Decret de l’1 de desembre del 2010 d’aprovació del Reglament de seguretat i de protecció de la salut en les obres de construcció

Les plataformes de treball de les bastides han de complir amb les prescripcions de seguretat següents:

La seva altura no ha d’excedir mai el punt més alt d’ancoratge en una distància que pugui afectar-ne l’estabilitat i la resistència.

El recolzament de la bastida sobre el terra o el suport es durà a terme mitjançant plaques base o fusos d’anivellació que han de tenir una superfície i un gruix que els permetin resistir la càrrega sense deformar-se.

Les plaques base o els fusos d’anivellació han de quedar units al muntant de manera que la càrrega hi quedi centrada.

Els muntants de les bastides s’han de recolzar sobre un terra o un suport que sigui resistent a les càrregues a les quals estarà sotmès. Si aquesta resistència és insuficient, cal utilitzar suplements adequats i sòlids per distribuir la càrrega, com taulons o bigues d’acer.

Quan dos trams de bastida s’ajunten en l’angle d’una construcció, s’ha d’instal·lar un muntant en la intersecció dels travessers exteriors.

Cada escala de mà que posi en comunicació els diversos nivells d’una bastida ha de salvar, com a molt, l’altura entre dos nivells, que com a màxim serà de dos metres. Ha de ser d’una sola peça i ha d’estar sòlidament unida al cos de la bastida.

En el supòsit que s’utilitzi l’escala “de gat” de la mateixa estructura, l’accés únicament es pot efectuar per la part interior de la bastida mitjançant la col·locació d’un sistema de trapes situades als extrems de les plataformes que facilitin el pas als diversos nivells, trapes que hauran d’estar situades als extrems oposats de plataformes consecutives.

Excepcionalment, es podrà adaptar una línia de vida al cos de la bastida i utilitzar un equip de protecció individual anticaiguda durant l’accés, si la separació entre les plataformes és superior als 2 m o es fa per l’exterior de la bastida.

Si l’accés a la plataforma d’una bastida metàl·lica es fa des de l’interior de l’edifici, s’han de preveure sistemes d’accés que permetin la comunicació còmoda i segura, sense que en cap cas els treballadors hagin de saltar per accedir-hi.

La distància entre la construcció i la plataforma de treball d’una bastida fixa ha de ser tan reduïda com sigui possible. En cas que aquesta distància sigui inferior als 20 cm la barana de protecció interior no és obligatòria.

S’han de recolzar sobre una superfície resistent a les càrregues a les quals estarà sotmesa.

L’altura de la bastida sobre rodes no pot ser superior a quatre vegades el costat més curt de la base i en cap cas no pot superar els 12 m.

Abans d’efectuar qualsevol desplaçament de la bastida, la plataforma ha d’estar lliure de personal, de material i d’equip.

Per utilitzar la bastida s’han d’immobilitzar les rodes convenientment.

L’accés es durà a terme d’acord amb les prescripcions previstes en aquest Reglament per a les bastides fixes.

Els materials utilitzats com a elements de subjecció i fixació de les bastides, com argolles o bigues, han de ser inalterables quant a resistència i han de quedar ancorats a l’estructura de la construcció.

Es prohibeix utilitzar apuntalaments o contrapesos no previstos pel fabricant.

Els cables de suspensió han de quedar ancorats als elements de subjecció i col·locats de forma que no puguin relliscar per una forta inclinació o batzegada de la bastida. Han d’estar col·locats en un pla vertical perpendicular al frontal de la construcció, és a dir, no podran treballar mai obliquament.

Els cables de suspensió els ha de revisar setmanalment una persona competent d’acord amb els criteris fixats a l’article 41 d’aquest Reglament.

Els aparells de maniobra per desplaçar les bastides han de disposar, com a mínim, de dos cables: el cable de treball, del qual penja la bastida, i el cable de seguretat, independent del de treball, amb un fre automàtic que no permeti el descens sense la intervenció d’un treballador. El cable de seguretat ha d’estar contrapesat.

