LegalizeDecret 102/2021, del 31-3-2021, de modificació del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió
Decret 102/2021, del 31-3-2021 de modificació del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.
Exposició de motius
El 24 de novembre del 2011 el Consell General va aprovar la ratificació de l’Acord monetari entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea que permet a Andorra adoptar oficialment l’euro com a moneda legal i emetre les seves pròpies monedes destinades a la circulació i a la col·lecció. L’Acord monetari va acompanyat d’un annex que relaciona les disposicions jurídiques europees que el Govern ha d’implementar seguint el calendari acordat per Andorra i la Unió Europea, relatives, entre altres aspectes, a la legislació en matèria bancària i financera. L’annex de l’Acord monetari s’actualitza anualment, i en relació amb les normes de solvència i liquiditat i supervisió prudencial aplicables a les entitats bancàries i empreses d’inversió, el Principat d’Andorra va adquirir el compromís de transposar el Reglament (UE) 2017/2401 del Parlament Europeu i del Consell, del 12 de desembre del 2017, pel qual es modifica el Reglament (UE) núm. 575/2013 sobre els requisits prudencials de les entitats bancàries i les empreses d’inversió (Diari oficial de la UE, L 347, 28.12.2017, p. 1–34)
El Reglament (UE) núm. 575/2013 va ser transposat a Andorra a través de l’aprovació de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, així com amb l’aprovació del Decret del 6 de març del 2019 pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018. La transposició dels referits reglaments europeus requereix la modificació del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018.
En relació amb la transposició del Reglament (UE) 2017/2401, cal indicar que les titulitzacions són un component important per al bon funcionament dels mercats financers en la mesura que contribueixen a diversificar les fonts de finançament i a diversificar els riscos de les entitats bancàries i les empreses d’inversió (en endavant, “entitats”), així com a alliberar capital regulatori que es pot destinar a afavorir el crèdit, en particular el finançament de l’economia real. D’altra banda, les titulitzacions ofereixen a les entitats i als altres participants en el mercat noves oportunitats d’inversió, la qual cosa permet diversificar les carteres i facilitar el flux de finançament a empreses i particulars.
En aquest sentit, cal modificar els requisits de capital regulatori establerts al Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018 i aplicables a les entitats que actuen com a originadores, patrocinadores o inversores en operacions de titulització, per tal de reflectir de forma adequada les característiques específiques de les titulitzacions simples, transparents i normalitzades (STS, per la sigla en anglès), i de solucionar les deficiències que es van fer paleses durant la crisi financera de l’any 2007 i següents, és a dir, el recurs automàtic a qualificacions externes, unes ponderacions de risc excessivament baixes en trams de titulització amb una qualificació alta o, a canvi, unes ponderacions de risc excessivament elevades en trams amb una qualificació baixa, així com una sensibilitat al risc insuficient.
Així doncs, pel que fa al recurs automàtic a qualificacions externes, aquest Reglament preveu l’aplicació preferent del mètode estàndard per a titulitzacions (SEC-SA, per la seva sigla en anglès), que es basa en una fórmula que utilitza com a dades d’entrada els requisits de capital que es calcularien d’acord amb el mètode estàndard per al risc de crèdit en relació amb les exposicions subjacents com si aquestes no s’haguessin titulitzat (KSA). Quan el mètode SEC-SA no es pugui aplicar, les entitats han de poder aplicar el mètode basat en qualificacions externes per a les titulitzacions (SEC-ERBA, per la seva sigla en anglès). D’acord amb el mètode SEC-ERBA, els requisits de capital s’han d’assignar als trams de titulització en funció de la seva qualificació externa.
Aquesta modificació del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018 preveu un enfocament de transparència, segons el qual s’ha d’assignar a una posició de titulització preferent una ponderació de risc màxima igual a la ponderació de risc mitjana ponderada per exposició aplicable a les exposicions subjacents.
D’acord amb els estudis sobre pèrdues i impagaments de les titulitzacions STS, els quals van obtenir millors resultats durant la crisi financera que les d’un altre tipus de titulitzacions, es conclou que l’ús d’estructures simples i transparents i unes pràctiques d’execució rigoroses en les titulitzacions STS comporten menys riscos operatius, de crèdit i d’agència. Per tant, resulta convenient modificar el Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018 per introduir-hi un calibratge amb una adequada sensibilitat als riscos en les titulitzacions STS, sempre que aquestes últimes compleixin a més requisits addicionals que minimitzin el seu risc, fet que implica, en particular, una ponderació de risc mínima menor (10%) per a les posicions preferents.
És procedent que les modificacions al Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018 que estableix aquest Decret s’apliquin a totes les posicions de titulització mantingudes per una entitat. No obstant això, per mitigar els costos de transició en la mesura del possible i perquè es pugui migrar al nou marc de manera fluida, les entitats han de seguir aplicant, fins al 28 de febrer del 2022, el marc de titulitzacions anterior, és a dir, les disposicions corresponents a la secció quarta del capítol tercer del títol III del Decret del 6 de març del 2019 pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, que s’aplicaven abans de la data d’aplicació d’aquest Decret, a totes les posicions de titulització vives que mantinguin en la data d’aplicació d’aquest Decret.
Per una altra part, el Principat d’Andorra no és aliè a les greus pertorbacions econòmiques causades per la pandèmia de la COVID-19, i les excepcionals mesures de contenció afecten de manera significativa l’economia. Les empreses afronten disrupcions en les cadenes de subministrament, tancaments temporals i reduccions de la demanda, mentre que les llars s’enfronten a la desocupació i a una disminució dels seus ingressos. El Govern d’Andorra ha actuat de manera enèrgica per ajudar les llars i les empreses solvents a resistir l’alentiment intens però temporal de l’activitat econòmica i a la consegüent escassetat de liquiditat. En aquest context, i donades les circumstàncies extraordinàries de la pandèmia de la COVID-19 i la magnitud inusitada dels reptes plantejats, cal introduir modificacions al Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, similars a les adoptades per la UE mitjançant el Reglament (UE) 2020/873 del Parlament Europeu i del Consell, del 24 de juny del 2020, pel qual es modifica el Reglament (UE) núm. 575/2013 pel que fa a determinades adaptacions efectuades en resposta a la pandèmia de la COVID- 19, que permetin l’adopció de mesures immediates per garantir que les entitats continuïn sent capaces de canalitzar de forma efectiva els fons cap a les empreses i les llars, i per mitigar l’impacte econòmic. Entre aquestes mesures, cal destacar: l’equiparació dels efectes de reducció del risc a les garanties proporcionades per les agències oficials de crèdit a l’exportació amb les garanties concedides en el context de la pandèmia de la COVID-19 pels governs nacionals o altres ens públics, que es consideren solvents en la mateixa mesura, i prorrogar dos anys més l’aplicació de les disposicions transitòries que introdueixen gradualment l’impacte de la NIIF 9, així com facilitar a les entitats que tornin a afegir al seu capital de nivell 1 ordinari qualsevol increment en les noves provisions per pèrdues creditícies esperades que reconeguin el 2020 i 2021 per als seus actius financers sense deteriorament creditici, mantenint al mateix temps les disposicions transitòries per als imports de pèrdues creditícies esperades establerts abans de la pandèmia de la COVID-19 (establerta en la disposició transitòria vuitena del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018), restablir un filtre prudencial per neutralitzar les pèrdues generades per l’increment del rendiment del deute públic en poder de les entitats, i la introducció de disposicions transitòries per a les exposicions enfront d’administracions centrals i bancs centrals, quan aquestes exposicions estiguin denominades en la moneda nacional d’un altre estat membre de la Unió Europea, així com prorrogar les disposicions transitòries pel que fa al tractament d’aquestes exposicions en el marc dels límits a grans exposicions.
Finalment, el Decret també inclou unes correccions d’errors de la transposició inicial del Reglament (EU) núm. 575/2013.
Aquest Decret conté un únic capítol amb 21 articles, una disposició transitòria i tres disposicions finals. La disposició transitòria preveu l’aplicació de l’actual règim de titulitzacions previst en la secció quarta del capítol tercer del títol III del Decret del 6 de març del 2019, pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial de les entitats bancàries i les empreses d’inversió, fins al 28 de febrer del 2023. La disposició final primera estableix l’habilitació en favor del ministeri encarregat de les finances per adoptar o desenvolupar les normes tècniques de regulació i execució de la Unió Europea aplicables en relació amb els reglaments europeus transposats en aquest Decret. La disposició final segona preveu l’encàrrec al Govern per a la publicació del text consolidat del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018 i, a l’últim, la disposició final tercera preveu l’entrada en vigor d’aquest Decret.
A proposta del ministre encarregat de les finances, el Govern, en la sessió del 31 de març del 2021,
Decreta
Article únic
S’aprova el Decret de modificació del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.
Capítol únic. Modificació del Decret pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial de les entitats bancàries i les empreses d’inversió
Article 1
S’afegeixen els punts 4 bis i 98 bis a l’apartat 1 de l’article 4 del Decret pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial de les entitats bancàries i les empreses d’inversió, que queden redactats de la manera següent:
“4 bis. Administrador: l’entitat que gestiona diàriament un conjunt de drets de cobrament adquirits o les exposicions creditícies subjacents.
[…]
98 bis. Prestador original: entitat que, per si mateixa o a través d’entitats vinculades, directament o indirectament, ha concertat l’acord inicial que va crear les obligacions o obligacions potencials del deutor o deutor potencial i que va donar lloc a les exposicions titulitzades.”
Es modifica la lletra b del punt 111 de l’apartat 1 de l’article 4 del Decret pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial de les entitats bancàries i les empreses d’inversió, que queda redactada de la manera següent:
“111. Situació d’impagament d’un deutor: […]
Que el deutor mantingui imports vençuts durant més de 90 dies respecte a qualsevol obligació creditícia significativa enfront de l’entitat, l’empresa matriu o qualsevol de les seves filials”.
Article 2
Es modifica la lletra b de l’article 20 del Decret pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial de les entitats bancàries i les empreses d’inversió, que queda redactada de la manera següent:
“posicions de titulització, conforme a la lletra b de l’apartat 1 de l’article 150, a l’apartat 1 de l’article 151 i a l’article 156;”
Article 3
S’elimina la lletra b de l’apartat 3 de l’article 56 del Decret pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial de les entitats bancàries i les empreses d’inversió.
Article 4
S’afegeix l’article 72 bis al Decret pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial de les entitats bancàries i les empreses d’inversió, que queda redactat de la manera següent:
“Article 72 bis. Restriccions aplicables a les distribucions
D’acord amb el que s’estableix a l’apartat 7 de l’article 62 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de calcular l’import màxim distribuïble (IMD) multiplicant la suma obtinguda segons el que preveu l’apartat 2 pel factor determinat de conformitat amb l’apartat 3. L’IMD s’ha de reduir com a conseqüència de qualsevol de les actuacions previstes en les lletres a, b o c del paràgraf segon de l’apartat 2 de l’article 62 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.
La suma que s’ha de multiplicar de conformitat amb l’apartat 1 consisteix en:
Els beneficis intermedis no inclosos en el capital de nivell 1 ordinari en virtut de l’apartat 1 de l’article 14 que s’hagin generat des de la decisió més recent de distribució de beneficis o qualsevol de les actuacions previstes en les lletres a, b o c del paràgraf segon de l’apartat 2 de l’article 62 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;
Més
Els beneficis al tancament de l’exercici no inclosos en el capital de nivell 1 ordinari en virtut de l’apartat 3 de l’article 14 que s’hagin generat des de la decisió més recent de distribució de beneficis o qualsevol de les actuacions previstes en les lletres a, b o c del paràgraf segon de l’apartat 2 de l’article 62 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;
Menys
Els imports que haurien de pagar-se en concepte d’impostos en cas de conservar els elements especificats en les lletres a i b d’aquest apartat.
El factor es determina de la manera següent:
Quan el capital de nivell 1 ordinari, mantingut per l’entitat, que no s’utilitzi per complir el requisit de fons propis que preveu la lletra c de l’apartat 1 de l’article 46 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, expressat en percentatge de l’import total d’exposició al risc calculat de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 59, se situï en el primer quartil (és a dir, el més baix) dels requisits combinats de coixins de capital, el factor és 0;
Quan el capital de nivell 1 ordinari, mantingut per l’entitat, que no s’utilitzi per complir el requisit de fons propis que preveu la lletra c de l’apartat 1 de l’article 46 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, expressat en percentatge de l’import total d’exposició al risc calculat de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 59, se situï en el segon quartil dels requisits combinats de coixins de capital, el factor és 0,2;
Quan el capital de nivell 1 ordinari, mantingut per l’entitat, que no s’utilitzi per complir el requisit de fons propis que preveu la lletra c de l’apartat 1 de l’article 46 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, expressat en percentatge de l’import total d’exposició al risc calculat de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 59, se situï en el tercer quartil dels requisits combinats de coixins de capital, el factor és 0,4;
Quan el capital de nivell 1 ordinari, mantingut per l’entitat, que no s’utilitzi per complir el requisit de fons propis que preveu la lletra c de l’apartat 1 de l’article 46 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, expressat en percentatge de l’import total d’exposició al risc calculat de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 59, se situï en el quart quartil dels requisits combinats de coixins de capital, el factor és 0,6;
Els límits inferior i superior de cada quartil dels requisits combinats de coixins de capital s’han de calcular de la manera següent:
Fórmules Article 4.3.d.pdf
Qn: indica el nombre ordinal del quartil corresponent.
Les restriccions imposades per aquest article s’han d’aplicar únicament als pagaments que donin lloc a una reducció de capital de nivell 1 ordinari o a una reducció dels beneficis, i sempre que la suspensió del pagament o la manca de pagament no constitueixin un esdeveniment d’impagament o una circumstància que condueixi a la posada en marxa del procediment oportú en virtut del règim d’insolvència aplicable a l’entitat.
Quan una entitat no compleixi els requisits combinats de coixins de capital i es proposi distribuir la totalitat o part dels seus beneficis distribuïbles o emprendre alguna de les actuacions previstes en les lletres a, b o c del paràgraf segon de l’apartat 2 de l’article 62 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, ho ha de notificar a l’AFA i proporcionar la informació següent:
L’import de capital mantingut per l’entitat, subdividit com segueix:
i. capital de nivell 1 ordinari,
ii. capital de nivell 1 addicional,
iii. capital de nivell 2;
L’import dels seus beneficis intermedi i al tancament de l’exercici;
L’IMD calculat segons el que preveu l’apartat 1;
L’import dels beneficis distribuïbles que es proposa assignar al següent:
i. pagaments de dividends,
ii. compra d’accions pròpies,
iii. pagaments vinculats a instruments de capital de nivell 1 addicional,
iv. pagament d’una remuneració variable o beneficis discrecionals de pensió, ja sigui com a resultat de l’assumpció d’una nova obligació de pagament o d’una obligació de pagament assumida en un moment en què l’entitat no s’atenia al requisit combinat de coixins de capital.”
Article 5
Es modifica l’article 75 del Decret pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial de les entitats bancàries i les empreses d’inversió, que queda redactat de la manera següent:
“Article 75. Tractament de les exposicions titulitzades
En seguiment del que estableix la lletra d de l’apartat 3 de l’article 64 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de calcular l’import de l’exposició ponderada per risc d’una posició que mantinguin en una titulització conforme al que es disposa en la secció quarta del capítol tercer del títol III.”
Article 6
Es modifica l’apartat 2 de l’article 80 del Decret pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial de les entitats bancàries i les empreses d’inversió, que queda redactat de la manera següent:
“2. Les exposicions enfront d’administracions centrals i de bancs centrals per a les quals es disposi d’una avaluació creditícia efectuada per una ECAI designada han de rebre la ponderació de risc que s’estableix al quadre 1 que es correspongui amb l’avaluació creditícia de l’ECAI de conformitat amb l’article 102 i l’article 101.”
Article 7
Es modifiquen els apartats 1 i 2 de l’article 86 del Decret pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial de les entitats bancàries i les empreses d’inversió, que queden redactats de la manera següent:
“1. A les exposicions enfront d’entitats amb un venciment residual de més de tres mesos per a les quals es disposa d’una avaluació creditícia efectuada per una ECAI designada, se’ls assigna una ponderació de risc d’acord amb el que estableix el quadre 3, que correspon a l’avaluació creditícia de l’ECAI de conformitat amb el que estableixen l’article 102 i l’article 101.
A les exposicions enfront d’una entitat amb venciment residual inferior o igual a tres mesos per a les quals es disposa d’una avaluació creditícia efectuada per una ECAI designada, se’ls assigna una ponderació de risc segons el quadre 4, que correspongui a l’avaluació creditícia de l’ECAI de conformitat amb el que estableixen l’article 102 i l’article 101.”
Article 8
Es modifica l’apartat 1 de l’article 88 del Decret pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial de les entitats bancàries i les empreses d’inversió, que queda redactat de la manera següent:
“1. Les exposicions en relació amb les quals es disposi d’una avaluació creditícia efectuada per una ECAI designada han de rebre una ponderació de risc d’acord amb el quadre 6, que correspongui a l’avaluació creditícia de l’ECAI de conformitat amb el que estableixen l’article 102 i l’article 101.”
Article 9
Es modifica l’apartat 4 de l’article 95 del Decret pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial de les entitats bancàries i les empreses d’inversió, que queda redactat de la manera següent:
“4. Els bons garantits per als quals està disponible una avaluació de crèdit per una ECAI designada han de rebre una ponderació de risc segons el quadre 6 bis, que correspon a l’avaluació creditícia de l’ECAI de conformitat amb el que estableixen l’article 102 i l’article 101.”
Article 10
Es modifica l’apartat 2 de l’article 98 del Decret pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial de les entitats bancàries i les empreses d’inversió, que queda redactat de la manera següent:
“2. Les exposicions en forma de participacions o accions en OIC en relació amb les quals es disposi d’una avaluació creditícia efectuada per una ECAI designada han de rebre la ponderació de risc que estableix el quadre 8, que correspongui a l’avaluació creditícia de l’ECAI de conformitat amb el que estableixen l’article 102 i l’article 101.”
Article 11
Es modifica l’apartat 6 de l’article 100 del Decret pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queda redactat de la manera següent:
“6. Quan una entitat proporcioni cobertura del risc de crèdit per a una sèrie d’exposicions amb la condició que l’n-èsim impagament entre aquestes exposicions activi el pagament i que aquest esdeveniment de crèdit extingeixi el contracte, per obtenir l’import de les exposicions ponderades per risc s’han de sumar les ponderacions de risc de les exposicions incloses en la cistella, excepte n-1 exposicions, fins a un màxim del 1.250%, i s’ha de multiplicar per l’import nominal de la cobertura proporcionada pel derivat de crèdit. Per determinar les n-1 exposicions excloses de l’agregació, s’ha de tenir en compte que ha d’incloure les que individualment produeixin una exposició ponderada per risc d’import inferior al del qualsevol de les exposicions incloses en l’agregació.”
Article 12
Es modifica la lletra h de l’apartat 1 de l’article 113 del Decret pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queda redactat de la manera següent:
“h) posicions de titulització que no siguin posicions de retitulització i que estiguin subjectes a una ponderació de risc del 100% o menys, conforme als articles 158 a 161.”
Article 13
Es modifica la secció quarta del capítol tercer del títol III del Decret pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial de les entitats bancàries i les empreses d’inversió, que queda redactat de la manera següent:
“Secció quarta. Titulització
Article 149. Definicions
A efectes d’aquesta secció, s’entén per:
Clàusula d’amortització anticipada: és una clàusula contractual en titulitzacions d’exposicions renovables o en titulitzacions renovables que requereix, en cas de produir determinats esdeveniments, que les posicions dels inversors es reemborsin abans del venciment inicialment fixat per als valors emesos.
Cupó segregat de millora creditícia: és un actiu de balanç que representa una valoració de fluxos d’efectiu relacionats amb el marge financer futur i constitueix un tram subordinat de la titulització.
Ens de foment: és tota empresa o ens establert per l’Administració central o per una administració regional o local del Principat d’Andorra o d’un estat membre de la UE que concedeixi préstecs promocionals o garanties promocionals el primer objectiu dels quals no sigui l’obtenció de beneficis ni la maximització de la seva quota de mercat, sinó el foment d’objectius de polítiques públiques d’aquesta Administració, sempre que aquesta última estigui obligada, a reserva de les normes sobre ajudes estatals, a protegir la base econòmica de l’empresa o ens i mantenir la seva viabilitat al llarg de tot el seu període de vida, o que almenys el 90% del seu capital o finançament inicial o dels préstecs promocionals que concedeixi estiguin directament o indirectament garantits per l’Administració central, regional o local del Principat d’Andorra o de l’estat membre.
Exposició renovable: és una exposició en la qual, dins d’uns límits convinguts, es permeten fluctuacions dels saldos pendents dels clients atenent les seves decisions de disposició i reemborsament.
Inversor institucional: un inversor que és:
Una entitat asseguradora;
Una entitat entitat reasseguradora;
Un fons de pensions d’ocupació o un gestor d’inversions o una entitat autoritzada nomenada per un fons de pensions d’ocupació;
Una societat gestora d’OIC;
Una societat d’inversió de capital variable que no hagi encomanat la gestió del seu patrimoni a una societat gestora;
Una entitat bancària;
Línia de liquiditat: és la posició de titulització que sorgeix d’un acord contractual destinat a proporcionar finançament per garantir la puntualitat dels fluxos d’efectiu als inversors.
Opció d’extinció: és una opció contractual en virtut de la qual l’entitat originadora pot recomprar o extingir les posicions de titulització abans que s’hagin reemborsat totes les exposicions subjacents, ja sigui recomprant les exposicions subjacents restants del conjunt en el cas de les titulitzacions tradicionals, ja sigui rescindint la cobertura del risc de crèdit en el cas de les titulitzacions sintètiques; en tots dos casos quan el saldo viu de les exposicions se situa per sota d’un nivell determinat.
Operació de pagarés de titulització (operació ABCP per la seva sigla en anglès): és una titulització dins d’un programa ABCP.
Posició de titulització en trams de risc intermedi: una posició en la titulització que està subordinada a la posició de titulització preferent, té una prelació més alta que el tram de primera pèrdua i està subjecta a una ponderació de risc inferior al 1.250% i superior al 25%, de conformitat amb el que es disposa en els articles 157 a 161.
Posició de titulització preferent: és una posició emparada o garantida per un dret de prelació de primer grau sobre el conjunt de les exposicions subjacents; a aquest efecte, s’obvien les quantitats degudes en virtut de contractes de derivats sobre tipus d’interès o divises, les comissions o altres pagaments similars, així com qualsevol diferència en el venciment respecte a un o diversos trams preferents amb els quals aquesta posició suporti l’assignació de pèrdues a prorrata.
Posició no qualificada: és una posició de titulització que manca d’una avaluació creditícia admissible d’acord amb els articles 166 a 168.
Posició qualificada: és una posició de titulització per a la qual es disposa d’una avaluació creditícia admissible d’acord amb els articles166 a 168.
Programa de pagarés de titulització (programa ABCP per la seva sigla en anglès): és un programa de titulitzacions en què els valors emesos adopten predominantment la forma de pagarés amb un venciment original d’un any o menys.
Sobregarantia: és qualsevol forma de millora creditícia en virtut de la qual les exposicions subjacents es comptabilitzen amb un valor superior al valor de les posicions de titulització.
Titulització simple, transparent i normalitzada (titulització STS per la seva sigla en anglès): una titulització que reuneix els requisits de l’article 18 del Reglament (UE) 2017/2402 del Parlament Europeu i del Consell, del 12 de desembre del 2017, pel qual s’estableix un marc general per a la titulització i es crea un marc específic per a una titulització simple, transparent i normalitzada, i pel qual es modifiquen les directives 2009/65/CE, 2009/138/CE i 2011/61/UE i els reglaments (CE) n.o 1060/2009 i (UE) n.o 648/2012 (DO L 347, del 28.12.2017, p. 35).
Titulització sintètica: és una titulització en la qual la transferència del risc es porta a terme mitjançant el recurs a derivats de crèdit o garanties i les exposicions titulitzades continuen sent exposicions de l’entitat originadora.
Titulització tradicional: és una titulització que implica la transferència econòmica de les exposicions titulitzades. L’operació s’efectua mitjançant una transferència de la propietat de les exposicions titulitzades per l’entitat originadora a una SSPE o mitjançant una subparticipació per una SSPE. Els valors emesos no representen obligacions de pagament de l’entitat originadora.
Tram de primera pèrdua: és el tram més subordinat d’una titulització, que és el primer tram de suportar les pèrdues en què s’incorri en relació amb les exposicions titulitzades i, per tant, ofereix protecció al tram de segona pèrdua i, si és el cas, als trams de prelació més alta.
Article 149 bis. Criteris aplicables a les titulitzacions STS admissibles per al tractament de capital diferenciat
Les posicions en un programa ABCP o en una operació ABCP que puguin considerar-se posicions en una titulització STS podran optar al tractament establert en els articles 159 i 161 quan es compleixin els requisits següents:
Que les exposicions subjacents, en el moment d’incloure’s en el programa ABCP, segons el lleial saber i entendre de l’originadora o el prestador original, reuneixin les condicions perquè se’ls assigni, conforme al mètode estàndard i tenint en compte qualsevol reducció del risc de crèdit aplicable, una ponderació de risc igual o inferior al 75% de manera individual si es tracta d’una exposició minorista o bé el 100% en els altres casos, i
Que el valor agregat de totes les exposicions enfront d’un únic deutor del programa ABCP no superi el 2% del valor agregat de totes les exposicions del programa ABCP en el moment en què les exposicions es van afegir al programa ABCP. Als efectes d’aquest càlcul, els préstecs o els arrendaments a un grup de clients vinculats entre si, segons el lleial saber i entendre de l’entitat patrocinadora, es consideraran exposicions enfront d’un únic deutor.
En el cas dels crèdits comercials, no és aplicable la lletra b del paràgraf primer quan tot el risc de crèdit dels deutors comercials s’inclogui en la cobertura de crèdit admissible conforme al que es disposa en la secció tercera, sempre que, en aquest cas, el proveïdor de la cobertura sigui una entitat o una entitat asseguradora o entitat reasseguradora. Als efectes d’aquest paràgraf, per determinar si la cobertura és completa i si es respecta el límit de concentració només s’ha d’utilitzar la part dels crèdits comercials que quedi després d’haver tingut en compte els efectes de qualsevol descompte en el preu de compra i la sobregarantia.
Quant als valors d’arrendament financer residuals titulitzats, no s’ha d’aplicar la lletra b del paràgraf primer quan aquests valors no estan exposats a un risc de refinançament o revenda pel compromís jurídicament vinculant d’un tercer admissible d’acord amb l’apartat 1 de l’article 116 o de recomprar o refinançar l’exposició per un determinat import.
No obstant el que està disposat en la lletra a del paràgraf primer, quan una entitat apliqui l’apartat 3 de l’article 153 la ponderació del risc que l’entitat assignaria a una línia de liquiditat que cobreixi completament els ABCP emesos en virtut del programa ha de ser igual o inferior al 100%.
Les posicions en una titulització que no correspongui a un programa ABCP o a una operació ABCP que es puguin considerar posicions en una titulització STS poden optar al tractament establert en els articles 159 i 161 quan es compleixin els requisits següents:
Que, en el moment d’incloure’s en la titulització, el valor d’exposició agregat de totes les exposicions davant d’un únic deutor del conjunt no superi el 2% del valor d’exposició dels valors agregats de les exposicions pendents del conjunt d’exposicions subjacents. A efectes d’aquest càlcul, els préstecs o els arrendaments a un grup de clients vinculats entre si es consideren exposicions davant d’un únic deutor.
Quant als valors d’arrendament financer residuals titulitzats, no és aplicable el paràgraf primer d’aquesta lletra quan aquests valors no estiguin exposats a un risc de refinançament o revenda pel compromís jurídicament vinculant d’un tercer admissible d’acord amb l’apartat 1 de l’article 116 de recomprar o refinançar l’exposició per un determinat import;
Que, en el moment d’incloure’s en la titulització, les exposicions subjacents reuneixin les condicions perquè se’ls assigni, conforme al mètode estàndard i tenint en compte qualsevol reducció del risc de crèdit aplicable, una ponderació de risc igual o inferior:
i. Al 40% sobre la base de la mitjana ponderada del valor d’exposició de les exposicions de la cartera si es tracta de préstecs garantits per hipoteques sobre immobles residencials,
ii. Al 50% sobre la base de l’exposició individual si es tracta d’un préstec garantit per hipoteques sobre immobles comercials,
iii. Al 75% sobre la base de l’exposició individual si es tracta d’una exposició minorista,
iv. Al 100% sobre la base de l’exposició individual en els altres casos;
Que, quan siguin aplicables els incisos i i ii de la lletra b, els préstecs garantits per drets no preferents sobre un actiu determinat només s’incloguin en la titulització si també s’hi incorporen tots els préstecs coberts per drets preferents sobre aquest actiu;
Que, quan sigui aplicable l’incís i de la lletra b d’aquest apartat, cap préstec del conjunt d’exposicions subjacents no tingui, en el moment d’incloure’s en la titulització, una ràtio préstec/valor superior al 100%, mesura conforme al que es disposa en l’incís i de la lletra d de l’apartat 1 de l’article 95, i en l’apartat 4 de l’article 122.
Article 150. Titulizació tradicional
L’entitat originadora d’una titulització tradicional pot excloure les exposicions titulitzades del càlcul de les exposicions ponderades per risc si es compleix alguna de les condicions següents:
Que es consideri transferida a tercers una part significativa del risc de crèdit associat a les exposicions titulitzades;
Que l’entitat originadora apliqui una ponderació de risc del 1.250% a totes les posicions de titulització que manté en aquesta titulització o dedueixi aquestes posicions del capital de nivell 1 ordinari, d’acord amb la lletra j de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.
Es considera que s’ha transferit una part significativa del risc de crèdit en els casos següents:
Quan les exposicions ponderades per risc de les posicions de titulització en trams de risc intermedi mantingudes per l’entitat originadora en la titulització no excedeixin el 50% de les exposicions ponderades per risc de totes les posicions de titulització en trams de risc intermedi que hi ha en aquesta titulització;
Quan l’entitat originadora no mantingui més del 20% del valor d’exposició del tram de primera pèrdua de la titulització, sempre que es compleixin les dos condicions següents:
i. Que l’entitat originadora pugui demostrar que el valor d’exposició del tram de primera pèrdua depassa en un marge substancial una estimació motivada de la pèrdua esperada per les exposicions subjacents,
ii. Que no hi hagi posicions de titulització en trams de risc intermedi.
Si la possible reducció dels imports de les exposicions ponderades per risc que l’originadora aconseguiria mitjançant la titulització d’acord amb les lletres a o b no estigui justificada per una transferència concorde del risc de crèdit a tercers, l’AFA pot resoldre, en vista de les circumstàncies específiques del cas, que no es consideri transferida a tercers una part significativa del risc de crèdit.
Com a alternativa al que disposa l’apartat 2, l’AFA pot autoritzar les entitats originadores a considerar transferida una part significativa del risc de crèdit en relació amb una titulització quan l’originadora pugui demostrar en cada cas que la reducció dels requisits de fons propis per ella reeixida mitjançant la titulització està justificada per una transferència concorde amb el risc de crèdit a tercers. L’autorització es pot concedir exclusivament si l’entitat compleix les dos condicions següents:
Que l’entitat compti amb polítiques i mètodes degudament sensibles al risc per avaluar la transferència de risc;
Que l’entitat hagi reconegut també la transferència del risc de crèdit a tercers en cada cas a efectes de la seva gestió interna de riscos i de la seva assignació interna de capital.
A més dels requisits establerts en els apartats 1 a 3 que resultin aplicables, s’han de complir totes les condicions següents:
Que la documentació de la titulització reflecteixi l’essència econòmica de l’operació;
Que les posicions de titulització no representin obligacions de pagament de l’originadora;
Que les exposicions subjacents quedin fora de l’abast de l’originadora i dels seus creditors de manera que:
i. La titularitat de les exposicions subjacents sigui adquirida per l’SSPE mitjançant venda veritable o assignació o transferència amb el mateix efecte legal de manera exigible enfront del venedor o a qualsevol altre tercer;
ii. La transferència de la titularitat a l’SSPE no estigui subjecta a disposicions rescissòries estrictes en cas d’insolvència del venedor.
Que l’entitat originadora no mantingui un control efectiu o indirecte sobre les exposicions transferides. Es considera que una entitat originadora ha mantingut el control efectiu sobre les exposicions transferides si té dret a recomprar del cessionari les exposicions prèviament transferides per tal de realitzar els seus beneficis o si es veu obligada a assumir de nou el risc transferit. El manteniment per l’entitat originadora dels drets o les obligacions d’administració de les exposicions no constitueix per si mateix un control indirecte de les exposicions;
Que la documentació de titulització no contingui condicions que:
i. Exigeixin que l’originadora alteri les exposicions subjacents a fi de millorar la qualitat mitjana del conjunt, o
ii. Augmentin el rendiment pagable als tenidors de posicions o millorin de qualsevol altra manera les posicions de la titulització en resposta a una deterioració de la qualitat creditícia de les exposicions subjacents;
Que, quan escaigui, en la documentació de l’operació consti que l’originadora o la patrocinadora només poden comprar o recomprar posicions de titulització o bé recomprar, reestructurar o substituir les exposicions subjacents al marge de les seves obligacions contractuals si l’execució d’aquestes transaccions respecta les condicions imperants en el mercat i les parts actuen en el seu propi interès amb total llibertat i independència (en condicions d’independència mútua);
Que, en els casos en què hi hagi una opció d’extinció, aquesta opció compleix així mateix les condicions següents:
i. Que pugui ser exercida discrecionalment per l’entitat originadora;
ii. Que només es pugui exercir quan queda per amortitzar el 10% o menys del valor original de les exposicions titulitzades;
iii. Que no es trobi estructurada de manera que eviti l’assignació de pèrdues a millores creditícies o altres posicions que tenen els inversors, ni d’una altra manera que proporcioni millores creditícies;
Que l’originadora hagi rebut d’un assessor jurídic qualificat un dictamen que confirmi que la titulització compleix les condicions establertes en la lletra c d’aquest apartat.
Article 151. Titulització sintètica
L’entitat originadora d’una titulització sintètica pot calcular les exposicions ponderades per risc i, respecte de les exposicions titulitzades d’acord amb els articles 155 bis i 155 tris, si es compleix alguna de les condicions següents:
Que es consideri transferida a tercers una part significativa del risc de crèdit, ja sigui mitjançant cobertura del risc de crèdit amb garanties reals o personals;
Que l’entitat originadora apliqui una ponderació de risc del 1.250% a totes les posicions de titulització que mantingui en aquesta titulització o dedueixi aquestes posicions del capital de nivell 1 ordinari, d’acord amb la lletra j de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.
Es considera que s’ha transferit una part significativa del risc de crèdit si es compleix alguna de les condicions següents:
Que les exposicions ponderades per risc de les posicions de titulització en trams de risc intermedi mantingudes per l’entitat originadora en la titulització no excedeixin el 50% de les exposicions ponderades per risc de totes les posicions de titulització en trams de risc intermedi que hi ha en aquesta titulització;
Si l’entitat originadora no manté més del 20% del valor d’exposició del tram de primera pèrdua de la titulització, sempre que es compleixin les dos condicions següents:
i. Que l’entitat originadora pugui demostrar que el valor d’exposició del tram de primera pèrdua depassa en un marge substancial una estimació motivada de la pèrdua esperada per les exposicions subjacents;
ii. Que no hi hagi posicions de titulització en trams de risc intermedi.
Si la possible reducció en les exposicions ponderades per risc que l’entitat originadora aconseguiria mitjançant la titulització no està justificada per una transferència acord del risc de crèdit a tercers, l’AFA pot resoldre, en vista de les circumstàncies específiques del cas, que no es considera transferida a tercers una part significativa del risc de crèdit.
Als efectes del que preveu l’apartat 2, l’AFA pot autoritzar les entitats originadores a considerar transferida una part significativa del risc de crèdit en relació amb una titulització quan l’originadora pugui demostrar en cada cas que la reducció dels requisits de fons propis per ella reeixida mitjançant la titulització està justificada per una transferència que concordi amb el risc de crèdit a tercers. L’autorització es pot concedir exclusivament si l’entitat compleix les dos condicions següents:
Si l’entitat compta amb polítiques i mètodes adequats de gestió interna de riscos per avaluar la transferència de risc;
Si l’entitat ha reconegut també la transferència del risc de crèdit a tercers en cada cas als efectes de la seva gestió interna de riscos i de la seva assignació interna de capital.
A més dels requisits establerts en els apartats 1 a 3, han de complir-se totes les condicions següents:
Que la documentació de l’operació reflecteixi el contingut econòmic de la titulització;
Que la cobertura del risc de crèdit mitjançant la qual es transfereixi correspongui al que es preveu en l’article 154;
Que la documentació de titulització no contingui condicions que:
i. Imposin llindars d’importància relativament significativa per sota dels quals es consideri que no es desencadena la cobertura del risc de crèdit si es produeix un succés relacionat amb l’impagament;
ii. Permetin la conclusió de la protecció pel deteriorament de la qualitat creditícia de les exposicions subjacents;
iii. Excepte en el cas de clàusules d’amortització anticipada, exigeixin la millora de les posicions en la titulització per l’entitat originadora, o;
iv. Augmentin el cost per a l’entitat de la cobertura del risc de crèdit o el rendiment que s’ha de pagar a tenidors de posicions en la titulització en resposta a un deteriorament en la qualitat creditícia del conjunt d’exposicions subjacents;
Que el dictamen d’un assessor jurídic qualificat confirmi l’eficàcia de la cobertura del risc de crèdit en tots els països pertinents;
Que la documentació de titulització faci constar, quan escaigui, que qualsevol compra o recompra de posicions de titulització per l’entitat originadora o patrocinadora, al marge de les seves obligacions contractuals, es pot efectuar exclusivament en condicions de mútua independència per a les parts;
Que, en els casos en què hi hagi una opció d’extinció, aquesta opció compleixi les condicions següents:
i. Que pugui ser exercida discrecionalment per l’entitat originadora;
ii. Que només es pugui exercir quan queda per amortitzar el 10% o menys del valor original de les exposicions titulitzades;
iii. Que no es trobi estructurada de manera que eviti l’assignació de pèrdues a millores creditícies o altres posicions que tenen els inversors en la titulització, ni d’una altra manera que proporcioni millores creditícies;
Que l’entitat originadora hagi rebut d’un assessor jurídic qualificat un dictamen que confirmi que la titulització compleix les condicions establertes en la lletra d d’aquest apartat.
Article 151 bis. Requisits operatius aplicables a les clàusules d’amortització anticipada
Quan la titulització inclogui exposicions renovables i clàusules d’amortització anticipada o clàusules similars, només es considera transferida per l’entitat originadora una part significativa del risc de crèdit si es compleixen els requisits establerts en els articles 150 i 151 i si, una vegada activada, la clàusula d’amortització anticipada no:
Subordina el dret preferent o de rang igual de l’entitat sobre les exposicions subjacents als drets dels altres inversors;
Redueix el rang del dret de l’entitat sobre les exposicions subjacents en relació amb els drets de les altres parts, o;
Augmenta d’alguna altra manera l’exposició de l’entitat a les pèrdues associades a les exposicions renovables subjacents.
Article 152. Càlcul dels imports de les exposicions ponderades per risc
Quan una entitat originadora hagi transferit una part significativa del risc de crèdit associat a exposicions titulitzades d’acord amb els articles 150 a 151 bis, aquesta entitat pot:
En cas de titulització tradicional, excloure del seu càlcul de les exposicions ponderades per risc les ex-posicions que hi ha titulitzat;
En cas de titulització sintètica, calcular les exposicions ponderades per risc, respecte de les exposicions titulitzades de conformitat amb els articles 155 bis i 155 tris.
Quan l’entitat originadora hagi decidit aplicar l’apartat 1, ha de calcular les exposicions ponderades per risc prescrites en aquesta secció per a les posicions que pot mantenir en la titulització.
Quan l’entitat originadora no hagi transferit una part significativa del risc de crèdit o hagi decidit no aplicar l’apartat 1, no té obligació de calcular els imports de les exposicions ponderades per risc corresponents a cap posició que pugui mantenir en la titulització en qüestió, però ha de continuar incloent les exposicions subjacents en el càlcul dels imports de les exposicions ponderades per risc, com si no s’haguessin titulitzat.
Quan hi hagi una exposició a diferents trams d’una titulització, l’exposició a cada tram es considera una posició de titulització independent. Es considera que els proveïdors de cobertura creditícia a posicions d’una titulització mantenen posicions en la titulització. En les posicions de titulització s’hi han d’incloure les exposicions a titulitzacions resultants de contractes de derivats sobre tipus d’interès o divises.
Llevat que una posició de titulització es dedueixi dels elements del capital de nivell 1 ordinari en virtut de la lletra j de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, l’exposició ponderada per risc s’ha d’incloure en el total d’exposicions ponderades per risc de l’entitat als efectes del que preveu l’apartat 1 de l’article 59.
L’exposició ponderada per risc d’una posició de titulització s’ha de calcular aplicant al valor d’exposició de la posició, calculat segons el que estableix l’article 153, la pertinent ponderació de risc total.
La ponderació de risc total ha de ser igual a la suma de la ponderació de risc establerta en aquesta secció i tota possible ponderació de risc addicional de conformitat amb l’article 272.
Article 153. Valor de l’exposició
El valor d’exposició d’una posició de titulització es calcula de la manera següent:
El valor d’exposició d’una posició de titulització en balanç és el seu valor comptable restant una vegada efectuats en la posició de titulització qualssevol ajustos específics pertinents per risc de crèdit de conformitat amb l’article 76;
El valor d’exposició d’una posició de titulització fora de balanç és el seu valor nominal menys qualsevol ajust específic pertinent per risc de crèdit en la posició de titulització aplicable de conformitat amb l’article 76, multiplicat pel factor de conversió pertinent establert d’acord amb el següent; el factor de conversió és del 100%, excepte en el cas de les línies per a bestretes de tresoreria. Per determinar el valor d’exposició de la part no disposada de les línies per a bestretes de tresoreria, es pot aplicar un factor de conversió del 0% a l’import nominal d’una línia de liquiditat que pugui cancel·lar-se de manera incondicional sempre que el reemborsament de les disposicions amb càrrec a la línia tingui prelació sobre qualsevol altre dret respecte als fluxos d’efectiu que sorgeixin de les exposicions titulitzades i l’entitat hagi demostrat a satisfacció de l’AFA que està aplicant un mètode adequadament conservador per avaluar la quantia de la part no disposada;
El valor d’exposició per risc de crèdit de contrapart d’una posició de titulització que sigui el resultat d’un instrument derivat enumerat en l’annex II es determina de conformitat amb la secció cinquena;
Una entitat originadora pot deduir del valor d’exposició d’una posició de titulització que tingui assignada una ponderació de risc de 1.250% de conformitat amb els articles 158 a 161 o que s’hagi deduït del capital ordinari de nivell 1 de conformitat amb la lletra j de l’apartat 1 de l’article 30, de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, l’import dels ajustos per risc de crèdit sobre les exposicions subjacents, de conformitat amb l’article 76, i qualsevol descompte no reemborsable sobre el preu de compra relacionat amb aquestes exposicions subjacents, en la mesura que aquests descomptes hagin causat la reducció dels seus fons propis.
El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació per especificar què és el que constitueix un mètode adequadament conservador per avaluar la quantia de la part no disposada a què es refereix la lletra b del paràgraf primer.
Quan una entitat tingui dos o més posicions encavalcades en una titulització, haurà d’incloure només una de les posicions en el seu càlcul dels imports de les exposicions ponderades per risc.
Quan les posicions s’encavalquin parcialment, l’entitat pot dividir la posició en dos parts i reconèixer aquest encavalcament en relació amb una sola part de conformitat amb el paràgraf primer. Per calcular el capital, l’entitat també pot tractar les posicions com si s’encavalquessin totalment estenent la posició que produeixi els imports més elevats d’exposició ponderada per risc.
Així mateix, l’entitat pot reconèixer un encavalcament entre els requisits de fons propis per risc específic per a posicions de la cartera de negociació i els requisits de fons propis per a posicions de titulització de la cartera d’inversió, sempre que l’entitat pugui calcular i comparar els requisits de fons propis per a les posicions pertinents.
Als efectes d’aquest apartat, es considera que dos posicions s’encavalquen quan es compensin mútuament de tal manera que l’entitat pugui impedir que es derivin pèrdues d’una posició complint les obligacions exigibles en l’altra posició.
Quan la lletra d de l’article 167 s’apliqui a posicions en ABCP, l’entitat pot utilitzar la ponderació de risc assignada a una línia de liquiditat per calcular l’import de l’exposició ponderada per risc corresponent als ABCP, sempre que la línia de liquiditat cobreixi el 100% dels ABCP emesos pel programa ABCP i tingui la mateixa preferència en l’ordre de prelació que la dels ABCP, de manera que formin posicions encavalcades. L’entitat ha de notificar a l’AFA si ha aplicat les disposicions d’aquest apartat. Per determinar la cobertura del 100% establerta en aquest apartat, l’entitat pot tenir en compte altres línies de liquiditat del programa ABCP, sempre que formin posicions encavalcades amb els ABCP.
Article 154. Reconeixement de la reducció del risc de crèdit en posicions de titulització
Les entitats poden reconèixer la cobertura del risc de crèdit mitjançant garanties reals o personals respecte a una posició de titulització si es compleixen els requisits de reducció del risc de crèdit establerts en aquesta secció i en la secció tercera.
La cobertura admissible del risc de crèdit mitjançant garanties reals es limitarà a les garanties reals de naturalesa financera que siguin admissibles per al càlcul dels imports de les exposicions ponderades per risc d’acord amb la secció segona, tal com s’estableix en la la secció tercera, i el reconeixement de la reducció del risc de crèdit està supeditat al compliment dels requisits pertinents establerts en la secció tercera.
La cobertura admissible del risc de crèdit mitjançant garanties personals i els proveïdors admissibles d’aquesta cobertura es limita als que siguin admissibles d’acord amb la secció tercera, i el reconeixement de la reducció del risc de crèdit està supeditat al compliment dels requisits pertinents establerts en la secció tercera.
Malgrat el que es disposa en l’apartat 2, els proveïdors admissibles de cobertura del risc de crèdit mitjançant garanties personals que s’enumeren en les lletres a a h de l’apartat 1 de l’article 116, han de tenir assignada una avaluació creditícia d’una ECAI reconeguda que correspongui com a mínim al nivell 2 de qualitat creditícia en el moment en què s’hagi reconegut per primera vegada la cobertura del risc de crèdit i al nivell 3 com a mínim en endavant. El requisit establert en aquest apartat no s’aplica a les entitats de contrapartida central qualificades.
Malgrat el que es disposa en l’apartat 2, els SSPE poden ser proveïdors de cobertura admissibles quan es compleixin totes les condicions següents:
Quan posseeixin actius que puguin ser considerats garanties reals de naturalesa financera admissibles de conformitat amb la secció tercera;
Quan sobre els actius als quals es refereix la lletra a no existeixin drets o drets contingents amb una prelació igual o superior a la dels drets o drets contingents de l’entitat que es beneficiï de la cobertura del risc de crèdit mitjançant garanties personals, i;
Quan es compleixin tots els requisits establerts en la secció tercera per al reconeixement de les garanties reals de naturalesa financera.
Als efectes de l’apartat 4, l’import de la cobertura ajustat pels possibles desfasaments de divisa i de venciment (GA) de conformitat amb la secció tercera es limita al valor de mercat d’aquests actius ajustat per la volatilitat i la ponderació de risc de les exposicions enfront del proveïdor de cobertura tal com s’especifica en el mètode estàndard (g) es determina com la mitjana ponderada de les ponderacions de risc que s’aplicarien a aquests actius com a garanties reals de naturalesa financera conforme al mètode estàndard.
Quan una posició de titulització es beneficiï d’una cobertura íntegra del risc de crèdit o d’una cobertura parcial del risc de crèdit calculada a prorrata, s’han d’aplicar els requisits següents:
L’entitat que ofereix la cobertura del risc de crèdit ha de calcular els imports de les exposicions ponderades per risc corresponents a la part de la posició de titulització que es beneficia d’aquesta cobertura de conformitat amb els articles 158 a 161, com si mantingués aquesta part de la posició directament;
L’entitat que compra la cobertura del risc de crèdit ha de calcular els imports de les exposicions ponderades per risc conforme al que es disposa en la secció tercera pel que fa a la part coberta.
En tots els casos no previstos en l’apartat 6, s’han d’aplicar les prescripcions següents:
L’entitat que ofereix la cobertura del risc de crèdit ha de tractar la part de la posició que es beneficia d’aquesta cobertura com una posició de titulització i ha de calcular els imports de les exposicions ponderades per risc com si mantingués aquesta posició directament, de conformitat amb els articles 158 a 161 i a reserva del que es disposa en els apartats 8, 9 i 10;
L’entitat que compra la cobertura del risc de crèdit ha de calcular els imports de les exposicions ponderades per risc de la part coberta de la posició a què es refereix la lletra a de conformitat amb la secció tercera. L’entitat ha de tractar la part de la posició de titulització que no es beneficia d’aquesta cobertura com una posició de titulització independent i ha de calcular els imports de les exposicions ponderades per risc de conformitat amb els articles 158 a 161 i a reserva del que està disposat en els apartats 8, 9 i 10.
Les entitats que utilitzin el mètode estàndard per a les titulitzacions (SEC-SA) conforme als articles 158 a 161 han de determinar el punt d’unió (A) i el punt de separació (D) de manera independent per a cadascuna de les posicions derivades de conformitat amb l’apartat 7, com si s’haguessin emès com a posicions de titulització independents en el moment en què s’origina l’operació. El valor de KSA s’ha de calcular tenint en compte el conjunt original d’exposicions subjacents a la titulització.
Les entitats que utilitzin el mètode basat en qualificacions externes per a les titulitzacions (SEC-ERBA) conforme als articles 158 a 161 per a la posició de titulització original han de calcular els imports de les exposicions ponderades per risc corresponents a les posicions derivades de conformitat amb l’apartat 7 com segueix:
Quan la posició derivada tingui una prelació més elevada, se li ha d’assignar la ponderació de risc de la posició de titulització original;
Quan la posició derivada tingui una prelació més baixa, se li pot assignar una qualificació inferida de conformitat amb l’apartat 7 de l’article 160. En aquest cas, l’element de gruix dels trams (T) s’ha de computar únicament sobre la base de la posició derivada. En cas que no es pugui inferir la qualificació, l’entitat ha d’aplicar la ponderació de risc més elevada de les següents:
i. L’obtinguda d’aplicar el mètode SEC-SA de conformitat amb l’apartat 8 i els articles 158 a 161, o;
ii. La ponderació de risc de la posició de titulització original conforme al mètode SEC-ERBA.
La posició derivada que tingui una prelació més baixa ha de ser tractada com una posició de titulització no preferent fins i tot si la posició de titulització original abans de la protecció és preferent.
Article 155. Suport implícit
Les entitats patrocinadores, o les entitats originadores que, respecte a una titulització, hagin aplicat els apartats 1 i 2 de l’article 152, en calcular els imports de les exposicions ponderades per risc, o que hagin venut instruments de les seves carteres de negociació, de tal manera que ja no se’ls exigeixi disposar de fons propis enfront dels riscos d’aquests instruments, no poden donar suport a la titulització, ni directament ni indirectament, més enllà de les seves obligacions contractuals, a fi de reduir les pèrdues potencials o reals per als inversors.
No es considera suport als efectes de l’apartat 1 cap operació que s’hagi tingut degudament en compte en l’avaluació de la transferència significativa del risc de crèdit i que hagi estat executada per totes dos parts en el seu propi interès amb total llibertat i independència (en condicions d’independència mútua). A aquest efecte, l’entitat ha de procedir a un examen íntegre del risc de crèdit de l’operació i, com a mínim, ha de tenir en compte tots els paràmetres següents:
El preu de recompra;
La situació de capital i liquiditat de l’entitat abans i després de la recompra;
L’evolució de les exposicions subjacents;
L’evolució de les posicions de titulització;
La incidència del suport en les pèrdues en les quals previsiblement incorrerà l’originadora respecte als inversors.
Les entitats originadora i patrocinadora han de notificar a l’AFA qualsevol operació formalitzada relacionada amb la titulització de conformitat amb l’apartat 2.
L’AFA pot emetre un comunicat tècnic per determinar quines condicions constitueixen “condicions d’independència mútua” als efectes d’aquest article i en quines circumstàncies no està estructurada una operació per donar suport.
Quan una entitat originadora o una entitat patrocinadora no compleixi el que es disposa en l’apartat 1 respecte a una titulització, aquesta entitat ha d’incloure totes les exposicions subjacents d’aquesta titulització en calcular els imports de les exposicions ponderades per risc com si no s’haguessin titulitzat, així com comunicar:
Que ha donat suport a la titulització infringint l’apartat 1, i;
L’impacte del suport prestat quant a requisits de fons.
Article 155 bis. Càlcul per les entitats originadores dels imports de les exposicions ponderades per risc en una titulització sintètica
Per calcular les exposicions ponderades per risc dels imports de les exposicions subjacents, l’entitat originadora d’una titulització sintètica ha d’utilitzar els mètodes de càlcul establerts en els articles 152 a 161, quan escaigui, i no els establerts en la secció segona.
Els requisits establerts en l’apartat 1 s’apliquen a tot el conjunt d’exposicions que empara la titulització. A reserva del que es disposa en l’article 155 tris, l’entitat originadora ha de calcular els imports de les exposicions ponderades per risc respecte a tots els trams de la titulització de conformitat amb els articles 151 a 161, incloses les posicions respecte a les quals l’entitat pugui reconèixer una reducció del risc de crèdit d’acord amb l’article 154. La ponderació per risc aplicable a les posicions que es beneficiïn de la reducció del risc de crèdit pot modificar-se de conformitat amb la secció tercera.
Article 155 tris. Tractament dels desfasaments de venciment en les titulitzacions sintètiques
Per calcular els imports de les exposicions ponderades per risc de conformitat amb l’article 155 bis, qualsevol desfasament de venciment entre la cobertura del risc de crèdit per la qual es transfereixi el risc i les exposicions subjacents s’ha de calcular de la manera següent:
Es considera que el venciment de les exposicions subjacents és el corresponent a la que tingui el venciment més llarg, amb un màxim de cinc anys. El venciment de la cobertura del risc de crèdit es determina de conformitat amb la secció tercera;
L’entitat originadora no ha de tenir en compte els desfasaments de venciment per calcular els imports de les exposicions ponderades per risc de les posicions de titulització subjectes a una ponderació de risc del 1.250% d’acord amb els articles 152 a 165. Per a les altres posicions, el tractament del desfasament de venciment establert en la secció tercera s’ha d’aplicar de conformitat amb la fórmula següent:
Fórmula article 155 tris lletra b.pdf
En què:
RW* = els imports de les exposicions ponderades per risc a efectes de la lletra a de l’apartat 1 de l’article 59
RWAss = els imports de les exposicions ponderades per risc de les exposicions si no s’haguessin titulitzat, calculades a prorrata
RWSP = els imports de les exposicions ponderades per risc, calculades d’acord amb l’article 155 bis, si no hi hagués desfasament de venciment
T = el venciment de les exposicions subjacents expressat en anys
t = el venciment de la cobertura del risc de crèdit expressat en anys
t* = 0,25
Article 156. Reducció dels imports de les exposicions ponderades per risc
Quan s’assigni a una posició de titulització una ponderació de risc del 1.250% en el marc de l’aplicació dels articles 152 a 165, les entitats poden, de conformitat amb la lletra j de l’apartat 1 de l’article 30, de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, i com a alternativa a la inclusió de la posició en el seu càlcul dels imports de les exposicions ponderades per risc, deduir del capital de nivell 1 ordinari el valor d’exposició de la posició. A aquest efecte, el càlcul del valor d’exposició pot reflectir la cobertura admissible del risc de crèdit de conformitat amb l’article 154.
Quan una entitat faci ús de la possibilitat prevista en l’apartat 1, pot restar l’import deduït de conformitat amb la lletra j de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, de l’import especificat en l’article 163 en concepte de requisit de capital màxim que s’hauria calculat per a les exposicions subjacents com si no s’haguessin titulitzat.
Article 157. Ordre de preferència dels mètodes
Les entitats han d’utilitzar un dels mètodes establerts en els articles 158 a 161 per calcular els imports de les exposicions ponderades per risc, d’acord amb l’ordre de preferència següent:
El mètode SEC-SA, de conformitat amb els articles 158 i 159; i
Quan no es pugui utilitzar el mètode SEC-SA, l’entitat ha d’utilitzar el mètode SEC-ERBA, de conformitat amb els articles 160 i 161, per a les posicions qualificades o les posicions en les quals es pugui emprar una qualificació inferida.
Per a les posicions qualificades o les posicions amb les quals es pugui emprar una qualificació inferida, l’entitat ha d’utilitzar el mètode SEC-ERBA en lloc del mètode SEC-SA en cadascun dels casos següents:
Quan l’aplicació del mètode SEC-SA resulti en una ponderació de risc superior al 25% per a posicions que puguin considerar-se posicions en una titulització STS;
Quan l’aplicació del mètode SEC-SA resulti en una ponderació de risc superior al 25% o quan l’aplicació del mètode SEC-ERBA resulti en una ponderació de risc superior al 75% per a posicions que no puguin considerar-se posicions en una titulització STS;
Per a operacions de titulització emparades per conjunts de préstecs per a la compra o el lloguer d’automòbils i les operacions d’arrendament financer de béns d’equip.
En els casos no coberts per l’apartat 2, i malgrat el que es disposa en la lletra a de l’apartat 1, l’entitat pot decidir aplicar el mètode SEC-ERBA en lloc del SEC-SA a totes les seves posicions de titulització qualificades o posicions en les quals es pugui emprar una qualificació inferida.
Als efectes del paràgraf primer, l’entitat ha de notificar la seva decisió a l’AFA, a tot tardar el 30 de novembre del 2021.
Tota decisió posterior de tornar a canviar el mètode aplicat a la totalitat de les seves posicions de titulització qualificades ha de ser notificada per l’entitat a l’AFA abans del 15 de novembre immediatament següent a aquesta decisió.
Mancant objeccions per part de la l’AFA a tot tardar el 15 de desembre immediatament següent a la data a què es refereix el paràgraf segon o el paràgraf tercer, segons sigui el cas, la decisió notificada per l’entitat té efecte a partir de l’1 de gener de l’any següent i és vàlida fins que faci efecte una decisió notificada amb posterioritat. L’entitat no ha d’utilitzar mètodes diferents en el curs del mateix any.
Com a excepció a l’apartat 1, l’AFA pot prohibir a les entitats, ateses les circumstàncies de cada cas, l’aplicació del mètode SEC-SA quan l’import de l’exposició ponderada per risc obtingut en aplicar el mètode SEC-SA no guardi proporció amb els riscos que es plantegen per a l’entitat o l’estabilitat financera, inclòs, entre altres, el risc de crèdit inherent a les exposicions subjacents de la titulització. En el cas de les exposicions que no es considerin posicions en una titulització STS, s’han de tenir especialment en compte les titulitzacions que presentin característiques molt complexes i de gran risc.
En el cas de les posicions de retitulització, les entitats han d’aplicar el mètode SEC-SA de conformitat amb l’article 158, amb les modificacions establertes en l’article 164.
En tots els altres casos, s’ha d’assignar a les posicions de titulització una ponderació de risc del 1.250%.
Article 157 bis. Determinació del KSA
Quan una entitat apliqui el mètode SEC-SA conforme al que es preveu en els articles 158 a 161, ha de calcular el valor KSA multiplicant per 8% els imports de les exposicions ponderades per risc, calculades d’acord amb la secció segona del capítol tercer del títol III pel que fa a les exposicions subjacents com si no s’haguessin titulitzat, i dividint-les pel valor de les exposicions subjacents. El KSA s’ha d’expressar en forma decimal entre zero i un.
Als efectes d’aquest apartat, les entitats han de calcular el valor d’exposició de les exposicions subjacents sense compensar ajustos per risc de crèdit i ajustos de valor addicionals, de caràcter específic, d’acord amb els articles 19 i 76, ni altres reduccions de fons propis.
Als efectes de l’apartat 1, si una estructura de titulització implica l’ús d’un SSPE, totes les exposicions del SSPE relacionades amb la titulització s’han de tractar com a exposicions subjacents. Sense perjudici de l’anterior, l’entitat pot excloure del conjunt d’exposicions subjacents les exposicions d’aquest vehicle per calcular el valor de KSA si les exposicions del vehicle no són rellevants ni afecten la posició de titulització de l’entitat.
En el cas de les titulitzacions sintètiques amb garanties reals, s’ha d’incloure en el càlcul de KSA qualsevol producte significatiu derivat de l’emissió de bons amb vinculació creditícia o altres obligacions garantides amb béns reals del vehicle que serveixin com a garantia per al reemborsament de les posicions de titulització, sempre que el risc de crèdit de la garantia estigui subjecte a l’assignació de pèrdues per trams.
Article 157 tris. Determinació del punt d’unió (A) i del punt de separació (D)
Als efectes dels articles 158 a 161, les entitats han d’establir el punt d’unió (A) en el llindar a partir del qual es començarien a assignar a la posició de titulització pertinent les pèrdues del conjunt d’exposicions subjacents.
El punt d’unió (A) s’ha d’expressar com a valor decimal entre zero i un, i ha de ser igual al més elevat dels dos valors següents: zero o el coeficient entre el saldo pendent del conjunt d’exposicions subjacents de la titulització, menys el saldo pendent de tots els trams amb una prelació igual o superior al tram que conté la posició de titulització pertinent, inclosa la mateixa exposició al saldo pendent de totes les exposicions subjacents de la titulització.
Als efectes dels articles 158 a 161, les entitats han d’establir el punt de separació (D) en el llindar a partir del qual les pèrdues del conjunt d’exposicions subjacents es traduirien en una pèrdua completa del principal en el tram que conté la posició de titulització pertinent.
El punt de separació (D), que s’ha d’expressar com a valor decimal entre zero i un, ha de ser igual al més elevat dels dos valors següents: zero o el coeficient entre el saldo pendent del conjunt d’exposicions subjacents de la titulització, menys el saldo pendent de tots els trams amb una prelació més elevada que el tram que conté la posició de titulització pertinent, i el saldo pendent de totes les exposicions subjacents de la titulització.
Als efectes dels apartats 1 i 2, les entitats han de tractar la sobregarantia i els comptes de reserva de garanties reals com a trams, i els actius que componen aquests comptes de reserva com a exposicions subjacents.
Als efectes dels apartats 1 i 2, les entitats han de descartar els comptes de reserva no desemborsats i els actius que no ofereixin una millora creditícia com, per exemple, els que només ofereixen aportacions de liquiditat o permutes sobre tipus d’interès o sobre divises, i els comptes de garanties en efectiu relacionats amb aquestes posicions de la titulització. En el cas dels actius i els comptes de reserva desemborsats que ofereixin una millora creditícia, l’entitat només ha de tractar com a posicions de titulització les parts d’aquests comptes o actius que absorbeixin pèrdues.
Quan dos o més posicions de la mateixa operació tinguin venciments diferents però suportin l’assignació de pèrdues a prorrata, el càlcul dels punts de millora creditícia (A) i els punts de separació (D) ha de basar-se en el saldo pendent agregat d’aquestes posicions, i els punts de millora creditícia (A) i els punts de separació (D) resultants han de ser idèntics.
Article 157 quater. Determinació del venciment dels trams (MT)
Als efectes dels articles 158 a 161, i sense perjudici del que es disposa en l’apartat 2, les entitats poden mesurar el venciment d’un tram (MT) d’una d’aquestes maneres:
Venciment mitjà ponderat dels pagaments contractuals deguts pel tram d’acord amb la fórmula següent:
Fórmula article 157 quater apartat 1 lletra a.pdf
En què CFt indica tots els pagaments contractuals (principal, interessos i comissions) que ha de pagar el prestatari durant el període t, o
Últim venciment legal del tram d’acord amb la fórmula següent:
Fórmula article 157 quater apartat 1 lletra b.pdf
En què ML és l’últim venciment legal del tram.
Als efectes de l’apartat 1, la determinació del venciment d’un tram (MT) estarà subjecta, en tots els casos, a un mínim d’un any i un màxim de cinc anys.
En cas que una entitat pugui quedar exposada a possibles pèrdues derivades de les exposicions subjacents en virtut de contracte, l’entitat ha de determinar el venciment de la posició de titulització tenint en compte el venciment del contracte més el venciment més llarg d’aquestes exposicions subjacents. En el cas de les exposicions renovables, s’ha d’aplicar el venciment més llarg possible restant en virtut del contracte que s’hi podria afegir durant el període renovable.
L’AFA pot supervisar les diverses pràctiques en aquest àmbit, en particular pel que respecta a l’aplicació de la lletra a de l’apartat 1 d’aquest article, i pot emetre directrius o adoptar directrius d’organismes europeus a tot tardar el 31 de desembre del 2021.
Article 158
Càlcul dels imports de les exposicions ponderades per risc segons el mètode estàndard (SEC-SA)
D’acord amb el mètode SEC-SA, l’import de l’exposició ponderada per risc d’una posició de titulització s’ha de calcular multiplicant el valor d’exposició de la posició, calculat de conformitat amb l’article 153, per la ponderació de risc aplicable, que es determina com segueix, i que estarà subjecta en tots els casos a un mínim del 15%:
Fórmula article 158 apartat 1.pdf
En què:
D: és el punt de separació que es determina conforme a l’article 157 tris,
A: és el punt d’unió que es determina conforme a l’article 157 tris,
KA: és un paràmetre calculat d’acord amb l’apartat 2,
Fórmules article 158 apartat 1.pdf
Als efectes de l’apartat 1, el valor KA s’ha de calcular com segueix:
Fórmula article 158 apartat 2.pdf
En què:
KSA és l’exigència de capital per al conjunt subjacent, tal com es defineix en l’article 157 bis,
W és el quocient entre:
La suma de l’import nominal de les exposicions subjacents en situació d’impagament i;
La suma de l’import nominal de totes les exposicions subjacents.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.