Decret de l’1 de desembre del 2010 d’aprovació del Reglament de seguretat i de protecció de la salut en les obres de construcció

Les empreses i les persones incloses en l’àmbit d’aplicació d’aquest Reglament hauran de complir aquestes normes i, en tot allò que no s’hi prevegi expressament, seran d’aplicació les diverses reglamentacions del Govern i la normativa de l’Organització Internacional del Treball (OIT), així com les mesures que corresponguin per respectar les regles de l’art de la bona construcció.

Qualsevol aparell, màquina, eina, mitjà auxiliar, material i producte s’haurà d’utilitzar i conservar d’acord amb les instruccions facilitades pel fabricant. En cas de divergència de criteris respecte el contingut d’aquest Reglament, es complirà amb la prescripció que sigui més restrictiva.

En condicions atmosfèriques o climatològiques adverses o perilloses (tempesta, gel, boira, vent o neu) el treball només podrà continuar si es prenen les precaucions i les mesures necessàries per garantir la seguretat dels treballadors i de tercers. Quan el lloc de treball o de pas sigui perillós a causa del gel o de la neu, s’hauran de prendre mesures adequades per evitar les relliscades.

Els llocs de treball i les zones per on hagin de circular els treballadors o la maquinària han d’estar il·luminats convenientment, d’acord amb el que s’especifiqui reglamentàriament.

Quan la il·luminació natural no sigui suficient per poder treballar amb seguretat, s’haurà de preveure un enllumenat artificial, suficient i apropiat, en els llocs de treball i de pas. La il·luminació artificial no haurà d’enlluernar ni produir ombres molestes.

Els accessos i les vies de circulació de les obres han d’estar correctament senyalitzats i han de tenir el traçat i les característiques mecàniques adequades per als vehicles que hi hagin de circular. Es vetllarà pel manteniment periòdic dels accessos i les vies de circulació, de manera que la circulació no sigui perillosa a causa dels sots, el gel, la neu, el fang o la pols.

S’ha d’elaborar i aplicar un programa d’ordre i neteja que contingui disposicions sobre l’emmagatzematge adequat de materials i equips i l’evacuació de residus, de deixalles i de runa a intervals apropiats. No s’han de dipositar ni acumular materials solts innecessaris que puguin obstruir els accessos, les sortides, els llocs de treball i els llocs de pas o que puguin afegir un risc per a les persones que intervenen en l’obra o tercers.

S’hauran de preveure equips adequats i suficients per sufocar incendis o el subministrament d’aigua a una pressió suficient. L’equip d’extinció d’incendis haurà de ser fàcilment visible i correctament senyalitzat. Els accessos als equips i a les instal·lacions per a l’extinció d’incendis s’hauran de mantenir lliures en tot moment.

Promotor: qualsevol persona física o jurídica per compte de qui es du a terme una obra.

Direcció facultativa: el tècnic o els tècnics, competents i autoritzats, contractats pel promotor, encarregats de la direcció i del control d’execució de l’obra.

Contractista: la persona física o jurídica que assumeix contractualment enfront del promotor, amb mitjans humans i materials, propis o aliens, el compromís d’executar la totalitat o una part de l’obra, d’acord amb un projecte i les instruccions verbals i escrites corresponents.

Subcontractista: la persona física o jurídica que assumeix contractualment enfront del contractista, empresari principal, el compromís de dur a terme algunes parts o instal·lacions determinades de l’obra, d’acord amb el projecte que en regeix l’execució i les instruccions verbals i escrites corresponents.

Vigilant de seguretat i salut: persona competent nomenada pel contractista per al control específic de les mesures de seguretat i salut en què es desenvolupen els treballs.

Complir amb l’obligació de cooperació i la coordinació de les activitats empresarials que preveu la legislació vigent de seguretat i salut en el treball, de manera que tots els implicats en el procés constructiu quedin informats dels riscos per a la seguretat i la salut de què es tingui coneixement.

En convenir amb l’empresa o les empreses contractistes la planificació o la durada dels treballs per a la realització de les obres i el pressupost de l’obra, tenir en compte la necessitat de complir amb les mesures de seguretat i salut durant el procés constructiu. Amb aquesta finalitat, caldrà que el pressupost destinat a les mesures de prevenció i de protecció sigui independent però s’integri en el pressupost general de l’obra.

En cas que el promotor contracti directament la realització de l’obra a diverses empreses, assumir la coordinació de les diverses activitats que es desenvolupin a l’obra. En cas que el promotor no estigui facultat per assumir aquesta responsabilitat haurà de delegar aquesta funció a un tècnic competent.

