LegalizeDecret legislatiu del 20-11-2019 de publicació del text refós de la Llei general de les finances públiques, del 19 de desembre de 1996
Decret legislatiu del 20-11-2019 de publicació del text refós de la Llei general de les finances públiques, del 19 de desembre de 1996.
Vist l’article 59 de la Constitució andorrana, segons el qual, mitjançant llei, el Consell General pot delegar l’exercici de la funció legislativa en el Govern;
Vista la delegació legislativa a favor del Govern establerta en la disposició final onzena de la Llei 18/2019, del 15 de febrer, del pressupost per a l’exercici del 2019, segons la qual s’encomana al Govern que publiqui en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el text consolidat de la Llei general de les finances públiques, del 19 de desembre de 1996;
Vist que en compliment del que preveu la disposició final onzena de la Llei 18/2019 es refon en aquest Decret legislatiu el contingut de la Llei general de les finances públiques, del 19 de desembre de 1996, en què s’inclouen les modificacions següents:
D’una banda, les modificacions que estan incloses en el Decret legislatiu del 20-5-2015 de publicació del text refós de la Llei general de les finances públiques, del 19 de desembre de 1996 –que queda derogat amb l’entrada en vigor d’aquest nou decret legislatiu–, en virtut de la disposició final novena de la Llei 28/2014, del 24 de juliol, qualificada de modificació de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993; de l’article 14 (Llei 6/2005); l’addició dels apartats 8 i 9 a l’article 29 (Llei 5/2008); de l’article 7.2 (Llei 30/2012); de l’apartat 10 de l’article 33, de l’apartat 1 de l’article 55 i de l’apartat 1 de l’article 56 (Llei 28/2014); i la lletra g de l’article 58 (Llei 32/2014).
I de l’altra, les modificacions dutes a terme més recentment: del punt 2 de l’article 23, d’addició dels apartats 3, 4, 5 i 6 a l’article 36 (Llei 2/2016); del punt 5 de l’article 19, del punt 1 de l’article 48 (Llei 1/2018); del punt 3 de l’article 22 (Llei 18/2019);
Vist que, d’altra banda, es reprenen de forma ordenada les disposicions addicionals, les disposicions transitòries, la disposició derogatòria i la disposició final de la Llei general de les finances públiques, del 19 de desembre de 1996, la disposició final de la Llei 6/2005 i la disposició final de la Llei 30/2012 i, al mateix temps, per tal de garantir la claredat en la consulta d’aquest Decret legislatiu i preservar la seguretat jurídica, es fa constar per a cadascuna d’aquestes disposicions quina de les lleis esmentades porta causa.
Ateses les consideracions esmentades, a proposta del ministre encarregat de les finances, el Govern, en la sessió del 20 de novembre del 2019, aprova aquest Decret legislatiu amb el contingut següent:
Article únic
S’aprova la publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra del text refós de la Llei general de les finances públiques, del 19 de desembre de 1996, que entrarà en vigor l’endemà de ser-hi publicat.
Disposició derogatòria
Es deroga el Decret legislatiu del 20-5-2015 de publicació del text refós de la Llei general de les finances públiques, del 19 de desembre de 1996.
Cosa que es fa pública per a coneixement general.
Andorra la Vella, 20 de novembre del 2019
Xavier Espot Zamora / Cap de Govern
Text refós de la Llei general de les finances públiques, del 19 de desembre de 1996
Capítol I. Disposicions generals
Article 1. Normes aplicables al règim de les finances públiques
El règim de les finances públiques concernint l’Administració general, les entitats parapúbliques o de dret públic i les societats públiques participades per l’administració general es regeix per aquesta Llei i per altres lleis i disposicions reglamentàries referents a recursos, despeses i pressupostos.
Té caràcter supletori el dret comú.
Les normes del text articulat de la llei anual del pressupost general concreten i permeten executar per a cada exercici pressupostari els preceptes aplicables.
Article 2. Reserva de llei
Cal aprovar per llei:
El pressupost general i les seves modificacions en els supòsits previstos per aquesta Llei.
L’establiment, la modificació i la supressió dels tributs i la regulació de llurs elements essencials.
