Decret del 12-11-2008 de modificació del Reglament regulador de la inspecció tècnica de vehicles
Qualificació dels defectes 6.0. Interpretació DLl.: Defecte lleu DG: Defecte greu DMG: Defecte molt greu 6.1. Enllumenat de carretera Orientació defectuosa: DLl No funciona: DG No funciona un dels projectors DLI Poca intensitat: DLl Color no autoritzat: DG Vidre òptic esquerdat: DLl Vidre òptic trencat: DG Mal funcionament del comandament: DG Dispositiu no homologat DG Intensitat total de tots els llums de carretera que es poden encendre simultàniament excedeix de 225.000 candeles: DG -Situació d’alguna llum no reglamentària: DG 6.2. Enllumenat d’encreuament Orientació defectuosa: DG No funciona dret o esquerre: DG Poca intensitat: DLl Color no autoritzat: DG Vidre òptic esquerdat: DLl Vidre òptic trencat: DG Mal funcionament del comandament: DG 6.3. Enllumenat ordinari o de posició No funciona davanter dret: DLl No funciona davanter esquerre: DLl No funciona posterior dret: DLl No funciona posterior esquerre: DLl Color no autoritzat: DG Vidre òptic trencat: DG Mal funcionament de l’òrgan de comandament: DG El pilot està trencat sense afectar el color de la llum: DLl El pilot està trencat i afecta el color de la llum: DG En una motocicleta, no funciona al darrere: DG En una motocicleta, no funciona al davant: DLl No funciona cap dels llums de posició davanters DG No funciona cap dels llums de posició posteriors DG Porta més de dos llums de posició al darrere DG 6.4. Llums de boira Utilització en un vehicle no autoritzat DG Intensitat inadequada DG El pilot està trencat sense afectar el color de la llum: DLl El pilot està trencat i afecta el color de la llum: DG Nombre de llums no reglamentaris: DG No funciona un llum del darrere, si en té més d’un DLl No funciona cap llum del darrere DG Situació no reglamentària DG Dispositiu no homologat DG Estat del comandament defectuós DLl El pilot amb risc de despreniment DG Color no reglamentari DG No funciona alguna llum davanter DLl No funciona cap llum davanter DG 6.5. Enllumenat interior No funciona DLl Absència DLl No homologat DG 6.6. Enllumenat placa matrícula Color del llum no autoritzat DG Inexistència quan sigui obligatori DG Funcionament defectuós DLl Il·luminació insuficient DLl Dispositiu defectuós DLl Si afecta la seva funció o existeix risc de despreniment DG No funciona un dels llums, si en té més d’un DLl No funciona cap llum DG 6.7. Senyalització de posició (catadiòptrics) Catadiòptric dret trencat o inexistent DLl Catadiòptric esquerre trencat o inexistent DG Nombre de catadiòptrics no reglamentari. DG Dispositiu no homologat DG Color i/o forma no reglamentari DG Existeix risc de despreniment DG Vehicle llarg, inexistència o nombre de senyals no reglamentaris DG No coincideix la senyalització amb l’ús del vehicle indicat en la documentació DG 6.8. Senyalització de gàlib Inexistència quan es obligatòria DG No en funciona cap del davant DG No en funciona cap del darrere DG No en funciona cap del lateral esquerre DG No en funciona cap del lateral dret DG No funciona una llum (davant/darrere/lateral) DLl Nombre de llums no reglamentari DG Situació d’algun llum no reglamentària DG El pilot amb risc de despreniment DG El pilot està trencat sense afectar el color de la llum: DLl El pilot està trencat i afecta el color de la llum: DG Color no reglamentari DG 6.9. Indicadors de direcció Inexistència: DG Portar-ne menys de quatre: DG Cadència inferior a 60 pulsacions per minut o superior a 120: DLl No funciona: DG Absència en una motocicleta quan aquest sigui obligatori: DG Pilot trencat que no afecta el color de la llum: DLl Pilot trencat que afecta el color de la llum: DG Color no previst en el Codi de la circulació: DG Mal funcionament del comandament: DG Nombre de llums no reglamentari: DG Dispositiu no homologat: DG Estat del comandament defectuós: DLl El pilot amb risc de despreniment: DG 6.10. Senyalització d’emergència i avaria (4 intermitents) Absència: DG No funciona: DG 6.11. Senyalització de frenada No en funciona cap en el mateix pla longitudinal: DG Pilot trencat que no altera el color de la llum: DLl Pilot trencat i que afecta el color de la llum: DG La senyalització funciona independentment del fre de servei: DG Color no previst en el Codi de la circulació: DG Portar més de tres llums de fre: DG No funciona el tercer llum (central): DLl No funciona llum de fre esquerre: DLl No funciona llum de fre dret: DLl No funciona en una motocicleta: DG Nombre de llums no reglamentari: DG Situació d’algun llum no reglamentària: DG Dispositiu no homologat: DG Estat del comandament defectuós DLl El pilot amb risc de despreniment DG La intensitat no és apreciablement superior a la dels llums de posició: DG Inexistència del tercer llum de fre, quan sigui obligatori: DG El tercer llum de fre no funciona simultàniament amb la resta de llums: DG 6.12. Senyalització de serveis d’urgència i especials.
Portar senyalització d’urgència en un vehicle no autoritzat DMG Portar senyalització de servei especial en un vehicle no autoritzat DG Situació no reglamentària DG Estat del comandament defectuós DLl Senyalització amb risc de despreniment DG Color i/o forma no reglamentari per al tipus de vehicle DG Utilització de la senyalització d’emergència en un vehicle no autoritzat DG No tenir l’autorització corresponent per al seu ús DG 6.13. Enllumenat de marxa enrere Nombre de llums no reglamentari DG No funciona un llum, en el cas que n’hi hagi dos DLl No funciona cap llum DG Situació no reglamentària DG Dispositiu no homologat DG Pilot amb risc de despreniment DG Color no reglamentari de la llum. DG Queda encès després d’haver desacoblat la marxa enrere DG Pilot trencat sense afectar el color de llum DLl Instrucció tècnica complementària de la inspecció tècnica de vehicles relativa als diferents sistemes de fre en els vehicles (ITV-ITC núm. 03)
Article 1
Objecte L'objecte d'aquesta instrucció tècnica és definir els procediments d'inspecció i la qualificació dels defectes observats relatius al sistema de frenada dels vehicles, d'acord amb allò que descriuen els articles 167.10 i 186 del Codi de la circulació.
Article 2
Mètode d'inspecció Amb la finalitat de comprovar l'eficàcia de frenada d'un vehicle, així com el possible desequilibri entre rodes, d'un mateix eix, s'ha d'utilitzar el mitjà d'inspecció mecanitzat, és a dir, un frenòmetre.
Per a la comprovació del circuit hidràulic de fre, així com de tots els seus components s'ha d'utilitzar el mitjà visual.
Article 3
Procediment S'ha de col·locar el vehicle en els rodets del frenòmetre i seguidament s'inicia una pressió constant sobre el pedal de fre i una progressió en la frenada fins que les rodes es bloquegen. Llavors s'han de fer les lectures dels valors de la mesura i s'ha de calcular el tant per cent del desequilibri.
Pel que fa a la resta d'eixos, s'ha de procedir de la mateixa manera, i una vegada es finalitza, s'ha de calcular l'eficàcia de frenada aplicant com a referència el descrit anteriorment.
3.1. Fre de servei o principal És l'òrgan encarregat d'alentir la velocitat del vehicle en major o menor grau mitjançant sistemes pneumàtics, oleohidràulics o mixtos i ha de disposar obligatòriament de doble circuit 3.1.1. Comprovació de l'eficàcia de la frenada S'entén per eficàcia el valor "E" de la fórmula següent:
E = (F/P x 9,81) x 100 E = valor de l'eficàcia en tant per cent F = suma de totes les forces de frenat en newtons (suma de les lectures del frenòmetre de totes les rodes en newtons) P = pes del vehicle en el moment de l'assaig en kg El resultat de l'eficàcia s'ha de donar en tant per cent i és un valor indicatiu de l'estat actual del sistema de fre. En general, valors d'eficàcia superiors al 45% suposen un estat acceptable del sistema de frens en els vehicles tipus turisme.
La mesura d'eficàcia en els frens posteriors no s'ha de fer ja que a causa del limitador de frenada no es pot analitzar el resultat final (únicament per als vehicles de PMA <= 3.500 kg).
3.1.2. Desequilibri S'entén per desequilibri la diferència d'esforços de frenada entre rodes d'un mateix eix; així doncs, la mesura del desequilibri s'ha de comparar per separat en cada un dels eixos, considerant el valor màxim en la roda que marqui més intensitat de frenada.
3.2. Frens de remolc i semiremolc 3.2.1. Comprovació dels frens La primera prova a efectuar és la desconnexió dels frens del remolc respecte al del seu vehicle tractor, amb la finalitat de comprovar-ne el funcionament correcte (bloqueig del remolc o semiremolc).
3.2.2. Comprovació de l'eficàcia i l'equilibratge de la frenada S'han d'introduir les rodes de l'eix davanter i els eixos successius en els rodets del frenòmetre, i amb una progressió de frenada, s'han de tenir en compte les mesures explicitades en el punt 3.1.
3.3. Fre d'estacionament Una vegada col·locat el vehicle en els rodets del frenòmetre, s'ha d'accionar el fre de mà de forma progressiva i lenta (per punts) i comprovar-ne la intensitat.
3.4. Frens auxiliars (fre elèctric) i d'emergència Amb el vehicle parat s'han de fer les comprovacions següents:
3.4.1. Estat dels suports 3.4.2. Cablejat de la instal·lació elèctrica 3.4.3. Control de la comanda d'acció 3.4.4. Sistema de control de funcionament Cal verificar el fre d'emergència en els vehicles en què sigui obligatori aplicant el criteri descrit anteriorment en l'apartat. 3.3.
3.5. Circuits de frens Comprovació visual de tots els elements que componen el sistema de fre.
Verificació de la qualitat del líquid de fre per conductivitat 2. Verificació i control del dipòsit hidràulic (subjecció, estanquitat i nivell) 3. Comprovació de la fixació correcta dels cilindres de fre i del servofrè 4. Verificació i control dels tubs del sistema hidràulic i de les seves derivacions 5. Comprovació del joc del pedal de fre i del recorregut de la comanda del fre de mà 6. Verificació de possibles pèrdues d'aire en les vàlvules, els dipòsits (calderins) i els compressors i control del bon funcionament dels manòmetres existents en el quadre de comandaments 7. Comprovació de l'estanquitat de les canalitzacions d'aire comprimit 8. Verificació de la fixació dels pulmons de fre, i del seu estat exterior.
