LegalizeDecret del 2-3-2005 d'aprovació del Reglament d'aplicació de la Llei 5/2004 del 14 d'abril, del Codi de Duana - Elements a partir dels quals s'apliquen els drets a la importació i exportació i les altres mesures previstes en el marc dels intercanvis de mercaderies
ex 6911 al ex 6913Vaixella, altres articles de parament o l’economia domèstica i articles d’higiene o de lavabo, figuretes o altres objectes d’ornamentació, de ceràmica, decorada.Decoració de matèries ceràmiques en la mesura que aquesta decoració ocasiona la classificació de les mercaderies obtingudes en una situació que no sigui la de les matèries utilitzades.
ex 7117Bijuteria, de ceràmica, decorada.Decoració d’articles de matèries ceràmiques, en la mesura que aquesta decoració ocasiona la classificació de les mercaderies obtingudes en una situació que no sigui la de les matèries utilitzades.
ex 8482Coixinets de boles, de palets, de corrons o d’agulles, muntats (1).Muntatge, precedit pel tractament calent, rectificació i poliment dels anells exteriors i interiors.
ex 8520Magnetòfons, fins i tot els que porten un dispositiu de reproducció del so.Fabricació en el cas que el valor adquirit del fet de les operacions de muntatge, i ocasionalment de la incorporació de peces originàries, representi almenys un 45% dels preu de sortida de fàbrica dels aparells.
Quan la regla del 45% no queda satisfeta, l’origen dels aparells és el del país d’on són originàries les peces, el preu de sortida de fàbrica de les quals representa més del 35% del preu de sortida de fàbrica del aparells.
Si la regla del 35% es respecta en dos països, l’origen dels aparells és el del país del qual són originàries les peces que representen el percentatge més elevat.
ex 85232090Micro-disquets magnètics de 3,5 polzades, no gravats, formatejats o no, amb senyal analògic per al control de la qualitat del revestiment del disc o sense.Ajuntament del disquet (inclosos la inserció del disc magnètic i l’ajuntament de les cobertes) i fabricació: ja sigui del disc magnètic (inclòs el poliment), ja sigui de les cobertes superiors i inferiors.
Quan el disquet i les parts de la caixa (de protecció) no són fabricats en el país on té lloc l’ajuntament del disquet, aquest té l’origen del país d’on són originaris els components que representen el percentatge més alt del preu de sortida de fàbrica.
L’ajuntament del disquet (inclosos la inserció del disc magnètic i l’ajuntament de les cobertes) i el condicionament, no poden conferir per ells sols el caràcter originari del disquet.
ex 8527Aparells receptors per a la radiodifusió, inclosos combinats, en el mateix estoig, amb un aparell d’enregistrament o de reproducció de so, o amb un aparell de rellotgeriaFabricació en el cas que el valor adquirit del fet de les operacions de muntatge, i ocasionalment de la incorporació de peces originàries, representi almenys el 45% del preu de sortida de fàbrica dels aparells.
Quan la regla del 45% no és satisfeta, l’origen del aparells és el del país d’on són originàries les peces el preu de sortida de fàbrica de les quals representa més del 35% del preu de sortida de fàbrica dels aparells.
Si la regla del 35% es respecta en dos països, l’origen dels aparells és el del país del qual són originàries les peces que representen el percentatge més elevat.
ex 8528Aparells receptors de televisió (excloent-ne els sintonitzadors, els monitors de vídeo i projectors de vídeo) inclosos els combinats, en un mateix estoig, amb un aparell d’enregistrament o de reproducció del so.Fabricació en el cas que el valor adquirit del fet de les operacions de muntatge, i ocasionalment de la incorporació de peces originàries, representi almenys el 45% del preu de sortida de fàbrica dels aparells.
Quan la regla del 45% no és satisfeta, l’origen dels aparells serà el de l’últim país del qual siguin originàries les peces, el preu de les quals, representi més del 35% del preu de sortida de fàbrica dels aparells.