El règim de l’endeutament i la fixació, per a cada exercici pressupostari, de la quantitat màxima d’endeutament i de la prestació de garanties mitjançant aval.
La creació, la modificació estatutària i l’extinció d’entitats parapúbliques o de dret públic i de societats amb participació de l’administració general.
L’adquisició i l’alienació de participacions que comportin l’adquisició o la pèrdua del control en les esmentades societats.
El règim del patrimoni i de la contractació pública.
La resta de normes relatives a les finances públiques en els casos establerts per la Constitució i les lleis que la despleguen.
Article 3. Entitats parapúbliques o de dret públic
Les entitats parapúbliques o de dret públic es regeixen per llurs normes particulars sempre que no siguin contràries a la present Llei o a altres normes amb rang de llei.
Aquestes entitats han d’actuar en coordinació amb l’Administració general.
La Caixa Andorrana de Seguretat Social és, als efectes de la present Llei, una entitat parapública.
Article 4. Societats públiques
Són societats públiques les societats mercantils, la participació en el capital de les quals per part de les entitats constitutives de l’Estat andorrà, siguin generals o parroquials, és majoritària o suficient com per a tenir-ne el control.
L’actuació de les societats públiques es desenvolupa d’acord amb les normes del dret privat, sense perjudici de romandre sotmesa al control financer en els termes establerts pels articles 39 i concordants de la present Llei.
Capítol II. Drets i obligacions de les finances públiques
Secció 1a. Drets econòmics de les finances públiques
Article 5. Drets econòmics
Són drets econòmics de les finances públiques els crèdits derivats de l’aplicació dels recursos següents:
Els tributs.
Les transferències procedents de l’exterior a les quals tingui dret l’Estat andorrà.
Les rendes procedents dels béns de domini privat o patrimonials.
Els preus públics.
El producte de l’endeutament.
Les indemnitzacions, a favor de les finances públiques, de danys i perjudicis.
Les sancions pecuniàries.
Els restants recursos que pertanyen legalment a l’Administració general i a les entitats parapúbliques o de dret públic.
Article 6. Gestió
La gestió dels drets econòmics de les finances públiques correspon, segons els casos:
Al ministre de Finances.
Al cap de Govern per raó dels serveis que en depenen directament i originen ingressos, i als restants ministres en el mateix supòsit.
Als presidents dels consells d’administració de les entitats parapúbliques o de dret públic, sense perjudici de la possibilitat de delegació, en termes generals o de forma específica per a determinats drets econòmics, en els respectius directors.
Article 7. Prescripció
Salvat allò que altres lleis estableixen, prescriuen als tres anys:
La facultat de l’Administració de liquidar els deutes tributaris i d’altres ingressos de dret públic. El termini de prescripció comença a partir de la realització del fet generador o del naixement de l’obligació correlativa.
El dret d’exigir el pagament dels deutes liquidats. El termini de prescripció s’inicia des de la notificació de la liquidació.
La potestat d’imposar sancions pecuniàries. El termini de prescripció es compta a partir del dia en què es comet la infracció.
La prescripció s’interromp si:
El deutor reconeix el deute de forma fefaent davant l’Administració, o si l’Administració exigeix al deutor el pagament, també de forma fefaent, dins un termini màxim de sis mesos a comptar de la data del fet generador del deute en favor de l’Administració.
En aquests supòsits, la interrupció de la prescripció comporta que comenci a córrer un nou termini improrrogable de tres anys des de la producció d’un dels fets interruptors, sense que es pugui computar el termini de temps abans de la interrupció.
L’Administració presenta una demanda d’execució del deute tributari o sanció tributària a l’òrgan judicial competent.
En aquest supòsit, la interrupció comporta que s’afegeixi un nou termini improrrogable de sis mesos al termini de prescripció que manca per exhaurir-se.
La prescripció dels drets econòmics s’aplica d’ofici mitjançant resolució de l’òrgan competent.
Secció 2a. Obligacions econòmiques de les finances públiques
Article 8. Naixement de les obligacions
Les obligacions de despesa neixen de les lleis, dels negocis jurídics de tota mena i dels actes o fets que, segons l’ordenament, també generen les esmentades obligacions.
Les obligacions de pagament neixen de l’execució del pressupost respectiu, en virtut de la liquidació de les corresponents despeses, i de sentència judicial o resolució administrativa ferma.
Article 9. Gestió
La gestió de les obligacions de despesa correspon:
Al Govern, al cap de Govern i als ministres segons la respectiva secció pressupostària, pel que fa al pressupost de l’Administració general, sens perjudici de la possibilitat de delegació, total o parcial, en alts càrrecs.
Als presidents dels consells d’administració de les entitats parapúbliques o de dret públic, pel que fa als respectius pressupostos, sense perjudici de la possibilitat de delegació, total o parcial, en els respectius directors.
Correlativament, les obligacions de pagament les ordena:
El Ministeri de Finances, quant al pressupost de l’Administració general.
Els presidents dels consells d’administració de les entitats parapúbliques o de dret públic, sense perjudici de la possibilitat de delegació, total o parcial, en els respectius directors.
Article 10. Compliment
Si l’Administració no paga al creditor de les finances públiques en el termini de tres mesos a partir del reconeixement de l’obligació o de la notificació a l’interessat de la sentència judicial o de la resolució administrativa fermes, ha d’abonar-li l’interès legal sobre la quantitat deguda des del dia en que hauria d’haver fet efectiu el pagament, prèvia reclamació per escrit del creditor.
L’interès legal serà fixat anualment per la Llei del pressupost general.
Article 11. Prescripció
Salvat allò que altres lleis estableixen prescriuen als tres anys:
En general, les obligacions de despesa i de pagament. Els terminis de prescripció comencen, en el primer cas, des de la data de presentació dels documents justificatius de l’efectivitat de la despesa, i, en el segon cas, des de la data de notificació de la liquidació de la despesa o de l’ordre de pagament.
En especial, el dret a la devolució d’ingressos indeguts. El termini de prescripció s’inicia el dia de l’ingrés.
El dret de reclamar danys i perjudicis prescriu al cap de tres anys a comptar de la data en què es produeix el fet, l’acció o l’omissió que el motiva.
La prescripció queda interrompuda si l’Administració reconeix el deute, amb notificació fefaent al creditor, o si aquest li n’exigeix el pagament, també de forma fefaent. En cas d’interrupció de la prescripció l’Administració no perd el temps transcorregut abans de la interrupció.
La prescripció de les obligacions econòmiques s’aplica d’ofici mitjançant resolució de l’òrgan competent.
Capítol III. Pressupost general
Secció 1a. Principis pressupostaris
Article 12. Principi d’unitat
El pressupost general és l’expressió xifrada, conjunta i sistemàtica de les obligacions que, com a màxim, poden reconèixer l’Administració general i les entitats parapúbliques o de dret públic, i els drets que es prevegin liquidar durant l’exercici corresponent.
El pressupost general es compon de:
El pressupost de l’Administració general.
Els pressupostos de cada una de les entitats parapúbliques o de dret públic.
Les previsions dels programes d’actuació de les societats públiques participades per l’administració general.
El Ministeri de Finances ha d’elaborar un pressupost general consolidat amb efectes merament informatius.
Article 13. Principi d’universalitat
El pressupost general inclou la totalitat dels ingressos i les despeses que han de realitzar els organismes a què es refereix, de forma que conté:
Els estats d’ingressos, que comprenen les estimacions dels diversos drets econòmics a liquidar durant l’exercici.
Els estats de despeses, que relacionen els crèdits necessaris per al compliment de les obligacions.
Els estats de recursos i dotacions, amb les corresponents estimacions i avaluació de necessitats per a l’exercici, tant d’explotació com de capital, de les entitats parapúbliques o de dret públic i de les societats públiques participades per l’administració general.
Els ingressos s’han d’aplicar als respectius pressupostos per l’import íntegre dels drets liquidats, de manera que no es poden atendre obligacions mitjançant minoració dels drets, llevat de les devolucions d’ingressos indeguts.
Article 14. Principi d’anualitat
El pressupost general s’aprova cada any, abans del 31 de desembre, per regir durant l’any següent, sense perjudici del que preveu l’article 22.
L’exercici pressupostari coincideix amb l’any natural i li són imputats:
A) A l’estat d’ingressos:
⋯
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.