Modificació del Reglament d'instal.lacions elèctriques de baixa tensió, de 6-12-94
Modificació del Reglament d'instal.lacions elèctriques de baixa tensió
Article únic
El Reglament d'instal.lacions elèctriques de baixa tensió, aprovat pel Govern en la sessió del 2 de novembre de 1988, queda modificat i/o completat de la forma següent:
Els articles 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, el capítol de responsabilitats i sancions, els articles 2, 3, 5, 6 de l'annex núm I, els articles i/o apartats 1, 2, 3, 4, 5, 6, 6.1.1, 6.1.3, 6.4, 6.5, 8.2, 8.8.1, 8.10.1, 8.12.7, 8.13, 8.14.1, 8.14.6, els nous capítols 10 i 11 de l'annex núm II i els nous annexos núm. IV, V, VI i VII es redacten com segueix:
Generalitats
Article 1
L'objecte del present Reglament és definir les condicions que han de reunir les instal.lacions elèctriques de baixa tensió, a fi de salvaguardar la seguretat de les persones, les coses i el medi ambient, i també evitar tota classe de pertorbacions al normal funcionament de la xarxa de distribució a la qual la instal.lació pugui estar connectada, possibles interferències a ones electromagnètiques i xarxes de comunicació, així com evitar afectar altres serveis.
Article 2
El compliment de les exigències reglamentàries en el projecte o en l'estudi tècnic de les instal.lacions elèctriques, en la realització de les mateixes o en el manteniment, sense perjudici del control del Govern, quedarà provat amb la presentació dels mitjans següents que resulten aplicables:
Del projecte o l'estudi tècnic corresponent, segons el que preveu el present Reglament.
En conseqüència, el projecte o l'estudi tècnic queda automàticament autoritzat en el moment de la presentació al departament d'indústria i transports, o altre organisme per aquest autoritzat, sense necessitat de la revisió prèvia i sense que l'esmentada autorització pressuposi que el projecte o l'estudi tècnic compleix amb les exigències reglamentàries.
Dels butlletins d'instal.lacions elèctriques de baixa tensió de l'instal.lador o el certificat, quan correspongui, signat pel tècnic competent i autoritzat, o la certificació o l'acta de l'empresa autoritzada d'inspecció i control.
Ensems, amb la presentació de la documentació escaient, referida en el punt anterior, queda autoritzada la posada en funcionament o la continuació del servei de la instal.lació, segons correspongui, sense necessitat de la revisió per part dels serveis del Govern de la mateixa i sense que l'esmentada autorització pugui pressuposar que l'Administració ratifiqui que les instal.lacions estan en conformitat amb les exigències reglamentàries.
La prova a què es refereix el punt primer d'aquest
article pot servir per a les actuacions de
l'Administració, previstes en el present Reglament.
El Departament d'Indústria i Transports, fent ús de les seves competències, pot revisar els projectes i els estudis tècnics; les instal.lacions en fase d'execució o acabades, en servei o no, en qualsevol moment per ell mateix, comptant amb els mitjans i els requisits reglamentàriament exigits, o mitjançant les empreses d'inspecció i control, per comprovar el compliment de les
disposicions del present Reglament, d'ofici o a instància
de la part interessada.
Article 3
Les disposicions d'aquest Reglament no s'apliquen a les instal.lacions, els automòbils, les embarcacions o aeronaus, com tampoc a qualsevol altra instal.lació de tensió inferior a 50 V (valor eficaç) en corrent altern o 75 V en corrent continu, sempre que la font d'energia sigui autònoma i la instal.lació sigui absolutament independent de la xarxa de baixa tensió.
Article 4
Les instal.lacions de baixa tensió poden ser alimentades:
Directament per una xarxa de subministrament pública de baixa tensió, mitjançant la instal.lació d'enllaç.
Per una xarxa de subministrament de mitja tensió (20 KV), mitjançant l'estació transformadora i la instal.lació d'enllaç, conforme a la normativa específica per a aquest tipus d'instal.lació.
Per una font autònoma d'energia.
Les tensions de subministrament a baixa tensió es normalitzen als valors següents:
Monofàsic Trifàsic 127 V () 220/127 V () 220 V 380/220 V (*) Les tensions marcades són tensions que han de desaparèixer i per tant s'ha d'evitar, sempre que sigui possible, la seva utilització.
A les noves instal.lacions en què sigui necessària l'estació transformadora, la tensió ha de ser a 380/220 V III+N, a les xarxes de distribució i al subministrament als habitatges i als locals de pública concurrència, siguin públics o privats.
Les empreses subministradores i les instal.ladores han de preveure la substitució de les tensions anteriors pels nous valors que han d'entrar en vigor en l'àmbit europeu.
Els nous valors són 400/230 V.III+N. Els nous transformadors i la substitució dels existents han de poder ser condicionats a la tensió normalitzada europea.
A les instal.lacions industrials, quan excepcionalment així ho requereixen, es poden utilitzar tensions més elevades que els valors normalitzats anteriors, que a continuació s'indiquen.
A les instal.lacions interiors, les tensions es normalitzen als valors següents:
Corrent Corrent altern continu Monofàsic Trifàsic 12 V 24 V 12 V 220/127 V III 48 V 24 V 380/220 V III 110 V 48 V 660/380 V III 127 V 220 V Aquestes tensions també queden modificades per les noves tensions harmonitzades quan entrin en servei.
Article 5
Les instal.lacions, els equips, els materials i els aparells, així com la seva utilització i el seu funcionament han d'ajustar-se als requisits legals i als reglaments que els són d'aplicació.
En els supòsits en què, a través de la inspecció corresponent, s'observin defectes o deficiències que impliquen un risc greu i imminent de perill a les persones, els béns o el medi ambient, el ministre titular del Departament d'Indústria i Transports pot acordar deixar fora de servei cautelarment de manera total o parcial la instal.lació perillosa, manant als responsables que procedeixin a l'arranjament de les deficiències o a l'ajustament del funcionament al present Reglament, sense perjudici de les sancions que poden imposar-se per la infracció comesa.
Els tècnics i els inspectors del Govern quan observen el risc que es defineix al punt anterior, estan facultats per ordenar de manera immediata la suspensió del servei de les esmentades instal.lacions. Aquesta suspensió ha de ser ratificada en un termini no superior a quaranta-vuit hores pel ministre titular o la persona delegada.
Article 6
Els materials i els aparells emprats en les instal.lacions han de reunir les condicions de seguretat, les dimensions i la qualitat que es determinen en els reglaments d'aplicació corresponents. Han de ser, en tot cas, materials i aparells homologats o certificats d'acord amb la normativa vigent a la Unió Europea, per a l'aplicació que se'ls vol donar.
Resta prohibit fabricar, importar, vendre o instal.lar materials o aparells sotmesos al present Reglament que no disposin de l'esmentada homologació o certificació.
En casos excepcionals es podrà fabricar, importar, vendre o instal.lar materials que no disposin de l'homologació o la certificació anteriorment esmentada sempre que a criteri del Departament d'Indústria i Transports es mantinguin com a mínim els mateixos nivells de seguretat.
A tal efecte, l'esmentat Departament pot exigir la documentació i els assajos que cregui convenients per assegurar el seu compliment.
S'han de prendre les disposicions apropiades quan els materials són susceptibles de tenir efectes nocius sobre els altres materials elèctrics o sobre els altres serveis, o destorbar el funcionament de la font d'alimentació. Aquestes característiques es refereixen per exemple a:
Les sobretensions transitòries.
Les variacions ràpides de potència.
Les intensitats d'arrencada.
Els corrents harmònics.
Les components contínues.
Les oscil.lacions d'alta freqüència.
Els corrents de fuita.
La necessitat de connexions complementàries al terra.
S'ha de tenir en compte la freqüència i la qualitat del manteniment de la instal.lació que pot produir-se durant la seva vida útil. Quan existeixi un responsable del funcionament de la instal.lació ha de ser consultat.
Aquestes característiques es consideren aplicant les prescripcions reglamentàries, de tal manera que, tenint en compte la freqüència i la qualitat del manteniment previst:
Tota verificació periòdica, l'assaig, el manteniment o la reparació necessària durant la vida útil de la instal.lació, pugui efectuar-se de manera fàcil i segura.
L'eficàcia de les mesures de protecció per garantir la seguretat.
La fiabilitat dels materials que permeten un funcionament correcte de la instal.lació sigui apropiada a la durada prevista.