S’han d’utilitzar, únicament, els aparells de maniobra dissenyats per al desplaçament de les bastides volants o suspeses.

La posició dels elements de subjecció i fixació de les bastides (argolles o bigues) ha de permetre que la plataforma quedi fixada a una distància màxima de 30 cm de la construcció. En el supòsit que els obrers treballin asseguts, la distància màxima pot ser de fins a 45 cm.

Les plataformes de treball de les bastides volants han de ser resistents i adequades per suportar els esforços a què hagin d’estar sotmeses.

Les plataformes de les bastides volants o suspeses han d’estar equipades amb baranes reglamentàries per tots els costats. Només en cas que els obrers treballin asseguts, la barana interior no serà obligatòria però la plataforma haurà d’estar equipada amb cables o similars que permetin la subjecció del treballador en cas de relliscada.

L’ús d’una bastida volant o suspesa ha de respectar les prescripcions de seguretat següents:

Els cavallets han de ser rígids i descansar sobre bases fermes i anivellades. Queda prohibit que es recolzin sobre qualsevol altre tipus de bastida.

Les mènsules han de ser rígides, estar sòlidament fixades al mur i només es podran utilitzar per a treballs que no necessitin materials o equips de molt pes.

La distància màxima entre els cavallets o les mènsules pot ser de fins a 3,5 m, sempre que es garanteixi la resistència de la plataforma de treball.

Excepcionalment, les plataformes de treball de les bastides de cavallets es poden conformar amb taulons de fusta no tractada. Aquests taulons han d’estar en bon estat d’ús, sense nusos que en puguin comprometre la resistència, el gruix mínim ha de ser de 7 cm i l’amplada mínima de 20 cm.

Les passarel·les, les rampes i les escales han d’estar:

Les passarel·les, les rampes, les escales i qualsevol instal·lació per on circulin els treballadors i on es presenti un risc de caiguda d’altura superior als 2 m s’han de protegir mitjançant baranes amb les característiques prescrites en aquest Reglament.

En tota obra de construcció s’han de construir tan aviat com sigui possible les escales definitives, de conformitat amb les disposicions que preveu aquest Reglament.

Els treballs que es duguin a terme sobre superfícies de material fràgil han de disposar d’un nombre suficient de passarel·les i passos o altres mitjans segurs de treball i pas.

Les escales fixes instal·lades a l’exterior hauran de ser d’acer i complir amb les disposicions particulars de les escales de mà. A més:

Les escales provisionals de graons utilitzades per treballs en curs han de:

Tota la maquinària d’obra en general, com les màquines o els aparells d’elevació, de transport, de càrrega, de moviment de terres i/o similars, i totes les eines mecàniques de mà o petita maquinària auxiliar que s’utilitzen a les obres han de complir amb la reglamentació específica que els sigui d’aplicació i, particularment, disposar, quan escaigui, de la declaració “CE” de conformitat i del marcatge “CE” d’acord amb les directrius de compliment obligat de la Unió Europea.

Han de satisfer les condicions generals de fabricació, de solidesa, d’estabilitat i de resistència necessàries per efectuar els treballs per als quals s’han dissenyat i han d’estar proveïdes de mecanismes o dispositius de seguretat per tal d’evitar:

En qualsevol cas, tota la maquinària ha de:

Queda totalment prohibit:

El personal que utilitzi la maquinària ha de:

Les màquines o els aparells d’elevació, de transport, de càrrega, de moviment de terres o similars han de disposar d’una placa visible on s’indiqui el diagrama de càrregues o la capacitat màxima que es pot transportar.

Si es permet el transport de personal, han d’indicar les condicions per fer-ho i les mesures de seguretat que s’han de tenir en consideració.

Queda prohibit sobrepassar la capacitat màxima autoritzada i utilitzar la màquina per a funcions diferents per a les quals ha estat dissenyada.

