Decret del 3-11-2010 pel qual s’aprova el Reglament d’emmagatzematge i subministrament d’hidrocarburs

Els cables que s’utilitzaran en aquestes instal·lacions seran EN 50265, amb un grau de protecció adequat al lloc on estiguin instal·lats.

Article 31

Sistema de protecció per la descàrrega de camions cisterna 1. En els emmagatzematges de productes de la classe B les instal·lacions han de disposar d’un sistema d’equipotencialitat posat a terra per descarregar l’electricitat estàtica. En els emmagatzematges de productes de les classes C o D aquest sistema és opcional.

Article 32

Unitats de subministrament a vehicles en obra o en proves esportives Es defineixen aquestes unitats com el conjunt format per un dipòsit d’emmagatzematge i un equip de subministrament per abastir in situ els vehicles especials que estan operatius en obres civils en construcció i als vehicles que participen en proves esportives, ambdós autoritzats degudament.

Es poden instal·lar temporalment, sigui durant l’execució de l’obra, o sigui durant el temps de la realització de la prova esportiva, i quan s’acabin, la instal·lació s’ha de desmuntar. No es permet la instal·lació d’aquestes unitats a l’interior d’edificis amb combustible de la classe B. Els dipòsits d’emmagatzematge han de ser de doble paret.

Es poden utilitzar com a dipòsit d’emmagatzematge vehicles cisterna o dipòsits de doble paret aptes per al transport de mercaderies perilloses de líquids inflamables. Per al trasllat d’aquestes unitats s’ha de complir la normativa sobre el transport de matèries perilloses (ADR) o transportar les unitats buides de producte.

La instal·lació elèctrica ha de complir les disposicions generals del Reglament.

Article 33

Protecció ambiental atmosfèrica Les instal·lacions que emmagatzemin gasolina han de disposar dels dispositius de recollida reglamentaris en matèria mediambiental dels vapors de gasolina, així com la documentació acreditativa d’haver efectuat les revisions periòdiques previstes a la reglamentació esmentada.

Article 34

Protecció ambiental del sòl en instal·lacions soterrades Les instal·lacions que subministren a vehicles que no són propietat del titular de la instal·lació o en els quals es produeix un canvi de depositari del producte disposaran de xarxes d’evacuació que permetin, si escau, el tractament de les aigües contaminades per hidrocarburs, sigui per vessaments accidentals o per neteja del ferm. Aquestes instal·lacions han de complir el que es disposa a la normativa vigent en matèria de protecció de les aigües i de tractament de les aigües residuals, així com les prescripcions tècniques que les desenvolupen.

L’entrada dels líquids a la xarxa de drenatge s’ha d’efectuar mitjançant tubs amb sifó, per evitar la sortida de gasos.

Les conduccions en què es pugui generar contaminació per hidrocarburs s’han de construir de manera que s’impedeixi la sortida o l’acumulació de gasos i han de ser inalterables, resistents i impermeables als hidrocarburs. Les xarxes de canonades seran estanques.

Les connexions d’ompliment dels dipòsits d’emmagatzematge d’hidrocarburs s’han d’instal·lar dintre d’armaris estancs, a fi de contenir els petits vessaments que es puguin produir, que hauran de disposar d’un sistema de recollida.

Tots els dipòsits han de disposar d’un dispositiu de seguretat que interrompi automàticament l’ompliment quan s’aconsegueixi el nivell màxim d’ompliment. Aquest dispositiu ha de complir la norma EN13616 en la versió en vigor en la data de la posada en servei de la instal·lació.

Article 35

Paviments El paviment de les instal·lacions que subministren a vehicles que no siguin propietat del titular de la instal·lació o en els quals es produeixi un canvi de dipositari del producte disposaran de xarxes de drenatge ha de ser impermeable i resistent als hidrocarburs. S’accepta que la impermeabilització i el drenatge pugui ser per sota de panots o llambordes de formigó que actuïn com a ferm rodant. En qualsevol cas, el sòl ha de ser capaç de suportar les càrregues puntuals corresponents a la massa màxima tècnicament admissible (MMTA) dels vehicles que hi puguin circular, sense que s’originin deformacions o fissures que puguin malmetre la impermeabilització.

Igualment ha de quedar assegurada una evacuació adequada de les aigües que es puguin dipositar en el sòl comprès entre els panots o les llambordes i la capa d’impermeabilització. Els procediments emprats han de complir les disposicions vigents en matèria de protecció de les aigües i de tractament de les aigües residuals, així com les prescripcions tècniques que les desenvolupen.

Les juntes dels paviment s’han de segellar amb materials impermeables, resistents i inalterables als hidrocarburs.

Capítol setè. Protecció contra incendi

Article 36

Generalitats Les instal·lacions, els equips i els components destinats a la protecció contra incendi s’han d’ajustar a la normativa vigent en matèria de seguretat contra incendi.

La protecció contra incendi estarà determinada pel tipus de líquid, la forma d’emmagatzematge, la situació i la distància a d’altres emmagatzematges i per les operacions de manipulació i, en cada cas, el tècnic competent ha d’escollir el sistema i l’agent extintor que convingui més, complint en tot cas els requisits mínims que de manera general s’estableixen en aquest capítol.

