Decret de l’11-02-2015 pel qual s’aprova el Reglament d’aplicació dels tributs

Quan la inspecció consideri que s’han obtingut les dades i les proves necessàries per fonamentar la proposta de regularització o per considerar correcta la situació tributària de l’obligat, ha de notificar l’inici del tràmit d’audiència prèvia a la formalització de les actes de conformitat o de disconformitat.

L’inspector instructor pot adoptar les mesures cautelars que consideri oportunes per assegurar que no es destrueixi documentació, proves o dades que permetin determinar qualsevol element del deute tributari.

L’adopció de mesures cautelars ha d’estar motivada i requereix la ratificació per part del director del departament competent en matèria tributària en el termini de quinze dies des que s’adopten. En el cas que pugui afectar drets constitucionalment protegits, cal autorització judicial.

Aquestes mesures poden consistir en el precinte, el dipòsit i el comís de documents, dades o proves en suport material o electrònic que es trobin a la seu de l’obligat tributari, del seu representant o de tercers.

El precinte s’ha de fer mitjançant la lligadura segellada o per qualsevol altre mitjà que permeti el tancament o el lligament de llibres, registres, equips electrònics, sobres, paquets, calaixos, portes d’estances o locals o altres elements de prova, a fi que no s’obrin sense l’autorització i el control dels òrgans d’inspecció.

Per adoptar les mesures cautelars es pot demanar l’auxili i la col·laboració que es considerin necessaris de les autoritats competents i els seus agents, que han de prestar-lo en els termes que estableixi la llei.

L’adopció de les mesures cautelars s’ha de documentar mitjançant diligència en la qual, al costat de la mesura adoptada i l’inventari dels béns afectats, s’han de fer constar succintament les circumstàncies i la finalitat que en determinen l’adopció, i s’ha d’informar l’obligat tributari del seu dret a formular al·legacions en els termes de l’apartat següent. La diligència esmentada s’ha d’estendre en el mateix moment en què s’adopti la mesura cautelar, llevat que això no sigui possible per causes no imputables a l’Administració, cas en què s’ha d’estendre quan desapareguin les causes que ho impedeixen, i se n’ha de remetre immediatament una còpia a l’obligat tributari.

En el termini improrrogable de cinc dies, comptats a partir de l’endemà de la notificació de la mesura cautelar, l’obligat tributari pot formular al·legacions davant el director del departament competent en matèria tributària, que ha de ratificar, modificar o aixecar la mesura adoptada mitjançant un acord degudament motivat en el termini de quinze dies des de l’adopció, que s’ha de comunicar a l’obligat.

Quan les mesures cautelars adoptades s’aixequin s’ha de documentar aquesta circumstància en diligència, que s’ha de comunicar a l’obligat. L’obertura de precintes s’ha de fer en presència de l’obligat tributari, llevat que es doni una causa degudament justificada.

El termini de les actuacions d’inspecció és de dotze mesos a comptar de la data de notificació de la comunicació d’inici d’actuacions fins a la notificació de l’acta de liquidació que posa fi al procediment d’inspecció.

No es tenen en compte als efectes d’aquest còmput els períodes de dilacions atribuïbles a l’obligat tributari, d’acord amb l’establert en aquest Reglament.

La inspecció pot acordar l’ampliació del termini de durada del procediment d’inspecció fins a sis mesos addicionals quan es doni, en relació amb qualsevol de les obligacions tributàries o períodes als quals es dirigeix el procediment, alguna de les circumstàncies a què es refereixen els apartats següents. L’acord d’ampliació del termini afecta la totalitat de les obligacions tributàries i períodes als quals s’estengui el procediment.

La durada del procediment es pot ampliar quan es doni qualsevol de les circumstàncies següents, que es consideren d’especial complexitat:

Quan l’inspector instructor consideri que es dóna alguna de les circumstàncies que justifiquen l’ampliació del termini de durada del procediment d’inspecció, ho ha de notificar a l’obligat tributari i li ha de concedir un termini de deu dies perquè efectuï al·legacions. No es pot sol·licitar l’ampliació del termini de durada del procediment fins que no hagin transcorregut com a mínim tres mesos des del seu inici. La competència per ampliar el termini de duració del procediment correspon a l’inspector en cap, que ha de concretar el període de temps pel qual s’amplia el termini.