3.6. Verificació dels òrgans de fre Cal efectuar la verificació i el control dels òrgans del sistema de fre següents:
Ovalitat dels tambors de fre (contrastat amb el moviment de fricció) 2. Gruix dels discs de fre (comprovar el desgast i comparar amb l'exterior del disc) 3. Superfície dels discs de fre.
Aquestes comprovacions s'han de fer per mitjà del frenòmetre, i s'han de completar amb un examen visual.
3.7. Dispositiu d'antiblocatge del fre Els vehicles de la categoria M3 i els de la categoria N3, autoritzats a remolcar vehicles de la categoria O4 matriculats a partir de l'1/01/93, han d'estar equipats amb dispositius antiblocatge.
Els vehicles de les altres categories que incorporin aquests dispositius han de complir les prescripcions d'aquest apartat.
S'entén per dispositiu d'antiblocatge del fre, aquell dispositiu de frenada que regula automàticament el grau de lliscament en el sentit de la rotació de les rodes durant el frenat del vehicle.
El conductor ha de ser advertit de qualsevol anomalia que es produeixi en el sistema, mitjançant un senyal òptic, el qual s'il·lumina en el tauler de comandaments. En alguns vehicles equipats amb aquests dispositius es pot encendre el testimoni d'avaria quan el vehicle estigui damunt dels rodets del frenòmetre. Per corregir-ho, una vegada el vehicle estigui retirat del rodet, es pararà el motor i tot seguit es tornarà a posar en funcionament perquè el testimoni s'apagui. En altres vehicles cal efectuar un recorregut petit per tal que el testimoni s'apagui.
No estan autoritzats els dispositius manuals que desconnectin o modifiquin el sistema antiblocatge, excepte en els vehicles de la categoria G "offroad" (tot terreny) o equipat de sèrie pel fabricant.
Mitjançant una inspecció visual és comprovarà:
L'existència del dispositiu antiblocatge en els vehicles obligats a portar-lo.
L'encesa del senyal òptic d'avís d'anomalia del sistema que indica una anomalia en el sistema.
Reglamentació de referència.
Les directrius 71/320/CEE, 96/96/CE i els reglaments CEPE/ONU 13 i 13H
Article 4
Qualificació dels defectes 4.0. Interpretació DLl: Defecte lleu DG: Defecte greu DMG: Defecte molt greu 4.1. Frens de servei Desequilibri superior al 40% (en un sol eix): DMG Desequilibri superior al 30% i igual o inferior al 40%(en un sol eix): DG Desequilibri = 20% i = al 30% (en un sol eix): DLl Ovalitat en qualsevol eix: DG Absència de bloqueig (eix davanter): DG Absència de bloqueig (eix posterior): DLl Excés de frenada en segon eix en vehicles < 3500 Kg: DG Progressió no gradual del fre: DG Retràs anormal en el funcionament dels frens en qualsevol de les rodes: DG Existència de força de frenat en absència d’acció en la comanda de fre: DG Vehicles de la categoria M amb eficàcia de frenada < al 50%: DG Vehicles de la categoria N (N2 iN3):eficàcia de frenada < al 45%: DG Vehicles de la categoria O (O3 i O4): eficàcia de frenada < al 40%: DG Vehicles de la categoria N1: eficàcia de frenada < al 50%: DG Vehicles de la categoria L: eficàcia de frenada < al 50%: DG Qualsevol categoria valor d’eficàcia de frenada < al 30 %: DMG Vehicle en condicions inadequades per a la realització de l’assaig: DG 4.2. Frens de remolc i semiremolc (s’han d’aplicar els mateixos criteris que en l’apartat anterior pel que fa a l’eficàcia, el desequilibri i l’ovalitat).
Manca de bloqueig en els frens del remolc en efectuar la desconnexió del vehicle tractor: DG 4.3. Fre d'estacionament Eficàcia inferior al 18%: DLl Desequilibri superior al 30%: DLl 4.4. Frens auxiliars (fre elèctric), emergència Suport defectuós: DG Cablejat defectuós: DLl Funcionament incorrecte de la comanda: DG Signes de sobreescalfament del fre elèctric: DLl Mal funcionament dels testimonis del fre elèctric: DLl Esquerdes en les pales de refrigeració del fre elèctric: DLl Desequilibri en el fre d’emergència: DG Manca d’eficàcia en el fre d’emergència: DG 4.5. Circuits de fre Fixació defectuosa del dipòsit del líquid de fre: DG Esquerdes en el dipòsit del líquid de fre: DG Absència de líquid de fre: DMG Nivell de líquid de fre baix: DLl Qualitat del líquid de fre (presència d’aigua > 3%): DG Qualitat del líquid de fre (presència d’aigua > 1% i< 3%): DLl Perforacions en el servofrè: DG Manca d’estanqueïtat en les conduccions hidràuliques: DG Manca d’estanquitat en el compensador de fre: DG Presència d’òxid profund en el calderí: DG Perforació en el calderí: DMG Excés de pressió en el calderí: DMG Mal funcionament de la vàlvula de descàrrega: DMG Pèrdues d’aire en el circuit: DG Pèrdues d’aire en els pulmons de fre: DG Mal funcionament de la vàlvula compensadora: DG Manòmetre deteriorat: DG Mal funcionament del compressor: DG Conductes flexibles de les conduccions hidràuliques en mal estat: DG Testimoni del nivell de líquid de fre encès o funcionament incorrecte: DLl Fixació incorrecta del servofrè: DG Qualsevol element del sistema de fre amb risc de despreniment: DG Temps excessiu per disposar de pressió: DG Pulmons de fre afectats per corrosió i/o amb pèrdua de massa: DMG 4.6. Tambors i discs de fre, pinça i mordassa de fre Ovalitat apreciable del disc i/o tambor: DG Desgast excessiu dels discs i/o tambors de fre: DG Fixació defectuosa de la plaqueta de fre: DG Esquerdats, trencats o insegurs: DMG Impregnats (oli, grassa...): DG Risc de despreniment de qualsevol dels elements: DMG 4.7. Comandaments Pèrdua de pressió en el pedal de fre: DG Recorregut excessiu de la comanda de fre de mà: DLl Fixació deteriorada de la comanda del fre de mà: DG Cables del fre de mà en mal estat: DLl Goma antilliscant del pedal accelerador inexistent: DLl Goma antilliscant del pedal embragatge inexistent: DG Goma antilliscant del pedal de fre inexistent: DG Mal funcionament del recorregut del pedal de fre: DG Gomes antilliscants dels pedals gastades: DLl Retorn del pedal de fre inadequat: DG Comanda de fre d’una motocicleta en mal estat: DG Comanda de fre d’una motocicleta amb risc de despreniment: DMG 4.8. Fre d’inèrcia No funciona: DG 4.9 Dispositiu antiblocatge (ABS) Inexistència del dispositiu quan sigui obligatori: DG Senyal òptic d’avis de mal funcionament del sistema ABS encès: DG Senyal òptic d’avis de mal funcionament del sistema ABS no funciona: DG Instrucció tècnica complementària de la inspecció tècnica de vehicles, relativa als accessoris exteriors dels vehicles automòbils (ITV-ITC núm. 04)
Article 1
Objecte L'objecte d'aquesta instrucció tècnica és definir i regular els procediments de control i els defectes que es poden presentar en la inspecció d'aquests accessoris d'acord amb el previst en el capítol setè i els articles 173, 176, 177, 179, 185.2, 189 i 190 del Codi de la circulació.
Article 2
Definició dels diferents accessoris exteriors a) Pneumàtics b) Miralls exteriors c) Vidres, parabrisa d) Estreps, agafadors e) Eixugaparabrises f) Arestes exteriors g) Para-xocs h) Dispositiu antiencastament
Article 3
Procediment de control 3.1. Pneumàtics S'ha de comprovar que:
La profunditat de la banda de rodatge estigui desgastada de manera uniforme i la profunditat mínima dels canals existents de la banda de rodatge no sigui de menys d'1,6 mm.
L'existència de deformacions, soldadures o forats en els flancs dels pneumàtics.
El dibuix dels pneumàtics sigui igual en un mateix eix.
No siguin reformats (reacondicionats) en els vehicles de la categoria M1 ni en els eixos de direcció de la resta de categories.
La diferència màxima de profunditat admissible del dibuix entre dos pneumàtics d'un mateix eix sigui com a màxim de 5 mm.
No sobresurtin dels parafangs; si passa això cal disposar d'aletes suplementàries i comprovar l'amplada de via.
L'existència dels taps en les vàlvules de càrrega d'aire.
També s'ha de fer un control de l'existència i l'estat de conservació de la roda de recanvi que ha d'estar en conformitat amb el descrit anteriorment.
S'accepten sistemes alternatius únicament quan així està previst pel fabricant i consta en l'homologació del vehicle.
3.2. Miralls exteriors Els miralls retrovisors han de complir tot el previst en l'article 190 del Codi de la circulació. Els miralls retrovisors exteriors han d'oferir una visió retrospectiva mínima a 50 m de distància, sense que les imatges presentin deformacions.
Tots els miralls retrovisors exteriors han d'estar correctament fixats i no poden presentar fissures que modifiquin l'angle de visió ni de distorsió en la projecció d'imatges. Cal comprovar que els retrovisors exteriors siguin d'actuació retràctil i no es poden admetre tots els que estiguin instal·lats de forma fixa, o que el seu mecanisme d'articulació estigui en mal estat.
3.3. Vidres parabrisa Cal comprovar tot el previst en els articles 176 i 177 de la Llei del Codi de la circulació.
Tots el vidres d'un vehicle automòbil han de ser homologats conforme al Reglament núm. 43 de la CEPE/ONU.
Cal comprovar visualment que les juntes elàstiques dels vidres a l'estructura siguin aparentment estanques. També s'ha de comprovar el funcionament correcte dels mecanismes d'obertura dels vidres.
Es consideren defectes greus les estelles i les esquerdes de més d'un (1) cm situades en la zona de visió del conductor. Son reparables sempre que es mantingui la transparència de la imatge i aquesta no sofreixi distorsió com a conseqüència de la reparació. Una vegada efectuada la reparació s'ha de presentar el certificat de reparació corresponent.
S'entén per zona de visió mínima del conductor del parabrisa davanter, la superfície delimitada per una amplada aproximada de 60 cm de longitud i limitada en la seva part més alta per l'extrem superior de l'escombra de l'eixugaparabrises, i en la part baixa per la tangent horitzontal al cantell superior del volant de direcció.
3.4. Estreps i agafadors Són els accessoris que permeten l'accessibilitat física de les persones en els vehicles. Cal verificar l'existència, l'estat i el tipus de fixació. Els estreps no poden sobresortir de la carrosseria. En el supòsit que sobresurtin, han d'estar dotats d'un sistema de replegament.
