manera expressa.
Generalment, decisió de rebuig de la sol·licitud o de refús, quan l’Administració deixa la sol·licitud sense resposta durant un termini de dos mesos.
Tanmateix, fins i tot després de l’expiració d’aquest termini, l’Administració pot prendre una decisió favorable al sol·licitant.
Hom pot recórrer contra la decisió tàcita de l’Administració, davant la jurisdicció competent, en les condicions i els terminis que seran fixats per la Llei reguladora de la jurisdicció administrativa i fiscal.
Article 41. Presumpció d’exactitud i errors materials
Les dades contingudes en l’acte administratiu gaudeixen de presumpció d’exactitud. En cas de recurs, la prova de la inexactitud l’ha d’aportar el recurrent.
L’Administració sempre pot corregir els errors materials que siguin advertits. Aquestes correccions no poden modificar en cap mesura el contingut, el sentit o l’abast de l’acte.
Article 42. Consulta de documents
Els administrats tenen dret a demanar el coneixement dels documents administratius, llevat de les excepcions establertes, tant en benefici de l’Administració com dels administrats, pels apartats 2, 3 i 4 d’aquest article. La informació ha de tenir lloc, segons els casos, sigui per a la consulta gratuïta a les oficines de l’Administració, sigui per al lliurament de còpies a despeses del sol·licitant. Tot ús fraudulent de la informació així aconseguida es persegueix penalment. L’administrat que cregui ser objecte d’un refús d’informació pot recórrer directament a la jurisdicció administrativa i fiscal.
L’Administració pot refusar la consulta de documents protegits pel secret establert per llei.
Les informacions nominatives contingudes en els documents administratius només són comunicables a les persones que siguin titulars d’un dret subjectiu o d’un interès legítim, personal i directe en l’afer. Es consideren nominatives les informacions que permetin, sota la forma que sigui, directament o no, la identificació de les persones a les quals es refereixen.
Els documents que continguin dades personals de caràcter policial, processal, clínic o de qualsevulla altra naturalesa que puguin afectar la seguretat de les persones, el seu honor, la intimitat de la seva vida privada i familiar, o la seva pròpia imatge, només es poden comunicar amb el consentiment exprés dels afectats o quan hagin transcorregut vint-i-cinc anys de la seva mort o, si no se’n coneix la data, cinquanta anys a partir de la producció del document, o per manament judicial.
Secció quarta. Decisió
Article 43. Requisits
Tota decisió ha de ser exempta de vici. La voluntat de l’autoritat administrativa no ha d’haver estat provocada per l’engany o per la violència. Tampoc no ha de contenir errors de dret o de fet.
Secció cinquena. Eficàcia dels actes administratius en el temps
Article 44. No retroactivitat i manifestació de voluntat
Els actes administratius no poden, en principi, produir efectes que es remuntin a una data anterior a la seva promulgació.
L’acte administratiu existeix i entra en vigor a partir del moment en què ha estat realitzada la manifestació de voluntat de l’autoritat administrativa que el dicta. Aquesta manifestació de voluntat és normalment certificada per la signatura de l’acte.
Article 45. Mesures de publicitat
L’eficàcia de l’acte respecte a aquells a qui s’aplica està condicionada per l’acompliment regular de mesures de publicitat destinades a fer conèixer oficialment l’acte als interessats i a fer-lo executori. Aquestes mesures són:
- La publicació, pel que fa a les normes reglamentàries.
- La notificació, pel que fa als actes individuals.
Article 46. Publicació
La mesura de publicitat ordinària és la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. A més a més, es pot utilitzar la publicació tradicional per edictes o qualsevol altre procediment expressament establert per una norma.
Article 47. Notificació
La notificació és l’actuació mitjançant la qual l’òrgan que dicta un acte administratiu ho comunica a la persona que resulta afectada en els seus drets o interessos pel dit acte, o al seu representant.
La notificació ha de contenir el text íntegre de l’acte, l’expressió del recurs que sigui procedent, l’òrgan davant del qual s’ha d’interposar el recurs, i el termini per fer-ho, amb indicació de si posa fi, o no, a la via administrativa.
En els supòsits d’omissió d’algun dels requisits que estableix l’apartat anterior, si l’acte notificat conté almenys el text íntegre de la resolució, aquest text produeix efectes a partir del moment en què la persona interessada realitza actuacions de les quals es desprèn el coneixement del seu contingut i abast, o hi interposa recurs.
Les notificacions estan vàlidament efectuades si permeten tenir constància de la seva posada a disposició de la persona interessada o facultada per aquesta llei, de la seva recepció i de la data en què es practica.
Si la persona interessada rep una notificació per diversos mitjans, es considera notificada en la data de l’última notificació.
L’absència o la irregularitat de la notificació suspenen els terminis de recurs.
L’Administració pública ha de fomentar la utilització dels mitjans electrònics per practicar les notificacions.
Article 47 bis. Mitjans utilitzats per a la pràctica de les notificacions i efectes
Les notificacions es practiquen:
De forma presencial, per part del personal de l’Administració pública.
Mitjançant correu certificat amb acusament de recepció. S’hi inclou el lliurament per part dels serveis postals.
Mitjançant empreses privades de serveis postals o serveis anàlegs.
Mitjançant serveis electrònics, oferts per entitats públiques o privades prestadores de serveis de confiança, que compleixin el que preveu l’article 47 quater d’aquest Codi.
Mitjançant una publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Mitjançant altres formes establertes per llei.
Les notificacions efectuades pel personal de l’Administració pública gaudeixen de presumpció de veracitat. A aquest efecte, els tràmits, escrits o diligències que descriuen les circumstàncies en què s’ha practicat la notificació, efectuats pel personal de l’Administració pública, tenen la consideració de documents públics.
Les notificacions practicades per altres agents l’activitat dels quals està regulada per una normativa específica tenen la qualificació i els efectes que els atorgui la normativa esmentada.