Si la regla del 35% es respecta en dos països, l’origen dels aparells és el del país del qual són originàries les peces que representen el percentatge més elevat.
ex 8542Circuits integrats.Operació de difusió (durant la qual els circuits integrats es formen amb un suport semiconductor, gràcies a la introducció selectiva d’un element dopant adequat).
Codi NCDesignació producteFabricació o transformació que, aplicada a les matèries no originàries, no atribueix el caràcter de producte originari.
ex 9009Aparells de fotocòpia, amb sistema òptic o per contacte.Reunió d’aparells de fotocòpia acompanyada de la fabricació dels cables, del tambor, dels rotlles, de les plaques laterals, dels coixinets de boles, de les femelles i dels cargols.
Codi NCDesignació producteFabricació o transformació que, aplicada a les matèries no originàries, atribueix el caràcter de producte originari.
ex 9113Corretges de rellotges i les seves peces, de matèries tèxtils.Fabricació en la qual el valor de cada matèria utilitzada no excedeix el 40% del preu de sortida de fàbrica del producte.
ex 9401 i 9403Seients (excloent-hi els del Codi NC 9402), inclosos els transformables en llits, altres mobles i les seves parts, de matèries ceràmiques, decorats.Decoració d’articles de matèries ceràmiques, en la mesura que aquesta decoració comporta la classificació de les mercaderies obtingudes en una posició diferent a la de les matèries utilitzades.
ex 9405Aparells d’enllumenat (incloent-hi els projectors) i les seves parts, no esmentades ni compreses enlloc, làmpades de reclam, rètols lluminosos, plaques indicadores lluminoses i articles similars, que tenen una font d’enllumenat fixada d’una manera estable, i les seves parts no esmentades ni compreses enlloc, de matèries ceràmiques, decorats.Decoració d’articles de matèries ceràmiques, en la mesura que aquesta decoració comporta la classificació de les mercaderies obtingudes en una posició diferent a la de les matèries utilitzades.
(1) El terme muntats inclou el muntatge parcial, però exclou les parts no muntades.
Annex núm. 4
Certificat d'origen no preferencial (article 15) Certi 1 Certi 1 bis
Annex núm. 5
Notes interpretatives en matèria de valor a la duana (article 22) Primera columnaSegona columna Referència al Codi de DuanaNotes
Article 39, apartat 1El preu efectivament pagat o per pagar és el preu de les mercaderies importades. Així, les transferències de dividends i altres pagaments del comprador al venedor que no tenen relació amb les mercaderies importades no formen part del valor a la duana.
Article 39, apartat 1, punt a), tercer guióEs pot produir una restricció d’aquest tipus, per exemple, quan un venedor demana a un comprador d’automòbils de no revendre’ls o de no exposar-los abans d’una data determinada que marca el principi d’any per als models en qüestió.
Article 39, apartat 1, punt b)Per exemple, es pot tractar de les situacions següents:
venedor estableix el preu de les mercaderies importades subordinant-lo a la condició que el comprador comprarà igualment altres mercaderies en quantitats determinades.
El preu de les mercaderies importades depèn del preu o dels preus als quals el comprador de mercaderies importades vengui d’altres mercaderies al venedor de les mercaderies importades esmentades.
El preu s’estableix d'acord amb un mètode de pagament sense cap relació amb les mercaderies importades; per exemple, quan les mercaderies importades són productes semiacabats que el venedor ha proveït a condició de rebre una quantitat determinada de productes acabats.
Tanmateix, les condicions o les prestacions relacionades amb la producció o la comercialització de les mercaderies importades no provoquen el rebuig del valor transaccional. Per exemple, el fet que el comprador proveeixi el venedor de treballs d’enginyeria o de plans duts a terme al país d’importació no provocarà el rebuig del valor transaccional a l’efecte de l’article 39, apartat 1, del Codi.
Article 39, apartat 21. L’article 39, apartat 2, punts a) i b), del Codi preveu mitjans diferents per establir l’acceptabilitat d’un valor transaccional.