Comunicar al departament de Govern responsable de treball l’inici dels treballs, excepte el cas d’obres menors que no requereixin l’actuació professional d’un tècnic. Amb aquesta finalitat, el titular o els titulars de la llicència urbanística corresponent presentaran, abans de l’inici de l’obra, les dades relacionades a l’annex 1, acompanyades d’una còpia del projecte de seguretat i salut, prèviament aprovat per la direcció facultativa.

Revisar, corregir, si escau, i aprovar el projecte de seguretat i salut de l’obra que el contractista presentarà en aplicació de l’estudi de seguretat i salut. En el cas de les obres de les Administracions públiques, la direcció facultativa presentarà a l’Administració pública que hagi adjudicat l’obra un informe amb la validació del projecte de seguretat i salut i les recomanacions per corregir-lo, si escau. L’Administració pública en qüestió podrà sol·licitar les millores que consideri oportunes.

Controlar l’acompliment del projecte de seguretat i salut com a part del projecte constructiu de l’obra.

Prendre les mesures adients en cas de constatar defectes o l’incompliment del projecte de seguretat i salut i la normativa vigent en la matèria, per tal que el contractista corregeixi aquests defectes i aquestes mancances.

Anotar al llibre d’obra les incidències i les observacions que consideri oportunes per executar correctament el projecte de seguretat i salut. Aquestes anotacions es consideraran advertiments al contractista dels incompliments de la normativa vigent en matèria de seguretat i salut.

Paralitzar la totalitat o una part d’una obra quan s’hi hagi constatat un risc greu i imminent. Aquesta paralització s’ha de comunicar, d’acord amb el formulari de l’annex 2, a la Inspecció de Treball en un període màxim de 24 hores.

Complir amb les obligacions exigibles a l’empresari principal, en matèria de cooperació i coordinació d’activitats, previstes en la legislació vigent de seguretat i salut en el treball.

En aplicació de l’estudi de seguretat i salut i abans de l’inici de l’obra, haurà de presentar a la direcció facultativa el projecte de seguretat i salut perquè l’aprovi. En cas que el promotor contracti l’execució de l’obra a diversos contractistes, cadascun haurà d’elaborar un projecte de seguretat i salut, que, igualment, hauran de ser aprovats per la direcció facultativa.

Rectificar el projecte de seguretat i salut seguint les ordres de la direcció facultativa i executar, durant tota l’obra, les mesures preventives que s’hi estableixin.

Fer que les empreses subcontractades s’adhereixin al projecte de seguretat i salut.

Atendre, durant l’execució de l’obra, les indicacions i les instruccions de la direcció facultativa i del promotor o del tècnic competent a qui hagi delegat.

Complir i fer complir les disposicions del projecte de seguretat i salut, d’aquest Reglament i totes les que, en matèria de seguretat i salut, siguin d’aplicació en el lloc de treball per a les activitats que s’hi duguin a terme.

Informar els treballadors dels riscos per a la seguretat i la salut i també de les mesures i les activitats de protecció i de prevenció que afectin l’empresa en general i cada lloc de treball en concret.

Organitzar el treball, vetllar per les condicions en què es desenvolupa i disposar i mantenir les instal·lacions, els llocs de treball i els equips en bon estat d’ús, d’ordre i de neteja amb la finalitat d’evitar o de reduir tant com es pugui els riscs per a la seguretat i la salut dels treballadors.

Facilitar gratuïtament als treballadors els equips de protecció individual necessaris i adequats per fer la seva feina sense perill i vetllar perquè tot el personal compleixi la normativa de seguretat i utilitzi els mitjans de protecció que l’empresa posa a la seva disposició.

Adquirir materials, equips, maquinària, accessoris i vehicles adequats per a les tasques que s’han de dur a terme i mantenir-los equipats amb els elements de protecció i de seguretat.

Preveure el manteniment de les màquines, les instal·lacions, el material i les eines de treball, així com el funcionament normal de les instal·lacions sanitàries i dels serveis d’higiene dels treballadors de l’obra.

Prohibir l’ocupació dels treballadors en màquines o activitats perilloses si es té coneixement que pateixen mals, dolences, defectes físics o psíquics o que es troben en un estat o una situació que els impedeixi respondre a les exigències psicofísiques dels llocs de treball respectius.

Recordar les obligacions i els possibles perills mitjançant pictogrames o cartells normalitzats i senyalitzacions col·locats de forma visible als llocs de treball.

Complir la normativa de seguretat i de salut en el treball en la contractació d’aprenents i menors.

Nomenar el vigilant de seguretat i salut de l’obra.

Permetre i facilitar tots els controls i les inspeccions que duguin a terme els serveis tècnics del Govern.

