LegalizeDecret 303/2022, del 20-7-2022, pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 7/2021, del 29 d’abril, de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió
Els procediments de resolució del tercer país tenen un efecte perjudicial sobre l’estabilitat financera en el Principat d’Andorra.
Els creditors i, en especial, els dipositants que estiguin situats o puguin rebre pagaments al Principat d’Andorra no reben el mateix tracte que els creditors i dipositants del tercer país amb drets legals similars, si se sotmeten als procediments de resolució del tercer país esmentat.
El reconeixement o l’execució dels procediments de resolució del tercer país tenen un impacte pressupostari públic per al Principat d’Andorra.
Els efectes d’aquest reconeixement o execució són contraris a la legislació nacional.
Capítol sisè. El FAREB i actuacions de l’AREB en tercers països
Secció primera. FAREB
Article 34. FAREB
L’AREB pot acordar que es prorrogui el termini inicial previst en l’apartat 2 de l’article 75 de la Llei 7/2021, que finalitza el 31 de desembre del 2024, per un termini màxim de quatre anys si s’han efectuat de manera successiva desemborsaments per part del Fons Andorrà de Resolució d’Entitats Bancàries (FAREB) superiors al 0,5% dels dipòsits garantits de totes les entitats.
Si, transcorregut el termini inicial al qual fa referència l’apartat 1, els recursos financers del FAREB disminueixen per sota del nivell fixat com a objectiu d’acord amb l’apartat 2 de l’article 75 de la Llei 7/2021, les contribucions ordinàries s’han de reprendre fins a assolir aquest nivell.
Una vegada que s’hagi assolit per primera vegada el nivell fixat com a objectiu, si els recursos financers disponibles es redueixen per sota dels dos terços d’aquest nivell, la contribució de les entitats s’ha de fixar a un nivell que permeti assolir novament el nivell fixat com a objectiu en un termini no superior a sis anys.
Article 35. Determinació de les contribucions ordinàries ex ante per l’AREB
L’AREB determina anualment, i en tot cas abans del 31 de desembre de cada any, la contribució total que el conjunt d’entitats obligades han de fer al FAREB i les contribucions ordinàries que ha d’abonar cadascuna de les entitats durant aquell any, tenint en compte la informació de què disposi i la que pugui requerir a les entitats a aquest efecte.
Els recursos financers disponibles que es tenen en compte per assolir el nivell fixat com a objectiu en l’apartat 2 de l’article 75 de la Llei 7/2021 poden incloure compromisos de pagament irrevocables íntegrament recolzats per garanties d’actius de baix risc i lliures de càrregues per drets de tercers, de lliure disposició i assignats per a l’ús exclusiu de l’AREB per als fins especificats en l’apartat 2 de l’article 57 de la Llei 7/2021. La part de compromisos de pagament irrevocables no pot superar el 30% de l’import total recaptat en l’apartat 2 de l’article 75 de la Llei 7/2021.
L’AREB ha d’adoptar les mesures que siguin necessàries perquè les entitats efectuïn les contribucions ordinàries exigides.
Secció segona. Actuacions de l’AREB en tercers països
Article 36. Efectivitat de les accions de resolució en tercers països
Quan la mesura de resolució porti a adoptar mesures en relació amb actius situats en tercers països o amb accions, altres instruments de capital, drets o passius regulats per la legislació d’un tercer país, l’AREB pot exigir que:
L’administrador, el dipositari o una altra persona que exerceixi el control de l’entitat objecte de resolució i l’adquirent prenguin les mesures necessàries per fer possible que la transmissió, l’amortització, la conversió o l’acció tingui efecte.
L’administrador, el dipositari o una altra persona que exerceixi el control de l’entitat objecte de resolució salvaguardin les accions, altres instruments de capital, els actius o els drets de l’adquirent, o alliberin aquest últim de les seves obligacions, fins que tingui efecte la transmissió, l’amortització, la conversió o l’acció.
Les despeses raonables en què hagi incorregut de forma deguda l’adquirent en efectuar alguna de les accions requerides per les lletres a o b d’aquest apartat se sufraguin de qualssevol de les maneres indicades en l’apartat 4 de l’article 25 de la Llei 7/2021.
Quan l’AREB consideri que, no obstant el que estableix la lletra r de l’apartat 1 de l’article 68 de la Llei 7/2021, és molt improbable que les mesures o instruments de resolució tinguin efecte en relació amb determinats actius situats en un tercer país o amb determinades accions, altres instruments de capital, drets o passius regulats per la legislació d’aquest últim, l’AREB no ha d’ordenar l’adopció d’aquestes mesures. Si l’AREB ja hagués ordenat la transmissió, l’amortització, la conversió o una mesura de resolució, l’ordre es considera nul·la en relació amb els actius, les accions, els instruments de capital, els drets o els passius corresponents.
Disposicións finals
Disposició final primera. Desenvolupament del Reglament relatiu a l’adopció de normes tècniques de la Unió Europea aplicables en matèria de recuperació i resolució d’entitats bancàries i empreses d’inversió
Es faculta el Ministeri de Finances per redactar, adaptar o actualitzar, segons escaigui, els reglaments necessaris per a l’adopció de normes tècniques de regulació i d’execució de la Unió Europea aplicables en matèria de recuperació i resolució d’entitats bancàries i empreses d’inversió.
Disposició final segona. Entrada en vigor
Aquest Reglament entra en vigor l’endemà de publicar-se al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Aquest Reglament s’ha d’aplicar a partir de l’endemà de publicar-se al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, a excepció del capítol segon, que serà aplicable a partir dels dotze mesos de l’entrada en vigor d’aquest Reglament.
Cosa que es fa pública per a coneixement general.
Andorra la Vella, 20 de juliol del 2022
Xavier Espot Zamora / Cap de Govern
Annex I / Indicadors del pla de recuperació
1. Categories d’indicadors dels plans de recuperació
| Categories d’indicadors dels plans de recuperació / (Les quatre primeres categories són obligatòries, mentre que les dos últimes poden excloure’s si una entitat justifica que no són rellevants en el seu cas) |
|---|
| Categories obligatòries |
| Indicadors de capital |
| Els indicadors de capital han d’identificar qualsevol deteriorament important, ja sigui real o probable en el futur, de la quantitat i la qualitat del capital en condicions normals de funcionament, inclòs un augment del nivell de palanquejament. / En seleccionar els indicadors de capital, les entitats han de considerar formes d’abordar els problemes derivats del fet que la capacitat d’aquests indicadors per permetre una reacció a temps pot ser inferior a la d’altres tipus d’indicadors, i que determinades mesures per restablir la situació de capital d’una entitat poden estar subjectes a períodes d’execució més amplis o a una sensibilitat més elevada a les condicions del mercat, així com d’altres tipus. En particular, això pot assolir-se formulant projeccions de futur, que han tenir en compte els venciments contractuals significatius relatius als instruments de capital. / Els indicadors de capital han d’integrar-se així mateix en el procés d’autoavaluació del capital intern (PAC) de les entitats, de conformitat amb l’article 15 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió (en endavant, ”Llei 35/2018”), i el seu marc actual de gestió de riscos. / Les entitats han de calibrar els llindars dels indicadors basats en els requisits de capital regulatori en nivells adequats a l’objecte de garantir una distància suficient respecte de l’incompliment dels requisits de capital que els siguin aplicables d’acord amb la Llei 35/2018 (inclosos els requisits de fons propis mínims assenyalats en l’article 46 de la Llei 35/2018 i els requisits de fons propis addicionals requerits de conformitat amb la lletra a de l’apartat 1 de l’article 97), però sense tenir en compte cap dels requisits de coixins de capital que s’estableixen en la secció segona del capítol tercer del títol III de la Llei 35/2018. / D’acord amb l’objectiu del procés de recuperació i la flexibilitat atorgada a les entitats per actuar de forma independent quan s’incompleixin indicadors, els indicadors de capital regulatori s’han de fixar a un nivell superior al permès per la intervenció de l’AFA. / En general, els indicadors de capital s’han de calibrar per sobre dels requeriments combinats de coixins de capital. Quan una entitat calibri els seus indicadors de capital dins dels coixins, ha de demostrar clarament al seu pla de recuperació que les seves opcions de recuperació poden aplicar-se en una situació en què els coixins s’hagin utilitzat totalment o parcialment. |
| Indicadors de liquiditat |
| Els indicadors de liquiditat han de proporcionar informació a l’entitat sobre el deteriorament potencial o real de la seva capacitat per fer front a les seves necessitats de liquiditat i finançament actuals i previstes. / Els indicadors de liquiditat de les entitats han de fer referència a les seves necessitats de finançament a curt i llarg termini, així com reflectir la dependència de les entitats respecte dels mercats majoristes i els dipòsits minoristes, distingint entre les principals monedes quan escaigui. / Els indicadors de liquiditat s’han d’integrar en les estratègies, les polítiques, els processos i els sistemes desenvolupats per cada entitat de conformitat amb l’article 25 de la Llei 35/2018, i en el seu marc actual de gestió de riscos. / Els indicadors de liquiditat han de cobrir igualment altres possibles necessitats de liquiditat i finançament, com les exposicions per finançament entre empreses del mateix grup i les derivades de les estructures fora de balanç. / Quan facin referència als requisits mínims regulatoris aplicables a l’entitat (inclosos els requisits de liquiditat addicionals de conformitat amb l’article 98 de la Llei 35/2018, quan escaigui), l’entitat ha de calibrar els indicadors en nivells adequats amb la finalitat que puguin proporcionar-li informació sobre els riscos potencials i/o reals d’un incompliment d’aquests requisits mínims. / Per tant, els llindars dels indicadors basats en el requeriment de liquiditat obligatòria (indicador LCR) s’han de calibrar per sobre del requeriment mínim del 100%. / Per calibrar els llindars de la posició de liquiditat, les entitats han de considerar les mètriques de liquiditat utilitzades per al monitoratge intern, que han de reflectir les seves pròpies suposicions sobre la liquiditat que podria derivar-se de forma realista de fonts no tingudes en compte en els requeriments reguladors. Per això, les entitats podrien considerar els imports de la capacitat de cobertura de liquiditat, altres fonts de liquiditat (per exemple, dipòsits en altres entitats bancàries) i qualsevol altre ajustament pertinent. A l’hora d’establir indicadors prospectius, les entitats han d’avaluar quin venciment han de considerar, segons el perfil de risc de cada entitat, i a continuació han de tenir en compte les entrades i sortides estimades. |
| Indicadors de rendibilitat |
| Els indicadors de rendibilitat han de recollir qualsevol aspecte relacionat amb els resultats de l’entitat que puguin originar un ràpid deteriorament de la seva situació financera en reduir les reserves per guanys (o pèrdues) acumulades, amb impacte en els fons propis de l’entitat. / Aquesta categoria ha d’incloure els indicadors dels plans de recuperació relatius a les pèrdues relacionades amb el risc operacional que puguin tenir un impacte significatiu sobre el compte de pèrdues i guanys, incloent-hi, sense limitar-s’hi, qüestions de conducta, frau extern o intern i altres fets. |
| Indicadors de qualitat dels actius |
| Els indicadors de qualitat dels actius han de mesurar i monitorar l’evolució de la qualitat dels actius de l’entitat. Més concretament, han d’indicar en quin moment el deteriorament de la qualitat dels actius pot assolir el punt en el qual l’entitat ha de considerar l’adopció d’una mesura descrita en el pla de recuperació. / Els indicadors de qualitat dels actius poden incloure la ràtio de morositat en funció tant dels saldos com dels fluxos a l’objecte de recollir el seu nivell i dinàmica. / Els indicadors de qualitat dels actius han de cobrir aspectes com les exposicions fora de balanç i l’impacte dels préstecs dubtosos sobre la qualitat dels actius. |
| Categories subjectes a presumpció refutable |
| Indicadors de mercat |
| Els indicadors de mercat tenen per finalitat recollir les expectatives dels participants en els mercats en cas d’un ràpid deteriorament de la situació financera de l’entitat que podria comprometre l’accés al finançament i als mercats de capitals. D’acord amb aquest objectiu, el marc dels indicadors qualitatius i quantitatius ha de contenir els tipus d’indicadors següents: / a) Indicadors basats en les accions que recullin les variacions en el preu de les accions de les empreses cotitzades o ràtios que mesurin la relació entre el valor comptable i el valor de mercat de les accions. / b) Indicadors basats en els instruments de deute que recullin les expectatives de proveïdors de finançament majorista com les permutes de risc de crèdit (CDS) o els diferencials de deute. / c) Indicadors relatius a carteres que recullin les expectatives respecte a determinades classes d’actius rellevants per a cada entitat (per exemple, béns immobles). / d) Rebaixes de la qualificació creditícia (a llarg o curt termini), ja que reflecteixen les expectatives de les agències de qualificació que poden originar canvis ràpids en les expectatives dels participants en els mercats en relació amb la situació financera de l’entitat. |
| Indicadors macroeconòmics |
| Els indicadors macroeconòmics tenen per finalitat recollir senyals de deteriorament de la situació econòmica en la qual opera l’entitat o senyals de concentracions de riscos o de fonts de finançament. / Aquests indicadors s’han de basar en paràmetres que influeixin en els resultats de l’entitat en àrees geogràfiques o en sectors d’activitat específics que són rellevants per a l’entitat. / Els indicadors macroeconòmics inclouen els tipus d’indicadors següents: / a) Indicadors macroeconòmics geogràfics, relatius a diferents jurisdiccions a les quals està exposada l’entitat, tenint també en compte els riscos derivats de possibles barreres legals. / b) Indicadors macroeconòmics sectorials, relatius a importants sectors d’activitat econòmica als quals està exposada l’entitat (per exemple, el sector turístic, el comerç minorista o el sector immobiliari). |
2. Llista mínima d’indicadors dels plans de recuperació:
Capital:
Ràtio de capital de nivell 1 ordinari (CET1).
Ràtio de capital total.
Ràtio de palanquejament.
Liquiditat:
Coeficient de cobertura de liquiditat.
Coeficient de finançament estable net.
Actius lliures de càrregues disponibles admissibles per bancs centrals.
Posició de liquiditat.
Rendibilitat dels actius:
Rendibilitat dels actius o rendibilitat dels recursos propis.
Pèrdues operatives significatives.
Qualitat dels actius:
Taxa de creixement dels préstecs dubtosos bruts.
Ràtio de cobertura (provisions / exposició dubtosa total).
De mercat:
Qualificació creditícia amb revisió negativa o rebaixa de qualificació.
Macroeconòmics:
Variacions del PIB.
CDS de deute sobirà.
3. Llista orientativa d’altres indicadors dels plans de recuperació:
Capital:
Resultats acumulats sense distribuir i reserves / patrimoni net total.
Informació desfavorable sobre la situació financera de contraparts significatives.
Liquiditat:
Concentració de les fonts de liquiditat i de finançament.
Cost de finançament total (majorista i minorista).
Venciment mitjà del finançament majorista.
Desfasament de venciments contractuals.
Cost del finançament majorista.
Rendibilitat dels actius:
Ràtio d’eficiència (despeses d’explotació / ingressos d’explotació).
Marge d’interessos financers.
Qualitat dels actius:
Préstecs dubtosos nets / patrimoni net.
Préstecs dubtosos bruts / préstecs totals.
Taxa de variació del deteriorament dels actius financers.
Préstecs dubtosos per concentració geogràfica o sectorial significativa.
Exposicions reestructurades i refinançades / exposicions totals.
De mercat:
Risc de reputació de l’entitat o dany significatiu a la reputació.
Macroeconòmics
Qualificació creditícia amb revisió negativa o rebaixa de la qualificació del deute sobirà.
Taxa d’atur.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.