En absència d’una norma que reguli l’activitat de les empreses privades prestadores de serveis postals o anàlegs, les notificacions practicades per aquestes empreses tenen la consideració i els efectes dels documents privats.
Article 47 ter. Pràctica de notificacions per mitjans no electrònics
Quan la notificació es practica al domicili de la persona interessada, o en un altre que hagi indicat a aquest efecte, si en el moment d’intentar la notificació aquesta persona no s’hi troba, es pot fer càrrec de la notificació qualsevol familiar o persona major de setze anys amb qui convisqui i que es trobi al dit domicili, i s’ha de deixar constància de la identitat i de la relació que té amb la persona interessada. La persona diferent de la persona interessada pot refusar-ne la recepció i, en tal cas, la notificació no es considera vàlidament efectuada. Si no es pot procedir a la notificació per absència o per refús de la persona diferent de la persona interessada, l’encarregat de la notificació deixa un avís al domicili en el qual informa la persona interessada de la data en què s’ha intentat la notificació, i que disposa d’un termini de vuit dies hàbils per personar-se a les oficines de l’Administració pública, del servei de Correus o de l’empresa privada que ha deixat l’avís, per recollir la notificació. Si l’esmentat termini s’esgota sense que la notificació s’hagi practicat, la notificació es considera fallida. L’encarregat de la notificació ha de deixar constància escrita de les actuacions practicades.
Per practicar la notificació a les dependències de l’Administració pública, el personal de l’Administració pública ha de contactar telefònicament amb la persona interessada i l’ha de citar per a un dia concret per fer-ho. Si la comunicació telefònica no té èxit, el personal de l’Administració pública ha d’intentar, durant els dos dies següents, efectuar la comunicació indicada en horaris alternatius i ha de deixar constància escrita de les actuacions practicades. Si dins d’aquest termini no es pot contactar amb la persona interessada o si, malgrat haver-hi contactat, aquesta persona no es persona el dia assenyalat, s’ha de practicar la notificació al domicili de la persona interessada, segons el que estableix l’apartat precedent. Això no obstant, quan es tracti de la notificació de sancions derivades d’infraccions del Codi de la circulació, i en els altres supòsits especials que prevegi una llei, es pot procedir directament en la forma prevista per l’apartat 3, sense necessitat d’intentar prèviament la notificació presencial al domicili.
Si en aplicació del que disposen els apartats anteriors, la notificació no es practica vàlidament o es considera fallida, dins del termini dels quinze dies naturals següents es publica un avís al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra a l’efecte de notificar a la persona interessada que l’Administració pública ha dictat un acte administratiu que afecta els seus interessos. En aquest avís es concedeix a la persona interessada un termini de vuit dies hàbils perquè es personi a les dependències de l’Administració pública, a fi de procedir a la notificació, que ha de complir els requisits regulats a l’article 47.2. Si dins d’aquest termini la persona interessada no es persona a les dependències de l’Administració pública, es considera que la notificació ha estat efectuada correctament.
Independentment que la notificació es faci al domicili de la persona interessada o a les dependències de l’Administració pública, es considera efectuada vàlidament si la persona interessada en refusa expressament la recepció. En aquest supòsit, es deixa constància de l’intent de notificació, s’entén que s’ha completat el tràmit i es continua la tramitació de l’expedient. En el cas que l’acte notificat sigui el de resolució del procediment, es considera que la persona interessada ha rebut la notificació a tots els efectes.
El termini de tramitació del procediment queda suspès pel transcurs del temps entre la notificació fallida o l’esgotament infructuós dels terminis previstos a l’apartat 2 i la personació de la persona interessada. No obstant això, si no es publica l’avís al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra dins del termini establert a l’apartat tercer, es produeix la suspensió del termini de tramitació del procediment.
Les disposicions dels apartats precedents només s’apliquen a les persones físiques i jurídiques previstes a l’apartat 2 de l’article 108 quater en relació amb la notificació de la inclusió al servei de notificació electrònica, i en els casos en què resulta aplicable l’apartat 7 de l’article 47 quater, amb les especialitats següents:
Es pot fer càrrec de la notificació qualsevol treballador o membre de la persona jurídica present a l’adreça de notificació; cal deixar constància a l’expedient d’aquesta circumstància, així com de la identitat de la persona que rep la notificació i del seu càrrec o funció dins de l’entitat o empresa. Si la persona diferent del representant que es trobi a l’adreça de l’empresa en refusa la recepció, la notificació es considera efectuada vàlidament.
Si la notificació es practica a les dependències de l’Administració pública i el representant de la persona jurídica, empresari o professional individual refusa recollir la notificació, la notificació es considera efectuada vàlidament.
Si la notificació no es pot practicar per absència del representant, empresari o professional individual i de qualsevol altra persona lligada a l’entitat o empresa, la notificació es considera fallida. En aquest supòsit, en el termini dels quinze dies naturals següents es procedeix a la pràctica de la notificació mitjançant la publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra i es deixa constància en l’expedient de totes les circumstàncies relatives al primer intent de notificació.
Article 47 quater. Pràctica de notificacions per mitjans electrònics
Quan així s’estableixi en les normes de procediment, o la persona interessada així ho hagi indicat, els actes administratius s’han de notificar per mitjans electrònics.
La persona interessada accedeix a la notificació que regula aquest article utilitzant la seva signatura electrònica, a través del portal electrònic de l’Administració pública, des del moment que se li ha notificat la seva alta al servei de notificació electrònica, excepte quan prèviament hagi comunicat l’ús d’un altre servei de notificació electrònica admès per l’Administració pública.
La notificació es practica mitjançant l’accés de la persona interessada, degudament acreditada amb la seva signatura electrònica, al servei de notificació electrònica corresponent, que necessàriament ha de complir els requisits d’un servei qualificat de lliurament electrònic i garantir el compliment dels requisits que estableix l’article 47 per considerar practicada correctament la notificació.