Si l’operador d’un aparell d’elevació no té plena visibilitat sobre tot el recorregut de la càrrega o sobre les maniobres efectuades pels elements mòbils de l’aparell, s’ha de fer ajudar per senyalistes que coneguin els senyals internacionals de guiatge.

En cas que un treballador diferent de l’operador de l’aparell d’elevació enganxi o desenganxi les càrregues o els elements auxiliars d’elevació, ha de ser aquest mateix treballador qui indiqui a l’operador de l’aparell d’elevació quan podrà reiniciar les maniobres.

Durant l’hissada, el transport i el descens de la càrrega s’ha de:

Quan un aparell d’elevació s’aixequi a prop d’una construcció sobre la qual hi ha obrers treballant, la distància entre les parts mòbils de l’aparell i l’última planta ha de ser com a mínim de 2 m. Si la càrrega passa a menys de 2,5 m és obligatori dirigir l’operació i advertir els altres treballadors de l’aproximació de les càrregues.

Per al transport i l’elevació del personal es prohibeix la utilització d’aparells que no siguin els que han estat especialment concebuts per a aquesta finalitat.

Els aparells d’elevació destinats específicament al transport de persones han de reunir les condicions que s’estableixin reglamentàriament.

Quan les càrregues, en el curs del seu desplaçament, creuin un lloc de passatge, es prendran mesures efectives per prevenir el perill que podria comportar una caiguda eventual.

Quan els aparells funcionin sense càrrega, s’ha d’elevar suficientment el ganxo amb la finalitat d’evitar qualsevol risc de topada amb persones o objectes.

Si la càrrega ha de sobrevolar la via pública s’han de crear passadissos protegits, en tota la zona de recorregut, per al pas de persones i vehicles.

Les politges dels aparells d’elevació que siguin accessibles amb la mà han d’estar proveïdes d’un dispositiu de protecció que impedeixi el contacte de la mà amb el cable, i d’un agafador per poder-les desplaçar.

El conductor d’un aparell d’elevació mecànica, abans d’iniciar el treball, ha de revisar tots els elements de l’aparell sotmesos a un esforç: el funcionament en general de l’aparell, els cables, els frens i els mecanismes d’hissada, així com els sistemes de comandament.

Quan no es puguin controlar les càrregues a causa de la velocitat del vent, s’han d’interrompre els treballs.

Es prohibeix la permanència de qualsevol treballador en la vertical de la càrrega suspesa d’un aparell d’elevació durant tot el seu desplaçament.

Es prohibeix que el conductor de la grua faci sobrevolar la càrrega per sobre dels treballadors.

No es deixarà mai una càrrega penjada de la grua sense vigilància. Una vegada es finalitzin els treballs, no es poden deixar les càrregues suspeses d’un aparell d’elevació a excepció del contrapès dissenyat a aquest efecte.

Es prohibeix transportar amb un aparell elevador qualsevol càrrega que quedi enganxada en punts o elements de resistència dubtosa.

La instal·lació, la utilització i les inspeccions dels diversos aparells elevadors es faran d’acord amb la reglamentació vigent. La documentació que s’elabori ha de romandre a l’obra i ha d’estar a disposició dels tècnics o els serveis d’inspecció.

Els treballs de conservació i manteniment els efectuaran operaris especialitzats, i sempre amb l’aparell aturat i en posició de seguretat.

En cas que s’hagin muntat o desmuntat elements de l’aparell d’elevació, s’ha d’efectuar un assaig previ per verificar que tots els elements de seguretat funcionen. Queda prohibit qualsevol canvi o modificació que no hagi estat autoritzat pel fabricant.

Quan sigui obligatori, el conductor d’un aparell elevador ha ser titular d’un carnet que acrediti la seva capacitat. En cas contrari, ha de poder justificar una formació teòrica i pràctica per poder dur a terme aquesta funció.

Durant l’ús d’un aparell elevador queda prohibit:

Quan dos o més aparells elevadors s’envaeixin mútuament el radi d’acció es prendran mesures per evitar xocs de les càrregues o dels aparells.

Es prohibeix utilitzar dos o més aparells elevadors per aixecar una mateixa càrrega.

En l’ús de grues torre es compliran les mesures de seguretat següents:

En l’ús de grues automòbils i plomes muntades sobre camions, s’han de complir les mesures de seguretat següents:

Els muntacàrregues i els cabrestants mecànics o manuals s’han d’utilitzar seguint les normes següents:

Abans d’utilitzar qualsevol accessori per elevar material, cal assegurar-se del pes de la càrrega i utilitzar, en conseqüència, un element amb capacitat superior al pes de la càrrega que es vol elevar.

No s’han de desplaçar les càrregues arrossegant-les damunt d’eslingues, cordes, cadenes o cables.

Els cables, les cordes, les cadenes de càrrega i les eslingues no poden entrar en contacte directe amb angles, cantells o arestes tallants. En cas que sigui inevitable el contacte, cal preveure dispositius de protecció que limitin el risc de desgast.

Cal emmagatzemar els cables, les cordes, les cadenes de càrrega i les eslingues per protegir-los de la intempèrie, dels rosegadors, de l’aigua, de la humitat i de qualsevol contacte amb matèries corrosives o de qualsevol altra naturalesa que en pugui disminuir la resistència.

La reparació, l’empalmament, l’allargament o qualsevol altra modificació de cordes, cadenes, cables, sirgues, i de tot element auxiliar que pugui ser utilitzat per transportar eines o material, les ha de dur a terme personal especialitzat.

Només es podran modificar o reparar si el fabricant ho preveu, i es podran reutilitzar sempre que ofereixin les mateixes garanties de solidesa i resistència.

Les eslingues tèxtils o similars han de dur i conservar una etiqueta d’identificació on s’indiqui la data de fabricació, la data de caducitat i els pesos màxims admissibles segons l’ús que se’n fa.

No es pot utilitzar una eslinga tèxtil o similar si està malmesa, desgastada, foradada, bruta de greix o de qualsevol altre líquid orgànic, corrosiu o susceptible de debilitar-ne la resistència.

Les cordes han d’estar en perfecte estat i s’han de canviar regularment, tenint en compte la vida útil prevista pel fabricant.

No s’utilitzarà cap corda malmesa desgastada, bruta de greix o de qualsevol altre líquid orgànic, corrosiu o susceptible de debilitar-ne la resistència. S’evitarà mullar-les i no es deixaran a la intempèrie. Es recolliran al final de cada jornada laboral.

Les cadenes han d’estar en perfecte estat, sense cap deformació ni desgast de les anelles que la formen. Si qualsevol d’aquestes anelles s’estira més d’un 5% de la seva llargada original, s’ha de canviar la cadena.

S’evitarà de tirar a terra les cadenes, encara que sigui a poca altura.

Es prohibeix fer nusos amb les cadenes.

Els cables no es podran utilitzar si presenten deformacions, desgast, nusos, desfilaments o fils trencats.

Cal inspeccionar periòdicament el nombre de fils trencats de cables metàl·lics, cordes i eslingues i s’han de rebutjar tots els que no ofereixin garanties totals de seguretat.

S’utilitzaran cables amb un coeficient de seguretat suficient, d’acord amb les condicions de treball.

Els cables s’hauran de lubricar periòdicament.

Els elements auxiliars que es transporten amb un aparell elevador,com el cubilot, la forquilla elevadora o la gàbia, han de dur indicada la capacitat màxima i han d’estar en bon estat, sense cap tipus de deformació, desgast, oxidació o qualsevol altra deficiència que comprometi la resistència mecànica de l’element.

Els ganxos de suspensió ha d’estar proveïts dels mecanismes de seguretat necessaris que impedeixin la caiguda accidental de la càrrega.

Es prohibeix fer servir un ganxo obert, deformat o que no incorpori la balda de seguretat.

En cas d’utilitzar plataformes de descàrrega:

S’ha de vetllar per mantenir-les, calibrar-les i ajustar-les en funció de les indicacions que es donen al manual d’instruccions del fabricant.

Han de disposar de presa de terra per eliminar el risc de contacte elèctric indirecte o bé de doble aïllament elèctric.

Totes les connexions, els borns i els conductors elèctrics que arribin al motor de la màquina han d’estar totalment protegits per garantir que sigui impossible el contacte elèctric directe.

Els cables d’alimentació elèctrica, les caixes de connexions i els interruptors d’engegada han de tenir un grau d’aïllament adequat en funció de l’ambient en què s’utilitzen.

S’han d’utilitzar obligatòriament els equips de protecció individual que requereix el fabricant.

Cal dur roba ben ajustada, i no fer servir anells, cadenes ni res que pugui comportar la possibilitat d’una enganxada o d’una atrapada.

Tots els components dels puntals han de ser originals. S’han de recolzar sobre bases de resistència adequada, de manera que se’n garanteixi en tot moment l’estabilitat.

Es prohibeix la superposició de puntals a un nivell diferent.

Els cindris s’han de muntar a partir d’una nota de càlcul efectuada per un tècnic competent. Si el muntatge comporta que es treballi a més de 2 metres d’altura, s’han de preveure els mitjans de protecció individuals anticaiguda més adequats.

Un cop desapuntalat, l’encofrat s’ha de desmuntar íntegrament.

La roba utilitzada pels soldadors no ha de tenir greixos ni líquids inflamables.

En cas de soldadura autògena s’han de preveure les mesures de seguretat següents:

En cas d’utilitzar la soldadura elèctrica, el retorn ha d’estar sempre connectat a la peça que s’està soldant. S’ha de vetllar perquè els cables no es deteriorin.

Els treballadors que sovint manipulin càrregues han d’estar informats sobre la manera d’aixecar-les i transportar-les sense perill.

L’esforç necessari per aixecar una càrrega l’haurien de suportar les cames, no pas l’esquena. No s’han d’aixecar càrregues pesades per damunt de la cintura.

Els treballadors no han d’aixecar, transportar ni desplaçar una càrrega que, a causa del pes, en pugui comprometre la salut i la seguretat.

Els pesos màxims admissibles són de 25 kg per a homes adults i de 15 kg per a dones adultes. En el cas dels menors d’edat, els màxims queden limitats a 15 kg per als nois i a 12 per a les noies. Les dones embarassades i els menors de 14 i 15 anys no han d’aixecar pesos.

Si es transporta algun element entre dues persones, han d’anar tots dos del mateix costat i el moviment de la càrrega ha de ser simultani. El treballador que va a la part del darrere ha d’indicar al del davant els moviments que s’han de fer. En creuar un pendent, els treballadors s’han de col·locar del costat ascendent en relació amb la càrrega.

En cas que s’hagi de transportar algun element llarg, s’ha de carregar pel centre de gravetat i la punta que queda al davant ha d’estar apuntant a terra. Els girs es faran lentament, vetllant de no donar cops.

L’abassegament i l’apilament de material o eines s’ha d’efectuar sempre en un indret segur, i s’ha de preveure espai suficient per poder circular pel voltant. S’organitzarà l’abassegament de forma que sigui senzill l’accés a tots els elements abassegats.

Les piles de material s’han de fer o desfer de manera que cap persona es pugui lesionar per la caiguda, el rodament, el bolcament o la ruptura dels materials. S’han de desfer ordenadament des de la part superior i no s’han d’estirar els materials que es trobin a sota.

Els treballadors ocupats de fer o desfer piles de materials haurien de romandre sempre a la vista d’altres treballadors. Les persones no ocupades directament d’aquestes tasques haurien de romandre al marge de la zona on s’efectuen.

En cas d’abassegar material de forma cilíndrica o esfèrica, s’ha de vetllar per falcar-lo i que no rodi.

S’entén com a substància perillosa qualsevol gas líquid o sòlid que sigui tòxic, nociu, inflamable, explosiu, corrosiu o irritant, que presenti riscs biològics o que emeti radiacions ionitzants o perilloses.

Els treballs en presència de substàncies perilloses s’han d’efectuar sempre com a mínim en grups de dos treballadors, que hauran d’estar informats de les seves propietats.

S’ha de preveure un pla d’emergència, en funció de les fitxes de seguretat i característiques del fabricant de la substància, que indiqui com s’ha d’actuar en cas d’accident per inhalació o contacte amb aquests productes perillosos.

Es prohibeix fumar, beure o menjar en presència de substàncies perilloses. El menjar, la beguda i els estris de cuina o de menjar s’han de mantenir allunyats de les substàncies perilloses. Després d’haver estat en contacte amb substàncies perilloses, cal rentar-se, sobretot les mans i la cara, abans de beure, menjar o fumar.

L’abassegament de substàncies perilloses s’ha d’efectuar sempre en locals previstos com a magatzem i s’ha de vetllar perquè hi hagi compatibilitat entre tots els productes que s’hi guarden.

S’ha d’indicar, a la porta del local la presència d’aquests productes i els riscs que comporten.

Les instal·lacions han d’estar preparades per a l’abassegament d’aquestes substàncies, especialment en relació amb la seguretat contra incendi i la instal·lació elèctrica, i s’han d’aplicar les reglamentacions vigents en cada cas.

En cas d’haver d’utilitzar explosius, el transport, la manipulació, l’emmagatzematge i la utilització s’ha de fer segons la reglamentació específica en l’àmbit de la seguretat i la qualitat industrial.

En cas que no hi hagi una concentració perillosa de gasos, es podrà treballar sense proteccions individuals. No obstant això, si en el decurs dels treballs hi poden haver concentracions perilloses de gasos, s’han de tenir a l’abast les proteccions adequades. El detector de gasos ha de mesurar permanentment la concentració de gasos i ha d’avisar mitjançant un avís sonor i visual quan aquesta concentració sigui perillosa.

En cas que hi hagi una concentració perillosa de gasos, s’han de prendre les mesures de seguretat pertinents:

Les bombones que contenen gasos s’han d’abassegar sempre verticalment, s’ha de vetllar per tenir-les lluny de flames o de fonts de calor. No s’ha de treure el caputxó de protecció de la clau de pas de la bombona fins que no s’hagi d’utilitzar. En cas que les bombones puguin caure a causa de la seva forma, s’ha de vetllar per mantenir-les dretes.

El recipient que contingui un producte perillós ha d’estar etiquetat correctament. No s’han de retirar les etiquetes, encara que el recipient estigui buit, fins que no s’hagi netejat i ja no representi cap risc.

Abans de reparar qualsevol recipient que hagi contingut algun líquid o sòlid perillós, s’ha de netejar de manera que no representi cap risc.

Perquè es protegeixi contra els efectes nocius dels líquids o dels sòlids perillosos, cal avaluar els riscs de forma acurada per poder escollir els equips de protecció més adients. S’han d’utilitzar guants adequats, i si hi ha riscs d’esquitxades s’han de preveure ulleres, pantalles facials o altres elements adequats en funció de les propietats del líquid o del sòlid.

Els recipients dels líquids i els sòlids perillosos han de romandre sempre ben tancats, i s’han de deixar oberts el temps just i essencial per al treball que s’ha de dur a terme.

Els líquids i els sòlids inflamables o explosius s’han de mantenir lluny de fonts de calor i flames. Es prohibeix totalment utilitzar gasolina com a desengreixant.

Tots els elements de les instal·lacions elèctriques han de tenir les dimensions i les característiques adequades. Segons les condicions de treball han de garantir la resistència mecànica suficient, han de resistir l’acció de l’aigua, de la pols, així com l’acció dels efectes elèctrics, tèrmics o químics que han de suportar en els treballs de construcció.

Els elements de protecció o de control que formen part dels quadres de distribució o transformació han de ser fàcilment accessibles i han d’estar degudament protegits per tal d’evitar contactes perillosos.

Es prohibeix:

El material elèctric emprat ha d’estar en perfecte estat de conservació.

Es prohibeix traslladar o dur les eines i estirar-les pel cable d’alimentació. Tampoc es pot desendollar un aparell estirant del cable.

Els cables utilitzats a l’obra han de ser de tensió d’aïllament d’1 KV. En cas que s’hagi efectuat una instal·lació amb canalitzacions tancades, s’ha de tolerar l’ús de cables de tensió d’aïllament de 750 V 7. Es prohibeix deixar per terra cables en zones de pas, tant de persones com de vehicles, en zones on el terra estigui entollat, mullat o damunt de la neu.

Els cables es poden soterrar sempre que s’hagin protegit adequadament.

És necessari dur a terme el manteniment periòdic de la instal·lació, i s’ha de comprovar que les proteccions segueixen funcionant perfectament i que es canvia el material deteriorat o que no funciona.

Es prohibeix, especialment, manipular parts actives sota tensió.

Els treballadors especialitzats han de tenir accés als elements de tall de les línies elèctriques. S’ha de vetllar perquè la instal·lació no es pugui posar en tensió per equivocació. La desconnexió i la posada en tensió de la instal·lació l’ha de dur a terme l’encarregat dels treballs.

Les reparacions, les modificacions o les ampliacions de les instal·lacions inicialment autoritzades les han de fer instal·ladors autoritzats.

En tot allò no expressament previst en aquest Reglament, són d’aplicació les normes nacionals específiques que regulen aquesta matèria.

No es consideren línies, xarxes, canalitzacions i instal·lacions elèctriques les que tinguin tensions nominals inferiors a 50 V en corrent altern o a 75 V en corrent continu.

Les línies, les xarxes, les canalitzacions i les instal·lacions elèctriques de tensió nominal superior a 1.000 V en corrent altern i 1.500 V en corrent continu es consideren instal·lacions d’alta tensió. Les línies, les xarxes, les canalitzacions i les instal·lacions amb valors iguals o inferiors als anteriors es consideren instal·lacions de baixa tensió.

Abans del començament d’una obra s’han de localitzar, verificar i senyalitzar clarament les instal·lacions elèctriques existents. Per això, tota empresa que vulgui efectuar treballs en zones properes a línies o instal·lacions elèctriques s’ha d’informar, prop de les companyies distribuïdores i explotadores, del valor de les tensions de les instal·lacions esmentades, amb la finalitat que, en el curs d’execució dels treballs, el personal es pugui apropar o no a les màquines, aparells o estris que utilitzi, o qualsevol material o matèria que manipuli, a una distància perillosa d’aquestes instal·lacions.

S’ha de notificar a l’empresa distribuïdora i explotadora de la línia afectada la realització de qualsevol mena d’obres de fàbrica, fixes o temporals, terraplenaments, rases o instal·lació de grues torre i pals, si no es respecten les distàncies d’afectació següents:

Quan hi hagi línies elèctriques aèries que puguin afectar la seguretat de l’obra és necessari desviar-les fora del recinte de l’obra o deixar-les sense tensió. Si això no és possible, s’han de col·locar barreres i avisos per tal que els vehicles i les instal·lacions se’n mantinguin allunyats. En cas que els vehicles d’obra hagin de circular sota d’aquestes línies elèctriques s’ha d’utilitzar una senyalització d’advertència i una protecció de delimitació de l’altura.

Les distàncies mínimes que hi ha d’haver entre les parts actives de les línies elèctriques aèries i el lloc més desfavorable on es pugui apropar el personal no especialitzat o la maquinària, els aparells o els estris que utilitzen és de 3 m per a instal·lacions de tensió nominal igual o inferior a 66 KV o 5 m per a instal·lacions de tensió nominal superior a 66 kV.

