Decret legislatiu del 5-6-2019 de publicació del text refós de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte

Rang Legislació delegada
Publicació 2019-06-18
Estat Vigent
Departament Govern del Principat d'Andorra
Font BOPA
articles 86
Historial de reformes JSON API

Vist l’article 59 de la Constitució del Principat d’Andorra, segons el qual, mitjançant llei, el Consell General pot delegar l’exercici de la funció legislativa en el Govern;

Vist l’apartat 3 de l’article 8 de la Llei 21/2014 del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari que encomana al Govern que en el termini màxim de tres mesos a comptar de les modificacions normatives, publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, mitjançant el decret legislatiu corresponent, el text refós de les normes tributàries, incloent-hi totes les modificacions aportades;

A proposta del ministre de Finances i portaveu, el Govern, en la sessió del 5 de juny del 2019, ha aprovat el Decret següent:

Article únic

S’ordena la publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra del text refós de l’articulat de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, modificada per la Llei 29/2012, del 18 d’octubre, per la Llei 11/2013, del 23 de maig, per la Llei 10/2014, del 3 de juny, per la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, per la Llei 37/2014, de l’11 de desembre, de regulació dels jocs d’atzar, per la Llei 6/2015, del 15 de gener, del Fons de reserva de jubilació i per la Llei 8/2015, del 2 d’abril, de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d’entitats bancàries, per la Llei 9/2015, del 16 de juliol, de modificació de la Llei 6/2015, del 15 de gener, del Fons de reserva de jubilació, per la Llei 15/2015, del 3 de desembre, qualificada de modificació de la Llei 10/2007, del 17 de maig, qualificada de modificació de la Llei qualificada 11/2003, de modificació de l’article 7 i de supressió dels articles 8 i 9 de la Llei qualificada de transferències als comuns, del 27 de juny, per la Llei 3/2017, del 9 de febrer, del pressupost per a l’exercici del 2017, per la Llei 3/2019, del 17 de gener, de mesures urgents relatives a l’arrendament d’habitatges i per la Llei 18/2019, del 15 de febrer, del pressupost per a l’exercici del 201

Disposició final única

Aquest Decret entra en vigor el mateix dia de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Cosa que es fa pública per coneixement general.

Andorra la Vella, 5 de juny del 2019

Xavier Espot Zamora / Cap de Govern

Text refós de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte

Capítol primer. Naturalesa i àmbit d’aplicació de l’impost

Article 1. Naturalesa

L’impost general indirecte és un tribut de naturalesa indirecta que grava el consum mitjançant la tributació dels lliuraments de béns i les prestacions de serveis realitzades per empresaris o professionals, així com de les importacions de béns.

Article 2. Àmbit d’aplicació territorial

L’àmbit territorial de l’impost és el territori andorrà.

Article 3. Tractats i convenis

A l’efecte d’aquesta Llei, s’han de tenir en compte els tractats i els convenis internacionals que formin part de l’ordenament intern andorrà.

Capítol segon. Lliurament de béns i prestació de serveis

Article 4. Fet generador

Estan subjectes a l’impost els lliuraments de béns i les prestacions de serveis realitzats en el territori andorrà per empresaris o professionals a títol onerós, amb caràcter habitual o ocasional, en el desenvolupament de la seva activitat econòmica, amb independència de la finalitat o dels resultats perseguits en l’activitat econòmica o en cada operació en particular.

Article 5. Concepte d’activitat econòmica i d’empresari o professional
1.

Són activitats econòmiques les que impliquen l’ordenació per compte propi de factors de producció materials i humans o d’algun d’aquests factors de producció, amb la finalitat d’intervenir en la producció o la distribució de béns o en la prestació de serveis.

L’activitat d’arrendament de béns té la consideració d’activitat econòmica.

2.

A l’efecte d’aquesta Llei, es consideren empresaris o professionals les persones físiques o entitats que realitzin activitats econòmiques.

3.

S’entenen realitzades en el desenvolupament de l’activitat econòmica les transmissions o cessions d’ús a tercers de la totalitat o part de qualsevol bé o dret que integrin el patrimoni empresarial o professional de l’obligat tributari, fins i tot les efectuades amb motiu del cessament en l’exercici de les activitats econòmiques que determinen la subjecció a l’impost.

4.

No tenen la consideració d’empresaris o professionals als efectes d’aquest impost quan l’import dels lliuraments de béns i les prestacions de serveis efectuats no superi la xifra anual de 40.000 euros, excepte que de forma expressa optin per ser considerats com a tals. A l’efecte de determinar l’import anterior, no es tenen en compte les transmissions de béns d’inversió i s’exclou, si escau, l’impost general indirecte. L’import es prorrateja en la part corresponent a l’any natural en cas d’inici d’activitat.

En el cas de les activitats agrícoles i ramaderes, el llindar indicat en el paràgraf anterior se situa en la xifra anual de 150.000 euros.

Els empresaris o els professionals que optin per ser considerats com a tals, ho han de sol·licitar al ministeri encarregat de les finances abans de finalitzar l’any en què hagi de tenir efecte. Una vegada hagin optat per ser considerats empresaris o professionals, s’ha de mantenir aquesta situació durant un termini mínim de tres anys, i per sol·licitar-ne la baixa cal que hi renunciïn comunicant-ho al ministeri encarregat de les finances abans de finalitzar l’any anterior a l’any en què hagi de tenir efecte.

El procediment i la forma de la sol·licitud per ser considerat empresari s’establiran reglamentàriament.

Article 6. Operacions no subjectes

No es troben subjectes a aquest impost les operacions següents:

1.

La transmissió d’un conjunt d’elements corporals i, si és el cas, incorporals que, formant part del patrimoni empresarial o professional de l’obligat tributari, constitueixen una unitat econòmica autònoma capaç de desenvolupar una activitat empresarial o professional pels seus propis mitjans.

Queden excloses de la no subjecció a què es refereix el paràgraf anterior, excepte quan es tracti de transmissions mortis causa, les transmissions següents:

a)

Les realitzades per qui té la condició d’empresari o professional per dedicar-se a l’arrendament d’immobles.

b)

Les efectuades per qui té la condició d’empresari o professional exclusivament per a la realització ocasional de les operacions de promoció, urbanització, construcció o rehabilitació d’edificacions amb caràcter ocasional que siguin objecte de transmissió.

A aquests efectes, es considera com a mera cessió de béns la transmissió inter vivos de béns arrendats quan no s’acompanya d’una estructura organitzativa de factors de producció materials i humans o d’un d’ells, que permet considerar que és constitutiva d’una unitat econòmica autònoma.

En el cas que els béns i drets transmesos o uns part es desafectin posteriorment de les activitats econòmiques que determinen la no subjecció prevista en aquest número, la desafectació esmentada queda subjecta a l’impost en la forma establerta per a cada cas en aquesta Llei.

2.

Lliuraments gratuïts de mostres de mercaderies sense valor comercial estimable amb finalitat de promoció de les activitats econòmiques.

S’entén per mostres de mercaderies els articles representatius d’una categoria de mercaderies que per la manera de presentació o quantitat sols es poden utilitzar amb finalitats de promoció.

3.

Les prestacions de serveis de demostració gratuïta realitzades per promocionar les activitats econòmiques.

4.

El lliurament gratuït d’impresos o objectes amb caràcter publicitari.

Es consideren objectes amb caràcter publicitari els que no tenen valor comercial intrínsec i que porten la menció publicitària de forma indeleble.

S’exceptua del que s’ha mencionat al paràgraf anterior, i queden subjectes a l’impost, els lliuraments d’objectes publicitaris quan el cost total dels subministraments a un mateix destinatari durant l’any natural excedeix els 100 euros, excepte si es lliuren a altres obligats tributaris per redistribuir-los gratuïtament.

5.

Els serveis prestats per persones físiques en règim de dependència laboral.

6.

Les operacions d’autoconsum previstes a l’article 8 i l’article 10, sempre que no s’ha atribuït a l’obligat tributari el dret d’efectuar la deducció total o parcial de l’impost efectivament suportat amb motiu de l’adquisició o la importació dels béns.

7.

El lliurament de béns i prestacions de serveis realitzades directament per entitats constitutives de l’Estat andorrà o per entitats parapúbliques o de dret públic definides a la Llei general de les finances públiques, del 19 de desembre de 1996, sense contraprestació o mitjançant contraprestació de caràcter tributari.

Quan les entitats constitutives de l’Estat andorrà actuïn per mitjà d’una empresa pública o, en general, d’empreses mercantils, el que s’estableix en el paràgraf anterior no és d’aplicació.

No obstant això, estan subjectes a l’impost, en tot cas, les operacions que es portin a terme en el desenvolupament de les activitats següents:

  • Els serveis de telecomunicació.
  • El transport de béns i persones.
  • L’explotació de fires i exposicions de caràcter comercial.
  • L’emmagatzematge i el dipòsit.
  • L’ensenyament i els serveis accessoris a aquesta activitat.
  • Les operacions comercials o mercantils de ràdio i televisió realitzades per l’entitat Ràdio i Televisió d’Andorra SA, incloses les relatives a la cessió d’ús de les seves instal·lacions.
  • Les operacions d’escorxador.
  • La distribució d’aigua, gas, calor, fred i energia.
  • Els serveis aeroportuaris i explotació d’infraestructures ferroviàries, incloent-hi les concessions i les autoritzacions, exceptuades les no subjectes d’acord amb aquesta Llei.
  • L’obtenció, la fabricació i la transformació de productes per transmetre’ls posteriorment.
  • Les d’oficines comercials de publicitat.
  • L’explotació de cantines i menjadors d’empreses i establiments similars.
  • Les agències de viatges.
8.

Atorgament de les concessions i autoritzacions administratives.

9.

La transmissió d’accions, participacions en societats, obligacions i altres valors.

10.

Els serveis d’operacions financeres que remunerin la cessió a tercers de capitals propis o aliens, tant en posicions de crèdit com de dèbit, i els altres serveis bancaris o financers que no porten comissió. No es consideraran serveis financers no subjectes aquells que es remuneren mitjançant una comissió.

11.

Les activitats pròpies de les empreses asseguradores, incloent-hi els serveis d’intermediació i la captació de clients per a l’establiment del contracte entre les parts intervinents en la realització de les operacions anteriors, amb independència de la condició de l’empresari o professional que els presti.

12.

L’activitat de joc d’atzar regulada a la Llei de regulació dels joc d’atzar.

13.

Les prestacions de serveis i els lliuraments de béns accessoris a les mateixes prestacions i efectuats pels serveis públics postals.

14.

Els lliuraments de diner a títol de contraprestació o de pagament.

15.

Les prestacions de serveis bancaris i financers que tinguin per destinatari el Fons de reserva de jubilació que té per objecte la gestió del patrimoni de la branca jubilació de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

16.

Les transmissions d’actius i de passius efectuades en el marc d’un procediment de resolució previst en la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera, per part de les entitats bancàries objecte del procediment.

17.

Les prestacions de serveis realitzades pels notaris del Principat d’Andorra en un procés de resolució previst en la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera.

18.

Les prestacions de serveis bancaris i financers que tinguin per destinatari l’Agència Estatal de Reestructuració i Resolució d’Entitats Bancàries.

19.

El lliurament de béns, l’arrendament de béns immobles i les prestacions de serveis recurrents remunerats realitzades recíprocament entre la Caixa Andorrana de Seguretat Social i el Fons de reserva de jubilació.

Article 7. Concepte de lliurament de béns
1.

Es considera lliurament de béns la transmissió del poder de disposició sobre els béns corporals, fins i tot si es realitzen mitjançant la cessió de títols representatius d’aquests béns.

A l’efecte d’aquest impost, també tenen la consideració de béns corporals el gas, la calor, el fred, l’energia elèctrica i altres modalitats d’energia.

2.

També tenen la consideració de lliurament de béns:

a)

Les execucions d’obra que tenen per objecte la construcció o la rehabilitació d’una edificació quan l’empresari que executa l’obra aporta una part dels materials utilitzats, i que el cost d’aquests materials excedeix el 20% de la base de tributació.

b)

Les aportacions no dineràries, efectuades pels obligats tributaris de l’impost, d’elements del seu patrimoni empresarial o professional a societats o comunitats de béns o qualsevol altre tipus d’entitats i les adjudicacions d’aquesta naturalesa en cas de dissolució o liquidació total o parcial d’aquestes entitats.

c)

La transmissió de béns en virtut d’una norma o d’una resolució administrativa o jurisdiccional, inclosa l’expropiació forçosa.

d)

Les cessions de béns en virtut de contractes de venda amb pacte de reserva de domini o condició suspensiva.

e)

Les cessions de béns en virtut de contractes d’arrendament amb opció de compra, en el moment en què l’arrendatari es compromet a exercitar-la i, en general, en els casos d’arrendament de béns amb clàusula de transferència de la propietat vinculant per a ambdues parts.

f)

El subministrament, en qualsevol suport material, de productes o aplicacions informàtiques estàndards i en sèrie és a dir, que no necessiten cap modificació substancial per ser utilitzades per l’usuari.

g)

Les transmissions de béns entre comitent i comissionista que actuï en nom propi realitzades en virtut de contractes de comissió de venda o comissió de compra.

Article 8. Operacions assimilades al lliurament de béns

Es consideren operacions assimilades al lliurament de béns a títol onerós l’autoconsum de béns. A l’efecte d’aquest impost, es considera autoconsum de béns les operacions següents fetes sense contraprestació:

  • La transferència, realitzada per l’obligat tributari, de béns corporals del seu patrimoni empresarial o professional al seu patrimoni personal o al consum particular.
  • La transmissió del poder de disposició sobre béns corporals que integren el patrimoni empresarial o professional de l’obligat tributari.
  • L’afectació o, en el seu cas, el canvi d’afectació de béns produïts, construïts, extrets, transformats, adquirits o importats en l’exercici de l’activitat empresarial o professional de l’obligat tributari per utilitzar-los com a béns d’inversió.

El que es disposa en aquest apartat no és d’aplicació en els supòsits en què a l’obligat tributari se li hagués atribuït el dret de deduir íntegrament les quotes de l’impost que hauria suportat en el cas d’adquirir a tercers béns d’idèntica naturalesa.

Article 9. Concepte de prestació de serveis
1.

A l’efecte d’aquest impost, s’entén per prestació de serveis tota operació subjecta a l’impost que, d’acord amb aquesta Llei, no té la qualificació de lliurament o importació de béns.

2.

En particular, es consideren prestacions de serveis:

a)

L’exercici independent d’una professió, un art o un ofici.

b)

L’arrendament de béns, una indústria o un negoci, una empresa o un establiment mercantil, amb opció de compra o sense.

c)

Les cessions d’ús o usdefruit de béns.

d)

La cessió de drets d’autor, llicències, patents, marques de fàbrica i comercials i altres drets de propietat intel·lectual i industrial.

e)

Les obligacions de fer i no fer i les abstencions estipulades en contractes d’agència, venda en exclusiva o derivades de convenis de distribució de béns en àrees territorials delimitades.

f)

Les execucions d’obra que, d’acord amb l’article 7 no es consideren lliurament de béns.

g)

Els traspassos de locals de negoci.

h)

Els transports.

i)

Els serveis d’hostaleria, restaurant i acampada, així com la venda de begudes i aliments per consumir-los de manera immediata al mateix local.

j)

Les operacions d’assegurança, reassegurança i capitalització.

k)

Les prestacions d’hospitalització.

l)

Els préstecs i els crèdits en diners.

m)

El dret d’utilitzar instal·lacions esportives o de lleure.

n)

L’explotació de fires i exposicions.

o)

Les operacions de mediació i d’agència o comissió quan l’agent o comissionista actuï en nom aliè. Quan actuï en nom propi i faci d’intermediari en una prestació de serveis s’entén que ha rebut i prestat els serveis corresponents per si mateix.

p)

El subministrament de productes informàtics quan no són un lliurament de béns, considerant accessori a la prestació de serveis el lliurament del suport corresponent.

En particular, es considera prestació de serveis el subministrament de productes informàtics que han estat confeccionats amb l’encàrrec previ del seu destinatari conforme a les especificacions d’aquest destinatari, així com els altres que són objecte d’adaptacions substancials necessàries per a l’ús pel seu destinatari.

Article 10. Operacions assimilades a les prestacions de serveis

Es consideren operacions assimilades a les prestacions de serveis a títol onerós els autoconsums de serveis.