Instal.lacions d'enllaç
Article 7
Són instal.lacions d'enllaç les que uneixen la xarxa de distribució a les instal.lacions interiors o receptores.
Es componen d'escomesa, caixa general de protecció, línia repartidora i derivació individual.
Aquestes instal.lacions s'han de construir d'acord amb el present Reglament i amb les normes pròpies de l'empresa subministradora a què es connecta la instal.lació. En cap cas les normes de l'empresa subministradora no poden estar en contraposició amb les prescripcions del present Reglament o permetre rebaixar els nivells de seguretat de les instal.lacions. L'empresa té el dret a controlar l'execució dels treballs considerant que la conservació i la reposició posterior d'aquestes instal.lacions van a càrrec seu.
Instal.lacions interiors o receptores
Article 9
La instal.lació interior o receptora és aquella que, independentment de l'origen de la seva alimentació, té com a finalitat principal la utilització de l'energia elèctrica. Aquesta instal.lació comença immediatament a partir dels borns de sortida del comptador o del disjuntor de la companyia, si aquest està situat després del comptador. Les instal.lacions han de ser realitzades i conservades a càrrec del propietari o de l'abonat.
En tota la instal.lació interior o receptora que es realitzi, s'ha d'aconseguir el màxim equilibri en les càrregues que suporten els diferents conductors que integren l'esmentada instal.lació.
La instal.lació s'ha de subdividir de forma que les possibles avaries que poden produir-s'hi afectin un mínim de parts de la instal.lació. Aquesta subdivisió ha de permetre, igualment, la localització de les avaries i ha de facilitar el control de l'aïllament de la instal.lació.
Les condicions tècniques que han de reunir les instal.lacions s'han de projectar i realitzar d'acord amb els annexos que els són d'aplicació.
La fixació del grau d'electrificació és indispensable per permetre el projecte i la posterior realització de les instal.lacions elèctriques que han de disposar de la capacitat adequada per a cada tipus d'instal.lació.
La potència elèctrica disponible a les instal.lacions es contracta amb les empreses subministradores, segons el que es preveu a la normativa vigent sobre la matèria.
En cap cas no poden contractar-se potències superiors a aquelles per a les quals la instal.lació ha estat calculada i dimensionada. La potència màxima que permet la instal.lació s'anomena potència màxima admissible (PMA).
Les instal.lacions elèctriques dels edificis han d'estar projectades i realitzades d'acord amb el document d'harmonització HD 384 del CENELEC.
Previsió d'estacions transformadores
Article 10
Quan es construeix un edifici o un conjunt d'edificis, la propietat de l'immoble o la urbanització ha de consultar amb l'empresa subministradora la necessitat de preveure la creació d'un centre de transformació, d'acord amb la legislació vigent.
Ensems, quan sigui necessari un projecte o un estudi tècnic d'una determinada instal.lació, el titular ha de consultar amb l'empresa subministradora amb la mateixa finalitat.
Si és necessari reservar un local per als transformadors, el projecte de la instal.lació elèctrica ha de reflectir la seva situació i les seves característiques, d'acord amb els punts següents:
Accessibilitat El local ha de ser accessible per a les persones i els vehicles, a fi de facilitar el transport del material.
L'accés ha de ser directe des de l'exterior.
En casos excepcionals i amb l'autorització de l'empresa subministradora, es pot instal.lar l'estació transformadora sense accés directe a l'exterior. En aquests casos, l'Administració i l'empresa subministradora, el seus agents, els seus inspectors, els seus tècnics i el seu personal han de tenir lliure accés a l'estació.
Mesures contra incendi S'han d'adoptar, d'acord amb l'empresa subministradora, totes les mesures necessàries per evitar l'aparició o la propagació d'incendis a l'estació transformadora.
El titular de l'edificació ha de facilitar als serveis de prevenció i extinció d'incendis la documentació necessària per al coneixement de l'esmentada instal.lació.
El titular de l'estació transformadora ha de senyalitzar convenientment i d'una manera clara i permanent la seva existència, i ha d'indicar la prohibició de projecció d'aigua si l'estació no reuneix les condicions d'estanquïtat adients.
Les parets, els sostres, les canalitzacions i el terra del local han de presentar una resistència tallafoc de 2 hores com a mínim. Les portes dels locals han d'anar equipades d'un pany que sempre s'ha de poder obrir des de l'interior i han de ser tallafoc d'1 hora com a mínim.
A les estacions transformadores ubicades dins dels immobles destinats a la concurrència pública, de la 1a fins a la 4a categoria i, els de la 5a categoria d'ús residencial, s'ha de disposar de detecció d'incendis, connectat a la central d'incendis de l'establiment si n'hi ha. Aquestes instal.lacions s'han de realitzar d'acord amb la normativa vigent que els és d'aplicació.
Ventilacions Els centres de transformació de capacitat igual o inferior a 630 KVA, s'han de ventilar mitjançant una obertura alta i una baixa de 0,60 m2 de secció unitària com a mínim.
A fi de respectar les condicions de resistència al foc, les ventilacions s'han de conduir directament a l'exterior, mitjançant conductes amb la mateixa resistència al foc que els tancaments del local del transformador.
En casos excepcionals i prèvia la conformitat de l'empresa subministradora, responsable de l'estació transformadora, pot ventilar-se directament als locals adjacents, però han d'instal.lar-se comportes tallafocs que han de garantir la mateixa resistència al foc que els tancaments.
La comporta tallafocs ha de poder actuar de manera automàtica quan hi ha presència de foc, abans que aquest pugui propagar-se fora del local. Si l'estació transformadora disposa d'un dispositiu de detecció d'incendis, el tancament de la comporta, a més, ha de poder ser executat a distància, des de la central de detecció.
En cap cas es pot ventilar des dels locals tècnics, com ara els locals de generació d'energia, els locals de comptadors, les sales de màquines, o els locals amb risc d'incendi o d'explosió.
Els centres de transformació de major capacitat han de disposar de ventilacions més importants, d'acord amb el que indiqui en cada cas l'empresa distribuïdora, tenint en compte la potència i les característiques dels equips o, si és el cas, els centres privats de transformació segons el càlcul justificatiu.
Impermeabilització S'han de prendre les mesures necessàries per evitar l'entrada d'aigua al local a través del sostre o les parets i també del terra, en cas d'augment del nivell de la capa freàtica.
Dimensions Les dimensions mínimes dels locals han de ser de 3,50 m d'alçada i 4 x 4,25 m de superfície.
Quan aquestes dimensions són difícils d'aconseguir, s'ha de sotmetre prèviament la qüestió a l'empresa distribuïdora, la qual pot acceptar dimensions inferiors.
En qualsevol cas el projecte de l'obra s'ha de fer d'acord amb la decisió que hagin pres conjuntament la propietat i l'empresa distribuïdora.
Protecció de la instal.lació Mentre no hi hagi una reglamentació específica d'alta tensió, com a mínim s'ha de projectar i comprovar la instal.lació de manera que s'asseguri que en qualsevol punt, normalment accessible des de l'interior o des de l'exterior, en què les persones poden circular o estar, aquestes han de quedar sotmeses, com a màxim, a les tensions de pas o contacte que resulten de l'aplicació de la fórmula que es recull a continuació:
Vca= K/tn on:
K= 72 i n = 1 per t<<0,9 segons K= 78,5 i n = 0,18 per 0,9<<t<<3 segons t = durada de la falta Per a temps compresos entre 3 i 5 segons, la tensió de contacte aplicada no ha de ser més gran de 64 V. Per a temps més grans de 5 segons, la tensió de contacte no ha de ser superior a 50 V.
No es consideren temps inferiors a 0,1 segons.
En cas d'instal.lacions amb reenganxament automàtic ràpid (no superior a 0,5 segons) el temps que s'ha de considerar a la fórmula és la suma dels temps parcials de manteniment del corrent de defecte.
La metodologia del càlcul i el procés de comprovació s'haurà de realitzar d'acord amb un mètode validat per la pràctica. En tot cas cal justificar l'esmentada validació.
Les canalitzacions, i especialment les corresponents a mitja i alta tensió, han d'estar protegides contra els impactes i les manipulacions si circulen per locals accessibles a persones alienes a l'empresa distribuïdora.
Establiments de concurrència pública i establiments amb risc d'incendi i explosió
Article 11
Tenen consideració d'establiments de concurrència pública als efectes del present Reglament aquells per als quals així ho determina la legislació vigent i en concret el Reglament de seguretat contra incendi en locals públics i aquells que en un futur el substitueixin o el modifiquin.
Tenen consideració d'instal.lacions amb risc d'incendi o explosió aquelles ubicades en locals o activitats on es fabriquen, manipulen o emmagatzemen productes que, per les seves característiques, són susceptibles d'inflamació o explosió.
El tècnic projectista ha de tenir cura d'avaluar el risc, així com el límit de la inflamabilitat, la temperatura d'inflamació i el punt d'encesa de les diferents substàncies, i determinar tots els elements de les instal.lacions per a un servei sense risc.
Ensems, ha de tenir en compte l'aplicació de la directriu CEE 82/501, coneguda per "Directriu de Seveso", per a l'avaluació de riscos d'accidents majors de certes activitats industrials.
Article 12
Les instal.lacions elèctriques en els establiments de concurrència pública o amb risc d'incendi i d'explosió han de disposar d'un contracte de manteniment d'una empresa autoritzada i ser revisades periòdicament per les empreses d'inspecció i de control degudament autoritzades.
Les empreses que disposen de personal propi, amb carnet d'instal.lador en vigència, poden efectuar, per elles mateixes, el manteniment, però han de procedir a les revisions periòdiques efectuades per una empresa d'inspecció i control.
La freqüència en els establiments de concurrència pública de les revisions és de dos anys per als establiments de 1a i 2a categoria; de tres anys per als de 3a i 4a categoria i d'activitats de 5a categoria d'ús residencial, sales de ball, discoteques, pubs, bars musicals i sales de jocs recreatius.
A les instal.lacions amb risc d'incendi i explosió les revisions són bianuals.
Les despeses de les revisions van a càrrec del titular de l'activitat.
Després de cada revisió, l'empresa d'inspecció i de control ha de lliurar al ministeri titular del Departament d'Indústria i Transports i al titular un certificat amb el resultat de la revisió, especificant si cal efectuar-hi qualsevol treball per millorar la seguretat o per complir la reglamentació vigent.
La còpia per a l'Administració ha d'estar signada per l'organisme anteriorment esmentat i pel titular.
Si no es presenta l'esmentat certificat a l'Administració, es considera que la revisió no s'ha realitzat.
Projectes d'instal.lacions
Article 13
Per a la realització d'instal.lacions afectades pel present Reglament, tant si són de nova construcció com si constitueixen una modificació de les existents, per reforma o per ampliació de potència, cal la presentació per a l'aprovació prèvia, en les condicions que es determina a l'article núm. 2, del projecte elèctric o de l'estudi tècnic de l'instal.lador, segons correspongui.
En el cas de nova construcció, el projecte elèctric o l'estudi tècnic de l'instal.lador, segons el que especifica l'annex núm. VII, ha de presentar-se en el moment d'efectuar la sol.licitud al Govern, juntament amb els altres documents que assenyala la documentació vigent o, com a més tard, en el moment de la presentació del tercer volant d'inspecció "Nivell de coberta". En aquest cas s'ha de presentar, en el moment d'efectuar-se la sol.licitud, un avantprojecte o un estudi que tingui en compte els apartats següents:
Previsió de les càrregues de l'edifici o de la construcció, segons l'annex núm. II o la potència previsible dels receptors. La previsió de càrrega global ha de tenir en compte també les previsions de càrregues de les derivacions individuals.
La instal.lació del terra segons el document d'harmonització HD 384 del CENELEC i l'article 6.2. de l'annex núm. II.
Ubicació dels locals destinats a l'estació transformadora i/o locals dels comptadors.
La no presentació d'aquesta documentació comporta la no autorització del subministrament de l'energia elèctrica pels serveis provisionals d'obra.
La sol.licitud d'autorització de construcció de locals de pública concurrència (de la 1a a la 4a categoria i les activitats de la 5a categoria d'ús residencial) ha d'incloure obligatòriament el projecte o l'estudi tècnic elèctric, segons correspongui.
En tot cas, no poden efectuar cap treball d'instal.lació elèctrica, ni l'empresa distribuïdora pot procedir al subministrament de l'electricitat o a l'ampliació de la potència contractada, sense la prèvia autorització del Departament d'Indústria i Transports, del projecte o de l'estudi tècnic corresponent.
Qualsevol modificació que afecti les instal.lacions existents, sigui per ampliació de potència, per reforma o per canvi de les característiques de l'activitat existent, obliga el propietari a adaptar les instal.lacions existents al present Reglament, en les condicions administratives que es determinen en aquest
article.
El projecte o l'estudi tècnic ha de ser conforme a les especificacions indicades a l'annex VII.
L'autorització administrativa, segons correspongui, es lliura, d'acord amb l'article 2 del present Reglament, en el moment en què sigui lliurat al Departament d'Indústria i Transports.
Realització de les instal.lacions
Article 14
Quan és necessària la presentació del projecte o l'estudi tècnic elèctric no es pot iniciar la realització de la instal.lació elèctrica sense disposar de la corresponent autorització.
Les noves instal.lacions elèctriques o les modificacions sobre les ja existents, així com l'arranjament i el manteniment d'aparellatge sotmès al present Reglament, han d'efectuar-se únicament per les empreses que gaudeixen de la pertinent autorització del Govern per realitzar aquest tipus d'activitat i que ha de constar així al Registre de Comerç i Indústria.
Ensems, aquestes empreses han de tenir personal competent i posseïdor del carnet d'instal.lador per realitzar les instal.lacions elèctriques de baixa tensió, lliurat pel Govern.
Les empreses o els establiments que no disposen de l'autorització anteriorment esmentada i que per la seva magnitud o les seves característiques disposen d'un servei de manteniment propi, constituït per empleats de l'esmentada empresa, poden dur a terme les modificacions de les seves instal.lacions, a condició de presentar el projecte o l'estudi tècnic elèctric, segons correspongui, quan sigui necessari i sempre que dins el servei de manteniment figuri personal posseïdor del carnet d'instal.lador elèctric. Pel que fa al projecte han de disposar del tècnic-director d'obra, en les condicions que es determinen en aquest mateix punt. Una vegada finalitzada la instal.lació, l'instal.lador autoritzat ha de lliurar el corresponent certificat, de conformitat amb l'article 15. Resta totalment prohibit realitzar qualsevol nova instal.lació, ampliació o reforma, a compte de tercers, per empreses que no disposen de la corresponent autorització del Govern per realitzar les instal.lacions elèctriques com a activitat comercial.
A les instal.lacions en què és preceptiva la realització del projecte elèctric, és necessària la supervisió de la instal.lació per part d'un tècnic autoritzat i competent com a director d'obra.
La instal.lació s'ha de realitzar seguint les indicacions del projecte o l'estudi tècnic autoritzat, les instruccions del present Reglament i les regles habituals de l'art. Solament pot efectuar modificacions del projecte el tècnic autoritzat i competent responsable de la direcció de l'obra, que ho ha de reflectir al llibre d'obra i lliurar al Departament d'Indústria i Transports, en finalitzar-la, en un annex on han de constar les esmentades modificacions. En tot cas, el tècnic-director d'obra és l'únic responsable de les esmentades modificacions.
Si durant l'execució d'una instal.lació es canvia d'instal.lador o de tècnic-director d'obra, l'últim a intervenir ha de signar i lliurar els corresponents butlletins o els certificats, segons correspongui, i es fa responsable del conjunt de la instal.lació; queda, per tant, facultat per efectuar les rectificacions que estimi convenients en les condicions previstes al present Reglament.
En el cas d'instal.lacions en què no és necessari el projecte elèctric, l'empresa instal.ladora assumeix les funcions i les responsabilitats corresponents al director d'obra.
Les empreses i els establiments que disposen de personal autoritzat, que realitzen les seves pròpies instal.lacions, assumeixen les responsabilitats corresponents als titulars i a les empreses autoritzades, segons es disposa a l'article 20.
Els fabricants i els importadors de materials o aparells afectats pel present Reglament són els responsables que aquests compleixin amb l'explicitat a l'article 6.
Control i posada en servei d'instal.lacions
Article 15
La posada en servei de les instal.lacions s'efectua segons el que es preveu en el present Reglament.
Una vegada finalitzada la instal.lació autoritzada i abans de la seva entrada en servei, si hi ha projecte autoritzat, el tècnic-director de l'obra ha de lliurar al Departament d'Indústria i Transports un annex que tingui en compte les modificacions del projecte prèviament autoritzat, si escau, juntament amb un certificat, on manifesti textualment que les instal.lacions realitzades sota la seva direcció estan realitzades i comprovades d'acord amb el present Reglament, segons un model normalitzat que ha de determinar el Departament d'Indústria i Transports.
