Decret de l’11-02-2015 pel qual s’aprova el Reglament d’aplicació dels tributs

Les notificacions en apartats postals només són vàlides en cas que s’hagin assenyalat com a tals en un procediment. En aquest cas, s’entén practicada la notificació el dia en què es produeixi el dipòsit del document que s’ha de lliurar a l’oficina corresponent.

Si el destinatari de la notificació és una persona jurídica, pot recollir-la qualsevol persona que es trobi en el centre d’activitat i disposi d’un document d’identificació.

Si en el moment de lliurament de la notificació es té coneixement de la defunció o de l’extinció de la personalitat jurídica de l’obligat tributari, es fa constar aquesta circumstància i l’Administració tributària comprova aquest punt. En aquests casos, quan la notificació es refereix a la resolució que posa fi al procediment, aquesta actuació es considera un intent de notificació vàlid al sol efecte d’entendre complerta l’obligació de notificar en el termini màxim de durada dels procediments, encara que s’hagi d’efectuar la notificació als successors de l’obligat tributari.

L’Administració tributària, d’acord amb allò que es disposa en els acords i els convenis internacionals subscrits pel Principat d’Andorra, pot sol·licitar de l’autoritat competent d’un altre Estat la pràctica de les notificacions de qualsevol acte dictat per la mateixa Administració tributària.

Les notificacions en adreça electrònica són vàlides d’acord amb els requisits establerts per l’ordenament jurídic sobre pràctica de notificacions electròniques.

Als efectes del que preveuen els articles 80, apartat 3, i 81, apartat 2, de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, els models normalitzats de declaració i d’autoliquidació els aprova el ministeri encarregat de les finances, establint la manera, el lloc i el termini de presentació i, si escau, de l’ingrés del deute tributari, així com els supòsits i les condicions de presentació per mitjans electrònics, informàtics i telemàtics.

El ministeri encarregat de les finances pot aprovar els models de sol·licitud de devolució quan no hi hagi un model específicament aprovat a aquest efecte, en què l’obligat tributari fa constar les dades necessàries de la devolució.

La declaració a la duana es regeix per la seva normativa específica.

Tenen la consideració de “declaracions addicionals” les que es refereixin a la mateixa obligació tributària i al mateix període que d’altres presentades amb anterioritat, en què s’incloguin noves dades no declarades o es modifiqui parcialment el contingut de les anteriorment presentades, que subsistiran en la part no afectada.

En els casos previstos a l’article 80 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, només es poden presentar declaracions addicionals o substitutives amb anterioritat a la liquidació corresponent a la declaració inicial. Posteriorment, només es pot instar la rectificació de la declaració.

Es poden presentar declaracions addicionals o substitutives d’altres presentades amb anterioritat en compliment d’una obligació formal.

En les declaracions addicionals i substitutives es fa constar expressament si es tracta d’una o d’una altra modalitat, l’obligació tributària i el període al qual es refereix.

Tenen la consideració d’“autoliquidacions addicionals” les que es refereixen a la mateixa obligació tributària i període que d’altres presentades amb anterioritat i de les quals resulti un import a ingressar superior o una quantitat a tornar o a compensar inferior a l’import resultant de l’autoliquidació anterior, que substitueix en la part no afectada.

En les autoliquidacions addicionals es fa constar expressament aquesta circumstància i l’obligació tributària i el període al qual es refereixen, així com la totalitat de les dades que s’hi han de declarar. A aquest efecte, s’hi incorporen les dades incloses en l’autoliquidació anterior que no hagin estat objecte de modificació, les que siguin objecte de modificació i les de nova inclusió.

L’obligat tributari ha de realitzar la quantificació de l’obligació tributària tenint en compte tots els elements consignats a l’autoliquidació addicional. De la quota tributària resultant de l’autoliquidació addicional es dedueix l’import de l’autoliquidació inicial.

Els formularis normalitzats d’autoliquidació poden preveure supòsits concrets en què les autoliquidacions addicionals completin la informació de l’autoliquidació originària mitjançant la inclusió de noves dades no declarades o que modifiquin parcialment el contingut de l’anterior, que subsistiran en la part no afectada.

Quan s’hagi sol·licitat una devolució improcedent o per una quantia superior a la que resulti de l’autoliquidació addicional i la devolució esmentada no s’hagi efectuat al temps de presentar l’autoliquidació addicional, es considera finalitzat el procediment de devolució derivat de l’autoliquidació prèviament presentada.

En el supòsit que s’hagi obtingut una devolució improcedent o per una quantia superior a la que resulti de l’autoliquidació addicional, s’ha d’ingressar la quantitat indegudament obtinguda juntament amb la quota que, si escau, hauria pogut resultar de l’autoliquidació addicional presentada.

Quan un obligat tributari consideri que una autoliquidació ha perjudicat els seus interessos legítims, pot instar la rectificació de l’esmentada autoliquidació segons el que estableixen els articles 62 i següents d’aquest Reglament.

Quan sigui procedent reconèixer el dret a la devolució sol·licitada, l’òrgan competent dicta acord, que s’entén notificat per la recepció de la transferència bancària o, si escau, del xec.

D’acord amb el que disposa l’article 62 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, quan la devolució reconeguda sigui objecte de retenció cautelar total o parcial, s’ha de notificar l’adopció de la mesura cautelar juntament amb l’acord de devolució.

El reconeixement de la devolució sol·licitada no impedeix la posterior comprovació de l’obligació tributària mitjançant els procediments de comprovació o d’investigació.

Quan s’abonin interessos moratoris d’acord amb el que preveu l’article 84, apartat 2, de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, la base sobre la qual s’aplica el tipus d’interès té com a límit l’import de la devolució sol·licitada en l’autoliquidació, comunicació de dades o sol·licitud.

Quan hi hagi defectes, errors, discrepàncies o circumstàncies que originin l’inici d’un procediment de comprovació de gestió o un procediment d’inspecció, el procediment de devolució s’acaba amb la notificació d’inici del corresponent procediment, que efectua l’òrgan competent en cada cas.

Quan l’Administració tributària acordi la devolució en el marc d’un procediment de comprovació de gestió o un procediment d’inspecció pel qual s’hagi posat fi al procediment de devolució, s’han de satisfer els interessos moratoris que siguin procedents d’acord amb el que disposa l’article 84, apartat 2, de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari. A l’efecte del càlcul dels interessos moratoris no es computen els períodes de dilació atribuïbles a l’obligat tributari a què es refereix l’article 46 d’aquest Reglament i que es produeixin en el decurs d’aquests procediments.

Les sol·licituds de rectificació d’autoliquidacions s’adrecen a l’òrgan competent d’acord amb la normativa d’organització específica.

La sol·licitud només es pot fer una vegada presentada la corresponent autoliquidació i abans que l’Administració tributària hagi practicat la liquidació definitiva o, en tot cas, abans que hagi transcorregut el període de prescripció.

Quan l’Administració tributària hagi practicat una liquidació provisional, l’obligat tributari pot sol·licitar la rectificació de la seva autoliquidació únicament si la liquidació provisional ha estat practicada per una consideració o per un motiu diferent del que s’invoqui en la sol·licitud de l’obligat tributari.

En la sol·licitud de rectificació d’una autoliquidació hi han de constar:

A la sol·licitud s’han d’ajuntar la documentació que justifiqui la rectificació i els justificants, si escau, de l’ingrés efectuat per l’obligat tributari.

En la tramitació de l’expedient es comproven les circumstàncies que determinen la procedència de la rectificació. Quan juntament amb la rectificació se sol·liciti la devolució d’un ingrés efectuat, indegut o no, es comproven les circumstàncies següents:

Als efectes del que preveu l’apartat anterior, l’Administració pot examinar la documentació presentada i contrastar-la amb les dades i els antecedents de què disposi. També pot realitzar requeriments al mateix obligat en relació amb la rectificació de la seva autoliquidació, inclosos els que es refereixin a la justificació documental d’operacions financeres que tinguin incidència en la rectificació sol·licitada. Així mateix, pot efectuar requeriments a tercers perquè aportin la informació que estiguin obligats a subministrar amb caràcter general o perquè la ratifiquin mitjançant la presentació dels justificants corresponents.

En aquest procediment es poden sol·licitar els informes que es considerin necessaris.

Finalitzades les actuacions, es notifica a l’interessat la proposta de resolució perquè en el termini de deu dies, comptats a partir del dia següent al de la notificació de la proposta, al·legui el que cregui convenient per a la defensa dels seus drets, llevat que la rectificació que s’acordi coincideixi amb la sol·licitada per l’interessat; en aquest cas es notifica sense més tràmit la liquidació que es practiqui.

El procediment finalitza mitjançant resolució en què s’acorda o no la rectificació de l’autoliquidació. L’acord ha de ser motivat quan sigui denegatori o quan la rectificació acordada no coincideixi amb la sol·licitada per l’interessat.

En el supòsit que s’acordi rectificar l’autoliquidació, la resolució acordada per l’Administració tributària inclou una liquidació provisional quan afecti algun element determinant de la quantificació del deute tributari efectuada per l’obligat tributari. L’Administració tributària no pot efectuar una nova liquidació en relació amb l’objecte de la rectificació de l’autoliquidació, llevat que en un procediment de comprovació o investigació posterior es descobreixin nous fets o circumstàncies que resultin d’actuacions diferents de les realitzades i especificades en la resolució del procediment de rectificació.

Quan es reconegui el dret a obtenir una devolució, es determina el titular del dret i l’import de la devolució, així com els interessos moratoris que, si escau, s’hagin d’abonar. La base sobre la qual s’aplica el tipus de interès té com a límit l’import de la devolució reconeguda.

D’acord amb l’article 84, apartat 3, de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, quan l’obligat tributari iniciï un procediment de rectificació de la seva autoliquidació, i s’acordi l’inici d’un procediment de comprovació o investigació que inclogui l’obligació tributària a la qual es refereix el procediment de rectificació, aquest procediment de rectificació finalitza amb la notificació d’inici del procediment de comprovació o investigació.

El termini màxim per notificar la resolució d’aquest procediment és de sis mesos. Transcorregut aquest termini sense haver realitzat la notificació expressa de l’acord adoptat, la sol·licitud es pot entendre acceptada en el cas de tractar-se d’una sol·licitud de devolució.

Els obligats tributaris que hagin suportat indegudament retencions, ingressos a compte o quotes repercutides poden sol·licitar-ne i obtenir-ne la devolució d’acord amb el que preveu l’article 62 d’aquest Reglament. Per a això, poden sol·licitar la rectificació de l’autoliquidació en què es va realitzar l’ingrés indegut d’acord amb l’apartat 4 d’aquest article.

A l’efecte del requisit que preveu l’article 63 d’aquest Reglament, s’entén que l’obligat tributari no té dret a la deducció de les quotes suportades quan en un procediment de comprovació o inspecció es declari que no és procedent la deducció de les quotes per haver estat indegudament repercutides i l’acte que hagi posat fi a aquest procediment hagi adquirit fermesa.

Quan es tracti de quotes indegudament repercutides per l’impost general indirecte, l’obligat tributari que va efectuar la repercussió pot optar per sol·licitar la rectificació de la seva autoliquidació o per regularitzar la situació tributària en els termes que preveu el paràgraf b de l’apartat 4 de l’article 56 de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte.

Quan la rectificació de l’autoliquidació hagi estat sol·licitada per l’obligat tributari que ha suportat indegudament retencions, ingressos a compte o quotes repercutides, s’aplica el que disposen els articles anteriors, amb les especificitats següents:

Una vegada l’Administració hagi dictat una liquidació provisional en el cas de les declaracions regulades en l’article 80 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, o hagi acordat la devolució o dictat la resolució denegatòria en els casos de comunicacions de dades o de sol·licituds de devolució, l’obligat tributari pot sol·licitar la rectificació de la declaració, de la comunicació de dades o de la sol·licitud de devolució presentada amb anterioritat, quan consideri que el seu contingut ha perjudicat de qualsevol manera els seus interessos legítims o quan pugui procedir a la liquidació per import superior o una devolució menor.

Quan de la rectificació en resulti una quantitat a ingressar, s’exigeixen els recàrrecs que corresponguin en cada cas segons el que disposa l’article 24 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari.

A les sol·licituds de rectificació a què es refereix aquest article s’han d’aplicar les normes establertes en els articles anteriors per rectificar autoliquidacions.

Quan s’hagi reconegut el dret a una devolució derivada de la normativa del tribut o una devolució d’ingressos indeguts, es procedeix a l’execució de la devolució.

Quan s’hagi declarat el dret a la devolució en la resolució d’un recurs, en sentència o una altra resolució judicial o en qualsevol altre acord que anul·li o revisi liquidacions o altres actes administratius, l’òrgan competent ha de procedir d’ofici a executar-les. A aquest efecte, perquè els òrgans competents de l’Administració procedeixin a quantificar i efectuar la devolució, és suficient una còpia compulsada del corresponent acord administratiu o el testimoni de la sentència o resolució judicial.

També s’entén reconegut el dret a la devolució quan així resulti de la resolució d’un procediment amistós en aplicació d’un conveni internacional per evitar la doble imposició.

Quan el dret a la devolució es transmeti als successors, s’atén a la normativa específica que determini els titulars del dret i la quantia que correspongui a cadascun.

Llevat el que disposa el punt anterior, la transmissió del dret a una devolució tributària per actes o negocis entre particulars no produeix efecte enfront l’Administració tributària, tal com disposa l’article 15 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari.

El pagament de la quantitat a retornar es realitza mitjançant transferència bancària o mitjançant xec al compte bancari que l’obligat tributari o el seu representant legal autoritzat indiquin com de la seva titularitat en l’autoliquidació tributària, en la comunicació de dades, en la sol·licitud corresponent o, en el seu defecte, en la declaració censal, sense que l’obligat tributari pugui exigir cap responsabilitat en cas que la devolució s’enviï al número de compte bancari designat per ell.

Un cop reconegut el dret a la devolució, es pot procedir a compensar-lo a petició de l’obligat o d’ofici d’acord amb el procediment i els terminis establerts en el Reglament general de recaptació i la normativa de desenvolupament. En aquest cas, sobre l’import de la devolució que sigui objecte de compensació, l’interès moratori a favor de l’obligat tributari es merita fins a la data en què es produeixi l’extinció del crèdit com a conseqüència de la compensació.

Quan en l’execució de les devolucions s’hagi produït algun error material, de fet o aritmètic, l’entitat de crèdit retrocedeix, si escau, l’import procedent a l’Administració ordenant o bé s’exigeix el seu reintegrament directament al perceptor.

La comprovació de la veracitat de les dades comunicades a les declaracions censals d’alta, modificació i baixa regulades en els articles 7 a 9 d’aquest Reglament, ambdós inclosos, es realitza d’acord amb les dades comunicades o declarades per l’obligat tributari, amb les dades que estiguin en poder de l’Administració, així com mitjançant l’examen físic i documental dels fets i circumstàncies en oficines, despatxos, locals i establiments de l’obligat tributari.

L’Administració tributària pot requerir la presentació de les declaracions censals, l’aportació de la documentació que s’hagi d’acompanyar, la seva ampliació i l’esmena dels defectes advertits, i pot incorporar d’ofici les dades que hagin de figurar en els censos. En particular, es pot acordar l’alta d’ofici de l’obligat tributari que presenti autoliquidacions sense haver presentat prèviament la declaració censal.

Els acords de baixa censal no eximeixen l’obligat tributari del compliment de les obligacions tributàries pendents.

La rectificació de la situació censal es pot iniciar mitjançant requeriment de l’Administració perquè l’obligat tributari aclareixi o justifiqui la discrepància observada o les dades relatives a la seva declaració censal o mitjançant la notificació de la proposta de resolució quan l’Administració tributària disposi de dades suficients per formular-la. El procediment de rectificació censal pot ser conseqüència de la comprovació del domicili fiscal de l’obligat tributari.

L’Administració tributària pot rectificar d’ofici la situació censal de l’obligat tributari sense necessitat d’instruir el procediment regulat en els punts anteriors en els supòsits següents:

La modificació efectuada d’acord amb el que disposa l’apartat anterior s’ha de comunicar a l’obligat tributari, llevat que durant un període superior a un any hagi resultat impossible la pràctica de notificacions en el domicili fiscal declarat.

L’Administració tributària pot revocar el número de registre tributari assignat, quan en el decurs de les actuacions de comprovació realitzades d’acord amb el que disposa l’article 69 d’aquest Reglament o en les altres actuacions i procediments de comprovació o investigació, s’acrediti alguna de les circumstàncies següents:

L’acord de revocació requereix l’audiència prèvia a l’obligat tributari per un termini de deu dies, comptats a partir de l’endemà de la notificació de l’obertura del termini esmentat.

La revocació s’ha de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra i notificar a l’obligat tributari.

L’Administració tributària ha de denegar el número de registre tributari quan abans de la seva assignació es doni alguna de les circumstàncies que habilitarien per acordar la revocació.

L’Administració tributària pot rehabilitar el número de registre tributari mitjançant acord que està subjecte als mateixos requisits de publicitat establerts per a la revocació en l’apartat 3 d’aquest article.

Les sol·licituds de rehabilitació del número de registre tributari només es tramiten si s’acompanyen de documentació que acrediti canvis en la titularitat del capital de la societat, amb identificació de les persones que han passat a tenir el control de la societat, així com documentació que acrediti quina és l’activitat econòmica que la societat desenvoluparà. Mancant aquests requisits, les sol·licituds s’arxiven sense més tràmit.

Correspon a l’Administració el control del compliment de l’obligació de presentar declaracions, autoliquidacions i comunicacions de dades en els supòsits següents:

En el supòsit previst a l’apartat 1, lletra a, l’Administració tributària pot requerir a l’obligat tributari que presenti l’autoliquidació o declaració omesa, o que comuniqui la corresponent modificació o baixa censal, si escau.

En el supòsit que preveu l’apartat 1, lletres b i c, es considera que s’ha omès la presentació de declaracions o autoliquidacions i l’Administració tributària pot requerir-ne la presentació.

Quan l’obligat tributari al·legui inexactitud o falsedat d’aquesta informació es pot requerir el tercer perquè ratifiqui la informació subministrada.

En els casos en els quals no s’atengui el requeriment o en els quals, atenent-lo, es presenti una declaració o autoliquidació en la qual s’apreciïn discrepàncies respecte als imports declarats o autoliquidats per l’obligat tributari o per tercers, es pot iniciar el corresponent procediment de comprovació o investigació.

El procediment de control de presentació de declaracions, autoliquidacions i comunicacions de dades s’acaba d’alguna de les maneres següents:

El procediment per al reconeixement de beneficis fiscals s’inicia a instància de l’obligat tributari mitjançant una sol·licitud, adjuntant-hi els documents i justificants exigibles i els que l’obligat tributari consideri convenients.

La comprovació dels requisits es realitza d’acord amb les dades i els documents que s’exigeixin en la normativa reguladora del benefici fiscal i les dades que declarin o subministrin terceres persones o que pugui obtenir l’Administració tributària mitjançant requeriment a l’obligat i a tercers.

Prèviament a la notificació de la resolució, es notifica a l’obligat tributari la proposta de resolució quan sigui denegatòria perquè, en un termini de deu dies a partir de l’endemà de la notificació de la proposta, al·legui el que consideri convenient.

El procediment finalitza amb la resolució que reconeix o denega l’aplicació del benefici fiscal.

El reconeixement dels beneficis fiscals té efectes des del moment que estableixi la normativa aplicable o, si no està establert, des del moment de la seva concessió.

Tret que expressament es disposi el contrari, una vegada concedit un benefici fiscal no és necessari reiterar la sol·licitud per aplicar-lo en períodes futurs, tret que es modifiquin les circumstàncies que van justificar-ne la concessió o la normativa aplicable.

L’incompliment dels requisits exigits per a l’aplicació del benefici fiscal determina la pèrdua del dret a la seva aplicació des del moment que estableixi la normativa específica o, si no està establert, des que l’incompliment es produeixi, sense necessitat de declaració administrativa prèvia.

L’Administració tributària pot comprovar el valor de les rendes, els productes, els béns i la resta dels elements determinants de l’obligació tributària, d’acord amb el que disposa l’article 85 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, llevat que l’obligat tributari hagi declarat d’acord amb:

El que disposa aquesta secció és aplicable sense perjudici del que disposi la normativa pròpia de cada tribut.

Els mitjans de comprovació de valors són, entre d’altres, els següents:

Quan en la comprovació de valors s’utilitzi el mitjà de valoració consistent en dictamen de pèrit tant de l’Administració com privat, aquest pèrit ha de tenir la titulació suficient i adequada al tipus de bé que s’ha de valorar.

La comprovació de valors també es pot fer com una actuació concreta en algun dels procediments següents:

Quan la comprovació de valors es realitzi en algun dels procediments a què es refereix l’apartat anterior i la comprovació no es realitzi per part de l’òrgan que tramita el procediment, el valor comprovat s’incorpora al procediment de què porta causa.

Quan la comprovació de valors es realitzi d’acord amb el que preveu l’apartat 1 anterior, és aplicable el que disposa l’article 85 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, i en els articles següents d’aquest Reglament, excepte el relatiu al termini màxim de resolució, que correspon al procediment que s’estigui tramitant.

Qualsevol que sigui el procediment en el qual es realitzi la comprovació de valors, els obligats tributaris tenen dret a promoure la taxació pericial contradictòria en els termes que preveu l’article 86 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari i en les seves normes de desenvolupament.

No es consideren actuacions de comprovació de valors les actuacions en què el valor de les rendes, productes, béns o elements de l’obligació tributària resulti directament d’una llei o d’un reglament.

En aquest procediment l’Administració pot examinar les dades que tingui en el seu poder, les consignades pels obligats tributaris en les seves declaracions i els justificants presentats o que es requereixin a aquest efecte, així com requerir a l’obligat tributari o a tercers la informació necessària per efectuar la valoració.

En el dictamen dels perits, és necessari el reconeixement personal del bé valorat pel perit quan es tracti de béns singulars o d’aquells dels quals no es puguin obtenir totes les circumstàncies rellevants en fonts documentals contrastades. La negativa del posseïdor del bé a aquest reconeixement eximeix l’Administració del compliment d’aquest requisit.

La proposta de valoració resultant de la comprovació de valors realitzada mitjançant qualsevol dels mitjans a què es refereix l’article 75 ha de ser motivada, d’acord amb el que preveu l’article 76, apartat 3, de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari. Concretament, ha d’expressar els fets que justifiquen la modificació del valor declarat i la valoració assignada. Quan es tracti de béns immobles, es fa constar expressament el mètode de valoració aplicat, la seva procedència i la seva determinació, i totes les circumstàncies rellevants, com la superfície, l’antiguitat i d’altres, considerades per determinar el valor comprovat.

La valoració administrativa serveix de base a la liquidació que es practiqui, sense perjudici que es pugui iniciar un procediment de comprovació de gestió o un procediment d’inspecció respecte d’altres elements de l’obligació tributària.

Quan se sol·liciti la taxació pericial contradictòria, és necessària la valoració realitzada per un perit designat per l’Administració en el supòsit en què la comprovació del valor s’hagués efectuat per un mitjà diferent del dictamen de perits de l’Administració. A aquest efecte, l’òrgan competent ha de remetre als serveis tècnics corresponents una relació dels béns i drets que s’han de valorar. En el termini d’un mes, el personal amb títol adequat formula per duplicat el corresponent full d’apreuament, en què ha de constar el resultat de la valoració realitzada i els criteris emprats.

L’òrgan competent ha de notificar a l’obligat tributari la valoració a què es refereix l’apartat anterior o, en els casos en què la comprovació de valors s’hagués efectuat mitjançant el dictamen de perits de l’Administració, la qual ja figuri en l’expedient. Es concedeix un termini de tretze dies, comptats a partir del dia següent al de la notificació de la valoració, perquè pugui procedir al nomenament d’un perit, que ha de tenir títol adequat a la naturalesa dels béns i drets que s’han de valorar. Els honoraris d’aquest perit són a càrrec de l’obligat tributari.

Un cop designat el perit per l’obligat tributari, se li lliura la relació de béns i drets perquè en el termini d’un mes, comptat a partir del dia següent al de la recepció de la relació, formuli el corresponent full d’apreuament, el qual ha d’estar motivat.

Si la diferència entre el valor determinat pel perit designat per l’Administració i la valoració efectuada pel perit designat per l’obligat tributari és igual o inferior a 50.000 euros i al 15 per cent de la primera taxació, aquesta darrera serveix de base per a la liquidació. Si la diferència és superior, s’ha de designar un perit tercer.

L’Administració regula la forma de designar els perits tercers que garanteixi la seva independència, i els costos i requisits formals derivats d’aquest procediment.

El procediment de taxació pericial contradictòria acaba d’alguna de les maneres següents:

Un cop acabat el procediment, l’Administració ha de dictar en el termini d’un mes la liquidació que correspongui a la valoració que s’hagi de prendre com a base en cada cas, així com la dels interessos moratoris que corresponguin.

Es pot iniciar el procediment de comprovació de gestió, entre d’altres, en els supòsits següents:

Amb caràcter previ a l’obertura del termini d’al·legacions, l’Administració pot acordar de forma motivada l’ampliació o reducció de l’abast de les actuacions. Aquest acord s’ha de notificar a l’obligat tributari.

Als efectes del que disposa l’article 87, apartat 2, lletra c, de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, l’Administració pot requerir la documentació amb transcendència tributària que consideri necessària per comprovar les obligacions tributàries.

Amb caràcter previ a la resolució, l’Administració ha de notificar a l’obligat tributari la proposta de resolució o de liquidació perquè en un termini de deu dies, comptats a partir de l’endemà de la notificació de la proposta, al·legui el que convingui al seu dret.

En relació amb cada obligació tributària objecte del procediment es pot dictar una única resolució respecte de tot l’àmbit temporal objecte de la comprovació a fi que el deute resultant es determini mitjançant la suma algebraica de les liquidacions referides als diferents períodes impositius o de liquidació comprovats.

Quan la liquidació resultant del procediment de comprovació de gestió sigui una quantitat a retornar, la liquidació d’interessos moratoris s’ha d’efectuar de la manera següent:

El procediment de comprovació de gestió pot també finalitzar per l’esmena, aclariment o justificació de la discrepància o de les dades que han estat objecte de requeriment, el que es fa constar mitjançant diligència o bé és objecte de resolució expressa.

S’entén per “òrgans d’inspecció tributària” els òrgans de caràcter administratiu que exerceixin les funcions previstes en l’article 88 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, així com els que tinguin atribuïda l’esmentada condició en les normes d’organització específica.

La inspecció tributària pot requerir l’assistència d’altres òrgans de l’Administració per exercir les seves funcions d’inspecció tributària.

Els òrgans d’inspecció han de comunicar a altres òrgans de la mateixa Administració tributària totes les dades que coneguin amb transcendència per a l’adequat desenvolupament de les funcions que tinguin encomanades. A aquest efecte, han de tenir en compte les respectives competències funcionals.

Per realitzar les actuacions inspectores, poden examinar, entre d’altres, els documents i les dades dels obligats tributaris següents:

La documentació i els altres elements a què es refereix aquest article s’han d’analitzar directament. S’ha d’exigir la visualització en pantalla o la impressió en els corresponents llistats de dades arxivats en suports informàtics o de qualsevol altra naturalesa, si escau.

Quan el personal inspector requereixi a l’obligat tributari que aporti dades, informes o antecedents, li ha de concedir un termini no inferior a deu dies, comptats a partir de l’endemà de la notificació del requeriment, per complir aquest deure de col·laboració.

Els funcionaris i altre personal al servei de l’Administració tributària que dugui a terme actuacions d’inspecció tenen la facultat d’entrada als llocs on hi hagi proves relatives a les obligacions tributàries i reconeixement d’aquests llocs, amb les limitacions legals que corresponguin.

Quan l’obligat tributari o la persona sota la custòdia de la qual es trobin aquests llocs s’oposi a l’entrada dels funcionaris d’inspecció o revoqui el seu consentiment previ a la permanència en el lloc on s’estiguin desenvolupant les actuacions abans de finalitzar-les, s’ha de demanar autorització escrita al director del departament competent en matèria tributària, sense perjudici de l’adopció de les mesures cautelars que siguin procedents.

Quan l’entrada o el reconeixement afecti el domicili particular o el domicili professional, la seu de direcció i la seu de l’activitat de l’obligat tributari en el sentit indicat a l’article 72, apartat 2, de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, és necessari el consentiment de l’interessat o l’autorització judicial.

L’autorització de l’obligat tributari, o del representat legal o fiscal, per donar el consentiment a l’entrada als llocs especialment protegits, ha de complir els requisits següents:

Els obligats tributaris han d’atendre i prestar la deguda col·laboració als òrgans d’inspecció en l’exercici de les seves funcions. Si es tracta d’un grup que tributi en règim de consolidació fiscal, en relació amb l’impost sobre societats, han d’atendre els òrgans d’inspecció tant la societat dominant del grup com les entitats dependents.

L’obligat tributari o el seu representant han de trobar-se presents en les actuacions d’inspecció quan segons el parer de l’òrgan d’inspecció sigui necessari per a l’adequada pràctica d’aquestes actuacions.

El personal inspector està facultat per:

Les actuacions d’inspecció es desenvolupen en qualsevol lloc dels indicats a l’article 36 d’aquest Reglament. L’òrgan d’inspecció determina si les actuacions es realitzen a les oficines de l’Administració, al domicili fiscal de l’obligat tributari, a la seu d’administració, als centres d’activitat econòmica, als establiments permanents, o a qualsevol altre lloc que consideri oportú per determinar l’obligació tributària.

L’anàlisi de la documentació a què es refereix l’article 83 d’aquest Reglament s’ha de practicar al lloc on legalment s’han de trobar els llibres de comptabilitat o documents, amb les excepcions següents:

Les actuacions d’inspecció que es duguin a terme a les oficines públiques es poden fer fora de l’horari oficial d’obertura al públic de les oficines o de la jornada de treball vigent quan ho requereixin les circumstàncies de les actuacions esmentades o hi hagi el consentiment de l’obligat tributari.

Quan les actuacions d’inspecció es duguin a terme en els locals de l’obligat tributari, es poden fer fora de la jornada laboral d’oficina o de l’activitat en els supòsits següents:

El Pla d’inspeccions tributàries s’integra dins del Pla anual de control fiscal, ha de comprendre les estratègies i els objectius generals de les actuacions d’inspecció i s’ha de concretar en el conjunt d’actuacions i programes definits sobre sectors econòmics, àrees d’activitat, operacions i supòsits de fet, relacions juridicotributàries o d’altres, conforme als quals els òrgans d’inspecció han d’exercir la seva activitat.

El Pla d’inspeccions tributàries, que es pot desagregar en diferents plans parcials, ha de recollir els àmbits prioritaris i les directrius que serveixin per seleccionar els obligats tributaris sobre els quals s’han d’iniciar actuacions d’inspecció en l’any de què es tracti. Les actuacions i els programes en curs d’execució poden ser objecte de revisió.

El Pla d’inspeccions tributàries, els mitjans informàtics de tractament d’informació i els altres sistemes de selecció dels obligats tributaris que han de ser objecte d’actuacions d’inspecció tenen caràcter reservat, no poden ser objecte de publicitat o de comunicació ni es poden posar de manifest als obligats tributaris ni a òrgans aliens a l’aplicació dels tributs.

La determinació dels obligats tributaris que han de ser objecte de comprovació en execució del corresponent pla d’inspecció té el caràcter d’acte de mer tràmit i no és susceptible de recurs. Per determinar els obligats tributaris que han de ser objecte de comprovació es poden tenir en compte les propostes formulades pels òrgans amb funcions en l’aplicació dels tributs.

Les actuacions d’inspecció s’han de documentar en comunicacions, diligències, informes, actes i altres documents en els quals s’incloguin actes de liquidació i altres acords resolutoris, en els termes que estableix aquest Reglament.

En les actes d’inspecció s’han de consignar els aspectes següents:

Quan l’obligat tributari estigui subjecte a obligacions comptables i registrals en relació amb l’obligació tributària i el període comprovat, s’ha de fer constar en l’acta la situació dels llibres o registres obligatoris, amb expressió, si escau, dels defectes o les anomalies que tinguin transcendència per resoldre el procediment o per determinar l’existència o la qualificació d’infraccions tributàries.

En relació amb cada obligació tributària es pot estendre una única acta respecte de tot l’àmbit temporal objecte de la comprovació, a fi que el deute resultant es determini mitjançant la suma algebraica de les liquidacions referides als diferents períodes comprovats.

Els òrgans d’inspecció han d’estendre les actes en els models oficials aprovats a aquest efecte per l’Administració tributària.

Si per la seva extensió no es poden recollir en el model d’acta totes les circumstàncies que hagin de constar-hi, aquestes circumstàncies s’han de reflectir en un annex que ha de formar part de l’acta a tots els efectes i que s’ha de formalitzar també en model oficial.

El procediment d’inspecció es pot iniciar mitjançant una comunicació notificada a l’obligat tributari perquè comparegui en el lloc, el dia i l’hora que se li assenyalin i tingui a disposició dels òrgans d’inspecció o aporti la documentació i altres elements que es considerin necessaris.

Quan es consideri convenient per a l’adequada pràctica de les actuacions, d’acord amb el que preveu l’article 84 d’aquest Reglament, es pot iniciar sense la comunicació prèvia mitjançant compareixença a l’empresa, les oficines, les dependències, les instal·lacions, els centres de treball o els magatzems de l’obligat tributari o on hi hagi alguna prova de l’obligació tributària, encara que sigui parcial. En aquest cas, les actuacions s’han d’entendre amb l’obligat tributari si hi és present i, si no hi és, amb els encarregats o responsables d’aquests llocs. La comunicació d’iniciació s’entrega en el moment de la compareixença.

En la comunicació d’inici de les actuacions d’inspecció es fa constar, a més del que s’indica a l’article 41, el contingut següent:

Aquesta comunicació no és susceptible de recurs, sense perjudici del dret a sol·licitar un ajornament de la compareixença.

Les actuacions d’inspecció s’han d’estendre a una o diverses obligacions i períodes impositius o de liquidació, i poden tenir abast general o parcial.

Les actuacions tenen un abast general llevat que s’indiqui una altra cosa. Tenen un abast parcial les actuacions de comprovació següents:

L’extensió i l’abast general o parcial de les actuacions s’han de fer constar a la comunicació d’inici de les actuacions. Quan el procediment d’inspecció s’estengui a diferents obligacions tributàries o períodes, s’ha de determinar l’abast general o parcial de les actuacions en relació amb cada obligació i període comprovat. En cas d’actuacions d’abast parcial s’han d’indicar els elements que s’hagin de comprovar o els que se n’han exclòs.

L’inspector en cap pot ampliar les actuacions d’abast parcial a general, d’ofici o per sol·licitud de l’obligat tributari d’acord amb l’article 92, apartat 3, de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, així com incloure-hi obligacions tributàries, elements d’aquestes obligacions o períodes impositius, quan ho consideri oportú en el curs del procediment. Aquesta ampliació es notifica mitjançant una comunicació. L’ampliació no és susceptible de recurs independentment del que correspongui interposar contra l’acte de liquidació.

En cap cas no pot reduir-se l’abast d’una inspecció després de comunicar l’ampliació de les actuacions.

L’inspector instructor té la facultat i el deure d’impulsar el procediment d’inspecció, que dirigeix amb la col·laboració de l’inspector en cap, si escau.

La inspecció ha de realitzar les actuacions necessàries per obtenir les informacions, dades i proves que permetin fonamentar la regularització de la situació tributària o per declarar-la correcta.

L’obligat tributari ha de seguir les directrius indicades per la inspecció, segons el que disposen la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, i aquest Reglament.