Decret del 3-10-2018 d’aprovació del Reglament d’emmagatzematge, subministrament, distribució i ús d’hidrocarburs

• Un mesurador de la resistència de terra (tel·luròmetre).

• Un multímetre que incorpori voltímetres i amperímetres de rang adequat.

• Un mesurador de gruixos de xapa.

• Un mesurador d’aïllament de fins a 15 KV.

Article 82. Tècnics autoritzats per projectar o dirigir

Els tècnics autoritzats per projectar i dirigir les instal·lacions d’hidrocarburs han de complir els requisits següents:

• Ser enginyer o un enginyer tècnic degudament autoritzat pel Govern, competent en les instal·lacions sotmeses a aquest Reglament.

• Tenir una assegurança de responsabilitat civil que ha de cobrir el risc de la responsabilitat de les seves actuacions professionals per un import mínim de tres-cents mil euros (300.000 €).

Article 83. Obligacions de les empreses subministradores

• Subministrar hidrocarbur als usuaris quan els ho demanin en les condicions previstes en aquest Reglament.

• Prestar el servei de manera regular i contínua.

• Mantenir les seves instal·lacions, els seus materials, els seus equipaments, els seus vehicles i els seus accessoris en les degudes condicions de seguretat, d’aptitud tècnica i de conservació.

• Si es detecta alguna mena d’incongruència o que una instal·lació incompleix la normativa, informar els usuaris per escrit d’aquestes deficiències.

• En el cas de detectar un risc greu i imminent en una instal·lació d’emmagatzematge, negar-se a lliurar el producte i avisar de manera immediata el titular i el departament competent. També estan obligats a actuar immediatament i sense consultar l’usuari ni el titular en cas que una intervenció senzilla pugui anul·lar o minimitzar el risc.

• Formar periòdicament el seu personal en les operacions i les situacions que es puguin donar, tant en una situació normal com d’emergència (per causa de fuita o vessament).

• Tenir al dia la calibració dels assortidors i els comptadors volumètrics que serveixin per calcular qualsevol transacció comercial i presentar el justificant si l’usuari o el departament competent ho demana.

• Actuar d’acord amb l’article corresponent a les obligacions en cas de manca d’estanquitat, fuita o vessament si es produeix qualsevol d’aquests incidents en qualsevol instal·lació en la qual estiguin actuant o en les seves pròpies instal·lacions. Si es produeix qualsevol altre accident o incident en qualsevol instal·lació en la qual estiguin actuant o en el decurs del transport del producte, o en les seves pròpies instal·lacions, cal notificar-ho de manera immediata al departament competent, a l’usuari o al titular si li incumbeix i als serveis d’emergència pertinents. Han d’actuar en cas que una intervenció senzilla pugui anul·lar o minimitzar l’impacte de l’accident o incident.

• Disposar de l’assegurança de responsabilitat civil que determina aquest Reglament.

Article 84. Obligacions dels titulars

Els titulars han de complir totes les obligacions descrites en aquest Reglament, com per exemple:

• Disposar de la placa d’identificació vigent i vetllar perquè es trobi ubicada a la boca de càrrega.

• Mantenir les seves instal·lacions, els seus materials i els seus accessoris en les degudes condicions de seguretat, d’aptitud tècnica i de conservació.

• Sol·licitar, quan sigui necessari, la realització de les revisions periòdiques i de les inspeccions periòdiques que s’estableixen al Reglament.

• Complir les disposicions descrites en aquest Reglament.

• Atendre les indicacions, els advertiments i les prescripcions d’ús i de seguretat de les instal·lacions que els puguin adreçar les empreses instal·ladores i subministradores.

• Vetllar per reparar el més aviat possible la instal·lació quan, directament o indirectament, s’assabentin que no compleix les condicions adequades de seguretat o no funciona correctament. En el cas que la instal·lació presenti un risc greu i imminent, han de deixar-la fora d’ús, avisar el departament competent i dur a terme immediatament totes les actuacions necessàries per eliminar el risc, o si més no per minimitzar-lo, en el cas que no es pugui eliminar de manera immediata.

• Actuar d’acord amb l’article que regula les obligacions en cas de manca d’estanquitat, fuita o vessament quan es produeixi algun d’aquests incidents. En cas de qualsevol altre accident o incident, cal notificar-ho de manera immediata al departament competent i als serveis d’emergència pertinents i estan obligats a dur a terme o a ordenar immediatament les actuacions necessàries per anul·lar o minimitzar l’impacte de l’accident o incident.

• Disposar de l’assegurança de responsabilitat civil que determina aquest Reglament.

Article 85. Obligacions dels instal·ladors

Les empreses han de complir totes les obligacions descrites en aquest Reglament, com per exemple:

• Quan el titular els ho demani, realitzar, revisar, mantenir i comprovar les instal·lacions d’acord amb les regles de l’art i les exigències que es determinen al Reglament. S’ha de dedicar una atenció especial als elements de seguretat, amb vista a mantenir el bon funcionament i la seguretat de les persones, les coses i el medi ambient.

• Quan el titular ho demani, lliurar-li, en el termini màxim d’un mes, la fitxa justificativa amb les dades de la instal·lació i les observacions oportunes.

• Mantenir les condicions exigides en aquest Reglament per poder actuar com a instal·lador.

• En cas de fer qualsevol tipus de reparació, ampliació, manteniment o modificació en una instal·lació sense placa, amb la placa caducada o amb incompliments de la normativa, està obligat a elaborar la llista de totes les deficiències i a advertir per escrit el titular d’aquestes deficiències. Aquests advertiments han de notificar-se al titular per algun mitjà que n’acrediti el lliurament.

• En cas de fer qualsevol tipus de reparació, ampliació, manteniment o modificació en una instal·lació amb un emmagatzematge de capa simple que reglamentàriament hagi de reemplaçar-se o transformar-se en dipòsits de capa doble, han de notificar al titular la data límit per reemplaçar o transformar el dipòsit en un sistema de capa doble. Aquests advertiments han de notificar-se al titular per algun mitjà que n’acrediti el lliurament.

• En el cas de detectar un risc greu i imminent en una instal·lació d’emmagatzematge, han de posar la instal·lació fora d’ús i avisar de manera immediata el titular i el departament competent. També estan obligats a actuar immediatament sense consultar l’usuari ni el titular en cas que una intervenció senzilla pugui anul·lar o minimitzar el risc.

• Actuar d’acord amb l’article que regula les obligacions en cas de manca d’estanquitat, fuita o vessament en cas de produir-se algun d’aquests incidents en qualsevol instal·lació en la qual estiguin actuant. Si ocorre qualsevol altre accident o incident en qualsevol instal·lació en la qual estiguin actuant, cal notificar-ho de manera immediata al departament competent, a l’usuari i als serveis d’emergència pertinents, i han d’actuar en cas que una intervenció senzilla pugui anul·lar o minimitzar l’impacte de l’accident o incident.

• Enviar personal competent per fer qualsevol tipus de reparació, ampliació, manteniment o modificació en una instal·lació.

• Conservar durant un període de 5 anys la documentació corresponent a les dates d’intervenció amb els treballs efectuats.

• Disposar de l’assegurança de responsabilitat civil que determina aquest Reglament.

Article 86. Obligacions dels organismes de control

Els organismes de control han de complir totes les obligacions descrites en aquest Reglament, com per exemple:

• Efectuar les inspeccions periòdiques en les instal·lacions d’acord amb les exigències que es determinen al Reglament quan el titular els ho demani.

• Mantenir les condicions exigides en aquest Reglament per poder actuar com a organisme d’inspecció i control.

• Lliurar al titular els resultats de les inspeccions periòdiques. Si s’han detectat deficiències cal indicar clarament la classificació i el termini de què disposa per esmenar-les.

• Lliurar els certificats i els informes tant positius com negatius al departament competent en el moment en què reglamentàriament sigui pertinent. Aquests documents també han de notificar-se al titular per algun mitjà que n’acrediti el lliurament.

• Advertir per escrit el titular de l’obligació de transformar o reemplaçar les instal·lacions amb dipòsit de capa simple que reglamentàriament hagin de reemplaçar-se o transformar-se en dipòsits de capa doble. Aquests advertiments han de notificar-se al titular per algun mitjà que n’acrediti el lliurament.

• En el cas de detectar un risc greu i imminent en una instal·lació d’emmagatzematge, posar la instal·lació fora d’ús i avisar de manera immediata el titular i el departament competent. També estan obligats a actuar immediatament sense consultar l’usuari ni el titular en cas que una intervenció senzilla pugui anul·lar o minimitzar el risc.

• Actuar d’acord amb l’article relatiu a les obligacions en el cas de manca d’estanquitat, fuita o vessament en cas de produir-se algun d’aquests incidents en qualsevol instal·lació en la qual estiguin actuant. Si ocorre qualsevol altre accident o incident en qualsevol instal·lació en la qual estiguin actuant, cal notificar-ho de manera immediata al departament competent, a l’usuari i als serveis d’emergència pertinents, i han d’actuar en cas que una intervenció senzilla pugui anul·lar o minimitzar l’impacte de l’accident o incident.

• Enviar personal competent per fer les inspeccions pertinents.

• Conservar durant un període de 10 anys la documentació corresponent a les dates d’intervenció amb els treballs efectuats.

• Disposar de l’assegurança de responsabilitat civil que determina aquest Reglament.

Article 87. Obligacions en cas de manca d’estanquitat, fuita o vessament dels productes

Abans de ser transvasat, el producte no ha de contenir impureses i s’ha de filtrar amb un tamís de 5 µm.

Si previsiblement s’ha pogut provocar un risc per a la seguretat de les persones o els béns o danys per al medi ambient, també s’ha de notificar immediatament al Cos de Bombers.

Article 88. Infraccions i sancions

Les infraccions d’aquest Reglament i les sancions a què poden donar lloc es regulen segons el que disposa la llei competent en matèria de seguretat i qualitat industrial.

Disposició transitòria primera

• Dipòsits de superfície a l’interior d’edificis, quan es respectin les prescripcions de l’article d’aquest Reglament que estableix les condicions a respectar pels emmagatzematges en dipòsits de superfície.

• Dipòsits en fossa tancada o mig oberta, descrits en l’article que regula l’emmagatzematge en dipòsits en fossa, sempre que la fossa sigui impermeable al producte emmagatzemat, que s’asseguri que no hi pot entrar aigua a l’interior i que disposi de detector de presència de producte.

Disposició transitòria segona

Els instal·ladors que tinguin el carnet d’instal·lador d’hidrocarburs, que es va lliurar pel fet de tenir una experiència de més de cinc anys en el sector, han de superar l’examen en la matèria específica de les instal·lacions d’emmagatzematge i subministrament d’hidrocarburs segons s’estableix a l’annex 7 en el termini màxim de 3 anys a comptar de l’entrada en vigor del Reglament.

Disposició derogatòria

Queda derogat el Reglament d’emmagatzematge i subministrament d’hidrocarburs, del 3 de novembre del 2010, i les successives modificacions del mateix Reglament, així com totes les disposicions de rang igual o inferior que s’oposin al que estableix aquest Reglament.

Cosa que es fa pública per a coneixement general.

Andorra la Vella, 3 d’octubre del 2018

Antoni Martí Petit / Cap de Govern

Annex 1. Càlcul de la capacitat mínima d’emmagatzematge

Per calcular la capacitat mínima d’emmagatzematge, cal justificar-ho tècnicament amb els càlculs que es considerin més oportuns. Sense ser una llista exhaustiva, es descriuen dos maneres de fer el càlcul del volum del dipòsit:

a. Tenint en compte els consums reals: en instal·lacions on sigui possible accedir a l’historial del consum de la instal·lació, es pot considerar el consum mitjà de combustible diari en l’època més desfavorable (per a les calderes és a l’hivern) dels últims cinc anys i multiplicar aquest consum per 45.

b. Càlcul teòric: aquest càlcul és aproximat, atès que dependrà en gran mesura de l’ús al qual es destina la instal·lació, de la construcció i de la potència dels aparells. Es pot utilitzar la fórmula següent:

V= (P x h x 45) / Cp

On:

V: volum del dipòsit (en litres).

P: potència de la caldera (en kW).

h: temps de funcionament de l’aparell durant una jornada (en hores). El valor de h dependrà de l’ús de la instal·lació, de l’eficiència energètica de l’edifici, de l’eficiència de la caldera i de la seva localització. De forma general, per a una caldera ubicada en un edifici d’habitatges se sol considerar un temps de funcionament de sis hores/dia.

Cp: poder calorífic inferior del gasoil: 9,98 kWh/l.

Annex 2. Procediments per a la revisió, la comprovació, la reparació o la posada en servei dels assortidors o els dispensadors de productes petrolífers

Les empreses que posen en funcionament els assortidors i els dispensadors de productes petrolífers i els organismes d’inspecció i control que vulguin fer les comprovacions dels aparells assortidors o els aparells volumètrics previstos en aquest Reglament han de disposar, com a mínim, del material següent:

• Un recipient patró amb una capacitat nominal igual a la quantitat mínima mesurable que el sistema de mesura pugui subministrar.

• Un recipient patró amb una capacitat nominal de com a mínim el volum subministrat en un minut de funcionament al cabal d’assaig per a l’assortidor o el dispensador o l’equip de transvasament amb comptador volumètric.

Els recipients patró tindran les característiques metrològiques comunes següents: han d’estar graduats amb una traça múltiple; la capacitat nominal en litres ha de ser igual a 1x10n, 5x10n o 2x10n, sent “n” zero o un nombre enter i positiu. S’han de calibrar almenys cada tres anys amb traçabilitat a patrons internacionals i els ha de precintar un organisme autoritzat. El seu error màxim relatiu permès ha de ser igual o inferior a 1x10-3 en la seva capacitat nominal i en els punts d’escala de +- 0,5% i de +-1%. En el certificat de la calibració dels vasos hi ha de constar la temperatura de referència i el coeficient de dilatació cúbica que permeti calcular el volum corregit en funció de la temperatura.

• Un multímetre indicador amb escales de corrent altern, corrent continu i resistència elèctrica.

• Els mitjans i els dispositius necessaris per al transport dels vasos patró i la utilització adequada en l’emplaçament usual dels assortidors o els comptadors i els procediments de seguretat i mediambientals sobre el líquid utilitzat.

Els recipients patró poden ser reemplaçats per un comptador patró, sempre que aquest comptador pugui garantir la mateixa exactitud en la mesura del volum, s’utilitzi dintre del rang de temperatura, pressió atmosfèrica i altres condicions atmosfèriques idònies segons les indicacions del fabricant, i estigui degudament calibrat seguint la periodicitat indicada pel fabricant.

Les determinacions de l’error en el volum indicat per l’assortidor o el comptador volumètric s’han de fer en condicions de prova estables. Es preveu que les condicions són estables quan la variació màxima de la temperatura ambient durant la prova és inferior a 10 ºC i la diferència entre la temperatura del líquid en el vas de referència i la temperatura a la qual s’ha calibrat el vas és inferior, en valor absolut, a 10 ºC. En tota operació de lectura s’ha d’assegurar l’anivellament del vas.

3.1. Operacions prèvies. Abans d’iniciar les proves cal efectuar tres operacions prèvies:

Aquest assaig es pot repetir i no cal tenir en compte els resultats obtinguts en el primer assaig.

S’ha de comprovar la dilatació volumètrica de la mànega flexible en despenjar la boca de subministrament i després d’haver desactivat, en cas que sigui possible, el dispositiu que serveix per ocultar els primers centilitres o centèsimes del dispositiu indicador. Una vegada despenjada la boca de subministrament, s’ha de prendre nota del valor del volum mesurat per l’assortidor abans d’obrir l’aixeta o la vàlvula de la boca de subministrament. La indicació representa el valor de la dilatació volumètrica de la mànega flexible. Si l’assortidor o el dispensador de combustible no disposa d’embolicador, el valor de dilatació de la mànega flexible ha de ser inferior a l’1% del valor de la quantitat mínima mesurada. Si l’assortidor o el dispensador de combustible disposa d’embolicador, la dilatació resultant del pas de la posició de mànega plegada no sotmesa a pressió o de la posició de mànega desenrotllada sotmesa a la pressió de la bomba ha de ser inferior al 2% del valor de la quantitat mínima mesurada.

Aquest assaig preliminar s’efectua amb la quantitat mínima mesurada, al cabal mínim possible més proper al que indica la placa de característiques de l’assortidor o el dispensador de combustible i en les condicions normals de subministrament.

3.2. Assaig al cabal màxim. Té per objecte determinar l’error de l’assortidor o el dispensador al cabal normal d’utilització. Cal utilitzar un vas de referència amb capacitat nominal capaç de contenir, com a mínim, el volum subministrat per l’assortidor o el dispensador assajat en un minut de funcionament a cabal màxim. S’efectua en condicions normals d’ús i d’acord amb les fases següents:

er = [(Vind – Vp) /Vp]x 100; essent:

Vind: volum indicat per l’assortidor o el dispensador, en litres.

Vp: volum llegit en litres sobre el vas de referència.

er: error relatiu percentual en el volum indicat per l’assortidor o el dispensador.

3.3. Assaig a cabal reduït. L’assaig a cabal reduït té per objecte verificar l’estanquitat interna del mesurador. S’efectua a un cabal sensiblement superior al cabal mínim i no superior al 50% del cabal màxim indicat a la placa de característiques de l’assortidor o dispensador, que cal provar en un minut de funcionament al 50% del cabal màxim. S’ha d’executar seguint les fases previstes a l’assaig anterior.

En ambdós assajos, l’error màxim permès és del ± 0,5%.

3.4. Assaigs de funcionament general.

3.4.1. Dispositiu de posada a zero. Consisteix a despenjar la boca de la mànega de subministrament i comprovar que tant l’indicador de volum com el de l’import del consum se situen correctament a zero.

En el cas d’assortidors o dispensadors utilitzats en autoservei amb sala de control s’ha de comprovar la seguretat de la posada a zero despenjant la boca de subministrament i comprovant que la posada a zero del dispositiu indicador, després de la posada en funcionament de l’assortidor o el dispensador, no s’efectua fins que l’autorització d’utilització hagi estat emesa des de la sala de control. L’error màxim permès, en valor absolut, és:

• Amb dispositiu indicador discontinu: e= 0%.

• Amb dispositiu indicador continu: e= 0,5%, de la quantitat mínima mesurada.

3.4.2. Control del preu unitari. Aquesta verificació s’ha de dur a terme durant l’assaig amb el màxim cabal possible i s’ha de calcular com a diferència entre l’import indicat i el calculat a partir del volum indicat i el preu unitari. L’error màxim permès, en valor absolut, ha de ser igual a l’import corresponent a l’1% de la quantitat mínima mesurada.

3.4.3. Control de l’alimentació elèctrica de seguretat. S’ha de verificar el bon funcionament de l’alimentació d’emergència en cas que hi hagi un tall de l’alimentació elèctrica principal.

3.4.4. Sistemes de mesura per al subministrament de mescles de gasolina i oli. Els assaigs podran fer-se amb carburant pur o amb la mescla en el nivell mínim possible d’oli.

3.4.5. Distribuïdors de quantitats múltiples de litre o de mig litre. L’assaig s’ha d’efectuar sobre un vas de referència de cinc litres al cabal màxim segons el que s’estableix en el punt 3.2. L’error màxim permès en el volum subministrat és de ± 1%.

3.4.6. Sistemes de mesura en autoserveis que funcionen amb monedes. L’assaig d’exactitud s’ha d’efectuar, d’acord amb el que s’indica en el punt 3.2, sobre un vas de referència de cinc litres, i ajusta el preu unitari de manera que el volum subministrable teòric estigui dintre del camp de lectura del vas. L’error màxim permès en el volum subministrat és de ± 0,5%.

Annex 3. Contingut del projecte d’una instal·lació d’hidrocarburs

1.1 Dades del propietari (identificació i adreça)

1.2. Adreça, plànols d’ubicació i CESI

1.3. Legislació utilitzada per a la redacció del projecte

1.4. Dades del projectista (identificació, empresa i adreça)

1.5. Justificació de la instal·lació

2.1. Justificació del volum instal·lat

2.1.1. Hipòtesis i metodologia de càlcul

2.1.2. Resultats

2.2. Justificació de la secció de la canonada de càrrega

2.3. Justificació de la secció del venteig

2.4. Canonada d’alimentació i retorn

2.4.1. Característiques de l’aparell alimentat

2.4.2. Justificacions de la secció de la canonada d’alimentació i de retorn.

2.5. Càlcul de les bombes d’impulsió

2.5. Càlculs de resistència al foc dels recintes

3.1. Característiques del dipòsit

3.2. Característiques del detector de fuites

3.3. Característiques de la vàlvula de sobreompliment

3.4. Característiques de la protecció contra la corrosió

3.5. Característiques dels equips que formen part de la boca de càrrega (tub, ràcord, caixetí…)

3.6. Característiques dels equips que formen el venteig (tubs, paraflames, recuperador de gasos…)

3.7. Característiques de la instal·lació d’alimentació i de retorn (tubs, aixetes de tall, vàlvules antiretorn…)

3.8. Característiques de les bombes d’impulsió

3.9. Característiques dels sistemes de seguretat contra incendis

3.10. Característiques de la instal·lació elèctrica (enllumenat, interruptors, cables…)

3.11. Característiques d’altres elements

4.1. Diagrama del temps amb els treballs a realitzar

4.2. Comprovacions

4.2.1. Punts de parada obligatoris per a control abans de continuar els treballs

4.2.2. Comprovacions a realitzar i metodologia utilitzada

4.2.3. Resultats acceptables

5.1. Plànols de la ubicació del dipòsit, de l’aparell a alimentar i de les bombes d’impulsió

5.2. Plànols del recorregut de la canonada de càrrega i del venteig

5.3. Plànols de la façana on es troba la boca de càrrega i el venteig

5.4. Plànols del recorregut de la canonada d’alimentació i retorn

5.5. Plànols que indiquen els elements de lluita i protecció contra incendis

5.6. Plànols de la instal·lació elèctrica

5.7. Altres plànols

Annex 4. Contingut de la fitxa justificativa de la instal·lació d’hidrocarburs

• Adreça i codi CESI corresponent

• Tipus d’edifici

• Ús de la instal·lació

• Tipus de dipòsit (capa simple / doble)

• Material: plàstic / acer / plàstic i acer / refibrat

• Dispositiu de mesurament

• Sistema de detecció de fuites

• Tipus de producte

• Situació del dipòsit (interior / exterior i aeri / soterrat)

• Pressió màxima de servei (en kPa)

• Nombre de dipòsits i capacitat unitària

• Capacitat total

• Observacions de l’instal·lador

• Nom de l’empresa

• Nom del tècnic amb el número de carnet professional

• Telèfon i adreça electrònica

• Data i signatura del tècnic

• Justificació de la capacitat del dipòsit muntat.

• Els certificats de conformitat dels elements més importants de la instal·lació, com per exemple del dipòsit o dels dipòsits lliurats pel fabricant, del detector de fuites i de la vàlvula de sobreompliment.

• Les actes de les proves efectuades.

• El certificat d’anul·lació del dipòsit o dels dipòsits que hagin quedat en desús, si escau.

Annex 5. Contingut de l’estudi d’una instal·lació d’hidrocarburs

Dades a comunicar en l’estudi:

Annex 6. Classificació de defectes

S’entén que els defectes que es detallen a continuació són els que es poden trobar en instal·lacions anteriors a la normativa.

• Instal·lar un dipòsit no conforme al Reglament.

• Defectes o manca de sistema de detecció de fuites segons el que estableix el Reglament o de detector de líquids en les cubetes dels dipòsits aeris.

• Manca de connexions d’acoblament ràpid a la boca de càrrega quan sigui preceptiu.

• Manca del dispositiu de sobreompliment o defectes en aquest dispositiu.

• Muntatge incorrecte d’un dipòsit de plàstic (soterrat, sotmesos a pressió).

• Deficiència en la posada a terra o de la continuïtat elèctrica en instal·lacions amb productes de la classe B.

• Tenir les proves d’estanquitat caducades.

• Muntatge incorrecte o en un indret incorrecte de dipòsits de líquids de classe B o sobrepassant els límits.

• No respectar les distàncies de seguretat dels dipòsits aeris de menys de 3.000 litres respecte a aparells que generin flama o calor.

• Instal·lació elèctrica o de seguretat contra incendis en instal·lacions o emmagatzematges de tipus B que no compleixen la normativa.

• Incomplir les normes d’emmagatzematge dels dipòsits mòbils de tipus B.

• Deficiències en els assortidors o subministradors, o en el recuperador de gasos.

• En general, deficiències que poden generar riscos molt greus.

• Manca del mesurador de quantitat d’hidrocarbur quan sigui preceptiu o defectes en aquest mesurador.

• Defectes en les canonades per conduir hidrocarburs i en xarxes de distribució.

• Defectes en la ubicació de la boca de càrrega.

• Manca de clau a la boca de càrrega quan sigui preceptiu.

• Reduccions de secció en la canonada de càrrega.

• Canonada de venteig que incompleix les prescripcions del Reglament.

• Deficiència en les ventilacions dels locals amb dipòsits.

• Deficiència en els sistemes anticorrosió.

• Muntatge incorrecte, o en un indret incorrecte, de dipòsits de líquids de classe C o D o sobrepassant els límits.

• Dipòsit aeri de capa simple sense cubeta o amb cubeta no reglamentària o amb deficiències.

• Instal·lació elèctrica o de seguretat contra incendis en instal·lacions o emmagatzematges de tipus C o D que no compleixen la normativa.

• Utilitzar un emmagatzematge mòbil o provisional sense respectar les limitacions reglamentàries.

• Incomplir les normes d’emmagatzematge dels dipòsits mòbils de tipus C o D.

• Deficiències en l’equip de transvasament.

• Deficiències o absència d’equip de mesura quan sigui preceptiu.

• Deficiències en el subministrament a motors tèrmics.

• Deficiències en la protecció mediambiental o en el paviment.

• No es disposa de contracte de manteniment o de placa d’identificació.

• Manteniment deficient o inexistent.

• Reparació d’un dipòsit sense haver seguit les prescripcions descrites al Reglament.

• No eliminar o obturar la boca de càrrega que no estigui en ús.

• No disposar de l’assegurança de la instal·lació o no tenir-la vigent.

• En general, deficiències que poden generar riscos greus.

Són tots els que no es poden catalogar com a molt greus o greus.

Annex 7. Coneixements teòrics i pràctics que s’han d’acreditar per obtenir el carnet professional

Aquest annex té per objectiu establir els coneixements mínims teoricopràctics que han d’acreditar les persones que vulguin dur a terme les activitats d’execució, modificació, manteniment i reparació de les instal·lacions incloses en aquest Reglament.

2.1. La persona que vulgui exercir les activitats d’instal·lador o de mantenidor d’instal·lacions petrolífers ha de reunir els requisits següents:a) Disposar d’un dels nivells acadèmics que es mencionen a continuació:

• Diploma d’ensenyament professional o equivalent relacionat amb la lampisteria o la calefacció.

• Diploma d’ensenyament superior en un àmbit de les instal·lacions industrials o equivalent.

3.1. Coneixements teòrics

3.1.1. Matemàtiques:

• Nombres enters i decimals.

• Operacions bàsiques.

• Trencats.

• Regla de tres i proporcions.

• Percentatges.

• Longituds, superfícies i volums.

• Unitats i equivalències.

• Angles i pendents.

• Polígons.

• Cercle, circumferència, radi i diàmetre.

• Triangle, quadrat i rectangle.

• Superfícies i volums: cilindres i paral·lelepípedes.

3.1.2. Física

• La matèria: estats de la matèria.

• Força, massa, acceleració, velocitat, força, pressió i pes: concepte i unitats.

• Massa volumètrica i densitat relativa.

• Pressió: concepte, pressió estàtica, principi de Pascal, pressió atmosfèrica.

• La temperatura: concepte, mesures.

• La calor: concepte, unitats, calor específica, conductivitat tèrmica.

• Efecte de la calor sobre els gasos en atmosferes explosives.

• Ultrasons: fonaments del mesurament del gruix de xapa.

• Elasticitat i plasticitat.

• Resistència física.

• Adherència: normal i tangencial.

• Llei de Pascal, cabal: concepte i unitats.

• Conceptes de viscositat: tipus i unitats.

• Nocions d’electricitat: resistència, conductivitat, llei d’Ohm, efecte joule.

• Corrent galvànic i de fuites.

• Bases i funcionament de la protecció catòdica.

3.1.3. Química:

• Elements i compostos presents en els productes petrolífers comercials.

• L’aire: elements i proporcions.

• Combustió.

• Corrosió: classes i formes de protecció.

3.1.4. Materials, unions i accessoris:

• Canonades. Característiques tècniques i comercials dels tubs d’acer, de coure i flexibles.

• Unions mecàniques i soldades. Unions de tubs de material plàstic.

• Accessoris: de canonades, per a la subjecció dels tubs, beines, proteccions mecàniques.

• Escomeses i instal·lació de comptadors.

3.1.5. Proves de les instal·lacions, assajos i verificació:

• Proves reglamentàries.

• Assajos no destructius.

• Prova d’estanquitat.

• Prova de pressió.

3.1.6. Ventilació de locals: evacuació dels gasos, entrada d’aire per a la combustió.

3.1.7. Protecció i seguretat de les instal·lacions:

• Punt d’ignició, d’autoignició i d’inflamabilitat.

• Triangle i tetraedre del foc.

• Tipus de combustió: lenta, ràpida i molt ràpida.

• Límits d’explosivitat. Explosímetre.

• Determinació de zona explosiva. Directiva ATEX.

• Mesures de prevenció. Materials antideflagrants.

• Sistemes d’extinció.

3.1.8. Protecció del medi ambient

• Conceptes bàsics de contaminació.

• Causes i efectes de la propagació de la contaminació.

• Reutilització, reciclatge i tractament de residus.

• Residus perillosos. Gestió de residus.

• Funcionament hidrològic. Aigües superficials. Aigües subterrànies. Protecció de les aigües superficials i subterrànies.

• Contaminació. Vulnerabilitat. Perillositat. Risc.

• Descontaminació dels sòls i de les aigües per hidrocarburs.

• Prevenció de les contaminacions. Tractament de les aigües contaminades per hidrocarburs.

• Protecció de la qualitat de l’aire.

3.1.9. Dipòsits fixos i mòbils, equips de bombeig i de transvasament, i accessoris:

• Tipus de dipòsits i característiques.

• Equips de distribució.

• Vàlvules i acoblaments.

• Bombes impulsores, compressors.

• Aparells de consum en general. Aparells de subministrament.

3.1.10. Esquemes d’instal·lacions d’hidrocarburs

3.1.11. Càlcul d’instal·lacions d’hidrocarburs. Taules de consum. Taules de pèrdues de càrrega

3.2. Coneixement de la normativa legal d’aplicació

3.2.1. Llei de seguretat i qualitat industrial

3.2.2. Reglament d’emmagatzematge i subministrament d’hidrocarburs

3.2.3. Nocions bàsiques del Reglament de seguretat contra incendis

3.2.4. Nocions bàsiques del Reglament elèctric de baixa tensió

3.3. Requeriments pràctics

3.3.1. Instal·lacions:

• Incurvació i tallat de tubs.

• Soldatge de tubs d’acer, de coure i de materials plàstics homologats.

• Unions mecàniques per pressió.

• Subjecció de les canonades i col·locació de proteccions.

• Muntatge de dipòsits. Accessoris.

• Prova de pressió i prova d’estanquitat.

• Estesa i col·locació de canonades.

• Aplicació de proteccions passives.

• Aplicació de proteccions actives.

3.3.2. Aparells:

• Aparells de transvasament.

• Aparells assortidors.

• Aparells de mesura: manòmetres, mesurador de nivell, cabalímetre.

• Aparells de control: mesurador de gruix de xapa, explosímetre.

3.3.3. Reparació i revestiment de dipòsits

3.3.4. Utilització d’extintors