L’apartat 2, punt a), preveu que, quan el comprador i el venedor estan vinculats, les circumstàncies pròpies de la venda s’han d'examinar i el valor transaccional s'ha d'admetre com el valor a la duana, si aquests lligams no han influït en el preu. No s’ha d’entendre per això que les circumstàncies de la venda s’han d’examinar cada vegada que el comprador i el venedor estiguin vinculats. Aquest examen només s’exigeix quan hi ha algun dubte quant a l’acceptabilitat del preu. Quan les autoritats duaneres no tenen cap dubte pel que fa l’acceptabilitat del preu, aquest últim s’accepta sense que el declarant es vegi obligat a proporcionar informacions complementàries.
Per exemple, les autoritats duaneres poden haver examinat abans les qüestions dels lligams o poden tenir ja informacions detallades que fan referència al comprador i al venedor i poden estar convençudes, basant-se en aquest examen o aquestes informacions, que els lligams no han influït en el preu.
Quan les autoritats duaneres no estan en condicions d’acceptar el valor transaccional sense el complement d’una enquesta, han de donar al declarant la possibilitat de proporcionar totes les altres informacions detallades que podrien ésser necessàries per permetre’ls d’examinar les circumstàncies de la venda. En aquest sentit, les autoritats duaneres han d’estar a punt d’examinar els aspectes pertinents de la transacció, incloent- hi la manera com el comprador i el venedor organitzen les seves relacions comercials i la manera com ha estat fixat el preu en qüestió, per determinar si els lligams han influït en el preu. Si es pogués provar que el comprador i el venedor, encara que units en el sentit de l’article 24 del present Reglament, compren i venen l’un a l’altre com si no estiguessin units, quedaria demostrat que els lligams no han influït en el preu. Per exemple, si el preu s’hagués fixat d’una manera compatible amb les pràctiques normals de la fixació de preus en la branca de producció en qüestió o de la manera que el venedor fixa els seus preus per a les vendes a compradors a qui no està unit, demostraria que els lligams no han influït en el preu. Igualment, quan s’hauria provat que el preu és suficient per cobrir tots els costos i assegurar un benefici representatiu del benefici global realitzat per a l’empresa durant un període representatiu (per exemple, segons una base anyal) per a les vendes de mercaderies de la mateixa naturalesa o de la mateixa espècie, s’hauria demostrat així que el preu no ha estat influït.
L’apartat 2, punt b), preveu que el declarant tingui la possibilitat de demostrar que el valor transaccional s’apropa a un valor “criteri” acceptat anteriorment per les autoritats duaneres i que, per consegüent, s’accepta segons les disposicions de l’article 39 del Codi. Quan satisfà un dels criteris previstos en l’apartat 2, punt b), no cal examinar la qüestió de la influència descrita a l’apartat 2, punt a). Si les autoritats duaneres posseeixen les informacions suficients que els permet estar convençudes, sense recerques més aprofundides, que un dels criteris previstos a l’apartat 2, punt b), queda satisfet, no tindran cap raó per exigir del declarant que ho demostri.
Article 39, apartat 2, punt b)Un cert nombre d’elements s’han de tenir en consideració per determinar si un valor s’apropa a un altre valor. Es tracta sobretot de la naturalesa de les mercaderies importades, de la naturalesa de la branca de producció considerada, de la temporada durant la qual les mercaderies s’importen i de saber si la diferència de valor és significativa des del punt de vista comercial. Com que aquests elements poden variar d’un cas a un altre, seria impossible aplicar a tots els casos una norma uniforme, com un percentatge fix. Per exemple, per determinar si el valor transaccional s’apropa als valors “criteris” esmentats a l’article 39, apartat 2, punt b) del Codi, una petita diferència de valor podria ésser inacceptable en el cas que fes referència a un tipus de mercaderia, mentre que una diferència important seria tal vegada acceptable en el cas que fes referència a un altre tipus de mercaderia.
Article 39, apartat 3, punt a)Un exemple de pagament indirecte seria el pagament total o parcial, pel comprador, d’un deute del venedor.
Article 40, apartat 2, punt a),
Article 40, apartat 2, punt b)1. Arran de l’aplicació d’aquestes disposicions, les autoritats duaneres s'han de referir, cada vegada que això sigui possible, a una venda de mercaderies, segons el cas, idèntiques o similars, realitzada al mateix nivell comercial i que es basa sensiblement en la mateixa quantitat que la venda de mercaderies per valorar. En absència d’aquestes vendes, és possible fer referència a una venda de mercaderies, segons el cas, idèntiques o similars realitzada en qualsevol de les tres situacions següents: a) venda al mateix nivell comercial, però que es basa en una quantitat diferent; b) venda a un nivell comercial diferent, però que es basa sensiblement en una mateixa quantitat; c) venda a un nivell comercial diferent i que es basa en una quantitat diferent.
Si hi ha hagut venda constatada en qualsevol de les tres situacions, s'han de fer ajustos per tenir en compte, segons el cas: a) únicament el factor “quantitat”; b) únicament el factor “nivell comercial”; c) a la vegada el factor “nivell comercial” i el factor “quantitat”.
Una condició de qualsevol ajust efectuat segons les diferències de nivell comercial o de quantitat és que aquest ajust que doni lloc a un augment o a una disminució del valor només s’operi a partir d’elements de prova produïts, que estableixin clarament que és raonable i exacte, per exemple preus corrents en vigor on hi figurin els preus que tenen relació amb nivells diferents o amb quantitats diferents. Per exemple, si les mercaderies importades que s’han de valorar consisteixen en un enviament de 10 unitats, i les úniques mercaderies idèntiques o similars importades per a les quals existeix un valor transaccional s’han venut en quantitats de 500 unitats i que es reconeix que el venedor acorda descomptes per quantitat, l’ajust necessari es podrà dur a terme invocant el preu corrent del venedor i utilitzant el preu aplicable a la venda de 10 unitats. No cal, per això, que una venda de 10 unitats s’hagi realitzat, sempre que s’hagi establert que el preu corrent és cert per mitjà de vendes realitzades en quantitats diferents. Tanmateix, en absència d’un criteri objectiu, la determinació del valor a la duana, segons les disposicions de l’article 40, apartat 2, punts a) i b) del Codi, no és apropiada.
Article 40, apartat 2, punt d)1. Per determinar un valor calculat, cal examinar els costos de producció de les mercaderies per valorar i altres informacions que s’han d’obtenir. La utilització del mètode de valor calculat està, en general, limitada als casos en què el comprador i el venedor estan vinculats i en què el productor està disposat a comunicar les dades necessàries que fan referència a l’establiment dels costos a les autoritats del país d’importació i a acordar les facilitats per a totes les verificacions posteriors que puguin ésser necessàries.
El “cost o valor”, segons l’article 40, apartat 2, punt d) del Codi es determina d'acord amb les informacions relatives a la producció de les mercaderies que s’han de valorar, proveïdes pel productor o per algú altre en nom seu. Es basa en la comptabilitat comercial del productor i a condició que aquesta comptabilitat sigui compatible amb els principis de comptabilitat generalment admesos que s’apliquen en el país de producció de les mercaderies.
L’ “import pels beneficis i per les despeses generals”, segons l’article 40, apartat 2, punt d), primer guió del Codi, s’ha de determinar d'acord amb les informacions proporcionades pel productor o per algú altre en nom seu, llevat que les xifres que aquest comuniqui siguin incompatibles amb les que corresponguin normalment a les vendes —de les mercaderies que s’han de valorar— realitzades pels productors del país d’exportació per a l’exportació al país d’importació.
El cost o el valor de cap dels elements represos a l’esmentat article no s’ha de comptar dues vegades en la determinació del valor calculat, segons l'article esmentat.
Convé destacar que l’ “import pels beneficis i per les despeses generals” s’ha de considerar com un tot. En resulta que si, en un cas particular, el benefici del productor és baix i les seves despeses generals elevades, el seu benefici i les seves despeses generals considerades en conjunt podran ésser compatibles, tanmateix, amb els que corresponen normalment a les vendes de mercaderies de la mateixa naturalesa o de la mateixa espècie. Aquest podria ésser el cas, per exemple, si s’efectués el llançament d’un producte al Principat d’Andorra i el productor s’acontentés amb un benefici nul o baix per contrapesar les despeses generals elevades inherents al llançament. Quan el productor pot demostrar que és per raó d’unes circumstàncies comercials particulars que ell té un benefici baix en les seves vendes de mercaderies importades, les xifres d’aquests beneficis efectius s’hauran de tenir en consideració a condició que les justifiqui per raons comercials vàlides i que la seva política de preus reflecteixi les polítiques de preus habituals en el camp de la producció referida. Aquest podria ésser el cas, per exemple, dels productors que es veuen obligats a abaixar temporalment els seus preus a causa d’una disminució imprevisible de la demanda o quan venen mercaderies per completar una gamma de mercaderies produïdes en el país d’importació i s’acontenten amb un benefici baix per mantenir la seva competitivitat. Quan les xifres dels beneficis i de les despeses generals proporcionades pel productor no són compatibles amb les que corresponen normalment a les vendes —de mercaderies de la mateixa naturalesa o del mateix tipus que les mercaderies que s’han de valorar— realitzades pels productors del país d’exportació per a l’exportació amb destinació al país d’importació, l’import dels beneficis i de les despeses generals podrà basar-se en informacions pertinents diferents a les que haurà proporcionat el productor de les mercaderies o algú en nom seu.
Per determinar si certes mercaderies són “de la mateixa naturalesa o del mateix tipus que altres mercaderies s’ha de procedir cas per cas tenint en compte les circumstàncies. Per determinar els beneficis i les despeses generals habituals conforme a les disposicions de l’article 40, apartat 2, punt d) del Codi, s’haurien d'examinar les vendes, per a l’exportació amb destinació al país d’importació, d’un grup o d'una gamma de mercaderies tant estret com sigui possible, que comprengui les mercaderies per valorar, de les quals es puguin obtenir les informacions necessàries. A l’efecte de l’article 40, apartat 2, punt d) del Codi, les “mercaderies de la mateixa naturalesa o del mateix tipus han de venir del mateix país que les mercaderies per valorar.
Article 41, apartat 11. Els valors a la duana determinats per aplicació de les disposicions de l’article 41, apartat 1 del Codi, s'han de basar, en la mesura que es pugui, en els valors de duana determinats anteriorment.
Els mètodes de valoració que s’han d’emprar en virtut de l’article 41, apartat 1 del Codi, han d’ésser els que defineixen els articles 39 i 40, apartat 2 inclòs, del Codi, però una flexibilitat raonable en l’aplicació d’aquests mètodes és conforme als objectius i a les disposicions de l’article 41, apartat 2, del Codi.
Alguns exemples mostren què s’ha d’entendre per flexibilitat raonable:
“Mercaderies idèntiques” – el requisit segons el qual les mercaderies idèntiques s'han d'exportar en el mateix moment o més o menys en el mateix moment que les mercaderies per valorar es pot interpretar amb flexibilitat; les mercaderies importades idèntiques produïdes en un país diferent al país d’exportació de les mercaderies que s’han de valorar poden proporcionar la base de la valoració a la duana; es poden utilitzar els valors a la duana de mercaderies importades idèntiques, ja determinats per aplicació de les disposicions de l’article 40, apartat 2, punts c) o d) del Codi.
“Mercaderies similars” - el requisit segons el qual les mercaderies similars s'han d'exportar al mateix moment o més o menys al mateix moment que les mercaderies per valorar, es pot interpretar amb flexibilitat; les mercaderies importades similars, produïdes en un país diferent al país d’exportació de les mercaderies que s’han de valorar, poden proporcionar la base de la valoració a la duana; es poden utilitzar els valors a la duana de mercaderies importades similars, ja determinats per aplicació de les disposicions de l’article 40, apartat 2, punts c) o d) del Codi.
“Mètode deductiu” - el requisit segons el qual les mercaderies s'han d’haver venut “en l’estat que s’han importat”, que figura en l’article 33, apartat 1, punt a) del present Reglament, es pot interpretar amb flexibilitat; el termini de “noranta dies” es pot modular amb flexibilitat.
Article 42, apartat 1, punt b) ii)1. Dues consideracions intervenen en la imputació dels elements precisats en l’article 42, apartat 1 punt b) ii) del Codi, referent a les mercaderies importades, per saber el valor de l’element per ell mateix i la manera com aquest valor s’ha d’imputar a les mercaderies importades; la imputació d’aquests elements s’hauria d’operar d’una manera raonable, apropiada a les circumstàncies i conforme als principis de comptabilitat generalment admesos.
En allò que fa referència al valor de l’element, si el comprador adquireix aquest element d’un venedor a qui no està unit, per un cost determinat, aquest cost constitueix el valor de l’element. Si l’element ha estat produït pel comprador o per una persona a qui està unida, el seu valor seria el cost de la seva producció. Si l’element l'ha utilitzat anteriorment el comprador, tant si l’ha adquirit com si l'ha produït, com si no, el cost inicial d’aquisició o de producció ha de disminuir tenint en compte aquesta utilització per obtenir el valor de l’element.
Una vegada determinat el valor de l’element, cal imputar-lo a les mercaderies importades. Existeixen possibilitats diferents a aquest efecte. Per exemple, el valor es pot imputar totalment al primer enviament, si el comprador desitja pagar els drets del valor total d’un sol cop. Exemple: pot demanar que el valor s’imputi sobre el nombre d’unitats produïdes fins al moment del primer enviament. Exemple: pot demanar que el valor s’imputi sobre la totalitat de la producció prevista, si existeixen contractes o compromisos ferms d’aquesta producció. El mètode d’imputació utilitzat depèn de la documentació proporcionada pel comprador.
A títol d’il·lustració del que precedeix, es pot considerar el cas d’un comprador que proveeix el productor d’un motlle que ha d’utilitzar-lo per a la producció de les mercaderies per importar i que té amb ell un contracte de compra que es basa en 10.000 unitats. En el moment de l’arribada del primer enviament, que consta de 1.000 unitats, el productor ja ha produït 4.000 unitats. El comprador pot demanar a les autoritats duaneres d’imputar el valor del motlle sobre 1.000, 4.000 o 10.000 unitats.
Article 42, apartat 1, punt b) iv)1. Els valors que s’han d’afegir per als elements precisats a l’article 42, apartat 1, punt b) iv) del Codi s’han de basar en dades objectives i quantificables. Per reduir al mínim la tasca que representa, per al declarant i per a les autoritats duaneres, la determinació dels valors per afegir, convindria utilitzar, en la mesura que es pugui, les dades immediatament disponibles en el sistema d’escriptures comercials del comprador.
Per als elements proporcionats pel comprador i que ha comprat o arrendat, el valor que cal afegir és el cost de la compra o de l’arrendament. Als elements que són de domini públic no se'ls pot afegir cap altra addició que la del cost de les còpies.
Els valors que cal afegir es poden calcular amb més o menys facilitat segons l’estructura de l’empresa considerada, les seves pràctiques de gestió i els seus mètodes comptables.
Per exemple, pot donar-se el cas que una empresa que importa diversos productes d’alguns països tingui la comptabilitat del seu centre de disseny, situat fora del país d’importació, de tal manera que faci aparèixer amb exactitud els costos imputables a un producte determinat. En un cas semblant, un ajust directe es pot operar de manera adequada per aplicació de les disposicions de l’article 42 del Codi.
D’una altra banda, es pot donar el cas que una empresa passi els costos del centre de disseny, situat fora del país d’importació, a les despeses generals, sense imputar-los a uns productes determinats. En un cas semblant, és possible operar, per aplicació de les disposicions de l’article 42 del Codi, un ajust apropiat en allò que fa referència a les mercaderies importades, tot imputant el total dels costos del centre de disseny al conjunt de la producció que beneficia els serveis d’aquest centre i afegint els costos imputats al preu de les mercaderies importades en funció del nombre d’unitats.
Les variacions de les circumstàncies esmentades més amunt fan necessari, és clar, que es tinguin en compte factors diferents per determinar el mètode d’imputació adequat.
En els casos que la producció de l’element en qüestió faci intervenir un cert nombre de països i s’escaloni en un cert lapse de temps, l’ajust s’hauria de limitar al valor efectivament afegit a aquest element fora del Principat d’Andorra.
Article 42, apartat 1, punt c)Els tributs i els drets de llicència, segons l’article 42, apartat 1, punt c) del Codi, poden constar, entre altres, dels pagaments efectuats a títol de patents, les marques de fàbrica o de comerç i els drets d’autor.
Article 42, apartat 2Quan no existeixen dades objectives i quantificables en allò que fa referència als elements que s’ha prescrit d’afegir conforme a les disposicions de l’article 42 del Codi, el valor transaccional no es pot determinar per aplicació de les disposicions de l’article 39 del Codi. Aquest cas es pot produir, per exemple, en la situació següent: un tribut es paga sobre la base del preu de venda, en el país d’importació, d’un litre d’un producte determinat, que s’ha importat en quilos i transformat en solució després de la importació; si el tribut es basés en part en les mercaderies importades i en part en altres elements que no tenen cap relació amb les primeres (per exemple, quan les mercaderies importades es barregen amb els ingredients d’origen nacional i no es poden identificar separadament, o quan el tribut no es pot diferenciar d’arranjaments financers especials entre el comprador i el venedor), seria inadequat intentar d’afegir un element corresponent a aquest tribut; tanmateix, si l’import del tribut solament es basa en les mercaderies importades i pot ésser fàcilment quantificat, es pot afegir un element al preu efectivament pagat o per pagar.
Referència al Reglament d’aplicació del Codi de DuanaNotes
Article 24, apartat 1, punt e)Una persona té el dret de controlar una altra quan està, de dret o de fet, en situació d’exercir sobre la primera un poder de constrenyiment o d’orientació.
Article 32L’expressió “i/o” dóna la facultat de referir-se a les vendes i d’operar els ajustos necessaris de qualsevol de les tres situacions descrites a l’apartat 1 de les notes interpretatives de l’article 40, apartat 2, punts a) i b), del Codi.
Article 33, apartat 1, punt a)1. L’expressió “beneficis i despeses generals” s’ha de considerar com un tot. La xifra retinguda per aquesta deducció s’ha de determinar d'acord amb les informacions proporcionades pel declarant o per algú altre en nom seu, tret que les xifres del declarant no siguin incompatibles amb les que corresponen normalment a les vendes de mercaderies importades de la mateixa naturalesa o del mateix tipus, en el país d’importació. Quan les xifres del declarant són incompatibles amb les últimes xifres, l’import que s’ha retenir per als beneficis i per a les despeses generals pot basar-se en altres informacions pertinents que han estat proporcionades pel declarant o per algú altre en nom seu.
Per determinar les comissions o els beneficis i les despeses generals habituals conforme a la present disposició, la qüestió de saber si certes mercaderies són “de la mateixa naturalesa o del mateix tipus que altres mercaderies, s’ha de resoldre cas per cas tot tenint en compte les circumstàncies. S’hauria de procedir a un examen de vendes, en el país d’importació, del grup o de la gamma més reduït de mercaderies importades de la mateixa naturalesa o del mateix tipus que les mercaderies que s’han de valorar, de les quals es puguin extreure les informacions necessàries. A l’efecte de la present disposició, les “mercaderies de la mateixa naturalesa o del mateix tipus engloben les mercaderies importades del mateix país que les mercaderies per valorar, així com les mercaderies importades que provenen d’altres països.
Article 33, apartat 21. Quan es recorre a aquest mètode de valoració, les deduccions operades per tenir en compte el valor afegit per la manufactura o de la transformació posterior s'han de basar en les dades objectives i quantificables relatives al cost d’aquest treball. Els càlculs s’han d’efectuar basant-se en fórmules, receptes i mètodes de càlcul admesos en la branca de producció, i altres pràctiques d’aquesta branca.
Aquest últim mètode de valoració no s’aplica normalment quan, de resultes de la manufactura o de la transformació posterior, les mercaderies importades han perdut la seva identitat. Tanmateix, pot haver-hi casos en què, encara que les mercaderies importades hagin perdut la seva identitat, el valor afegit per la manufactura o per la transformació es pugui determinar amb precisió sense una excessiva dificultat. A l’inrevés, es poden presentar casos en què les mercaderies importades conservin la seva identitat, però constitueixin un element tan mínim de les mercaderies venudes en el país d’importació que recórrer a aquest mètode de valoració seria injustificat. D'acord amb les consideracions precedents, les situacions d’aquest tipus s’hauran d’examinar cas per cas.
Article 33, apartat 3Per exemple, les mercaderies es venen sobre la base d’un preu corrent que comporta preus unitaris favorables per a les compres en quantitats relativament grans.
Quantitat totalPreu unitariNombre de vendesQuantitat venuda a cada preu 1 a 10 unitats10010 de 5 unitats 5 de 3 unitats65 11 a 25 unitats955 d’11 unitats55 més de 25 unitats901 de 30 unitats 1 de 50 unitats80 La gran majoria del nombre d’unitats venudes a un preu determinat és de 80; en conseqüència, el preu unitari corresponent a les vendes que totalitza la quantitat més elevada és 90.
Un altre exemple: han tingut lloc dues vendes. En la primera s’han venut 500 unitats al preu de 95 unitats monetàries cada una. En la segona, 400 unitats s’han venut al preu de 90 unitats monetàries cada una. En aquest exemple, la majoria d’unitats venudes a un preu determinat és de 500; en conseqüència, el preu unitari corresponent a la venda que totalitza la quantitat més elevada és 95.
Tercer exemple: en la situació següent, diverses quantitats es venen a preus diferents:
Vendes Quantitat per venda 40 unitats 30 unitats 15 unitats 50 unitats 25 unitats 35 unitats 5 unitatsPreu unitari 100 90 100 95 105 90 100 Totals Quantitat total venuda 65 50 60 25Preu unitari 90 95 100 105 En aquest exemple, la majoria d’unitats venudes a un preu determinat és 65; en conseqüència, el preu unitari corresponent a les vendes que totalitza la quantitat més elevada és 90.
Annex núm. 6
Aplicació dels principis de comptabilitat generalment admesos per a la determinació del valor a la duana (article 22) 1. Els "principis de comptabilitat generalment admesos" són els que són l'objecte, en un país i en un moment donat, d'un consens reconegut o d'una àmplia adhesió de fonts que són llei i que determinen quins són els recursos i les obligacions econòmics per enregistrar a l'actiu i al passiu; quins són els canvis que intervenen en l'actiu i el passiu que s'haurien d'enregistrar; com l'actiu i el passiu, així com els canvis intervinguts, s'haurien de mesurar; quines informacions s'haurien de divulgar, i de quina manera i quins estats financers s'haurien d'establir. Aquestes normes poden consistir en amplis principis directors d'aplicació general igual que en pràctiques i procediments detallats.
A l'efecte de l'aplicació de les disposicions relatives al valor a la duana, les autoritats duaneres referides han d'utilitzar les informacions establertes d'una manera compatible amb els principis de comptabilitat generalment admesos en el país adequat segons l'article en qüestió.
Annex núm. 7
Declaració dels elements relatius al valor en duana (article 50) - DV1 Certi 2 Certi 3
Annex núm. 8
Declaració dels elements relatius al valor en duana (article 50) - Full suplementari - DVI bis Certi 4 Certi 5
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.