LegalizeDecret del 8-5-2019 pel qual es publica el Text refós del Codi de l’Administració, del 29 de març de 1989
Vist l’article 59 de la Constitució andorrana, segons el qual, mitjançant una llei, el Consell General pot delegar l’exercici de la funció legislativa en el Govern;
Vista la delegació legislativa a favor del Govern establerta en la disposició final tercera de la Llei 10/2019, del 15 de febrer, de modificació del Codi de l’Administració, del 29 de març de 1989, segons la qual s’encomana al Govern que en el termini màxim de sis mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el text refós del Codi de l’Administració, del 29 de març de 1989,
Vist que en compliment del que preveu la disposició final tercera de la Llei 10/2019, es refon en aquest Decret legislatiu, el contingut del Codi de l’Administració, del 29 de març de 1989, on s’inclouen les modificacions que dimanen de la Llei del Govern, del 15 de desembre del 2000; de la Llei 11/2004, del 27 de maig, de modificació puntual del Codi de l’Administració; de la Llei 45/2014, de Llei 8/2017, i de la Llei 10/2019;
Vist que, d’altra banda, es reprenen de forma ordenada les disposicions addicionals, transitòria i finals del Codi de l’Administració, les disposicions transitòria i finals de la Llei 11/2004, les disposicions transitòries i finals de la Llei 45/2014, les disposicions finals de la Llei 8/2017, i les disposicions transitòries i finals de la Llei 10/2019, i, al mateix temps, per tal de garantir la claredat en la consulta d’aquest Decret legislatiu i preservar la seguretat jurídica, es fa constar per a cadascuna d’aquestes disposicions de quina de les lleis esmentades porta causa.
Ateses les consideracions esmentades, a proposta del Cap de Govern en funcions, el Govern en funcions, en la sessió del 8 de maig del 2019, aprova aquest Decret legislatiu amb el contingut següent:
Article únic
S’aprova la publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra del text refós del Codi de l’Administració, del 29 de març de 1989, que entrarà en vigor l’endemà de ser-hi publicat.
Disposició derogatòria
Es deroga el Decret legislatiu de 25 d’abril de 2018, de publicació del text refós del Codi de l’Administració, del 29 de març de 1989.
Cosa que es fa pública per a coneixement general.
Andorra la Vella, 8 de maig del 2019
Antoni Martí Petit / Cap de Govern en funcions
Text refós del Codi de l’Administració, del 29 de març de 1989
Capítol primer. Ordenament jurídic i fonts del dret administratiu
Article 1. Principis de l’ordenament jurídic
L’ordenament jurídic del Principat se subjecta als principis de legalitat, de jerarquia, de publicitat de les normes jurídiques, de no retroactivitat de les disposicions restrictives dels drets individuals que comportin un efecte desfavorable o estableixin una sanció, de seguretat jurídica, de responsabilitat dels poders públics i d’interdicció de tota arbitrarietat.
Article 2. Drets de participació en els afers públics i d’accés als càrrecs públics
Els andorrans tenen el dret de participar en els afers públics per mitjà de representants lliurement elegits. Tenen el dret d’accedir en pla d’igualtat a les funcions i als càrrecs públics, segons les condicions exigides pel dret.
Article 3. Contribució a les despeses públiques i principis pressupostaris
Tothom ha de contribuir a les despeses públiques en proporció a la seva capacitat econòmica, mitjançant un sistema fiscal just, establert per la llei i fonamentat en els principis de generalitat i de distribució equitativa de les càrregues fiscals.
L’establiment i l’execució dels pressupostos de les entitats públiques es regeixen per principis d’eficàcia i d’economia.
Article 4. Dret a la propietat privada
Es reconeix la propietat privada. Només es pot limitar, de conformitat amb la llei, per motius d’utilitat pública o d’interès social, i mitjançant una indemnització justa.
Article 5. Principi de subsidiarietat de l’activitat pública
L’Administració ha de respectar el principi del caràcter subsidiari de l’activitat pública respecte a la iniciativa privada.
Les administracions públiques han de limitar la seva activitat als serveis essencials per a la comunitat, procurant en qualsevol cas que la seva gestió, quan sigui possible i no impliqui l’exercici de funcions d’autoritat, es porti a terme mitjançant fórmules de gestió indirecta.
Article 6. Principi de legalitat i potestat normativa
L’Administració pública actua amb plena submissió a la Constitució, les lleis i els principis generals de l’ordenament jurídic definits en el títol I de la Constitució.
La potestat reglamentària del Govern s’exerceix mitjançant decrets i ordres que s’ordenen d’acord amb la jerarquia següent:
Decrets del Govern.
Decrets del cap de Govern.
Ordres dels ministres.
Els comuns exerceixen la potestat normativa local, en l’àmbit de la seva competència i d’acord amb la Constitució i les lleis, mitjançant ordinacions, reglaments i decrets.
Les normes de dret consuetudinari i les del dret comú tenen, per aquest ordre, caràcter supletori en l’àmbit de l’Administració pública.
Article 7. Principi de jerarquia normativa
Cap norma de rang inferior no pot, sota pena de nul·litat de ple dret, infringir les regles establertes per una norma superior.
En cap cas els jutges, els tribunals, les autoritats o els funcionaris no poden aplicar disposicions generals o reglaments que transgredeixin el principi de jerarquia de les normes.
Article 8. Principis generals del dret
Hom pot recórrer als principis generals del dret com a mitjà d’interpretació de les normes escrites, o per suplir-les quan faltin.
Article 9. Principi de publicitat
Les lleis i les normes reglamentàries no obliguen mentre no s’han publicat oficialment.
Llevat que la norma ho disposi altrament, la seva entrada en vigor es produeix al cap de quinze dies de ser publicada íntegrament al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Article 10. Normes de caràcter general
En l’acompliment dels seus actes individuals o particulars, totes les autoritats han de respectar les normes de caràcter general, fins i tot les que emanin d’autoritats inferiors.
Article 11. Dret a la jurisdicció
La jurisdicció administrativa i fiscal controla la subjecció al dret en l’exercici de la potestat reglamentària per part del Consell Executiu i la subjecció al dret en l’activitat de l’Administració pública enumerada a l’article 13 del Codi, així com la subjecció als fins que legitimen la dita activitat.
Capítol segon. Administració pública
Article 12. Definició
L’Administració pública és el conjunt d’institucions, organismes i persones per mitjà dels quals el poder executiu general i les autoritats locals garanteixen l’execució de les normes jurídiques i el funcionament dels serveis públics.
Article 13. Composició
Constitueixen l’Administració pública:
El Consell Executiu i els òrgans posats sota la seva direcció.
Els comuns i quarts i els òrgans que en depenen.
Els organismes autònoms o entitats parapúbliques.
Article 14 (derogat)
Article 15 (derogat)
Article 16. Corporacions locals
Les corporacions locals estan constituïdes per administracions jerarquitzades i especialitzades, sota l’autoritat dels seus propis òrgans.
Aquestes administracions només resten sotmeses a les autoritats superiors pel que fa als controls establerts per la llei.
Article 17. Interès general
Les autoritats i els funcionaris han de vetllar sempre per l’interès general. Els fets i les raons que motivin els actes de l’Administració s’han de presentar sempre de manera exacta.
Article 18. Desviació de poder
La desviació de poder, entesa com la utilització de competències administratives per a finalitats altres que aquelles que els han estat atribuïdes per l’ordenament jurídic, és motiu de nul·litat dels actes i de responsabilitat per a autoritats i funcionaris.
Article 19. Funcionament dels serveis públics
Les autoritats i els funcionaris han de garantir el funcionament continuat i regular dels serveis públics.
Article 20. Principis d’iniciativa i oportunitat
L’Administració pública està sotmesa al dret.
Dins el marc de les competències creades per l’ordenament jurídic i de les condicions previstes per exercir aquestes competències, l’Administració té la iniciativa de les decisions que s’han de prendre i pot apreciar l’oportunitat de la seva acció.
Article 21. Principi d’igualtat
Tothom és igual davant l’Administració pública, sense que es pugui establir cap discriminació per raó de naixença, de raça, de sexe, de religió, d’opinions o de qualsevol altra consideració personal o social.
L’Administració ha de tractar tots els ciutadans amb igualtat, objectivitat, neutralitat i imparcialitat. Els serveis administratius no poden comportar cap altra remuneració que la que autoritzin les lleis i els reglaments.
Article 22. Atribució de competències
Cap autoritat administrativa ni cap funcionari no té altres poders o competències que els que li són conferits per la llei o que li són delegats de conformitat amb la llei.
Article 23. Presumpció de validesa i executorietat dels actes administratius
Els actes administratius es presumeixen vàlids i són executoris, sense perjudici dels recursos administratius o jurisdiccionals de què disposen els administrats contra les actuacions administratives que lesionin els seus drets o interessos legítims.
La subjecció al dret en l’exercici de les facultats reglamentàries i en l’activitat de l’Administració és controlada per la jurisdicció administrativa i fiscal.
Article 24. Responsabilitat disciplinària
Tot agent de l’Administració pública és responsable davant els seus superiors de l’acompliment del seu servei. Està sotmès al poder disciplinari, però només pot ser sancionat per l’autoritat determinada per la llei, segons un procediment que garanteixi l’audiència i la defensa de l’interessat, i amb les sancions establertes per una norma jurídica preexistent.
Article 25. Accés als llocs de treball de l’Administració
La llei ha d’establir procediments de reclutament que proporcionin a l’Administració funcionaris i agents amb totes les garanties d’aptitud i de competència.
Aquests procediments tenen igualment per objecte garantir la igualtat d’accés als càrrecs públics tenint en compte els mèrits, els títols i la capacitat de cadascú.
La llei determina les condicions en què podran ser reclutades les persones que no tinguin la nacionalitat andorrana.
Article 26. Deures de diligència i reserva
Tot funcionari està obligat als deures de diligència i de reserva. Els funcionaris estan sotmesos a les mateixes lleis civils i penals que els altres ciutadans. La llei pot tipificar delictes especials per reprimir les faltes particularment greus que presentin un lligam amb la funció.
Article 27. Principi de garantia patrimonial
L’Administració és responsable dels perjudicis patrimonials que pugui ocasionar. Aquesta responsabilitat és exigible d’acord amb el que estableix el capítol cinquè d’aquest Codi.
Article 28. Conflictes d’atribucions
Els conflictes d’atribucions que oposin diversos òrgans d’una mateixa Administració els ha de resoldre el superior jeràrquic comú.
Els conflictes d’atribucions entre els ministres els ha de resoldre el cap de Govern.
Capítol tercer. Acte administratiu
Secció primera. Disposicions generals
Article 29. Normes aplicables
Els actes administratius els efectes dels quals depenguin de la manifestació de voluntat d’una autoritat, col·legial o personal, o del seu consentiment o acord, o que siguin preparatoris de contractes o d’altres actes administratius, estan sotmesos a les regles generals d’aquest capítol.
Les lleis i els reglaments poden establir regles particulars per a certes categories d’actes o per a certs actes que no siguin contràries a les regles d’aquest Codi.
Article 30. Ordres i instruccions
Dins el marc de l’organització administrativa jerarquitzada, els superiors poden donar ordres o instruccions de servei als seus subordinats.
Les mesures d’ordre interior no tenen efectes directes sobre els administrats.
Si una ordre o una instrucció conté disposicions en virtut de les quals es generin obligacions per als administrats, aquesta disposició només és vàlida si reuneix les condicions de l’acte reglamentari corresponent.
Secció segona. Regles relatives a la competència
Article 31. Titularitat de la competència
Per poder ser vàlids, els actes administratius s’han de dictar en virtut d’una competència segons dret i a càrrec d’una autoritat o agent que tingui regularment atribuïda aquesta competència.
Article 32. Competència i publicació
No pot dictar-se vàlidament cap acte administratiu abans que el seu autor no tingui regularment atribuïda la competència per fer-ho. Tampoc no pot dictar-se vàlidament després de la cessació oficial de les funcions del seu autor.
Els actes que comportin una atribució o cessació de competència s’han de publicar.
Article 33. Exercici de les competències
Tota autoritat, sense perjudici del poder discrecional de la tria de l’objecte i del moment de les seves decisions, ha d’exercir les seves competències.
La passivitat o la inacció administrativa poden ser constitutives d’il·legalitat i generar responsabilitat administrativa.
En els supòsits en què l’autoritat administrativa no tingui prescrit cap termini per prendre les mesures d’execució de les lleis i dels reglaments, la seva inacció no ha de prolongar-se més enllà d’un període raonable.
Article 34. Delegació de la competència
El titular d’una competència només pot delegar les funcions si la norma jurídica que li atribueix la competència no en prohibeix la delegació. En cap cas no són delegables les funcions sobre les competències següents:
Les que són atribuïdes directament per la Constitució.
Les atribuïdes per la llei a òrgans col·legiats, llevat que la llei en prevegi expressament la delegació a un altre òrgan determinat.
Les atribuïdes per delegació.
L’acte de delegació s’ha de fer per escrit, amb caràcter exprés i signat directament pel titular de la competència delegada, i no pot tenir efecte retroactiu. S’hi ha d’indicar el titular, l’objecte i la naturalesa de la delegació i s’ha de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Article 35. Delegació de signatura i de poders administratius
Per regla general, només es produeixen delegacions de signatura. La delegació és feta a una persona nominalment designada. El delegat és habilitat per signar els actes o per prendre decisions en lloc del delegant. Aquest últim conserva el poder d’avocar els afers inclosos en la delegació. El delegant resta responsable dels actes dictats pel delegat.
Excepcionalment, i en els casos previstos per la norma que autoritza la delegació, es poden produir delegacions de poders administratius. La delegació és feta al titular d’una funció i beneficia els titulars successius de la funció mentre no s’hi posi fi. El delegant transmet al delegat l’exercici d’algunes de les seves competències i no pot avocar afers inclosos dins el marc de la delegació. El delegat esdevé responsable dels actes per ell dictats. El delegant pot controlar, tanmateix, la seva acció.
El delegant pot posar fi en tot moment a les delegacions que hagi establert.
Secció tercera. Forma dels actes administratius
Article 36. Actes preparatoris i omissió o irregularitats formals
Abans de prendre una decisió, es poden prescriure determinats actes preparatoris a fi de fornir a l’Administració elements de judici o de conferir una garantia als administrats.
Sense que aquesta enumeració sigui limitativa, els actes preparatoris poden consistir en la consulta de persones o d’organismes qualificats, investigacions, audiència dels interessats, etc.
Si aquests procediments són establerts en interès de particulars, aquests particulars han de ser informats amb precisió dels dies, els llocs i l’objecte de la consulta i han de poder presentar degudament les seves observacions.
En el cas que les formalitats prescrites hagin estat omeses o s’hagin portat a terme de forma irregular, l’acte ha de ser anul·lat quan hom pugui pensar raonablement que la decisió hauria pogut ser diferent si l’Administració hagués respectat aquelles formalitats.
Article 37. Reunions, assemblees i deliberacions
Les deliberacions dels òrgans col·legials s’han de fer en les formes prescrites per les lleis, els reglaments i els costums que en regulen l’organització i el funcionament.
Sense perjudici d’aquestes regles particulars, s’han de respectar les regles següents:
No es pot celebrar vàlidament cap reunió si els membres de l’assemblea no han estat regularment convocats dins un termini raonable, que, tret de casos d’urgència, no ha de ser inferior a dos dies.
Llevat d’acceptació majoritària de l’assemblea, només s’hi pot deliberar sobre les qüestions que figurin a l’ordre del dia indicat a la convocatòria.
El president té la policia de l’assemblea, en garanteix la disciplina i vetlla per la regularitat de les deliberacions. Si les regles que regeixen l’assemblea no precisen el caràcter públic o secret de la reunió, el president decideix, d’acord amb l’assemblea, sobre l’admissió o la no admissió de públic.
Llevat de disposicions particulars contràries, una assemblea només pot deliberar vàlidament si al començament de la sessió hi són presents o hi estan representats més de la meitat dels membres que la componen. Si aquest quòrum no s’aconsegueix, es fa una nova convocatòria dins un termini no inferior a vint-i-quatre hores. En segona convocatòria, l’assemblea pot deliberar sense condicions de quòrum.
⋯
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.