Adherir-se al projecte de seguretat i salut redactat per l’empresa contractista i aprovat per la direcció facultativa. En cas que el subcontractista no estigués d’acord amb les mesures adoptades al projecte i en volgués proposar d’altres que s’ajustin més a la seva manera de treballar, hauria de presentar al contractista, per escrit i de forma raonada, els suggeriments i les alternatives que es considerin oportunes.

Complir amb les obligacions, en matèria de cooperació i coordinació d’activitats, previstes en la legislació vigent de seguretat i salut en el treball.

Atendre, durant l’execució de l’obra, les indicacions i les instruccions del vigilant de seguretat i salut, de la direcció facultativa i del promotor o del tècnic competent a qui hagi delegat.

Complir i fer complir les disposicions del projecte de seguretat i salut d’aquest Reglament i totes les que, en matèria de seguretat i salut, siguin d’aplicació en el lloc de treball per a les activitats que s’hi duguin a terme.

Informar els treballadors dels riscos per a la seguretat i la salut, i també de les mesures i les activitats de protecció i prevenció que afectin l’empresa en general i cada lloc de treball en concret.

Organitzar el treball, vetllar per les condicions en què es desenvolupa i disposar i mantenir les instal·lacions, els llocs de treball i els equips en bon estat d’ús, d’ordre i de neteja amb la finalitat d’evitar o de reduir tant com es pugui els riscs per a la seguretat i la salut dels treballadors.

Facilitar gratuïtament als treballadors els equips de protecció individual necessaris i adequats per fer la seva feina sense perill i vetllar perquè tot el personal compleixi la normativa de seguretat i utilitzi els mitjans de protecció que l’empresa posa a la seva disposició.

Adquirir materials, equips, maquinària, accessoris i vehicles adequats per a les tasques que s’han de dur a terme i mantenir-los equipats amb els elements de protecció i seguretat.

Preveure el manteniment de les màquines, del material i de les eines de treball, així com el funcionament normal de les instal·lacions sanitàries i dels serveis d’higiene dels treballadors de l’obra.

Prohibir l’ocupació dels treballadors en màquines o activitats perilloses si es té coneixement que pateixen mals, dolences, defectes físics o psíquics o que es troben en un estat o una situació que els impedeixi respondre a les exigències psicofísiques dels llocs de treball respectius.

Recordar les obligacions i els possibles perills mitjançant pictogrames o cartells normalitzats i senyalitzacions col·locats de forma visible als llocs de treball.

Complir la normativa de seguretat i de salut en el treball en la contractació d’aprenents i menors i impedir-los que facin servir màquines perilloses i que duguin a terme activitats poc segures.

Dur a terme les tasques encomanades amb responsabilitat i diligència.

Informar-se i observar les mesures de prevenció dels riscos professionals i cooperar en la seva prevenció, complint fidelment els preceptes que conté el projecte de seguretat i salut, en aquest Reglament o, si és el cas, les ordres i les instruccions dels seus superiors, del vigilant de seguretat i salut o dels serveis tècnics del Govern.

Atendre les ensenyances o les indicacions sobre seguretat i salut, salvament i socors que li siguin facilitades.

Utilitzar correctament els equips de protecció individual i tenir cura del seu estat i conservació.

Inspeccionar, abans de començar la feina, les màquines i les eines que s’han d’utilitzar i, si cal, informar el seu superior o el vigilant de seguretat i salut de les avaries i dels defectes observats.

Vigilar i mantenir la higiene personal a fi d’evitar malalties contagioses o molèsties als altres treballadors.

No introduir als centres de treball begudes alcohòliques ni drogues tòxiques. Està prohibit presentar-se o romandre al lloc de treball sota els efectes de l’alcohol o de qualsevol altra droga tòxica.

En cas de sinistre, cooperar en el salvament dels accidentats en la mesura en què sigui raonablement exigible.

Tenir cura de la seva seguretat i salut, així com de les persones que puguin ser afectades pels seus actes i omissions en el treball.

Tot treballador pot negar-se a executar un treball si, després de sol·licitar al seu superior immediat els mitjans de protecció de caràcter preceptiu, no se li faciliten. El treballador no pot patir cap perjudici per aquesta raó.

En cas que el promotor contracti directament diverses empreses, cadascuna haurà de nomenar un vigilant de seguretat. La coordinació d’aquests vigilants és responsabilitat del promotor, si està facultat per fer-ho, o del tècnic competent a qui delegui aquesta funció.

El vigilant de seguretat i salut ha de tenir experiència contrastada en el sector de la construcció, i disposar, com a mínim, del nivell bàsic de formació regulat per la legislació vigent de seguretat i salut en el treball.

El vigilant de seguretat i salut ha de treballar permanentment en l’obra en qüestió. En cas d’obres menors haurà de ser-hi almenys durant les activitats o processos perillosos o amb riscos especials.

El vigilant de seguretat i salut ha de vetllar per l’estricte compliment del projecte de seguretat i salut per part de tots els treballadors, de totes les mesures de seguretat necessàries, així com de l’execució de totes les indicacions que pugui rebre del promotor, de la direcció facultativa, dels tècnics de seguretat de la seva empresa o del serveis de prevenció i dels serveis tècnics del Govern.

En les obres on, per la seva natura, no sigui necessària la intervenció d’una direcció facultativa, el vigilant de seguretat i salut ha d’ordenar que es prenguin les mesures de prevenció i protecció adequades en cada cas i vetllar pel seu compliment per part de tots els treballadors.

Les funcions del vigilant de seguretat i salut són les següents:

La inclusió d’aquest estudi de seguretat i salut en el projecte d’execució de l’obra serà un requisit necessari per al visat, si escau, a càrrec del col·legi professional corresponent, l’expedició de la llicència urbanística o altres autoritzacions i tràmits per part de l’Administració pública.

L’estudi de seguretat i salut preveurà les mesures preventives necessàries i escaients per a la realització de l’obra i contindrà, com a mínim, els documents següents: memòria, plec de condicions particulars, plànols, amidaments i pressupost.

El pressupost de l’estudi de seguretat i salut haurà d’incorporar-se al pressupost general de l’obra com una unitat independent.

Aquest projecte ha d’analitzar, estudiar, desenvolupar i complementar les previsions contingudes en l’estudi de seguretat i salut, en funció del sistema d’execució de l’obra que prevegi el contractista. L’ha de redactar un tècnic competent que disposi, com a mínim, del nivell mitjà de formació, d’acord amb la legislació vigent de seguretat i salut en el treball, o altres formacions específiques que l’habilitin per dur a terme aquest projecte, i l’han de signar l’autor, el responsable de l’empresa contractista de l’obra, en senyal de conformitat, i la direcció facultativa, en senyal de validació.

El promotor presentarà, si escau i abans de començar l’obra, el projecte de seguretat i salut aprovat per la direcció facultativa. El presentarà al departament de Govern responsable de treball en el tràmit de comunicació de l’inici dels treballs, d’acord amb l’annex 1 d’aquest Reglament.

Per garantir la seguretat dels treballadors i de tercers, el projecte de seguretat i salut ha de preveure les mesures de protecció exterior de l’obra, les proteccions col·lectives i individuals que es pensen adoptar a cada treball, així com les instal·lacions previstes per a la higiene i la salut segons aquest Reglament, la legislació vigent al Principat i, subsidiàriament, la normativa de l’OIT.

El projecte de seguretat i salut ha de preveure, com a mínim, i sempre en relació amb l’obra concreta que es vol dur a terme, els aspectes següents: memòria descriptiva, plec de condicions tècniques particulars, plànols i pressupost (annex 3).

Un exemplar del projecte de seguretat i salut ha de romandre permanentment a l’obra, a disposició de la direcció facultativa, del vigilant de seguretat, dels serveis tècnics del Govern i de qualsevol empresa o treballador que el vulgui consultar. En cas que es produeixi un canvi en la direcció facultativa s’entendrà, llevat que s’elabori i es registri un projecte nou, que la nova direcció facultativa el valida.

La direcció facultativa ha d’anotar al llibre d’obra les ordres, les instruccions i les indicacions oportunes per a la correcta execució del projecte de seguretat i salut, unes ordres que tindran caràcter vinculant i de compliment obligat. També s’han d’anotar els incidents sobrevinguts en el transcurs dels treballs i qualsevol modificació d’importància del projecte de seguretat i salut inicial.

El llibre d’obra ha de romandre sempre al centre de treball i ha d’estar a disposició dels diversos serveis tècnics del Govern.

Tots els fulls del llibre d’obra han de disposar d’original i dues còpies. La primera còpia es lliura al contractista de l’obra, la segona és per a la direcció facultativa i l’original es deixa al llibre. Tots els fulls del llibre d’obra han d’estar numerats de forma correlativa.

L’obra ha de romandre correctament tancada o senyalitzada a fi d’evitar l’entrada de qualsevol persona aliena als treballs.

S’han de preveure, sempre que sigui possible, portes d’accés independents per a vehicles i treballadors. Les portes han de ser de material resistent i s’han de poder tancar amb clau.

S’ha de col·locar un rètol, amb text i pictogrames, que prohibeixi l’accés a l’obra de persones alienes, així com també altres elements de senyalització (prohibició, obligació i perill) adequats a les característiques de l’obra.

S’han de preveure, d’acord amb les normes per a la senyalització temporal d’obres o obstacles en vies públiques de la Llei del Codi de la circulació vigent i la normativa específica de les diverses corporacions locals, totes les mesures per protegir els vianants i els vehicles.

En qualsevol cas cal prendre les mesures de protecció següents:

Quan el personal treballa o ha de circular a una altura superior als 2 m cal prendre mesures de protecció col·lectives que impedeixin o que limitin la caiguda dels treballadors al buit.

En totes les obertures de l’obra, siguin exteriors o interiors, on es presenti un risc de caiguda al buit de més de 2 m, s’hi han d’instal·lar baranes de protecció, xarxes de protecció o de prevenció, plataformes, marquesines, bastides o altres mitjans que impedeixin o que limitin les caigudes.

En altres casos es donarà prioritat a l’ús de plataformes elevadores mecàniques.

Les obertures a terra o en forjats on pugui haver risc de caiguda hauran d’estar protegides amb cobertes fixes, llises, situades arran de terra, prou sòlides per poder-hi caminar per sobre i, si és necessari, per aguantar el pas de vehicles.

Si per les necessitats d’un treball específic s’han de retirar provisionalment les proteccions col·lectives ja instal·lades, els treballadors han de fer ús dels mitjans de protecció individual previstos en aquest Reglament.

Qualsevol protecció col·lectiva que es retiri provisionalment s’ha d’instal·lar una altra vegada tan bon punt finalitzin els treballs pels quals ha estat retirada.

La retirada definitiva dels sistemes de protecció exterior –xarxes de protecció, marquesines, etc.– ha de ser simultània a la instal·lació de baranes de protecció, xarxes de prevenció o tancaments definitius, de manera que s’eviti en tot moment l’existència d’obertures sense protegir.

La instal·lació, la modificació i la retirada de les proteccions col·lectives anticaiguda s’haurà de dur a terme utilitzant els mitjans de protecció individual necessaris.

També poden estar confeccionades amb barrots rígids verticals separats d’un màxim de 15 cm. En aquest supòsit s’ha d’instal·lar també un sòcol de 15 cm d’altura i, si escau, un llistó a la part superior dels barrots.

Els passamans, les proteccions intermèdies i els sòcols han d’estar fixats a la part interna dels muntants per evitar qualsevol risc de moviment cap a l’exterior.

Es poden substituir les baranes per xarxes tipus tennis o malla de poliamida, a una altura d’entre 1 m i 1,15 m, perfectament tibades amb dos cables per fer les funcions de passamà i de sòcol.

Les baranes, les xarxes de tipus tennis i la malla de poliamida han d’estar fixades sòlidament i han de tenir la resistència necessària per suportar la pressió a què poden estar sotmeses.

El material que s’utilitzi per a la confecció de baranes no ha de poder provocar talls, punxades o enganxades. En cas contrari s’ha de protegir adequadament.

Si s’efectuen treballs de soldadura propers a la posició de les xarxes s’ha de vigilar especialment la protecció contra possibles cremades.

Les xarxes s’han de mantenir sempre netes i, periòdicament, s’han de retirar els objectes i els materials que hi hagin pogut caure.

Les xarxes de protecció són les xarxes que limiten la caiguda de persones o d’objectes ja que estan situades al voltant del lloc de treball.

Les xarxes de prevenció són les xarxes que impedeixen la caiguda de persones o d’objectes ja que tapen totalment les obertures.

Sempre que sigui possible, s’ha d’instal·lar en tot el perímetre del llosat una bastida de protecció a sota del ràfec. La plataforma de treball de la bastida ha de tenir una amplada mínima de 60 cm, amb baranes rígides situades a una altura d’entre 1 m i 1,15 m, travesser intermedi i sòcol, com a mínim, de 20 cm d’altura, i han d’estar sòlidament fixades perquè puguin aturar la caiguda d’un treballador.

Si no és possible instal·lar bastides de protecció, cal preveure xarxes de protecció a tot el voltant del llosat o un altre dispositiu de protecció col·lectiva d’eficàcia equivalent que impedeixi la caiguda al buit dels treballadors o dels materials.

Quan el risc de caiguda d’altura no es pugui protegir amb aquests mitjans, els treballadors hauran d’anar equipats amb equips de protecció individuals anticaiguda adequats.

Els treballadors han d’utilitzar botes de treball amb sola antilliscant i casc de seguretat amb barballera perquè quedi fixat al cap.

Queda prohibit el treball als llosats mentre hi hagi condicions climatològiques adverses de neu, de gel, de pluja o de vent fort, llevat dels treballs ineludibles o inexcusables, que es podran dur a terme sempre que s’hagin previst dispositius de protecció instal·lats a aquest efecte que garanteixin l’execució d’aquests treballs amb seguretat.

En les activitats en què les mesures de seguretat col·lectives no garanteixin totalment la seguretat personal dels treballadors, és obligatori l’ús d’equips de protecció individual adequats.

Els equips de protecció individuals s’utilitzaran quan els riscos no es puguin evitar o limitar suficientment per mitjans tècnics de protecció col·lectiva o per mesures, mètodes o procediments d’organització de la feina.

L’empresari ha de proporcionar gratuïtament als treballadors els equips de protecció individual adequats per a l’exercici de les seves funcions, vetllar perquè estiguin en bon estat i se’n faci ús efectiu quan, pel tipus de feines realitzades, siguin necessaris.

L’empresari ha de vetllar per la utilització correcta i efectiva dels mitjans de protecció personal que faciliti als treballadors i els ha de formar i informar, en cas que fos necessari, perquè en puguin fer un ús correcte. Els treballadors estan obligats a utilitzar-los i a fer-ne un bon ús.

La roba de treball –bates, granotes, uniformes, etc.– malgrat que no es puguin considerar com un equip de protecció individual, ha de complir amb les prescripcions previstes en aquest article.

També s’ha de fer servir el casc obligatòriament en qualsevol trajecte o desplaçament dins de l’obra.

En cas necessari, el casc haurà de poder incorporar altres mitjans de protecció individual complementaris.

El casc de protecció ha de reunir les condicions d’ús següents:

Les ulleres protectores han de ser adequades a l’ús que se’n faci, en funció dels riscos que es puguin presentar en la tasca concreta que s’estigui executant.

Les lents de les ulleres de protecció, ja siguin de vidre o de plàstic transparent, han de ser òpticament neutres, sense bombolles, taques ni altres defectes.

En cas que el treballador faci servir ulleres graduades, se li ha de proporcionar unes ulleres protectores graduades o unes d’adequades per poder-les col·locar a sobre de les graduades.

Les proteccions auditives poden ser taps o bé proteccions tipus orellera. Són d’ús personal.

La protecció dels pavellons auditius s’ha de combinar amb la del cap i la cara, amb els mitjans previstos en aquest Reglament.

Els equips protectors han de ser d’ús personal, apropiats per als riscos i s’han d’ajustar al contorn facial per tal d’evitar filtracions i malestar al treballador.

En cas que els equips protectors resultin insuficients, es facilitaran equips de respiració autònoms o similars que garanteixin l’aportació exterior d’oxigen.

Poden ser de diversos materials segons la feina que s’ha de fer: cotó o punt, per a feines lleugeres; cuir, per a la manipulació en general; malla metàl·lica, per a manipular xapes que tallin, i lona, per manipular fustes.

Els guants han d’arribar almenys fins a l’avantbraç, i no han de fer nosa.

En circumstàncies determinades, la protecció es pot limitar als dits o al palmell, i s’utilitzen didals o mànigues. Han de ser d’ús personal, i s’han de guardar secs i nets.

Per als treballs amb risc de contacte elèctric s’han d’utilitzar guants dielèctrics, fabricats amb cautxú o matèries plàstiques, que han de portar marcats de forma indeleble el voltatge màxim per al qual han estat fabricats. També es prohibeix l’ús de qualsevol altre tipus de guant que no compleixi aquests requisits.

Objectes que caiguin o puguin aixafar els peus 2. Substàncies calentes o corrosives 3. Eines de tall 4. Claus 5. Una humitat excessiva 6. Superfícies relliscoses o cobertes de neu o de gel 7. Contactes elèctrics

La constitució de tot cinturó o arnés, així com els accessoris o els elements auxiliars que complementin aquests equips de protecció, ha d’estar preparat perquè, si el treballador que l’utilitza cau, el risc de lesió física sigui mínim.

En treballs puntuals, i sempre que l’única protecció de l’operari sigui el cinturó de seguretat o l’arnés, l’operari no pot romandre sol sinó que ha d’anar acompanyat d’un altre treballador.

Abans d’utilitzar-los s’han de verificar, almenys visualment, tots els elements constituents, els quals han de portar una etiqueta o similar que indiqui la classe, la llargada, l’any de fabricació i la referència del fabricant. Cal vigilar de manera especial la seguretat del punt d’ancoratge i la seva resistència.

En cas que hi hagi la possibilitat de caure, s’ha de controlar el recorregut que es produiria i deixar-lo lliure d’obstacles, tant en moviment vertical com d’oscil·lació. Així mateix, s’han de controlar les condicions de l’entorn perquè el cable o la corda de subjecció no entri en contacte amb arestes vives, cables elèctrics, fonts de calor o qualsevol altra causa que el pugui deteriorar.

El cable o la corda per subjectar el cinturó de seguretat o l’arnés ha d’estar sòlidament ancorat a elements fixos o provisionals capaços de resistir esforços violents. Aquest dispositiu ha de poder suportar sense risc una càrrega suspesa mínima de 450 kg i ha de tenir una resistència mínima al trencament de 1.150 kg.