En les operacions de càrrega o de descàrrega de vehicles cisterna, o quan s’efectuïn treballs o operacions susceptibles de produir una guspira o generació de calor que pugui provocar la inflamabilitat dels productes, ja sigui en fase líquida o vapor, s’ha de disposar d’un extintor amb una eficàcia mínima 144 B. El personal que intervingui en aquestes operacions ha de ser coneixedor dels procediments per a un ús eficaç dels sistemes de prevenció i extinció d’incendis de la instal·lació.

Article 37

Instal·lacions a l’interior d’edificacions 1. Protecció amb extintors. En totes les zones d’emmagatzematge on hi hagi connexions de mànegues, bombes, vàlvules d’ús freqüent o dispositius similars es col·locaran extintors del tipus adequat al risc i amb una eficàcia mínima de 144 B per a productes de la classe B i 89 B per a productes de la classe C.

Els extintors seran de pols, portàtils o sobre rodes, i es disposaran de manera que la distància que hagi de recórrer horitzontalment des de qualsevol punt de la zona protegida fins l’extintor adequat més proper no sigui superior a 10 metres.

A prop de cada punt de subministrament s’ha de col·locar un extintor per a cada lloc on se subministra, de pols BC, d’eficàcia mínima 144 b per als productes de la classe B i 89 B per als productes de la classe C. La distància que ha de recórrer horitzontalment des de qualsevol punt de la zona protegida fins l’extintor adequat més proper no pot ser superior a 15 metres.

Al costat de cada aparell sortidor s’ha de col·locar un extintor d’eficàcia mínima 144 B per als productes de la classe B i 89 B per als productes de la classe C. La distància de l’extintor al sortidor no ha de ser superior a 10 m.

A prop de l’accés a la sala dels compressors i dels quadres elèctrics, s’hi ha de col·locar un extintor d’eficàcia mínima de 21 B.

L’alarma ha de ser òptica i acústica, plenament audible a tota la zona i diferent de les senyals acústiques destinades a altres usos.

Article 38

Instal·lacions en l’exterior dels edificis 1. Protecció amb extintors. En totes les zones d’emmagatzematge on hi hagi connexions de mànegues, bombes, vàlvules d’ús freqüent o dispositius similars es col·locaran extintors del tipus adequat al risc i amb una eficàcia mínima de 233 B. Els extintors han de ser de pols, portàtils o sobre rodes, disposats de manera que la distància que s’hagi de recórrer horitzontalment des de qualsevol punt de la zona protegida fins a l’extintor adequat més proper no sigui superior a 15 m.

En les proximitats de cada punt de subministrament o de l’illa on estan situats els punts d’ompliment s’ha de col·locar un extintor per a cada equip de subministrament, de pols BC, d’eficàcia mínima de 233 B. La distància dels extintors als punts de subministrament no ha de ser superior a 15 metres.

Article 39

Equips automàtics d’extinció Totes les estacions de servei que en explotació normal tinguin instal·lacions desateses han de disposar d’equips automàtics d’extinció d’incendis.

Article 40

Senyalització.

En un lloc ben visible s’exposaran cartells anunciadors de la prohibició de fumar, d’encendre foc o d’omplir el dipòsit amb el motor del vehicle en marxa, quan escaigui.

Capítol desè. Projecte, execució, inscripció, revisions, proves i inspeccions periòdiques

Article 41

Projecte i execució de les instal·lacions 1. Les instal·lacions previstes en aquest Reglament s’han d’executar d’acord amb un projecte previ elaborat per un tècnic autoritzat i competent en els casos següents:

Les instal·lacions no incloses als apartats anteriors no necessiten cap projecte tècnic, sense perjudici de l’obligació de complir les disposicions reglamentàries que els puguin ser d’aplicació, així com efectuar la declaració. Quan és necessària la presentació del projecte no es pot procedir a fer la instal·lació si no es disposa de l’autorització corresponent.

En qualsevol cas, en la redacció del projecte s’han de tenir en compte les mesures necessàries per aconseguir una protecció adequada del sòl i de les agües subterrànies.

El projecte ha de preveure, com a mínim, la documentació següent:

Ensems, aquestes empreses han de tenir personal competent i posseïdor del carnet d’instal·lador per efectuar aquestes instal·lacions, lliurat pel departament competent del Govern.

Excepcionalment, i a demanda raonada dels titulars de les empreses subministradores i de les estacions de servei, el ministeri competent pot autoritzar l’execució d’instal·lacions especialitzades per dur a terme instal·lacions de càrrega, d’emmagatzematge, de descàrrega, de transvasament i de subministrament en centres logístics d’hidrocarburs o en estacions de servei, per part d’empreses foranes del sector petroquímic, sense perjudici que aquestes empreses compleixin les disposicions legals que els siguin d’aplicació.

Article 42

Control i posada en servei d’instal·lacions 1. La posada en servei de les instal·lacions s’efectua segons el que es preveu en aquest Reglament. Una vegada finalitzada la instal·lació i a l’efecte de portar a terme les proves reglamentàries, el titular de la instal·lació, a petició de l’empresa instal·ladora i de la direcció facultativa, pot demanar a l’empresa subministradora un subministrament excepcional per a proves. La quantitat lliurada no pot ser, en cap cas, superior al vint per cent de la capacitat del dipòsit, i s’ha d’utilitzar únicament per efectuar les proves de la instal·lació. Una vegada s’hagin finalitzat i s’hagi comprovat que la instal·lació reuneix les condicions reglamentàries, i també les que preveu el projecte, l’empresa instal·ladora ha de procedir al precintat de la clau de pas als aparells de consum, i deixar la instal·lació fora de servei.

Tot seguit, el tècnic-director de l’obra ha de lliurar a l’àrea competent un certificat on manifesti textualment que les instal·lacions efectuades sota la seva direcció estan fetes i comprovades, i l’ha d’acompanyar amb el certificat de conformitat del dipòsit o dels dipòsits lliurats pel fabricant, així com les actes de les proves efectuades i, si escau, dels annexos justificatius de les modificacions executades sota la seva direcció respecte al projecte que es va autoritzar inicialment. Igualment, s’ha d’annexar una còpia de la pòlissa d’assegurança que s’ha establert d’acord amb el que preveu l’article 49 d’aquest Reglament. Aquest certificat té, als efectes del que preveu l’article 43, la validesa màxima de cinc o deu anys, segons correspongui, d’acord amb el que disposa l’article 46 d’aquest Reglament. El ministeri competent ha de regular per ordre ministerial el procediment de presentació de la documentació.

Una vegada conformat, d’acord amb el que preveu l’article 10.a de la Llei de seguretat i qualitat industrial, el tècnic-director ha de lliurar una còpia del certificat final d’obra per a l’àrea competent al titular de les instal·lacions, que l’ha de tenir a disposició de l’Administració i de l’empresa subministradora del combustible, i una altra còpia per a l’empresa instal·ladora.

L’empresa instal·ladora, una vegada disposi de la còpia del certificat conformat, ha col·locar una placa d’identificació de la instal·lació, indeleble, a l’armari on està situada la boca de càrrega. La placa ha de dur el nom comercial de l’empresa i el seu telèfon, i també les dades següents:

Tot seguit pot retirar el precinte de la instal·lació i deixar-la en servei.

Article 43

Subministrament a domicili 1. El subministrament de productes petrolífers a domicili solament el pot efectuar les empreses autoritzades.

Els vehicles de subministrament i els seus conductors han de complir la normativa vigent en matèria de transport i de manera especial la relativa a l’Acord europeu de transport de matèries perilloses per carretera (ADR) per a la classe de producte que transportin.

Les empreses subministradores solament poden lliurar el producte a instal·lacions que disposin de l’autorització corresponent en vigor, que s’acredita mitjançant la presentació per part del sol·licitant del producte de la còpia del certificat final d’obra conformat pel departament competent en fer per primera vegada la comanda a l’empresa subministradora. Les dates de validesa també consten a la placa situada a la boca de càrrega, d’acord amb el que preveu l’article anterior.

L’empresa subministradora ha de deixar de subministrar el producte una vegada exhaurida la validesa de l’autorització mentre el titular no presenti la nova autorització, una vegada s’hagi efectuat la inspecció periòdica prevista a l’article 46 d’aquest Reglament.

L’empresa subministradora ha de vetllar perquè en cap cas se subministri a una pressió superior a la indicada a la boca de càrrega.

L’equip de transvasament ha de ser un grup de pressió format per:

El comptador volumètric ha de disposar d’un sistema registrador que permeti determinar i facilitar a l’usuari el volum subministrat i, a més, han de figurar al document les dades necessàries que permetin identificar la realització efectiva de l’objecte de la transacció, d’acord amb el que preveu el capítol quart de la Llei per la qual es regulen els drets i la protecció del consumidor, del 31 de juliol de 1985.

Article 44

Instal·lacions existents Qualsevol modificació que afecti una instal·lació existent, sigui per una ampliació, per una reforma o per un canvi de característiques, obliga el titular a adaptar la seva instal·lació a les condicions prescrites en aquest Reglament.

En casos excepcionals, a petició i mitjançant una proposta raonada, el ministre competent pot autoritzar l’execució de modificacions parcials de les instal·lacions existents, sempre que la part modificada s’adapti a aquest Reglament i que hi hagi instal·lat el dispositiu de seguretat que interromp automàticament l’ompliment quan s’aconsegueix el nivell màxim d’ompliment. Aquest dispositiu ha disposar del marcatge CE i ha de complir les especificacions del tipus A2 (800 kPa) que preveu la norma EN13616, en la versió en vigor a la data de la modificació de la instal·lació. En qualsevol cas s’haurà d’acreditar que el dipòsit d’emmagatzematge reuneix les condicions reglamentàries d’estanquitat.

Les parts de la instal·lació que queden anul·lades s’han de desgasar, i un cop desguassades s’han de portar a un centre de tractament de residus adequat. Si no és possible, s’han de protegir degudament contra qualsevol manipulació indeguda.

Article 45

Revisions i proves periòdiques El titular de les instal·lacions ha de demanar l’actuació de les empreses instal·ladores a fi de comprovar, dins dels terminis que es determinen, l’estat i el funcionament correcte dels elements, els equips i les instal·lacions segons els requisits i les condicions tècniques exigides pels reglaments i les normes que siguin d’aplicació. Dels resultats de les revisions, les empreses han d’emetre els certificats, els informes o els dictàmens corresponents, que s’han de conservar per al titular a disposició de l’Administració que el sol·liciti.

Aquestes revisions també els poden efectuar els organismes de control autoritzats.

1.1. Instal·lacions de superfície. Cada cinc anys des de la data de posada en funcionament de la primera instal·lació s’ha de comprovar:

1.2. Instal·lacions soterrades. En les instal·lacions enterrades de subministrament a vehicles s’efectuarà la comprovació de la protecció catòdica, amb una periodicitat de sis mesos quan es faci mitjançant la corrent impresa. Cada dos anys s’emetrà un certificat del funcionament correcte de la protecció activa.

En els dipòsits amb doble paret amb detecció automàtica de fuites no és necessari dur a terme les proves periòdiques d’estanquitat, però s’ha de comprovar anualment que es continuen mantenint els valors originals d’aïllament establerts pel fabricant. Els dipòsits enterrats en una cubeta estanca amb tub sonda tampoc estan sotmesos a la realització de les proves periòdiques d’estanquitat. En ambdós casos, quan es detecti una fuita s’ha d’efectuar la reparació corresponent o canviar el dipòsit.

Els dipòsits soterrats que no estiguin inclosos en el punt anterior, i a les canonades se’ls ha d’efectuar una prova d’estanquitat segons el procediment establert a l’article 9 d’aquest Reglament, cada cinc anys. La primera prova es farà als deu anys de la seva primera instal·lació o reparació. Un organisme de control autoritzat emetrà l’informe corresponent de l’estat del dipòsit i del resultat de la prova d’estanquitat, que s’ha de presentar a l’àrea competent als efectes escaients. L’informe que correspongui a la revisió de cada deu anys també es considera inspecció periòdica prevista a l’article 46.

1.3. La verificació de la vigència de l’assegurança obligatòria de la instal·lació de conformitat amb el que estableix l’article 49.

Article 46

Inspeccions periòdiques 1. Cada deu anys s’han d’inspeccionar totes les instal·lacions que necessiten un projecte. Les instal·lacions que no necessiten cap projecte s’han d’inspeccionar cada vint anys. Aquesta inspecció l’ha de dur a terme un organisme de control autoritzat, l’acta de control de la qual s’ha de lliurar al departament competent en els terminis següents:

En els dipòsits i les canonades que es puguin inspeccionar visualment, s’han de mesurar els gruixos de la xapa, i comprovar si hi ha picades, oxidacions o cops que puguin induir trencaments i fuites.

En els dipòsits de doble paret s’ha de comprovar anualment que es continuen mantenint els valors originals d’aïllament establerts pel fabricant.

Article 47

Reparació de dipòsits Tota nova plastificació dels dipòsits d’acer ha de ser sota la modalitat de doble capa amb un sistema de detecció de fuita conforme a la norma EN 13160 o una norma equivalent, en la versió en vigor a la data de posada en servei.

Les reparacions i les intervencions, segons el procediment aprovat, només les podran efectuar les empreses instal·ladores expressament autoritzades per a aquesta funció. Una vegada finalitzin les obres de reparació dels dipòsits i abans de posar-los en servei s’han de sotmetre a una prova d’estanquitat que ha de ser certificada per un organisme de control, que aixecarà l’acta corresponent. L’acta la subscriuran el responsable de l’empresa instal·ladora reparadora i el titular de la instal·lació o el seu representant. Aquesta acta l’ha de conformar el departament competent als efectes escaients i ha de servir com una autorització perquè les activitats continuïn. A continuació l’empresa instal·ladora mantenidora ha d’actualitzar la placa de la boca de càrrega.

En qualsevol cas ha d’estar instal·lat el dispositiu de seguretat que interromp automàticament l’ompliment quan s’aconsegueixi el nivell màxim d’ompliment, i també ha de disposar del marcatge CE corresponent. Aquest dispositiu ha de complir les especificacions del tipus A2 (800 kPa) que preveu la norma EN13616, en la versió en vigor a la data de la reparació del dipòsit.

Article 48

Baixa d’una instal·lació d’emmagatzematge de productes petrolífers.

Quan una instal·lació prevista en aquest Reglament es doni de baixa, s’han de buidar els productes, i desgasar i netejar els dipòsits d’emmagatzematge.

Les restes de productes i fangs que hi pugui haver als dipòsits, així com els productes utilitzats per netejar-los, s’han de ser recuperar i tractar per un gestor de residus competent i autoritzat.

Una vegada els dipòsits estiguin desgasats i netejats, la propietat pot escollir entre desguassar-los o omplir-los amb sorra de riu rentada o un altre producte similar a fi d’evitar un ompliment posterior.

Aquestes operacions s’han d’efectuar sota la supervisió d’un organisme de control que ha d’emetre un certificat conforme els dipòsits estan fora de servei d’acord amb el que preveu aquest article. L’àrea competent, d’acord amb aquest certificat, dóna de baixa la instal·lació.

Mentre no s’hagi donat de baixa la instal·lació, es preveu, a tots els efectes, que la instal·lació està en servei i, en conseqüència, està sotmesa a les prescripcions d’aquest Reglament encara que no s’utilitzi.

Article 49

Assegurança de les instal·lacions i dels qui la subministren 1. Els titulars de les instal·lacions sotmeses a aquest Reglament han de disposar d’una assegurança que cobreixi la responsabilitat derivada dels danys que es puguin ocasionar amb motiu de l’explotació de la instal·lació a tercers o al medi ambient, per un import no inferior a tres-cents mil euros (300.000 €).

Capítol desè. Instal·ladors, empreses i organismes de control

Article 50

Empreses instal·ladores - reparadores 1. Per poder exercir les activitats comercials d’execució, arranjament o manteniment d’instal·lacions o d’aparells afectats per aquest Reglament, el titular ha de justificar documentalment que disposa de:

Si no en té, el titular ha de disposar, pel fet de ser assalariat amb categoria de director tècnic, com a mínim, d’un instal·lador que disposi del carnet en vigor esmentat.

La inscripció al registre requereix, per part de l’empresa sol·licitant, que disposi dels recursos humans necessaris per dur a terme la instal·lació i dels mitjans tècnics que li permetin efectuar la comprovació dels sistemes de mesura una vegada reparats i garantir-ne la bondat. A aquest efecte, han de justificar que disposen dels materials i els equipaments previstos a l’annex 1 d’aquest Reglament.

Article 51

Organismes de control Per poder emetre els dictàmens, els informes i els certificats previstos en aquest Reglament, el titular ha de justificar documentalment davant dels organismes de control que compleix els requisits següents:

En cas que el titular sigui una persona jurídica, ha de disposar del tècnic anteriorment esmentat com a responsable tècnic de l’activitat, amb poders per actuar.

L’Administració pot demanar l’aportació documental dels poders esmentats.

ii) Multímetre que incorpori voltímetres i amperímetres de rang adequat.

iii) Aparell per efectuar la prova d’estanquitat capaç de garantir la detecció de fuites inferiors a 100 ml/h, degudament certificat.

iv) Mesurador de gruixos de xapa.

Article 52

Tècnics autoritzats per projectar o dirigir Els tècnics autoritzats pel Govern per projectar o dirigir les instal·lacions sotmeses a aquest Reglament han de disposar d’una assegurança de responsabilitat civil que cobreixi el risc de la responsabilitat de les seves actuacions professionals per un import no inferior a tres-cents mil euros (300.000 €).

Article 53

Cessament provisional de les activitats professionals La manca dels requisits exigits en els punts anteriors d’aquest capítol obliga el cessament provisional de l’exercici de l’activitat fins que es justifiqui que se’n disposen de nou.

Capítol onzè. Obligacions, responsabilitats, infraccions i sancions

Article 54

Obligacions de les empreses subministradores 1. Si l’empresa subministradora constata l’existència de defectes que puguin posar en perill la seguretat de les persones o dels béns o afectar el medi ambient han de posar-ho en coneixement del titular de la instal·lació, i poden emprar el mitjà vàlid en dret que considerin més adient, sempre que quedi constància de l’avís. Quan el defecte observat sigui d’una magnitud que faci preveure que pot suposar un perill immediat, l’empresa subministradora resta obligada a posar-ho en coneixement de forma immediata al departament competent als efectes escaients.

Article 55

Obligacions en cas de fuita o vessament dels productes 1. El titular de la instal·lació està obligat a notificar al Departament de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament, tan aviat com en tingui coneixement, qualsevol fuita, vessament o incident, que, previsiblement, pugui comportar un risc per a la seguretat de les persones o els béns o danys per al medi ambient.

Article 56

Infraccions i sancions Com a norma general, les infraccions a aquest Reglament i les sancions a què poden donar lloc es regulen segons el que disposa el títol V de la Llei de seguretat i qualitat industrial.

Les infraccions en matèria del lliurament dels productes subministrats, la quantitat, la qualitat i la naturalesa, i les sancions que es poden imposar es regulen pel que disposa el capítol sisè de la Llei per la qual es regulen els drets del consumidor i la seva protecció, complementàriament pel que disposa el títol V de la Llei de seguretat i qualitat industrial.

Disposicions transitòries

Disposició transitòria primera. Els titulars de les instal·lacions compreses en aquest Reglament l’antiguitat de les quals sigui igual o superior a 10 anys disposen dels terminis fixats a la taula 4 adjunta, comptadors des de l’entrada en vigor del Reglament, per dur a terme la inspecció periòdica prevista a l’article 46, disposar del corresponent certificat favorable i fer col·locar per part d’una empresa instal·ladora autoritzada la placa d’identificació de la instal·lació, d’acord amb el que preveu l’article 42.

Antiguitat de la instal·lació Termini per efectuar la inspecció ≥20 anys1 any ≥15 anys i < 20 anys2 anys ≥10 anys i < 15 anys3 anys Taula 4

Disposició transitòria segona.

Els titulars de les instal·lacions compreses en aquest Reglament l’antiguitat de les quals sigui inferior a 20 anys han fer col·locar per part d’una empresa instal·ladora autoritzada la placa d’identificació de la instal·lació, d’acord amb el que preveu l’article 42, en el termini màxim d’1 any des de la data d’entrada en vigor d’aquest Reglament. A la placa, l’empresa instal·ladora hi ha de fer constar la data màxima de la validesa d’acord amb el que prescriu la disposició transitòria primera o segons l’article 42 per a les instal·lacions l’antiguitat de les quals sigui inferior a 10 anys.

Disposició transitòria tercera.

Les empreses subministradores, transcorreguts 18 mesos des de la data d’entrada en vigor d’aquest Reglament, han de deixar de subministrar combustible a les instal·lacions que no disposin de placa d’identificació o que la tinguin caducada.

Disposició transitòria quarta.

Les empreses instal·ladores reparadores i els organismes de control autoritzats per a la realització d’instal·lacions de calefacció o instal·lacions de fluids per a estacions de servei que vulguin exercir les activitats incloses en aquest Reglament han de justificar que disposen dels recursos i els mitjans previstos al capítol desè d’aquest Reglament en un termini de 3 mesos a comptar de la data d’entrada en vigor d’aquest Reglament, llevat del que es disposa en la disposició transitòria cinquena.

Disposició transitòria cinquena.

Les empreses instal·ladores reparadores autoritzades a la data d’entrada en vigor d’aquest Reglament per a la realització d’instal·lacions de calefacció o instal·lacions de fluids per a estacions de servei han de disposar de personal amb el carnet d’instal·lador d’instal·lacions petrolíferes previst a l’article 50.1 en un termini de 2 anys a comptar de la data d’entrada en vigor d’aquest Reglament.

Disposició transitòria sisena.

Els titulars de les instal·lacions sotmeses a aquest Reglament i les empreses subministradors han de disposar de l’assegurança obligatòria prevista a l’article 49 en un termini de 6 mesos a comptar de la data d’entrada en vigor d’aquest Reglament.

Disposició transitòria setena.

El Govern ha de desenvolupar un projecte de gestió per xarxa telemàtica, per a la tramitació i l’arxiu de la documentació prevista al capítol novè d’aquest Reglament en un termini de 12 mesos a comptar de la data en què entri en vigor.

Cosa que es fa pública per a coneixement general.

Andorra la Vella, 3 de novembre del 2010 Jaume Bartumeu Cassany Cap de Govern

ANNEX 1. PROCEDIMENTS PER A LA REVISIÓ, LA COMPROVACIÓ, LA REPARACIÓ O LA POSADA EN SERVEI DELS SORTIDORS O ELS DISPENSADORS DE PRODUCTES PETROLÍFERS

1.1. Un recipient patró amb una capacitat nominal igual a la quantitat mínima mesurable que el sistema de mesura pugui subministrar.

1.2. Un recipient patró amb una capacitat nominal de com a mínim el volum subministrat en un minut de funcionament al cabal d’assaig per al sortidor o el dispensador o l’equip de transvasament amb comptador volumètric.

Els vasos patró tindran les característiques meteorològiques comunes següents: estaran graduats amb una traça múltiple; la capacitat nominal ha de ser del tipus 1x10n L, 5x10n L o 2x10n L, sent “n” zero o un número enter i positiu. S’han de calibrar al menys cada tres anys amb traçabilitat a patrons internacionals i els ha de precintar un organisme autoritzat. El seu error màxim relatiu permès ha de ser igual o inferior a 1x10-3 en la seva capacitat nominal i en els punts d’escala de +- 0,5% i de +-1%. En el certificat de la calibració dels vasos hi ha de constar la temperatura de referència i el coeficient de dilatació cúbica que permeti calcular el volum corregit en funció de la temperatura.

1.3. Un multímetre indicador amb escales de corrent alterna, corrent contínua i resistència elèctrica.

1.4. Els mitjans i els dispositius necessaris per al transport dels vasos patró i la utilització adequada en l’emplaçament usual dels sortidors o els comptadors i els procediments de seguretat i mediambientals sobre el líquid utilitzat.

Aquest assaig es pot repetir i no cal tenir en compte els resultats obtinguts en el primer assaig.

S’ha de comprovar la dilatació volumètrica de la mànega flexible en despenjar la boca de subministrament i després d’haver desactivat, en cas que sigui possible, el dispositiu que serveix per ocultar els primers centilitres o centèsimes del dispositiu indicador. Una vegada despenjada la boca de subministrament, s’ha de prendre nota del valor del volum mesurat pel sortidor abans d’obrir l’aixeta o la vàlvula de la boca de subministrament. La indicació representa el valor de la dilatació volumètrica de la mànega flexible. Si el sortidor o el dispensador de combustible no disposa d’embolicador, el valor de dilatació de la mànega flexible ha de ser inferior a l’1% del valor de la quantitat mínima mesurada. Si el sortidor o el dispensador de combustible disposa d’embolicador, la dilatació resultant del pas de la posició de mànega plegada no sotmesa a pressió o de la posició de mànega desenrotllada sotmesa a la pressió de la bomba ha de ser inferior al 2% del valor de la quantitat mínima mesurada.

Aquest assaig preliminar s’efectua amb la quantitat mínima mesurada, al cabal mínim possible més proper al que indica la placa de característiques del sortidor o el dispensador de combustible i en les condicions normals de subministrament.

3.2. Assaig al cabal màxim. Té per objecte determinar l’error del sortidor o el dispensador al cabal normal d’utilització. Cal utilitzar un vas de referència amb capacitat nominal capaç de contenir, com a mínim, el volum subministrat pel sortidor o el dispensador assajat en un minut de funcionament a cabal màxim. S’efectua en condicions normals d’ús i d’acord amb les fases següents:

1) S’efectua el buidat del vas després de l’operació de mullat o d’un assaig precedent i del seu escorriment que, llevat d’indicació expressa en el certificat de calibració, es preveu finalitzat al cap de 30 segons de la interrupció del cabal continu.

2) S’inicia l’assaig d’exactitud, per la qual cosa es despenja i s’escorre la boca del sortidor o el dispensador (si és necessari es posa a zero el dispositiu indicador). S’aboca al vas de referència i al cabal màxim permès per la boca de subministrament, el volum corresponent a la capacitat nominal del vas utilitzat (en cas de sobrepassar-la s’ha d’iniciar novament el procediment indicat a la fase 1 anterior). No obstant això, si l’organisme verificador ho considera convenient, aquest assaig pot fer-se a continuació d’un servei anterior de volum qualsevol i, per tant, no cal posar a zero el dispositiu indicador.

3) Es fa la lectura del volum indicat en el vas de referència i es calcula l’error segons la fórmula següent:

er = [(Vind – Vp) /Vp]x 100; essent:

Vind: Volum indicat pel sortidor o el dispensador, en litres.

Vp: Volum llegit en litres sobre el vas de referència.

er: Error relatiu percentual en el volum indicat pel sortidor o el dispensador.

3.3. Assaig a cabal reduït. L’assaig a cabal reduït té per objecte verificar l’estanquitat interna del mesurador. S’efectua a un cabal sensiblement superior al cabal mínim i no superior al 50% del cabal màxim indicats a la placa de característiques del sortidor o dispensador, que cal provar en un minut de funcionament al 50% del cabal màxim. S’executarà seguint les fases previstes a l’assaig anterior.

En ambdós assajos, l’error màxim permès és del ± 0,5%.

3.4. Assaigs de funcionament general.

3.4.1. Dispositiu de posada a zero. Consisteix a despenjar la boca de la mànega de subministrament i comprovar que tant l’indicador de volum com el de l’import del consum se situen correctament a zero.

En el cas de sortidors o dispensadors utilitzats en autoservei amb sala de control s’ha de comprovar la seguretat de la posada a zero despenjant la boca de subministrament i comprovant que la posada a zero del dispositiu indicador, després de la posada en funcionament del sortidor o el dispensador, no s’efectua fins que l’autorització d’utilització hagi estat emesa des de la sala de control. L’error màxim permès, en valor absolut, és:

• Amb dispositiu indicador discontinu: e= 0% - Amb dispositiu indicador continu: e= 0,5%, de la quantitat mínima mesurada.

3.4.2. Control del preu unitari. Aquesta verificació s’ha de dur a terme durant l’assaig amb el màxim cabal possible i s’ha de calcular com a diferència entre l’import indicat i el calculat a partir del volum indicat i el preu unitari. L’error màxim permès, en valor absolut, ha de ser igual a l’import corresponent a l’1% de la quantitat mínima mesurada.

3.4.3. Control de l’alimentació elèctrica de seguretat. Es verificarà el bon funcionament de l’alimentació d’emergència en cas que hi hagi un tall de l’alimentació elèctrica principal.

3.4.4. Sistemes de mesura per al subministrament de mescles de gasolina i oli. Els assaigs podran fer-se amb carburant pur o amb la mescla en el nivell mínim possible d’oli.

3.4.5. Distribuïdors de quantitats múltiples de litre o de mig litre. L’assaig s’efectuarà sobre un vas de referència de 5 litres al cabal màxim segons el que s’estableix en el punt 3.2. L’error màxim permès en el volum subministrat és de ± 1 %.

3.4.6. Sistemes de mesura en autoserveis funcionant amb monedes. L’assaig d’exactitud s’efectuarà, d’acord amb el que s’indica en el punt 3.2 sobre un vas de referència de 5 litres, i ajusta el preu unitari de manera que el volum subministrable teòric estigui dintre del camp de lectura del vas. L’error màxim permès en el volum subministrat és de ± 0,5 %.

ANNEX 2. CONEIXEMENTS TEÒRICS I PRÀCTICS QUE S’HAN D’ACREDITAR PER OBTENIR EL CARNET D’INSTAL·LADOR D’INSTAL·LACIONS PETROLÍFERES

2.2. Els titulats d’escoles tècniques universitàries i facultats de grau superior o mitjà, amb competència en el camp de les instal·lacions, poden obtenir el carnet, amb la sol·licitud prèvia acompanyada del títol acadèmic.

2.3. Un cop s’hagin complert els requisits, s’ha de lliurar el carnet corresponent que habilita el seu posseïdor a executar i reparar les instal·lacions sotmeses al Reglament, i l’Administració reconeix al seu titular la capacitat personal que té per desenvolupar les funcions corresponents i l’identifica davant de tercers per exercir la seva professió. La possessió del carnet dóna capacitat per dur a terme l’activitat esmentada, que s’ha d’exercir en una empresa autoritzada, d’acord amb el que preveu el Reglament.

2.4. El carnet té una validesa de cinc anys, renovable per a períodes iguals, a petició del titular. En el supòsit d’una modificació important de la reglamentació d’acord amb la qual es va obtenir el carnet i sempre que es disposi expressament, el titular ha de sol·licitar que li actualitzin, i ha d’acomplir els requisits que s’estableixin en la disposició esmentada. En cas de no fer-ho, el carnet només serà vàlid per la reglamentació anterior, excepte en cas que no calgui aplicar-la juntament amb les noves disposicions.

• Nombres enters i decimals.

• Operacions bàsiques - Trencats - Regla de tres i proporcions - Percentatges - Longituds, superfícies i volums - Unitats i equivalències - Angles i pendents - Polígons - Cercle, circumferència, radi i diàmetre - Triangle, quadrat i rectangle - Superfícies i volums: Cilindres i paral·lelepípedes.

3.1.2. Física - La matèria; estats de la matèria - Força, massa, acceleració, velocitat, força, pressió i pes: concepte i unitats - Massa volumètrica i densitat relativa - Pressió: concepte, pressió estàtica, principi de Pascal, pressió atmosfèrica - La temperatura: concepte, mesures - La calor: concepte, unitats, calor específica, conductivitat tèrmica.

• Efecte de la calor sobre els gasos en atmosferes explosives - Ultrasons: fonaments de la medició del gruix de xapa - Elasticitat i plasticitat - Resistència física - Adherència: normal i tangencial - Llei de Pascal, cabal: concepte i unitats - Conceptes de viscositat: tipus i unitats - Nocions d’electricitat: resistència, conductivitat, llei d’Ohm, efecte joule - Corrent galvàniques i de fuites - Bases i funcionament de la protecció catòdica.

1.3. Química - Elements i compostos presents en els productes petrolífers comercials - L’aire: elements i proporcions - Combustió - Corrosió: classes i formes de protecció 3.1.4. Materials, unions i accessoris - Canonades. Característiques tècniques i comercials dels tubs d’acer, de coure i flexibles - Unions mecàniques i soldades. Unions de tubs de material plàstic.

• Accessoris: de canonades, per a la subjecció dels tubs, beines, proteccions mecàniques - Escomeses i instal·lació de comptadors 3.1.5. Proves de les instal·lacions, assajos i verificació - Proves reglamentàries - Assajos no destructius - Prova d’estanquitat - Prova de pressió 3.1.6. Ventilació de locals: evacuació dels gasos, entrada d’aire per a la combustió 3.1.7. Protecció i seguretat de les instal·lacions - Punt d’ignició, d’autoignició i d’inflamabilitat - Triangle i tetraedre del foc - Tipus de combustió: lenta, ràpida i molt ràpida - Límits d’explosivitat. Explosímetre - Determinació de zona explosiva. Directiva ATEX - Mesures de prevenció. Materials antideflagrants - Sistemes d’extinció 3.1.8. Protecció del medi ambient - Conceptes bàsics de contaminació - Causes i efectes de la propagació de la contaminació - Reutilització, reciclatge i tractament de residus - Residus perillosos. Gestió de residus - Funcionament hidrològic. Aigües superficials. Aigües subterrànies. Protecció de les aigües superficials i subterrànies.

• Contaminació. Vulnerabilitat. Perillositat. Risc.

• Descontaminació dels sòls i de les aigües per hidrocarburs.

• Prevenció de les contaminacions. Tractament de les aigües contaminades per hidrocarburs.

• Protecció de la qualitat de l’aire.

3.1.9. Dipòsits fixos i mòbils, equips de bombeig i de transvasament, i accessoris - Tipus de dipòsits i característiques - Equips de distribució - Vàlvules i acoblaments - Bombes impulsores, compressors - Aparells de consum en general. Aparells de subministrament 3.1.10. Esquemes d’instal·lacions d’hidrocarburs 3.1.11. Càlcul d’instal·lacions d’hidrocarburs. Taules de consum. Taules de pèrdues de càrrega 3.1.12. Coneixement de la normativa tècnica i legal - Llei de seguretat i qualitat industrial - Reglamentació específica - Normativa tècnica 3.2. Requeriments pràctics 3.2.1. Instal·lacions - Corbat i tallat de tubs - Soldat de tubs d’acer, coure i de materials plàstics homologats - Unions mecàniques per pressió - Sujecció de les canonades i col·locació de proteccions - Muntatge de dipòsits. Accessoris - Prova de pressió i prova d’estanquitat - Estesa i col·locació de canonades - Aplicació de proteccions passives - Aplicació de proteccions actives 3.2.2. Aparells - Aparells de transvasament - Aparells sortidors - Aparells de mesura: manòmetres, mesurador de nivell, cabalímetre - Aparells de control: mesurador de gruix de xapa, explosímetre 3.2.3. Reparació i revestiment de dipòsits 3.2.4. Utilització d’extintors