LegalizeDecret legislatiu del 19-2-2020 de publicació del text refós de la la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra
Les entitats de pagament i les entitats de diner electrònic han de constituir-se com a societat anònima o com a societat de responsabilitat limitada radicada dins del Principat d’Andorra. No obstant això, les entitats que prestin únicament el servei de pagament previst a la lletra h) de l’apartat 2 de l’article 2 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic, poden ser tant persones físiques com jurídiques i revestir la forma de societat anònima o de responsabilitat limitada de dret andorrà i de durada indefinida.
Així mateix, quan una entitat de pagament o una entitat de diner electrònic proporcioni qualsevol dels serveis previstos a les lletres a) a g) de l’apartat 2 de l’article 2 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic, i, simultàniament, realitzi una activitat econòmica diferent en els termes previstos a la lletra c) de l’apartat 6 de l’article 61, l’AFA podrà requerir la constitució d’una entitat separada per a la prestació de serveis de pagament en cas que les activitats de l’entitat de pagament o de l’entitat de diner electrònic, segons correspongui, alienes als serveis de pagament perjudiquin o puguin perjudicar a la solidesa financera de l’entitat de pagament o de l’entitat de diner electrònic, segons correspongui, o a la capacitat de l’AFA per supervisar el compliment de les obligacions per part de l’entitat de pagament o per part de l’entitat de diner electrònic, segons correspongui.
Article 63. Nom
El nom entitat de pagament o entitat de diner electrònic i les seves abreviatures EP o EDE són d’ús exclusiu per a les entitats degudament autoritzades per l’AFA per a aquestes activitats en virtut d’aquesta Llei i la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic. La utilització o el registre per part de qualsevol entitat en qualsevol dels seus signes distintius (marca, raó social, nom comercial, etiquetes o direcció web) de l’expressió entitat de pagament o entitat de diner electrònic o les seves abreviatures EP o EDE, o qualsevol altra que pugui dur a confusió, si no s’ha autoritzat en virtut de la Llei 35/2010 com a entitat de pagament o entitat de diner electrònic, respectivament, s’ha de considerar com un signe de caràcter confús o que pot induir el públic general a error i, per tant, està subjecte a accions de nul·litat i prohibicions d’ús.
Article 64. Domicili
Les entitats de pagament i les entitats de diner electrònic han de tenir la seu social i el domicili social dins del Principat d’Andorra; així mateix l’administració i la direcció efectiva d’aquestes entitats ha d’establir-se en territori nacional.
Article 65. Objecte social
L’objecte social de les entitats de pagament i les entitats de diner electrònic és el previst als seus estatus i es limita a les activitats per a les quals ha obtingut la corresponent autorització de l’AFA, entre les descrites a l’article 61.
Article 66. Capital social i fons propis
Capital social i fons propis de les entitats de pagament
1.1. Les entitats de pagament que prestin serveis llistats a les lletres a) a g) de l’apartat 2 de l’article 2 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic, han de justificar per a la seva autorització i en qualsevol moment posterior a l’atorgament de l’autorització, que disposen d’un capital inicial que inclou qualsevol dels elements de capital de nivell 1 ordinari segons el que s’estableix en la legislació de solvència, que no pot ser inferior als imports indicats a continuació, o al capital inicial calculat segons el que disposa l’apartat 1.2 següent, segons quin sigui més alt, o si escau, el capital mínim necessari en funció de la seva forma jurídica en qualsevol moment, quan sigui superior:
L’autorització està supeditada a la justificació d’un capital inicial no inferior als 20.000 euros quan l’entitat de pagament pretengui proporcionar només el servei indicat a la lletra f) de l’apartat 2 de l’article 2 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic;
L’autorització està supeditada a la justificació d’un capital inicial no inferior als 50.000 euros quan l’entitat de pagament pretengui proporcionar el servei indicat a la lletra g) de l’apartat 2 de l’article 2 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic;
L’autorització està supeditada a la justificació d’un capital inicial no inferior als 125.000 euros quan l’entitat de pagament pretengui proporcionar qualsevol dels serveis indicats a les lletres a) a e) de l’apartat 2 de l’article 2 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.