A l’efecte del que preveu aquesta Llei, són autoconsums de serveis les operacions següents per les quals no es percep cap contraprestació:

1.

Les transferències de béns i drets no inclosos a l’article 8, del patrimoni empresarial o professional al patrimoni personal de l’obligat tributari.

2.

L’aplicació total o parcial a l’ús particular de l’obligat tributari o, en general, a finalitats alienes a la seva activitat empresarial o professional dels béns que formen part del seu patrimoni empresarial o professional.

3.

Les altres prestacions de serveis efectuades a títol gratuït per l’obligat tributari no mencionades en els números anteriors, sempre que es realitzin amb finalitats alienes a les de l’activitat empresarial o professional.

Capítol tercer. Importacions de béns

Article 11. Fet generador

Les importacions de béns estan subjectes a l’impost, amb independència de la finalitat a la qual es destinin i la condició de l’importador.

Article 12. Concepte d’importació de béns

Tenen la consideració d’importació:

1.

L’entrada de béns en el territori andorrà procedents d’un altre Estat o territori.

2.

No obstant això, quan un bé es col·loca, des de la seva entrada en territori andorrà, en les àrees de l’article 16 o es vincula als règims de l’article 17, la importació d’aquest bé es produeix quan aquests béns surten de les àrees referides o abandonen els règims indicats. El contingut en aquest paràgraf únicament és d’aplicació quan els béns es col·loquen en les àrees referides o es vinculen als règims indicats d’acord amb el que disposa la legislació aplicable a cada supòsit en concret. L’incompliment d’aquesta legislació determina que es produeixi el fet generador a la importació.

Article 13. Operacions assimilades a les importacions

Es consideren assimilades a les importacions les adquisicions realitzades en el territori d’aplicació de l’impost dels béns, el lliurament o la importació previs dels quals s’haguessin beneficiat de l’exempció de l’impost en virtut del que es disposa en els articles 15 i 36.

Capítol quart. Exempcions

Article 14. Exempcions en les exportacions de béns

Estan exemptes de l’impost, en les condicions i amb els requisits que s’estableixen reglamentàriament, les operacions següents:

1.

Els lliuraments de béns expedits o transportats fora del territori andorrà pel transmitent o per un tercer que actua en nom i per compte d’aquest transmitent.

2.

Els lliuraments de béns expedits o transportats fora del territori andorrà per l’adquirent no establert en el àmbit territorial de l’impost o per un tercer que actua en nom i per compte d’aquest adquirent.

S’exclouen del que es disposa en el paràgraf anterior els béns destinats a l’equipament de mitjans de transport d’ús privat.

També estan exempts de l’impost els lliuraments de béns a viatgers sempre que compleixen els requisits següents:

a)

Els lliuraments de béns han d’estar documentats en una factura l’import de la qual, impostos inclosos, sigui superior a 900 euros per cada element considerat de manera individual.

b)

Que els viatgers tinguin la seva residència habitual fora d’Andorra.

c)

Que els béns surtin efectivament de l’àmbit territorial de l’impost. A aquests efectes, s’acreditarà l’efectiva sortida de l’àmbit territorial de l’impost mitjançant la corresponent declaració d’importació o document equivalent de l’estat d’entrada dels béns.

d)

Que el conjunt de béns adquirits no constitueixin una expedició comercial.

L’exempció es fa efectiva mitjançant el reemborsament, en el termini de tres mesos, del 90 per cent de la quantia corresponent a l’impost suportat en les adquisicions. Reglamentàriament s’estableix el procés administratiu de devolució.

A l’efecte d’aquesta Llei, es considera que els béns conduïts per viatgers no constitueixen una expedició comercial quan es tracta de béns adquirits ocasionalment, que es destinen a l’ús personal o familiar dels viatgers o per ser oferts com a regals i que, per la seva naturalesa i quantitat, no es poden presumir que són l’objecte d’una activitat comercial.

3.

Les prestacions de serveis que consisteixen en treballs realitzats sobre béns mobles adquirits o importats per ser objecte d’aquests treballs en territori andorrà i que, en el termini màxim d’un mes, són expedits o transportats fora d’Andorra per qui hagi realitzat els treballs mencionats, pel destinatari dels mateixos treballs no establert en el territori andorrà, o bé per una altra persona que actua en nom i per compte de qualsevol dels anteriors.

L’exempció no s’estén als treballs de reparació o manteniment de mitjans de transport d’ús privat introduïts en el règim de trànsit o d’importació temporal.

4.

Els lliuraments de béns a organismes reconeguts que els exportin fora del territori andorrà en el marc de les seves activitats humanitàries, caritatives o educatives amb el reconeixement previ del dret a l’exempció.

5.

Les prestacions de serveis, incloses les de transport i operacions accessòries, quan estan directament relacionades amb les exportacions de béns fora d’Andorra.

Es consideren directament relacionades amb les exportacions mencionades els serveis respecte dels quals concorren les condicions següents:

a)

Que es prestin als qui fan aquestes exportacions, als destinataris dels béns o als qui actuen per compte de l’un i de l’altre.

b)

Que es realitzin a partir del moment en què els béns s’expedeixen directament amb destinació a un punt situat fora del territori andorrà.

La condició a què es refereix la lletra b) anterior no s’exigeix en relació amb els serveis d’arrendament de mitjans de transport, embalatge i condicionament de la càrrega, reconeixement de les mercaderies per compte dels adquirents i d’altres d’anàlogues, la realització prèvia de les quals és imprescindible per dur a terme l’enviament.

6.

Les prestacions de serveis fetes per intermediaris que actuïn en nom i per compte de tercers quan intervenen en les operacions exemptes descrites en aquest article.

Article 15. Exempcions en les operacions assimilades a les exportacions

Estan exempts de l’impost, en les condicions i amb els requisits que s’estableixen reglamentàriament, els lliuraments de béns i les prestacions de serveis realitzades en el marc de les relacions diplomàtiques i consulars, així com les prestacions de serveis realitzades per intermediaris que actuen en nom i per compte de tercers quan intervenen en aquestes operacions.

Article 16. Exempcions relatives a les zones franques i al dipòsit temporal
1.

Estan exemptes de l’impost, en les condicions i amb els requisits que s’estableixen reglamentàriament:

a)

Els lliuraments de béns destinats a ser introduïts a la Duana i col·locats, si escau, en una zona franca o un dipòsit temporal.

b)

Les prestacions de serveis relacionats directament amb els lliuraments de béns descrits en el paràgraf anterior.

c)

Les importacions de béns destinats a ser introduïts en una zona franca o un dipòsit temporal.

2.

Les àrees mencionades en aquest article són definides com a tals en la legislació duanera. L’entrada i la permanència de les mercaderies en aquestes àrees, així com la col·locació en aquestes àrees, s’han d’ajustar a les normes i als requisits establerts en la legislació esmentada.

3.

Les exempcions establertes en aquest article estan condicionades, en tot cas, al fet que els béns a què es refereixin no siguin utilitzats ni destinats al consum final en les àrees indicades.

A aquest efecte, no es consideren utilitzats en les àrees mencionades els béns introduïts en les mateixes àrees per ser incorporats als processos de transformació en curs que es realitzen en aquestes àrees a l’empara dels règims duaners de transformació sota control duaner o de perfeccionament actiu en el sistema de suspensió.

Article 17. Exempcions relatives a règims duaners i fiscals
1.

Estan exemptes de l’impost, en les condicions i els requisits que s’estableixen reglamentàriament, les operacions següents:

a)

Els lliuraments de béns que s’indiquen a continuació:

  • Els destinats a ser utilitzats en els processos efectuats a l’empara dels règims duaners i fiscals de perfeccionament actiu i del règim de transformació duanera, així com els que estan vinculats a aquests règims.
  • Els que es troben vinculats al règim d’importació temporal amb exempció total dels drets d’importació.
  • Els destinats a ser vinculats en un règim de dipòsit duaner i els que estan vinculats a aquest règim.
b)

Les prestacions de serveis relacionades directament amb els lliuraments mencionats en el número anterior.

c)

Les prestacions de serveis relacionades directament amb les operacions i els béns següents:

  • Les importacions de béns que es vinculen al règim de trànsit.
  • Les importacions de béns que es vinculen als règims duaner i fiscal de perfeccionament actiu i al de transformació sota control duaner.
  • Les importacions de béns que es vinculen al règim d’importació temporal amb exempció total.
2.

Els règims mencionats en aquest article són definits com a tals en la legislació duanera. L’entrada i la permanència de les mercaderies en aquests règims s’ajusten a les normes i als requisits establerts en la legislació esmentada.

El règim fiscal de perfeccionament actiu s’autoritza respecte als béns que queden exclosos del règim duaner de la mateixa denominació, amb subjecció, pel que fa a la resta, a les mateixes normes que regulen el règim duaner mencionat.

3.

Les exempcions establertes a l’apartat primer s’apliquen quan els béns a què es refereixen romanen vinculats als règims indicats.

Article 18. Importacions de bitllets de banc en curs legal i de segells

Estan exemptes de l’impost les importacions de bitllets i monedes de banc en curs legal, els títols valor i els segells, i els efectes timbrats en curs legal per un valor no superior al seu valor facial.

Article 19. Importacions de béns personals per trasllat de la residència habitual
1.

Estan exemptes de l’impost les importacions de béns personals pertanyents a persones físiques que traslladen la seva residència habitual des de l’estranger a Andorra.

2.

L’exempció s’ha d’ajustar als requisits, a les exclusions i als supòsits regulats per la normativa duanera.

Article 20. Concepte de béns personals

A l’efecte d’aquesta Llei, es consideren béns personals els destinats normalment a l’ús personal de la persona interessada o de les persones que conviuen amb ella o per les seves necessitats de la llar, sempre que, per la seva naturalesa i quantitat, no pugui presumir-se’n l’afectació a una activitat empresarial o professional.

No obstant el que disposa el paràgraf anterior, constitueixen també béns personals els instruments portàtils necessaris per a l’exercici de la professió o l’ofici de l’importador.

Article 21. Importacions de béns personals per causa d’herència
1.

Estan exemptes de l’impost les importacions de béns personals adquirits mortis causa quan l’efectuen les persones físiques que tenen la seva residència en territori andorrà.

2.

L’exempció únicament s’aplica respecte dels béns importats en el termini de dos anys a partir del moment que la persona interessada té la possessió dels béns adquirits, excepte causes excepcionals determinades reglamentàriament.

3.

El que disposen els apartats anteriors s’aplica també a les importacions de béns personals adquirits mortis causa per entitats sense finalitats lucratives establertes en l’àmbit territorial de l’impost.

4.

Queden exclosos de l’exempció els articles següents:

a)

Els productes alcohòlics compresos en els codis 22.03 a 22.08 del Sistema Harmonitzat de designació i codificació de mercaderies.

b)

El tabac en brut o manufacturat.

Article 22. Importacions de béns d’escàs valor
1.

Estan exemptes de l’impost les importacions de béns el valor global dels quals no excedeixi els 22 euros.

2.

En el cas d’enviaments de mercaderies a un particular, quan els béns estan reservats a l’ús personal o familiar del destinatari també estan exempts en el moment de la importació si el seu valor global no excedeix els 220 euros i sempre que s’hagin adquirit segons les condicions del mercat intern del país de procedència, que estiguin reservades a l’ús personal o familiar dels destinataris i que la naturalesa o la quantitat d’aquestes mercaderies no reflecteixi cap interès de caràcter comercial.

3.

S’exceptuen del que disposen els apartats anteriors:

a)

Els productes alcohòlics compresos als codis 22.03 a 22.08 del Sistema Harmonitzat de designació i codificació de mercaderies.

b)

El tabac en brut o manufacturat.

c)

Els perfums i les aigües de colònia.

Article 23. Importacions de béns en règim de viatgers
1.

Estan exemptes de l’impost general indirecte les importacions de béns continguts en els equipatges personals dels viatgers procedents d’altres països, amb les limitacions i els requisits que s’indiquen a continuació sempre que estiguin reservades a l’ús personal o familiar dels destinataris i que la naturalesa o la quantitat d’aquestes mercaderies no reflecteixi cap interès de caràcter comercial:

Que el valor global dels béns esmentats no excedeixi, per persona, els 300 euros o, tractant-se de viatgers menors de quinze anys d’edat, els 150 euros.

Quan el valor global excedeix les quantitats indicades, l’exempció es concedeix fins al límit de les quantitats mencionades, exclusivament per als béns que, importats separadament, s’haguessin pogut beneficiar de l’exempció.

Per determinar els límits d’exempció assenyalats anteriorment no es computa el valor dels béns que són objecte d’importació temporal o de reimportació derivada d’una exportació temporal prèvia.

2.

A l’efecte d’aquesta exempció, es consideren equipatges personals dels viatgers el conjunt dels equipatges que presenten a la duana en el moment de la seva arribada, així com els que es presenten amb posterioritat, sempre que es justifiqui que al moment de la sortida han estat facturats a l’empresa que els transporta com a equipatges acompanyats.

No constitueixen equipatges personals els dipòsits portàtils que contenen carburants. No obstant això, està exempta de l’impost la importació del carburant contingut en els dipòsits esmentats quan la quantitat no excedeix els 10 litres per cada mitjà de transport amb motor mecànic per circular per carretera.

3.

Sense perjudici del que estableix l’apartat 1, estan exemptes de l’impost les importacions de productes del tabac, alcohol i begudes alcohòliques en les quantitats establertes a aquest efecte en la normativa duanera. El valor d’aquests béns no es computa per determinar els límits de valor global assenyalats a l’apartat primer precedent.

Article 24. Importacions de petits enviaments
1.

Estan exemptes de l’impost les importacions de petites trameses, procedents d’un altre país, que no constitueixin una expedició comercial i es remetin per un particular amb destinació a un altre particular que es trobi en territori andorrà.

2.

A aquest efecte, es consideren petits enviaments sense caràcter comercial aquells en què concorrin els requisits següents:

a)

Que s’importin ocasionalment.

b)

Que comprenguin exclusivament béns d’ús personal del destinatari o de la seva família i que, per la seva naturalesa o quantitat, no es pugui presumir l’afectació a una activitat empresarial o professional.

c)

Que s’enviïn pel remitent de forma gratuïta.

d)

Que el valor global dels béns importats no excedeixi els 450 euros.

3.

L’exempció s’aplica també als productes del tabac, alcohol i begudes alcohòliques fins a les quantitats que s’indiquen a la normativa duanera.

Si els béns compresos en aquest apartat excedissin les quantitats indicades, l’exempció es concedeix fins al límit de les quantitats mencionades.

Article 25. Importacions de béns amb motiu de l’adquisició de la totalitat o part del patrimoni empresarial o professional
1.

Estan exemptes de l’impost les importacions de béns derivades de les adquisicions de béns mencionades en el primer paràgraf de l’apartat 1 de l’article 6.

Queden excloses d’aquesta exempció els béns següents:

a)

Els mitjans de transport que no tenen el caràcter d’instruments de producció o de serveis.

b)

Els queviures i les mercaderies de tota classe destinades al consum humà o a l’alimentació d’animals.

c)

Els combustibles.

2.

Aquesta exempció està condicionada al compliment dels requisits següents:

a)

Que els béns importats hagin estat utilitzats per l’empresa durant un període mínim de 12 mesos abans de la transmissió.

b)

Que es destinin a la realització d’una activitat empresarial o professional en l’àmbit territorial de l’impost.

c)

Que la importació dels béns s’efectuï dins del termini de 12 mesos següents a la transmissió.

Article 26. Importacions de béns destinats a organismes caritatius o filantròpics
1.

Estan exemptes de l’impost les importacions dels béns següents, que es realitzen per a entitats parapúbliques o de dret públic o per a organismes privats autoritzats, de caràcter caritatiu o filantròpic:

a)

Els béns de primera necessitat, adquirits a títol gratuït, per ser distribuïts gratuïtament a persones necessitades.

A aquest efecte, s’entén per béns de primera necessitat els que són indispensables per satisfer necessitats immediates de les persones, tals com els aliments, els medicaments, la roba de llit i la roba de vestir.

b)

Els béns de qualsevol classe que no constitueixen l’objecte d’una activitat comercial, remesos per persones o entitats establertes fora d’Andorra i destinats a les col·lectes de fons organitzades en el curs de manifestacions ocasionals de beneficència a favor de persones necessitades.

c)

Els materials d’equipament i d’oficina que no constitueixen l’objecte d’una activitat comercial, remesos, a títol gratuït, per persones o entitats establertes fora d’Andorra per a les necessitats de funcionament i realització dels objectius caritatius i filantròpics que persegueixen els organismes o les entitats esmentats.

2.

L’exempció no s’estén als béns següents:

a)

Els productes alcohòlics compresos als codis 22.03 a 22.08 del Sistema Harmonitzat de designació i codificació de mercaderies.

b)

El tabac en brut o manufacturat.

c)

Els vehicles de motor diferents de les ambulàncies.

d)

El cafè i el te.

Article 27. Béns importats en benefici de persones amb minusvalidesa
1.

Estan exemptes de l’impost les importacions de béns concebuts especialment per a l’educació, l’ocupació o la promoció social de les persones físiques o mentalment disminuïdes, efectuades per institucions o organismes degudament autoritzats que tenen per activitat principal l’educació o l’assistència a aquestes persones, quan es remeten gratuïtament i sense finalitat comercial a les institucions o als organismes mencionats.

L’exempció s’estén a les importacions dels recanvis, els elements i els accessoris dels béns esmentats o de les eines o els instruments utilitzats per al seu manteniment, control, calibratge o reparació, quan s’importen conjuntament amb els béns o s’identifica que els corresponen.

2.

Els béns importats amb exempció poden ser prestats, llogats o cedits, sense ànim de lucre, per les entitats o els establiments beneficiaris a les persones mencionades a l’apartat anterior, sense pèrdua del benefici de l’exempció.

Article 28. Importacions de béns efectuades en el marc de determinades relacions internacionals

Estan exemptes de l’impost les importacions, desproveïdes de caràcter comercial, dels béns següents:

1.

Les condecoracions concedides per les autoritats d’un país estranger a persones que tenen la residència habitual a l’àmbit territorial de l’impost.

2.

Les copes, les medalles i els objectes similars que tenen caràcter essencialment simbòlic i són concedits en un altre país a persones que tenen la residència habitual a l’àmbit territorial de l’impost, en homenatge a l’activitat que tals persones han desenvolupat en les arts, les ciències, els esports o els serveis públics o en reconeixement dels seus mèrits amb motiu d’un esdeveniment concret, sempre que els importin els mateixos interessats.

3.

Els béns compresos al número anterior quan són oferts gratuïtament per autoritats o persones establertes a l’estranger per ser lliurats, per les mateixes causes, a l’interior del l’àmbit territorial de l’impost.

4.

Les recompenses, els trofeus, els records de caràcter simbòlic i d’escàs valor destinats a ser distribuïts gratuïtament a persones que tenen la residència habitual fora de l’àmbit territorial de l’impost amb motiu de congressos, reunions de negoci o manifestacions similars de caràcter internacional que tenen lloc en territori andorrà.

5.

Els béns que, en concepte d’obsequi i amb caràcter ocasional:

a)

Importen persones que, tenint la residència habitual a l’àmbit territorial de l’impost, han realitzat una visita oficial a l’estranger i han rebut tals obsequis de les autoritats d’aquest país amb motiu de la visita esmentada.

b)

Importen persones que efectuen una visita oficial a l’àmbit territorial de l’impost per lliurar-los com a regal a les autoritats d’aquest territori amb motiu de la dita visita.

c)

S’envien en concepte de regal a les autoritats, a les corporacions públiques o a les agrupacions que exerceixen activitats d’interès públic a l’àmbit territorial de l’impost per les autoritats, les corporacions o les agrupacions estrangeres d’igual naturalesa en mostra d’amistat o bona voluntat.

El que disposa aquest número s’aplica sense perjudici de les disposicions relatives al règim de viatgers.

6.

Els béns que normalment es poden considerar destinats a ser utilitzats o consumits durant la seva permanència oficial a l’àmbit territorial de l’impost pels caps d’estat estrangers, per qui els representi o per qui tinguin prerrogatives anàlogues.

Article 29. mportacions de béns amb finalitat de promoció comercial
1.

Estan exemptes de l’impost les importacions dels béns següents:

a)

Les mostres de mercaderies sense valor comercial estimable. L’exempció d’aquest número s’aplica sense perjudici del que disposa la lletra d), punt i) següent.

b)

Els impresos de caràcter publicitari, com els catàlegs, les llistes de preus, les instruccions d’ús i els butlletins comercials, importats gratuïtament i alhora destinats a ser distribuïts gratuïtament.

c)

Els objectes de caràcter publicitari que, no tenint valor comercial intrínsec, els proveïdors remeten gratuïtament als seus clients, sempre que no tinguin cap altra finalitat econòmica diferent de la publicitària.

d)

Els béns que s’esmenten a continuació, destinats a una exposició o manifestació similar:

i)

Les petites mostres representatives de mercaderies.

L’exempció queda condicionada a la concurrència dels requisits que s’esmenten a continuació:

  • Que siguin importades gratuïtament com a tals o que siguin obtingudes en la manifestació a partir de les mercaderies importades a granel.
  • Que es distribueixin gratuïtament al públic durant la manifestació o l’exposició per utilitzar-les o consumir-les.
  • Que siguin identificables com a mostres de caràcter publicitari d’escàs valor unitari.
  • Que no siguin susceptibles de ser comercialitzades i es presentin, en el seu cas, en envasos que continguin una quantitat de mercaderies inferior a la més petita quantitat de la mercaderia oferta efectivament en el comerç.
  • Tractant-se de mostres de productes alimentaris i begudes no condicionats en la forma indicada al guió anterior, que es consumeixin a l’acte en la mateixa manifestació.
  • Que el seu valor global i la seva quantitat estiguin en consonància amb la naturalesa de l’exposició o la manifestació, el nombre de visitants i la importància de la participació de l’expositor.

ii) Els que s’han d’utilitzar exclusivament en la realització de demostracions o per permetre el funcionament de màquines o aparells presentats en les exposicions o manifestacions mencionades.

L’exempció està condicionada als requisits següents:

  • Que els béns importats siguin consumits o destruïts en el curs de la manifestació o l’exposició.
  • Que el seu valor global i la seva quantitat siguin proporcionats a la naturalesa de l’exposició o la manifestació, al nombre de visitants i a la importància de la participació de l’expositor.

iii) Els materials d’escàs valor, tals com les pintures, els vernissos, els papers pintats o similars, utilitzats per construir, instal·lar o decorar els pavellons dels expositors i que s’utilitzen amb aquesta finalitat.

iv) Els impresos, els catàlegs, els prospectes, les llistes de preus, els cartells, els calendaris, les fotografies no emmarcades o similars distribuïts gratuïtament amb finalitat exclusiva de publicitat dels béns objectes de l’exposició o la manifestació.

L’exempció queda condicionada a la concurrència dels requisits següents:

  • Que els béns importats es destinin exclusivament a ser distribuïts gratuïtament al públic en el lloc de l’exposició o la manifestació.
  • Que, pel seu valor global i la seva quantitat, siguin proporcionats a la naturalesa de la manifestació, al nombre de visitants i a la importància de la participació de l’expositor.
2.

Les exempcions establertes en la lletra d) de l’apartat anterior no s’apliquen a les begudes alcohòliques, al tabac en brut o manufacturat, als combustibles ni als carburants.

3.

A l’efecte del que disposa aquesta Llei, s’entén per exposicions o manifestacions similars les exposicions, les fires, els salons o els esdeveniments anàlegs del comerç, la indústria, l’agricultura o l’artesania, les organitzades principalment amb fins filantròpics, científics, tècnics, d’artesania, artístics, educatius, culturals, esportius o religiosos o per al millor desenvolupament de les activitats sindicals, turístiques o de les relacions entre els pobles. Així mateix, aquest concepte comprèn les reunions de representants, d’organitzacions o grups internacionals i les cerimònies de caràcter oficial o commemoratiu.

No tenen aquesta consideració les que s’organitzen amb caràcter privat en magatzems o locals comercials utilitzats per a la venda de mercaderies.

Article 30. Importacions de béns per ser objecte d’exàmens, anàlisis o proves
1.

Estan exemptes de l’impost les importacions de béns destinades a ser objecte d’exàmens, anàlisis o proves per determinar-ne la composició, la qualitat o altres característiques tècniques amb la finalitat d’informació o d’investigacions de caràcter industrial o comercial.

S’exclouen de l’exempció els béns que s’utilitzen en exàmens, anàlisis o proves que en si mateixos constitueixin operacions de promoció comercial.

2.

L’exempció només comprèn la quantitat dels béns mencionats estrictament necessària per a la realització dels objectes indicats i queda condicionada al fet que els mateixos béns siguin totalment consumits o destruïts en el curs de les operacions d’investigació.

No obstant això, l’exempció s’estén igualment als productes restants que resulten de les operacions esmentades si, amb autorització de l’Administració, són destruïts o convertits en béns sense valor comercial, abandonats a favor de l’Estat andorrà lliures de despeses o reexportats a un altre país. En defecte d’aquesta autorització, els productes mencionats queden subjectes al pagament de l’impost en l’estat en què es trobin, amb referència al moment en el qual s’ultimin les operacions d’examen, anàlisi o prova.

A aquest efecte, s’entén per productes restants els que resulten dels exàmens, les anàlisis o les proves, o bé les mercaderies importades amb la dita finalitat que no han estat efectivament utilitzades.

3.

Les autoritats competents estableixen el termini durant el qual s’han de realitzar els exàmens, les anàlisis o les proves, així com les formalitats administratives a acomplir amb vista a garantir l’ús de les mercaderies als efectes previstos.

Article 31. Importacions de béns destinats a organismes competents en matèria de protecció de la propietat intel·lectual o industrial

Estan exemptes de l’impost les importacions de marques, models o dissenys, així com dels expedients relatius a la sol·licitud de drets de propietat intel·lectual o industrial destinats als organismes competents per tramitar-los.

Article 32. Importacions de documents amb caràcter turístic

Estan exemptes de l’impost les importacions dels documents de caràcter turístic següents:

1.

Els destinats a ser distribuïts gratuïtament amb finalitat de propaganda sobre viatges a llocs situats a Andorra, principalment per assistir a reunions o manifestacions que presenten caràcter cultural, turístic, esportiu, religiós o professional, sempre que no continguin més d’un 25 per 100 de publicitat comercial privada i que sigui evident la seva finalitat de propaganda de caràcter general.

2.

Les llistes o els anuaris d’hotels estrangers, així com les guies de serveis de transport, explotats fora d’Andorra i que han estat publicats per organismes oficials de turisme o amb el seu patrocini, sempre que es destinin a la distribució gratuïta i no continguin més d’un 25 per 100 de publicitat comercial privada.

3.

El material tècnic enviat als representats acreditats o als corresponsals designats per organismes oficials o nacionals de turisme que no es destinin a la seva distribució, com anuaris, llistes d’abonats de telèfon o de tèlex, llista d’hotels, catàlegs de fires, mostres de productes d’artesania sense valor comercial estimable, documentació sobre museus, universitats, estacions termals i altres institucions anàlogues.

Article 33. Importacions de documents diversos

Estan exemptes de l’impost les importacions de diversos tipus de documentació, fitxes, butlletins, registres sonors, microfilms i altres suports gravats en qualsevol suport físic o digital llevat dels casos en què, per les seves característiques concretes, com antiguitat o singularitat, el document tingui un valor en si mateix.

Article 34. Importacions d’objectes de col·lecció o d’art

Estan exemptes de l’impost les importacions dels objectes de col·lecció o d’art de caràcter educatiu, científic o cultural no destinats a la venda i importats per museus, galeries i altres establiments autoritzats per rebre aquests objectes amb exempció.

L’exempció està condicionada al fet que els objectes s’importin a títol gratuït o, si ho són a títol onerós, que siguin lliurats per una persona o una entitat que no actuï com a empresari o professional.

Article 35. Importacions de carburants i lubricants
1.

Estan exemptes de l’impost les importacions de carburants i lubricants continguts en els dipòsits de vehicles automòbils industrials i de turisme i en els contenidors d’ús especial que s’introdueixen a l’interior de l’àmbit territorial de l’impost, amb els requisits següents:

a)

El carburant contingut en els dipòsits normals dels vehicles automòbils de turisme i industrials.

b)

El carburant contingut en els dipòsits portàtils dels vehicles de turisme només es pot importar amb exempció fins al límit de 10 litres.

c)

El carburant contingut en contenidors d’usos especials només es pot importar amb exempció fins al límit de 200 litres.

d)

Els lubricants que es troben a bord dels vehicles en les quantitats que corresponen a les necessitats normals de funcionament dels dits vehicles durant el trajecte en curs.

2.

A l’efecte d’aquest article, s’entén per:

a)

Vehicle automòbil industrial: Tot vehicle de motor capaç de circular per carretera que, per les seves característiques i el seu equipament, resulta apte i està destinat al transport, amb remuneració o sense, de persones, amb capacitat superior a nou persones inclòs el conductor, o de mercaderies, així com a altres usos industrials diferents del transport.

b)

Vehicle automòbil de turisme: Tot vehicle de motor apte per circular per carretera no comprès en el concepte de vehicle automòbil industrial.

c)

Contenidors d’usos especials: Tot contenidor equipat amb dispositius especialment adaptats per als sistemes de refrigeració, oxigenació, aïllament tèrmic o altres de similars.

d)

Dipòsits normals: Els dipòsits, inclosos els de gas, incorporats d’una manera fixa pel constructor en tots els vehicles de sèrie o en els contenidors d’un mateix tipus i la disposició dels quals permeti la utilització directa del carburant en la tracció del vehicle o, en el seu cas, el funcionament dels sistemes de refrigeració o de qualsevol altre amb què estigui equipat el vehicle o els contenidors d’usos especials.

3.

Els carburants admesos amb exempció no poden ser utilitzats en vehicles diferents d’aquells en els quals s’han importat ni extrets dels mateixos vehicles ni emmagatzemats, excepte en els casos en què els vehicles mencionats són objecte d’una reparació necessària, tampoc poden ser objecte d’una cessió onerosa o gratuïta per part del beneficiari de l’exempció.

Les quantitats que han estat utilitzades en condicions altres que les previstes per al benefici de l’exempció queden subjectes a l’impost.

Article 36. Importacions de béns en règim diplomàtic o consular

Estan exemptes de l’impost les importacions de béns en règim diplomàtic o consular que gaudeixen de l’exempció dels drets d’importació.

Article 37. Importacions de béns destinats a organismes internacionals o emparats en acords internacionals

Estan exemptes de l’impost les importacions de béns efectuades per organismes internacionals reconeguts per Andorra i les realitzades pels seus membres amb estatut diplomàtic, amb els límits i les condicions fixades en els convenis internacionals pels quals es creen aquests organismes.

Tanmateix, són de plena aplicació les franquícies atorgades en el marc dels acords internacionals.

Article 38. Reimportacions de béns

Estan exemptes de l’impost les reimportacions de béns en el mateix estat en què prèviament es van exportar i que es realitzen per la persona que les ha exportat i es beneficia de l’exempció dels drets a la importació.

Article 39. Prestacions de serveis relacionats amb les importacions

Estan exemptes de l’impost les prestacions de serveis, la contraprestació de les quals està inclosa a la base de tributació de les importacions de béns, d’acord amb el que estableix l’article 51.

Article 40. Exempcions en les importacions per evitar la doble imposició

Estan exemptes de l’impost les operacions següents:

1.

Les importacions de béns, el lliurament dels quals s’entén realitzat en l’àmbit territorial de l’impost, en virtut del que estableix l’apartat 2, lletra b) de l’article 42.

2.

Les importacions temporals de béns amb exempció parcial dels drets d’importació, quan són cedits pel seu propietari mitjançant operacions subjectes i no exemptes de l’impost en virtut del que preveu l’apartat 2, lletra j), de l’article 43.

3.

Les importacions d’electricitat.

Article 41. Altres exempcions

També estan exemptes de l’impost, d’acord amb les condicions i els límits establerts per la normativa duanera, les importacions següents:

1.

Béns importats amb motiu d’un casament.

2.

Els béns personals importats per motiu d’un canvi de residència o per moblar una residència secundària.

3.

Equipament necessari d’estudis i altres objectes mobles d’alumnes o estudiants.

4.

Animals de laboratori i substàncies biològiques o químiques destinades a la recerca.

5.

Substàncies terapèutiques d’origen humà i reactius per a la determinació dels grups sanguinis i histològics.

6.

Instruments i aparells destinats a la recerca mèdica, a l’establiment de diagnòstics o a la realització de tractaments mèdics.

7.

Substàncies de referència per controlar la qualitat dels medicaments.

8.

Productes farmacèutics utilitzats amb motiu de manifestacions esportives internacionals.

9.

Materials accessoris d’estiba i de protecció de mercaderies durant el transport.

10.

Jaços, farratges i aliments destinats als animals durant el transport.

11.

Materials destinats a la construcció, al manteniment o a la decoració de monuments commemoratius.

12.

Els taüts amb cossos a l’interior i les urnes amb les cendres de difunts, com també les flors, les corones i altres objectes de decoració que els acompanyen normalment.

Les flors, les corones i altres objectes de decoració portats per persones que resideixen en un país estranger i que vénen per assistir a l’enterrament o per decorar tombes situades al territori duaner del Principat d’Andorra, sempre que la naturalesa o la quantitat de les dites importacions no reveli cap intenció d’ordre comercial.

Capítol cinquè. Lloc de realització del fet generador

Article 42. Lloc de realització dels lliuraments de béns

El lloc de realització dels lliuraments de béns es determina segons les regles següents:

1.

Els lliuraments de béns que no són objecte d’expedició o transport, s’entenen realitzats dins del territori andorrà quan els béns es posen a disposició de l’adquirent en el dit territori.

2.

També s’entenen realitzats dins del territori andorrà:

a)

Quan els béns són expedits o transportats pel proveïdor, per l’adquirent o per un tercer, s’ha de considerar que el lliurament s’ha realitzat en l’àmbit territorial de l’impost quan l’expedició o el transport s’inicia en el territori mencionat. No obstant això, en el cas de béns objecte d’importació, malgrat que el lloc d’inici del transport estigui situat en un país estranger, els lliuraments dels béns efectuats per l’importador i, en el seu cas, pels successius adquirents s’entenen realitzats en l’àmbit territorial de l’impost.

b)

Els lliuraments de béns que han de ser objecte d’instal·lació o muntatge abans de la seva posada a disposició, quan la instal·lació s’ultimi en el territori esmentat. Aquesta regla només s’aplica quan la instal·lació o el muntatge implica la immobilització dels béns lliurats i el seu cost excedeix el 15% del total de la contraprestació corresponent al lliurament dels béns instal·lats.

c)

Els lliuraments de béns immobles radicats en territori andorrà.

3.

Els lliuraments d’electricitat s’entenen efectuats dins del territori andorrà en els supòsits que s’esmenten a continuació:

a)

Els efectuats a un empresari o a un professional revenedor, quan aquest empresari o professional té la seu de la seva activitat econòmica o posseeix un establiment permanent o, en el seu defecte, el seu domicili en el citat territori.

b)

Qualsevol altre, quan l’adquirent efectua l’ús o consum efectiu d’electricitat en l’àmbit territorial de l’impost.

Article 43. Lloc de realització de les prestacions de serveis. Regles generals
1.

Les prestacions de serveis s’entenen realitzades al territori andorrà en els casos que, exposats a continuació i sense perjudici del que disposa l’apartat 2 d’aquest article i l’article 44 d’aquesta Llei:

a)

Quan el destinatari és un empresari o professional que actua com a tal i té la seu de la seva activitat econòmica o un establiment permanent o, en el seu defecte, té el seu domicili o residència habitual a Andorra, sempre que es tracti de serveis que tenen per destinataris l’esmentada seu, l’establiment permanent, el domicili o la residència habitual.

b)

Quan el destinatari no és un empresari o professional actuant com a tal, els serveis prestats per un empresari o professional que té la seu de la seva activitat econòmica o l’establiment permanent des del qual els presta o, en el seu defecte, el lloc del seu domicili o residència habitual, es troba a Andorra.

2.

No s’entenen realitzats en territori andorrà, els serveis que s’enumeren a continuació quan el seu destinatari no és un empresari o professional actuant com a tal i està establert o té el seu domicili o residència habitual fora del Principat d’Andorra, excepte que la utilització o explotació efectives dels serveis es produeixin en territori andorrà:

a)

Les cessions i concessions de drets d’autor, patents, llicències, marques de fàbrica o comercials i els altres drets de propietat intel·lectual o industrial, així com altres drets similars.

b)

La cessió o concessió de fons de comerç, d’exclusives de compra o venda o del dret a exercir una activitat professional.

c)

Els de publicitat.

d)

Els d’assessorament, auditoria, enginyeria, gabinet d’estudis, advocacia, consultors, experts comptables o fiscals i altres similars, a excepció dels relacionats amb béns immobles segons el disposat a l’article 44.

e)

Els de tractament de dades i el subministrament d’informacions, inclosos els procediments i experiències de caràcter comercial.

f)

Els de traducció, correcció o composició de textos, així com els cedits per intèrprets.

g)

Els d’assegurança, reassegurança i capitalització.

h)

Els de cessió de personal.

i)

El doblatge de pel·lícules.

j)

Els arrendaments de béns mobles corporals, excepte els de mitjans de transport i els de contenidors.

k)

Les obligacions de no prestar, de manera total o parcialment, qualsevol dels serveis enunciats en aquest apartat.

l)

Els serveis prestats per via electrònica.

m)

Els serveis de telecomunicacions, de radiodifusió i de televisió.

3.

Segons la Llei, s’entén per:

a)

Seu de l’activitat econòmica: lloc en el qual els empresaris o professionals centralitzen la gestió i l’exercici habitual de la seva activitat empresarial o professional.

b)

Establiment permanent: lloc fix de negocis de qualsevol índole, mitjançant el qual una persona física o una entitat no resident duu a terme tota o part de la seva activitat econòmica.

En particular, tenen aquesta consideració:

  • les seus de direcció,
  • les sucursals,
  • les oficines,
  • les fàbriques,
  • els tallers, els magatzems, les botigues i altres establiments similars,
  • les mines, les canteres, les explotacions agrícoles, forestals o pecuàries, o qualsevol altre lloc d’exploració o extracció de recursos naturals, i
  • les obres de construcció, instal·lació o muntatge, la durada de les quals excedeix els dotze mesos.
c)

Serveis de telecomunicació: aquells serveis que tenen per objecte la transmissió, emissió i recepció de senyals, textos, imatges i sons o informació de qualsevol naturalesa, per fil, radi, mitjans òptics o altres mitjans electromagnètics, incloent la cessió o concessió d’un dret a l’ús de mitjans per a tal transmissió, emissió o recepció i, així com, la provisió d’accés a xarxes informàtiques.

d)

Serveis prestats per via electrònica: aquells serveis que consisteixen en la transmissió enviada i rebuda íntegrament per mitjà d’equips de processament, inclosa la compressió numèrica i l’arxivament de dades, i íntegrament tramesa, transportada i rebuda per cable, radi, sistema òptic o altres mitjans electrònics i, entre d’altres, els següents:

  • El subministrament i allotjament de llocs informàtics.
  • El manteniment a distància de programes i d’equips.
  • El subministrament de programes i la seva actualització.
  • El subministrament d’imatges, text, informació i la posada a disposició de bases de dades.
  • El subministrament de música, pel·lícules, jocs, inclosos els d’atzar o de diners, i d’emissions i manifestacions polítiques, culturals, artístiques, esportives, científiques o de lleure.
  • El subministrament d’ensenyament a distància.

A aquests efectes, quan el prestador d’un servei i el seu destinatari es comuniquen per correu electrònic, el servei per si mateix no té la consideració de servei prestat per via electrònica.

4.

Tenen també la consideració d’establerts a l’efecte d’aquesta Llei els empresaris o els professionals que optin voluntàriament per la seva tributació com a obligats tributaris establerts i així ho sol·licitin al Ministeri encarregat de les Finances d’acord amb el procediment reglamentari que s’estableixi.

Article 44. Lloc de realització de les prestacions de serveis. Regles especials

S’entenen prestats al territori andorrà els serveis següents:

1.

Els relatius a béns immobles arrelats a l’esmentat territori.

Es consideren relatius a béns immobles, els serveis següents:

a)

L’arrendament o cessió d’ús dels esmentats béns per qualsevol títol, inclosa els habitatges moblats.

b)

Els relatius a la preparació, coordinació i realització de les execucions d’obra immobiliàries.

c)

Els de caràcter tècnic relatius a les esmentades execucions d’obra, inclosos els prestats per arquitectes, arquitectes tècnics i enginyers.

d)

Els de gestió relatius a béns immobles o operacions immobiliàries.

e)

Els de vigilància o seguretat relatius a béns immobles.

f)

Els de lloguer de caixes de seguretat.

g)

La utilització de vies de peatge.

h)

Els d’allotjament en establiments d’hostaleria, d’acampada i balnearis.

2.

Els de transport de passatgers i de béns, per la part de trajecte que discorri per territori andorrà, en els següents casos:

a)

En el transport de passatgers, que inclou el transport per cable, qualsevol que sigui el destinatari del servei.

b)

En el transport de béns, quan el destinatari no sigui un empresari o professional actuant com a tal.

3.

L’accés a manifestacions culturals, artístiques, esportives, científiques, educatives, recreatives o similars, com fires o exposicions, i els serveis accessoris al mateix, sempre que el destinatari sigui un empresari o professional actuant com a tal i dites manifestacions tinguin lloc efectivament en el territori andorrà.

4.

Els prestats per via electrònica des de la seu d’activitat, un establiment permanent o el lloc del domicili o residència habitual d’un empresari o professional que es troba fora d’Andorra i el destinatari del qual no és un empresari o professional actuant com a tal, i es troba establert o té la seva residència o domicili habitual en territori andorrà.

D’acord amb el que disposa aquest apartat, es presumeix que el destinatari del servei es troba establert o és resident en territori andorrà quan s’efectua el pagament de la contraprestació del servei amb càrrec a comptes oberts en establiments o entitats de crèdit ubicades a l’esmentat territori.

5.

Els de restaurant i càtering quan es presten materialment a Andorra.

6.

Els de mediació, en nom i per compte d’altri, el destinatari dels quals no és un empresari o professional actuant com a tal, sempre que les operacions respecte de les quals s’intervingui s’entenguin realitzades a Andorra d’acord amb el que disposa la Llei.

7.

Els que s’enuncien a continuació, quan es presten materialment en territori andorrà i el seu destinatari no és un empresari o professional actuant com a tal:

a)

Els serveis accessoris al transport com la càrrega i descàrrega, transbord, manipulació i serveis similars.

b)

Els treballs i les execucions d’obra realitzats sobre béns mobles corporals i els informes pericials, valoracions i dictàmens relatius als esmentats béns.

c)

Els serveis relacionats amb manifestacions culturals, artístiques, esportives, científiques, educatives, recreatives, jocs d’atzar o similars, com fires o exposicions, incloent els serveis d’organització i altres serveis accessoris.

8.

Els de telecomunicacions, de radiodifusió i de televisió, prestats des de la seu d’activitat o un establiment permanent o, en el seu defecte, el lloc del domicili o residència habitual d’un empresari o professional que es troba fora d’Andorra i el destinatari del qual no és un empresari o professional actuant com a tal, sempre que aquest últim es troba establert o té la seva residència o domicili habitual en territori andorrà i la utilització o explotació efectiva d’aquests serveis es realitza a l’esmentat territori.

D’acord amb el que disposa aquest apartat, es presumeix que el destinatari del servei es troba establert o és resident en territori andorrà quan s’efectua el pagament de la contraprestació del servei amb càrrec a comptes oberts en establiments o entitats de crèdit ubicades a l’esmentat territori.

9.

Els serveis d‘arrendament de mitjans de transport en els següents casos:

a)

Els d’arrendament a curt termini quan els mitjans de transport es posin efectivament en possessió del destinatari en el territori andorrà.

b)

Els d’arrendament a llarg termini quan el destinatari no tingui la condició d’empresari o professional actuant com a tal sempre que es trobi establert o tingui el seu domicili o residencia habitual en el territori andorrà.

No obstant quan els arrendaments a llarg termini el destinatari dels quals no sigui un empresari o professional actuant com a tal tinguin per objecte embarcacions d’esbarjo, no s’entendran prestats en el territori andorrà.

Als efectes del disposat en aquest apartat, s’entendrà per curt termini la tinença o l’ús continuat dels mitjans de transport durant un període no superior a trenta dies i, en el cas d’embarcacions, no superior a noranta dies.

10.

Així mateix, es consideraran prestats al territori andorrà els serveis següents, quan de conformitat a les regles que els són aplicables no s’entenguin realitzats al territori andorrà, però la seva utilització o explotació efectiva es realitzi a l’esmentat territori:

a)

L’accés o l’ús d’instal·lacions o recintes radicats al territori andorrà, i els serveis accessoris a l’accés o a l’ús d’aquestes instal·lacions o recintes.

b)

L’arrendament de material esportiu.

c)

Les lliçons destinades a aprendre o millorar la pràctica d’un esport.

Capítol sisè. Meritació de l’impost

Article 45. Meritació de l’impost en els lliuraments de béns i en les prestacions de serveis
1.

L’impost es merita:

a)

En els lliuraments de béns, quan té lloc la seva posada a disposició de l’adquirent o, en el seu cas, quan s’efectuen conforme la legislació que els sigui aplicable.

No obstant el que disposa l’apartat anterior, en els lliuraments de béns efectuats en virtut de contractes de venda amb pacte de reserva de domini o qualsevol altra condició suspensiva, d’arrendament venda de béns o d’arrendament de béns amb pacte de reserva amb clàusula de transferència de la propietat vinculant per ambdues parts, l’impost es merita quan els béns es posen en possessió de l’adquirent.

b)

En les prestacions de serveis, quan es presten, executen o efectuen les operacions gravades. No obstant això, tractant-se d’execucions d’obra amb aportació de materials, quan els béns es posen a disposició del propietari de l’obra.

c)

En les transmissions de béns entre el comitent i comissionista efectuades en virtut de contractes de comissió de venda, quan l’últim actuï en nom propi, en el moment que el comissionista efectuï l’entrega dels béns respectius.

d)

Quan es tracti de lliuraments de béns efectuats en virtut de contractes pels quals una de les parts lliuri a l’altra béns corporals, el valor dels quals s’estimi en una quantitat certa, obligant-se qui els rep a procurar la seva venda dintre del termini i a retornar el valor estimat dels béns venuts i la resta dels no venuts, la meritació dels lliuraments relatius als béns venuts es produirà quan qui els rebi els posi a disposició de l’adquirent.

En les transmissions de béns entre comissionista i comitent efectuades en virtut de contractes de comissió de compra, quan el primer actuï en nom propi, en el moment en el qual li siguin entregats al comissionista els béns que es refereixen.

e)

En els supòsits d’autoconsum, quan s’efectuen les operacions gravades.

f)

En els arrendaments, en els subministraments i, en general, en les operacions de tracte successiu o continuat, quan resulta exigible la part del preu que comprèn cada percepció.

No obstant, quan no s’ha pactat preu o quan, havent-se pactat, no s’ha determinat el moment de la seva exigibilitat, o la mateixa exigibilitat s’ha establert amb una periodicitat superior a un any natural, la meritació de l’impost es produeix el 31 de desembre de cada any per la part proporcional corresponent al període transcorregut des de l’inici de l’operació, o des de l’anterior meritació, fins a la data.

S’exceptuen del que es disposa en aquest apartat les operacions a les quals es refereix l’apartat 1, lletra a) paràgraf segon, d’aquest article.

2.

Sense perjudici del que disposa l’apartat anterior, en les operacions subjectes a gravamen que originin pagaments a compte anteriors a la realització del fet generador, l’impost es merita en el moment del cobrament anticipat, tant si és total o si és parcial, pels imports efectivament percebuts.

Article 46. Meritació de l’impost en les importacions

En les importacions de béns, la meritació de l’impost es produeix en el moment en què té o hagués tingut lloc la meritació dels drets a la importació, d’acord amb la legislació duanera, independentment que aquestes importacions estiguin o no subjectes als drets a la importació mencionats. La meritació de l’impost és independent del moment del seu pagament.

Capítol setè. Base de tributació

Article 47

Base de tributació. Regla general.

1.

La base de tributació de l’impost està constituïda per l’import total de la contraprestació de les operacions subjectes procedent del destinatari o de terceres persones.

2.

En particular, s’inclouen en el concepte de contraprestació:

La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.

Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic. BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.