3.5. Eixugaparabrises S'ha de fer una inspecció visual, amb la finalitat de constatar-ne l'existència, així com el seu estat funcionament. Tot vehicle automòbil el conductor del qual tingui tota la visió per conduir-lo a través d'un parabrisa, ha d'estar proveït obligatòriament d'un equip d'eixugaparabrises.
3.6. Arestes exteriors Són totes les deformacions en la carrosseria d'un vehicle que provoquen un plegament de la xapa dels laterals formant un angle díedre.
S'ha de fer un control visual amb la finalitat de minimitzar el risc d'accidents físics en les persones que transitin al voltant del vehicle.
3.7. Para-xocs Són els dispositius de seguretat situats en la part anterior i posterior d'un vehicle la missió dels quals és amortir i absorbir impactes petits, amb la finalitat de protegir-ne la carrosseria. S'ha de comprovar l'homologació, la subjecció i l'estat de conservació (corrosió, deformació, arestes i fissures).
Tots els para-xocs davanters i posteriors d'un vehicle automòbil han de ser homologats conforme als reglaments núm. 93 i 58 CEPE/ONU. S'ha de comprovar la subjecció i la inexistència d'arestes que puguin provocar danys físics. Són reparables les fissures o esquerdes a l'efecte de restaurar les condicions originals sempre seguint processos autoritzats pel departament competent. Una vegada efectuada la reparació s'ha de presentar el certificat de reparació corresponent.
3.8. Dispositiu antiencastament S'ha de comprovar tot el previst en l'article núm. 185.2 del Codi de la circulació, a més de l'estat i la fixació. El dispositiu antiencastament ha d'estar degudament homologat.
Article 4
Qualificació dels defectes 4.0. Interpretació DLl: Defecte lleu DG: Defecte greu DMG: Defecte molt greu 4.1. Pneumàtics Profunditat del dibuix inferior a 1,6 mm en la banda de rodatge: DG Diferència de profunditat de dibuix en els pneumàtics d’un mateix eix de més de 5 mm: DG Diferents dimensions de pneumàtics en un mateix eix: DG Presència de deformacions, soldadures o forats en els flancs: DG Pneumàtics de diferents dibuixos en un mateix eix: DLl Pneumàtics reformats en un eix de direcció: DG Pneumàtic que sobresurti de la carrosseria: DG Inexistència dels taps de seguretat de les vàlvules de càrrega d’aire: DLl Roda de recanvi en mal estat: DLl Deformacions importants en les llantes: DG Dimensió i/o característiques del pneumàtic no coincideixen amb les incloses en l’homologació de tipus del vehicle o amb les d’equivalència: DG Pneumàtics reformats en un vehicle de la categoria M1; DG Pneumàtics reformats no autoritzats: DG Ampolles i/o deformacions anormals, trencaments o similars: DMG Incompatibilitat del pneumàtic amb la llanda: DG Manca d’una de les femelles de fixació de la roda: DLl Risc de despreniment de la roda: DMG Fixació del suport de la roda de recanvi amb risc de despreniment: DG Absència de roda de recanvi o dispositiu de substitució segons l’homologació: DG Vehicle equipat amb pneumàtics no aptes per via pública: DG Interferència pneumàtic amb alguna part del vehicle: DMG 4.2. Miralls exteriors Absència de retrovisor exterior esquerre: DG Retrovisor trencat amb modificació del camp de visió: DG Fixació incorrecta i/o no retràctil: DG Ubicació no reglamentària DG Retrovisor trencat que no modifica el camp de visió: DLl Deteriorament de la superfície que dificulti la visió de retrovisor: DG Retrovisor instal·lat a una alçada no reglamentària: DG No portar dos miralls retrovisors exteriors en el cas que el vidre posterior disposi d’una làmina adhesiva reglamentària: DG Fixació defectuosa dels retrovisors: DLl Retrovisor no homologat per al lloc d’implantació: DG Retrovisor amb risc de despreniment: DG Absència del retrovisor dret quan sigui obligatori: DG 4.3. Vidres, parabrisa Deformació per transparència del parabrisa: DG Parabrisa estellat > 1cm de diàmetre o longitud en la zona de visió: DG Efectuar una reparació no autoritzada en el parabrisa: DG Trencament de la junta d’estanquitat: DLl No homologats: DG Mal funcionament d’obertura de vidres laterals: DLl Vidre inexistent o trencat: DG Làmina adhesiva no reglamentària: DG Parabrisa reparat amb reducció del camp de visió del conductor: DG Parabris estellat > 1cm de diàmetre o longitud fora de la zona de visió: DLl Dispositius o elements en el parabrisa o les finestres laterals davanteres que impedeixin o redueixin el camp de visió del conductor: DG 4.4. Estreps i agafadors Trencat o mal fixat: DG Estrep que sobresurti (no retràctil): DG Manca: DMG Amb risc de despreniment: DMG Joc excessiu en l’estrep i/o agafador de la motocicleta: DLl 4.5. Eixugaparabrises Inexistència quan sigui obligatori: DG Mal funcionament: DG Elements eixugaparabrises en mal estat: DLl Regulació defectuosa del dispositiu de projecció del líquid netejador: DLl Superfície insuficient d’abast de l’eixugaparabrises: DG Mal funcionament del dispositiu de projecció del líquid netejador: DLl 4.6. Arestes exteriors Qualsevol tipus d’aresta amb possibilitat de produir danys físics a les persones: DG 4.7. Para-xocs Soldadures no autoritzades: DG Absència de terminals: DG Terminals trencats: DG Terminals fisurats: DLI Inexistència o no homologat: DMG Terminals o punteres mal fixats: DLl Fixació defectuosa: DG Paraxocs fissurat, sense afectar l’estructura de l’element: DLl Paraxocs amb fissures que afecten l’estructura de l’element: DG Paraxocs mal fixat: DG Deformacions i escalfaments DG 4.8. Dispositiu antiencastament No homologat: DG Inexistent en vehicles d’ús obligatori: DG Alçada superior a 0,70 m mesurats en la part inferior del dispositiu: DG Fixació defectuosa: DG Arestes perilloses: DG Defectes d’estat: DLl 4.9. Dispositius antiprojecció Inexistència quan sigui obligatori: DG Fixació defectuosa amb risc de despreniment: DG Defectes d’estat que n’impedeixin la funció: DG 4.10. Proteccions laterals segons Reglament núm. 73 CEPE/ONU Inexistència quan sigui obligatori: DG Fixació defectuosa DG Fixació defectuosa amb risc de despreniment: DMG Estat defectuós que impedeixi la seva funció: DG Instrucció tècnica complementària de la inspecció tècnica de vehicles, relativa a la direcció, la suspensió i el xassís dels vehicles automòbils (ITV-ITC núm. 05) Article1 Objecte L'objecte d'aquesta ITC és definir els procediments de control i regular els defectes en aquests elements de seguretat que es poden presentar en la inspecció dels vehicles automòbils.
Article 2
Direcció 2.1. Mètode d'inspecció Amb la finalitat de procedir al control de l'estat de la direcció i dels eixos, o elements equivalents, s'ha de col·locar el vehicle en els fossats. S'ha d'utilitzar, com a element principal de control, el detector de jocs hidràulics amb acció manual, comprovant així el joc i el desgast dels elements que formen la direcció de l'automòbil inclosos els eixos o elements equivalents.
2.2. Caixa de direcció i suports 2.2.1. Comprovació de la caixa de direcció al xassís (fixació i suports) S'ha de moure el volant de dreta a esquerra de manera ràpida i contínua amb la finalitat d'observar que no hi hagi cap moviment en els suports de fixació de la caixa de direcció.
2.2.2. Comprovació del funcionament de la caixa o cremallera de direcció S'ha de comprovar:
Els finals de carrera de la direcció, així com el joc mort de la direcció.
L'estat de la caixa o de la cremallera de direcció (fissures, pèrdues d'oli, estat general de les juntes, etc.).
2.3. Timoneria de direcció S'ha de comprovar:
Que les bieles de direcció no tinguin fissures, deformacions, soldadures o mostrin indicis d'escalfament.
Les ròtules no poden tenir jocs longitudinal o transversal i els protectors (guardapols) han d'estar en bon estat, sense fissures ni trencaments.
Els retorns de direcció no poden tenir jocs de cap tipus i han d'estar correctament fixats.
2.4. Servodirecció S'ha de comprovar:
Que el sistema hidràulic sigui estanc, amb la finalitat de detectar fuites en les conduccions.
El funcionament correcte de la bomba hidràulica i la verificació d'estanquitat.
Amb el motor en funcionament s'ha de comprovar l'eficàcia del sistema de direcció contrastant la duresa d'acció, amb l'augment de la velocitat de gir (rpm) del motor.
2.5. Esmorteïdor de direcció S'han de comprovar les fixacions i els suports, així com l'estanquitat de l'esmorteïdor.
Article 3
La suspensió La comprovació de la suspensió s'ha d'efectuar per mitjà d'un banc de control d'esmorteïdors, així com per mitjans visuals. En el banc de suspensió s'han de verificar l'eficàcia i el desequilibri dels esmorteïdors per comparació.
3.1. Eixos S'han de comprovar tots els elements que formen el sistema i verificar:
Barra estabilitzadora, de torsió (fixació, absorbidors, deformacions, scalfament, corrosió).
Esmorteïdors (eficàcia, desequilibri, estanquitat i fixació).
Passos de rodes (fixació superior esmorteïdor).
Braços de suspensió i absorbidors (fixació, deformació, escalfament i corrosió).
Ròtules de fixació dels braços de suspensió (jocs i guardapols).
Molles de suspensió (verificació d'estat).
Tirants de suspensió (deformacions, escalfaments i absorbidors).
Ballestes (verificació de l'estat de les làmines i fixació del conjunt).
Eix rígid (fixació, joc, deformació, escalfament i corrosió).
3.2. Suspensió pneumàtica En el cas de les suspensions pneumàtiques s'ha de comprovar:
La pressió d'aire en el dipòsit (calderí) principal.
L'estanquitat del circuit de pressió d'aire.
L'estanquitat del elements pneumàtics així com les possibles esquerdes en els cossos pneumàtics.
3.3. Suspensió oleopneumàtica En el cas de la suspensió oleopneumàtica s'ha de comprovar:
El funcionament correcte de la bomba de pressió.
La comanda i la seva acció en les diferents posicions d'alçada de la carrosseria.
L'estanquitat del circuit hidràulic i de tots els seus elements.
Article 4
Xassís i carrosseria Amb la finalitat d'efectuar el control de l'estructura d'un vehicle s'han d'utilitzar mitjans visuals o el mesurador de xassís (per comparació amb les cotes del fabricant del vehicle), i determinar així el grau de desperfecte. S'han de comprovar els punts i/o elements estructurals següents:
Punts d'ancoratge de motor i canvi.
Llargues de xassís anteriors i posteriors (estructura monocasc).
Llargues i travesses de xassís (estructura convencional).
Frontal, baixos de caixa i taloneres (estructura monocasc).
Punts d'ancoratge de la carrosseria (estructura convencional).
En tots els punts descrits anteriorment resta totalment prohibida l'aplicació d'escalfament amb la finalitat de fer la reparació estructural.
S'ha de considerar defecte molt greu tot el que afecti la rigidesa de l'estructura en qualsevol tipus de vehicle.
Article 5
Qualificació dels defectes 5.0. Interpretació DLl: Defecte lleu DG: Defecte greu DMG: Defecte molt greu 5.1. Volant i columna de direcció Fixació defectuosa del volant a la columna: DG Joc en el flector i la junta de cardant: DG Joc excessiu en el volant o en l’eix de direcció: DG Modificació del volant amb un diàmetre <> 15% valor original: DG Deformacions, soldadures o esquerdes en el volant: DG Fissures: DLl Estructura resistent trencada: DG Manillar de motocicleta deformat i/o desenquadrat: DG Manillar de motocicleta trencat: DMG Joc excessiu en la forquilla: DG Accessori no reglamentari: DG 5.2. Caixa de direcció Existència de joc de la fixació al xassís: DG Fixació defectuosa al xassís o parcialment inexistent: DMG Fissures o esquerdes en el xassís en la zona de fixació de la caixa: DMG Desigual nombre de voltes del volant de costat a costat: DG Pèrdues d’oli: DLl Guardapols amb fissures: DLl Joc en la caixa de direcció: DG Guardapols trencat o inexistent: DG Resistència al gir (clavada): DMG Manca de topalls de fi de carrera: DG Joc en la cremallera de direcció: DG Cremallera de direcció mal fixada: DMG 5.3. Timoneria (ròtules i articulacions) Fissures: DG Soldadures, escalfaments: DG Joc en la ròtula: DG Guardapols en mal estat o trencat: DLl Joc en el reenviament de direcció o mal fixat: DG Joc en les bieles de direcció: DG Desalineació de la direcció: DLl 5.4. Servodirecció Manca d’estanquitat en qualsevol dels seus elements: DG No funciona: DG Fixació defectuosa de la bomba o les canalitzacions: DG Corretja sense tensió: DLl Nivell de fluid insuficient: DLl 5.5. Esmorteïdor de direcció Fixació i manca d’estanquitat: DG Inexistent quan correspongui: DG Pèrdues d’oli: DLl Pèrdues d’oli contiínues: DG Absorbidor (“silenbloc)” trencat: DG Absorbidor (“silenbloc)” amb joc: DLI 5.6. Barra estabilitzadora, de torsió Fixació fluixa o defectuosa: DG Amb fissures o trencada: DG Joc en els absorbidors “silenblocs” DLl 5.7. Passos de roda Afectats per corrosió: DMG Fissures: DMG 5.8. Braços de suspensió i absorbidors (“silenblocs”) Absorbidors (“silenblocs”) trencats DG Joc en els absorbidors (“silenblocs”) DLl Corrosió: DLl Braç de suspensió trencat, amb fissures i/o amb deformacions: DMG Braç de suspensió amb arrugues i/o escalfaments: DMG 5.9. Ròtules de suspensió Joc transversal o longitudinal: DG Guardapols en mal estat: DLl Guardapols trencat o inexistent: DG 5.10. Molles de suspensió Fissures o trencaments: DG Mal estat dels ancoratges: DG Molles ineficaces: DG 5.11. Tirants de suspensió Deformacions, escalfaments: DG Mala fixació: DG Absorbidors (“silenblocs”) trencats: DG Joc en els absorbidors (“silenblocs”): DLl Absència d’absorbidors (“silenblocs”): DG 5.12. Ballestes Fixació defectuosa al xassís: DG Brides fluixes o trencades: DG Fulles trencades: DG Joc en els absorbidors (“silenblocs”): DLl Absorbidors (“silenblocs”) trencats: DG Ballesta sense punt: DG Manca de topalls: DLI 5.13. Suspensió pneumàtica Pèrdues d’aire: DG Esquerdes en els cossos pneumàtics: DLl Cossos pneumàtics en mal estat: DG Avaria (detectada a través del testimoni) DG 5.14. Suspensió oleopneumàtica Pèrdues de líquid hidràulic: DG Mal funcionament de la comanda d’accés: DG Avaria (detectada a través del testimoni): DG 5.15. Esmorteïdors Eficàcia inferior al 40% en un mateix eix o global: DG Desequilibri superior al 20% en un mateix eix: DG Manca d’estanquitat: DG Suports trencats o en mal estat: DG Pèrdues d’oli: DLl Pèrdues d’oli contínues: DG Manca d’un o més esmorteïdors: DMG Absorvidors (“silenbloc)” amb joc: DLI 5.16. Xassís i carrosseria Defectes en els ancoratges del motor o canvi de marxes: DG Mal assentament del subxassís de motor: DMG Deformacions en el subxassís o corrosió perforant: DMG Llarguers de xassís amb arrugues o escalfaments: DMG Llarguers de xassís amb fissures estructurals: DMG Llarguers de xassís afectats per corrosió perforant: DMG Travessa de xassís amb fissures: DMG Frontal de carrosseria escalfat amb fissures: DMG Baix de caixa i taloneres afectats per corrosió: DG Punts d’ancoratge de la carrosseria afectats per corrosió perforant: DMG Aplicació d’escalfament en la reparació estructural bàsica en un xassís convencional: DMG Mal funcionament dels elements de tancament de les portes: DG Manca de parafangs o elements de protecció en les rodes: DG Suports o fixacions de la cinquena roda defectuosos: DG Aletes de la carrosseria afectades per corrosió: DG Defectes en els ancoratges del motor o canvi de marxes amb risc de Despreniment: DMG Joc en les fixacions de la cabina: DMG Sistema de fixació de portacontenidors en mal estat i/o inexistent: DG Esglaons d’accés cabina derrapants: DLl Esglaons d’accés cabina inexistents: DG Mecanismes de tancament del capó defectuosos: DG Fixació defectuosa del capó amb risc de despreniment: DG Baix de caixa afectat per corrosió que no afecta l’estructura: DLl Baix de caixa i taloneres afectat per corrosió estructural: DMG Mal funcionament d’obertura i/o tancament del capó: DG Joc als absorbidors del subxassís: DG Joc als absorbidors del motor: DG Joc als absorbidors de la caixa de canvis: DG Travessa de xassís afectada per corrosió perforant: DMG Frontal de la carrosseria deformat i/o amb corrossió perforant: DG 5.17. Dispositiu d’acoblament Joc en cinquena roda (King pin): DG No coincideix amb les dades que figuren en la documentació: DG Defectes d’estat que afectin la seguretat: DG Funcionament defectuós de la instal·lació elèctrica: DG Fixació defectuosa amb risc de despreniment: DMG En remolcs de MMA < 1500 Kg, inexistència del dispositiu secundari: DMG Manipulació dels dispositius d’acoblament: DG 5.18. Eixos rígids Trencat i/o deformat: DMG Fixació inadequada o deformada: DG Fixació inadequada o deformada amb risc de despreniment: DMG Fixació amb joc: DG Fixació amb joc excessiu: DMG Joc excessiu en algun coixinet de roda: DG Instrucció tècnica complementària de la inspecció tècnica de vehicles, relativa al condicionament interior i exterior dels vehicles automòbils (ITV-ITC núm. 06)
Article 1
Objecte L'objecte d'aquesta instrucció tècnica és definir els procediments d'inspecció i la qualificació dels defectes observats relatius al condicionament interior i exterior en els vehicles automòbils, d'acord amb els articles 171, 178.2, 178.3, 180, 187, 189.2, 190, 194, 196 i 197 del Codi de la circulació.
La llegenda TE correspon a vehicles autoritzats per efectuar el transport escolar.
Article 2
Mètode d'inspecció El procediment de control s'ha de fer per mitjans visuals així com mecànics amb el detector de jocs.
Article 3
Condicionament interior S'han de verificar i comprovar:
3.1. Miralls retrovisors Tot el descrit en l' article 190 del Codi de la circulació, i a més el seu estat i fixació.
3.2. Cinturons de seguretat i coixí de seguretat Tot el descrit en la Llei del Codi de la circulació en els articles 72,194,178.2 i 178.3, i en els reglaments CEPE/ONU 14 i 16, a més l'estat de conservació així com els punts d'ancoratge els dispositius de replegament; no obstant això, tots els vehicles que en el moment de la primera matriculació no estan equipats dels cinturons de seguretat per construcció, no estan obligats a instal·lar-los.
Tanmateix, s'han de mantenir els elements de seguretat actius i passius previstos pel fabricant en la seva fabricació.
3.2.1. Dispositiu de retenció per a nens Els vehicles a motor de la categoria M poden estar equipats amb dispositius homologats de retenció per a nens.
3.2.2. Mètode d'inspecció Mitjançant una inspecció visual s'ha de comprovar:
Que en el cas que el vehicle disposi d'un o més dispositius d'aquest tipus han de ser de tipus homologat.
La reglamentació de referència és la Directriu 77/541/CEE i el Reglament núm.
44 CEPE/ONU.
3.3. Avisador acústic Tot el descrit en el Codi de la circulació a l'article 180, i a més el seu bon funcionament.
3.4. Timbres Pel que fa als vehicles tipus autocar, han de tenir uns polsadors situats en zones accessibles amb la finalitat de poder advertir al conductor de les possibles parades que ha d'efectuar el vehicle a petició dels usuaris en els trajectes urbans, mitjançant un avisador acústic (timbre). S'han de verificar el funcionament i la sonoritat.
3.5. Seient del conductor Tot el descrit en el Codi de la circulació als articles 187.3, 189.2, 193 i 194.
3.6. Seients i passadissos Tot el descrit en el Codi de la circulació a l'article 187.
3.7. Cronotaquígraf, comptaquilòmetres, velocímetre i limitador de velocitat.
Tot el descrit en el Codi de la circulació a l'article 178.4.
Els vehicles de les categories M3 amb una massa que excedeixi de 10 tones i en els vehicles de la categoria N3 matriculats a partir del dia 1 de gener de 1988, han de portar instal·lat el dispositiu limitador de velocitat homologat o bé tenir homologada la funció de limitació de velocitat en el mateix vehicle, exceptuant els casos recollits en la reglamentació aplicable.
El limitador de velocitat ha d'estar instal·lat per un taller degudament autoritzat.
Una vegada estigui instal·lat s'ha de col·locar una placa de muntatge visible a l'interior de la cabina, que serà susceptible de ser precintada o bé d'un material autoadhesiu, el qual en cas de voler ser retirat s'autodestrueixi.
En el cas de vehicles homologats d'acord amb la directriu 92/24/CEE, el limitador ha de ser instal·lat pel mateix fabricant del vehicle i la placa de muntatge ha de ser substituïda per un certificat emès pel fabricant del vehicle.
3.7.1. Mètode d'inspecció Mitjançant una inspecció visual s'ha de comprovar:
L'existència i l'homologació del limitador de velocitat.
L'existència de la placa de muntatge i/o certificat del fabricant.
Les dades de la placa de muntatge.
L'estat dels precintes.
Article 4
Condicionament exterior S'ha de verificar i comprovar:
4.1. Dipòsit de combustible i conduccions Tots els dipòsits de combustible han d'estar degudament homologats i no es poden admetre deformacions, fissures i reparacions efectuades mitjançant soldadures.
4.2. Tub d'escapament Tot el descrit en el Codi de la circulació en els articles 171, 189.2 i 196 i a més l'estat de les fixacions i els conductes.
4.3. Transmissió Una vegada el vehicle estigui disposat en el fossar, s'ha de constatar per mitjans visuals l'estat de les juntes homocinètiques, els flectors de direcció, les creuetes i els jocs dels coixinets.
4.4. Pèrdues d'oli i carburant L'estanquitat de tots els elements del motor, així com del dipòsit de carburant i dels seus conductes.
4.5. Dispositiu d'antigel i d'antientelament Si el vehicle disposa d'un parabrisa anterior o posterior de dimensions i formes tals que el conductor, des del seu lloc de conducció, no pugui veure la via cap endavant o cap enrere per cap altre lloc que no sigui el parabrisa anterior o el posterior, el vehicle ha disposar d'un dispositiu que eviti la formació de gel i de condensacions als vidres parabrisa anterior i posterior.
4.5.1. Mètode d'inspecció Mitjançant una inspecció visual s'ha de comprovar:
Que el vehicle disposi de la funció antigel i antientelament.
Que en fer operativa la funció, surti aire calent a través de les toveres que condueixen directament a la part inferior del parabrisa.
4.5.2. La reglamentació de referència és:
La Directriu 78/317/CEE 4.6. Antirobatori i alarma Els vehicles de les categories M, N i O han d'estar equipats d'un dispositiu contra la utilització no autoritzada, el qual ha de permetre posar fora de servei o bloquejar un òrgan essencial del vehicle, a partir del moment en què el vehicle estigui estacionat. Poden també estar equipats d'un sistema d'alarma independent o no del dispositiu anteriorment esmentat; en qualsevol cas ha d'acomplir amb la reglamentació vigent.
4.6.1. Mètode d'inspecció Mitjançant una inspecció visual s'ha de comprovar:
Que el vehicle disposa de dispositiu antirobatori.
Que entra en acció en estacionar el vehicle.
La reglamentació de referència és:
La Directriu 74/61/CEE Els reglaments núm. 18 CEPE/ONU per als dispositius antirobatori i el 97 CEPE/ONU per als sistemes d'alarma.
4.7. Estat general del motor S'ha de disposar el vehicle en el fossat i mitjançant una inspecció visual s'ha de comprovar:
L'estat general del motor, fent atenció especial a les pèrdues d'oli Els suports del motor, comprovant l'oxidació, la corrosió i les fissures El cablejat del circuit d'encesa, si presenta característiques antiparasitàries Instal·lació elèctrica, estat general Bateria, fixació general al xassís, fissures amb pèrdua d'electròlit.
Article 5
Qualificació dels defectes 5.0. Interpretació DLl: Defecte lleu DG: Defecte greu DMG: Defecte molt greu 5.1. Mirall retrovisor Mirall trencat (quan afecta el camp de visió): DG Mirall inexistent (quan sigui obligatori): DG Mirall mal fixat: DLl Mirall trencat (quan no afecta el camp de visió): DLl 5.2. Cinturons de seguretat i coixí de seguretat Inexistents quan siguin obligatoris: DG No homologats: DG Mal fixats: DG Banda del cinturó deteriorada: DG Mal funcionament del sistema de bloqueig: DG No restaurar l’airbag previst en l’homologació del vehicle: DG Cinturons de seguretat de tipus diferent als reglamentaris: DG Nombre de punts d’ancoratges no reglamentaris: DG Defectes d’estat dels ancoratges: DG Pretensor de seguretat inoperant: DG Senyal òptic d’avís de mal funcionament del coixí de seguretat encès: D.G Senyal òptic d’avís de mal funcionament del coixí de seguretat no funciona: DG 5.3. Avisador acústic (clàxon) Multitonal: DG No homologats: DG No funciona: DG Sonoritat insuficient (baixa intensitat): DG Inexistència: DG 5.4. Timbres Inaccessibles: DLl No funcionen: DLL Inexistents quan siguin obligatoris: DG 5.5. Neteja i conservació Conservació interior: DLl Conservació exterior: DLl Condicions inadequades per a la comprovació dels baixos: DG Condicions inadequades per a la comprovació interior: DG 5.6. Seient conductor Defectuós: DG Mal fixat: DG Trencat (respatller): DG Tapisseria trencada: DLl Manca de protecció del seient conductor respecte als passatgers (T. E.): DG Pantalla de protecció mal fixada o deteriorada que pugui ocasionar lesions als passatgers (TE ): DG 5.7. Seients i passadissos No disposar de l’amplada mínima del passadís: DG Instal·lar seients en els passadissos: DG No disposar de l’espai mínim entre seients: DG Seients mal fixats: DG Seients amb el respatller trencat: DG Seients amb la tapisseria trencada: DLl Seients fixos que impedeixen l’accés a les sortides: DG Els esglaons, els passadissos o els accessos no disposen de recobriment antilliscant o estan inoperants a causa del deteriorament: DG Defectes en les barres de subjecció que n’impedeixin la funció: DG Arestes que puguin ocasionar lesions als passatgers: DG Elements que es puguin desprendre i ocasionar lesions: DG 5.8. Cronotaquígraf, comptaquilòmetres, velocímetre i limitador de velocitat Inspecció periòdica cronotaquígraf caducada: DG Precinte cronotaquígraf trencat: DG Comptaquilòmetres no funciona: DLl Velocímetre no funciona: DG Velocímetre i comptaquilòmetres inexistent: DG Inexistent quan sigui obligatori o no homologat: DG Placa de muntatge inexistent: DG Dades del contingut de la placa de muntatge incorrectes: DG Precintes col·locats per un taller no autoritzat: DG No coincideix la placa d’identificació amb l’instal·lador de l’aparell: DG No coincideixen les dades de la placa amb les dels precintes: DG Velocímetre amb unitats no admissibles: DG Lectura il·legible: DG Lectura no es correspon amb l’anterior: DG Inspecció periòdica limitador caducada: DG 5.9. Eines, recanvis, triangle de perill, falca i joc de bombetes de recanvi, etc.
Absència de qualsevol d’aquests elements: DLl 5.10. Dipòsit de combustible Fuita de carburant: DG Soldadures: DG Deformacions: DG No homologat: DG Fixació defectuosa: DG Dipòsit amb signes de reparació: DG Defectes d’estat del dipòsit o de les conduccions de combustible: DG Defectes de fixació de les conduccions: DG Defectes de fixació amb risc de despreniment del dipòsit o de les conduccions: DMG Absència del tap de combustible: DG Tap del dipòsit del combustible amb tancament defectuós: DG 5.11. Tub d’escapament Nivell de soroll excessiu: DG Línia d’escapament amb petites fuites: DLl Silenciós trencat: DG Catalitzador deteriorat: DG Mal fixat: DLl Defectes de fixació del tub d’escapament: DLl Fixació defectuosa amb risc de despreniment: DG Modificació o substitució del sistema d’escapament no autoritzat: DG Tipus no homologat per al vehicle: DG Tipus no homologat per ús en via pública: DG 5.12. Transmissió Juntes homocinètiques trencades o amb fissures: DLl Flectors de transmissió trencats o amb fissures: DLl Joc excessiu en les creuetes: DG Joc excessiu coixinet: DG Defectes en els ancoratges de la transmissió al xassís: DLl Defectes en els ancoratges de la transmissió al xassís amb risc de despreniment: DG 5.14. Pèrdues d’oli i carburant Pèrdues de carburant: DG Pèrdues d’oli motor: DLl Pèrdues d’oli de la caixa de canvis: DLl Pèrdues d’oli del diferencial: DLl Pèrdues d’oli continu: DG 5.15. Dispositius de retenció per a nens El dispositiu de retenció per a nens no porta marca d’homologació: DG 5.16. Dispositiu antigel i antientelament El vehicle no disposa del dispositiu antigel i antientelament: DLl No surt aire per les toveres: DLl 5.17. Antirobatori i alarma El vehicle no disposa de dispositiu antirobatori quan és preceptiu: DG El dispositiu antirobatori no acompleix la seva funció: DG Bloqueig no intencionat del volant de direcció: DMG 5.18. Estat general del motor Defectes en la instal·lació elèctrica: DLl Defectes en la instal·lació elèctrica amb risc de curtcircuit: DG Fuites d’electròlit en la bateria: DG Fixació de la bateria defectuosa DG Instrucció tècnica complementària relativa a les plaques de matriculació i documentació obligatòria dels vehicles (ITV-ITC núm. 07)
Article 1
Objecte L'objecte d'aquesta instrucció tècnica és definir la documentació obligatòria en els vehicles, així com les plaques de matriculació que s'han d'utilitzar.
Article 2
Mètode d'inspecció Per a la verificació i el control d'aquesta instrucció tècnica s'han d'utilitzar mitjans tècnics visuals.
Article 3
Procediment 3.1. Documentació S'ha de fer la comprovació de les dades que figuren en el certificat de matriculació (carta groga) i la seva correspondència amb les característiques del vehicle, així com els terminis de validesa, si escau.
3.2. Assegurança S'ha de comprovar que el vehicle disposa de la assegurança en vigència corresponent segons article 138 del Codi de la circulació. Aquesta verificació s'ha de realitzar a la recepció, abans de pagar la inspecció.
3.3. Plaques de matrícula S'ha de comprovar l'estat i la fixació de les plaques de matricula, així com el distintiu de nacionalitat corresponent.
3..4. Plaques de matriculació Les plaques de matriculació que s'instal·lin en el vehicles han de correspondre amb els tipus definits en la Llei del Codi de la circulació.
Article 4
Número de xassís El número de xassís en un vehicle és el que defineix el seu ordre de fabricació, la marca del fabricant i el model del vehicle.
Article 5
Assegurança Tot vehicle matriculat a Andorra ha de portar el justificant de l'assegurança i/o el rebut on consti la vigència. Es considera vàlida la carta verda en vigor. El període de la vigència mínima ha de ser d'un any. Excepcionalment, la vigència de la pòlissa d'assegurança dels vehicles amb matrícula turística pot tenir la mateixa vigència que la de la matrícula. L'assegurança ha d'estar contractada en una empresa asseguradora degudament autoritzada al Principat d'Andorra.
Article 6
Qualificació dels defectes 6.0. Interpretació DLl: Defecte lleu DG: Defecte greu DMG: Defecte molt greu 6.1. Plaques de matriculació i distintius Absència d'una de les plaques de matrícula: DG Modificar un número de matrícula: DMG Col·locar ornaments en la placa de matrícula: DG Número de matrícula poc visible: DLl Fixació de les plaques de matriculació defectuosa: DLl Portar un tipus de placa no autoritzat: DMG Placa de matriculació deteriorada: DLl Portar dues plaques de matriculació de models diferents: DLl Fixació de les plaques de matriculació amb risc de despreniment: DG Emplaçament no reglamentari: DG Nombre de plaques de matriculació no reglamentari: DG Absència del distintiu identificatiu del país “AND”: DG Distintiu no reglamentari per al tipus de vehicle: DG Distintiu deteriorat: DLl 6.2. Número de xassís Número de xassís deteriorat i il·legible: DG Número de xassís inexistent: DMG Modificar un número de xassís sense autorització: DMG Regravar un número de xassís sense autorització: DMG Número de xassís no correspon al vehicle: DMG Número de xassís presumptament manipulat: DMG Número de xassís presenta dificultat de lectura: DLl 6.3. Documentació No presentar el rebut de la validesa de l’assegurança: DG Assegurança caducada: DG Assegurança estrangera: DG No actualitzar les dades de la carta groga: DG Carta groga deteriorada: DLl Manipular les dades de la carta groga: DMG No presentar el certificat de matriculació (carta groga) DG Carta groga caducada: DG Presentar fotocòpia no compulsada de la carta groga: DG No presentar el certificat ATP quan sigui obligatori: DG No presentar el certificat ADR quan sigui obligatori: DG No presentar el certificat del taller, el dictamen tècnic o el projecte de reforma d’importància quan sigui obligatori: DG No presentar el certificat de la revisió especial: DMG Absència d’autorització per a la reparació del vehicle: DG No presentar certificat de canvi de comptaquilòmetres: DG No presentar certificat de reparació de parabrises: DG Número de xifres del número de xassís no correspon amb carta groga (actualitzar propera inspecció): DLL Rebut d’assegurança amb termini inferior al previst en l’art.138 de la Llei del Codi de la circulació: DG Instrucció tècnica complementària de la inspecció tècnica de vehicles relativa a les condicions tècniques que han de complir els vehicles destinats al transport públic o privat de passatgers i al transport escolar (ITV-ITC núm. 08) Article1 Objecte L'objecte d'aquesta instrucció tècnica complementària és definir els procediments d'inspecció i la qualificació dels defectes observats, relatius a les condicions tècniques que han de complir els vehicles de tipus autobús M2 i M3 destinats al transport públic de passatgers.
Article 2
Reglamentació de referència La Llei del Codi de la circulació en els articles 85, 103h), 166.3e), 171, 174, 178.2, 178.4, 183, 187 i 188, així com el previst en el Reglament del transport escolar (TE), aprovat el 21 de maig de 2003 pel Govern, i a les directrius europees i reglaments CEPE/ONU següents:
Directriu 95/28CE (materials per la prevenció d'incendis) Directriu 92/22/CE (vidres) Directriu 71/320/CEE (estabilitzador de velocitat) Directriu 74/408/CEE (seients) Directriu 76/115/CEE (ancoratges dels cinturons de seguretat) Directriu 74/160/CEE (assaigs d'impactes) Reglament núm. 13 CEPE/ONU (estabilitzador de velocitat) Reglament núm. 52 CEPE/ONU ( fins a 23 places inclòs el conductor) Reglament núm. 36 CEPE/ONU (més de 23 places) Reglament núm. 66 CEPE/ONU (més de 23 places inclòs el conductor, vehicles de classe II i III) Reglament núm. 107 CEPE/ONU (vehicles de dos pisos)
Article 3
Revisió especial Vistes les greus conseqüències que comporta un accident en un vehicle de transport col·lectiu i amb la finalitat de minimitzar el risc d'accidents al màxim, originats per avaries en els elements i els conjunts mecànics de seguretat, difícilment apreciables en les revisions periòdiques obligatòries efectuades pel servei competent; atès que aquestes revisions s'efectuen a bona vista i sense desmuntar cap element i/o conjunt d'elements de seguretat, s'ha d'efectuar en tots els vehicles del tipus autobús una revisió especial, en els tallers de reparació de vehicles industrials degudament autoritzats a Andorra.
La inspecció especial consisteix en la comprovació visual i amb els mitjans disponibles dels elements principals de seguretat del vehicle com són: la direcció, els frens, la suspensió, la transmissió i l'estat general de l'estructura, i avaluar l'estat de conservació i desgast d'aquests elements.
Una vegada efectuada la revisió corresponent, el taller de reparacions ha d'emetre la certificació corresponent de l'estat dels diversos elements o conjunts comprovats en el vehicle objecte de la inspecció especial.
L'antiguitat del vehicle es comptabilitza a partir de la data de construcció del xassís.
La revisió especial s'efectua en els autobusos de més de 10 anys i té una validesa de 5 anys. A partir dels 20 anys, la revisió especial s'ha de fer cada 2 anys.
Tots els vehicles del tipus autobús que es pretenen matricular, d'acord amb l'article 141 de la Llei del Codi de la circulació, són objecte de la revisió especial en les condicions que estableix aquesta instrucció tècnica complementària, independentment de l'antiguitat.
En el document annex núm. 1 es defineix el model de certificat de la revisió especial.
Article 4
Revisió periòdica per part del servei competent El procediment de revisió s'efectua amb mitjans mecànics i visuals, segons escaigui.
S'ha de verificar i controlar els elements i/o equips següents:
Certificació de la revisió especial 2. Enllumenat interior 3. Sortides dels tubs d'escapament 4. Faldons de protecció 5. Cinturons de seguretat 6. Accessoris, eines i peces de recanvi 7. Limitadors de velocitat 8. Dipòsit de combustible 9. Frenada 10. Xàssis i carrosseria 11. Condicions tècniques 12. Condicions tècniques destinats al transport escolar (TE) 13. Equipaments específics per les condicions climàtiques hivernals 14. Antiguitat dels vehicles que realitzen el transport escolar 15. El descrit en les instruccions tècniques complementàries núm. 1,2,3,4,5,6,7 i 9 que sigui d'aplicació per aquest tipús de vehicle.
4.1 Enllumenat interior S'ha de verificar i controlar el bon funcionament dels elements que formen part del enllumenat interior, i comprovar que no enlluerni la resta dels usuaris de la via pública.
4.2. Sortides dels tubs d'escapament No poden existir sortides dels tubs d'escapament a la proximitat de les portes dels vehicles tipus autobús, tantmateix cal comprovar que els fums produïts pels motors del vehicle o pels diferents sistemes de calefacció no penetrin a l'interior de l'habitacle sota cap concepte.
4.3. Faldons de protecció És obligatori l'ús de faldons de protecció en tots els vehicles de més de 3500 Kg. de PMA, amb la finalitat d'evitar esquitxos sobre els dispositius d'enllumenat i les plaques de matricula.
4.4. Limitadors de velocitat Tots els vehicles destinats al transport de passatgers de més de 9 places inclosa la del conductor i més de 10.000 Kg. de PMA, els quals han estat matriculats a partir del dia 1 de gener de 1988, són obligats a dur en bon estat de funcionament els limitadors de velocitat corresponents, segons les directius 92/6 i 92/24 de la Comunitat Econòmica Europea.
4.5. Accessoris, eines i peces de recanvi Els accessoris, les eines i les peces de recanvi mínims que han de portar els vehicles de tipus autobús són els següents:
Un joc de bombetes dels llums davanters i posteriors en bon estat.
Una roda de recanvi en bon estat, amb les eines necessàries per canviar-la (si el vehicle porta rodes de diferents tipus, ha de portar una de recanvi per a cada tipus utilitzat).
Dos triangles de senyalització de perill.
Un extintor en bon estat, situat en lloc visible i a la proximitat del conductor, amb les instruccions d'ús corresponents.
Una falca adequada al vehicle.
Un llum portàtil amb cable de connexió a la bateria.
Un dispositiu cronotaquígraf.
Cadenes antilliscants en períodes hivernals, els vehicles que es destinin al trasnport escolar, han de portar obligatòriament pnemàtics de contacte en el període comprés entre l'u de novembre i l'u de maig, a més han de disposar de les cadenes antilliscament corresponents durant el període del curs escolar, per garantir la seguratat màxima del servei.
Els vehicles que es destinin al transport escolar, han de portar la senyalització de transport escolar corresponent, definida en la llei del codi de la circulació a l'article 188.9, a la part del davant i del darrera del vehicle.
Els vehicles destinats al transport escolar dels infants d'educació maternal, han de dur baranes laterals en els seients del costat del passadís.
Tots els vehicles tipus autobús han de disposar d'una caixa de primers auxilis, homologada pel departament competent, situada en un lloc visible i de fàcil accés i com a mínim ha de contenir:
Un recipient rígid i estanc (Aproximadament de 30x20 cm.) Líquid desinfectant Esparadrap de tela Compreses linitul (Per a cremades) Compreses estèrils Una caixa de tiretes Unes tisores Unes pinces Dos parells de guants de làtex Una manta isotèrmica El servei competent efectua anualment una revisió del contingut dels elements de la caixa de primers auxilis, col.locant a continuació el segell corresponent, on ha de figurar la data de validessa de la revisió.
Tots els vehicles destinats a qualsevol tipus de transport de passatgers, han de complir el previst en l'article 187 de la Llei del Codi de la circulació.
Els vehicle que a més del descrit en l'apartat anterior, efectuen transport d'escolars, han de complir el previst a l'article 188 de la Llei del Codi de la Circulació.
Tots els vehicles destinats al transport d'escolars han de complir el previst en els articles 29 i 30a) del Reglament Regulardor del Transport escolar.
Article 5
Qualificació dels defectes 5.0. Interpretació DLl: Defecte lleu DG: Defecte greu DMG: Defecte molt greu 5.1 Revisió especial No superar la revisió especial DMG Certificat de revisió especial caducat DG 5.2 Enllumenat interior L’enllumenat interior no funciona DG Qualsevol defecte dels pilots de l’enllumenat interior DG Enlluernament provocat per l’enllumenat interior DG Funcionament parcial del enllumenat interior DLl 5.3. Emissió de fums i estat del tub d’escapament Sortides del tub d’escapament situades davant de les portes de sortida: DG Penetració dels fums de l’escapament del motor i altres dins l’habitacle: DMG Penetració dels fums de la calefacció dins l’habitacle: DMG 5.4. Limitador de velocitat i cronotaquígraf Absència del limitador de velocitat quan sigui obligatori: DG Absència del precintes en el limitador de velocitat DG Cronotaquígraf fora de servei DG Absència de precintes en el dispositiu cronotaquígraf DG 5.5. Pneumàtics i equipaments Absència de cadenes antiliscants en els períodes de curs escolar: DG Absència de pneumàtics de contacte en períodes obligatoris: DG No portar els faldons de protecció quan sigui obligatori: DG 5.6. Condicionament interior No portar la caixa de primers auxilis: DG Distintiu de la revisió de la caixa de primers auxilis caducat: DLl Caixa de primers auxilis no autoritzada: DG Dipòsit de combustible situat a l'interior del vehicle: DMG Absència de desconnectador dels circuits elèctrics dels acumuladors d’energia elèctrica situat al panell de comandament del vehicle: DMG Acumuladors elèctrics situats dins l’habitacle del vehicle: DMG Mal funcionament del dispositiu alentidor: DMG Mal funcionament o absència de calefacció: DG Modificar les característiques funcionals d’habitabilitat del vehicle sense l’autorització del departament competent: DG Seients mal fixats: DG Seients amb la tapisseria trencada: DLl Absència de senyalització de les sortides: DG Senyalització de les sortides en un altre idioma que l’oficial: DLL Absència dels martells de seguretat per a l’obertura de les sortides d’emergència (un martell per cadascuna de les sortides): DG No complir les distàncies mínimes de separació entre seients: DG No complir les distàncies mínimes en els passadissos: DG Absència d’extintor: DG Control periòdic de l'extintor caducat: DG Absència dels timbres per avisar el conductor: DLl No funciona el timbre avisador: DLl Absència de les proteccions dels seients situats davant dels pous de les escales de sortida: DG Les proteccions situades davant dels pous de les escales de sortida no compleixen les característiques i dimensions mínimes: DG El nombre de places és superior al que figura en la documentació: DG Fixació defectuosa del seient amb risc de despreniment: DMG Elements del seients deteriorats que puguin produir lesions: DG El carburant cau damunt del dispositiu format per el tub d’escapament: DMG Dipòsit de carburant amb símptomes de corrosió important: DG Materials no ignífugs a menys de 10 cm del sistema d’escapament: DG Funcionament defectuós del sistema d’obertura d’emergència: DG Portes amb accionament assistit que no reaccionen a l’obertura quan trobin una resistència igual o superior a 150 N: DG Finestra de socors amb xarneres no operatives a l’obertura: DG Sortides zenitals no operatives a l’obertura: DG Absència d’alguns dels accessoris, eines o peces de recanvi DLI 5.7. Condicionaments especials per als vehicles de transport escolar "TE " Absència en els vehicles "TE " de les portes de tancament automàtic: DG En els vehicles de "TE " no portar els testimonis d’obertura i de tancament de les portes al tauler de comandament: DG Absència dels rètols de transport escolar en els vehicles quan sigui obligatori: DG Absència de la connexió automàtica dels quatre intermitents, simultàniament amb l’obertura de les portes de sortida, en els vehicles autoritzats a efectuar "TE ": DG Efectuar "TE" sense tenir la documentació segellada, malgrat que el vehicle sigui apte per a aquest tipus de servei: DLl Efectuar serveis de "TE " amb un vehicle que no compleix el descrit en la ITC-ITV núm. 8: DG Absència o estat defectuós de les baranes laterals en els seients dels vehicles de “TE ” per a infants d’educació de fins a 6 anys (maternal): DG
Annex núm. I
Descarrega el document Instrucció tècnica complementària de la inspecció tècnica de vehicles relativa a les emissions dels gasos contaminants produïts pels vehicles automòbils (ITV- ITC núm. 09).
Article 1
Objecte L'objecte d'aquesta instrucció és definir i regular els procediments de mesura i els valors límit que cal tenir en compte en les inspeccions relatives a les emissions de gasos contaminants, d'acord amb el que preveuen els articles 168, 197 i 198 del capítol setè de la Llei del codi de la circulació, així com la qualificació dels defectes que en puguin resultar.
Article 2
Vehicles amb motor d'explosió 2.1. Especificacions generals i àmbit d'aplicació Sense perjudici del que preveu l'article 198 de la Llei esmentada, s'ha de mesurar el contingut de monòxid de carboni (CO) en els gasos d'escapament que produeixen els motors d'explosió de quatre temps, estiguin o no regulats per un sistema avançat de control d'emissions amb catalitzador.
Estan sotmesos a la prova els vehicles matriculats a partir de l'1 de gener de 1967. La verificació de la sonda lambda (?) s'ha de fer en els vehicles matriculats a partir del 31 de desembre de 1992 i els anteriors equipats amb catalitzador. Resten exclosos de la prova els vehicles de 2 o 3 rodes amb una MMA inferior a 400 kg i/o una velocitat màxima per construcció inferior a 50 km/h, així com els vehicles amb matrícula especial.
2.2. Mètode d'inspecció 2.2.1. Condicions del vehicle L'assaig corresponent a la mesura de gasos d'escapament produïts pels motors d'encesa per guspira i de quatre temps s'ha de fer amb combustible comercial.
Es realitza una inspecció visual del sistema d'escapament a fi de determinar-ne l'estanquitat, l'estat i la totalitat del sistema.
En cas que el vehicle disposi de més d'una sortida d'escapament, l'assaig s'efectua únicament a partir d'una de les sortides.
En els vehicles equipats amb caixa de canvis d'acció manual, l'assaig s'efectua amb la palanca de canvis en la posició de punt mort, i en els vehicles amb sistema automàtic es fa amb el selector en posició "P" o"N".
2.2.2. Condicions de l'assaig Per fer la prova, el motor ha d'estar a la temperatura normal de funcionament i complir les prescripcions específiques del fabricant del vehicle.
En començar la prova s'ha de mantenir el motor en un règim comprès entre 2.500 i 3.000 rpm durant un termini de temps no inferior a 1 minut, per aconseguir la temperatura òptima del catalitzador.
2.2.3. Procediment de l'assaig La sonda de l'analitzador de gasos s'ha d'introduir tant com sigui possible dintre del tub d'escapament, ja sigui la mateixa sonda o amb l'adaptació d'un tub col·lector acoblat a la mateixa sonda.
Es determina l'eficàcia del dispositiu de control de les emissions mesurant el valor ? i el contingut de monòxid de carboni (CO) en els gasos d'escapament produïts pel funcionament del motor del vehicle objecte de l'assaig.
La mesura del contingut de CO en els gasos d'escapament es realitza mitjançant el mètode del ralentí i del ralentí accelerat, i la mesura del valor ?
s'efectua mitjançant el mètode de ralentí accelerat.
2.2.4. Assaig amb el motor al ralentí La caixa de canvis, en cas de ser de tipus automàtic, ha d'estar en la posició "P" o "N", i en el cas de caixa de canvis de tipus manual, en la posició de punt mort amb el motor embragat girant en règim de ralentí; aquesta posició s'ha de mantenir fins a l'estabilització del valor de mesura. S'ha d'anotar el valor de CO.
En vehicles equipats amb sistemes per diagnosticar les emissions de gasos d'escapament, l'assaig s'ha de fer d'acord amb el que disposa la Directriu 98/69/CE; alternativament a l'assaig descrit amb anterioritat, es pot comprovar el nivell d'emissions a través de la lectura adequada del mecanisme DAB i del control simultani del funcionament adequat d'aquest sistema.
2.2.5. Assaig amb el motor al ralentí accelerat La palanca manual de la caixa de canvis, en cas de ser de tipus automàtic, ha d'estar en la posició "P" o "N", i en el cas de caixa de canvis manual, en la posició de punt mort amb el motor embragat i accelerat a un règim de 2.000 rpm durant un termini de temps no inferior a 30 segons; tot seguit s'efectua l'assaig, mantenint el règim fins que el valor de la mesura quedi estabilitzat.
S'anota el valor de CO i el valor λ.
2.3. Valors límit El contingut màxim autoritzat de CO en els gasos d'escapament ha de ser el declarat pel fabricant del vehicle. En el cas de no disposar d'aquesta dada el valor màxim no pot superar els valors límit establerts en la taula núm. 9.1.
2.4. Qualificació dels defectes 2.4.1. Interpretació DLl: Defecte lleu.
DG: Defecte greu.
DMG: Defecte molt greu.
2.4.2. Qualificació Qualsevol condició del vehicle inadequada per a l’assaig: DG Emissions amb concentracions de CO superiors a les tolerades(1): DLl Emissions amb concentracions de CO superiors a les autoritzades(2): DG Valor λ fora dels intervals pe rmesos: DG El vehicle presenta emissions amb valor lambda superiors als valors tolerats(3): DLl El vehicle presenta emissions amb valor lambda superiors als valors màxims autoritzats(4): DG Tipus de vehicles Data de matriculació % CO al ralentí Lambda (λ) > 2.000 rpm Defecte Sense catalitzador 1/01/1967 fins a l’1/10/1986 >4,5% fins 5,5%(1) ** DLl Sense catalitzador 1/01/1967 fins a l’1/10/1986 >5,5%(2) ** DG Sense catalitzador Posteriors a l’1/10/1986 >3,5% fins 4,5%(1) ** DLl Sense catalitzador Posteriors a l’1/10/1986 >4,5%(2) ** DG M1 amb catalitzador > 2,5 t de MMA, excepte tot terreny A partir del 31/12/1992 i anteriors amb catalitzador >1% fins 1,5%(1) < 0,97 fins 0,94 o >1.03 fins 1,06 (3) DLl M1 amb catalitzador > 2,5 t de MMA, tot terreny i N1 A partir de l’1/10/1994 i anteriors amb catalitzador >1,5%(2) < 0,94 o >1.06 (4) DG Taula núm. 9.1.
2.5. Normativa de referència La normativa internacional de referència és:
Directriu 96/96/CE Directriu 70/220/CE Directriu 97/24/CE Reglament CEPE/ONU 40 R Reglament CEPE/ONU 47 R Norma UNE 82501
Article 3
Vehicles amb motor de combustió (d'encesa per compressió) 3.1. Especificacions generals i àmbit d'aplicació Sense perjudici de l'article 198 de la Llei del Codi de la circulació, s'ha de mesurar el nivell de partícules no cremades en tots els vehicles equipats amb motor d'encesa per combustió matriculats a partir de l'1 de gener de 1980. Els vehicles matriculats amb anterioritat a aquesta data resten exempts d'efectuar la prova.
