Decret del 3-10-2018 d’aprovació del Reglament d’emmagatzematge, subministrament, distribució i ús d’hidrocarburs

En totes les zones d’emmagatzematge on hi hagi connexions de mànegues, bombes, vàlvules d’ús freqüent o dispositius similars s’han de col·locar extintors del tipus adequat al risc i amb una eficàcia mínima de 144 B per a productes de la classe B i de 89 C per a productes de la classe C.

Els emmagatzematges de superfície amb una capacitat global superior a 50 m3 han de disposar de llocs d’accionament de l’alarma a menys de 25 m dels dipòsits, les bombes o les estacions de càrrega o descàrrega. Els llocs d’accionament manual d’alarma es poden substituir per detectors automàtics o altres mitjans de vigilància contínua de l’àrea d’emmagatzematge.

Els elements estructurals han d’assegurar una resistència mínima al foc R-180. Els elements no estructurals han de tenir una capacitat mínima contra el foc EI-180. La protecció contra el foc s’ha de fer amb materials resistents a l’acció mecànica de les projeccions de l’aigua contra incendis.

Els recintes tancats on hi hagi dipòsits han de disposar d’una ventilació alta tal com s’indica en aquest Reglament segons el tipus de dipòsit. Els conductes han de ser incombustibles i han d’assegurar en tota la seva longitud una funció a l’estabilitat i integritat al foc EI-60; en cas contrari s’han de col·locar comportes a l’entrada del recinte que assegurin aquesta funció.

Si el recinte és en un segon pis del subsol o en un nivell inferior, això ha de comportar, a més de les ventilacions esmentades, una conducció de 8 dm2 de secció proveïda d’un ràcord “ZAG”, que comuniqui amb l’aire lliure en un lloc accessible per als vehicles del Cos de Bombers. La conducció ha de tenir una estabilitat i integritat al foc EI-60, i s’ha d’assegurar en tot el recorregut un pendent que no sigui inferior a l’1% en direcció al recinte. El ràcord ha de ser de DN 300 i segons la norma NF S 61.707 o la norma equivalent, i s’ha de col·locar de tal manera que s’asseguri una connexió ràpida i correcta a les mànegues dels vehicles del Cos de Bombers.

Protecció amb extintors

Xarxa d’aigua

A aquestes instal·lacions els són aplicables totes les disposicions generals que es tenen en compte en aquest Reglament, llevat d’aquelles que entrin en conflicte amb les previstes en aquest capítol, que prevalen sobre les altres.

Les circulacions a l’interior de les instal·lacions de subministrament s’han de dissenyar de manera que s’asseguri que les maniobres d’aproximació, posicionament i sortida dels vehicles cisterna s’efectuen sense maniobres especials i amb una màxima atenció a la maniobra d’escapament en cas d’emergència.

Els dipòsits han d’estar soterrats en qualsevol dels supòsits següents:

Es prohibeix l’emmagatzematge de productes de classe B a l’interior d’edificis.

Es prohibeix l’emmagatzematge de productes de classe C a l’interior d’edificis quan des de la instal·lació se subministri a vehicles o a altres elements on es produeixi un canvi de dipositari del producte, excepte en els casos següents:

Les distàncies respecte a fonaments d’edificis i suports han d’assegurar que en cap cas no es poden transmetre les càrregues dels edificis i suports als dipòsits. La distància entre qualsevol part d’un dipòsit respecte als límits de la propietat en cap cas no ha de ser inferior a 0,5 metres.

Es prohibeix l’emmagatzematge de productes de classe B a l’interior d’edificis.

La capacitat total d’emmagatzematge de productes de classe C o D dintre d’edificacions es limita a 50 m3.

Els emmagatzematges de capacitat superior a 3.000 litres han d’estar situats en un recinte dedicat exclusivament a aquest fi. Les portes i les finestres s’han d’obrir cap a l’exterior, i l’accés ha d’estar restringit i senyalitzat degudament.

A la cara exterior de la porta d’accés s’hi ha de col·locar un avís amb lletres fàcilment visibles amb el text següent: “Atenció. Dipòsit de combustible. Prohibit fumar, encendre foc, fer flames o produir guspires.”

En cap cas no es poden instal·lar dins dels edificis canalitzacions que continguin o hagin de contenir productes de la classe B.

El traçat de les canonades que van des del mesurador a l’assortidor pot efectuar-se, amb equips i procediments adequats, per sobre la marquesina.

Els aparells assortidors o de subministrament poden tenir allunyat el mesurador volumètric de l’assortidor que incorpora el dispositiu del lliurament del producte. Estan units entre ells per una canonada rígida.

Qualsevol tub ha de tenir un pendent continu de com a mínim un 1% cap al dipòsit, de manera que no es pugui formar cap retenció de líquid en un lloc inaccessible.

Els tubs que circulin soterrats han de ser de doble capa, amb un sistema de detecció de fuites. Cal fer un estudi per tal de preveure tants detectors de fuites com siguin necessaris i estudiar la ubicació perquè siguin com més efectius millor.

Les canonades soterrades han d’estar disposades a sobre d’un llit de material granular exempt d’arestes o d’elements agressius, d’un gruix no inferior a 10 cm. Per sobre s’ha de disposar una capa de 20 cm de gruix del mateix material, de manera que els tubs quedin totalment protegits.

Abans de soterrar les canonades, se sotmeten a una prova de resistència i estanquitat de 2 bar de pressió relativa durant una hora. En les canonades d’impulsió, en les instal·lacions amb bombes de pressió, la prova s’ha de fer a una pressió no inferior a 1,5 vegades la pressió màxima de treball de la bomba durant una hora. Durant la prova de resistència i estanquitat s’ha de comprovar la manca de fuita en les unions, les soldadures i les juntes mitjançant l’aplicació de productes especials destinats a aquesta finalitat.

Abans de soterrar les canonades s’ha de controlar que les proteccions mecàniques tenen continuïtat i no s’aprecien defectes visuals.

S’han d’instal·lar aparells assortidors per al subministrament de combustible.

Els aparells assortidors han de disposar del marcatge CE i dels corresponents certificats de conformitat lliurats per l’organisme notificat corresponent conforme reuneixen els requisits essencials de seguretat.

Els aparells han de ser automàtics, de raig continu, amb sistema de bombeig propi o extern, i han de portar associat un mesurador de volum i un computador electrònic o mecànic.

Els aparells assortidors han de complir els requisits i les prescripcions establerts a l’annex 2 d’aquest Reglament a excepció d’aquells instal·lats en instal·lacions on se subministra a vehicles o a altres elements on no es produeix un canvi de dipositari del producte o no es produeix una transacció comercial, on les calibracions i les inspeccions i els controls del sistema de mesurament són opcionals.

Els aparells s’han d’instal·lar a l’aire lliure, encara que poden estar coberts per una marquesina o un voladís. Poden ser del tipus suspès o recolzat, i en aquest últim cas s’han de fixar al terra d’una manera segura i han d’estar protegits contra els danys que els puguin provocar els vehicles que es col·loquen per omplir el dipòsit.

Les instal·lacions de subministrament de líquid o d’energia per al funcionament de l’aparell i el control s’efectuen d’acord amb aquest Reglament, la normativa aplicable vigent en matèria elèctrica de baixa tensió i el projecte executiu dut a terme per un tècnic que compleixi els requisits definits en aquest Reglament per poder projectar i dirigir projectes, i seguint en tot moment les indicacions dels fabricants dels aparells i dels equipaments, a fi que mantinguin les condicions de seguretat inicials, i, quan calgui, les instruccions del director d’obra.

L’interior de la carcassa de l’assortidor es classifica com a zona 1. Les carcasses exteriors dels cossos dels assortidors i la de tots els elements que pertanyen als assortidors en què es pot originar una fuita es classifiquen com a zona 2. L’extensió d’aquestes zones pot limitar-se mitjançant la utilització de barreres de vapor que impedeixin el pas dels gasos, vapors o líquids inflamables d’un emplaçament perillós a un altre que no és perillós.

El pas de cables s’ha de fer per mitjà de premsaestopes de tipus aprovat i certificat EExd segons la norma EN 60079-1.

Els cables que s’han d’utilitzar en aquestes instal·lacions han de complir la norma EN 60332, amb un grau de protecció adequat al lloc on estiguin instal·lats.

Els aparells han d’incorporar com a mínim els dispositius de seguretat següents:

Els assortidors han de disposar de les senyalitzacions següents en un lloc visible i suficientment enllumenat:

En els emmagatzematges de productes de la classe B les instal·lacions han de disposar d’un sistema d’equipotencialitat posat a terra per descarregar l’electricitat estàtica. En els emmagatzematges de productes de les classes C o D aquest sistema és opcional.

El sistema es compon dels elements següents:

La connexió de la pinça al terminal s’ha de fer d’acord amb l’interruptor en posició d’obert. Una vegada la pinça està ben subjectada al terminal, i abans de qualsevol altra operació, s’ha de connectar l’interruptor i mantenir-lo en aquest estat fins que ja s’hagi efectuat el transvasament, s’hagin retirat les mànegues i s’hagin tancat totes les vàlvules de la cisterna i del dipòsit, moment en què es pot desconnectar l’interruptor, retirar la pinça i recollir el cable en el dispositiu destinat a aquest efecte.

Les instal·lacions que subministren hidrocarburs han de disposar de xarxes d’evacuació que permetin, si escau, el tractament de les aigües contaminades per hidrocarburs, sigui per vessaments accidentals o per neteja del ferm.

Aquestes instal·lacions han de complir el que es disposa a la normativa vigent en matèria de protecció de les aigües i de tractament de les aigües residuals, així com les prescripcions tècniques que la desenvolupen, particularment pels sistemes de separació de líquids lleugers.

L’entrada dels líquids a la xarxa de drenatge s’ha d’efectuar mitjançant tubs amb sifó, per evitar la sortida de gasos.

Les conduccions en què es pugui generar contaminació per hidrocarburs s’han de construir de manera que s’impedeixi la sortida o l’acumulació de gasos i han de ser inalterables, resistents i impermeables als hidrocarburs. Les xarxes de canonades han de ser estanques.

Les connexions d’ompliment dels dipòsits d’emmagatzematge d’hidrocarburs s’han d’instal·lar dintre d’armaris estancs, a fi de contenir els petits vessaments que es puguin produir. Aquests armaris han de disposar d’un sistema de recollida.

En totes les instal·lacions que subministren hidrocarburs s’ha d’incorporar un sistema de control de la contaminació de les aigües subterrànies, format per piezòmetres.

El paviment de les instal·lacions que subministren hidrocarburs ha de disposar de xarxes de drenatge impermeable i resistent als hidrocarburs.

S’accepta que la impermeabilització i el drenatge puguin ser per sota de panots o llambordes de formigó que actuïn com a ferm rodant. Ha de quedar assegurada una evacuació adequada de les aigües que es puguin dipositar al sòl comprès entre els panots o les llambordes i la capa d’impermeabilització.

El sòl ha de ser capaç de suportar les càrregues puntuals corresponents a la massa màxima tècnicament admissible (MMTA) dels vehicles que hi puguin circular, sense que s’originin deformacions o fissures que puguin malmetre la impermeabilització.

Els procediments emprats han de complir les disposicions vigents en matèria de protecció de les aigües i de tractament de les aigües residuals, així com les prescripcions tècniques que les desenvolupen.

Les juntes dels paviments s’han de segellar amb materials impermeables, resistents i inalterables als hidrocarburs.

El tècnic competent que compleixi els requisits establerts en aquest Reglament per projectar ha de presentar una declaració, al departament competent, segons les modalitats i eines facilitades, acompanyada d’un projecte per a les instal·lacions noves següents:

El projecte ha de preveure, com a mínim, els apartats descrits en l’annex 3.

En el projecte s’han de tenir en compte les mesures necessàries per aconseguir una instal·lació segura i que eviti qualsevol afectació al medi (aigua, sòl…).

No es poden iniciar els treballs sense la declaració de la instal·lació.

Es considera una modificació o canvi substancial qualsevol actuació en una instal·lació que comporti un canvi d’ubicació o un canvi dràstic de traçat o de característiques o que necessiti càlculs de dimensionament o de comprovació.

Els tràmits que s’han de fer per a l’execució i posada en marxa d’aquestes instal·lacions són els mateixos que es preveuen en aquest article per a les instal·lacions noves, segons les dimensions i la classe del producte a emmagatzemar.

Les instal·lacions on es faci una modificació i un canvi substancial han de complir totes les prescripcions del Reglament, com si fossin instal·lacions noves.

Tenint en compte el cost elevat que sovint tenen les modificacions o canvis substancials, cal que el titular de la instal·lació disposi d’una justificació tècnica sobre la inversió global a realitzar en la instal·lació i buscar la millor proporció per aconseguir una instal·lació la més respectuosa possible envers el medi ambient i amb la màxima eficiència energètica. Cal igualment estudiar alternatives i altres possibilitats tècniques i energètiques disponibles que es poden adoptar per aconseguir aquest objectiu. Si la instal·lació requereix una declaració, cal adjuntar-hi aquesta justificació tècnica; en cas contrari, cal adjuntar la justificació tècnica en la sol·licitud de placa.

Les obres d’execució de les instal·lacions previstes en aquest Reglament les han d’efectuar les empreses instal·ladores autoritzades.

Les reparacions o els treballs de refibrat a doble capa dels dipòsits només les poden efectuar les empreses instal·ladores expressament autoritzades per a aquestes tasques.

En el cas que la instal·lació requereixi un projecte, cal que hi hagi un director d’obra que compleixi els requisits establerts en aquest Reglament per dur a terme aquesta tasca.

A demanda raonada del titular de les empreses subministradores o de les estacions de servei, el ministeri encarregat de la seguretat industrial pot autoritzar l’execució d’instal·lacions de càrrega, d’emmagatzematge, de descàrrega, de transvasament i de subministrament en instal·lacions complexes o especialitzades, com per exemple centres logístics d’hidrocarburs o estacions de servei, per part d’empreses foranes del sector petroquímic, sempre que aquestes empreses estiguin autoritzades a fer aquest tipus d’instal·lacions en algun país de la Unió Europea, sense perjudici que aquestes empreses compleixin les disposicions legals que els siguin aplicables. En aquest cas han de presentar al departament competent la documentació pertinent que demostri el compliment d’aquest requisit.

Està totalment prohibit dur a terme qualsevol instal·lació nova o l’ampliació, la reforma, el manteniment o la conservació de les instal·lacions existents previstes en aquest Reglament, a compte de tercers, per empreses que no disposen de l’autorització del Govern per efectuar aquests treballs com a activitat comercial i per personal que no estigui degudament qualificat i autoritzat pel Govern.

La instal·lació s’ha d’efectuar seguint les indicacions d’aquest Reglament, del projecte autoritzat i de les directrius del director d’obra, i s’han d’observar en tot cas les regles habituals de l’art. Només pot fer modificacions del projecte el tècnic responsable de la direcció de l’obra, que ho ha de reflectir al llibre d’obra. Aquest llibre ha d’estar a disposició de les autoritats i els òrgans administratius o jurisdiccionals competents.

Si durant l’execució d’una instal·lació es canvia d’empresa instal·ladora o de tècnic director d’obra, l’últim a intervenir ha de signar i lliurar els certificats corresponents i es fa responsable del conjunt de la instal·lació. Queda, per tant, facultat per efectuar les rectificacions que estimi convenients en les condicions previstes en aquest Reglament. 8. Quan el projecte no és necessari, l’empresa instal·ladora assumeix les funcions i les responsabilitats que corresponen al director d’obra.

En els trams en què la canonada hagi de circular enterrada o amagada, s’han d’efectuar les proves de pressió i d’estanquitat abans que es cobreixi o s’amagui.

Una vegada finalitzada la instal·lació i a l’efecte de portar a terme les proves reglamentàries dels aparells que depenen del dipòsit, es pot demanar a l’empresa subministradora una càrrega excepcional del dipòsit per a la realització de les proves. La quantitat lliurada no pot ser, en cap cas, superior al vint per cent de la capacitat del dipòsit, i s’ha d’utilitzar únicament per efectuar les proves de la instal·lació. Una vegada s’han acabat les proves, l’empresa instal·ladora ha de precintar la clau de pas dels aparells de consum i deixar la instal·lació fora de servei.

En els controls de la instal·lació es comprova d’acord amb les especificacions del projecte, com a mínim, l’estanquitat de tota la instal·lació (malgrat que ja s’hagin fet comprovacions parcials), el sistema de protecció contra la corrosió i el comportament i funcionament dels diversos elements que componen la instal·lació.

En el cas que es faci una reparació o un refibratge a doble capa de la instal·lació, que es considera un canvi substancial, i per tant ha de seguir el mateix procediment que una instal·lació nova, abans de realitzar els treballs un organisme de control ha de certificar l’estat de l’interior del dipòsit i indicar qualsevol deformació, orifici, esquerda, oxidació i, en general, qualsevol deficiència que s’observi. Per aquest motiu, cal netejar de manera acurada el dipòsit. Les restes de productes i fangs que hi pugui haver als dipòsits i els productes utilitzats per netejar-los els ha de recuperar i tractar un gestor de residus competent i autoritzat.

Les proves d’estanquitat de les canoncades s’han de fer d’acord amb el que disposa l’article relatiu a les proves d’estanquitat de les canonades d’aquest Reglament.

La direcció d’obra ha de vetllar perquè s’efectuïn tots els controls i totes les comprovacions necessàries abans de la posada en servei de la instal·lació.

Un cop finalitzats els treballs i les comprovacions pertinents, el tècnic director de l’obra ha de lliurar per registre, segons les modalitats i eines facilitades, al departament competent el certificat de final d’obra juntament amb els documents següents:

El tècnic director d’obra ha de lliurar una còpia del certificat final d’obra al titular de les instal·lacions, que l’ha de tenir a disposició de l’Administració, dels organismes d’inspecció i control i de l’empresa instal·ladora.

Prèviament a la posada en funcionament de la instal·lació, el titular ha de sol·licitar la placa d’identificació de la instal·lació al departament competent, segons les modalitats i eines facilitades. Aquest tràmit el pot encomanar a l’instal·lador, que l’ha de realitzar tant bon punt disposi de la fitxa justificativa que ha d’acompanyar la sol·licitud de placa i que es detalla a continuació.

La sol·licitud ha d’anar acompanyada de la fitxa justificativa de l’instal·lador que ha executat els treballs amb el contingut mínim que s’estableix a l’annex 4 i d’un certificat de l’assegurança de la instal·lació d’acord amb el que estableix l’article corresponent a les assegurances de les instal·lacions d’aquest Reglament.

El departament competent registra la sol·licitud i lliura la placa d’identificació, que conté informació d’interès per al subministrador i fixa una data límit de validesa, que és la data més propera entre la data de renovació de la prova d’estanquitat i la data de la renovació de la inspecció periòdica. En el cas d’instal·lacions provisionals, la data límit de validesa és la data límit d’utilització de la instal·lació, d’acord amb l’article d’aquest Reglament que regula les instal·lacions provisionals.

Un cop col·locada la placa d’identificació a la boca de càrrega, l’instal·lador pot posar en servei la instal·lació i es permet el subministrament d’hidrocarbur.

L’instal·lador ha de vetllar perquè s’efectuïn tots els controls i totes les comprovacions necessàries abans de la posada en servei de la instal·lació

Un cop finalitzats els treballs i les comprovacions pertinents, el titular ha de sol·licitar la placa d’identificació de la instal·lació descrita anteriorment al departament competent, segons les modalitats i eines facilitades, que ha d’anar acompanyada de la fitxa justificativa de l’instal·lador que ha executat els treballs amb el contingut mínim que s’estableix a l’annex 4, de les actes de les proves de les diferents parts de la instal·lació, quan siguin preceptives, i d’un certificat de l’assegurança de la instal·lació.

Per a les instal·lacions existents anteriors al 2011 destinades a emmagatzemar productes de les classes C i D d’una capacitat inferior o igual a 3.000 litres i productes de classe B d’una capacitat inferior o igual a 100 litres que no s’hagin modificat substancialment, el titular ha de sol·licitar la placa d’identificació de la instal·lació descrita anteriorment al departament competent, segons les modalitats i eines facilitades, que ha d’anar acompanyada de la fitxa justificativa de l’instal·lador que ha executat els treballs amb el contingut mínim que s’estableix a l’annex 4, del certificat de les proves de les diferents parts de la instal·lació, quan siguin preceptives, i d’un certificat de l’assegurança de la instal·lació d’acord amb el que estableix l’article corresponent a les assegurances de les instal·lacions d’aquest Reglament.

Per a les instal·lacions existents anteriors al 2011 destinades a emmagatzemar productes de les classes C i D d’una capacitat superior a 3.000 litres i productes de classe B d’una capacitat superior a 100 litres, que no s’hagin modificat substancialment, el titular ha d’adjuntar a la sol·licitud de placa, a més a més de la documentació exigida per a les capacitats inferiors, un estudi redactat per un instal·lador que compleixi els requisits per poder realitzar instal·lacions d’hidrocarburs establerts en aquest Reglament.

En el cas que la instal·lació requereixi una modificació substancial, cal seguir el procediment que li pertoca segons la capacitat i el tipus de producte emmagatzemat, segons està indicat en aquest Reglament per a les instal·lacions noves.

Per tal de renovar la placa d’identificació o actualitzar-la després d’una modificació substancial a la instal·lació, el titular ha de fer que s’efectuïn les inspeccions i comprovacions oportunes a la instal·lació que permetin renovar-la.

Un cop finalitzats els treballs i les comprovacions pertinents, el titular ha de sol·licitar la placa d’identificació de la instal·lació descrita anteriorment al departament competent, segons les modalitats i eines facilitades, que ha d’anar acompanyada de la fitxa justificativa de l’instal·lador que ha executat els treballs amb el contingut mínim que s’estableix a l’annex 4, dels certificats de les proves de les diferents parts de la instal·lació (prova d’estanquitat, inspecció periòdica…) i d’un certificat de l’assegurança de la instal·lació exigible d’acord amb aquest Reglament. També han d’adjuntar la placa antiga.

En el cas que es produeixi un canvi substancial de la instal·lació que comporti el canvi de les dades que apareixen a la placa, el titular l’ha de retirar i s’han de realitzar els tràmits corresponents per tal de regularitzar la instal·lació i sol·licitar una placa nova seguint els procediments de modificació o ampliació de la instal·lació, que depenen de si la instal·lació requereix projecte o no. A part de tot el que està establert al Reglament, a la sol·licitud de placa cal que s’adjunti a més a més l’antiga placa de la instal·lació.

En el cas que el departament competent decideixi utilitzar un codi digital en les plaques d’identificació de les instal·lacions que permeti consultar remotament les dades, no caldrà retornar la placa en el decurs de les renovacions de placa o canvis substancials en les instal·lacions.

En cas que una instal·lació no compleixi els requisits mínimament exigibles, el departament competent pot prohibir el subministrament i retirar la placa d’identificació. En cas de risc greu i imminent, d’acord amb la Llei de seguretat i qualitat industrial, el Govern, mitjançant el ministeri competent, pot paralitzar la instal·lació amb un precinte, entre altres mitjans.

El subministrament de productes petrolífers a domicili solament el poden efectuar les empreses autoritzades.

Les empreses subministradores només poden subministrar combustible de manera convencional a les instal·lacions que tinguin la placa d’identificació vigent.

Està prohibit subministrar combustible a les instal·lacions a les quals el departament competent hagi prohibit expressament el proveïment o a les que estiguin precintades.

Els vehicles de subministrament i els seus conductors han de complir la normativa vigent en matèria de transport i de manera especial la relativa a l’Acord europeu de transport de matèries perilloses per carretera (ADR) per a la classe de producte que transportin.

El subministrador ha de preveure l’emplaçament del vehicle de subministrament, que s’ha d’estacionar al més a prop possible de la boca de càrrega. Quan escaigui, ha de fer les gestions necessàries al Comú corresponent per tal d’assegurar-se que l’estacionament del vehicle de subministrament es faci en el lloc més idoni possible.

La mànega utilitzada per carregar el dipòsit no pot ser superior a 10 m de llargada i el seu recorregut en cap cas no pot passar per l’interior de locals tècnics ni de locals on es prevegi la presència de persones, a excepció del mateix espai o local on es trobi el dipòsit.

En funció de cada situació i prèviament al subministrament, s’ha de verificar la capacitat màxima definida a la placa d’identificació i la quantitat de carburant que hi ha en el dipòsit, quan es tingui accés al mesurador de nivell.

El subministrador no pot carregar a una pressió superior a la pressió màxima de servei que es determina a la placa d’identificació. En tots els casos, cal evitar la pressurització o despressurització del dipòsit en el decurs de la càrrega.

En cas que en el decurs de la càrrega se sobrepassi aquesta quantitat i no hagi actuat el limitador d’ompliment, s’ha de parar immediatament el servei i assegurar-se que no s’està produint cap vessament.

Per a les instal·lacions amb dipòsits provisionals, el subministrador ha de carregar com a màxim la quantitat necessària tenint en compte la provisionalitat de la instal·lació i el càlcul fet per l’instal·lador.

Quan la càrrega es faci amb una pistola de càrrega, aquesta pistola ha d’estar equipada amb un sistema de parada automàtica en arribar el producte al nivell de la pistola. La pistola ha d’estar introduïda en l’orifici fins a la protecció del gallet. En el decurs de la càrrega s’ha de minimitzar l’emanació de vapors per la boca de càrrega.

Està prohibit carregar amb pistola sense que estigui permanentment vigilada.

Si l’empresa subministradora constata l’existència de defectes en la instal·lació o que les dades de la placa d’identificació no corresponen a la instal·lació, ha de fer-ho saber al mateix moment i per escrit a l’usuari de la instal·lació, que ho haurà de transmetre al titular de manera immediata. Quan el defecte observat sigui d’una magnitud que faci preveure que pot suposar un perill greu i imminent, l’empresa subministradora ha de negar-se a omplir el dipòsit i està obligada a fer-ho saber de forma immediata al departament competent i al titular de la instal·lació als efectes escaients. Pot emprar el mitjà vàlid en dret que consideri més adient, sempre que quedi constància de l’avís.

La càrrega excepcional s’efectua quan una instal·lació no compleix la normativa o bé no disposa de placa d’identificació o la té caducada. L’objectiu de la càrrega excepcional de combustible és disposar del temps necessari per efectuar les proves i les eventuals modificacions a la instal·lació perquè compleixi la normativa i es pugui demanar, renovar o esmenar la placa de la instal·lació.

Amb l’objectiu de prevenir qualsevol vessament, el subministrador avalua les condicions idònies i el cabal d’ompliment màxim per a la càrrega de carburant.

En el cas que el subministrador no disposi de totes les garanties, realitzarà el subministrament amb pistola o amb el mínim cabal possible. En tot cas, pot negar-se a fer el subministrament si considera inviable fer una càrrega amb garanties.

El subministrador només pot fer la càrrega excepcional de combustible a demanda expressa de l’usuari de la instal·lació o una persona delegada i ha d’informar per escrit el seu client abans de l’inici de la càrrega que s’està efectuant una càrrega excepcional i que aquesta operació comporta un risc més gran de vessament.

En acabar la càrrega excepcional, el subministrador ha de notificar a l’usuari amb l’albarà o amb la factura l’objectiu de la càrrega excepcional descrit al punt 1 d’aquest article i que el titular ha de fer els passos oportuns per posar al dia la instal·lació el més aviat possible. L’usuari ha de traslladar aquesta notificació al titular de la instal·lació.

El vehicle subministrador ha de disposar d’un sistema de transvasament que incorpori un grup de pressió i un comptador volumètric amb registrador.

El comptador volumètric ha de complir les condicions prescrites a l’annex 2 d’aquest Reglament.

L’equip de transvasament ha de ser un grup de pressió format per:

El comptador volumètric ha de disposar d’un sistema registrador que permeti determinar i facilitar a l’usuari el volum subministrat i, a més, han de figurar al document les dades necessàries que permeten identificar la realització efectiva de l’objecte de la transacció.

L’equip de transvasament i en especial el pressòstat i la vàlvula de seguretat han de ser comprovats cada any per la mateixa empresa subministradora o l’empresa mantenidora dels equips.

El comptador volumètric s’ha de revisar i ha de passar les inspeccions periòdiques d’acord amb el que preveuen les disposicions definides en aquest Reglament a excepció dels vehicles subministradors que s’utilitzen en el transvasament en dipòsits de la mateixa propietat o en què no hi ha un canvi de dipositari, sense transacció comercial, cas en què aquestes revisions i inspeccions són facultatives.

Quan una instal·lació existent no es pugui adaptar a les normes d’aquest Reglament, l’instal·lador o el tècnic competent ha d’informar el titular de la instal·lació dels elements que no es poden adaptar a la reglamentació amb els eventuals inconvenients. També haurà d’informar de les eventuals campanyes d’ajuda o finançament que pugui oferir l’Administració al respecte.

El titular pot demanar al departament competent una exempció del compliment del Reglament en aquells punts en què sigui necessari, seguint el procediment previst en aquest Reglament per a les modificacions importants, adjuntant a l’estudi d’alternatives i de les diferents possibilitats tècniques i energètiques disponibles, a més a més, la documentació següent:

En cas que per algun motiu raonat no es pugui adaptar de manera immediata la totalitat de la instal·lació a la reglamentació, el titular pot demanar al departament competent una autorització d’adaptació de la instal·lació per fases.

El titular ha d’explicar en la sol·licitud els motius pels quals no es pot fer l’adaptació de tota la instal·lació i ha de proposar un calendari d’actuacions per adaptar-la íntegrament a la normativa. En qualsevol cas, els primers treballs que s’han de fer són la instal·lació dels elements de seguretat (com ara el limitador de sobreompliment) i les proves d’estanquitat.

En cas que un instal·lador hagi de fer qualsevol tipus de reparació, ampliació, manteniment o modificació en una instal·lació sense placa, amb la placa caducada o amb incompliments de la normativa, ha d’elaborar la llista de totes les deficiències i està obligat a lliurar-la al titular de la instal·lació per algun mitjà que n’acrediti el lliurament.

També queden obligats a advertir per escrit el titular, després de qualsevol tipus d’actuació en un emmagatzematge de capa simple, de l’obligació de reemplaçar o transformar l’emmagatzematge en un emmagatzematge de capa doble quan sigui obligatori segons les prescripcions que es detallen en aquest Reglament.

El titular i l’usuari han de vetllar perquè la instal·lació es trobi en perfecte estat de funcionament i n’han d’impedir l’ús i el funcionament quan no s’assegurin les garanties de seguretat de les persones, el medi o les coses.

El titular ha de demanar l’actuació de les empreses instal·ladores per portar a terme les revisions periòdiques amb la finalitat de comprovar, dins dels terminis que es determinin, l’estat i el funcionament correcte dels elements, els equips i les instal·lacions segons els requisits i les condicions tècniques exigits pels reglaments i les normes que siguin aplicables.

Dels resultats de les revisions, les empreses instal·ladores n’han d’emetre els certificats, els informes o els dictàmens corresponents, que han de lliurar a l’usuari, el qual els ha de conservar i tenir a disposició dels tècnics del departament competent.

En les instal·lacions incloses en aquest Reglament, a més de les revisions i inspeccions periòdiques i les proves a què puguin obligar altres disposicions normatives específiques els aparells, s’han d’efectuar les revisions següents:

Els aparells assortidors i els comptadors volumètrics previstos en aquest Reglament s’han de comprovar, com a mínim, una vegada a l’any d’acord amb les prescripcions incloses a l’annex 2 d’aquest Reglament.

L’empresa instal·ladora, una vegada ha comprovat el compliment de les disposicions que en cada cas siguin aplicables, ha d’emetre el certificat favorable corresponent, que ha de lliurar al titular de la instal·lació o del vehicle.

El titular ha de tenir a disposició dels tècnics del departament competent els certificats corresponents.

Les instal·lacions de més de 3.000 litres de capacitat han de passar la inspecció periòdica com a mínim cada deu anys. La resta de les instal·lacions s’han d’inspeccionar com a mínim cada vint anys.

Les inspeccions periòdiques les ha de dur a terme un organisme de control que compleixi els requisits descrits en aquest Reglament.

Les comprovacions mínimes que s’han d’efectuar són les següents:

En el cas que en el decurs de la inspecció o en acabar-la es detecti una manca d’estanquitat, una fuita o un vessament provinent de la instal·lació, cal que s’apliqui de manera immediata l’article d’aquest Reglament que correspon a les obligacions en cas de produir-se un d’aquests incidents.

Cal avisar el departament competent i el titular de la instal·lació de manera immediata si en el decurs de la inspecció es troba qualsevol situació que presenti un perill greu i imminent per a la seguretat dels béns, de les persones o del medi ambient.

En cas que la instal·lació presenti altres defectes que els descrits anteriorment, i d’acord amb les classificacions descrites en l’annex 6, cal deixar un termini perquè el titular modifiqui o repari la instal·lació.

Del resultat de cada una de les inspeccions realitzades s’ha d’aixecar una acta com a mínim per duplicat, subscrita pel tècnic de l’organisme de control, que l’ha de presentar al titular o al representant autoritzat per signar-la. D’aquesta manera expressa la seva conformitat amb l’acta o pot expressar la seva disconformitat. En queda com a mínim un exemplar per al titular, i l’original per a l’organisme de control.

Les actes les ha de conservar l’empresa d’inspecció i control i les ha de tenir a disposició dels tècnics del departament competent.

Si la instal·lació compleix el Reglament o si no s’han esmentat les deficiències pertinents en el termini establert, l’empresa d’inspecció i control informa el departament competent lliurant un certificat, signat pel tècnic de l’empresa, amb els resultats, ja siguin favorables o desfavorables.

En el cas que el certificat sigui negatiu, cal adjuntar la placa d’identificació de la instal·lació amb el certificat.

El certificat ha de contenir com a mínim els apartats següents:

Mètode hidràulic.

Mètode acústic

Només les canonades de capa simple i soterrades, o de capa simple que no siguin íntegrament accessibles, han de passar una prova d’estanquitat cada 5 anys.

Per a les canonades que siguin accessibles, cal reemplaçar la prova d’estanquitat per una inspecció visual i un mesurament de gruixos.

Les proves d’estanquitat es poden efectuar mitjançant el que s’estableix a la norma EN 14336 per a canonades metàl·liques i a l’ENV 12108 per a canonades plàstiques.

Les canonades del venteig no han de passar la prova d’estanquitat, a excepció de les emprades en emmagatzematges de líquids de classe B i les que, en el decurs del funcionament normal de la instal·lació, puguin omplir-se de líquid.

Les proves pneumàtiques d’estanquitat s’han de fer a la pressió de servei de l’element augmentada d’un 30%, amb un mínim de pressió de prova de 3 bars.

Es considera que la instal·lació és estanca si no es detecta cap caiguda de pressió de més de 20 mbar al cap de 30 minuts un cop s’ha estabilitzat la pressió de prova.

Correspon al titular de la instal·lació vetllar perquè s’efectuïn les proves d’estanquitat a les seves instal·lacions.

Qualsevol prova d’estanquitat ha de ser controlada i certificada per un organisme d’inspecció i control. Del resultat i del control i la supervisió de la prova, l’organisme d’inspecció i control n’ha d’aixecar una acta, signada pel tècnic de l’organisme d’inspecció i control, pel titular de la instal·lació o el representant autoritzat i per l’empresa que ha dut a terme la prova. D’aquesta manera el titular expressa la seva conformitat amb l’acta o pot expressar les al·legacions que en el seu dret corresponguin. En queda un exemplar per al titular, un per a l’empresa que ha realitzat la prova i l’original per a l’organisme de control.

L’organisme d’inspecció i control ha de conservar les actes durant almenys 10 anys i les ha de tenir a disposició dels tècnics del departament competent.

L’organisme de control ha de registrar igualment al departament competent un certificat del control de la prova d’estanquitat i dels resultats obtinguts amb el contingut mínim següent:

Si el dipòsit o les canonades no són estancs, cal aplicar l’article d’aquest Reglament relacionat amb les actuacions a efectuar en cas de manca d’estanquitat, fuita o vessament. En l’apartat “Altres observacions o circumstàncies produïdes en el decurs de la prova dignes de ser mencionades” del certificat, cal indicar el desenvolupament de l’aplicació del dit article (tots els avisos, transvasaments, volums de productes transvasats…, anotant l’hora, el temps emprat per a cada actuació…), així com els resultats d’una inspecció visual de l’interior del dipòsit, amb indicació de la localització dels orificis i de l’estat del dipòsit.

El certificat s’ha de lliurar al departament competent, segons les modalitats i eines facilitades.

Cada any ha de ser comprovat i calibrat qualsevol sistema de transvasament dels assortidors i de comptador volumètric previst en aquest Reglament per part d’un organisme de control autoritzat, d’acord amb el procediment fixat a l’annex 2. També s’ha de comprovar que s’han efectuat les revisions i comprovacions en els terminis establerts en aquest Reglament.

El certificat s’ha de lliurar al departament competent, segons les modalitats i eines facilitades. El departament competent pot fixar un model de certificat únic per als organismes de control.

En el cas que la calibració sigui adequada, l’organisme de control ha de col·locar a l’assortidor un adhesiu en el qual s’indica el resultat positiu i la pròxima data de calibració.

La calibració d’aquests sistemes és facultativa en el cas de subministrar a vehicles o a altres elements on es produeixi un canvi de dipositari del producte, sense transacció comercial.

Es considera una modificació substancial la reparació i la conversió a doble capa dels dipòsits. Cal, per tant, que se segueixi el procediment previst en aquest Reglament per a aquest tipus de modificacions.

Tota reparació o refibratge a doble capa de dipòsits d’acer ha de ser amb la modalitat de doble capa amb un sistema de detecció de fuita conforme a la norma EN 13160, en la versió en vigor a la data de posada en servei.

Es prohibeix la reparació dels dipòsits de plàstic.

Quan una instal·lació prevista en aquest Reglament es doni de baixa, s’han de buidar els productes i desgasar, netejar i desballestar o inertitzar els dipòsits d’emmagatzematge.

Les restes de productes i fangs que hi pugui haver als dipòsits i els productes utilitzats per netejar-los els ha de recuperar i tractar un gestor de residus competent i autoritzat.

El titular pot escollir entre desballestar la instal·lació o inertitzar-la omplint-la amb material inert o un altre producte similar a fi d’evitar un ompliment posterior.

Pel que fa a les altres parts de la instal·lació que no es puguin desballestar ni es puguin omplir de material inert i quedin en la instal·lació, s’han de prendre les mesures adequades per tal que no pugui haver-hi dubtes que no estan en ús. En les boques de càrrega cal eliminar els acoblaments i obturar el tub mitjançant un element soldat que no permeti el proveïment per aquell indret.

Aquestes operacions s’han d’efectuar sota la supervisió d’un organisme de control, que ha de registrar un certificat de baixa de la instal·lació al departament competent segons les modalitats i eines facilitades, en el qual s’ha de certificar que s’han seguit correctament tots els passos descrits anteriorment (neteja, desgasificació i inutilització o desballestament del dipòsit i les canonades).

Mentre no s’hagi donat de baixa la instal·lació es considera, a tots els efectes, que la instal·lació està en servei i, en conseqüència, està sotmesa a les prescripcions d’aquest Reglament encara que no s’utilitzi.

Els titulars de les instal·lacions sotmeses a aquest Reglament han de disposar d’una assegurança contractada amb una companyia legalment autoritzada a operar a Andorra que cobreixi la responsabilitat derivada dels danys que, amb motiu de l’explotació de la instal·lació, es puguin ocasionar a tercers o al medi ambient, per un import no inferior a tres-cents mil euros (300.000 €), amb franquícies inferiors a l’1% i sense limitacions.

Les empreses que subministren productes previstos en aquest Reglament han de disposar d’una assegurança contractada amb una companyia legalment autoritzada a operar a Andorra que cobreixi la responsabilitat civil derivada de les actuacions professionals de l’empresa, per un import no inferior a tres-cents mil euros (300.000 €), amb franquícies inferiors a l’1% i sense limitacions.

La persona que vol executar instal·lacions d’hidrocarburs, o que vol efectuar modificacions, ampliacions o el manteniment de les mateixes instal·lacions, ha de disposar del carnet d’instal·lador corresponent, segons les prescripcions i els requisits teòrics i pràctics detallats a l’annex 7.

El personal de les empreses subministradores que subministri el producte i el personal dels organismes d’inspecció i control destinat a efectuar les revisions o inspeccions de les instal·lacions compreses en l’àmbit d’aplicació d’aquest Reglament ha de demostrar tenir els coneixements descrits a l’annex 7.

El carnet d’instal·lador és personal i intransferible, vinculat sempre a una empresa instal·ladora autoritzada.

El titular del carnet ha de notificar al departament competent qualsevol alta o baixa d’empresa en un termini de 15 dies hàbils.

Per poder exercir les activitats comercials d’execució, modificació, ampliació o manteniment d’instal·lacions o d’aparells afectats per aquest Reglament, a excepció de les reparacions o transformacions dels dipòsits consistents en el refibratge, cal que l’empresa tingui:

Les empreses que no tinguin l’activitat comercial d’execució, arranjament o manteniment d’instal·lacions o aparells afectats per aquest Reglament, però que disposin d’instal·lacions d’aquest tipus i tinguin personal de manteniment, poden igualment desenvolupar tasques d’execució, manteniment o arranjament únicament de les seves pròpies instal·lacions, sempre que compleixin els mateixos requisits que els exigibles a una empresa instal·ladora, a excepció de l’autorització del Govern de l’activitat comercial d’empresa instal·ladora. En aquest cas, l’empresa assumeix les responsabilitats del titular de la instal·lació i de l’instal·lador.

Les empreses instal·ladores que vulguin realitzar els treballs de refibratge de dipòsits han de complir, a més, els requisits següents:

Les empreses instal·ladores que, a més de dur a terme les instal·lacions incloses en aquest Reglament, vulguin reparar o modificar els assortidors o els dispensadors o els comptadors volumètrics previstos en aquest Reglament, s’han d’inscriure com a reparadors autoritzats en l’àrea competent en matèria d’energia. La inscripció requereix que l’empresa sol·licitant disposi dels recursos humans necessaris per dur a terme la instal·lació i dels mitjans tècnics que li permetin efectuar la comprovació dels sistemes de mesura una vegada reparats. A aquest efecte, han de justificar que disposen dels materials i els equipaments previstos a l’annex 2 d’aquest Reglament.