La represa d’actuacions amb coneixement formal de l’obligat tributari després de la caducitat del procediment o la realització d’actuacions després de transcorregut el termini màxim de durada del procediment, té efectes interruptors de la prescripció respecte de la totalitat de les obligacions tributàries i períodes a què es refereixi el procediment. L’Administració tributària pot iniciar un nou procediment d’inspecció dins el període que resti de prescripció, d’acord amb el procediment regulat als articles 89 i següents d’aquest Reglament, amb la conservació dels actes realitzats en el procediment caducat.

Les actes d’inspecció documenten les actuacions de comprovació realitzades per l’òrgan d’inspecció i la proposta de regularització de la situació de l’obligat tributari o la conformitat amb aquesta situació.

Les actes les han de signar l’inspector instructor i l’obligat tributari. Si l’obligat tributari no pot signar-les, no compareix al lloc i en la data assenyalats per signar-les o es nega a subscriure-les, les ha de signar només el funcionari i s’hi ha de fer constar la circumstància de què es tracti.

De cada acta se n’ha de lliurar un exemplar a l’obligat tributari, i s’ha d’entendre notificada per la seva signatura. Si l’obligat tributari no ha comparegut o compareix i es nega a subscriure les actes, les actes s’han de notificar d’acord amb el que estableix aquest Reglament en matèria de notificacions. En aquests supòsits s’ha de considerar com a dilació de l’obligat tributari el temps transcorregut des de la data fixada per a la signatura de les actes fins a la data de notificació d’aquestes actes.

Quan l’interessat no comparegui o es negui a subscriure les actes, s’han de formalitzar actes de disconformitat.

Les actes requereixen l’aprovació del director del departament competent en matèria tributària, que pot delegar aquesta facultat en l’inspector en cap, d’acord amb les normes de competència.

L’acta d’inspecció pot ser objecte d’impugnació mitjançant els recursos que siguin procedents una vegada s’entengui produïda la liquidació tributària corresponent.

Quan l’obligat tributari presti la seva conformitat als fets i a la proposta de regularització i liquidació incorporada a l’acta, s’ha de subscriure una acta de conformitat.

Quan l’obligat tributari presti la seva conformitat parcial als fets i a la proposta de regularització i liquidació formulades, s’ha de procedir de la manera següent:

Una vegada signada l’acta de conformitat, s’entén dictada i notificada la liquidació d’acord amb la proposta formulada a l’acta si, transcorregut el termini de deu dies comptat des de l’endemà de la data de l’acta, no s’ha notificat a l’obligat tributari l’acord de l’òrgan competent per liquidar rectificant-la, cas en què s’ha de procedir de la manera següent:

L’obligat tributari no pot revocar la conformitat manifestada en l’acta, sense perjudici de la seva impugnació com a conseqüència del dret a recórrer contra l’acte de liquidació resultant d’aquesta.

Si resulta un deute a ingressar, s’ha de lliurar juntament amb l’acta el document d’ingrés. Per a l’inici dels terminis de pagament, s’ha de tenir en compte la data en què s’entengui dictada i notificada la liquidació, llevat que es dicti expressament liquidació; en aquest cas, cal atenir-se a la data de la seva notificació.

Quan l’obligat tributari es negui a subscriure l’acta, la subscrigui però no presti la seva conformitat a les propostes de regularització i de liquidació que conté l’acta o no comparegui en la data assenyalada per signar les actes, s’ha de formalitzar una acta de disconformitat, en la qual s’ha de fer constar el dret de l’obligat tributari a presentar les al·legacions que consideri oportunes dins el termini de vint-i-un dies a comptar de l’endemà de la data en què s’hagi produït la negativa a subscriure, s’hagi subscrit o, si no s’hi ha comparegut, s’hagi notificat l’acta.

En l’acta de disconformitat s’hi han d’expressar amb el detall que convingui els fets i fonaments de dret en què es basi la proposta de regularització.

També s’ha de recollir en l’acta de forma expressa la disconformitat manifestada per l’obligat tributari o les circumstàncies que determinen la seva tramitació com a acta de disconformitat, sense perjudici que en el seu moment pugui al·legar tot el que convingui al seu dret.

Una vegada rebudes les al·legacions formulades per l’obligat tributari o conclòs el termini per presentar-les, l’òrgan competent per liquidar, un cop vistes l’acta i les al·legacions presentades si escau, ha de dictar l’acord que correspongui, que ha de ser notificat.

Si l’òrgan competent per liquidar acorda la rectificació de la proposta que conté l’acta per considerar que ha existit error en l’apreciació dels fets o indeguda aplicació de les normes jurídiques o errades materials, ha de notificar l’acord de rectificació perquè en el termini de deu dies, comptats a partir de l’endemà de la notificació de l’obertura del termini esmentat, efectuï al·legacions i manifesti la seva conformitat o disconformitat amb la nova proposta formulada a l’acord de rectificació.

L’òrgan competent per liquidar pot acordar, en el termini d’un mes previst en l’apartat 4 de l’article 100 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, que es completi l’expedient en qualsevol dels seus aspectes. L’acord esmentat s’ha de notificar a l’obligat tributari i s’ha de procedir de la manera següent:

D’acord amb el que disposa l’article 83, apartat 2, de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, les liquidacions derivades d’un procediment d’inspecció tenen caràcter definitiu o provisional.

Les liquidacions derivades d’un procediment d’inspecció poden tenir caràcter provisional quan algun dels elements de l’obligació tributària es determini en funció dels corresponents a altres obligacions que no hagin estat comprovades, o que hagin estat regularitzades mitjançant liquidació provisional o mitjançant liquidació definitiva que no sigui ferma. S’entén, entre altres supòsits, que es produeixen aquestes circumstàncies:

Així mateix, les liquidacions derivades d’un procediment d’inspecció poden tenir caràcter provisional quan existeixin elements de l’obligació tributària la comprovació dels quals amb caràcter definitiu no hagi estat possible durant el procediment per concórrer alguna de les causes següents:

Les liquidacions derivades d’un procediment d’inspecció poden tenir caràcter provisional, a més dels supòsits anteriors, en els següents:

Les liquidacions provisionals han de minorar els imports de les que posteriorment o simultàniament es practiquin respecte de l’obligació tributària i el període objecte de regularització.

Els elements de l’obligació tributària comprovats i investigats en el curs d’unes actuacions que hagin acabat amb una liquidació provisional no es poden regularitzar novament en un procediment d’inspecció posterior, llevat que es doni alguna de les circumstàncies a què es refereixen els apartats 2 i 3 d’aquest article i, exclusivament, en relació amb els elements de l’obligació tributària afectats per les circumstàncies esmentades.

Els elements de l’obligació tributària als quals no s’hagin estès les actuacions de comprovació i investigació es poden regularitzar en un procediment de comprovació o investigació posterior.

La liquidació derivada del procediment inspector ha d’incorporar els interessos moratoris fins al dia en què es dicti o s’entengui dictada la liquidació, sense perjudici del que estableix l’article 93, apartat 5, de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, i d’acord amb el que preveuen els apartats següents.

En el cas d’actes de conformitat, els interessos moratoris s’han de calcular fins al dia en què s’hagi d’entendre dictada la liquidació per transcurs del termini legalment establert.

Les actes i els actes de liquidació practicats han d’especificar les bases de càlcul sobre les quals s’apliquen els tipus d’interès moratori, els tipus d’interès i les dates de començament i finalització dels períodes de meritació.

Quan la liquidació resultant del procediment d’inspecció sigui una quantitat a tornar, la liquidació d’interessos moratoris s’ha d’efectuar de la manera següent:

Quan l’objecte del procediment d’inspecció sigui comprovar i investigar el compliment d’obligacions tributàries formals, s’ha de donar audiència a l’obligat tributari per un termini de deu dies a comptar de l’endemà de la notificació de l’obertura del termini esmentat, una vegada concloses les actuacions de comprovació i investigació.

Finalitzat el tràmit d’audiència, s’ha de procedir a documentar el resultat de les actuacions de comprovació i investigació en diligència o informe.

El mètode d’estimació indirecta de bases o quotes l’ha d’utilitzar l’Administració d’acord amb el que disposa l’article 43 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari i amb el que disposa aquest article.

L’apreciació d’alguna o algunes de les circumstàncies que preveu l’article 43, apartat 1, de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, no determina per si sola l’aplicació del mètode d’estimació indirecta si, d’acord amb les dades i els antecedents obtinguts al llarg del desenvolupament de les actuacions inspectores, es pot determinar la base o la quota mitjançant el mètode d’estimació directa o objectiva.

Als efectes del que disposa l’article 43, apartat 1, de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, s’entén que hi ha incompliment substancial de les obligacions comptables o registrals:

La comprovació i investigació de la societat dominant i del grup fiscal s’ha de fer en un únic procediment d’inspecció, que ha d’incloure la comprovació de les obligacions tributàries del grup fiscal i de la societat dominant objecte del procediment.

En cada entitat dependent que sigui objecte d’inspecció com a conseqüència de la comprovació d’un grup fiscal s’ha de dur a terme un únic procediment d’inspecció. El procediment esmentat ha d’incloure la comprovació de les obligacions tributàries que deriven del règim de tributació individual de l’impost sobre societats i les altres obligacions tributàries objecte del procediment, i ha d’incloure actuacions de col·laboració respecte de la tributació del grup pel règim de consolidació fiscal.

D’acord amb el que preveu l’article 55, apartat 1, lletra a, de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, el termini de prescripció de l’impost sobre societats del grup fiscal s’ha d’interrompre:

Les dilacions per causa imputable a l’obligat tributari que es produeixin en el curs del procediment seguit amb qualsevol de les entitats dependents i que es refereixin a la comprovació de l’impost sobre societats, afecten el termini de durada del procediment seguit prop de la societat dominant i del grup fiscal, sempre que la societat dominant en tingui coneixement formal i des d’aquell moment.

La documentació del procediment seguit prop de cada entitat dependent s’ha de desglossar, als efectes de la seva tramitació, de la manera següent:

La documentació del procediment seguit prop de l’entitat dominant s’ha de desglossar, als efectes de la seva tramitació, de la manera següent:

Quan en el curs d’un procediment d’inspecció, l’òrgan actuant tingui coneixement de fets o circumstàncies que puguin determinar l’existència de responsables als quals es refereix l’article 33 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, es pot acordar l’inici del procediment per declarar l’esmentada responsabilitat. L’inici s’ha de notificar a l’obligat tributari amb indicació de les obligacions tributàries i els períodes que abasti la declaració de responsabilitat i el precepte legal en què es fonamenti.

El tràmit d’audiència al responsable s’ha de fer amb posterioritat a la formalització de l’acta al deutor principal i, quan la responsabilitat abasti les sancions, a la proposta de resolució del procediment sancionador al subjecte infractor.

L’acord de declaració de responsabilitat correspon a l’òrgan competent per dictar la liquidació i s’ha de dictar amb posterioritat a l’acord de liquidació al deutor principal o, si escau, d’imposició de sanció al subjecte infractor.

En els supòsits en els quals la llei disposi que no és necessari l’acte previ de derivació de responsabilitat, les actuacions d’inspecció de comprovació i investigació es poden fer directament amb el responsable. En aquests supòsits, les actes s’han de formalitzar i les liquidacions s’han de practicar a nom del responsable.

Les actuacions de valoració les poden desenvolupar els òrgans d’inspecció a iniciativa pròpia o a petició d’altres òrgans de l’Administració tributària.

Quan així els sigui sol·licitat i sense perjudici de les competències pròpies dels altres òrgans de l’Administració, els òrgans d’inspecció han d’informar i assessorar en matèries de caràcter econòmic, financer, jurídic o tècnic relacionades amb l’exercici de les seves funcions els altres òrgans de l’Administració tributària, els òrgans dependents del ministeri encarregat de les finances, així com qualsevol organisme que ho sol·liciti.

Els òrgans d’inspecció poden elaborar els estudis individuals, sectorials o territorials de caràcter econòmic o financer que puguin ser d’interès per a l’aplicació dels tributs, així com les anàlisis tècniques, químiques, informàtiques o de qualsevol altra naturalesa que es considerin necessàries.

Els òrgans d’inspecció poden realitzar actuacions dirigides a l’aprovació de propostes de valoració prèvia d’operacions, despeses, retribucions, així com criteris d’imputació temporal, conforme a la normativa específica que sigui aplicable.

Els òrgans d’inspecció poden dur a terme actuacions de comprovació limitada, i per això s’han d’ajustar al que disposa l’article 87 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari i els articles 79 a 81 d’aquest Reglament.

En els supòsits en què les actuacions de control censal siguin desenvolupades pels òrgans d’inspecció, aquests òrgans poden proposar, si escau, als òrgans competents l’acord de baixa cautelar, l’inici del procediment de rectificació censal, la rectificació d’ofici de la situació censal o la revocació del número de registre tributari