LegalizeDecret 350/2022, del 31-8-2022, d’aprovació del Reglament sobre el règim de qualitat controlada d’Andorra i sobre els termes descriptius “Producte d’Andorra”, “Producte elaborat a Andorra” i “Recepta Tradicional d’Andorra”, aplicables als productes agraris i alimentaris
La sol·licitud d’ús per a un producte determinat s’ha de presentar al Servei de Tràmits, mitjançant el formulari corresponent previst a aquest efecte.
La sol·licitud presentada per persones físiques o jurídiques ha de contenir la informació següent:
Les dades generals d’identificació.
Les dades de l’empresa o negoci amb els quals es durà a terme la producció i comercialització del producte per al qual se sol·licita l’ús del terme descriptiu.
El producte per al qual se sol·licita l’ús del terme descriptiu i la informació sobre l’ús que se’n vol fer.
La descripció detallada de les matèries primeres i dels ingredients que componen el producte especificant l’origen de cadascuna d’aquestes matèries i dels ingredients que en formen part.
La memòria tècnica que descrigui les etapes del procés de producció, a més de, com a mínim, la informació assenyalada a l’annex X.
El compromís de respectar les disposicions d’aquest Reglament.
Article 40. Autorització d’ús
El ministeri encarregat de l’agricultura i la ramaderia resol la sol·licitud amb l’informe preceptiu de l’autoritat de control com s’estableix a l’article 32.
L’operador es compromet a fer ús de les representacions gràfiques de conformitat amb l’annex XI i les normes establertes al Llibre d’estil.
L’operador ha d’informar el ministeri encarregat de l’agricultura i la ramaderia de qualsevol modificació respecte de la sol·licitud inicial. El ministeri avalua, a partir de l’informe preceptiu de l’autoritat de control, si el producte determinat continua reunint els requisits necessaris per gaudir de l’ús del terme descriptiu Producte elaborat a Andorra.
Capítol tercer. Recepta Tradicional d’Andorra
Article 41. Definició
El segell oficial Recepta Tradicional d’Andorra és una marca propietat del Govern d’Andorra l´ús de la qual s’autoritza per als productes alimentaris elaborats d’acord amb la tradició i la cultura culinàries andorranes.
Article 42. Sol·licitud d’ús
La sol·licitud d’ús del segell Recepta Tradicional d’Andorra per a un producte determinat s’ha de presentar al Servei de Tràmits, mitjançant el formulari corresponent previst a aquest efecte, acompanyada d’una memòria tècnica que descrigui el procés d’elaboració del producte i que demostri que es tracta d’una recepta reconeguda popularment com a recepta tradicional andorrana. L’annex X assenyala la informació mínima que cal aportar.
Els operadors han de disposar de les autoritzacions sanitàries i administratives que els corresponguin.
Article 43. Autorització d’ús
El ministeri encarregat de l’agricultura i la ramaderia resol la sol·licitud amb l’informe preceptiu de l’autoritat de control com s’estableix a l’article 32.
L’operador es compromet a fer ús de les representacions gràfiques de conformitat amb l’annex XI i les normes establertes al Llibre d’estil.
L’operador ha d’informar el ministeri encarregat de l’agricultura i la ramaderia de qualsevol modificació respecte de la sol·licitud inicial. El ministeri avalua, a partir de l’informe preceptiu de l’autoritat de control, si el producte determinat continua reunint els requisits necessaris per gaudir de l’autorització.
Capítol quart. Sistema de control oficial
Article 44. Control oficial
L’autorització d’ús dels termes descriptius Producte d’Andorra i Producte elaborat a Andorra i del segell Recepta Tradicional d’Andorra requereix el control previ a càrrec dels tècnics del ministeri encarregat de l’Agricultura i la Ramaderia, per valorar la capacitat de l’operador per produir el producte determinat per al qual demana l’autorització d’ús.
Aquests controls poden consistir en una inspecció sobre el lloc i/o en l’anàlisi documental corresponent.
A més del control per a l’autorització d’ús, els tècnics del ministeri encarregat de l’Agricultura i la Ramaderia poden efectuar controls per verificar l’ús correcte en l’etiquetatge de la representació gràfica corresponent, de conformitat amb el model establert a l’annex XI i les normes establertes al Llibre d’estil.
A més, i com a mínim un cop a l’any, es verifica el manteniment de les característiques del producte autoritzat. D’igual manera, l’operador ha d’informar el ministeri encarregat de l’agricultura i la ramaderia de qualsevol modificació respecte de la sol·licitud inicial. El ministeri avalua, a partir de l’informe preceptiu de l’autoritat de control, si el producte determinat continua gaudint de l’autorització corresponent.
Com a resultat dels controls, el ministeri pot resoldre la revocació de l’autorització atorgada.
Títol V. Règims sancionador i de protecció de dades personals
Article 45. Règim sancionador
Les infraccions relatives a l’incompliment de les disposicions d’aquest Reglament se sancionen de conformitat amb la Llei 18/2018, del 26 de juliol, de la producció ecològica i dels règims de qualitat dels productes agraris i alimentaris.
Article 46. Protecció de dades personals
Les dades de caràcter personal que es deriven de l’aplicació d’aquest Reglament han de ser tractades de conformitat amb la legislació vigent en la matèria.
Disposició transitòria
Els operadors que comercialitzen productes sota règims de producció diferenciada establerts per regulacions anteriors a l’entrada en vigor d’aquest Reglament disposen d’un termini de sis mesos per adequar-s’hi.
Disposició derogatòria
A partir de l’entrada en vigor d’aquest Reglament es deroguen els reglaments següents:
Reglament relatiu a la utilització del segell oficial de control i garantia “Carn de qualitat controlada d’Andorra” del 2 de juny de 1999.
Reglament relatiu a la utilització del segell oficial de control i garantia “Carn de qualitat controlada d’Andorra” per a la producció de corders i cabrits aprovat pel Decret del 10 de juliol del 2002.
Reglament relatiu a la utilització del segell oficial de control i garantia “Carn de qualitat controlada” per a la producció de carn de cavall aprovat pel Decret d’11 de febrer del 2015 i modificat per la correcció d’errata del 18 de febrer del 2015.
Reglament relatiu a la utilització del segell oficial de control i garantia “Vi de qualitat controlada d’Andorra” aprovat pel Decret del 23 de novembre del 2016.
Reglament d’ús dels segells oficials “Andorra producte agrícola” i “Andorra recepta tradicional” aprovat pel Decret del 17 d’octubre del 2012.
Reglament relatiu al Programa d’ajuts indirectes en benefici de les produccions agroalimentàries locals o de les produccions alimentàries artesanes aprovat pel Decret de l’11 de febrer del 2015.
En general, queden derogades totes les disposicions anteriors de rang igual o inferior a aquest Reglament en tot el que s’oposin al que s’estableix en aquest Reglament, el contradiguin o hi resultin incompatibles.
Cosa que es fa pública per a coneixement general.
Andorra la Vella, 31 d’agost del 2022
Xavier Espot Zamora / Cap de Govern
Annex I. Components autoritzats en els aliments per a animals complementaris
Part 1. Llista positiva de matèries primeres autoritzades per fabricar aliments per a animals complementaris autoritzats per alimentar animals la carn dels quals es comercialitza sota el règim de qualitat controlada d’Andorra
Cereals i derivats:
Blat de moro
Ordi
Civada
Blat
Sorgo
Triticale
Segó de blat de moro
Segon full
Segones
Quartes
Bagàs de blat de moro
Derivats de destil·leria de blat de moro
Derivats de destil·leria de blat
Derivats de destil·leria d’ordi
Bagàs de cervesa
Lleguminoses i derivats:
Pèsols
Tramussos
Faves
Alfals
Garrofes
Oleaginoses i derivats:
Llavors de gira-sol
Farina de gira-sol integral
Tortó de gira-sol
Fava de soja
Pellofa de soja
Faves de soja extrudides
Tortó de soja
Tortó de colza
Altres productes:
Polpa de remolatxa
Polpa de cítrics
Aminoàcids de síntesi o fermentació; només per alimentar equins
Olis vegetals:
Olis vegetals crus o refinats, a excepció de l’oli de palma
Minerals:
Carbonat càlcic
Fosfats càlcics d’origen mineral
Bicarbonat sòdic
Clorur sòdic
Òxid de magnesi
Derivats calcaris d’algues marines
Part 2. Tipus d’aliments per a animals complementaris autoritzats per a l’alimentació de bovins, i proporcions de matèries primeres autoritzades per a cada tipus d’aliment, expressades en percentatges
Tipus d’aliments per a animals complementaris:
- Aliment per a animals de deslletament: aliment complementari per a animals en període de lactància fins a 120 kg de pes en viu.
- Aliment per a animals d’adaptació de vedells: aliment complementari per a la iniciació a aliments complementaris dels animals arribats de les pastures. S’utilitza un mínim de 21 dies des del dia d’arribada.
- Aliment per a animals d’engreix de vedells: aliment complementari per a l’engreix de vedells i vedelles des de 120 kg de pes en viu fins al sacrifici.
- Aliment per a animals d’engreix de vaques i bous: aliment complementari per a l’engreix de vaques i bous.
Tipus de matèries primeres i proporcions autoritzades, expressades en percentatges:
| Matèries primeres | Deslletament | Adaptació | Engreix de vedells i anolls | Engreix de vaques i bous | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| mín. | màx. | mín. | màx. | mín. | màx. | mín. | màx. | |
| Cereals i derivats | 25 | 85 | 20 | 85 | 35 | 85 | 35 | 85 |
| Lleguminoses i derivats | - | 8 | - | 8 | - | 12 | - | 12 |
| Oleaginoses i derivats | 5 | 20 | 5 | 20 | 5 | 25 | 5 | 25 |
| Altres productes | 10 | 10 | 12 | 12 | ||||
| Olis vegetals | 2 | 2 | 3 | 3,5 | ||||
| Minerals | 6 | 6 | 6,5 | 7 | ||||
| Premescla de vitamines i minerals1 | 0,2 | 0,2 | 0,2 | 0,2 |
Tots els aliments per a animals complementaris han d’incloure un corrector vitamínic-mineral amb les aportacions següents per quilogram d’aliment:
Aliment per a animals de deslletament:
| Vitamina A | 12.000 UI |
|---|---|
| Vitamina D3 | 3.000 UI |
| Vitamina E (α-tocoferol) | 50 mg |
| Vitamina K | 1 mg |
| Vitamina B1 | 2 mg |
| Vitamina B2 | 3 mg |
| Vitamina B12 | 0,03 mg |
| Àcid nicotínic | 10 mg |
| Àcid pantotènic | 5 mg |
| Colina | 100 mg |
| Manganès | 80 mg |
| Iode | 3 mg |
| Cobalt | 1,5 mg |
| Zinc | 80 mg |
| Coure | 3 mg |
| Ferro | 100 mg |
| Seleni | 0,3 mg |
Aliment per a animals d’adaptació, engreix de vedells i anolls i engreix de bous i vaques:
| Vitamina A | 10.000 UI |
|---|---|
| Vitamina D3 | 2.000 UI |
| Vitamina E (α-tocoferol) | 10 mg |
| Vitamina B1 | 1 mg |
| Vitamina B2 | 2 mg |
| Vitamina B12 | 0,01 mg |
| Àcid nicotínic | 5 mg |
| Manganès | 50 mg |
| Iode | 1,5 mg |
| Cobalt | 1,5 mg |
| Zinc | 60 mg |
| Coure | 15 mg |
| Ferro | 100 mg |
| Seleni | 0,03 mg |
L’autoritat competent pot autoritzar l’ús de quantitats més elevades de vitamina E i de seleni per millorar la qualitat de la carn. Així mateix, es pot autoritzar la inclusió de llevats vius a l’aliment per millorar la digestibilitat de la ració per als vedells.
Part 3. Tipus d’aliments per a animals complementaris autoritzats per a l’alimentació d’equins, i proporcions de matèries primeres autoritzades per a cada tipus d’aliment, expressades en percentatges
Tipus d’aliments per a animals complementaris:
Aliment per a animals de cria i engreix, per a equins de fins a 18 mesos de vida: l’aliment complementari a la ració de volum de farratge, pastura o palla.
Tipus de matèries primeres i proporcions autoritzades, expressades en percentatges:
| Cria/engreix d’equins fins als 18 mesos de vida | ||
|---|---|---|
| mín. | màx. | |
| Cereals i derivats | 25 | 90 |
| Lleguminoses i derivats2 | - | 12 |
| Oleaginoses i derivats | 5 | 20 |
| Altres productes3,2 | 15 | |
| Olis vegetals | 3 | |
| Minerals | 6 | |
| Premescla de vitamines i minerals | 0,2 | 0,2 |
Tots els aliments per a animals complementaris han d’incloure un corrector vitamínic-mineral amb les aportacions següents per quilogram d’aliment:
| Vitamina A | 5.000 UI |
|---|---|
| Vitamina D3 | 1.000 UI |
| Vitamina E (α-tocoferol) | 5 mg |
| Vitamina B1 | 0,5 mg |
| Vitamina B2 | 1 mg |
| Vitamina B12 | 5 mg |
| Àcid nicotínic | 2,5 mg |
| Àcid pantotènic | 2,5 mg |
| Manganès | 25 mg |
| Iode | 0,75 mg |
| Cobalt | 0,075 mg |
| Zinc | 30 mg |
| Ferro | 10 mg |
| Seleni | 0,01 mg |
| Coure | 7,5 mg |
Part 4. Tipus d’aliments per a animals complementaris autoritzats per a l’alimentació d’ovins i caprins, i proporcions de matèries primeres autoritzades per a cada tipus, expressades en percentatges
Tipus d’aliments per a animals complementaris:
Aliment per a animals de lactació per a ovelles i cabres: és l’aliment complementari a la ració de volum de farratge o pastura.
Aliment per a animals d’engreix, per a ovins de fins a 90 dies de vida i de caprins de fins a 60 dies: aliment complementari únic per engreixar corders i cabrits.
Tipus de matèries primeres i proporcions autoritzades, expressades en percentatges:
| Lactació oví / cabrum | Engreix d’ovins de fins a 90 dies de vida i de caprins de fins a 60 dies | |||
|---|---|---|---|---|
| mín. | màx. | mín. | màx. | |
| Cereals i derivats | 38 | 80 | 50 | 90 |
| Lleguminoses i derivats | 15 | |||
| Oleaginoses i derivats | 5 | 25 | ||
| Altres productes4 | 15 | 10 | ||
| Olis vegetals | 2,5 | 2,5 | ||
| Minerals | 8 | 6 | ||
| Premescla de vitamines i minerals | 0,2 | 0,2 |
Tots els aliments per a animals complementaris han d’incloure un corrector vitamínic-mineral amb les aportacions següents per quilogram d’aliment:
| Vitamina A | 10.000 UI |
|---|---|
| Vitamina D3 | 2.000 UI |
| Vitamina E (α-tocoferol) | 20 mg |
| Vitamina K3 | 0,5 mg |
| Vitamina B1 | 0,5 mg |
| Vitamina B2 | 1 mg |
| Vitamina B12 | 5 mg |
| Àcid nicotínic | 3 mg |
| Àcid pantotènic | 3 mg |
| Manganès | 70 mg |
| Iode | 2 mg |
| Cobalt | 0,5 mg |
| Zinc | 50 mg |
| Ferro | 30 mg |
| Seleni | 0,2 mg |
| Magnesi | 15 mg |
Annex II. Paràmetres de classificació de les canals de bovins
Per a la classificació de les canals segons categories, conformació i grau d’engreixament, s’aplica el model descrit a continuació:
Categories
Z: Canals d’animals de 8 a 12 mesos
A: Canals de mascles sense castrar des de 12 mesos fins a menys de 24 mesos
B: Canals d’altres mascles sense castrar de 24 mesos o més
C: Canals de mascles castrats de 12 mesos o més
D: Canals de femelles que hagin parit
E: Canals d’altres femelles de 12 mesos o més
Sistema de classificació de canals segons la conformació:
Desenvolupament dels perfils de la canal i, particularment, de les parts essencials (cuixa, llom i espatlla):
| Classe de conformació | Descripció | |
|---|---|---|
| S / Superior | Tots els perfils extremadament convexos, desenvolupament muscular excepcional amb “músculs dobles” (tipus “culon”). | |
| E / Excel·lent | Tots els perfils de convexos a superconvexos; desenvolupament muscular excepcional. | |
| U / Molt bona | Perfils convexos en conjunt, fort desenvolupament muscular. | |
| R / Bona | Perfils rectilinis en conjunt, bon desenvolupament muscular. | |
| O / Suficient | Perfils de rectilinis a còncaus, desenvolupament muscular mitjà. | |
| P / Insuficient | Tots els perfils de còncaus a molt còncaus, escàs desenvolupament muscular. | |
| Classe de conformació | Disposicions complementàries | |
| S / Superior | Cuixa: extremadament arrodonida, dobles músculs i “fenedures”, enfonsaments visiblement separats. / Llom: molt ample i molt gros fins a l’altura de l’espatlla. / Espatlla: extremament arrodonida. | La cara interna de la cuixa s’estén de manera excepcional sobre la símfisis (Symphisis pelvis). / Rumsteak molt arrodonit. |
| E / Excel·lent | Cuixa: molt arrodonida. / Llom: ample i molt gruixut fins a l’altura de l’espatlla. / Espatlla: molt arrodonida. | La cara interna de la cuixa s’estén àmpliament sobre la símfisis. (Symphisis pelvis). / Rumsteak molt arrodonit. |
| U / Molt bona | Cuixa: arrodonida. / Llom: ample i gruixut fins a l’altura de l’espatlla. / Espatlla: arrodonida. | La cara interna de la cuixa s’estén sobre la símfisis. (Symphisis pelvis). / Rumsteak arrodonit. |
| R / Bona | Cuixa: ben desenvolupada. / Llom: encara gruixut però menys ample a l’alçada de l’espatlla. / Espatlla: bastant ben desenvolupada. | La cara interna de la cuixa i el rumsteak lleugerament arrodonits. |
| O / Menys bona | Cuixa: de mitjanament desenvolupada a insuficientment desenvolupada. / Llom: gruix de mitjà a insuficient. / Espatlla: de mitjanament desenvolupada a gairebé plana. | Rumsteak rectilini. |
| P / Mediocre | Cuixa: poc desenvolupada. / Llom: estret, s’aprecien els ossos. / Espatlla: plana, s’aprecien els ossos. |
Estat d’engreixament
Importància del greix a l’exterior de la canal i en la cara interna de la cavitat toràcica:
| Classes de l’estat d’engreixament | Disposicions complementàries |
|---|---|
| 1 / Molt feble | Cobertura de greix d’inexistent a molt feble. / Sense greix a l’interior de la cavitat toràcica. |
| 2 / Feble | Lleugera cobertura de greix, músculs quasi sempre aparents. / A l’interior de la cavitat toràcica, els músculs intercostals són perfectament visibles. |
| 3 / Mitjà | Músculs, a excepció de la cuixa i l’espatlla, coberts de greix gairebé per tot arreu; febles dipòsits de greix, a l’interior de la cavitat toràcica. / A l’interior de la cavitat toràcica, els músculs intercostals encara són visibles. |
| 4 / Fort | Músculs coberts de greix, però encara parcialment visibles al nivell de la cuixa i l’espatlla, alguns dipòsits pronunciats de greix a l’interior de la cavitat toràcica. / Les venes de greix de la cuixa són saillantes. A l’interior de la cavitat toràcica, els músculs intercostals poden estar infiltrats de greix. |
| 5 / Molt fort | Tota la canal coberta de greix, dipòsits importants a l’interior de la cavitat toràcica. / La cuixa està gairebé totalment coberta d’una capa de greix, de manera que les venes de greix de la cuixa s’aprecien dèbilment. A l’interior de la cavitat toràcica, els músculs intercostals estan infiltrats de greix. |
Annex III. Classificació dels bovins segons el grau de netedat
Classe A. Net: absència de brutícia sobre l’animal o amb traces de brutícia seca o humida.
Annex III Classe A.pdf
Classe B. Poc brut: la zona de brutícia s’estén sobre la meitat inferior de la cuixa i en el baix ventre i l’estèrnum.
Annex III Classe B.pdf
Classe C. Brut: la zona de brutícia s’estén de l’alt de la cuixa (trocànter) fins a la part davantera de l’estèrnum.
Annex III Classe C.pdf
Classe D. Molt brut: la zona de brutícia s’estén des de l’anca fins a la punta de l’espatlla. La brutícia remunta sobre el costat fins a la part alta del flanc i forma una crosta espessa.
Annex III Classe D.pdf
Annex IV. Paràmetres de qualitat de la producció vinícola
Part 1. Requisits fisicoquímics
Els requisits mínims de qualitat queden establerts de la forma següent:
| Paràmetres | Valors |
|---|---|
| Volum d’alcohol en analítica | > 11,5% de volum d’alcohol en vi negre / > 11% de volum d’alcohol en vi blanc / < 15% de volum d’alcohol total / > 88 g/l d’alcohol |
| Acidesa total | > 4 g/l de contingut total en àcid tartàric |
| Contingut en sulfits | < 55 mg/l d’òxid sulfurós lliure / < 225 mg/l d’òxid sulfurós total |
| Contingut en sucres del most | > 188 g/l de sucre / > 20,0° Bx / 11,2 Baumé |
| Densitat específica | > 1,083 |
| Contingut en sucres del vi acabat | < 5 g/l |
| Tipus i procedència del raïm | Tot el raïm ha de ser originari d’Andorra |
| Enriquiment del vi | No està permès |
El vi escumós ha de presentar com a mínim les característiques següents:
En destapar l’envàs, s’ha de desprendre diòxid de carboni procedent exclusivament de la fermentació.
Conservat a una temperatura de 20 ºC en envasos tancats, ha d’arribar a una sobrepressió, deguda al diòxid de carboni dissolt, igual o superior a 3,5 bars.
El grau volumètric total del vi base destinat a elaborar-lo ha de ser com a mínim del 8,5% en volum.
Part 2. Descriptors organolèptics
Les apreciacions següents són merament descriptives, no són condicionants per a la comercialització d’un vi sota el règim de qualitat controlada d’Andorra.
Per a vins blancs:
Han de ser límpids, sense partícules visibles, de color groc pàl·lid, net, brillant i amb una llàgrima molt pronunciada.
Han de tenir gran intensitat aromàtica, amb predomini d’aromes de flors (rosa silvestre i flors blanques), herbes aromàtiques (sàlvia, poliol, fonoll, farigola) i fruita madura (pera, poma, albercoc i altres fruites tropicals).
Els vins que han estat en bota han de presentar aromes de vainilla, coco, nou moscada, canyella, fruita seca o fum.
En boca, ha de ser un vi intens, ampli, amb bona estructura i una acidesa important. S’han de repetir les flors, les herbes i les fruites madures que s’han olorat prèviament. Poden aparèixer notes de caramels de mel i de melmelada. Han de presentar una persistència llarga i agradable.
Per a vins negres:
Han de ser vins límpids, sense partícules visibles, i poden tenir tonalitats que van des del vermell pàl·lid al vermell més fosc amb reflexos granats i violacis.
Han de presentar aromes de fruits vermells i negres madurs (com ara gerds, mores i prunes). També cal trobar-hi notes de roure, fum i espècies (com el pebre negre, el clau d’olor, la vainilla i el cafè). També s’hi poden apreciar tocs de fulles verdes.
En boca ha de ser un vi sec i fresc de cos mitjà, amb una acidesa elevada. Ha de tenir una textura sedosa, delicada i persistent. S’han de tornar a apreciar les mateixes aromes del nas a fruits vermells i negres, i a roure, a fumats i a espècies.
Annex V. Fitxes de control de la producció vitivinícola
Model 1. Fitxa de control i seguiment de la vinya
Annex V. Model 1. Fitxa de control i seguiment de la vinya.pdf
Model 2. Fitxa de control i seguiment del vi
Annex V. Model 2. Fitxa de control i seguiment del vi.pdf
Annex VI. Paràmetres de qualitat de la mel
Part 1. Característiques fisicoquímiques
| Humitat | 14-18% |
|---|---|
| Hidroximetilfurfural (HMF) | <10 mg/kg |
| Conductivitat elèctrica | <0,8 mS/cm |
| Sacarosa | <5 g/100 g |
| Fructosa + glucosa | >60 g/100 g |
L’HMF és un derivat de la degradació dels sucres, principalment de la fructosa. Els valors baixos són, doncs, indicadors de frescor i de la producció artesanal, ja que l’HMF es produeix per l’escalfament dels glúcids.
Els valors d’humitat baixos són indicadors de maduresa que s’obtenen perquè la bresca es manté operculada quan no es treballa de forma intensiva. La humitat té una influència important sobre l’estabilitat fisicoquímica del producte. La mel massa humida pot fermentar o bé cristal·litzar de forma defectuosa.
Els valors alts d’activitat diastàsica són indicadors de frescor. No menys de 8 unitats Schade. Les mels amb baix contingut enzimàtic han de presentar un valor mínim de 4 unitats, a condició que el valor d’HMF sigui inferior a 10 mg/kg.
La conductivitat elèctrica és un indicador de la presència de sals minerals que determina l’origen de la mel. Els valors elevats de conductivitat solen ser deguts a la presència de melada.
Part 2. Característiques organolèptiques
L’aroma, el sabor i el color són variables depenent de l’origen i la flora predominant. El color varia des de l’ambre clar fins a fosc, depenent de la floració predominant i del període de collita.
Annex VII. Fertilització dels cultius de trumfa
| Planta de trumfa | Nitrogen (N) | Fòsfor (P) | Potassi (K) |
|---|---|---|---|
| 1 | 1 | 2 |
El nitrogen és el factor determinant del rendiment. L’excés de N afavoreix el desenvolupament del fullatge en detriment dels tubercles; la maduració s’alenteix, la tinença de matèria seca disminueix i la quantitat de nitrats als tubercles augmenta, així com la sensibilitat als cops i als riscos d’ennegriment intern.
El nitrogen ha d’estar disponible en el moment de l’engrossiment del tubercle. El nombre d’unitats fertilitzants ha de ser determinat a partir del mètode de balanços.
La fertilització nitrogenada se situa al voltant de 130 kg/ha a 160kg/ha. En sòl arenós s’aconsella el fraccionament de la fertilització mineral nitrogenada: 50% en plantació, 25% després del calçament (acció de cobrir les arrels i la base de la tija amb terra) i 25% al cap de 15 dies després del calçament.
La trumfa és una planta exigent en fòsfor i potassi.
L’àcid fosfòric és un factor de precocitat, afavoreix el desenvolupament radicular i la tuberització.
El potassi millora la qualitat del tubercle i redueix la sensibilitat als danys i a l’ennegriment intern.
La fertilització fòsforo-potàssica pot ser aportada en una sola vegada a la tardor o bé a la primavera amb el nitrogen en forma d’adob compostat. De totes maneres, en aquesta època de l’any, l’àcid fosfòric ha de ser aplicat preferentment en la forma de superfosfat, i la potassa, en forma de sulfat.
| Element | Fertilització en kg/ha per a un objectiu de rendiment | |
|---|---|---|
| 30 kg/ha | 40 kg/ha | |
| P205 | 24 a 51 | 32 a 68 |
| K20 | 123 a 255 | 164 a 340 |
Annex VIII. Fitxa de control de la producció de trumfa
Annex VIII. Fitxa de control de la producció de trumfa.pdf
Annex IX. Representacions gràfiques dels segells dels productes de qualitat controlada d’Andorra
Carn de Qualitat Controlada d’Andorra
Annex IX. 1. Carn de qualitat controlada.pdf
Vi de Qualitat Controlada d’Andorra
Annex IX. 2. Vi de qualitat controlada.pdf
Annex IX. 2b Etiquetes vi.pdf
Mel de Qualitat Controlada d’Andorra
Annex IX. 3. Mel de qualitat controlada.pdf
Trumfa de Qualitat Controlada d’Andorra
Annex IX. 4. Trumfa de qualitat controlada.pdf
Annex X. Informació que s’ha d’incloure a la memòria tècnica que acompanya els productes considerats al títol IV
Part 1. Producte d’Andorra i producte elaborat a Andorra
- Mètode d’obtenció, descripció del conreu o del mètode de cria
- Pla d’autocontrol
- Producció anual estimada
- Període i formes de venda
- Estudi de mercat
- Proposta d’etiquetatge
Part 2. Recepta Tradicional d’Andorra
- Proves documentals sobre la presència de la recepta en la tradició culinària andorrana
- Descripció del mètode de producció
- Pla d’autocontrol
- Producció anual estimada
- Període i formes de venda
- Estudi de mercat
- Proposta d’etiquetatge
Annex XI. Representacions gràfiques dels termes descriptius “Producte d’Andorra” i “Producte elaborat a Andorra” i del segell Recepta Tradicional d’Andorra
Producte d’Andorra
Annex XI. 1. Producte d'Andorra.pdf
Producte elaborat a Andorra
Annex XI. 2. Producte elaborat d'Andorra.pdf
Recepta tradicional d’Andorra
Annex XI. 3. Recepta tradicional d'Andorra.pdf
1 Per als aliments per a animals de deslletament, aquesta premescla pot estar inclosa en aliments complementaris de més alta concentració, sempre que l’aportació en vitamines i minerals per kg d’aliment complet complexi la lletra c.
2 Ha d’incloure un mínim de 5% d’alfals.
3 Altres productes inclou els aminoàcids de síntesi o fermentació. El màxim admès per als aminoàcids és del 2%.
4 Permet usar D-L metionina fins al 0,5%.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.