Una vegada conformat el certificat esmentat pel Departament d'Indústria i Transports, se n'ha de lliurar còpia al titular de les instal.lacions, que l'ha de tenir a disposició de l'Administració quan aquesta li sol.liciti.
Un cop finalitzada la instal.lació i comprovada, l'instal.lador o l'empresa instal.ladora ha de lliurar els butlletins d'instal.lacions elèctriques de baixa tensió. A les instal.lacions en què no és necessari el projecte no cal presentar el certificat final d'obra, per tal com assumeixen aquesta funció els butlletins d'instal.lacions elèctriques lliurats per l'empresa instal.ladora.
En el cas d'instal.lacions col.lectives s'ha de lliurar un joc de butlletins per a cada derivació individual. El certificat de final d'obra ha d'acompanyar els butlletins corresponents als serveis comuns.
S'estableixen quatre còpies dels butlletins, reservades als organismes següents:
Departament d'Indústria i Transports Empresa distribuïdora Titular de la instal.lació Empresa instal.ladora L'empresa instal.ladora ha de lliurar les tres primeres còpies al titular o a la persona delegada, que les ha de presentar al Departament d'Indústria i Transports perquè les segellin; seguidament es pot formalitzar el subministrament de l'energia elèctrica amb l'empresa subministradora.
El Departament d'Indústria i Transports pot efectuar directament o a través d'una empresa de control autoritzada per aquest, les revisions a les instal.lacions que estimi necessàries; les despeses corresponents van a càrrec del titular.
Aquestes revisions poden ser efectuades durant el treballs de realització de la instal.lació o una vegada finalitzada.
Les empreses distribuïdores no poden posar en servei les instal.lacions sense la prèvia conformitat del Departament d'Indústria i Transports, que queda reflectida en el segellat dels butlletins.
Article 16
En les activitats públiques o les privades de durada temporal limitada, els butlletins han de reflectir la durada de vigència. En cap cas el termini de vigència ha de ser superior a 2 anys.
Les empreses subministradores no poden procedir a realitzar contractes de subministrament temporals per una durada superior a la fixada en els butlletins i han de deixar fora de servei les instal.lacions temporals, una vegada el termini s'hagi esgotat.
Instal.lacions existents
Article 17
Qualsevol modificació que afecti una instal.lació elèctrica existent, sigui per ampliació, per augment de potència, per reforma o per canvi de característiques;
sigui de la pròpia instal.lació o de l'activitat que es desenvolupa, obliga el titular a adaptar la seva instal.lació a les condicions prescrites en la normativa vigent.
Si la instal.lació existent reuneix les condicions reglamentàries, és suficient la presentació al Departament d'Indústria i Transports d'un certificat lliurat pel tècnic o l'empresa instal.ladora, segons correspongui pel tipus d'expedient, on s'ha de manifestar que la instal.lació existent compleix les prescripcions del present Reglament.
En instal.lacions domèstiques, la part de la instal.lació feta de nou ha de ser conforme al present Reglament i la part antiga ha de ser completament protegida contra les sobreintensitats i els contactes directes i indirectes.
En tots els casos s'han de lliurar els corresponents butlletins d'instal.lacions elèctriques de baixa tensió.
En casos excepcionals i prèvia autorització del ministre titular del Departament d'Indústria i Transports, mitjançant proposta raonada, es podran autoritzar les modificacions parcials de les instal.lacions existents, sense necessitat d'adaptar-ne la totalitat de manera immediata.
Article 18
Les empreses distribuïdores han d'adequar al present Reglament totes les instal.lacions d'enllaç.
Tècnics i empreses autoritzades
Article 19
Per poder exercir les activitats comercials de realització, arranjament o manteniment d'instal.lacions i/o d'aparells afectats pel present Reglament, el titular ha de justificar documentalment que disposa de:
Carnet en vigor d'instal.lador elèctric de baixa tensió.
Si no en té, el titular ha de disposar com a assalariat, amb categoria de director tècnic com a mínim, d'un instal.lador posseïdor del carnet d'instal.lador elèctric en vigència.
Les eines i els estris necessaris que estableixen les regles de l'art per poder desenvolupar amb eficàcia l'activitat.
Els aparells de mesura i de control que es determinen seguidament:
Mesurador de la resistència del terra (tel.luròmetre) Mesurador de la resistència d'aïllament Voltímetres amb rang i classe adequats Amperímetres i pinces amperimètriques amb el rang i la classe adequats Comprovador d'interruptors diferencials d) Una assegurança que ha de cobrir els riscos de la responsabilitat de les actuacions professionals de l'empresa, per un import no inferior a cinquanta milions de pessetes. (50.000.000 PTA).
Per poder exercir l'activitat d'inspecció i de control, el titular ha de justificar documentalment que compleix els requisits següents:
L'autorització del Govern com a tècnic autoritzat i competent en l'àmbit del present Reglament.
En el cas que el titular sigui una persona jurídica, ha de disposar del tècnic anteriorment esmentat com a responsable tècnic de l'activitat, amb poders per actuar.
L'Administració pot sol.licitar l'aportació documental dels dits poders.
Les eines i els estris necessaris per desenvolupar eficaçment l'activitat.
Els aparells de mesura i de control que es determinen seguidament:
Mesurador de la resistència de terra (tel.luròmetre) Mesurador de la resistència d'aïllament Voltímetres amb el rang i la classe adequats Amperímetres i pinces amperimètriques amb el rang i la classe adequats Comprovador d'interruptors diferencials Mesurador de cosinus fi Mesurador de corrents harmònics i de deformació d'ona Registradors d) Una assegurança que cobreix el risc de la responsabilitat de les actuacions professionals de l'empresa per un import no inferior a cinquanta milions de pessetes. (50.000.000 PTA).
Declaració expressa i escrita de no projectar, dirigir, realitzar o mantenir les instal.lacions o aparellatges sotmesos al present Reglament, per part de la pròpia empresa o del personal adscrit.
Els tècnics autoritzats pel Govern per projectar i dirigir les instal.lacions sotmeses al present Reglament han de disposar d'una assegurança de responsabilitat civil que cobreixi el risc de la responsabilitat de les seves actuacions professionals per un import no inferior a cinquanta milions de pessetes. (50.000.000 PTA).
No disposar dels requisits exigits en els punts anteriors comporta el cessament de l'autorització per desenvolupar l'activitat.
Les pòlisses d'assegurança no poden establir clàusules limitatives de la responsabilitat.
Responsabilitats i sancions
Article 20
Correspon al Govern garantir el servei del control de les instal.lacions elèctriques de baixa tensió, mitjançant el ministeri titular del Departament d'Indústria i Transports.
Els tècnics i els inspectors del Govern, en tot moment, poden procedir a qualsevol inspecció útil per a l'exercici de la seva funció. Si de la inspecció es desprenen infraccions al present Reglament s'ha de procedir a instruir el corresponent expedient sancionador a fi de delimitar les possibles responsabilitats.
Correspon al Govern resoldre les reclamacions, els dubtes i les interpretacions al present Reglament.
L'esmentada resolució esgota la via administrativa.
La constatació d'infraccions al present Reglament en el projecte o l'estudi tècnic comporta l'aturada immediata de les obres d'execució de les instal.lacions i el posterior arranjament a càrrec de l'autor del projecte o de l'estudi tècnic, mentre no es corregeixin les infraccions, independentment de les sancions a què les esmentades infraccions poden donar lloc, i sense perjudici de les responsabilitats civils i o penals en què l'autor pot incórrer. Si la infracció constatada posa en perill la seguretat de les persones o els béns es tipifica com a infracció molt greu al present Reglament.
Es considera infracció la modificació no autoritzada del projecte o de l'estudi tècnic presentat al Departament d'Indústria i Transports o no reflectida en el moment de la revisió en el llibre d'obra. Si la modificació pot comportar perill per a la seguretat de les persones o els béns, es considera una infracció molt greu del present Reglament.
Si hi ha perill immediat per a la seguretat de les persones o els béns, el ministeri titular del Departament d'Indústria i Transports, previ informe d'aquest Departament, pot ordenar de forma cautelar, fins que el perill desaparegui, la suspensió del subministrament de l'energia elèctrica a les instal.lacions afectades.
Els tècnics-directors d'obra i les empreses instal.ladores que dirigeixen o realitzen instal.lacions, sense la preceptiva autorització, són responsables de dirigir i realitzar les instal.lacions no autoritzades.
