LegalizeDecret legislatiu del 19-6-2019 de publicació del text refós de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme
La infracció urbanística no pot comportar, en cap supòsit, un benefici econòmic per a l’infractor. Si la suma de la sanció imposada i el cost de les actuacions per restaurar la legalitat urbanística és inferior al benefici resultant de la infracció, s’incrementa la quantitat de la sanció fins a assolir l’import del dit benefici.
Les sancions que s’imposin a distintes persones per una mateixa infracció tenen caràcter independent.
Article 160. Prescripció de les infraccions
Les infraccions urbanístiques qualificades de molt greus prescriuen al cap de quatre anys; les greus, al cap de dos anys, i les lleus al cap d’un any, a comptar de la data en què s’hagin comès o, si aquesta és desconeguda, des de la data en què s’hagi pogut incoar el procediment sancionador en aparèixer signes externs que hagin permès conèixer els fets constitutius de la infracció.
Si es tracta d’infraccions resultants d’una activitat continuada, la data d’inici per al còmput és aquella en què finalitza l’activitat o la del darrer acte amb què la infracció és consumada.
Disposició addicional primera (Llei 7/2018, del 17 de maig)
L’informe preceptiu dels comuns sobre els projectes d’interès nacional i els plans sectorials que proposi el Govern no té caràcter vinculant quan aquells instruments d’ordenació tinguin per objecte:
Centres escolars i universitaris.
Equipaments culturals (museus, sales d’exposicions, biblioteques, arxius, centres culturals, teatres, auditoris, i d’altres amb el mateix objecte).
Equipaments sanitaris (hospitals, clíniques, centres d’assistència primària, consultoris, i d’altres de la mateixa naturalesa).
Equipaments assistencials i sociosanitaris.
Equipaments esportius (pavellons, estadis, i d’altres de la mateixa naturalesa).
Infraestructures viàries i de protecció de riscos naturals.
Edificis administratius.
Equipaments energètics integrats, que comprenen:
- Les infraestructures de gestió del sistema energètic.
- Les infraestructures de transport, emmagatzematge, transformació i distribució.
- Les infraestructures de generació d’energia d’origen de fonts renovables (excepte aerogeneradors eòlics).
- Les infraestructures d’alta eficiència energètica, com les de cogeneració i trigeneració.
- Les infraestructures d’aprofitament i de preparació de biomassa.
- La combinació de diverses de les anteriors, i les altres instal·lacions necessàries per al bon funcionament de l’equipament.
Equipaments multifuncionals que combinin qualsevol dels projectes i equipaments anteriors.
Disposició addicional segona (Llei 7/2018, del 17 de maig)
Urbanitzacions amb autorització aprovada anteriorment a l’entrada en vigor dels plans d’ordenació i urbanisme parroquial
En les urbanitzacions aprovades d’acord amb la normativa anterior als plans d’ordenació i urbanisme parroquials que encara tenen obres d’urbanització inacabades, que no han entregat la vialitat al comú, o que no compleixen els estàndards mínims que estableix el Reglament d’urbanització, el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial pot fixar una amplada dels vials inferior i uns pendents superiors als que estableix el Reglament d’urbanització, però que han de ser iguals, com a mínim, als previstos en el decret d’autorització de la urbanització. L’autorització d’una amplada de vial inferior o d’un pendent superior als que resulten de la normativa vigent requereix el previ informe favorable del Ministeri titular de protecció civil.
En les urbanitzacions a què es refereix l’apartat precedent, els propietaris tenen l’obligació de realitzar, a les seves costes, les obres d’urbanització pendents i, si escau, l’entrega de vials al comú. Amb aquesta finalitat, el comú delimita polígons d’actuació, a proposta dels propietaris, o bé d’ofici. Els propietaris han de contribuir a l’execució de les obres d’urbanització pendents en proporció a l’aprofitament urbanístic que els correspon, estigui materialitzat o no; amb aquesta finalitat, s’han de constituir en Associació de Promoció Urbanística. Completades les obres d’urbanització pendents, es procedeix a l’entrega dels vials al comú.
Quan un propietari sigui desconegut o no es pugui localitzar, l’Associació de Promoció Urbanística assumeix el pagament de la quota d’urbanització que li pertoqui. En el moment en què el propietari aparegui, ha de retornar a l’Associació de Promoció Urbanística l’import de la quota d’urbanització derivada de la liquidació, provisional o definitiva, de les obres d’urbanització abonada per aquesta pel seu compte, actualitzat amb l’interès legal.
Les finques dels propietaris a què es refereix l’apartat precedent queden gravades, amb caràcter real, al pagament del saldo del compte de liquidació, provisional o definitiva, de les obres d’urbanització, que cada una d’elles tingui assignat. Aquesta afectació te caràcter preferent respecte a qualsevol altra càrrega, àdhuc de tipus hipotecari, llevat que es tracti de crèdits tributaris, i ha de constar en escriptura pública atorgada per l’Associació de Promoció Urbanística, a l’objecte que s’anoti al marge de l’original o matriu del títol de propietat, d’acord amb la disposició transitòria tercera de la Llei del notariat.
Disposició transitòria segona (Llei 3/2019, del 17 de gener)
No obstant el que estableixen els articles 126 i 137 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, del 29 de desembre del 2000, parcialment modificats, en el cas de l’article 126 per l’article 7 de la Llei 6/11, del 28 de juliol, de modificació de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, del 29 de desembre del 2000; i en el cas de l’article 137 pels articles 21 i 22 de la Llei 16/2012, del 31 de juliol, de modificació de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, del 29 de desembre del 2000, i sense perjudici del que preveuen els reglaments que desenvolupen la Llei esmentada, es poden atorgar transitòriament llicències de rehabilitació o de reforma en les condicions excepcionals que s’indiquen en el paràgraf següent, sempre que la sol·licitud es presenti davant el comú corresponent en un termini de divuit mesos a comptar de la data de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, i que les obres tinguin com a finalitat condicionar un edifici per ser destinat íntegrament a habitatges plurifamiliars en règim de lloguer residencial, amb les úniques excepcions possibles de locals comercials a la planta baixa, de locals comercials conjuntament a la planta baixa i a la primera planta i/o al soterrani, d’aparcaments i/o trasters o magatzems al soterrani, i d’una única unitat immobiliària per a l’habitatge principal del propietari de l’edifici.
En els casos esmentats al paràgraf anterior, es pot atorgar la llicència de rehabilitació o de reforma tot i que l’edifici es trobi en règim de fora d’ordenació, amb el benentès que es compleixin els requisits d’habitabilitat vigents a la data de la construcció de l’edifici, encara que les obres de rehabilitació o de reforma siguin considerades obres majors, i queden d’altra banda exempts del compliment dels requisits mínims en relació amb les places d’aparcament, els ascensors i la ventilació i la il·luminació de les escales.
En els casos esmentats al primer paràgraf, els requisits d’eficiència energètica s’aplicaran només sobre els elements puntuals que siguin objecte d’una ampliació, reforma o rehabilitació, i quines característiques estan regulades d’acord amb la normativa sobre eficiència energètica vigent en el moment d’entrar la sol·licitud.
Les disposicions anteriors no són aplicables en cas que alguna de les unitats immobiliàries de l’edifici es destini a l’ús turístic per dies, setmanes o mesos, o de forma estacional, de forma que cap de les unitats immobiliàries ubicades en un edifici que s’hagi acollit a les disposicions anteriors no pot ser objecte d’una autorització administrativa d’habitatge d’ús turístic. A més, l’aplicació de les disposicions anteriors queda supeditada al fet que es destinin totes les unitats immobiliàries de l’edifici al lloguer residencial, amb les excepcions que preveu el primer paràgraf d’aquesta disposició transitòria. La venda d’alguna de les unitats immobiliàries de l’edifici, o el fet que deixin de destinar-se al lloguer residencial, llevat de les excepcions que preveu el primer paràgraf, requereix que amb caràcter previ la totalitat de l’edifici esdevingui conforme a la normativa urbanística aplicable en el moment en què tingui lloc la venda o el canvi de destí.
Excepcionalment poden acollir-se a la transitorietat regulada en aquesta disposició transitòria els edificis d’ús hoteler dels allotjaments turístics del grup aparthotels i de la modalitat d’apartaments turístics, sempre que els habitatges en règim de lloguer residencial no representin més del 50% del total de la superfície destinada a unitats d’allotjament. En cas que se sobrepassi aquest percentatge, l’edifici haurà de ser destinat en la seva totalitat a habitatges en règim de lloguer residencial d’acord amb els paràgrafs anteriors.
Als aparthotels i apartaments turístics que s’acullin a aquesta disposició transitòria no els hi serà d’aplicació els articles 6 i 13 de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic pel que fa a l’obligació que els edificis hagin d’estar constituïts en la seva totalitat per estudis o apartaments destinats a l’activitat turística.
Disposició final tercera (Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, del 29 de desembre del 2000
Sense perjudici del que estableix amb caràcter general l’apartat 3 de l’article 38, s’exceptua de la qualificació com a sòl no urbanitzable tota la zona de la urbanització Sant Pere del Pas de la Casa que queda redefinida en el plànol del Ministeri d’Ordenament Territorial, núm. 2822 de juny del 2000 adjunt a la present Llei.
Disposició final cinquena (Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, del 29 de desembre del 2000
Es faculta el Govern per a la redacció, adaptació o actualització, segons escaigui, dels reglaments necessaris per aplicar la present Llei.
Disposició final vuitena (Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, del 29 de desembre del 2000)
Aquesta Llei entrarà en vigor al cap de quinze dies de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Disposició final primera (Llei 7/2018, del 17 de maig)
Modificació del Codi de l’Administració
Es modifica l’article 83 del Codi de l’Administració, que queda redactat en els termes següents:
“Article 83. Béns vacants
Els béns vacants pertanyen a l’Estat, en qualitat de béns patrimonials.
La declaració de vacança o abandó correspon a la jurisdicció civil mitjançant un procediment abreujat que, en tot cas, comprendrà les fases següents:
Demanda de declaració de béns vacants.
Notificació de la demanda a totes les persones que puguin ostentar qualsevol títol sobre els dits béns, i publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Decisió de la jurisdicció civil.
Aquesta decisió serà ferma i executiva una vegada que hagi transcorregut un mes a comptar de la seva publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra i en dos periòdics entre els de major divulgació en el Principat, i no hagi estat impugnada per ningú.
En cas que compareguin en l’expedient pretesos titulars dels béns en qüestió, se seguiran les regles generals del procediment civil.”
S’afegeix un nou paràgraf tercer (sense numerar), de nova factura, a l’article 105 del Codi de l’Administració, amb el contingut següent:
“La utilització de béns comunals per a la realització de projectes d’interès nacional o plans sectorials d’incidència supracomunal és objecte de cessió al Govern, en els termes previstos en la legislació urbanística.”
(Els actuals paràgrafs tercer i quart (sense numerar) del mateix article passen a ser els paràgrafs quart i cinquè.)
Disposició final quarta (Llei 7/2018, del 17 de maig)
S’encomana al Govern l’adaptació de la reglamentació general per tal d’acomodar-la a les modificacions que han estat introduïdes en la present Llei. El text dels reglaments modificats ha d’estar aprovat i publicat en un termini no superior a tres mesos des de la data de publicació d’aquesta Llei al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Disposició final primera (Llei 3/2019, del 17 de gener)
S’encomana al Govern que en el termini màxim de sis mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el text consolidat de la Llei d’arrendaments de finques urbanes, del 30 de juny de 1999; de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, del 29 de desembre del 2000; de la Llei de l’impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries, del 29 de desembre del 2000; de la Llei 10/2003, del 27 de juny, de les finances comunals; de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, i de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic, que inclogui les modificacions introduïdes fins a l’actualitat en aquestes lleis.
Disposició final tercera (Llei 3/2019, del 17 de gener)
Entrada en vigor de la Llei
Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, llevat dels articles 21 a 26 que entraran en vigor d’1 de gener del 2019.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.