S’entén que la notificació està practicada vàlidament el dia en què la persona interessada o el seu representant accedeixen al seu contingut.
Un cop transcorreguts quinze dies des que la notificació s’ha posat a disposició de la persona interessada a la seu electrònica, si no s’ha produït l’accés al contingut s’entén que la notificació ha estat refusada i s’aplica el que estableix l’article 47.5 d’aquesta Llei. La persona interessada pot escollir fins a trenta dies naturals en els quals l’Administració pública no pot procedir a efectuar-li notificacions electròniques.
La persona interessada pot indicar el mecanisme telemàtic pel qual vol rebre avisos automàtics de les notificacions que l’afecten. No obstant això, aquests avisos no tenen efectes notificadors, i davant de qualsevol discrepància entre l’avís i la notificació preval sempre la notificació. Així mateix, les possibles disfuncions del sistema d’avisos no condicionen l’efectivitat de la notificació electrònica.
No es practica la notificació electrònica en el cas d’actes que continguin elements incompatibles amb la conversió electrònica. Tampoc no es practica en els actes que tinguin per objecte el lliurament a la persona interessada de mitjans de pagament en format físic.
Article 48. Nul·litat
Són nuls de ple dret els actes administratius:
Dictats per un òrgan manifestament incompetent.
El contingut dels quals és impossible o és constitutiu d’una infracció penal.
Que transgredeixen d’una manera total i absoluta el procediment legalment establert al seu respecte, o que violen les regles essencials per a l’expressió de la voluntat dels òrgans col·legials.
Que infringeixen l’article 7 d’aquest Codi.
Article 49. Anul·labilitat i irregularitats no invalidants
Són anul·lables els actes de l’Administració que comporten qualsevol transgressió de l’ordenament administratiu, compresa la desviació de poder.
Tanmateix, el vici de forma només comporta l’anul·lació si les formalitats omeses eren indispensables perquè l’acte assolís el seu fi o si els interessats s’han vist privats de mitjans de defensa establerts en el seu interès.
Els actes administratius dictats fora de termini són anul·lables únicament si la natura d’aquest termini ho imposa.
L’Administració pot validar els actes anul·lables corregint els vicis que els afecten.
Si el vici consisteix en la incompetència, la validació la pot efectuar l’òrgan competent, si aquest òrgan és el superior jeràrquic de l’autor de l’acte irregular. La validació produeix efecte en la seva data, sense perjudici de les disposicions relatives a la retroactivitat dels actes administratius.
Si el vici consisteix en l’absència d’una autorització necessària, la validació resulta de l’atorgament de l’autorització per part de l’òrgan competent.
Secció sisena. Execució dels actes administratius
Article 50. Executorietat
Els actes administratius regularment dictats i publicats o notificats són executoris, llevat que estiguin sotmesos a condició o a una aprovació ulterior, i s’imposen tant a les autoritats administratives i judicials com als administrats. Han de ser obeïts per tots aquells a qui imposin obligacions.
La interposició de qualsevol recurs no suspèn l’execució de l’acte impugnat. Això no obstant, l’autoritat que hagi de resoldre el recurs pot suspendre l’execució de l’acte objecte de recurs en el cas que l’execució pugui causar perjudicis de difícil o impossible reparació o quan es tracti d’actes nuls de ple dret.
Article 51. Facultat d’execució forçosa
L’Administració general i els comuns, i els organismes autònoms i les entitats parapúbliques si els ho permet la seva llei de creació o regulació, poden executar de manera forçosa, per si mateixos, els actes administratius que siguin executoris, excepte quan se suspengui l’execució d’acord amb la llei, o quan la Constitució o la llei exigeixin la intervenció dels òrgans jurisdiccionals.
Quan es tracti de sancions, la interposició de recurs en temps i forma impedeix l’execució forçosa fins que la sanció esdevingui ferma.
Sense perjudici de la facultat d’execució forçosa a què es refereix l’apartat 1, l’Administració general, els comuns, els organismes autònoms i les entitats parapúbliques poden recórrer també al saig per tal que executi de manera forçosa els actes administratius que siguin executoris, un cop dictada la provisió de constrenyiment, d’acord amb la Llei del saig.
Article 51 bis. Tipus d’execució forçosa
L’execució forçosa dels actes que comportin el pagament d’una quantitat líquida es duu a terme per la via de constrenyiment patrimonial, d’acord amb les normes que regulen el procediment de recaptació tributària en període executiu.
L’execució forçosa dels actes que puguin ser acomplerts per una persona distinta de la persona obligada es duu a terme per mitjà de l’execució subsidiària. Amb aquesta finalitat, l’Administració executant pot practicar l’execució per si mateixa o per una tercera persona i exigir després l’import de les despeses i l’import corresponent als danys i perjudicis ocasionats, d’acord amb el que estableix l’apartat anterior. També pot liquidar provisionalment l’import esmentat abans de l’execució material i procedir per la via de constrenyiment patrimonial per obtenir-lo, i sufragar amb aquest import l’execució, a reserva de la liquidació definitiva.
En els supòsits en què ho autoritzin les lleis, per executar determinats actes l’Administració general i els comuns poden imposar multes coercitives, reiterades i separades per un espai de temps suficient per donar-hi compliment. La multa coercitiva és independent de les multes que es puguin imposar com a sanció, i els dos tipus de multa són compatibles.
Els actes administratius que imposin una obligació personalíssima i no es puguin executar per cap dels mitjans anteriors, es poden executar mitjançant compulsió directa quan una llei ho autoritzi; altrament, les administracions públiques han d’acudir a la jurisdicció per obtenir-ne l’execució forçosa. Això no obstant, en cas d’extrema urgència i per evitar un perill greu, les administracions públiques poden recórrer a mesures de compulsió directa sobre les persones.
Article 51 ter. Òrgans competents
Són òrgans competents per decidir l’execució forçosa dels actes administratius que siguin executoris i per dictar la provisió de constrenyiment:
En l’Administració general, el cap de Govern i els ministres. Aquesta competència és delegable.
En els comuns, l’òrgan que disposi l’ordinació d’organització i funcionament de cada comú. En defecte de previsió expressa, és competent el cònsol, que pot delegar aquesta competència.
En els organismes autònoms i les entitats parapúbliques, cal atendre al que estableix la llei de creació o regulació de l’organisme autònom o l’entitat parapública; en defecte de disposició específica, el director de l’organisme autònom o l’entitat parapública és competent per decidir l’execució forçosa i dictar la provisió de constrenyiment.
Capítol quart. Contractes administratius
Article 52. Principis de publicitat i concurrència
L’adjudicació de tots els contractes d’obres, de subministraments i de gestió de serveis públics que subscriu l’Administració s’ha de fer amb respecte dels principis de publicitat i concurrència. S’exceptuen d’aquesta regla els supòsits en què es requereixi una qualificació especial i els contractes de petita quantia.
Els contractes que transgredeixin la prescripció de l’apartat anterior són nuls, llevat que motius d’urgència i d’extrema necessitat en justifiquin l’adjudicació sense formalitats prèvies.
Article 53. Formalitats
Les formalitats que s’han d’acomplir per a les subhastes, les licitacions, els concursos i els anuncis d’ofertes, així com els casos en els quals cal emprar cada un d’aquests procediments, els fixa prèviament l’autoritat competent.
Article 54. Dubtes i litigis
Els dubtes i les qüestions litigioses relatius a la interpretació, modificació o resolució dels contractes d’obres, subministraments o serveis públics els resol l’Administració contractant.
Les decisions d’aquesta Administració contractant poden ser objecte de recurs davant la jurisdicció administrativa i fiscal.
Article 55. Regles aplicables i modificacions
Els contractes relatius a obres, subministraments o serveis públics es regeixen per les regles dels plecs de condicions que els siguin aplicables, per les que resultin de les lleis i els reglaments vigents amb anterioritat a la seva signatura i, subsidiàriament, pel dret comú.
Si les necessitats del servei públic ho exigeixen, l’Administració pot modificar els termes del contracte i indemnitzar, quan escaigui, el contractant pels danys efectivament ocasionats. Per la mateixa raó i en les mateixes condicions, l’Administració pot rescindir el contracte.
Article 56. Dret a indemnització dels contractants
Els contractants tenen dret a ser indemnitzats pels perjudicis que els siguin causats per les mesures o decisions de caràcter general que afectin de manera greu un element del contracte, així com pels que puguin resultar de fets nous, estranys a la voluntat de les parts i que comportin una alteració de les condicions econòmiques previstes per executar el contracte.
Article 57. Continuïtat en l’execució
Sense perjudici del dret d’indemnització previst pels articles precedents, els titulars de convenis d’obres públiques i els concessionaris de serveis públics estan obligats a garantir l’execució de les seves obligacions sense cap interrupció.
Capítol cinquè. Responsabilitat administrativa
Article 58. Principi indemnitzador i pressupòsits
Qualsevol fet, acció o omissió d’una de les administracions públiques esmentades a l’article 13 d’aquest Codi que produeixi un dany, si és susceptible d’originar responsabilitat administrativa d’acord amb l’article 59, obliga l’Administració responsable a reparar el perjudici causat.
Per donar lloc al dret a la reparació, el perjudici ha de ser cert i avaluable econòmicament, ha de poder-se individualitzar en una persona o un grup de persones, i ha de lesionar una situació protegida pel dret.
Si el dany té l’origen en un fet dolós o en una negligència greu imputable directament a una autoritat, un funcionari o un agent, i aquest fet o negligència pot deslligar-se de la funció, pot exigir-se la responsabilitat personal del seu autor per la via civil.
Si l’Administració pública actua en relacions de dret privat, respon directament i per la via civil dels danys i perjudicis causats per les seves autoritats, funcionaris o agents, i les actuacions de tots ells seran considerades actes propis de l’Administració pública.
Llevat de disposició contrària, l’Administració pública no respon dels danys causats pels titulars de concessions administratives, ni dels ocasionats pels contractistes que executin obres, serveis o subministraments per a l’Administració.
Article 59. Causes
Constitueixen causes de responsabilitat administrativa:
La falta de servei ocasionada per la mala organització del servei, pel seu funcionament en condicions il·legals o tècnicament defectuoses, o per la manca de funcionament del servei en els supòsits en què estava obligat a funcionar.
El risc anormal, originat per la realització d’activitats administratives que exposin un o alguns administrats a un perill particular i excepcional, fins i tot si aquelles activitats es portaven a terme en interès general.
El trencament de la igualtat davant la llei i davant els serveis públics pel fet de refusar a alguna o algunes persones els avantatges atorgats a d’altres que es trobin en la mateixa situació, o d’imposar-los càrregues superiors a les que pesen sobre els altres ciutadans, sense que aquesta desigualtat de tracte pugui justificar-se per motius legítims.
El retard de l’Administració en el compliment de sentències fermes i executives.
Els altres supòsits establerts per la llei. La força major és causa eximent de la responsabilitat. El cas fortuït, el fet d’un tercer i la culpa de la víctima poden eximir de la responsabilitat o modular-la.
Article 60. Avaluació del perjudici i càlcul de la indemnització
Per calcular la indemnització cal tenir en compte la situació tal com estava abans de produir-se el fet danyós. El perjudici s’ha d’avaluar en la data en què tingui lloc la reparació.
La indemnització ha de cobrir exactament el perjudici causat, ha de compensar el dany sofert per la víctima i no ha de produir un enriquiment de la víctima.
Article 61. Acció de responsabilitat
La reclamació ha de presentar-se davant l’Administració responsable. El dret a reclamar prescriu en el termini d’un any a comptar de la data en què es produeix el fet, l’acció o l’omissió que el motiva.
La reclamació se sotmet a les regles establertes en el capítol vuitè d’aquest Codi.
Contra la decisió de l’Administració responsable es pot interposar un recurs administratiu, d’acord amb el capítol novè d’aquest Codi. El recurs és un requisit necessari per accedir a la via jurisdiccional.
Article 62. Recurs jurisdiccional
La jurisdicció administrativa i fiscal és, en tot cas, competent per entendre de l’acció de responsabilitat administrativa si el perjudicat no obtingués satisfacció per la via administrativa.
Article 63. Citació a judici del personal de l’Administració i acció de rescabalament
Si l’Administració pública estima que el fet danyós està deslligat en tot o en part del servei i que és personalment imputable a l’autoritat, el funcionari o l’agent que n’és l’autor, per raó de dol o negligència greus, pot demanar a la jurisdicció administrativa i fiscal que el citi com a part en el judici, per tal que se sotmeti a la sentència.
Si l’Administració pública és condemnada sense haver citat l’autoritat, el funcionari o l’agent a què es refereix el paràgraf precedent, pot actuar contra ells per mitjà d’una acció de rescabalament. Aquesta acció es planteja davant la jurisdicció administrativa i fiscal.
Article 64. Incompetència de la jurisdicció administrativa
Si una autoritat, un funcionari o un agent és perseguit per la víctima d’un dany davant la jurisdicció civil, i estima que els fets que li són imputats donen lloc a responsabilitat d’una Administració pública, ha de plantejar l’excepció d’incompetència de jurisdicció.
Capítol sisè. Funció pública (derogat)
Article 65 (derogat)
Article 66 (derogat)
Article 67 (derogat)
Article 68 (derogat)
Article 69 (derogat)
Article 70 (derogat)
Article 71 (derogat)
Article 72 (derogat)
Article 73 (derogat)
Article 74 (derogat)
Article 75 (derogat)
Capítol setè. Béns de les persones públiques
Secció primera. Béns de domini públic i béns de domini privat o patrimonials
Article 76. Classificació i béns de domini públic
Els béns de les persones públiques andorranes, generals i locals, es classifiquen en béns de domini públic o béns públics, i béns de domini privat o patrimonials.
Són béns de domini públic els béns de les persones públiques andorranes afectats a l’ús públic, almenys tàcitament, o a un servei públic com a element essencial d’aquest servei, o al foment de la riquesa nacional, i aquells als quals una llei atribueixi expressament aquest caràcter.
Pertanyen també al domini públic els béns mobles que integren el patrimoni artístic, històric o documental en possessió de l’Administració pública.
Les disposicions d’aquest capítol no són aplicables als béns pertanyents als coprínceps o a l’Església.
Article 77. Béns patrimonials
Són béns patrimonials:
Els béns pertanyents a les persones públiques i que no formen part del domini públic.
Els drets reals i d’arrendament dels quals aquestes persones siguin titulars, així com els drets de qualsevol natura que derivin del domini dels béns patrimonials.
Els drets de propietat incorpòria que els pertanyin.
Els títols de societats civils o comercials.
Qualsevol altre bé de què les persones públiques siguin titulars i que no hagi de ser considerat de domini públic.
Els béns patrimonials estan sotmesos al règim de dret privat.
Article 78. Alteració de la qualificació jurídica dels béns de domini públic
Els béns de domini públic perden aquesta qualitat i s’integren en el patrimoni privat de les persones públiques de què es tracti:
Per decisió expressa del Consell General, dels comuns o dels quarts, amb l’expedient previ amb informació pública que estableixi que el bé ha deixat d’ésser necessari per a l’ús públic, el servei públic o el foment de la riquesa nacional.
Si no s’utilitzen durant vint anys per a un ús o servei públic, o, en cas de tractar-se de béns afectats a l’ús públic en consideració a la seva naturalesa, per la seva alteració o degradació física sense intervenció humana durant vint anys.
Article 79. Alteració de la qualificació jurídica dels béns patrimonials
Els béns patrimonials adquireixen la qualitat de béns de domini públic:
Quan, per una resolució expressa, siguin afectats a un ús o a un servei públic.
Quan hagin estat utilitzats de fet durant el termini d’un any per a un ús o un servei públic.
Article 80. Béns destinats a l’ús o al servei públic i usucapits
Sense necessitat de cap acte formal, tenen la consideració de béns de domini públic els béns adquirits per la via d’usucapió per les persones públiques, quan siguin destinats a l’ús o al servei públic durant els terminis de prescripció.
Article 81. Béns expropiats
Els béns adquirits per expropiació forçosa es consideren afectats als fins dels organismes o serveis que hagin originat la declaració d’utilitat pública o d’interès general.
Article 82. Adquisició, possessió i defensa
El Consell General i el Consell Executiu, els comuns i els quarts tenen plena capacitat per adquirir per tots els mitjans jurídics i posseir béns de tota mena, i per exercir els recursos i les accions que calguin en defensa dels seus drets.
Article 83. Béns vacants
Els béns vacants pertanyen al Consell General, en qualitat de béns patrimonials.
La declaració de vacança o abandó correspon a la jurisdicció civil mitjançant un procediment abreujat que, en tot cas, comprèn les fases següents:
Demanda de declaració de béns vacants.
Notificació de la demanda a totes les persones que puguin tenir qualsevol títol sobre els dits béns, i publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Decisió de la jurisdicció civil.
Aquesta decisió és ferma i executiva una vegada hagin transcorregut tretze dies a comptar de la seva publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra i en dos periòdics d’entre els de més divulgació al Principat, i no hagi estat impugnada per ningú.
En cas que compareguin en l’expedient pretesos titulars dels béns en qüestió, se segueixen les regles generals del procediment civil.
Article 84. Adquisicions a títol gratuït
Les institucions enumerades a l’article 82 i les administracions públiques amb personalitat jurídica poden adquirir béns a títol gratuït sense cap restricció.
Tanmateix, si l’adquisició està sotmesa a condicions o a modalitats oneroses, l’acceptació només és possible amb un expedient previ en el qual es demostri que el valor del gravamen no ultrapassa el valor del bé adquirit.
L’acceptació d’herència s’entén sempre a benefici d’inventari.
Article 85. Adquisicions a títol onerós
Les adquisicions a títol onerós estan sotmeses a regles de publicitat i concurrència i es desenvolupen segons els procediments previstos per a la contractació administrativa.
Tanmateix, i encara que no sigui utilitzat el procediment d’expropiació, el Consell General, el Consell Executiu, els comuns i els quarts poden prescindir del procediment de contractació i autoritzar l’adquisició directa d’immobles o de terrenys en els quals s’hagi de construir quan l’adquisició sigui feta atenent les particularitats del bé, quan les necessitats del servei públic ho exigeixin o quan l’operació s’hagi d’efectuar amb extrema urgència.
Secció segona. Règim jurídic dels béns de les persones públiques
Article 86. Principis
Els béns de domini públic són inalienables, imprescriptibles i inembargables mentre conservin aquest caràcter.
Article 87. Alienació
L’alienació de béns immobles requereix la declaració prèvia d’alienabilitat i es realitza mitjançant subhasta pública.
Correspon al Consell General, als comuns i als quarts la declaració d’alienabilitat dels béns immobles no afectats al servei públic i la utilització dels quals per a aquests fins no es prevegi a curt termini.
Article 88. Permuta
Els béns immobles patrimonials declarats alienables en les condicions previstes a l’article precedent es poden permutar per altres d’aliens, amb una taxació prèvia pericial i a condició que la diferència de valor entre els béns permutats no sigui superior al cinquanta per cent del que el tingui més elevat.
Article 89. Cessió
Els béns la utilització o explotació pública dels quals no sigui previsible poden ser cedits gratuïtament a institucions o corporacions que hagin d’utilitzar-los per a fins d’utilitat pública o social.
Article 90. Càrregues i gravàmens
No es poden crear càrregues que gravin els béns i drets patrimonials sinó en les condicions requerides per a l’alienació.
Article 91. Utilització
La utilització dels béns afectats a serveis públics està sotmesa a les regles pròpies d’aquests serveis, així com a les regles establertes per les autoritats i els funcionaris que en siguin responsables.
Article 92. Explotació
Els béns patrimonials s’exploten per trobar la millor rendibilitat i mitjançant les formes usuals de la pràctica civil i mercantil.
Tanmateix, els arrendaments a particulars i qualsevol altra forma de cessió se sotmeten als procediments de publicitat i concurrència i s’atorguen mitjançant subhasta pública.
Article 93. Delimitació
L’Administració pot delimitar els béns que li pertanyen i els béns pertanyents a tercers quan els límits siguin imprecisos o apareguin indicis d’usurpació. La delimitació es fa mitjançant un procediment administratiu que comporti l’audiència dels interessats.
Un cop indicat aquest procediment administratiu de delimitació, no es pot iniciar cap procediment judicial amb el mateix objecte, ni es poden admetre interdictes sobre l’estat possessori de les finques fins al terme del procediment de delimitació.
Article 94. Possessió
El Consell General i el Consell Executiu, els comuns i els quarts poden recuperar per ells mateixos la possessió dels seus béns de domini públic en qualsevol moment.
Poden recuperar els béns de domini privat dins el termini d’un any a partir de la data de la usurpació. Passat aquest termini, han d’exercir l’acció reivindicatòria davant els tribunals ordinaris.
No s’admeten interdictes contra les actuacions de l’Administració en aquesta matèria.
Article 95. Recompensa
Els particulars que per les informacions donades o de qualsevol altra manera hagin ajudat les persones públiques a recuperar els seus béns, són recompensats de la manera que reglamentàriament es determini i sense que el valor de la recompensa pugui superar el deu per cent del valor del bé recuperat.
Article 96. Inventari
El Consell General, el Consell Executiu, els comuns i els quarts han d’aixecar un inventari dels béns de domini públic i patrimonials que ha de comprendre especialment les construccions i els terrenys adjacents i els béns mobles de caràcter històric, documental, artístic o de valor econòmic considerable.
Article 97. Extinció de drets
L’extinció dels drets constituïts sobre els béns de domini públic en virtut de permís, autorització, concessió o de qualsevol altre títol i de les situacions possessòries que en siguin conseqüència té lloc per la via administrativa amb la instrucció prèvia d’un expedient en el curs del qual els interessats han de ser escoltats. Seguint les regles jurídiques aplicables, l’interessat té o no té dret a indemnització.
Article 98. Responsabilitat del personal de l’Administració
Els funcionaris encarregats de la gestió dels béns de les persones públiques que, per dol o per negligència, hagin estat a l’origen de la pèrdua o de la degradació d’aquests béns han de respondre davant l’Administració del dany o perjudici sofert per aquesta Administració.
Aquesta responsabilitat se substancia en un procediment administratiu independent o en un procediment disciplinari. L’Administració pot rescabalar-se del dany a partir del sou o del patrimoni del funcionari, sense perjudici de recurs del funcionari davant la jurisdicció administrativa i fiscal.
Article 99. Responsabilitat dels particulars
Els particulars que per dol o per negligència ocasionin danys als béns de domini públic o els usurpin són castigats amb una multa l’import de la qual s’eleva al doble del perjudici causat o del valor del bé usurpat, sense perjudici de la reparació del dany o de la restitució del bé.
Article 100. Prejudicialitat penal
Quan els fets a què es refereixen els articles anteriors constitueixin infraccions de caràcter penal, els procediments administratius resten en suspens mentre aquella jurisdicció no es pronunciï.
Secció tercera. Ús dels béns de domini públic
Article 101. Tipus d’ús
La utilització dels béns afectats a un ús públic es considera:
Un ús comú, quan aquest ús sigui igual per a tots els ciutadans indistintament, de manera que l’ús per part dels uns no exclogui l’ús per part dels altres, i pot ser:
General, quan no concorrin circumstàncies particulars.
Especial, quan concorrin circumstàncies particulars per raó de la perillositat o de la intensitat de l’ús, o per altres causes.
Un ús privatiu, quan tingui lloc mitjançant l’ocupació d’una porció de domini públic en unes condicions que limitin o excloguin la utilització per part dels altres.
Article 102. Ús comú especial
L’ús comú especial dels béns de domini públic es pot sotmetre a una llicència ajustada a la naturalesa del bé, als actes de la seva afectació i de la seva obertura a l’ús públic i als preceptes de caràcter general.
Les autoritzacions s’atorguen directament, llevat que, per alguna circumstància, el seu nombre hagi de ser limitat; en aquest cas es concedeixen per la via de licitació i, si això no fos possible perquè tots els candidats reunissin les mateixes condicions, mitjançant sorteig.
Les autoritzacions concedides atenent consideracions personals del subjecte o les concedides en nombre limitat no són transmissibles.
Article 103. Ús privatiu sense obres permanents
Les utilitzacions privatives del domini públic que no requereixin la realització d’obres de caràcter permanent són objecte de permisos d’ocupació temporal que l’Administració pot revocar en tot moment sense indemnització per a l’ocupant.
Quan hi hagi diversos candidats a l’ocupació temporal, la concessió es fa seguint les regles de publicitat i concurrència.
Article 104. Ús privatiu amb obres permanents
Les ocupacions privatives de domini públic que requereixin la realització d’obres de caràcter permanent són objecte de concessió administrativa pel procediment de competència de projectes i per un temps limitat que no pot ultrapassar els noranta-nou anys.
La concessió no afecta el dret de propietat i ha de respectar els drets de tercers, i comporta, encara que no sigui explicitat, la facultat de l’Administració de rescatar-la abans del seu venciment si hi ha raons d’interès públic que ho justifiquin. L’Administració ha de reparar els danys causats al concessionari, llevat que aquest últim no sofreixi cap perjudici.
Secció quarta. Béns comunals
Article 105. Règim jurídic
Els béns comunals, siguin o no afectats a l’ús públic o a un servei públic, o al foment de la riquesa nacional, estan sempre sotmesos al règim jurídic dels béns de domini públic.
La utilització dels béns comunals pot ser objecte d’expropiació per ser afectada a un servei públic. Acabada aquesta afectació, la seva utilització retorna al titular del bé comunal.
Sense perjudici dels drets adquirits, l’ús privatiu dels béns comunals ha de ser objecte de concessió administrativa, que no pot excedir el termini màxim de noranta-nou anys.
Es poden permutar porcions de territori comunal amb porcions de territori privat o comunal, amb la taxació judicial prèvia i mitjançant expedient amb informació pública i a condició que la diferència de valor entre els béns permutats no sigui superior al cinquanta per cent del que el tingui més elevat.
Capítol vuitè. Procediment administratiu
Secció primera. Disposicions generals
Article 106. Normes aplicables
Qualsevol procediment establert per normes de rang inferior a aquest Codi ha de respectar les disposicions d’aquest capítol, excepte en el cas que desenvolupi un procediment especial establert en una altra llei.
Article 106 bis. Registres de l’Administració pública
Els organismes públics vinculats o dependents de cada Administració poden disposar del seu propi registre electrònic plenament interoperable i interconnectat amb el registre electrònic general de l’Administració de la qual depèn.
Cada Administració pública ha de disposar d’un registre general electrònic únic, en el qual s’han d’inscriure els assentaments corresponents i els moviments d’entrada i sortida de documents presentats o lliurats. Aquest registre ha de complir les mesures de seguretat regulades en la legislació de protecció de dades de caràcter personal. No obstant això, cada Administració pública pot disposar de registres manuals mentre s’implanta el registre electrònic, i també en pot disposar si per qualsevol raó no considera factible la utilització dels mecanismes electrònics.
L’òrgan competent ha de crear el registre general electrònic mitjançant l’aprovació d’una disposició de caràcter general que es publica al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra i n’ha d’especificar la data i l’hora oficials, i els dies que són inhàbils.
Al portal electrònic de l’Administració pública, que serveix d’entrada al registre general electrònic, hi ha d’haver la informació de tots els tràmits que es poden fer mitjançant el registre electrònic.
Els assentaments al registre s’han de fer respectant l’ordre temporal d’entrada i sortida de documents, amb indicació de la data i l’hora en què es produeixen.
Un cop emplenat el tràmit de registre, els documents s’han de traslladar de manera immediata als seus destinataris o a les unitats administratives competents per raó de la matèria, per tramitar-los.
Cada assentament que es practica en el registre té assignat un número únic amb identificació del tràmit efectuat, la data i l’hora de presentació, la identificació de la persona interessada, l’òrgan administratiu o l’Administració pública destinatària, la referència del contingut del document i la identificació de l’òrgan que efectua l’assentament en els supòsits de documents de sortida cursats per l’Administració pública.
Els encarregats del registre han d’emetre de manera immediata un rebut acreditatiu dels documents presentats, que s’ha de notificar a la persona interessada, en el qual consta la data i l’hora de la recepció, el número d’entrada, la relació de documents aportats, i una còpia de l’escrit presentat, per garantir la integritat del document i la seva recepció per part de l’Administració pública.
En el supòsit de presentar sol·licituds i documents de manera electrònica, el sistema ha de garantir l’expedició de tots els documents indicats a l’apartat anterior, que s’han de remetre de forma telemàtica a la persona interessada.
Els interessats poden fer servir serveis qualificats de lliurament electrònic que hagin estat admesos per l’Administració pública per remetre els documents i comunicacions al registre electrònic.
Article 106 ter. Finestra única
Aquest precepte només regeix per a la presentació de documents de manera presencial.
Els ciutadans poden presentar els documents necessaris en les seves relacions amb el Govern i els comuns a qualsevol dels seus registres, independentment de l’Administració pública competent en la matèria.
A aquest efecte, els documents que s’adrecin al Govern o als comuns poden presentar-se:
A les oficines diplomàtiques d’Andorra a l’estranger.
Al registre de l’Administració pública a la qual es dirigeixin.
Als registres del Govern i de qualsevol comú.
En qualsevol altre registre que estableixi la legislació vigent.
Un cop presentada la documentació, l’Administració pública receptora ha de traslladar els documents a l’Administració pública competent en el termini màxim de cinc dies des de la recepció. A aquest efecte, el termini de tramitació del procediment s’inicia el dia que la documentació entra al registre de l’Administració pública competent per a la resolució. La data de recepció de la documentació per part de l’Administració pública competent es notifica a la persona interessada.
Cada Administració pública ha de garantir la interoperabilitat i la interconnexió dels seus registres electrònics amb els de les altres administracions públiques, mitjançant sistemes tècnicament compatibles que assegurin la transmissió telemàtica dels assentaments registrals i els documents presentats en qualsevol dels registres.
La documentació lliurada davant l’Administració pública s’ha de digitalitzar de forma qualificada, en els termes previstos per la legislació de serveis de confiança, per incorporar-la a l’expedient administratiu electrònic, i s’ha de retornar als interessats, excepte en els supòsits en què, per la normativa aplicable, l’Administració pública s’ha de quedar els originals en possessió o quan la digitalització és irrealitzable.
Article 106 quater. Còmput de terminis en els registres de l’Administració pública
El registre electrònic de cada Administració pública ha d’indicar la data i l’hora oficials del seu portal electrònic, que ha de comptar amb les mesures necessàries per garantir-ne la integritat.
El registre electrònic permet presentar documents tots els dies de l’any, durant les vint-i-quatre hores del dia.
La presentació d’un document en dia inhàbil s’entén efectuada a la primera hora del primer dia hàbil següent. Aquests documents s’entenen presentats d’acord amb l’hora d’entrada en el dia inhàbil, i es consideren anteriors als que s’han presentat en el primer dia hàbil següent.
A l’efecte del compliment de tràmits i terminis per part de cada Administració pública, el còmput es determina mitjançant la data i l’hora en què es practica l’assentament al registre electrònic de l’Administració pública competent per resoldre.
Article 107 Iniciació i condició de persona interessada
El procediment administratiu es pot iniciar a iniciativa de l’Administració o de la persona interessada. Es considera persona interessada:
La que el promogui com a titular de drets o d’interessos legítims.
La que, sense haver iniciat el procediment, tingui drets que puguin resultar directament afectats per la decisió que s’adopti.
La que pugui resultar afectada per la resolució en els seus interessos legítims, personals i directes i es personi en el procediment, mentre no hagi recaigut resolució definitiva.
En tots dos casos, les autoritats administratives han de respectar les formalitats, els terminis, les mesures d’instrucció i les mesures de publicitat prescrites per les lleis i els reglaments, així com tots els procediments necessaris per garantir la regularitat i l’oportunitat de l’acció administrativa, la seva conformitat a l’interès general i el respecte dels drets i interessos legítims dels administrats i de les llibertats públiques.
Secció segona. Sol·licituds i altres iniciatives dels interessats
Article 108. Capacitat d’obrar i representació
Els interessats amb capacitat d’obrar poden actuar per mitjà de representant. Les actuacions administratives s’entenen amb el representant quan així ho sol·liciti l’interessat.
Per formular reclamacions, desistir d’instàncies i renunciar a drets en nom d’altri, cal acreditar la representació mitjançant un document públic, un document privat amb signatura notarialment legitimada i, si fa al cas, legalitzada, o poder apud acta. Per als actes o gestions de pur tràmit, la representació es presumeix.
Quan un escrit estigui signat per diversos interessats, les actuacions a les quals doni lloc l’escrit s’entenen amb el primer signatari, tret del cas que en l’escrit s’expressi altrament.
Article 108 bis. Formes d’identificació de la persona interessada o del seu representant
L’Administració pública ha d’identificar personalment la persona interessada o el seu representant. Per a això, n’ha de verificar el nom i els cognoms, la raó social, el nom comercial o qualsevol altra denominació de l’entitat o empresa, i que constin en el document oficial d’identificació de la persona física o jurídica.
Quan la relació amb l’Administració pública s’efectua per mitjans electrònics, el sistema utilitzat ha de tenir un mecanisme previ que permeti garantir la identitat de la persona. Per reglament, s’han de determinar els sistemes admesos.
L’Administració pública ha de requerir la signatura o el segell de la persona que compareix, de forma electrònica o manual, per presentar sol·licituds, declaracions responsables, formular al·legacions i proposar proves, interposar recursos, desistir d’accions i renunciar als seus drets.
Article 109. Sol·licitud
Llevat que les disposicions en vigor disposin altrament, tota sol·licitud s’ha de formular per escrit i ha d’anar datada i signada per l’interessat o pel seu representant.
El sol·licitant, eventualment, ha d’aportar una prova de la representació de la sol·licitud i de la data. L’Administració té l’obligació de lliurar-li els acusaments de recepció, rebuts, certificats d’inscripció o qualsevol altre document necessari a aquest efecte.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.