Els cinturons, els arnesos i els elements auxiliars s’han de guardar en un lloc fresc, sec i ventilat. No s’han d’exposar a la llum solar directa i s’ha d’evitar el contacte amb qualsevol substància agressiva. Es revisaran, periòdicament, per part d’una persona competent. Tot cinturó o arnés que s’hagi utilitzat en una caiguda es retirarà.

Els cinturons de seguretat i els arnesos s’han d’integrar en sistemes de subjecció o de manteniment del lloc de treball i en sistemes anticaiguda, respectivament, per evitar les caigudes al buit o limitar-ne les conseqüències.

El cinturó de seguretat s’integra dins d’un sistema de subjecció o de manteniment del lloc de treball, ja que té per objecte mantenir l’usuari en la seva posició sense la possibilitat que caigui al buit.

L’arnés s’integra dins d’una sistema combinat anticaiguda i subjecció, ja que té per objecte limitar la caiguda del treballador que dugui a terme operacions on pugui quedar suspès.

Un sistema anticaiguda i de subjecció es pot combinar amb altres elements per tal de guanyar llibertat de moviments. Aquests elements poden ser, entre d’altres, línies de vida –cordes o cables fixats a punts d’ancoratge on s’enganxen els dispositius anticaiguda–, eslingues, dispositius anticaiguda per ascensos i descensos, anticaigudes enrotllables amb embragatge de frenada o dissipadors d’energia.

El cinturó de seguretat integrat a l’arnés podrà cobrir els riscos descrits per un sistema combinat d’anticaiguda i de subjecció.

La utilització de tècniques d’accés i de posicionament mitjançant cordes ha de complir les condicions següents:

Quan s’efectuïn enderrocs s’hauran de determinar les mesures preventives necessàries per garantir la seguretat dels treballadors i de tercers que puguin quedar afectats.

El projecte de seguretat i salut ha de contenir el pla d’enderrocament, i ha d’indicar les diverses fases dels treballs i les mesures de seguretat que s’han d’adoptar en funció dels riscos que es volen prevenir.

El seguiment de l’enderrocament s’ha de fer de forma acurada respecte el pla establert, sota la supervisió per part de tècnics competents de l’empresa constructora, del vigilant de seguretat i salut i de la direcció facultativa.

Els treballadors que executin feines d’enderroc han de ser operaris qualificats i han d’utilitzar el vestuari i els mitjans de protecció individuals adequats per a la feina que estiguin desenvolupant.

Sempre que sigui possible, cal evitar treballar a diversos nivells. En cas que es treballi a diversos nivells, s’han de prendre mesures de seguretat necessàries per protegir els operaris que treballen als nivells inferiors.

Quan en un treball d’enderrocament hi treballen més de deu operaris, és obligatori un cap d’equip per cada deu treballadors. Quan els treballs necessiten més d’un equip simultani, els caps d’aquests equips han d’estar sota la direcció d’un coordinador.

No es poden desenvolupar treballs d’enderroc a una altura superior a 6 m si no hi ha una plataforma de treball des de la qual puguin treballar amb les condicions de resistència, d’estabilitat i de seguretat previstes en aquest Reglament.

Fins als 6 m d’altura aquesta plataforma de treball no ha de ser obligatòria, però els operaris han de treballar obligatòriament amb un mitjà de protecció individual anticaiguda fixat a una zona de subjecció sòlida. No es pot treballar a sobre d’un mur que tingui una amplada inferior a 35 cm.

Les parets que s’han d’enderrocar han d’estar netes de fustes, de ferros o de qualsevol altre element que no estigui ben subjecte a la construcció per evitar que puguin sortir projectats i posar en perill els treballadors.

Si la demolició d’un edifici es fa amb cables metàl·lics o qualsevol altre sistema de tracció, la zona sobre la qual ha de caure la runa ha d’estar ben delimitada.

Es prohibeix llençar runa des de qualsevol nivell de l’edificació. La runa s’ha d’evacuar a través de conductes verticals, que han de reunir les condicions següents:

Quan als edificis o a les instal·lacions que s’han d’enderrocar hi hagi materials que continguin amiant, i tenint en compte la seva naturalesa tòxica, s’han de preveure les mesures preventives bàsiques següents:

El projecte de seguretat i salut ha de preveure les mesures de seguretat necessàries per protegir els treballadors del risc d’esllavissada de les terres o de les parets.

També s’haurà de preveure l’existència de serveis, de canalitzacions o de cables subterranis, amb la finalitat de prendre, d’acord amb la reglamentació sobre la matèria, les mesures de seguretat apropiades.

A l’hora d’establir el mètode de treball més adequat, cal tenir en compte les possibles variacions en el grau d’estabilitat i la cohesió de les terres, que pot variar com a conseqüència dels fenòmens meteorològics, com la pluja o les glaçades, així com les sobrecàrregues del terreny, tant estàtiques com dinàmiques.

El seguiment de l’excavació s’ha de fer de forma acurada, sota la supervisió de tècnics competents de l’empresa constructora, del vigilant de seguretat i salut, de la direcció facultativa i, si escau, de les empreses subministradores en cas que hi hagi serveis. Cal verificar de forma periòdica les condicions de l’apuntalament i les possibles variacions de les condicions del sòl, especialment quan hagi plogut o en cicles de gel-desgel.

Els arbres, els blocs de pedra i els materials o els objectes de qualsevol tipus situats a les proximitats del lloc on es du a terme la buidada de terres s’han de retirar, o s’han de prendre les mesures necessàries per mantenir-ne l’estabilitat, si hi ha el risc que en el decurs de l’execució dels treballs es puguin desprendre i ocasionar un perill per als treballadors.

En cap cas les mesures de protecció per evitar ensulsiades o esllavissades de terres es poden suprimir o reduir si les condicions atmosfèriques han ocasionat una glaçada de les terres.

Totes les zones de pas situades a l’interior de l’obra i que es trobin prop de rases, pous o buidades en general han d’estar delimitades correctament i visiblement senyalitzades.

S’han de col·locar mesures de protecció a una distància de les vores no inferior a 1 m per al pas de persones i a 2 m per al pas de vehicles, distància que ha d’augmentar a mesura que la cohesió del terreny sigui menor, i sempre que aquesta distància sigui suficient perquè el trànsit de vehicles o de persones no sobrecarregui les parets de la rasa i provoqui despreniments.

S’han de preveure els mitjans necessaris que permetin una evacuació ràpida dels treballadors de les rases o de les zones excavades.

Els treballs de buidada de terres o de realització de rases que representin un obstacle per a la circulació normal en una via pública s’han de senyalitzar d’acord amb el que preveu la Llei del Codi de la circulació vigent per a la senyalització temporal d’obres o obstacles a les vies públiques. En qualsevol cas s’ha de preveure un pas de vianants no inferior a un metre d’amplada.

Qualsevol apuntalament, per senzill que sigui, l’han de supervisar tècnics competents de l’empresa constructora, el vigilant de seguretat i salut de l’obra i la direcció facultativa.

Abans de començar cada jornada de feina cal revisar les estrebades o els apuntalaments de les rases.

Les mesures de seguretat per evitar esllavissades o ensulsiades de terres en les rases s’han d’instal·lar abans que cap treballador baixi al fons per fer qualsevol treball que no sigui el de la mateixa instal·lació de les proteccions. S’han d’instal·lar a mesura que l’avançament dels treballs ho permeti. No es retiraran mentre hi hagi operaris treballant al fons de la rasa.

Amb la finalitat d’evitar la caiguda de materials de desmunt, eines o qualsevol objecte, les rases d’una fondària superior a 1,30 m han d’estar proveïdes d’un sòcol resistent, que sobrepassi el nivell del sòl una altura mínima de 20 cm.

Quan dins d’una rasa els treballadors utilitzin eines manuals, com ara pales o pics, s’han de situar a una distància entre ells que eviti qualsevol risc d’accident. Aquesta distància ha de ser, com a mínim, d’un metre.

Els materials que resultin de l’excavació i, en general, les eines, els materials o els altres objectes s’han de dipositar a una distància mínima de la meitat de l’altura de la rasa excavada, i com a mínim a 1 m, sempre que això, i en funció de la naturalesa del terreny, no representi una càrrega excessiva que pugui provocar despreniments. Si es pot, únicament s’ocuparà un costat de la rasa.

En rases de fondària superior a 1,20 m s’ha d’instal·lar una escala d’accés i de sortida cada 15 metres o fracció. Ha de ser una escala que sobrepassi almenys 1 m el nivell de coronació de la rasa. Així mateix, s’ha de mantenir un operari de retén a l’exterior que podrà actuar com ajudant en el treball i alertar en cas que es produeixi qualsevol emergència.

Si els treballadors han de creuar rases d’una amplada superior a 60 cm cal instal·lar passarel·les amb baranes que impedeixin el risc de caiguda.

S’entén per bastida tota instal·lació provisional fixa, suspesa o mòbil, que sosté una o diverses plataformes utilitzades per suportar persones o materials, en tot tipus de treballs. Han de reunir totes les condicions de seguretat generals i particulars per a la classe de bastida o plataforma corresponent.

Les condicions generals de seguretat són: