LegalizeModificació del Reglament d'instal.lacions elèctriques de baixa tensió, de 6-12-94
Les masses del circuit d'utilització no han d'estar unides al terra ni a les masses d'aparells connectats a altres circuits. En canvi, les masses dels aparells que pertanyen al mateix circuit d'utilització que poden ser tocades simultàniament han d'estar unides entre elles per un conductor de protecció.
El límit superior de la tensió d'utilització i de la potència en els transformadors de separació monofàsics, ha de ser de 250 V i 10 KVA, respectivament. En els altres transformadors, aquests valors límits han de ser de 440 V i 16 KVA.
En els treballs que s'hagin d'efectuar dins dels recipients metàl.lics, com les calderes, els tancs, etc.
els transformadors o els grups convertidors s'han d'instal.lar fora d'aquests recipients.
El sistema de protecció per separació dels circuits és aconsellable a les instal.lacions que s'hagin de realitzar a/o sobre les calderes, les estructures metàl.liques, etc., o sigui, en condicions de treball especialment perilloses per tractar-se de locals o emplaçaments molt conductors. Aquest sistema de protecció dispensa de prendre'n altres contra els contactes indirectes al circuit d'utilització.
Us de petites tensions Aquest sistema de protecció consisteix en l'autorització de petites tensions de seguretat. Aquestes tensions són de 50 V als locals o els emplaçaments secs; 24 V als locals o els emplaçaments humits o mullats, i 12 V als locals submergits en valor eficaç. Cal complir les condicions següents:
La tensió de seguretat ha de ser subministrada pels transformadors, pels generadors, o les fonts autònomes generadores d'energia, com les bateries de piles o els acumuladors que responen a les diferents normes per a aquesta aplicació dels mencionats aparells.
El punt d'utilització no pot ser al terra, ni en la unió elèctrica amb els circuits de tensió més elevada, ni directament ni mitjançant els conductors de protecció.
No s'ha d'efectuar transformació d'alta tensió directa a tensió de seguretat.
L'ús de la tensió de seguretat és convenient quan es tracta d'instal.lacions o aparells que tenen les parts actives amb aïllament funcional i han de ser utilitzades en llocs molt conductors.
Aquest sistema de protecció dispensa de prendre'n altres contra els contactes indirectes en el circuit d'autorització.
Separació entre les parts actives i les masses accessibles mitjançant els aïllaments de protecció, la inacessibilitat simultània dels elements conductors i les masses Recobriment de les masses amb aïllaments de protecció Aquest sistema de protecció consisteix en l'ús de materials que disposen d'aïllaments de protecció o reforçat entre les parts actives i les masses accessibles. Requereix el compliment de les condicions següents:
Els materials han de satisfer les prescripcions corresponents als aparells amb aïllament de la classe II.
Les parts metàl.liques accessibles d'aquests materials no han de ser posades al terra.
La utilització exclusiva d'aquests materials i aparells en una instal.lació dispensa de prendre altres mesures contra els contactes indirectes.
Connexions equipotencials Aquest sistema de protecció consisteix a unir totes les masses de la instal.lació que s'han de protegir entre si i els elements conductors simultàniament accessibles, per evitar que puguin aparèixer, en un moment donat, diferències de potencial perilloses entre si.
Aquesta mesura pot abastar també la unió de les connexions equipotencials al terra, evitant així, igualment, les diferències de potencial que es puguin presentar entre les masses o els elements conductors i el terra, cosa que comporta una mesura de protecció completa, però solament al local on s'utilitzi, ja que aquestes connexions equipotencials poden donar lloc a posar sota tensió elements metàl.lics molt separats del lloc on s'ha produït un defecte a massa, i poden arribar fins i tot als llocs sense instal.lació elèctrica.
En conseqüència, l'ús d'aquesta mesura de protecció necessita de l'anàlisi prèvia, en cada cas, de les situacions que es poden crear amb la seva aplicació, ja que cal, generalment, disposar de parts aïllades en els elements conductors units elèctricament a les masses, per evitar la propagació d'un defecte a massa a altres llocs sense una mesura de protecció adequada. Per tant, si la xarxa del terra no arriba o no s'estén als locals pròxims, fins i tot en aquells on no hi ha instal.lacions elèctriques, és necessari associar a la instal.lació elèctrica de posada al terra en connexions equipotencials un sistema de protecció de la classe B.
Les connexions equipotencials entre les masses i els elements conductors no aïllats de terra que puguin ser abastats simultàniament estan indicades per als locals o els emplaçaments mullats, i s'han d'utilitzar conjuntament amb un sistema de protecció de la classe B.
Classe B Posada a terra de les masses i del dispositiu de tall automàtic de tipus diferencial.
8.2. Naturalesa dels conductors A les instal.lacions aigües avall de la CGP els conductors han de ser de coure.
Els conductors unipolars per a les instal.lacions sota tub o motllures han de ser aïllats per una tensió nominal d'aïllament mínima de 750 V.
Els conductors unipolars o els multipolars per a les instal.lacions a l'aire, i els multipolars sota tub o motllures han de ser aïllats per a una tensió nominal d'aïllament de 1.000 V.
8.8.1. Muntatge superficial Les canalitzacions han d'estar separades 3 cm, com a mínim, respecte a qualsevol altre tipus de canalització no elèctrica.
Les canalitzacions elèctriques no s'han de situar paral.lelament per sota de les altres canalitzacions, que puguin produir condensacions.
Les canalitzacions elèctriques han de ser no propagadores de la flama.
Unicament es poden muntar superficialment sense canalització els conductors multipolars amb la tensió d'aïllament de 1.000 V que incorporen el conductor de protecció.
Els conductors i les canalitzacions han de tenir el grau de protecció adient per a la seva ubicació i la seva utilització.
8.10. Conductors aïllats sota tub 8.10.1. El tub o la canalització ha de tenir el grau de protecció adient per a la seva ubicació i la seva utilització, homologat en el seu país d'origen per a aquestes condicions.
Es prohibeix la utilització de tubs o canalitzacions amb material propagador de flama.
8.12. Pas de canalitzacions per buits de la construcció 8.12.7. Els buits de la construcció per on discorren les canalitzacions, una vegada comprovada la instal.lació, s'han de segellar amb material incombustible, amb un grau de tallafocs meitat del parament que conformi el sector d'incendi i com a mínim d'1/4 d'hora.
A efectes de la compartimentació, les zones es divideixen:
Horitzontalment, almenys cada 25 m.
Verticalment, al nivell del sòl de cada planta.
8.13. Caixes de derivació Les caixes de derivació han de tenir el grau de protecció adient a la seva ubicació i a la seva utilització.
Les caixes de derivació situades a una zona accessible determinada a l'article 6.4. han de disposar d'un sistema que asseguri la impossibilitat d'obertura de forma accidental.
Les unions dels cables a l'interior de les caixes s'han d'efectuar utilitzant els borns o les peces de connexió;
no s'ha d'utilitzar la unió directa entre els conductors.
8.14. Endolls o preses de corrent 8.14.1. Tots els endolls han de ser amb presa de terra i com a mínim de 16 A i per a la potència d'utilització prevista, que en el cas d'habitatges ha d'estar d'acord amb la taula núm. 2 de l'annex núm. II.
8.14.6. Els receptors fixos s'han de connectar mitjançant els cargols a pressió i resta, per tant, prohibida la utilització dels endolls.
Receptors Els aparells receptors han de complir els requisits necessaris respecte a una correcta instal.lació, utilització i seguretat. Durant el seu funcionament no han de produir pertorbacions a les xarxes de la distribució ni a les comunicacions.
Els receptors s'han d'instal.lar d'acord amb la destinació, amb els esforços mecànics previsibles i amb les condicions de ventilació necessàries perquè cap temperatura perillosa, tant per la pròpia instal.lació com pels objectes pròxims, pugui produir-se en funcionament. Han de suportar la influència dels agents exteriors a què puguin estar sotmesos en el servei.
Generadors i convertidors Independentment de l'especificat a l'article 3.1.1 de l'annex núm. III del present Reglament, els generadors i els convertidors han de complir les condicions següents:
La instal.lació generadora ha d'estar proveïda d'aparells de mesura que n'han de permetre controlar la tensió i la intensitat durant el funcionament.
El generador ha d'estar posat a terra mitjançant conductors de protecció de secció, que sigui, com a mínim igual a la línia principal del terra.
El generador ha de tenir les proteccions contra les sobrecàrregues i els curts circuits adients.
La instal.lació ha de quedar protegida contra els contactes directes i els indirectes quan entra en funcionament el generador.
S'han de prendre les mesures necessàries per evitar els efectes d'embalament del generador.
A les instal.lacions en què es disposa de generadors, aquests no poden ser connectats en paral.lel amb la xarxa del subministrament, llevat d'expressa autorització del Departament d'Indústria i Transports i amb coneixement de l'empresa subministradora. Sense aquesta expressa autorització, l'energia ha d'utilitzar-se únicament en els circuits i els receptors totalment independents, o bé que disposin d'un sistema adequat i segur de commutació que ha de connectar els circuits receptors a una o altra font d'energia.
Annex IV. Instal.lacions d'enllumenat públic
Ambit d'aplicació Són els conductors, l'aparellatge, les canalitzacions, els equips i, en general, el conjunt de materials destinats a fornir energia elèctrica per subministrar l'enllumenat a vies o zones exteriors d'accés públic, siguin de titularitat pública o privada.
Xarxes Han de ser d'una de les tres modalitats següents:
Xarxa soterrada: S'han d'utilitzar els sistemes i els materials normals de les xarxes de distribució soterrada d'energia. Els conductors s'han de situar a una fondària de 0,60 m, com a mínim, i la secció ha de ser la corresponent als càlculs i, com a mínim, de 6 mm. Els conductors han de ser de coure aïllat per a una tensió nominal de 1.000 V.
Xarxa aèria amb els conductors despullats: La xarxa ha de ser independent de la xarxa de subministrament, i en cap cas no s'han d'utilitzar els conductors conjuntament. La secció és la corresponent als càlculs elèctrics i als mecànics de càrregues de sol.licitació i, com a mínim, de 6 mm. Els conductors han de ser de coure. Aquest tipus d'instal.lació solament es pot realitzar com a ampliació de les xarxes existents. En cap cas no es poden realitzar noves instal.lacions amb els conductors despullats.