En cas que l’entitat de pagament pretengui proporcionar serveis de pagaments que excedeixin l’àmbit dels serveis de pagament indicats a una de les lletres a), b) o c) anteriors, l’autorització està supeditada a la justificació d’un capital inicial que correspongui com a mínim a l’import més elevat entre els indicats a les lletres a), b) o c) anteriors, segons correspongui.
Malgrat les exigències d’aquest apartat, l’AFA queda habilitada per a exigir el manteniment de capitals suficients, en particular quan les activitats alienes a la prestació de serveis de pagament afectin o puguin afectar la solidesa financera de l’entitat de pagament.
1.2. Sense perjudici de l’apartat 1.3 següent, els fons propis d’una entitat de pagament, excepte les que només proporcionin els serveis referits als apartats (g) o (h) de l’apartat 2 de l’article 2 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic, han de ser iguals, com a mínim, a la suma dels elements següents multiplicats per un factor d’escala k, on el volum de pagament (VP) representa una dotzena part de la quantitat total d’operacions de pagament executades per l’entitat de pagament durant l’any anterior:
4,0% del tram de VP fins a 5 milions d’euros,
més
2,5% del tram de VP per sobre de 5 milions d’euros fins a 10 milions d’euros,
més
1% del tram de VP per sobre de 10 milions d’euros fins a arribar a 100 milions d’euros,
més
0,5% del tram de VP per sobre de 100 milions d’euros fins a arribar a 250 milions d’euros,
més
0,25% del tram de VP per sobre de 250 milions d’euros.
El factor d’escala k que s’utilitza és:
i. 0,5 quan l’entitat de pagament només presti el servei de pagament d’enviament de diners indicat a la lletra f) de l’apartat 2 de l’article 2 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic;
ii. 1, quan l’entitat de pagament presti qualsevol dels serveis de pagament indicats a les lletres a) a f) de l’article 2 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.
1.3. Basant-se en la situació particular d’una entitat de pagament, amb la finalitat de millorar-ne la solvència, protegir l’interès dels usuaris dels serveis de pagament i el mateix sistema de pagament, així com per facilitar la supervisió efectiva de l’entitat, l’AFA pot, per iniciativa pròpia o de qualsevol part interessada, no aplicar el mètode anterior i decidir que l’entitat de pagament posseeixi un import, com a mínim, igual a un dels mètodes següents:
Fons propis per un import, com a mínim, del 10% de les seves despeses fixes de l’any anterior.
No obstant això, l’AFA pot ajustar aquest requisit en el cas d’un canvi material en el negoci de l’entitat de pagament des de l’any anterior. Quan una entitat de pagament no hagi completat el negoci de tot un any en la data del càlcul, el requisit serà que els seus fons propis ascendeixin, com a mínim, al 10% de les despeses fixes corresponents tal com es projecti en el seu pla de negocis, tret que l’AFA sol·liciti un ajustament d’aquest pla.
Fons propis per a un import, com a mínim, de l’indicador rellevant definit en la secció següent, multiplicat pel factor definit en la secció b i pel factor d’escala K que es defineix a continuació.
a. L’indicador rellevant és la suma del següent:
- ingressos per interessos,
- despeses per interessos,
- comissions i taxes rebudes, i
- altres ingressos d’explotació.
Cal incloure cada element en la suma amb el seu signe positiu o negatiu. Els ingressos en concepte de partides extraordinàries o irregulars poden no ser utilitzats en el càlcul de l’indicador rellevant. Les despeses relatives a l’externalització de serveis prestats per tercers poden reduir l’indicador rellevant si la despesa es realitza en una empresa subjecta a supervisió en virtut d’aquesta Llei. L’indicador rellevant es calcula sobre la base de l’observació de les dotze últimes observacions mensuals al final del darrer exercici financer. L’indicador rellevant s’ha de calcular al llarg de l’exercici financer anterior. No obstant això, els fons propis calculats segons aquest mètode no poden quedar per sota del 80% de la mitjana dels tres exercicis anteriors per a l’indicador rellevant. Quan no es disposi de les xifres auditades, es poden utilitzar les estimacions de negoci.
b. El factor de multiplicació és:
- 10% del tram de l’indicador rellevant fins a 2,5 milions d’euros;
- 8% del tram de l’indicador rellevant des de 2,5 milions d’euros fins a 5 milions d’euros;
- 6% del tram de l’indicador rellevant des de 5 milions d’euros fins a 25 milions d’euros;
- 3% del tram de l’indicador rellevant des de 25 milions d’euros fins a 50 milions d’euros;
- 1,5% per sobre de 50 milions d’euros.
On el factor k utilitzat seria:
i. 0,5 quan l’entitat de pagament proporcioni només el servei de pagament de l’enviament de diners;
ii. 0,8 quan l’entitat de pagament proporcioni el servei de pagament de l’execució d’operacions de pagament quan el consentiment de l’ordenant per executar una operació de pagament s’atorga mitjançant qualsevol dispositiu de telecomunicacions, digital o de TI, actuant només com a intermediari entre l’usuari del servei de pagament i el proveïdor dels béns i serveis;
iii. 1 quan l’entitat de pagament proporcioni qualsevol de la resta de serveis de pagament enumerats en l’article 2.1 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.
L’AFA té competència per concretar els conceptes que cal considerar per calcular els paràmetres recollits en aquest article.
1.4. L’AFA pot exigir, sobre la base d’una avaluació dels processos de la gestió del risc, de la base de dades dels riscos de pèrdues i dels mecanismes de control interns de l’entitat, que l’entitat de pagaments tingui una xifra de fons propis fins un 20% superior a la que resultaria de l’aplicació d’un dels mètodes descrits anteriorment en aquest article, o permetre a l’entitat de pagaments tenir un import de fons propis fins a un 20% inferior a l’import que resultaria de l’aplicació del mètode escollit de conformitat amb aquest article.
1.5. S’habilita l’AFA per a adoptar les mesures necessàries per tal d’impedir l’ús múltiple d’elements que es puguin considerar com a fons propis quan l’entitat de pagament pertanyi al mateix grup d’una altra entitat de pagament, d’una entitat de diner electrònic o d’una entitat bancària. Aquest apartat també resulta d’aplicació respecte de les entitats de pagament que tinguin un caràcter híbrid perquè realitzin addicionalment una activitat econòmica diferent dels serveis de pagament en els termes que preveu la lletra c) de l’apartat 6 de l’article 61.
1.6. Si es compleixen les condicions establertes en la normativa de solvència per tal d’eximir una entitat del compliment dels requeriments prudencials a nivell individual, l’AFA pot autoritzar l’entitat, prèvia sol·licitud, per no aplicar els requeriments de fons propis establerts en aquest article a les entitats de pagament que s’inclouen en la supervisió consolidada de l’entitat bancària que n’és la seva matriu.
Capital social i fons propis d’entitats de diner electrònic
2.1. Les entitats de diner electrònic han de tenir, en el moment de la seva autorització i en qualsevol moment, un capital social no inferior a 350.000 euros.
2.2. Respecte a les activitats indicades en l’article 61.8.a) que no estiguin relacionades amb l’emissió de diner electrònic i per a les quals es pot autoritzar una entitat de diner electrònic, cal calcular els requisits de fons propis d’una entitat de diner electrònic d’acord amb els apartats 1.2 i 1.3 de l’article 66.1.
2.3. Respecte a l’activitat d’emissió de diner electrònic, els requisits de fons propis d’una entitat de diner electrònic han de ser iguals, com a mínim, al 2% de la mitjana del diner electrònic en circulació.
2.4. Quan una entitat de diner electrònic hagi de dur a terme qualsevol de les activitats indicades en l’article 61.8.a) que no estan vinculades a l’emissió de diner electrònic o a qualsevol de la resta d’activitats indicades en l’article 61.8 i l’import del diner electrònic en circulació no es pugui determinar per avançat, les entitats de diner electrònic poden calcular els seus requisits de fons propis basant-se en una porció representativa que s’assumeix que s’utilitzarà per emetre diner electrònic, sempre que aquesta porció es pugui estimar de manera raonable basant-se en dades històriques a satisfacció de l’AFA.
Quan una entitat de diner electrònic no hagi completat un període suficient de negoci, els seus requisits de fons propis es calculen basant-se en el diner electrònic en circulació previst demostrat pel seu pla de negocis subjecte a qualsevol ajustament a aquest pla sol·licitat per l’AFA.
2.5. Les entitats de diner electrònic han de tenir en tot moment fons propis que siguin, com a mínim, iguals a la suma dels requisits indicats en els apartats 2.2 i 2.3 anteriors.
2.6. S’autoritza l’AFA per adoptar les mesures necessàries per impedir l’ús múltiple d’elements que es puguin considerar com a fons propis quan l’entitat de diner electrònic pertanyi al mateix grup d’una entitat de pagament, d’una altra entitat de diner electrònic o d’una entitat bancària.
2.7. L’AFA pot exigir, sobre la base d’una avaluació dels processos de gestió de riscos, de la base de dades dels riscos de pèrdues i dels mecanismes de control intern de l’entitat, que l’entitat de diner electrònic tingui una xifra de fons propis fins a un 20% superior a la que resultaria de l’aplicació d’un dels mètodes descrits anteriorment en aquest article, o permetre que l’entitat de diner electrònic tingui un import de fons propis fins a un 20% inferior a l’import que resultaria de l’aplicació d’aquests mètodes.
2.8. Si es compleixen les condicions establertes en la normativa de solvència per eximir una entitat de complir amb els requeriments prudencials a nivell individual, l’AFA pot autoritzar l’entitat, prèvia sol·licitud, per no aplicar els requeriments de fons propis establerts en aquest article a les entitats de diner electrònic que s’inclouen en la supervisió consolidada de l’entitat bancària que n’és la seva matriu.
Article 67. Consell d’administració
Les entitats de pagament i de diner electrònic s’han de regir per un consell d’administració compost per tres membres com a mínim.
Els membres del consell d’administració, incloent-hi persones físiques que representen persones jurídiques, han de ser persones de reconeguda honorabilitat empresarial i professional.
La majoria dels membres del consell d’administració, incloent-hi persones físiques que representin persones jurídiques, han de ser persones que posseeixin els coneixements adequats per exercir les funcions inherents al seu càrrec, així com una experiència professional adequada.
El president designat no pot ser el director general de l’entitat.
El consell d’administració de les entitats de pagament i de diner electrònic ha d’aprovar les normes de funcionament intern per tal de permetre el compliment de les responsabilitats i les obligacions dels seus membres.
Article 68. Direcció general
La direcció general ha de constar d’una o més persones, una de les quals ha d’assumir explícitament les responsabilitats d’intervenció i control.
Els membres de la direcció general han de tenir els coneixements i l’experiència professional adequats per al seu càrrec.
Els membres de la direcció general han de ser persones de reconeguda honorabilitat empresarial i professional.
Article 69. Condicions
Per obtenir i conservar l’autorització administrativa, les entitats de pagament i les entitats de diner electrònic han de complir en tot moment amb les condicions per accedir a l’activitat i amb les condicions per a l’exercici d’aquesta, inclosos els requisits organitzatius i les condicions de funcionament, establerts en aquest capítol i en altres disposicions de la legislació vigent.
Secció tercera. Condicions per exercir l’activitat
Article 70. Obertura d’oficines i contractació de personal
Les entitats de pagament i de diner electrònic han de mantenir oberta, com a mínim, una oficina al Principat d’Andorra.
El 20% del personal, com a mínim, ha de ser andorrà o resident al Principat d’Andorra amb una antiguitat mínima de dos anys, i ha de ser, en qualsevol cas, un nombre suficient i tenir la formació adequada per dur a termes les activitats que se li encomanin.
Les entitats han de contractar personal amb prou coneixements per dur a terme les funcions que se li assignen.
Article 71. Normes sobre solvència i liquiditat
Sense perjudici dels requisits sobre capital inicial i fons propis establerts a l’article 66, així com de les obligacions derivades de les normes sobre criteris de solvència i liquiditat, les entitats de pagament i entitats de diner electrònic poden establir estratègies sòlides, efectives i exhaustives, i procediments per valorar i mantenir de forma permanent els imports, els tipus i el repartiment de capital intern que es considerin adequats per cobrir la naturalesa i el nivell de riscos als quals estan o poden estar exposades. Altres estratègies i procediments han de ser objecte periòdicament d’un examen intern amb la finalitat de garantir que són exhaustius i proporcionals a la naturalesa, l’escala i la complexitat de les activitats de les entitats o el grup en el qual estan inserides.
L’AFA està expressament habilitat per prendre les mesures necessàries en el cas d’insuficiències en el nivell de fons propis i, en aquest sentit, pot establir els criteris tècnics corresponents que, en qualsevol cas, hauran de respectar les entitats afectades. Aquesta insuficiència no pot durar més de 24 mesos en el cas d’entitats de nova creació durant els primers dos exercicis i no pot durar més de 6 mesos en qualsevol altre cas i els fons propis no poden ser inferiors a les quatre cinquenes parts del capital social mínim.
L’AFA, mitjançant el comunicat tècnic corresponent, pot dictar les normes complementàries corresponents i dur a terme les esmenes que siguin oportunes en relació amb els criteris de càlcul en virtut de les normes sobre solvència i liquiditat.
Article 72. Recurs a agents
Les entitats de pagament i les entitats de diner electrònic que vulguin prestar serveis de pagament o distribuir o reemborsar diner electrònic, respectivament, mitjançant un agent han de presentar a l’AFA la informació següent:
El nom i l’adreça de l’agent;
Una descripció dels mecanismes de control intern utilitzats per l’agent per tal de complir les obligacions en matèria de lluita contra el blanqueig de capitals i finançament del terrorisme en virtut de la Llei 14/2017, del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, i les seves normes de desenvolupament.
Aquesta descripció s’ha d’actualitzar sense demora en cas que s’introdueixin modificacions d’importància en les dades comunicades en la notificació inicial;
La identitat dels administradors i les persones responsables de la gestió de l’agent al qual es recorri per a la prestació de serveis de pagament o per a la distribució o reemborsament de diner electrònic, segons correspongui, i, pels agents que no siguin proveïdors de serveis de pagament, una prova de la seva honorabilitat i professionalitat;
els serveis de pagament de l’entitat de pagament o els serveis de pagament, de distribució o de reemborsament de diner electrònic de l’entitat de diner electrònic, segons correspongui, que s’encomanen a l’agent; i
Quan resulti d’aplicació, el número o codi d’identificació únic de l’agent.
En un termini de dos mesos a partir de la recepció de la informació referida a l’apartat anterior, l’AFA comunicarà a l’entitat de pagament o a l’entitat de diner electrònic, segons correspongui, si l’agent ha estat inclòs o no en el registre establert en l’article 7 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic. Els agents poden començar la prestació de serveis de pagament o de serveis de distribució o reemborsament de diner electrònic, segons correspongui, un cop hagin estat inscrits a aquest registre.
En cas que es consideri que la informació que s’ha facilitat és incorrecta, l’AFA prendrà les mesures addicionals oportunes per verificar-la abans d’inscriure l’agent al registre.
Si, després de les mesures de verificació adoptades, l’AFA segueix dubtant que la informació proporcionada en virtut del que disposa l’apartat 1 sigui correcta, rebutjarà la inclusió de l’agent en qüestió al registre i n’informarà l’entitat de pagament o l’entitat de diner electrònic, segons correspongui, sense demores indegudes.
Les entitats de pagament i les entitats de diner electrònic han de garantir que els agents que actuen en nom seu informen d’aquest fet els usuaris de serveis de pagament.
Les entitats de diner electrònic no poden emetre diner electrònic mitjançant agents. No obstant això, les entitats de diner electrònic poden distribuir i reemborsar diner electrònic mitjançant persones físiques o jurídiques que actuïn en nom seu.
En qualsevol cas, les entitats de pagament i les entitats de diner electrònic segueixen sent plenament responsables de qualsevol actuació dels seus empleats o de qualsevol agent.
Les entitats de pagament i les entitats de diner electrònic han de comunicar sense dilacions indegudes a l’AFA tota modificació relativa a agents, inclosos nous agents de conformitat amb el procediment establert als apartats 2, 3 i 4.
Disposició addicional
Les disposicions d’aquesta Llei queden sotmeses al règim sancionador establert per la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer, de 27 de novembre del 1997.
Disposició derogatòria
Queden derogats la Llei de regulació de les facultats operatives dels diversos components del sistema financer, del 19 de desembre del 1996, la Llei 24/2008, del 30 d’octubre, sobre el règim jurídic de les entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat, la Llei 13/2010, del 13 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats financeres d’inversió i de les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva, els articles 8 a 17 de la Llei 14/2010, del 13 de maig, de règim jurídic de les entitats bancàries i de règim administratiu bàsic de les entitats operatives del sistema financer i qualsevol disposició de rang igual o inferior que s’oposi al que s’estableix en aquesta Llei.
Disposició final primera
El Govern, a proposta del ministeri encarregat de les finances, ha de preveure reglamentàriament el marc d’actuació relatiu al desenvolupament de l’activitat de gestió de sistemes multilaterals de negociació, el qual pot delegar aquesta facultat a l’AFA.
Disposició final segona
S’habilita l’AFA a desenvolupar, mitjançant l’emissió de comunicats tècnics, les disposicions establertes en aquesta Llei.
Disposició final tercera
Es modifica l’article 2 de la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer, de 27 de novembre del 1997, el qual queda redactat com segueix:
“Article 2. Subjectes autors i responsables
Són subjectes autors i responsables de les infraccions: les entitats bancàries, les entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat, les entitats financeres d’inversió i les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva que incorrin en les accions o omissions tipificades com a infracció en aquesta Llei.
Són subjectes responsables de la infracció els qui exerceixen càrrecs d’administració o direcció general, de dret o de fet, en les entitats autores i responsables de la infracció, quan les infraccions siguin imputables a la seva conducta dolosa o negligent.
A l’efecte del paràgraf precedent, exerceixen càrrecs d’administració o direcció general, de dret o de fet, els administradors o els membres dels seus òrgans col·legiats d’administració o les persones que exerceixen funcions d’alta direcció.”
Disposició final quarta
Es modifiquen els articles 15 i 16 de la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer, de 27 de novembre del 1997, que queden redactats com segueix:
“Article 15. Infraccions molt greus
Són infraccions molt greus les infraccions que afecten substancialment la solvència, la liquiditat i l’estabilitat de les entitats o que vulneren la legitimitat operativa de l’estructura del sistema financer, i les infraccions que impedeixen conèixer la situació real de l’entitat.
Constitueixen infraccions molt greus:
La recepció de diners del públic, en forma de dipòsits o altres fons reemborsables, sense tenir-ne la capacitat legal, conforme preveu la legislació vigent.
L’exercici d’altres activitats específiques reservades exclusivament a cadascuna de les diferents tipologies d’entitats operatives del sistema financer d’acord amb la legislació vigent per part d’entitats del sistema financer que no en tinguin la facultat legal.
L’exercici d’activitats econòmiques que no siguin pròpies del sistema financer, o que siguin alienes al seu objecte social, tret de les autoritzades legalment.
L’incompliment durant un període de 6 mesos, o més, de les normes de solvència, liquiditat i concentració de risc establertes als articles 6, 11, 12, 15 i 17 de la Llei de regulació dels criteris de solvència i liquiditat de data 29 de febrer del 1996.
L’incompliment del deure de sotmetre els comptes anuals individuals i consolidats, si escau, a una auditoria de comptes segons l’establert a la legislació vigent.
La negativa a facilitar informació a l’Institut Nacional Andorrà de Finances o la falta de veracitat en la informació facilitada que impedeixi exercir adequadament la supervisió i conèixer determinats aspectes de la situació real de l’entitat o del grup que aquesta encapçala.
La comissió de més de tres infraccions greus en el termini d’un any.”
“Article 16. Infraccions greus
Són infraccions greus les infraccions que afecten la solvència, la liquiditat i l’estabilitat de les entitats, que no impliquen una infracció molt greu, i les infraccions que dificulten conèixer la situació real de l’entitat.
Constitueixen infraccions greus:
L’incompliment de les normes vigents en matèria de coeficient d’inversions obligatòries.
L’incompliment de les normes vigents en matèria de garantia de dipòsits i inversions per a les entitats bancàries.
L’incompliment de les normes vigents en matèria de reserves en garantia de dipòsits i d’altres obligacions operacionals per a les entitats financeres no bancàries.
El fet de no tenir la comptabilitat en la forma legalment prescrita o de portar-la amb anomalies que dificultin el coneixement de les situacions econòmica, patrimonial i financera de l’entitat.
L’incompliment de les normes de solvència, liquiditat i concentració de risc establertes als articles 6, 11, 12, 15 i 17 de la Llei de regulació dels criteris de solvència i liquiditat de les entitats financeres, del 29 de febrer del 1996, sempre que això no constitueixi una infracció molt greu d’acord amb el que disposa l’article anterior.
L’incompliment durant un període de 6 mesos, o més, de les normes de solvència per part de les entitats financeres d’inversió o de les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva.
El fet de deixar de complir les característiques personals i professionals establertes per la legislació vigent en relació amb els membres del consell d’administració i els membres de la direcció general.
El fet de deixar de complir els requisits organitzatius i les condicions de funcionament que s’estableixen en la legislació vigent.
El fet de deixar de complir les normes relatives a la protecció de l’inversor d’acord amb la legislació vigent.
L’excusa o la resistència a facilitar informació a l’Institut Nacional Andorrà de Finances, directament o mitjançant els auditors externs, que impedeixin conèixer determinats aspectes de les situacions organitzativa, econòmica i patrimonial de l’entitat o del grup que aquesta encapçala.
La comissió de més de tres infraccions lleus en el termini d’un any.”
Disposició final cinquena
Es modifica l’article 21 de la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer, de 27 de novembre del 1997, que queda redactat com segueix:
“L’import de les sancions imposades s’ha d’ingressar a l’Institut Nacional Andorrà de Finances, a nom d’aquest Institut.”
Disposició final sisena
S’introdueixen les modificacions següents a l’article 4 de la Llei de regulació dels criteris de solvència i liquiditat de les entitats financeres, del 29 de febrer del 1996: en l’apartat que conté l’escalat de ponderació del risc, els números 11 i 14 queden redactats com segueix:
“11. Comptes d’ordre que registren els crèdits documentaris, les línies de crèdit no utilitzades, les operacions de lloguer financer amb opció de compra (leasing), les operacions de gestió de factures amb avançaments total o parcial de tresoreria i altres operacions homologables.”,
i “14. Crèdits habitatge hipotecaris i operacions de compra de factures.”
Disposició final setena
Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.