El tècnic-director d'obra és el responsable de vetllar per la correcta realització de les instal.lacions i pot exigir de l'empresa instal.ladora totes les mesures i les certificacions que cregui necessàries per assegurar l'estricte compliment de la legislació vigent.
L'empresa instal.ladora és responsable de realitzar les instal.lacions d'acord amb el vigent Reglament, el projecte autoritzat o les modificacions que determina el director d'obra en les condicions descrites als articles 14 i 17 i les regles habituals de l'art. En cas de desacord amb el projecte autoritzat o amb el director d'obra, per motius d'interpretació de la reglamentació vigent s'ha de sotmetre a la consideració del Departament d'Indústria i Transports, que ho ha de resoldre.
El titular, en tant que propietari de la instal.lació, és el responsable que aquesta disposi de la corresponent autorització i que sigui dirigida, realitzada, revisada i conservada d'acord amb allò que es disposa en el present Reglament.
L'empresa distribuïdora pot inspeccionar les instal.lacions receptores dels seus abonats. Si a conseqüència d'aquestes inspeccions l'empresa distribuïdora comprova que l'estat de conservació o la concepció de la instal.lació comporta un gran risc d'incendi o representa un perill per a la integritat física de les persones, l'empresa distribuïdora ha de comunicar a la propietat, per escrit, la necessitat de reparar les anomalies dins un termini que en cap cas ha de superar els dos mesos (una còpia d'aquest escrit s'ha d'adreçar immediatament al Departament d'Indústria i Transports). En el cas que les anomalies siguin extremadament greus o que puguin provocar de forma immediata un perill per a la integritat física de les persones, es pot procedir a la interrupció immediata del subministrament elèctric i s'ha de comunicar també d'immediat al Departament d'Indústria i Transports, que ho ha de resoldre.
Els propietaris o els explotadors de les instal.lacions han de vetllar perquè aquestes siguin utilitzades i conservades correctament, i, per això, han de contractar els serveis de manteniment i de reparació reglamentaris.
Les empreses distribuïdores no poden subministrar a abonats a les instal.lacions de nova concepció o ampliar la potència contractada, si aquestes no són reglamentàries; tampoc no poden subministrar les instal.lacions existents que comportin un risc molt important d'incendi o d'electrocució.
Els usuaris, siguin els propietaris o els explotadors, no poden contractar els serveis d'empreses no autoritzades per realitzar les instal.lacions o el manteniment o l'arranjament d'aquestes instal.lacions i aquestes empreses o les empreses distribuïdores no poden efectuar instal.lacions sense disposar de les corresponents autoritzacions.
La responsabilitat derivada d'infraccions al present Reglament, recau en els autors de les esmentades infraccions.
Les sancions que es poden aplicar poden tenir caràcter econòmic, professional o ambdós a la vegada. Aquestes sancions s'han d'imposar sense perjudici de la responsabilitat civil o penal en què s'hagi pogut incórrer.
Les sancions econòmiques són d'un import que oscil.la entre 10.000 i 1.000.000 pessetes, i es classifiquen en els grups següents:
Sancions lleus, de 10.000 pessetes a 100.000 pessetes.
Sancions greus, de 100.001 pessetes a 500.000 pessetes.
Sancions molt greus, de 500.001 pessetes a 1.000.000 pessetes.
Es consideren sancions molt greus aquelles que posen en perill immediat la seguretat de les persones o els béns.
Les sancions fermes per infraccions molt greus comporten la suspensió professional de l'autor durant un termini no inferior a dos mesos ni superior a dos anys a més de la sanció econòmica.
Per determinar la gravetat d'una infracció, s'ha de tenir en compte la possible reincidència de l'autor, la seva capacitat professional, i molt especialment si l'autor és una empresa d'inspecció i de control.
Malgrat que pot ser objecte de sanció l'incompliment de qualsevol prescripció reglamentària, es considera objecte especial d'infracció, amb consideració d'infracció greu, i de molt greu, si com a conseqüència s'ha posat en perill la seguretat de les persones, els fets següents:
Executar instal.lacions sense el projecte o l'estudi tècnic autoritzat o que no hi correspongui.
Fer executar instal.lacions per les persones o les empreses no autoritzades.
Posar en servei les instal.lacions sense autorització.
No presentar els certificats de conformitat de la instal.lació abans de la seva posada en servei, o bé presentar els certificats falsejats.
Utilitzar les instal.lacions sense contractar-ne el manteniment amb una empresa autoritzada, quan la instal.lació s'hagi de sotmetre a aquest requisit.
Emprar els materials o els aparells no reglamentaris o no homologats.
Subministrar energia amb potències superiors a les previstes en el projecte aprovat.
Substituir indegudament o deixar fora de servei algun element de control o protecció o qualsevol part de la instal.lació de forma que es pugui posar en perill la seguretat de les persones o els béns.
No realitzar les revisions periòdiques quan són obligatòries.
No adequar les instal.lacions a la reglamentació vigent quan correspongui, dins els terminis previstos.
Disposicions transitòries
Primera Totes les instal.lacions existents han d'estar protegides eficaçment contra els contactes directes i els indirectes mitjançant els sistemes previstos en aquest Reglament, en un termini màxim de 6 mesos a partir de la data de la seva publicació.
Segona Les instal.lacions d'enllaç han de ser adequades a la normativa per les empreses distribuïdores dins un termini de 12 mesos a comptar de la data de publicació del present Reglament.
Tercera Atès el perill que comporta la possibilitat de connexió dels generadors en paral.lel sobre la xarxa, tots els propietaris de les instal.lacions que disposen de generadors han de presentar al Departament d'Indústria i Transports una notificació amb les característiques tècniques de la instal.lació d'enllaç, en un termini no superior a 60 dies a partir de la data d'aprovació del present Reglament.
Quarta Les empreses instal.ladores o les mantenidores o d'inspecció i de control afectades pel present Reglament i autoritzades en la data de l'aprovació d'aquest, han de justificar documentalment que disposen de l'equipament que es defineix a l'article 19, en un termini de vint-i- quatre mesos des de la data d'entrada en vigor d'aquest Reglament.
Cinquena Els tècnics, les empreses instal.ladores o les mantenidores o les d'inspecció i control, autoritzats a la data d'entrada en vigor del present Reglament, han de justificar documentalment la contractació de la pòlissa d'assegurança en les condicions reglamentàries en un termini de 60 dies naturals des de la data d'entrada en vigor d'aquest Reglament.
Disposicions finals
Primera S'autoritza el Departament d'Indústria i Transports a efectuar una edició del Reglament d'instal.lacions elèctriques de baixa tensió, que implica una refosa del text anteriorment vigent, amb les disposicions de la present modificació del Reglament.
Segona S'autoritza el Departament d'indústria i Transports a desenvolupar els impresos complementaris determinats en el present Reglament.
Tercera El present Reglament entrarà en vigor als quinze dies de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Andorra la Vella, 6 de desembre de 1994 Oscar Ribas Reig Cap de Govern en funcions
Annex I. Instal.lacions d'enllaç
Escomeses 2.1. Són la part de la instal.lació compresa entre la xarxa de distribució i la caixa o les caixes generals de protecció.
2.2. En general s'ha de preveure un sol punt de presa per edifici; no obstant això, se'n poden establir altres per a subministraments de característiques especials, amb l'autorització del Departament d'Indústria i Transports, previ informe favorable de l'empresa subministradora.
2.3. Els punts de presa han de ser enterrats o aeris; els materials emprats i la seva instal.lació han de respondre a la normativa vigent per a xarxes aèries o enterrades de la distribució de l'energia elèctrica.
A l'arribada a la caixa general de protecció, els conductors han de ser aïllats.
2.4. L'empresa subministradora ha de fixar el tipus, la naturalesa i el nombre dels conductors que han de formar el punt de presa tenint en compte les característiques i la importància del subministrament que s'ha d'efectuar.
La secció dels conductors s'ha de calcular tenint en compte els aspectes següents:
La demanda màxima prevista o, com a mínim, la càrrega total corresponent a l'edifici, calculada segons l'annex referent a les instal.lacions interiors.
La tensió de subministrament.
La màxima densitat de corrent admissible pels conductors.
La caiguda de tensió màxima admissible que l'empresa subministradora té establerta.
2.5. Càlculs Els càlculs de la intensitat admissible pels conductors s'han d'efectuar seguint les indicacions de l'annex núm.
II. Els càlculs de la resistència mecànica i les distàncies de les línies aèries o les enterrades a d'altres canalitzacions o objectes, s'han de fer seguint la normativa vigent de les línies de distribució de baixa tensió vigent als països veïns, mentre el Govern no hagi decretat una reglamentació específica per a aquest tipus d'instal.lacions. En tot cas, els conductors han de ser homologats per a una tensió d'aïllament mínima de 1.000 V.
2.6. L'empresa subministradora ha de respectar les condicions tècniques de la instal.lació i, en concret, les del projecte o l'estudi tècnic autoritzat.
Caixes generals de protecció Són les caixes que contenen elements de protecció de les línies repartidores.
3.1. L'emplaçament s'ha de fixar en cada cas, d'acord entre el propietari o abonat i l'empresa distribuïdora.
En tot cas, la col.locació s'ha d'efectuar en llocs de fàcil i lliure accés, al més pròxims possible a la xarxa general de la distribució. Les caixes han d'estar allunyades de les instal.lacions de l'aigua, del gas, del telèfon, etc, i poden col.locar-se a la façana de l'edifici. S'ha de procurar que en cap cas no es trobin a més de 3 m de distància del límit de la propietat i de la via pública.
3.2. Les caixes han de ser d'un tipus determinat per l'empresa distribuïdora, han de ser precintables i han de respondre a un grau de protecció adequat segons el seu emplaçament.
A l'interior de les caixes s'han d'instal.lar els curts circuits, fusibles o disjuntors a tots els conductors de fase amb un poder de desconnexió, almenys, igual al corrent de curt circuit possible.
Hi ha d'haver un punt de connexió per al neutre i un altre per a la presa de terra de la caixa, en el cas que sigui metàl.lica.
Derivacions individuals 5.1. Edificis destinats a un sol abonat En cas de subministraments a un sol abonat, no hi ha d'haver derivacions individuals. La caixa general de la protecció ha d'enllaçar directament amb el comptador i aquest amb el dispositiu corresponent al comandament i la protecció.
Llevat de casos excepcionals i sempre amb l'autorització corresponent del Departament d'Indústria i Transports, no està permès realitzar més d'una derivació individual per abonat i per activitat.
5.2. Edificis destinats a diversos abonats Les derivacions individuals han d'enllaçar la línia repartidora amb els dispositius privats de comandament i protecció de cada abonat, a través dels comptadors. No és permesa la utilització d'un mateix neutre per als diferents abonats.
Aquestes derivacions han de passar per una canalització prevista exclusivament per a aquesta finalitat a la caixa d'escales o al lloc d'ús comunitari. La conducció no ha de tenir canvis de direcció i ha d'estar tancada convenientment, però de forma que sigui practicable a totes les plantes des dels llocs d'ús comú.
S'ha de preveure la compartimentació de la canalització a fi d'evitar l'efecte xemeneia en cas de foc.
Aquesta compartimentació és obligatòria quan el local per on circula la canalització hagi de tenir una resistència al foc determinada.
Les dimensions de la conducció han de ser les següents:
Nombre Dimensions de derivacions (mm) 8 300 x 200 12 500 x 200 24 800 x 200 32 1.000 x 200 Els tubs destinats a contenir els conductors d'una derivació individual han de ser d'un diàmetre nominal que permeti l'ampliació de la secció dels conductors, inicialment instal.lats en un 50 %. El diàmetre nominal mínim ha de ser en tot cas de 23 mm en els edificis destinats a habitatge i 2 tubs per abonat de 29 mm en els edificis comercials o els industrials.
En tots els casos, és aconsellable disposar d'algun tub de reserva des de la concentració dels comptadors fins als habitatges o els locals, a fi de poder realitzar possibles ampliacions.
5.3. Conductors Per al càlcul de la secció dels conductors, s'ha de tenir en compte:
La demanda prevista per cada abonat.
La màxima caiguda de tensió que ha de ser:
Per a comptadors instal.lats de forma individual o concentrats per planta: 0,5 %.
Per a comptadors instal.lats totalment concentrats: 1 %.
Aquesta caiguda de tensió s'entén des del punt d'inici de la derivació individual fins al punt de connexió del dispositiu privat del comandament i de la protecció.
Els cables unipolars han de ser aïllats per a una tensió nominal mínima de 750 V; els colors negre, marró o gris han d'identificar els conductors de fase; el blau clar, el conductor neutre, i el bicolor verd-groc es reserva per als conductors de protecció.
Els cables multipolars han de ser aïllats per a una tensió nominal de 1.000 V i 4.000 V de tensió de prova.
Els conductors han d'estar sense unions ni derivacions fins als dispositius privats del comandament de cada abonat.
Quan la conducció sigui practicable i els conductors siguin accessibles, aquests han de ser obligatòriament multipolars.
Instal.lació de comptadors 6.1. Condicions generals. Fusibles de seguretat A cada un dels fils de fase o polars, que van al comptador, s'ha de col.locar un fusible o un disjuntor precintat per l'empresa subministradora; la capacitat de tall ha de ser l'adequada tenint en compte el màxim corrent de curt circuit que pugui presentar-se.
La companyia distribuïdora pot col.locar un interruptor de control de potència (ICP) de característiques adequades a la potència contractada i a la línia d'alimentació. En cap cas no s'ha de col.locar un disjuntor amb una intensitat superior a la corresponent a la potència màxima admesa per a la derivació (PMA).
Quan la caixa general de protecció serveix per alimentar un sol abonat, amb un sol comptador pot suprimir-se el fusible o el disjuntor de seguretat que correspon al comptador, ja que la seva funció queda assegurada pel fusible o el disjuntor de la caixa general de protecció.
Els comptadors s'han d'instal.lar dintre armaris o mòduls aïllants, incombustibles, amb un grau de protecció adequat a la seva ubicació.
Les empreses subministradores han de fixar els models, les característiques i les mides de les unitats de comptadors, sense cap altra limitació que la definició per blocs de la potència de contractació.
Una vegada cada empresa subministradora hagi adoptat un model, ha de presentar la documentació adient per a la seva autorització al Departament d'Indústria i Transports, abans de la seva implantació.
6.2. Col.locació individual El comptador o comptadors s'han de col.locar fora del local de l'abonat, a prop de la porta d'entrada i a una alçada compresa entre 1,50 i 1,80 m, de forma que ha de ser fàcilment accessible, a les caixes encastades o d'obra de fàbrica, disposades de manera que la seva porta ha de ser precintable i s'ha de poder llegir el comptador sense necessitat d'obrir-la. En el cas d'habitatges unifamiliars tipus xalets, els comptadors poden estar encastats a les obres de fàbrica dels tancaments perimetrals, col.locats als encaixaments adequats a aquest fi. En les electrificacions provisionals, poden col.locar-se sobre pals a l'interior de les caixes estanques contra la projecció d'aigua.
Els comptadors s'han de fixar sobre la paret, en cap cas sobre els envans.
L'abonat és responsable del trencament dels precintes col.locats pels estaments oficials o per l'empresa subministradora.
6.3. Col.locació concentrada Els comptadors poden connectar-se en un o diversos punts;
per a cada un dels punts s'ha de preveure, dins l'edifici, un local amb l'espai adequat.
Els locals utilitzats han de ser de fàcil i lliure accés, en cap cas els comptadors no poden col.locar-se als locals tècnics de diferents usos, com: local de calderes de calefacció, local dels comptadors d'aigua, de la maquinària dels ascensors. Els locals no han de ser humits, i han d'estar suficientment ventilats i il.luminats.
En el cas que es trobin al subsòl o simplement si el terra es troba a un nivell inferior amb relació als locals veïns, s'ha de preveure un vessador perquè en cap cas no s'hi puguin produir inundacions.
Els comptadors han d'estar disposats de forma que es pugui llegir amb facilitat llurs indicacions; cada comptador ha de tenir un rètol indicatiu de l'abonat al qual pertany. S'han de trobar a una altura de terra compresa entre 0,50 i 1,80 m. En el cas que l'altura sigui més gran però inferior en tot cas a 3 m, el propietari ha de disposar dels mitjans d'accés adequats dins el local per facilitar la lectura dels comptadors elevats.
S'han de prendre totes les mesures necessàries a fi de protegir cada derivació individual contra qualsevol manipulació fraudulenta.
Cada comptador, fusible de seguretat i disjuntor ha de tenir un rètol indicador de l'abonat o de la derivació individual a què pertany.
6.3.1. Instal.lació en espais oberts Es consideren espais oberts els portals, els passadissos, etc. La distància entre el comptador més sortint i la paret oposada ha de ser, com a mínim d'1,10 m.
Els comptadors s'han de col.locar a l'interior dels armaris o les caixes de materials incombustibles, i es limita el nombre màxim de derivacions individuals a deu (10) unitats. A les instal.lacions amb més derivacions individuals s'ha de preveure obligatòriament una instal.lació en un local tancat.
6.3.2. Instal.lació en locals tancats El local ha de reunir les característiques següents, a més de les ja indicades en aquest mateix article:
Ha de ser construït totalment amb materials no inflamables.
Les parets en què es fixi la instal.lació no han d'estar exposades a vibracions.
Les dimensions mínimes en funció del nombre de comptadors són les següents:
Nombre de comptadors monofàsics dimensions fins a 12 1x1,50 fins a 20 1,50x1,50 fins a 25 1,75x1,50 fins a 30 2,50x1,50 fins a 40 3x1,50 fins a 50 3,50x1,50 més de 50 4x1,50 Altura lliure 2,30 m Per determinar el nombre de comptadors, cada comptador trifàsic s'ha de considerar com a dos monofàsics.
6.3.3. Per a potències a contractar iguals o superiors a 50 kW s'ha de preveure la ubicació d'un comptador d'energia reactiva.
6.4. El propietari de l'edifici és el responsable del trencament dels precintes col.locats pels estaments oficials o per l'empresa subministradora, i del trencament violent de qualsevol dels aparells instal.lats, que queden així sota la seva custòdia al local o l'espai en què s'instal.la la concentració dels comptadors.
6.5. Els comptadors han de ser adequats al tipus de subministrament contractat, d'acord amb el projecte o l'estudi tècnic, segons correspongui, i els butlletins elèctrics de baixa tensió.
6.6. Quan la unitat de comptadors incorpora transformadors d'intensitat aquests han d'estar ubicats dintre del mateix mòdul del comptador.
6.7. Els mòduls que incorporen els comptadors i el corresponent aparellatge han de ser precintats per l'empresa subministradora.
Annex II. Instal.lacions interiors
Objecte Aquest annex sols es refereix a les previsions de càrregues, d'acord al grau d'electrificació, i de les necessitats mínimes en nombre de circuits i punts d'utilització segons el grau d'electrificació.
Es defineix com a instal.lació interior el conjunt dels aparells i dels circuits, associats, aigües avall de la caixa general de protecció, sigui quina sigui la seva ubicació.
A les instal.lacions interiors destinades als habitatges, amb una PMA fins a 8,8 kW inclosa se subministra a una tensió nominal de 220 V monofàsica. Per a altres utilitzacions, el subministrament pot ser trifàsic amb o sense conductor de neutre.
Independentment del punt anterior, amb l'acord de l'empresa subministradora es pot subministrar en monofàsic per a potències superiors.
S'ha de preveure l'adaptació a 400/230 V quan aquesta tensió entri en servei.
Grau d'electrificació de les vivendes Per efectuar la previsió de la càrrega per habitatge, s'estableixen els graus d'electrificació següents:
2.1. Electrificació mínima Permet la utilització de l'enllumenat, la màquina de rentar, la nevera, la planxa, la ràdio, el televisor i els petits aparells electrodomèstics. Previsió de demanda mínima total: 3.300 W.
2.2. Electrificació mitjana Permet la utilització de l'enllumenat, de la cuina elèctrica, de qualsevol tipus de màquina de rentar, l'escalfador elèctric d'aigua, la nevera, la ràdio, el televisor i d'altres aparells electrodomèstics. Previsió de demanda mínima total: 5.500 W.
2.3. Electrificació elevada Permet, a més dels aparells corresponents a l'electrificació mitjana, la instal.lació d'un sistema de calefacció elèctrica i de condicionament d'aire. Previsió de demanda mínima total: 8.800 W.
2.4. Electrificació especial En aquest cas, la previsió de demanda s'ha de determinar en cada cas.
2.5. Determinació del grau d'electrificació El grau d'electrificació és el que, d'acord amb les utilitzacions anteriors, determina el propietari de l'edifici. No obstant això, el grau d'electrificació depèn de la superfície de l'habitatge, d'acord amb el quadre següent:
Grau Superfície d'electrificació màxima de la vivenda Mínim 40 m2 Mitjà 100 m2 Elevat 200 m2 El grau d'electrificació mínima solament s'utilitza en les previsions d'instal.lacions d'aparthotels; en els altres casos d'habitatges es preveu com a mínim electrificació mitjana.
Càrrega total corresponent a un edifici destinat principalmemt a habitatges La càrrega total resulta de la suma de les càrregues corresponents al conjunt dels habitatges, de la dels serveis generals de l'edifici i de la corresponent als locals comercials.
Cadascuna d'aquestes càrregues es calcula de la forma següent:
3.1. Càrrega corresponent al conjunt dels habitatges S'obté multiplicant el nombre d'habitatges per la demanda màxima prevista a cadascuna, segons l'article anterior.
Aquest valor està afectat per un coeficient de simultaneïtat que correspon aplicar en raó de la no coincidència de les demandes màximes de cada vivenda. A continuació es donen els valors de l'esmentat coeficient segons el nombre d'habitatges.
Taula núm. 1 Nombre Coeficient de simultaneïtat d'abonats Electrificació Electrificació grups mínima elevada i mitjana i especial 2 a 4 1 0,8 5 a 15 0,8 0,7 16 a 25 0,6 0,5 més de 25 0,5 0,4 S'ha de tenir en compte que per al càlcul de la potència d'un nombre donat d'abonats que estan compresos dins un dels grups que figuren al quadre, s'ha de prendre primerament la càrrega màxima corresponent al grup o als grups anteriors i a aquesta se li afegeix el producte del nombre d'abonats en qüestió, disminuït pel nombre d'abonats dels grups immediats anteriors, per la potència i el factor de simultaneïtat corresponents.
3.2. Càrrega corresponent als serveis generals de l'edifici És la suma de la potència instal.lada als ascensors, els muntacàrregues, l'enllumenat de l'escala i qualsevol altre servei elèctric general de l'edifici.
3.3. Càrrega corresponent als locals comercials de l'edifici Es calcula a base de 100 W per metre quadrat amb un mínim per abonat de 3.000 W.
Nombre mínim de circuits La instal.lació interior dels habitatges ha de disposar dels circuits següents, com a mínim:
4.1. Electrificació mínima Un circuit destinat als punts fixos de llum Un circuit per a les preses de corrent Un circuit destinat a la màquina de rentar 4.2. Electrificació mitjana Un circuit destinat als punts fixos de llum Un circuit destinat a la màquina de rentar, l'escalfador d'aigua i l'eixugador Un circuit destinat a la cuina Dos circuits per a les preses de corrent 4.3. Electrificació elevada Dos circuits destinats als punts fixos de llum Un circuit destinat a la màquina de rentar, l'escalfador d'aigua i l'eixugador Un circuit destinat a la cuina Tres circuits per a les preses de corrent 4.4. Climatització Els circuits destinats a subministrar energia als equips de climatització, siguin de calefacció, refrigeració o mixtos són independents, i per tant, han d'addicionar-se al nombre de circuits corresponents al grau d'electrificació corresponent.
El càlcul de cada circuit es realitza prenent com a base els valors següents:
CircuitPotènciaGrau d’electrificació Enllumenat66% de la que resulta de considerar tots els punts d’utilització previstos a base de 60 W cadascunMínima Mitjana Elevada Preses de corrent2.200 W en una de les presesMínima 2.200 W en dues de les presesMitjana 2.200 W en dues de les preses de circuitElevada Cuina4.400 W en la presa per a la cuinaMitja i elevada Màquina de rentar Escalfador d’aigua i Eixugador3.500 W en la presa de la màquina de rentar i eixugador i 2.000 W en la presa de l’escalfador d’aiguaMínima Mitjana i Elevada 5. Nombre de punts d'utilització segons el grau d'electrificació Com a mínim s'han de preveure els punts d'utilització següents:
5.1. Electrificació mínima Sala d'estar: Un punt de llum i una presa de corrent per cada 6 m de superfície.
Dormitoris: Un punt de llum i dues preses de corrent Cuina: Un punt de llum i una presa de corrent Bany: Un punt de llum i una presa de corrent Corredor: Un punt de llum Al local en què està prevista la instal.lació de la màquina de rentar, s'ha de preveure una presa de corrent de 20 ampers.
5.2. Electrificació mitjana Sala d'estar: Un punt de llum i una presa de corrent per cada 6 m2 de superfície.
Dormitoris: Un punt de llum. Tres preses de corrent Cuina: Un o dos punts de llum fixos segons la capacitat i la disposició de la cuina. Dues preses de corrent destinades a frigorífic i a petits aparells. Si a la cuina està prevista la instal.lació de màquines de rentar o d'eixugar, s'ha de preveure una presa de corrent de 16 o 20 ampers per a cadascuna.
Una presa de corrent de 32 ampers per a cuines elèctriques.
Banys: Un punt de llum. Una presa de corrent; en cas que s'hi hagi previst la instal.lació d'una màquina de rentar, s'hi ha d'instal.lar una presa de 16 o 20 ampers.
L'escalfador d'aigua calenta ha de disposar d'una presa de corrent de 16 o 20 ampers.
Vestíbul: Un punt de llum i una presa de corrent per cada 12 m2 de superfície.
Corredors: Un punt de llum per cada 5 m de longitud.
5.3. Electrificació elevada Es preveuen els punts d'utilització corresponents als habitatges amb grau d'electrificació mitjà, afegint per a cada habitació les preses de corrent necessàries. Si es preveu la instal.lació de calefacció elèctrica els radiadors elèctrics fixos han d'estar connectats directament sense endolls vistos.
Instal.lacions elèctriques en edificis Per a la realització de les instal.lacions elèctriques en edificis s'ha d'aplicar el document d'harmonització HD 384, amb les seves parts, del CENELEC.
Aquesta norma s'aplica principalment a les instal.lacions elèctriques dels llocs següents:
Edificis residencials b) Edificis comercials c) Establiments públics d) Establiments industrials e) Establiments agrícoles i hortícoles f) Edificis prefabricats g) Caravanes i terrenys d'acampada i instal.lacions similars h) Obres, festes, fires, exposicions i altres instal.lacions temporals.
Tota instal.lació interior ha de disposar com a dispositiu de protecció d'un quadre de comandament i de protecció i de la necessària instal.lació de terra.
6.1. Quadre de comandament i protecció Aquest quadre individual per a cada abonat s'ha de situar tan pròxim com sigui possible del punt d'entrada de la derivació individual, dins de l'habitatge o del local de l'abonat. Té la missió de protegir l'usuari de qualsevol anomalia que pugui produir-se a la instal.lació.
D'aquest quadre han de partir els diferents circuits interiors, i s'hi han d'instal.lar els aparells següents:
Interruptor de control i protecció (ICP) automàtic de tallament omnipolar.
Interruptor o relè diferencial.
Petits interruptors automàtics (PIA) de protecció per a cada circuit.
6.1.1. Interruptor de control i protecció L'interruptor de control i de protecció (ICP) ha de poder ser accionat manualment i ha de tenir la capacitat suficient de tall per a la intensitat de curt circuit que pugui produir-se; en cas contrari cal la instal.lació al mateix quadre de distribució de curts circuits fusibles adequats. Aquest interruptor constitueix, doncs, la protecció general contra les sobrecàrregues i els curts circuits a la instal.lació.
En cap cas, la seva intensitat nominal pot ser superior a la corresponent a la PMA de la derivació individual Si l'empresa subministradora utilitza l'interruptor de control i protecció per limitar la potència màxima de la instal.lació a la potència de contractació, l'ICP ha de ser d'una intensitat nominal per fase resultant de la fórmula de càlcul següent:
Instal.lacions monofàsiques:
In = P/V Instal.lacions trifàsiques amb o sense conductor de neutre distribuït:
In = P/<182>3 x V P = Potència nominal de contractació.
V = Tensió de subministrament. En les instal.lacions monofàsiques i en les instal.lacions trifàsiques 220/127 V III, el valor ha de ser 220 V. En les instal.lacions trifàsiques 380/220 V III, el valor ha de ser 380 V.
In = Intensitat nominal per fase de l'ICP. El valor resultant s'ha d'arrodonir al valor normalitzat superior.
6.1.3. Interruptors automàtics Els petits interruptors automàtics (PIA) han de protegir cada circuit contra sobrecàrregues de curts circuits i han de ser de característiques adequades a les intensitats admissibles als conductors del circuit que protegeixen.
El poder de tall dels dispositius de protecció contra els curts circuits ha de respondre als punts següents:
El poder de tall ha de ser almenys igual a la màxima intensitat de curt circuit suposada en el punt de la instal.lació de la protecció.
El temps de tall d'un corrent que resulta d'un curt circuit franc a tot punt del circuit protegit ha de ser inferior al temps durant el qual el pas d'aquest corrent provoca un escalfament dels conductors que supera la temperatura màxima admesa.
El temps t no ha de ser superior a 5 segons.
6.4. Protecció contra contactes directes Per considerar correcta la protecció contra contactes directes a les instal.lacions, s'ha de prendre una de les mesures següents:
Allunyament de les parts actives de la instal.lació a una distància del lloc, en què les persones habitualment es troben o circulen, que faci impossible un contacte fortuït amb les mans o que hi hagi manipulació d'objectes conductors, quan aquests s'utilitzin habitualment prop de la instal.lació.
Es considera zona accessible a la mà, en general, la que mesurada a partir del punt en què la persona es pot trobar està situada a una distància límit de 2,50 m cap amunt, d'1 m lateralment i d'1 m cap avall.
Interposició d'obstacles per impedir tot contacte accidental amb les parts actives de la instal.lació. Els obstacles de protecció han d'estar fixats de forma segura i resistir els esforços mecànics usuals que poden presentar-se. Si els obstacles són metàl.lics i han de ser considerats com a masses, s'ha d'aplicar una de les mesures de protecció contra els contactes indirectes.
Recobriment de les parts actives de la instal.lació mitjançant un aïllament apropiat capaç de mantenir les seves propietats en el temps i que limiti el corrent de contacte a un valor no més gran d'1 mA. La resistència del cos humà ha de ser considerada com de 1.000 ohms.
Les pintures, les laques, els vernissos i els productes similars no han de ser considerats com a aïllament.
6.5. Protecció contra els contactes indirectes Per a l'elecció de les mesures de protecció contra els contactes indirectes s'ha de tenir en compte la naturalesa dels locals o els emplaçaments, les masses i els elements conductors, l'extensió i la importància de la instal.lació, etc. que obliga en cada cas a adoptar la mesura de protecció més adequada.
Pel que es refereix a aquestes mesures de protecció, s'ha de tenir en compte:
Instal.lacions fins a 250 V en relació amb el terra:
En general, amb tensions fins a 50 V en relació amb el terra als locals o als emplaçaments secs i no conductors, de 24 V als locals amb emplaçaments humits o mullats o de 12 V als locals submergits o a les piscines, no és necessari establir cap sistema de protecció.
Amb tensions superiors a les assenyalades per a cada tipus de local és necessari establir sistemes de protecció fins i tot per a locals amb terra no conductor, en què hi hagi la possibilitat de tocar simultàniament i involuntàriament els elements conductors posats a terra i masses dels aparells d'utilització.
Instal.lacions amb les tensions superiors a 250 V en relació amb el terra:
En aquestes instal.lacions és necessari disposar dels sistemes de protecció, siguin quines siguin les seves característiques.
Les mesures de protecció contra els contactes indirectes poden ser de les classes següents:
Classe A:
Separació de circuits:
Aquest sistema de protecció consisteix a separar els circuits d'utilització de la font d'energia mitjançant els transformadors o els grups convertidors, mantenint aïllats del terra tots els conductors del circuit d'utilització, inclòs el neutre. És necessari complir les condicions següents:
Els transformadors o els grups convertidors han de portar una presa de corrent fixa per al circuit d'utilització, sense contacte per al conductor de protecció. Els transformadors i/o grups convertidors poden ser de la classe I o II, portar en ambdós casos la marca:
Descarrega el document I han de tenir un aïllament de fins a 440 V de tensió nominal de 4.000 V, de 440 V a 750 V de tensió nominal 5.000 V i de 750 V a 1.000 V de tensió nominal 6.000 V tots ells a 50 Hz.
Les cisternes o les carcasses dels transformadors fixos i dels grups convertidors, han d'incorporar un born destinat a la connexió del conductor de protecció.
El circuit d'utilització no té cap punt comú amb el circuit d'alimentació ni amb cap altre circuit diferent.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.