Xarxa aèria sobre la façana: S'han d'utilitzar sistemes i materials normals de les xarxes de distribució per a aquest tipus d'instal.lació. La secció és la corresponent als càlculs i, com a mínim, de 2,5 mm. Els conductors han de ser de coure aïllat per a una tensió nominal de 1.000 V.
Solament és permeten les instal.lacions amb el conductor despullat per al manteniment de l'enllumenat públic existent. Per contra, si aquest es modifica, sigui per ampliació de la potència o de nombre dels punts de llum, o per modificació del trajecte existent, les modificacions s'han de realitzar amb els conductors aïllats per a una tensió nominal de 1.000 V.
Si la instal.lació és aèria, sobre la paret o el mur s'han de col.locar els ancoratges necessaris per a una correcta subjecció.
Si la instal.lació és aèria suspesa entre els pals o les torres, el projectista ha de justificar els càlculs dels esforços mecànics dels conductors, els ancoratges i els suports, amb la hipòtesi de vent i de gel i les mesures per assegurar la seva estabilitat.
L'alçada mínima respecte al sòl en encreuaments amb les vies públiques en cap cas no ha de ser inferior a 6 metres, mesurats en el punt més baix de la catenària de la línia.
1.1. Capacitat Les xarxes d'enllumenat públic es calculen segons els casos següents:
Xarxa d'alimentació per a llums d'incandescència:
Es considera la potència total en watts, dimensionant la xarxa d'acord amb les taules corresponents a l'annex núm.
II per a una caiguda de tensió màxima del 3 %.
Xarxa d'alimentació per a llums de descàrrega Es considera càrrega mínima prevista la resultant de multiplicar la potència nominal dels receptors en watts per un coeficient d'1,8, dimensionant la xarxa d'acord amb les taules corresponents a l'annex núm. II per a una caiguda de tensió màxima del 3 %.
1.1.1. Punts de llum Per determinar el nombre, la potència i la situació s'han de tenir en compte les ordinacions vigents i, si no n'hi ha, les recomanacions de les normatives vigents als països veïns o les reglamentacions internacionals.
S'ha d'evitar l'enlluernament a les vies públiques, especialment aquelles en què hi ha circulació rodada.
1.2. Connexions amb la xarxa de distribució Als punts de connexió de les xarxes de l'enllumenat públic amb les xarxes de distribució, s'han d'instal.lar els dispositius d'enllaç i de protecció que determinen els annexos I i II.
Els armaris de comptadors i comandament han de tenir el grau de protecció adequat a la seva ubicació.
Si el comandament es fa mitjançant dispositius horaris o fotoelèctrics s'ha de disposar, a més, d'un interruptor manual que ha de permetre l'encesa, independentment, dels dispositius automàtics.
Columnes, bàculs i braços de llums 2.1. Característiques i proteccions Les columnes, els bàculs i els braços que suporten els llums han de ser de materials resistents a les accions de la intempèrie o han d'estar degudament protegits contra aquestes. S'han de calcular de forma que han de resistir el vent i el gel que afectin la seva ubicació amb un coeficient de seguretat de 3,5.
No hi ha de poder entrar l'aigua de pluja, ni s'hi pot produir acumulació d'aigua per condensació.
Les columnes i els bàculs han de tenir una obertura d'accés per a la manipulació del seus elements de protecció i de maniobra, a una alçada no inferior a 0,30 m del pla del terra, amb la porta i el pany amb una clau o equivalent, que n'ha d'assegurar la inaccesibilitat a persones no autoritzades, i amb un grau de protecció com a mínim contra l'aigua.
2.2. Col.locació Els braços s'han de fixar als paraments de les façanes o a les columnes, i aquestes han de quedar encastades al terra de manera que s'assegurin les condicions de seguretat adequades.
2.3. Armadures Les armadures han de ser resistents a les accions de la intempèrie i, a més, han de permetre que els conductors i els elements de la connexió quedin protegits contra aquestes accions.
2.4. Instal.lació elèctrica En la instal.lació elèctrica de les columnes, els bàculs i els braços s'ha de tenir en compte el següent:
S'han d'utilitzar conductors aïllats de coure, de tensió nominal de 1.000 V.
La secció, com a mínim, ha de ser d'1,5 mm2.
Els conductors no han de tenir unions a l'interior de les columnes, els bàculs o els braços.
Als punts d'entrada els conductors han de tenir una protecció suplementària de material aïllant.
La connexió dels terminals s'ha de realitzar de manera que no exerceixi esforços de tracció sobre els conductors.
2.5. Posada a terra Les columnes, els bàculs i els suports accessibles que suporten els llums, estaran units al terra mitjançant els conductors de protecció, si són metàl.lics.
Als efectes del càlcul de la resistència del terra i la utilització dels interruptors diferencials, l'enllumenat públic està considerat com a local mullat; per tant, la tensió de contacte màxima per defecte ha de ser de 24 V.
No es permet la instal.lació d'un únic interruptor diferencial d'alta sensibilitat, en noves instal.lacions.
En el cas que sigui necessari l'ús d'interruptors d'alta sensibilitat, s'ha de dimensionar la instal.lació per dos o més circuits, de manera que en cas de defecte en un circuit s'asseguri un nivell d'il.luminació suficient amb la resta.
Llums 3.1. Característiques Per a l'elecció, les exigències mínimes generals i les característiques ha de ser d'aplicació l'article 1.1.1 del present annex.
3.2. Instal.lació elèctrica de llums suspesos Quan es tracta de llums suspesos, la seva connexió s'ha de realitzar mitjançant els conductors flexibles, que s'han d'introduir al llum amb el joc suficient per evitar les oscil.lacions que provoquen esforços perjudicials als conductors i als terminals.
La suspensió dels llums s'ha de fer mitjançant cables d'acer de secció suficient perquè la resistència mecànica ofereixi garanties suficients de seguretat, segons l'article 2.1 d'aquest annex. Quan aquesta suspensió queda per sobre d'altres instal.lacions elèctriques s'ha de disposar de dos cables d'igual secció, un dels quals ha de ser considerat com a cable fiador.
3.3. Protecció i correcció del factor de potència dels llums Cada llum ha de disposar de protecció contra les sobrecàrregues i els curts circuits. A més, s'han de prendre les mesures necessàries per a la compensació del factor de potència, quan el sistema d'enllumenat ho requereixi.
La protecció es pot fer per grup de llums, sempre que la intensitat total sigui inferior a sis ampers (6A), i s'ha de fer individualment per cada llum quan la intensitat nominal sigui superior a sis ampers (6A).
3.4. Connexió a la xarxa d'enllumenat A la connexió dels llums, les columnes, els braços o els bàculs a la xarxa d'enllumenat s'han d'utilitzar com a mínim les seccions següents:
Conductors aïllats de coure per a la modalitat aèria: 1,5 mm2.
Conductors aïllats de coure per a la modalitat soterrada:
2,5 mm2.
Aquesta connexió s'ha de fer en una caixa que ha de disposar dels dispositius de connexió, de protecció i de compensació. Si la caixa està a l'exterior, la seva distància al pla del terra no ha de ser inferior a 0,30 m o a 2,50 m, segons tingui o no tingui porta amb tanca i, en el primer cas, ha d'estar encastada en una paret.
Annex V. Rètols lluminosos
Generalitats Es defineixen com a rètols lluminosos aquells que per la seva visualització utilitzen directament o indirectament l'energia elèctrica per il.luminar-se.
Queden exclosos d'aquest annex l'enllumenat públic i els senyals lluminosos previstos al Codi de circulació.
Classificació Quant a la seva ubicació, es classifiquen en:
Interiors: Són aquells que es col.loquen a l'interior dels edificis o els locals comercials o de serveis i tenen com a funció la informació general o particular als usuaris, o bé efectes decoratius del local.
Queden classificats dintre aquest àmbit els receptors de tipus lumínic que no tenen com a finalitat l'enllumenat propi del local.
Exteriors: Són aquells que es col.loquen a l'exterior dels edificis o els locals, i tenen com a finalitat la informació de caràcter general o particular dels establiments, les marques de productes, etc.
Quant a la seva tensió es classifiquen en:
Molt baixa tensió: Són aquells rètols que, si bé la font d'energia és la xarxa de baixa tensió, estan alimentats directament per tensions inferiors o iguals a 24 V en corrent altern o continu.
Baixa tensió: Són aquells en què la tensió de servei és superior a 24 V en corrent altern o corrent continu i inferior o igual a 1.000 V en corrent altern i 1.500 V en corrent continu.
Alta tensió: Són aquells en què la tensió de servei és superior a 1.000 V en corrent altern i 1.500 V en corrent continu.
Condicions tècniques de fabricació i instal.lació Queda prohibit instal.lar rètols lluminosos als locals, als edificis amb risc d'incendi i d'explosió, dintre els volums perillosos.
Queda prohibit instal.lar rètols lluminosos als locals tècnics.
3.1. Rètols d'importació Aquests rètols, a més de complir la reglamentació específica del país d'origen per a la seva ubicació i les seves característiques, han de complir:
3.1.1. Rètols de molt baixa tensió Han de disposar de protecció contra les sobrecàrregues i els curts circuits adients al seu consum.
Els conductors han de ser de coure.
Els conductors en què la tensió de servei no és superior a 24 V en corrent continu o en corrent altern, han de tenir un aïllament mínim de 250 V.
La part de la instal.lació elèctrica en què la tensió de servei està compresa dintre els límits previstos a l'article 3 d'aquest Reglament ha de complir les prescripcions previstes als annexos corresponents del Reglament.
3.1.2. Rètols de baixa tensió Aquests rètols queden subjectes a tots els efectes a les prescripcions previstes al present Reglament.
Les instal.lacions amb rètols amb llums de descàrrega s'han de preveure per a una potència 1,8 vegades la potència nominal.
La connexió amb la xarxa de l'usuari ha de ser realitzada per una empresa autoritzada, amb personal competent i posseïdor del carnet d'instal.lador per realitzar instal.lacions elèctriques de baixa tensió, lliurat pel Govern.
Per a la instal.lació de rètols de potència superior a 10 kW és necessària l'aprovació prèvia del Departament d'Indústria i Transports.
3.1.3. Rètols d'alta tensió Els conductors han de ser de coure aïllat per a la seva tensió nominal de servei.
En cap cas no han de quedar parts actives al descobert.
La part de la instal.lació que és accessible al públic ha de quedar protegida contra qualsevol manipulació accidental.
S'han de disposar les proteccions necessàries perquè en cap cas no quedin els circuits del secundari sota tensió quan sigui necessària la manipulació per part del personal tècnic.
Els transformadors han de disposar d'un sistema que desconnecta l'alimentació abans de permetre'n la manipulació.
En muntatges a l'exterior, s'ha de tenir en compte el grau de protecció necessària.
S'ha de protegir el circuit secundari contra les sobrecàrregues i els curts circuits.
La part de la instal.lació corresponent al primari ha de ser conforme a les prescripcions del present Reglament.
Els transformadors de BT/AT han de ser amb separació dels circuits i queda, per tant, prohibida la utilització dels autotransformadors.
Les instal.lacions s'han de dimensionar per a una potència de valor 1,8 vegades la potència nominal.
Aquestes instal.lacions necessiten el projecte previ signat per un tècnic competent i autoritzat de grau mitjà o superior i degudament autoritzat pel Departament d'Indústria i Transports.
La instal.lació elèctrica ha de ser realitzada per una empresa autoritzada i per personal posseïdor del carnet d'instal.lador per realitzar les instal.lacions elèctriques de baixa tensió.
3.2. Rètols de fabricació nacional Aquests rètols, a més de complir les condicions prescrites en el punts 3.1.1, 3.1.2 i 3.1.3., han de complir:
Rètols de baixa tensió Els rètols han de ser realitzats per personal competent i posseïdor del carnet d'instal.lador per realitzar instal.lacions elèctriques de baixa tensió.
Rètols amb alta tensió Per iniciar la construcció del rètol cal disposar del corresponent projecte autoritzat pel Departament d'Indústria i Transports.
La construcció i la posterior instal.lació elèctrica del rètol ha de ser realitzada per personal competent i posseïdor del carnet d'instal.lador per realitzar instal.lacions elèctriques de baixa tensió. Una vegada acabada la instal.lació, el tècnic ha de lliurar un certificat conforme les instal.lacions han estat realitzades d'acord amb el projecte.
Annex VI. Instal.lacions amb risc d'incendi i explosió
Generalitats A efectes d'aplicació de les prescripcions, es consideren locals amb risc d'incendi o explosió tots aquells en què es fabriquen, es manipulen, es tracten o s'emmagatzemen quantitats perilloses de matèries sòlides, líquides o gasoses, susceptibles d'inflamació o d'explosió.
Classificació A efectes d'establir els requisits que han de satisfer els diferents elements que constitueixen les instal.lacions en locals amb risc d'incendi i d'explosió, aquests es classifiquen en classes, d'acord amb les matèries que contenen, i zones, segons el grau de perillositat, de la manera que a continuació s'assenyala.
Les activitats o les zones que més endavant es determinen no són limitatives i és responsabilitat del tècnic projectista conèixer i determinar el risc d'inflamabilitat o d'explosió dels productes.
Dintre aquesta consideració, el tècnic projectista ha de projectar la instal.lació per a la condició més severa que es pugui presentar.
La classificació de cada un dels locals o de les zones s'ha d'efectuar individualment, d'acord amb les seves característiques pròpies.
1.1. Locals de classe I Són els locals, les zones o els emplaçaments en què hi ha o hi pot haver gasos o vapors inflamables, en quantitat suficient per produir barreges explosives o inflamables.
Per a la determinació de les zones s'han d'utilitzar les diferents normatives internacionals.
Dintre d'aquesta classe s'ha de distingir:
1.1.1. Zona 0 És la zona en què l'atmosfera inflamable o explosiva del gas, del vapor o la barreja inflamable és sempre present.
Entre aquests locals hi ha:
Aquells en què es transvassen líquids volàtils inflamables d'un recipient a un altre.
Els interiors de locals de pintura on s'utilitzen pistoles de polvorització.
Els locals on hi ha dipòsits oberts que contenen líquids volàtils inflamables.
Els assecadors o els compartiments per a l'evaporació de líquids volàtils inflamables.
Els locals on hi ha extracció d'olis i greixos mitjançant dissolvents volàtils inflamables.
Les zones de tintoreries i bugaderies de robes en què s'utilitzen líquids volàtils inflamables.
Les sales de gasos.
Les zones de la sala de quiròfans on es pot acumular anestèsia.
Les sales de bombes per a gasos o líquids volàtils inflamables.
Les zones pròximes als dispositius de bombeig de les estacions de subministrament de combustible.
Sales de càrrega de bateries acumuladores.
1.1.2. Zona 1 És la zona en què l'atmosfera inflamable o explosiva de gas, de vapors o de barreges pot crear-se amb un servei normal de la instal.lació.
Són zones que sense estar de forma permanent en una atmosfera inflamable o explosiva, en el decurs de les operacions pot arribar a formar-s'hi.
Llevat justificació en cas contrari, totes les zones adjacents a una zona 0 queden delimitades com a zona 1.
1.1.3. Zona 2 És la zona en què l'atmosfera inflamable o explosiva solament és present en el cas d'un funcionament anormal de la instal.lació.
Entre altres locals es troben:
Aquells en què es manipulen, es tracten o s'utilitzen líquids volàtils o gasos inflamables, però en què aquests líquids, gasos o vapors estan dintre de recipients o sistemes tancats dels quals solament es poden escapar en cas de trencament o perforació accidental o per raons de funcionament anormal de l'equip.
Aquells en què s'evita la formació de concentracions perilloses de gas o vapors inflamables per mitjà de ventilacions forçades, però en què poden formar concentracions perilloses per fallida o funcionament anormal dels equips de ventilació.
Aquells adjacents als de classe 1 zona 1, en què hi pot haver ocasionalment concentracions perilloses de gasos i vapors inflamables, a menys que la comunicació s'impedeixi per pressurització adequada de l'aire net procedent d'una font no contaminada i amb les proteccions contra les fallides de l'equip de pressurització.
Les canonades sense vàlvules, registres, unions per brides i elements similars no es consideren fonts de perill, encara que s'utilitzin líquids o gasos perillosos i estiguin en zones mal ventilades, sempre que s'hagin realitzat les proves de pressió escaients.
Els locals destinats a l'emmagatzematge de líquids, de gasos liquats o comprimits en recipients hermèticament tancats no es consideren en principi perillosos, però el Departament d'Indústria i Transports pot modificar, tenint en compte el volum, els productes, la ventilació, la ubicació etc., aquesta qualificació.
1.2. Locals de classe II Són els locals, les zones o els emplaçaments en què el perill es deu a la presència de pols combustible.
Entre la pols no conductora de l'electricitat hi ha la pols produïda per les manipulacions de grans i els seus derivats, sucre i cacau polvoritzat, llet i ous en pols, espècies polvoritzades, midó i pastes de farina, farina de patata, farina d'oleaginoses, farratges, serradures, tabac i altres matèries orgàniques que poden produir pols combustible quan es processen o es manipulen.
Entre la pols conductora de l'electricitat hi ha la de carbó i la de carbó de coc. La pols que conté magnesi o alumini és extremadament perillosa i s'han de prendre tot tipus de precaucions per evitar-ne la inflamació i l'explosió.
Les zones es classifiquen en:
1.2.1. Zona 0 És la zona en què la pols combustible està permanentment present i en quantitat suficient per produir barreges inflamables o explosives o hi ha presència de pols conductora de l'electricitat.
Entre altres locals es troben:
Les zones de treball de les plantes de manipulació i d'emmagatzematge de cereals.
Les sales que contenen molins, polvoritzadors, netejadores, espellofadores, transports oberts o boques de descàrrega, dipòsits o tremuges obertes i maquinària similar productora de pols en instal.lacions de tractament de gra, de midó, etc. sense estanqueïtat a la pols.
Les plantes de poloerització de carbó, excepte aquelles en què l'equip sigui estanc a la pols.
Totes les zones en què es produeix, es processa, es manipula, empaqueta o emmagatzema, excepte si els recipients són estancs, a la pols metàl.lica.
1.2.2. Zona 1 És la zona en què la pols combustible pot estar present en condicions normals de treball, però en quantitats normalment no suficients per produir barreges inflamables o explosives.
1.2.3. Zona 2 És la zona en què, en condicions normals de funcionament de la instal.lació, no hi ha pols combustible en l'aire i tampoc no és probable que l'equip i l'aparellatge en funcionament normal, la llancin a l'aire en quantitat suficient per produir barreges inflamables o explosives, però sí que es formen acumulacions sobre o a la proximitat dels equips elèctrics.
1.3. Locals de classe III Són els locals, les zones o els emplaçaments en què el perill es deu a la presència de fibres o volàtils fàcilment inflamables, però en què no és probable que aquestes fibres o volàtils estiguin en suspensió en l'aire en quantitat suficient per produir barreges inflamables.
Les zones es classifiquen:
1.3.1. Zona 1 Són aquelles zones en què es manipulen, es fabriquen o s'utilitzen fibres o materials productors de volàtils fàcilment inflamables.
Entre aquests locals es troben:
Algunes zones de les plantes tèxtils de cotó, etc.
Les plantes de fabricació i processament de fibres combustibles.
Les plantes desmuntadores de cotó.
Els tallers industrials de confecció.
Les fusteries, els establiments i les indústries similars.
1.3.2. Zona 2 Són aquelles zones en què s'emmagatzemen o es manipulen, excepte processos de fabricació, fibres fàcilment inflamables.
Sistemes de protecció 2.1. Contra el risc d'inflamació i explosió que comporten els materials elèctrics, s'han d'utilitzar els materials homologats segons les normes CENELEC EN 50014/17/18/19 i posteriors d'aplicació, per a l'ús i les condicions més severes a què estiguin sotmesos.
2.2. Contra el risc d'inflamació i d'explosió, causat per la presència de pols inflamable, s'han d'utilitzar materials homologats IP-6XX, segons CEI 529. i, a més, per impedir que els arcs, les espurnes o, en general, la calor produïda a dintre pugui provocar la inflamació d'acumulacions o suspensió de la pols circumdant.
Prescripcions per a les instal.lacions en aquest tipus de locals 3.1. Prescripcions generals A les instal.lacions corresponents a plantes en què hi hagi locals amb risc d'incendi i d'explosió, s'ha de procurar que els equips estiguin situats en locals o zones, en què el risc sigui mínim o nul.
A les zones 0 queda prohibida la utilització de material elèctric.
La temperatura superficial dels equips i del material elèctric destinat a locals de classe I, no ha de ser en cap cas igual o superior a la temperatura d'inflamació del gas, del vapor o de la barreja present.
La temperatura superficial de l'equip i dels materials elèctrics destinats a locals de la classe II i III no ha de sobrepassar en cap cas la temperatura que pot produir una deshidratació excessiva o carbonització gradual de les acumulacions orgàniques, que poden dipositar-se a sobre. A la pols carbonitzada o seca pot arribar a inflamar-se espontàniament. El tècnic projectista ha de determinar la temperatura màxima admissible per a l'aparellatge, en funció dels productes que es preveuen a la zona corresponent.
El material elèctric ha de disposar d'una protecció adequada contra sobrecàrregues que ha d'assegurar que en cap cas no s'igualaran ni sobrepassaran les temperatures superficials que es determinen.
3.2. Prescripcions particulars Per a cada instal.lació, d'acord amb el tipus de local, de la classe, de la zona i de l'estat de la tècnica, el tècnic projectista ha de determinar els materials, la maquinària i l'aparellatge que s'han d'utilitzar, així com les seves condicions de muntatge i manteniment, de tal manera que ha de quedar assegurada la instal.lació contra el risc d'incendi i d'explosió.
A aquest efecte, pot utilitzar qualsevol mètode, norma o reglamentació vigent a la Unió Europea, que no s'oposi al present Reglament, amb l'única condició de reflectir-ho al projecte.
Annex VII. Classificació de les instal.lacions
Generalitats A efectes de facilitar la gestió dels expedients de baixa tensió, es classifiquen les instal.lacions elèctriques en tres categories A, B i C.
La classificació està determinada segons la utilització, l'àmbit d'aplicació i la potència de la instal.lació.
Definicions P: És la potència màxima admissible de la instal.lació i, en general, és la potència que la instal.lació pot suportar sense necessitat de modificar la derivació individual. Per tant, és la màxima permesa de contractació sense procedir a un expedient d'ampliació de potència.
En cas que la P, en una futura ampliació, determini un canvi en el tipus d'instal.lació, s'ha de presentar necessàriament l'expedient corresponent a la nova classificació per a la totalitat de la instal.lació.
Igualment, encara que hi hagi subministrament en un local determinat, si aquest canvia d'activitat, l'expedient s'ha d'adaptar a la classificació corresponent.
1.1. Instal.lació tipus A: És aquella en què és solament necessari presentar butlletins d'instal.lacions elèctriques en baixa tensió una vegada finalitzada la instal.lació elèctrica.
1.2. Instal.lació tipus B: És aquella en què l'instal.lador autoritzat ha de presentar, per a la seva aprovació prèvia al Departament d'Indústria i Transports, un estudi tècnic, signat per ell mateix i que ha d'incloure necessàriament:
Nom i adreça del titular 2. Adreça de la instal.lació 3. Tipus d'activitat de la instal.lació 4. Classificació de la instal.lació 5. Full de càlcul de les seccions i c.d.t 6. Esquema unifilar de la instal.lació 7. Plànols constructius 8. Plànol de situació 1.3. Instal.lació tipus C: És aquella en què és necessari presentar un projecte redactat per un tècnic competent i autoritzat. El projecte ha de preveure com a mínim:
1.3.1. Memòria 1.3.1.1. Nom i adreça del titular 1.3.1.2. Tipus de local, d'edifici o d'activitat 1.3.1.2.1. Adreça de la instal.lació 1.3.1.2.2. Descripció 1.3.1.2.3. Superfícies 1.3.1.3. Tipus d'instal.lació segons l'activitat 1.3.1.3.1. Local sense risc 1.3.1.3.2. Local mullat 1.3.1.3.3. Local amb risc d'incendi i d'explosió 1.3.1.3.4. Local de concurrència pública 1.3.1.4. Relació de receptors En cas d'habitatges, el grau d'electrificació corresponent 1.3.1.5. Potència 1.3.1.5.1. Potència instal.lada: P nominals receptors o P s/g.e.
1.3.1.5.2. Potència màxima admissible: la determinada pel càlcul d'acord amb la secció calculada, en potència activa i potència aparent (kW i KVA).
1.3.1.5.3. Potència que es vol contractar: la recomanada pel tècnic i d'acord amb les necessitats del titular i que ha de servir de base de contractació. Als habitatges, el resultat d'aplicació dels coeficients, segons el Reglament.
1.3.1.6. Descripció de la instal.lació: general i específica per als apartats específics (locals de concurrència pública, ascensor, sala de calderes, etc.). Instal.lació enllaç, aparells de mesura i de protecció, etc.
1.3.1.7. Característiques principals de la instal.lació:
Tipus i característiques tècniques dels conductors, materials, dispositius de protecció, etc, segons la seva aplicació.
En cas de presentació del plec de condicions, aquest punt s'ha d'incloure en l'esmentat plec.
1.3.1.8. Tensió de subministrament. Empresa subministradora. Justificació de la necessitat o no de reservar espai per a l'ET. Tipus de distribució.
En cas de necessitar ET, documentació tècnica de la seva ubicació i característiques segons el Reglament.
1.3.1.9. Enllumenat d'emergència i de senyalització en cas que sigui necessari.
1.3.1.10. Xarxa de protecció i terra: Descripció i càlculs justificatius segons el Reglament.
1.3.1.11. Full de càlcul justificatiu de les seccions dels conductors CDT i de les proteccions.
1.3.1.12. Reglaments i normatives d'aplicació.
En tot cas, si s'utilitzen normes complementàries al Reglament vigent, cal presentar el text de la norma redactat en la memòria.
1.3.1.13. En el cas d'actuacions, tant d'instal.lació com de manteniment de tipus especial, és a dir, fora de les regles habituals de l'art que poden comportar perill per a les persones o els béns, cal redactar un annex de les mesures a tenir en compte per evitar o reduir el perill.
1.3.1.14. Declaració expressa que el projecte compleix el Reglament i la normativa vigent.
1.3.1.15. Signatura personal per part del tècnic competent i autoritzat, segons article 13 del Reglament.
1.3.2. Plànols 1.3.2.1. Plànol de situació i plànol del Govern a l'escala adequada.
1.3.2.2. Plànols de construcció on ha d'estar grafiada la o les instal.lacions.
1.3.2.3. Esquema elèctric de la instal.lació, que pot ser únic o parcial. En aquest últim cas, s'ha de presentar el plànol per blocs a fi de facilitar-ne el seguiment.
A l'esquema hi han de constar totes les dades necessàries per a la realització per part de l'instal.lador: les seccions, les proteccions, etc.
1.3.2.4. Si el projecte elèctric es presenta conjuntament amb el projecte general de l'edifici o de l'activitat, el plànol de situació serveix per al projecte elèctric.
1.3.2.5. Instal.lacions de detall com piquetes de terra, volums de prohibició i de protecció d'habitatges, etc.
poden ser plànols tipus.
Tots els plànols i els esquemes han d'anar amb la signatura personal autògrafa.
1.3.3. Plec de condicions Quan per al tipus d'obra sigui necessari el plec de condicions, aquest ha de contenir necessàriament el plec de condicions tècniques específiques de la instal.lació, i receptors si són inclosos al projecte.
1.3.4. Amidaments i pressupost No és necessari incloure al projecte l'estat d'amidaments i de pressupost de l'obra.
1.4. Autorització prèvia: Les instal.lacions classificades tipus "B" i "C" han de disposar d'autorització prèvia abans de la seva realització d'acord amb les prescripcions del present Reglament.
Classificació Tipus d'instal.lació Classificació A B C 0. Petites reparacions o modificacions per envelliment o avaria - - - 1. Edificis d'habitatges,, comercials o d'oficines 1.1. Instal.lació receptora d'habitatges 0 < P <= 10 kW X - - P > 10 kW - - X 1.2. Instal.lació d'enllaç i serveis comuns 0< P <= 10 kW X - - 10 kW < P <= 50 kW - X - P > 50 kW - - X 2. Locals de pública concurrència 2.1. Locals de 5a categ. a pla de via pública,, llevat d'hotels, residències, etc.
0< P <= 10 kW X - - 10 kW < P <= 25 kW - X - P > 25 kW - - X 2.2. Locals de 1a a 4a categoria i resta 5a categoria - - X 2.3. Hotels, residències, etc. - - X 2.4. Locals sanitaris - - X 2.5. Instal.lacions esportives - - X 2.6. Discoteques, sales de ball, etc. - - X 2.7. Escoles, parvilaris, etc. - - X 3. Indústries 0 < P <= 20 kW - X - P > 20 kW - - X 4. Aparcaments de vehicles 4.1.1. Privats de fins a 10 vehicles - X - 4.1.2. Privats de més de 10 vehicles - - X 4.2. Públics - - X 5. Instal.lacions de característiques especials 5.1. Locals amb risc d'incendi o d'explosió - - X 5.2. Locals polsosos 0 < P <= 8,8 kW - X - P > 8,8 kW - - X 5.3. Locals humits, mullats i corrosius - - X 5.4. Saunes públiques, piscines, etc. - - X 6. Ascensors i aparells de transport i elevació en general - - X 7. Instal.lacions temporals 7.1. Instal.lació provisional d'obres en construcció 0 < P <= 10 kW X - - 10 kW < P <= 50 kW - X - P > 50 kW - - X 7.2. Instal.lació provisional en espai obert 0 < P <= 4,4 kW X - - 4,4 kW < P <= 20 kW - X - P > 20 kW - - X 7.3. Instal.lació provisional en espai tancat 0 < P <= 8,8 kW X - - 8,8 kW < P <= 20 kW - X - P > 20 kW - - X 8. Enllumenat públic - - X 9. Generadors i convertidors 0 < P <= 8,8 kW - X - P <= 8,8 kW - - X 10. Rètols lluminosos 10.1. Rètols de molt baixa tensió - - - 10.2. Rètols de baixa tensió 0 < P <= 10 kW - - - P > 10 kW - - X 10.3. Rètols d'alta tensió - - X 11. Altres instal.lacions - - X Nota: Qualsevol instal.lació ha de quedar classificada pel grau més elevat que li correspon.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.