Decret del 14-02-2018 d’aprovació del Reglament pel qual s’estableixen les condicions tecnicosanitàries per a la prevenció i el control de la legionel·losi

(1) Anàlisi efectuada segons la darrera versió de la norma ISO 6222. Qualitat de l’aigua. Enumeració de microorganismes cultivables. Recompte de colònies per sembra en mitjà de cultiu d’agar nutritiu.

(2) UFC: Unitats formadores de colònies.

(3) Anàlisi efectuada segons la darrera versió de la norma ISO 11731. Qualitat de l’aigua. Detecció i enumeració de legionel·la amb el límit de detecció inferior o igual a 10UFC/l.

Annex 4

Manteniment, neteja i desinfecció, tractament i controls periòdics de les banyeres i els vasos amb producció d’aerosols

Es detallen, a continuació, els requisits mínims de manteniment, de neteja i desinfecció, de tractament i d’anàlisi que s’han de practicar a les banyeres i els vasos amb producció d’aerosols.

Totes les operacions descrites les ha de dur a terme personal degudament format i capacitat i s’han de registrar.

1. Banyeres d’hidromassatge sense recirculació d’ús individual

Són banyeres l’aigua de les quals s’ha de canviar per a cada usuari, de manera que s’omple el vas abans del bany i, quan s’acaba, es buida. L’aigua no recircula i, per tant, no ha de ser tractada.

Anualment s’ha de fer una revisió preventiva de tots els elements, conduccions, barrejadors de temperatura, vasos, difusors i altres elements que formen part de la instal·lació d’hidromassatge.

Després de cada ús s’ha de buidar i s’han de netejar, raspallar i desinfectar les parets i el fons del vas.

Anualment s’ha de fer una neteja i una desinfecció preventives de tots els elements, conduccions, barrejadors de temperatura, vasos, difusors i altres elements que formen part de la instal·lació d’hidromassatge.

En tractar-se d’instal·lacions en les quals no es produeix una recirculació de l’aigua, no es requereix cap tractament complementari.

En l’àmbit dels controls analítics, no s’ha de fer cap anàlisi per determinar paràmetres microbiològics ni fisicoquímics específics. No obstant, sí que s’ha de tenir en compte com a punt crític la qualitat de l’aigua calenta sanitària, i cal efectuar els controls respectius segons els criteris definits a l’annex 1 d’aquest Reglament.

Són instal·lacions en què l’aigua circula i es recicla i que, per tant, ha de ser filtrada i desinfectada amb desinfectant, i ha de complir els requisits i paràmetres establerts a la normativa vigent de piscines d’ús col·lectiu. A més, han de complir amb els criteris següents en relació amb la prevenció i el control de la legionel·losi:

De manera semestral s’ha de fer una revisió preventiva de tots els elements, conduccions, barrejadors de temperatura, vasos, difusors i altres elements que formen part de la instal·lació d’hidromassatge.

L’aigua del vas s’ha de fer recircular i renovar en funció del volum del vas i segons els criteris que figuren a la taula següent:

Taula. Temps recirculació de l’aigua i periodicitat

El programa d’autocontrol ha de preveure, com a mínim, una neteja i una desinfecció, almenys dos cops l’any i, en tot cas, sempre després d’una anàlisi que hagi determinat un resultat positiu a la detecció de la legionel·la.

També cal fer una neteja i desinfecció de tots els elements que configuren la instal·lació quan es posi en marxa per primera vegada o quan es posi en marxa després d’una reparació, una modificació estructural o quan una revisió general ho aconselli i sempre que ho puguin determinar els agents de l’autoritat sanitària.

En qualsevol cas, al cap de 15 dies d’haver efectuat una neteja i una desinfecció s’ha de dur sempre a terme un mostreig de comprovació de les operacions practicades per mitjà d’una anàlisi de legionel·la.

Amb caràcter consultiu es pot tenir en compte l´establert a l’annex H de la norma UNE 100030 per a la prevenció i control de la proliferació i disseminació de la legionel·la.

L’objectiu del programa de tractament consisteix en descriure els procediments físics i químics emprats en el tractament de l’aigua i disposar de les fitxes tècniques respectives dels productes emprats, especificant les concentracions d’ús i qualsevol altra consideració rellevant del fabricant o de l’aplicador.

El programa d’anàlisi té com a objectiu definir els controls que s’han de dur a terme per poder conèixer i controlar la qualitat microbiològica i fisicoquímica de l’aigua minimitzant el risc d’aparició i proliferació de la legionel·la.

Aquest programa d’anàlisi s’ha de dur a terme d’acord amb els criteris i paràmetres establerts a la normativa vigent que és aplicable a les piscines d’ús col·lectiu, als quals cal afegir una recerca semestral de leginonel·la, així com qualsevol altre paràmetre que, en funció de la instal·lació, es pugui considerar necessari en termes de prevenció i control de la legionel·losi.

D’acord amb els resultats d’aquestes anàlisis, cal dur a terme les actuacions corresponents segons la taula següent:

Taula. Paràmetres microbiològics i actuacions a emprendre

1) Anàlisi efectuada segons la darrera versió de la norma ISO 11731. Qualitat de l’aigua. Detecció i enumeració de legionel·la amb el límit de detecció inferior o igual a 10UFC/l.

2) UFC: Unitats formadores de colònies.

Annex 5

Manteniment, neteja i desinfecció, tractament i controls periòdics d’altres instal·lacions de risc

Totes les operacions descrites les ha de dur a terme personal degudament format i capacitat i s’han de registrar.

1. Equips d’assistència respiratòria

Les mesures preventives han de reduir al màxim els riscos de disseminació de legionel·la per equips utilitzats en teràpia respiratòria i en altres equips d’ús hospitalari que entrin en contacte amb les vies respiratòries i utilitzin aigua per funcionar. En aquests casos s’ha d’emprar, per defecte, aigua estèril i portar a terme un manteniment adequat.

2. Altres instal·lacions o equipaments amb emissió d’aerosols

Els titulars d’altres instal·lacions o equipaments que, per les seves característiques i com funcionen habitualment, són susceptibles de generar aerosols (fonts ornamentals, vehicles de neteja i reg, sistemes de reg urbà per aspersió i, en general, tots els altres que, en un moment donat, es puguin identificar com a instal·lacions o equipaments de risc), han de disposar d’un Programa de prevenció i control de la legionel·losi adaptat a la tipologia de les instal·lacions o equipaments que inclogui els plans de manteniment, de neteja i desinfecció, de tractament i d’anàlisi que es puguin estimar més apropiats en funció dels riscos associats a cadascuna de les instal·lacions o equipaments de què es tracti.

A l’hora d’elaborar els plans d’autocontrol, en la determinació del risc de cada equipament o instal·lació, es tindrà en compte, principalment, el tipus d’aigua d’aportació, la presència de dipòsit o no, el disseny de la xarxa de distribució, l’existència o no de recirculació de l’aigua i el tipus d’elements d’aerosolització.

No obstant, i com a mínim una vegada a l’any, s’ha d’efectuar una revisió general de la instal·lació o l’equipament, una neteja i una desinfecció, i un mostreig per procedir a la determinació de la legionel·la.

En cas de detectar-se la presència de legionel·la, s’han d’efectuar les actuacions corresponents segons la taula següent:

Taula. Paràmetres microbiològics i actuacions a emprendre

(1) Anàlisi efectuada segons la darrera versió de la norma ISO 11731. Qualitat de l’aigua. Detecció i enumeració de legionel·la amb el límit de detecció inferior o igual a 10UFC/l.

(2) UFC: Unitats formadores de colònies.

(3) En els sistemes d’aigua contra incendis, s’ha de valorar tècnicament la necessitat o no de portar a terme aquesta neteja i desinfecció i el respectiu mostreig.