Els vehicles de dos, tres rodes i quadricicles equipats amb motor de combustió fabricats amb anterioritat a l'1 de gener de 1995 estan exempts de realitzar la prova.
3.2. Mètode d'inspecció 3.2.1. Condicions del vehicle L'assaig corresponent a la mesura del nivell del coeficient d'absorció dels gasos d'escapament produïts pels motors d'encesa per combustió s'ha de fer amb combustible comercial.
S'ha de realitzar una inspecció visual del sistema d'escapament a fi de determinar-ne l'estanquitat, l'estat i la totalitat.
En cas que el vehicle disposi de més d'una sortida d'escapament, l'assaig s'efectua únicament a partir d'una de les sortides.
S'ha de comprovar, amb els mitjans que es creguin oportuns, que la temperatura de l'oli del motor no sigui inferior a 80ºC o a la temperatura normal de funcionament, si aquesta és més baixa, com també que les condicions mecàniques del motor siguin les adequades. Tots els components i/o equips que consumeixin energia estaran desactivats. Igualment s'ha de comprovar el nivell d'oli del motor.
A l'inici de l'assaig, cal efectuar un purgament del tub d'escapament mitjançant tres cicles d'acceleració en buit, per observar possibles sorolls estranys i comprovar el règim de tall de la bomba o del sistema d'injecció. Aquest tall s'ha de produir dintre dels límits establerts pel fabricant i en cap cas no pot ser inferior al règim de potència màxima, ni pot superar-lo de més d'un 20% en vehicles lleugers i d'un 15% en els pesants no sigui anormalment baixa o sobrepassi el valor límit de la zona de perill indicada en el comptador de rpm del motor del vehicle o en els valors màxims establerts pel fabricant del vehicle.
Si es detecten anomalies, sorolls estranys, que la desconnexió de la bomba no es produeix o que el tall està fora dels límits establerts, o que no es compleixen alguns dels punts anteriors, s'ha d'aturar la prova i rebutjar el vehicle per no complir les condicions mínimes per a l'assaig.
3.2.2. Procediment de l'assaig L'assaig de l'opacitat dels fums d'escapament dels vehicles equipats amb motor d'encesa per combustió es fa pel mètode d'acceleració lliure (motor desembragat, passant de règim de motor en ralentí al règim de desconnexió).
El motor i qualsevol turbocompressor incorporat han d'estar en règim de ralentí previ a l'inici de cada un dels cicles d'acceleració en buit. En motors de gran potència s'ha d'esperar un temps de 10 segons una vegada es deixi de trepitjar el pedal d'acceleració.
A l'inici de cada cicle d'acceleració en buit, el pedal d'acceleració ha de ser accionat a fons, amb rapidesa i continuïtat.
En el decurs de cada cicle d'acceleració en buit, el motor ha d'arribar a la velocitat màxima de desconnexió. En vehicles de transmissió automàtica, és la velocitat especifica donada pel fabricant. En el supòsit de no disposar d'aquesta informació s'aplica la de 2/3 de la velocitat de desconnexió.
La sonda de l'analitzador de gasos s'ha d'introduir tant com sigui possible a l'interior del tub d'escapament, ja sigui amb la mateixa sonda o a través d'un tub col·lector acoblat a la sonda; a continuació s'inicien els cicles d'acceleració.
3.3. Valors límit El nivell d'opacitat no pot ser superior al registrat en la placa del fabricant del vehicle, d'acord amb el que disposa la Directriu europea 72/306/CEE. En cas de no disposar d'aquesta informació, no es poden superar els valors límit del coeficient màxim d'absorció establert en la taula núm. 9.2.
3.4. Qualificació dels defectes 3.4.1. Interpretació DLl: Defecte lleu.
DG: Defecte greu.
DMG: Defecte molt greu.
3.4.2. Valors límit i qualificació Qualsevol condició del vehicle inadequada per l’assaig: DG Emissions amb nivells superiors als tolerats(1): DLl Emissions amb nivells superiors als autoritzats(2): DG Data de matriculació Tipus de motor K (m-1) Defecte Matriculats amb anterioritat a l’1/09/2008 Atmosfèric K > 2,5< 5(1) K > 5(2) DLl DG Matriculats amb anterioritat a l’1/09/2008 Sobrealimentat (turbo) K > 3,0< 5(1) K > 5(2) DLl DG Matriculats després de l’1/09/2008 ** K > 1,5(2) DG Taula núm. 9.2 Nota: els vehicles s'han de refusar únicament en cas que la mitjana aritmètica, de com a mínim els tres últims cicles d'acceleració en buit, sigui superior al valor límit. Per efectuar aquest càlcul es pot ignorar tota mediació que es desviï substancialment de la mitjana; com a norma general s'efectuen un màxim de vuit cicles d'acceleració.
3.4. Reglamentació de referència La reglamentació internacional de referència és:
Directriu 96/96/CE Directriu 1999/52/CE Directriu 2003/27/CE Directriu 72/306/CE Reglament CEPE/ONU 24 R Norma UNE 82503 Instrucció tècnica complementària relativa als vehicles de tipus tren turístic (ITV- ITC núm.
10)
Article 1
Objecte L'objecte d'aquesta instrucció tècnica complementaria és definir els procediments d'inspecció i la qualificació dels defectes observats, relatius a les condicions tècniques que han de complir els vehicles de tipus tren turístic.
Article 2
Vehicles del tipus tren turístic, destinats al transport de persones D'acord amb el que es preveu en l'annex núm. 2 de la ITC-ITV núm. 1, en relació amb les definicions i les categories de vehicles, un tren turístic és un vehicle constituït per un vehicle tractor amb un o diversos remolcs concebuts i construïts per al transport de persones amb fins turístics, amb la velocitat màxima limitada en funció del que dicti l'autoritat competent.
Article 3
Legislació de referència Reglament regulador dels trens turístics, del 14 de maig del 2003.
Article 4
Matriculació o importació temporal Per a tots els vehicles d'aquesta categoria que es vulgui obtenir l'autorització per a la matriculació o ser importats temporalment, s'ha d'aportar la documentació que acredita l'homologació del vehicle per part del fabricant, i si el vehicle ja ha estat matriculat a l'estranger, s'ha d'aportar un certificat conforme ha superat favorablement la revisió especial corresponent, la qual ha de ser efectuada per qualsevol taller de reparacions de vehicles automòbils degudament autoritzat, el qual ha de certificar l'estat del conjunt dels elements que formen la direcció, el conjunt dels elements que formen els eixos, el conjunt dels elements que formen els frens, el conjunt dels elements que formen la suspensió i el conjunt dels elements que formen l'estructura i el xassís del vehicle. El certificat s'ha de realitzar tal com es determina en l'annex núm. 1 de la ITV-ITC núm. 08.
Article 5
Procediment de revisió 5.0. El procediment de revisió s'ha de fer amb mitjans mecànics i visuals segons s'escaigui i s'han de verificar i controlar els elements i/o equips següents.
Certificat de revisió especial, si escau.
Enllumenat interior.
Sortides del tub d'escapament.
Accessoris i eines.
Dipòsit de combustible.
Frens.
Xassís i carrosseria.
Condicions de seguretat.
Equipaments específics per les condicions climàtiques hivernals.
Tot el descrit en les instruccions tècniques complementàries núm. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 i 9 que siguin d'aplicació per a aquest tipus de vehicles.
5.1. Certificat de revisió especial S'ha de comprovar que el certificat estigui degudament complementat verificant que el taller i el seu cap estiguin degudament autoritzats per emetre aquest tipus de document.
5.2. Enllumenat interior S'ha de verificar i controlar el bon funcionament dels elements que formen part de l'enllumenat interior i comprovar que no enlluernin la resta d'usuaris de la via pública.
5.3. Sortides dels tubs d'escapament No poden existir sortides dels tubs d'escapament a la proximitat de les unitats habilitades per al transport de persones. Cal comprovar que el fum produït pel motor del vehicle no penetri a l'interior dels remolcs del vehicle sota cap concepte.
5.4. Accessoris i eines Els accessoris i les eines mínimes que han de portar aquest tipus de vehicles són els següents:
Un joc de bombetes dels llums davanters i posteriors en bon estat.
Una roda de recanvi en bon estat, amb les eines necessàries per canviar-la. Si el vehicle porta rodes de diferents tipus n'ha de portar una de recanvi de cada tipus.
Dos triangles de senyalització de perill.
Un extintor en bon estat que ha d'estar situat en lloc visible i pròxim al conductor, amb les instruccions d'ús corresponents.
Una falca adequada al vehicle.
Un llum portàtil amb cable de connexió a la bateria.
Cadenes antilliscants i rodes de contacte per al vehicle tractor, en períodes hivernals.
Protectors de seguretat en les entrades i/o sortides dels passadissos d'accés dels passatgers dels remolcs.
Un girafars de color taronja situat entre 2,20 m i 3,10 m del terra.
Una caixa de primers auxilis en les condicions que determina la ITV-ITC núm.
08.
5.5. Periodicitat de les revisions Els trens turístics que per construcció i així figuri en la seva homologació la velocitat sigui inferior a vint-i-cinc quilòmetres per hora de conformitat amb l'article 166.2/1 de la Llei del Codi de circulació estan exempts d'efectuar la inspecció periòdica.
Els trens turístics la velocitat dels quals sigui igual o superior a vint-i-cinc quilòmetres han de ser sotmesos a la inspecció periòdica amb la freqüència que es prescriu en l'article 167.7.d) de la Llei indicada.
Article 6
Qualificació dels defectes 6.0. Interpretació DLL: Defecte lleu DG: Defecte greu DMG: Defecte molt greu.
6.1. Revisió especial No superar la revisió especial: DMG Certificat de revisió especial caducat: DG 6.2. Enllumenat interior L’enllumenat interior totalment o parcialment no funciona: DLL Enlluernament provocat per l’enllumenat interior: DG 6.3. Emissió de fums i estat del tub d’escapament Penetració dels fums del motor en els remolcs destinats al transport de passatgers: DMG 6.4. Accessoris i eines Absència d’un joc de bombetes de recanvi: DLl Absència de roda o diverses rodes de recanvi: DG Absència de triangles de perill: DG Absència d’extintor: DG Absència de falca: DG Absència de llum portàtil: DLl Absència de cadenes: DG Absència de pneumàtics de contacte: DG Absència de protectors en les entrades i/o sortides del passatgers dels remolcs: DMG Absència de girafar: DMG Girafars no funciona: DG Absència de la caixa de primers auxilis: DG Caixa de primers auxilis incompleta: DG Cosa que es fa pública per a coneixement general.
Andorra la Vella, 12 de novembre del 2008 Albert Pintat Santolària Cap de Govern
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.