Quan la finalitat dels treballs sigui deixar al descobert la instal·lació elèctrica soterrada, s’haurà de suprimir la tensió abans d’iniciar l’excavació. En cas que això no sigui possible, i per tal d’evitar la perforació de l’aïllament dels conductors, es pot utilitzar una retroexcavadora fins a 1 m de la conducció i un martell pneumàtic fins a 0,50 m, i s’han de finalitzar els últims centímetres amb eines manuals, sense donar cops, arrossegant els materials fins a trobar-ne la ubicació adequada.

En l’execució dels treballs propers a instal·lacions elèctriques s’han de prendre les mesures necessàries per evitar moviments de terres que puguin malmetre-les.

Les mesures de seguretat previstes en aquest Reglament no exclouen qualsevol altra mesura de protecció individual o col·lectiva apropiada per a cada cas en concret, com l’aïllament del personal mitjançant vestits, guants, cascs o plataformes aïllants.

En tota obra de construcció s’ha de posar a disposició del personal un local permanent on es puguin canviar la roba de treball i deixar els seus efectes personals. També s’han d’instal·lar un nombre suficient de lavabos i vàters, i s’ha de preveure el subministrament de material fungible, com ara sabó i paper.

Aquests locals, que s’han de mantenir sempre nets, han d’estar resguardats de la intempèrie i tancats, ventilats i il·luminats convenientment.

Els vestidors, les dutxes, els vàters i els lavabos a què es refereix aquest capítol han d’estar separats per a homes i dones.

Cada un dels locals destinats als serveis descrits en aquest capítol ha de ser d’ús exclusiu i no es poden utilitzar per a altres propòsits.

Les instal·lacions d’higiene s’han d’agrupar en un mateix espai o la comunicació entre uns i altres ha de ser fàcil.

Lavabos a) Han de disposar d’aigua corrent. En cas que l’aigua no sigui potable s’ha d’especificar mitjançant un rètol.

Vàters a) Els vàters amb sistema de descàrrega d’aigua s’han de connectar a les clavegueres públiques o en foses sèptiques degudament mantingudes. També es poden instal·lar vàters químics.

Menjador a) En cas necessari, els treballadors han de disposar d’un espai per menjar, equipat amb taules, cadires, pica amb aigua corrent, microones, nevera i un cubell d’escombraries.

Es prohibeix la introducció i el consum de qualsevol tipus de beguda alcohòlica o substància estupefaent a l’obra.

En tot centre de treball, en un lloc ben visible i accessible, hi ha d’haver un rètol amb els números de telèfon dels serveis d’urgències i una farmaciola degudament senyalitzada i amb el material necessari. La farmaciola ha d’estar protegida de la pols, la humitat o de qualsevol agent contaminant.

La farmaciola, que s’ha de revisar periòdicament, ha de contenir, com a mínim, els materials i els productes següents: sabó antisèptic, solució antisèptica, solució iodada, sèrum fisiològic, aigua oxigenada, alcohol de 70º, pinces, tisores, termòmetre, benes, cotó, gases estèrils, guants d’un sol ús, tiretes de plàstic, esparadrap, analgèsics i una manta tèrmica.

En cas d’accident, el vigilant de seguretat o els treballadors encarregats de posar en pràctica els primers auxilis han de gestionar l’emergència, han de protegir la zona, han d’avisar els serveis mèdics, si és necessari, i han de socórrer l’accidentat.

No es transportaran els accidentats amb mitjans inadaptats.

PREVISIONS SOBRE LA REALITZACIÓ DE L’OBRA a) Data prevista d’inici dels treballs b) Data prevista de fi dels treballs c) Previsió sobre el nombre màxim de treballadors que treballaran simultàniament en una fase de l’obra 3. ANÀLISI DELS RISCOS I LES MESURES DE PREVENCIÓ I DE PROTECCIÓ PREVISTES Anàlisi dels riscos d’accident específics i de malaltia professional específica en les diverses fases de l’obra en concret i descripció dels diversos mitjans de prevenció i protecció col·lectius i individuals previstos per a cada una de les fases de l’obra concreta que es pretén portar a terme: