Decret de l’11-02-2015 pel qual s’aprova el Reglament d’aplicació dels tributs

L’Administració tributària disposa d’un cens tributari a l’efecte de l’aplicació dels tributs propis.

L’Administració tributària pot subscriure acords de col·laboració amb altres organismes locals per facilitar l’intercanvi d’informació censal.

Les persones o entitats incloses al cens de l’Administració tributària tenen dret a conèixer les seves dades censals i tenen dret a sol·licitar, a aquest efecte, que se’ls expedeixi el corresponent certificat que reculli aquestes dades.

El Cens d’Obligats Tributaris està format per la totalitat de les persones o entitats que hagin de tenir un número de registre tributari per a les seves relacions de naturalesa o amb transcendència tributària d’acord amb el que estableix aquest Reglament.

El Registre d’Empresaris i Professionals està format per les persones o entitats que duguin a terme o hagin dut a terme en el territori andorrà activitats empresarials o professionals; és a dir, les activitats econòmiques la realització de les quals confereixi la condició d’empresari o professional.

El Registre de Persones Físiques que No Són Titulars d’Activitats Econòmiques està format pels obligats tributaris subjectes passius de l’impost sobre la renda de les persones físiques que no portin a terme activitats empresarials i professionals.

El Registre d’Altres Obligats Tributaris està format per les persones o entitats que estiguin obligades a tenir un número de registre tributari, però que no es trobin incloses al Registre d’Empresaris i Professionals o al Registre de Persones Físiques que No Són Titulars d’Activitats Econòmiques. Formen part d’aquest Registre els obligats a retenir que no tinguin la condició d’empresaris o professionals.

Les dades que s’han d’incloure en el Cens d’Obligats Tributaris són, per a les persones físiques, les següents:

Les dades que s’han d’incloure en el Cens d’Obligats Tributaris són, per a les persones jurídiques i altres entitats, les següents:

Respecte de les entitats residents o constituïdes al Principat d’Andorra, han de constar en el Registre d’Empresaris i Professionals les dades addicionals següents:

En el cas de persones o entitats no residents o no establertes, així com en el de les no constituïdes al Principat, que hagin de formar part del Registre d’Empresaris i Professionals, han de constar en el Registre esmentat les dades complementàries següents:

Quan una persona o entitat no resident operi en el territori andorrà per mitjà d’un o diversos establiments permanents que realitzin activitats clarament diferents i la gestió de les quals es porti de manera separada, d’acord amb la Llei de l’impost sobre la renda dels no-residents, cada establiment s’ha d’inscriure individualment en el cens.

En cas que una persona o entitat no resident operi en territori andorrà per si mateixa i per mitjà d’un o diversos establiments permanents, la inclusió en el cens s’ha de fer tant per a la persona o entitat no resident com per als seus establiments permanents.

Els qui hagin de formar part del Registre d’Empresaris i Professionals han de presentar una decla­ració d’alta en el Registre esmentat.

La declaració d’alta ha d’incloure les dades que recullen els articles 4, 5 i 6 d’aquest Reglament.

Així mateix, aquesta declaració serveix, entre d’altres, per a les finalitats següents:

Aquesta declaració s’ha de presentar, segons els casos, abans de l’inici de les activitats corresponents, de la realització de les operacions o del naixement de l’obligació de retenir o ingressar a compte sobre les rendes que se satisfacin.

Quan es modifiqui qualsevol de les dades recollides en la declaració d’alta o en qualsevol altra declaració de modificació posterior, l’obligat tributari ha de comunicar a l’Administració tributària, mitjançant la declaració corresponent, la modificació esmentada.

Aquesta declaració, entre d’altres, serveix per:

La declaració s’ha de presentar en el termini d’un mes des que s’hagin produït els fets que determinen la seva presentació, llevat dels casos que s’indiquen a continuació:

Els qui cessin en l’exercici de tot tipus d’activitats empresarials o professionals, han de presentar la corresponent declaració mitjançant la qual comuniquin a l’Administració tributària aquesta circumstància a l’efecte de la seva baixa al Registre d’Empresaris i Professionals.

La declaració de baixa s’ha de presentar en el termini d’un mes des que es compleixin les condicions que preveu l’apartat 1 d’aquest article, sense perjudici que la persona o entitat afectada hagi de presentar les declaracions i complir les obligacions tributàries que li incumbeixin i sense que a aquests efectes hagi de donar-se d’alta en el cens.

Quan una societat o entitat es dissolgui, la declaració de baixa s’ha de presentar en el termini d’un mes des que s’hagi realitzat la cancel·lació efectiva dels corresponents assentaments en el Registre de Societats Mercantils, si escau.

En el cas de mort de l’obligat tributari, els hereus han de presentar la declaració de baixa corresponent en el termini de sis mesos des de la mort. Igualment queden obligats a comunicar en el mateix termini la modificació de la titularitat de tots els drets i les obligacions amb transcendència tributària que estiguin vigents amb tercers i a presentar, si escau, la declaració o les declaracions d’alta que siguin procedents.

Les persones físiques que hagin d’estar en el Registre d’Empresaris i Professionals, així com les persones jurídiques i altres entitats, han de complir l’obligació de comunicar el canvi de domicili fiscal, en el termini d’un mes a partir del moment en què es produeixi aquest canvi. L’esmentada comunicació s’ha de fer mitjançant la presentació de la declaració censal de modificació.

La comunicació del nou domicili té efectes des del moment de la presentació de la declaració censal de modificació.

Les persones físiques, jurídiques i altres obligats tributaris, residents o no-residents, han de tenir un número de registre tributari per a les seves relacions de naturalesa o amb transcendència tributària.

El número de registre tributari el pot acreditar l’obligat tributari inclòs en el registre d’empresaris i professionals, mitjançant l’exhibició del document expedit per l’Administració tributària.

Per a les persones físiques no residents al Principat d’Andorra que estiguin censades administrativament, el número de registre tributari és el número d’identificació administrativa que se’ls assigni per part de l’autoritat administrativa corresponent, precedit de la lletra “E”.

Les persones físiques no residents que no disposin del número d’identificació administrativa, bé de forma transitòria o bé de forma definitiva en no estar-hi obligats, han de sol·licitar a l’Administració tributària l’assignació d’un número de registre tributari quan realitzin operacions de naturalesa o amb transcendència tributària.

L’Administració tributària ha d’assignar a les persones jurídiques i entitats sense personalitat jurídica un número de registre tributari que les identifiqui, tant si són residents al Principat com si no ho són, i que és invariable siguin quines siguin les modificacions que aquestes persones jurídiques i entitats experimentin, llevat que canviï la seva forma jurídica o nacionalitat.

Les persones jurídiques o entitats sense personalitat jurídica que siguin titulars de relacions de naturalesa o amb transcendència tributària han de sol·licitar l’assignació d’un número de registre tributari.

Quan es tracti de persones jurídiques o entitats sense personalitat jurídica que realitzin activitats empresarials o professionals, han de sol·licitar el seu número de registre tributari abans de la realització de qualsevol lliurament, prestació o adquisició de béns o serveis, de la percepció de cobraments o de l’abonament de pagaments, o de la contractació de personal laboral, efectuats per a l’exercici de la seva activitat. En tot cas, la sol·licitud s’ha de formular dins del mes següent a la data de la seva constitució o del seu establiment en territori andorrà.

La sol·licitud s’ha de fer mitjançant la presentació de l’oportuna declaració censal d’alta.

L’Administració tributària ha d’assignar el número de registre tributari en el termini de tretze dies. L’Administració tributària pot comprovar la veracitat de les dades comunicades pels interessats en les seves sol·licituds de número de registre tributari. Quan de la comprovació resulti que les dades no són certes, l’Administració tributària, amb l’audiència als interessats, pot denegar l’assignació de l’esmentat número.

L’Administració tributària pot exigir una traducció al català de la documentació aportada per a l’assignació del número de registre tributari quan la documentació estigui redactada en una altra llengua.

Els obligats tributaris han d’incloure el seu número de registre tributari a totes les autoliquidacions, declaracions, comunicacions o els escrits que presentin davant l’Administració tributària. En cas de no disposar d’aquest número han de sol·licitar la seva assignació d’acord amb el que preveu aquest Reglament.

Els obligats tributaris han d’incloure el número de registre tributari de les persones o entitats amb les quals realitzin operacions de naturalesa o amb transcen­dència tributària en les autoliquidacions, declaracions, comunicacions o els escrits que presentin davant l’Adminis­tració tributària d’acord amb el que disposen aquest Reglament o altres disposicions.

Quan la normativa pròpia de cada tribut ho prevegi, els obligats tributaris han de portar i conservar de forma correcta els llibres registre que s’estableixin. Els llibres registre s’han de conservar en el domicili fiscal de l’obligat tributari, llevat del que disposa la normativa de cada tribut.

Les operacions que hagin de ser objecte d’anotació registral s’han d’assentar en els corresponents registres en el termini de tres mesos a partir del moment de fer l’operació o de rebre el document justificatiu o, en tot cas, abans que finalitzi el termini establert per presentar la declaració, autoliquidació o comunicació corresponent, llevat del que disposa la normativa pròpia de cada tribut.

Els llibres o registres comptables, inclosos els de caràcter informàtic o electrònic que, en compliment de les seves obligacions comptables, hagin de portar els obligats tributaris, poden ser utilitzats com a llibres registre de caràcter fiscal, sempre que s’ajustin als requisits que estableixen aquest Reglament i la normativa específica dels diferents tributs.

El ministeri encarregat de les finances pot disposar adaptacions o modificacions de les obligacions registrals de determinats sectors empresarials o professionals.

Els requeriments individualitzats d’informació que realitzi l’Administració tributària han de ser notificats a l’obligat tributari requerit i han d’incloure:

En els requeriments d’informació s’ha de concedir un termini no inferior a tretze dies, comptats a partir de l’endemà de la notificació del requeriment, per aportar la informació sol·licitada.

D’acord amb el que estableix l’article 64 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, les actuacions d’informació s’han de fer d’ofici mitjançant la publicació dels textos actualitzats de les normes tributàries i la doctrina administrativa de més transcendència o mitjançant l’enviament de comunicacions, entre altres mitjans.

Aquestes actuacions també s’han de portar a terme, a iniciativa de l’obligat tributari, mitjançant la contesta a sol·licituds d’informació tributària.

En la contesta a les sol·licituds d’informació tributària, l’Administració ha de comunicar els criteris administratius existents per a l’aplicació de la normativa tributària, sense que l’esmentada contesta pugui ser objecte de recurs.

Les sol·licituds d’informació tributària formulades per escrit que puguin ser objecte de contesta a partir de la documentació o dels antecedents existents en l’òrgan competent s’han de contestar en el termini màxim de dos mesos i en la contesta s’ha de fer referència, en tot cas, a la normativa aplicable a l’objecte de la sol·licitud.

Les sol·licituds d’informació tributària es presenten a les oficines de l’Administració tributària.

Les consultes les ha de formular l’obligat tributari o qualsevol altre interessat en els termes establerts a l’article 65 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, mitjançant un escrit adreçat a l’òrgan competent per a la seva contesta, i ha de contenir com a mínim:

En cas que s’actuï per mitjà de representant s’ha d’aportar documentació acreditativa de la representació.

La sol·licitud es pot acompanyar de les altres dades, elements i documents que puguin contribuir a la formació de judici per part de l’Administració tributària.

Les consultes s’han de presentar en paper davant de l’Administració tributària. Així mateix, l’Administració també pot habilitar la presentació de consultes fent servir mitjans electrònics, informàtics o telemàtics sempre que la identificació de les persones o entitats a què es refereix quedi degudament garantida.

Si la sol·licitud no compleix els requisits que s’estableixen en aquest article, s’ha de requerir a l’obligat tributari que en el termini de deu dies, comptats a partir de l’endemà de la notificació del requeriment, solucioni el defecte amb indicació que si no atén el requeriment en el termini assenyalat se’l té per desistit de la consulta i s’ha d’arxivar sense cap altre tràmit.

Les consultes han de ser contestades en un termini màxim de dos mesos a comptar de la seva entrada a l’Administració tributària. El còmput del termini s’inicia des del moment que s’esmenin els defectes advertits per l’Administració d’acord amb el que disposa el paràgraf 5 de l’article anterior, si escau.

La manca de contesta en aquest termini implica, en cas que s’hagi expressat de forma adequada, l’acceptació de la proposta plantejada en l’escrit de la consulta.

En el supòsit que l’Administració tributària canviï el seu criteri en relació amb una resolució anterior, l’ha de motivar adequadament fent constar a la resposta l’objecte de la consulta, els antecedents, les circumstàncies i la normativa aplicable corresponent. Aquest canvi de criteri s’ha de comunicar de forma fefaent al consultant i s’ha de realitzar una difusió pública i efectiva de la modificació de criteri que serà efectiu un mes després de la dita difusió.

Els trenta primers dies de cada trimestre natural s’han de publicar a la pàgina web de l’Administració tributària les respostes a les consultes vinculants que s’hagin donat en el trimestre anterior i els canvis de criteri a què fa referència el paràgraf anterior.

L’Administració pot requerir que l’obligat tributari aporti informació, documentació o aclariments addicionals per a l’oportuna valoració. Si l’obligat tributari no satisfà aquest requeriment en el termini de tretze dies, la petició queda arxivada mitjançant comunicació.

L’Administració pot requerir la intervenció de pèrits o especialistes independents. En tot cas, els criteris de valoració i la metodologia tècnica aplicable han de constar, degudament motivats, en l’acord de valoració.

El termini per resoldre l’expedient de valoració és de dos mesos. La manca de resposta en el termini indicat no suposa l’acceptació ni el refús de la valoració proposada.

L’Administració, una vegada analitzada la documentació i els antecedents, comunica una proposta de valoració a l’obligat tributari. Aquest últim disposa d’un termini de deu dies per acceptar la proposta, o bé presentar-hi al·legacions.

Malgrat que l’obligat tributari accepti la proposta de valoració per part de l’Administració tributària, l’acord ha d’estar, en tot cas, motivat.

Els acords no són susceptibles de recurs. No obstant això, se’n pot instar la modificació quan canviï la norma, per canvis en les circumstàncies o bé altres motius que ho justifiquin.

La sol·licitud de modificació segueix el procediment com si fos una nova petició.

Els certificats tributaris s’han d’expedir:

Les sol·licituds dels certificats han de contenir, almenys, les dades següents:

L’òrgan competent de l’Administració tributària ha d’expedir el certificat en el termini de tretze dies. El certificat s’ha d’enviar al lloc assenyalat a aquest efecte en la sol·licitud o, si hi manca, al domicili fiscal de l’obligat tributari o del seu representant.

El certificat tributari es pot expedir en paper. Així mateix, l’Administració també pot habilitar l’expedició de certificats mitjançant la utilització de tècniques electròniques, informàtiques i telemàtiques.

Una vegada emès el certificat, l’obligat tributari pot manifestar la seva disconformitat amb qualsevol de les dades que formin part del seu contingut en el termini de deu dies, comptats a partir de l’endemà de la recepció del certificat, mitjançant un escrit en el qual en sol·liciti la modificació adreçat a l’òrgan que l’hagi expedit. A l’escrit s’han d’adjuntar els elements de prova que consideri convenients per acreditar la seva sol·licitud.

Els certificats tributaris tenen caràcter informatiu i no s’hi pot interposar cap recurs en contra, sense perjudici de poder manifestar la seva disconformitat. Els certificats tributaris han de produir els efectes que s’hi facin constar i els que estableixi la normativa que reguli la seva exigència.

Llevat que la normativa específica o el contingut del certificat estableixi una altra cosa, els certificats tributaris tenen validesa durant dotze mesos a partir de la data de la seva expedició mentre no es produeixin modificacions de les circumstàncies determinants del seu contingut.

Amb la finalitat de prevenir i corregir el frau fiscal, el ministeri encarregat de les finances ha d’elaborar cada any un pla de control fiscal on s’han d’integrar les actuacions de control que duran a terme els òrgans d’inspecció, gestió tributària, duana i recaptació.

El contingut del Pla anual de control fiscal té caràcter reservat, si bé són públics els criteris generals que n’inspiren l’elaboració i l’execució.

El procediment d’ofici s’inicia mitjançant una comunicació a l’obligat tributari per part de l’òrgan competent. La comunicació s’estén d’acord amb els articles 41 i 53 d’aquest Reglament.

El contingut mínim de la comunicació d’inici del procediment és el següent:

Si l’obligat tributari presenta declaracions o autoliquidacions una vegada iniciat el procediment tributari, esdevenen les conseqüències indicades als articles 24.3, 93.5, 96 i 120.2 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari:

El procediment a instància de l’obligat tributari s’inicia mitjançant la presentació d’autoliquidacions, declaracions, comunicacions de dades, sol·licituds o qualsevol altre mitjà previst a la normativa aplicable, en paper o per mitjans electrònics, informàtics i telemàtics.

Quan el procediment s’iniciï mitjançant sol·licitud, el contingut mínim és el següent:

Quan s’actuï mitjançant representant, s’ha d’adjuntar la documentació acreditativa de la representació.

Quan els documents es presentin en paper, l’obligat tributari en pot obtenir una còpia segellada sempre que la porti amb els originals, i on s’han de fer constar el lloc i la data de presentació.

Si el document d’inici no reuneix els requisits anteriors i els exigits, si és el cas, per la normativa específica aplicable, es requereix a l’interessat que en un termini de deu dies, comptats a partir del dia següent a la notificació del requeriment, esmeni la falta o adjunti els documents preceptius indicant que si no ho fa, es considera que desisteix i s’arxiva l’expedient. Quan sigui atès en termini el requeriment d’esmena, però es consideri que no s’han esmenat els defectes observats, es notifica l’arxiu.

Les actuacions que es desenvolupin a les oficines de l’Administració tributària es duen a terme dins l’horari establert per a l’atenció al públic.

Si les actuacions es desenvolupen als locals de l’obligat tributari, cal respectar l’horari normal de la seva activitat. No obstant això, de mutu acord es poden establir altres horaris.

Les actuacions per part de l’Administració tributària que es duguin a terme a l’empara d’una ordre judicial que autoritzi l’entrada al domicili de l’obligat tributari, cal que s’ajustin a l’àmbit temporal de l’ordre esmentada.

Quan l’obligat tributari és una persona amb discapacitat o amb mobilitat reduïda, les actuacions es desenvolupen en el lloc més apropiat dels previstos en els apartats 1 i 2 d’aquest article.

En els procediments d’aplicació dels tributs, l’obligat tributari pot sol·licitar que se li concedeixi una pròrroga dels terminis establerts per al compliment dels tràmits que no excedeixi la meitat dels terminis esmentats, sempre que es compleixin els requisits següents:

La pròrroga només es pot atorgar una vegada per cada tràmit i es regula pel que disposa l’article 130 del Codi de l’Administració en els aspectes que no contradiguin la normativa tributària.

Si, transcorregut el termini disposat en el requeriment inicial, l’Administració tributària no ha resolt sobre la petició de l’ampliació, aquesta petició s’entén concedida automàticament.

Quan l’obligat tributari justifiqui la concurrència de circumstàncies que li impedeixen comparèixer en el lloc i a l’hora fixada, pot sol·licitar un ajornament de la compareixença. Si la petició no es realitza per escrit, cal fer-la constar a la diligència estesa en el moment que es produeixi aquesta compareixença.

L’acord de concessió o la denegació de la pròrroga o de l’ajornament no són susceptibles de recurs.

En cap cas no són susceptibles de pròrroga els terminis previstos per a la interposició de recursos ni els terminis en què el procediment tributari en qüestió ho prohibeixi expressament.

L’Administració tributària, quan ho consideri oportú, pot requerir informació, documentació o dades addicionals a l’obligat tributari per resoldre els procediments d’aplicació dels tributs.

No obstant això, en els supòsits en què l’obligat tributari consideri que aquesta documentació ja està en poder de l’Administració, pot optar entre enviar de nou la documentació o indicar en quin procediment tributari i quina data es va aportar prèviament.

Aquest requeriment en cap cas no és susceptible de recurs independent, sense perjudici del recurs que sigui procedent contra l’acte administratiu dictat en el procediment.

Els obligats tributaris tenen dret a conèixer l’estat dels procediments en què intervenen, a l’accés als arxius no confidencials de l’Administració tributària relacionats amb aquest procediment i a l’obtenció de còpies del mateix procediment.

La petició es fa per escrit de forma que quedi constància del nom i els cognoms o la denominació social, el número de registre tributari i la signatura de l’obligat tributari.

Les autoritats estan obligades a satisfer la petició i a estendre una còpia a l’obligat tributari, en el termini màxim de deu dies, excepte que existeixin motius fonamentats per no facilitar totalment o parcialment aquesta informació. Entre altres motius, està justificat no facilitar la informació quan s’hagi iniciat un procediment d’investigació penal o quan s’hagi decretat secret judicial o que afecti interessos de tercers o la intimitat d’altres persones.

La denegació administrativa a accedir als expedients o a obtenir-ne una còpia no és susceptible de recurs.

L’Administració tributària pot habilitar sistemes telemàtics o digitals per a l’accés a aquests expedients.

Durant el tràmit d’audiència es posa de manifest a l’obligat tributari l’expedient, que inclou les actuacions realitzades, els elements de prova que estiguin en poder de l’Administració i els informes emesos per altres òrgans. També s’incorporen les al·legacions i els documents que els obligats tributaris tinguin dret a presentar abans del tràmit d’audiència que es tenen en compte al moment de redactar la corresponent proposta de resolució o liquidació.

El termini de tràmit d’audiència és el disposat a cada procediment. En tot cas, no pot ser inferior a deu dies.

Un cop realitzat el tràmit d’audiència, no es pot incorporar a l’expedient més documentació acreditativa dels fets, tret que es justifiqui la impossibilitat d’haver-la aportat abans de la finalització del tràmit, i sempre que s’aportin abans d’emetre la resolució.

El tràmit d’audiència no és preceptiu en els procediments d’aplicació dels tributs en què estigui previst un tràmit d’al·legacions posterior a la proposta de resolució o liquidació al qual és aplicable el que s’estableix en aquest article.

El tràmit d’audiència és susceptible de renúncia, que ha de constar de forma expressa.

Les comunicacions són documents emesos per l’Administració tributària que, o bé notifiquen l’inici dels procediments, o altres fets o circumstàncies relatius als mateixos procediments, o efectuen requeriments a qualsevol persona o entitat.

El contingut mínim és el següent:

Les diligències són els documents públics que estén l’Administració tributària en virtut d’un procediment d’aplicació dels tributs per fer constar fets, així com les manifestacions de l’obligat tributari o la persona amb qui s’entenguin les actuacions. L’Administració tributària pot disposar d’un model de diligència. En tot cas, el contingut mínim és el següent:

En les diligències es poden fer constar els continguts següents:

De cada diligència s’estenen dos còpies. Les diligències han de ser signades en tots els fulls pel personal al servei de l’Administració tributària que practiqui les actuacions i per la persona o les persones amb qui s’entenguin. Quan aquesta persona es negui a signar-la o no ho pugui fer, es fa constar expressament i se li lliura el duplicat corresponent. Si es nega a rebre la diligència es considera un rebuig a efectes del que disposa l’article 70.4 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari.

No obstant això, si de la naturalesa de les actuacions que cal reflectir no es requerís la presència de l’obligat tributari, l’òrgan administratiu pot estendre una diligència que restarà incorporada a l’expedient, sense que sigui necessària la signatura de l’obligat tributari.

Els fets continguts en les diligències i acceptats per l’obligat tributari es presumeixen certs i només es poden rectificar si es prova que es va incórrer en errada. L’obligat tributari podrà expressar la seva oposició a les manifestacions indicades en diligència.

Les diligències no poden contenir propostes de liquidacions tributàries.

Els informes són documents que estén l’Administració tributària, d’ofici o per petició d’altres òrgans.

L’Administració tributària pot disposar d’un model d’informes. En tot cas, el contingut mínim és el següent:

Els informes en cap cas no són susceptibles de recurs, amb independència que puguin ser-ho les liquidacions relatives als expedients que incorporin aquests informes.

Conclòs el procediment, l’òrgan competent dicta resolució, que ha de ser motivada en els supòsits determinats en la normativa aplicable, i decideix sobre totes les qüestions plantejades en el procediment, així com les qüestions que se’n derivin.

La resolució ha de contenir:

Addicionalment, les resolucions que continguin una liquidació han de contenir:

En els supòsits d’estimació per silenci administratiu, la resolució expressa posterior només pot ser confirmatòria. En els supòsits de desestimació per silenci administratiu, la resolució expressa posterior al venciment del termini s’adopta sense vinculació al sentit del silenci.

En els procediments en què no estigui expressament previst un altre termini, la seva durada màxima no pot superar els sis mesos.

Dins d’aquest còmput no s’hi inclouen les dilacions atribuïbles a l’obligat tributari, amb independència que afectin tots o alguns dels elements de les obligacions tributàries i períodes objecte del procediment. Aquests períodes han de quedar degudament documentats a l’expedient.

El còmput de dies de dilació es compta per dies naturals.

Es considera “dilació atribuïble a l’obligat tributari” el període de temps en què el procediment s’ha perllongat a causa de l’incompliment o l’obstrucció de l’obligat tributari.

Entre altres casos, s’entén que hi ha dilació atribuïble a l’obligat tributari quan aquest obligat tributari:

La dilació es computa des del dia següent al fixat per a la compareixença o des del dia següent al dia del termini per atendre el requeriment fins al dia que es compleixi el que s’ha sol·licitat de forma íntegra.

La paralització del procediment iniciat a instància de l’obligat tributari per manca de compliment d’un tràmit indispensable per dictar resolució, pel temps que transcorri des del dia següent al dia en què es consideri incomplert el tràmit fins al seu compliment per l’obligat tributari, sense perjudici de la possibilitat que se’n declari la caducitat, amb l’advertència prèvia a l’interessat.

El retard en la notificació de les propostes de resolució o de liquidació, pel temps transcorregut des del dia següent al dia en què s’ha fet un intent de notificació fins que es produeixi.

En el cas de presentació per l’obligat tributari de declaracions, de comunicacions de dades o de sol·licituds de devolucions addicionals o substitutives d’altres presentades amb anterioritat, la dilació es computa des del dia següent al de la finalització del termini de presentació o des del dia següent al de la presentació en els supòsits de presentacions fora de termini, fins al dia de la presentació de la declaració, comunicació de dades o sol·licitud de devolució, addicional o substitutiva.

Quan l’òrgan competent detecti que existeix una dilació atribuïble a l’obligat tributari, ho manifesta a l’expedient. L’obligat tributari ha de ser assabentat del motiu de la dilació, de la data d’inici i final d’aquesta dilació i de les conseqüències de l’incompliment.

La determinació de les dilacions no és susceptible de recurs, sense perjudici de la possibilitat d’impugnar la liquidació de la qual sigui causa.

Les persones jurídiques o entitats han d’actuar mitjançant un representant d’acord amb el previst en l’article 38 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari.

Les persones físiques mancades de capacitat d’obrar han d’actuar davant l’Administració tributària mitjançant el seu representant legal.

Les entitats referides a l’article 38, apartat 7, de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari han d’actuar mitjançant les persones a qui correspongui la representació en el moment de l’actuació administrativa.

El representant legal ha d’acreditar aquesta condició davant l’Administració tributària. Tanmateix, es poden considerar representants les persones que figurin inscrites com a tals als corresponents registres públics.

Si durant un procediment d’aplicació dels tributs es modifica o s’extingeix la representació legal, les actuacions realitzades es consideraran vàlides i eficaces fins que no es comuniqui a l’òrgan competent la circumstància del canvi.

La representació pot ser atorgada en favor de persones físiques o jurídiques amb capacitat d’obrar.

La representació es confereix, en el cas de persones físiques amb capacitat d’obrar, per elles mateixes.

Entre altres supòsits, s’entén atorgada la representació en els casos següents:

En qualsevol cas, en els supòsits de representació han de constar, com a mínim, les mencions següents:

Els presentadors de declaracions o autoliquidacions en nom d’altre no es consideren representants de l’obligat tributari, excepte que s’hagi autoritzat de forma expressa la representació.

La revocació de la representació no comporta la nul·litat de les actuacions practicades amb el representant abans d’acreditar aquesta circumstància davant l’òrgan actuant.

La renúncia a la representació no té efectes davant l’òrgan actuant fins que s’acrediti que s’ha comunicat fefaentment al representat.

La representació s’acredita en la primera actuació. El fet de no presentar-la o que presenti defectes formals, no impedeix que es tingui per realitzat l’acte tributari, sempre que s’esmeni el defecte en un termini de deu dies.

No són vàlids els actes realitzats per una persona que no tingui degudament acreditada la seva representació i no ho hagi esmenat. No obstant això, s’entén esmenat tàcitament, entre d’altres, quan l’obligat tributari impugni els actes en què hagi intervingut sense al·legar tal circumstància o efectuï l’ingrés o sol·liciti el fraccionament o l’ajornament del deute o de la sanció derivada del procediment.

Quan en un procediment tributari s’actuï mitjançant representant es fa constar expressament en tots els documents tributaris que s’emetin i s’uneix a l’expedient el document acreditatiu de la representació.

Acreditada o presumida la representació, correspon al representat provar la seva inexistència sense que pugui al·legar com a fonament de la nul·litat de les actuacions els vicis o defectes causats per ell.

En cas que per resolució administrativa o judicial s’anul·li una liquidació per defectes en la representació, es retrauran les actuacions fins al moment en què s’hauria d’haver acreditat la representació. En aquest cas, conserven la seva validesa les proves i actuacions realitzades en què no hagi intervingut el representant que va actuar amb un atorgament viciat.

Quan el representant acudeixi en el procediment acompanyat d’una altra persona, ha d’acreditar-se la conformitat de l’obligat tributari que conegui les actuacions en què intervé.

Els obligats tributaris no residents al Principat estan obligats a designar un representant en els casos indicats a la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari o en la normativa pròpia de cada tribut.

En cas de no complir-se aquesta obligació, es considera “representant de l’establiment permanent” la persona que:

En el cas de tributs que hagin de satisfer, o sol·licitar-ne la devolució, els obligats tributaris no residents sense establiment permanent, les actuacions es poden dirigir a l’obligat tributari no resident, amb el representant designat a aquest efecte o, quan la llei així ho prevegi, amb el responsable solidari, que pot utilitzar tots els motius d’impugnació que es derivin de la liquidació practicada o de la responsabilitat exigida.

Quan la representació del no-resident hagi estat determinada per l’Administració tributària, la mateixa Administració emet una resolució en què es comunica a la persona considerada representant els motius pels quals se li atorga aquesta funció. Aquesta resolució pot ser objecte de recurs. Mentre no es resolgui aquest recurs, la representació es considera vàlida sempre que l’Administració tributària no identifiqui un altre representant més qualificat, o bé quan l’obligat tributari en nomeni un.

En allò que no disposi aquest article, s’aplica la normativa de la representació voluntària.

Excepte que la norma de cada tribut disposi una altra cosa, el requisit de representació no queda acomplert perquè l’obligat tributari no resident disposi de signatura electrònica per actuar davant l’Administració tributària.

Els procediments tributaris relatius a persones físiques finades o a persones jurídiques o d’altres entitats que estiguin dissoltes o extingides s’han de realitzar amb els seus successors d’acord amb el que s’estableix a l’article 32 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari.

L’Administració tributària pot desenvolupar les actuacions o els procediments amb qualsevol dels successors.

Una vegada iniciat un procediment tributari, s’ha de comunicar als successors coneguts. El procediment és únic i continua amb els que hagin comparegut.

Les resolucions o liquidacions dictades es practiquen a nom de tots els successors que hagin comparegut en la proporció corresponent i es notifiquen als altres obligats tributaris coneguts. Igualment, les devolucions s’han de practicar en proporció d’acord amb allò que disposa la normativa específica.

Els procediments tributaris amb entitats en fase de liquidació es duen a terme amb els liquidadors, excepte que la normativa mercantil disposi una altra cosa. Una vegada dissolta i liquidada l’entitat, els liquidadors han de conservar la documentació amb rellevància comptable i fiscal durant el període de prescripció dels tributs.

En el cas de procediment judicial de cessació de pagaments, els procediments tributaris es realitzen amb el mateix obligat tributari sempre que no s’hagi acordat la suspensió de les seves facultats i, en qualsevol cas, amb la persona o persones designades per la Batllia.

Quan no sigui possible efectuar la notificació a l’obligat tributari o al seu representant per causes no imputables a l’Administració tributària, es fa constar en l’expedient l’intent de notificació.

Les notificacions tributàries realitzades per empreses privades o per serveis postals de països tercers són vàlides a tots els efectes, sempre que l’Administració tributària disposi d’un justificant de recepció en què concorrin els requisits següents:

Els requisits bàsics que han de complir les empreses privades són els següents: