LegalizeLlei de modificació del Codi de la Circulació, de 4-12-91
Llei de Modificació del Codi de la Circulació Aprovada pel M.I. Consell General en la sessió tradicional de Sant Andreu del dia 4 de desembre de 1991 Exposició de Motius La important i continuada activitat normativa de la CEE i els seus Estats membres i, en particular, dels països veïns en matèria de regulació de la circulació de vehicles i del transport, a més de les creixents necessitats d'ordenació integral del trànsit vial a Andorra, justifica sense dubte l'exercici de la iniciativa legislativa del Govern a fi de sotmetre a l'aprovació d'aquest Consell General una Llei de modificació parcial del vigent Codi de la Circulació.
Amb aquesta modificació es pretén assolir dos objectius fonamentals: d'una banda, continuar el complex i irreversible procés d'aproximació jurídica d'Andorra a l'ordenament comunitari en totes aquelles matèries econòmiques, administratives i socials necessàries per al progrés i desenvolupament institucional de les Valls;
d'altra banda, l'adequació de les normes de circulació d'Andorra a les directrius comunitàries sobre regulació del trànsit vial, la inspecció tècnica de vehicles,l'ecologia i el medi ambient. Alhora, i per tal com cal rectificar i millorar el sistema d'exposició, es tracta d'adaptar la forma normativa, les dades o referències quantitatives d'alguns dels preceptes del Codi que han quedat afectats directament pels altres objectius d'aquesta reforma parcial.
En aquest sentit, la Llei de reforma parcial modifica els criteris de prioritat de pas en interseccions de circulació giratòria (article 10), els diversos casos de prohibició de parades i estacionaments (article 32), faculta el Govern a modificar per via reglamentària les vigents normes per a la senyalització temporal d'obres i obstacles en la via pública (article 28) i remarca especialment la renovada regulació de la conducció i circulació de vehicles destinats al transport de matèries perilloses o inflamables (article 70). Una més rigorosa regulació dels cascos obligatoris i homologats per l'Administració Pública competent, respecte als conductors i usuaris de les motocicletes, ha estat també objecte d'una normativa específica i més desenvolupada (article 72). Per altra part, es modifica completament l'article 73 referent als vehicles destinats específicament al transport de treballadors, en el qual es milloren notablement les condicions en què ha d'efectuar-se aquest tipus de transport.
Al nou article 76 han estat modificades les limitacions del pes en els diferents tipus de vehicles. L'article 77 regula amb un criteri sistemàtic més acurat l'amplada i alçada màximes dels vehicles. De la mateixa manera, l'article 78 adapta la llargada dels vehicles a les normes vigents en l'ordenament de la CEE.
Als articles 101, 102, 103 i 104 s'han introduït nous senyals de trànsit internacionalment adoptats i que no estaven previstos en l'anterior articulat.
A l'article 111 s'ha modificat un error de referència d'un article anterior, però se n'ha conservat la totalitat de la redacció.
S'ha renovat la redacció de l'article 112, però es conserva en substància l'antecedent, dóna una disciplina administrativa més clara al lliurament dels permisos nacionals andorrans de conducció als estrangers. Segueix el mateix criteri en la normativa dels articles 113, 114, 115, 116 i 117 en els quals es modifiquen les categories del permís de conducció i s'especifiquen les diverses categories de vehicles que autoritza. Es modifica igualment l'article 118 dedicat a la regulació de les normes de procediment per a l'obtenció del permís de conducció i els drets de convocatòria i examen dels interessats. Així mateix, en l'article 119 es modifica el termini de validesa de les diverses categories del permís de conducció.
Es dóna també molta importància a les facultats que s'atribueixen als agents de l'autoritat en tots aquells supòsits en què la seva intervenció sigui necessària per protegir l'ordre del trànsit vial i la seguretat de les persones i els béns. Per aquesta raó, l'article 124 dedica nou apartats a la regulació dels casos més freqüents en els quals els vehicles són afectats per alguna resolució motivada pels esmentats agents.
La modificació de l'article 127 respon a la voluntat d'efectuar el màxim esforç per disminuir l'efecte de l'alcohol en els accidents per carretera. Amb aquesta finalitat, es modifica la taxa d'alcohol màxima permesa en la sang als conductors de transport de passatgers i mercaderies.
A causa de la modificació de les categories del permís de conduir, es modifiquen els articles 129, 131 i 132 referents els dos primers als exàmens mèdics per a l'obtenció del permís de conduir i l'últim a les proves teòriques i pràctiques per a l'obtenció del mateix permís.
Als articles 141 i 142 s'estableix una regulació específica de la matriculació de vehicles d'ocasió importats i dels controls administratius ordenats per garantir la seguretat jurídica i del trànsit vial.
A l'article 143 es modifiquen diverses qüestions relatives al certificat de matriculació.
La modificació de l'article 145 comporta la regulació tècnicament més adequada de les transmissions de vehicles ja matriculats.
Als articles 153 i 155 es dóna una regulació completa de la matriculació temporal de vehicles, i a l'article 159, de la conversió de matrícules turístiques estrangeres en matrícules temporals andorranes. Es tracta, en aquests preceptes, de solucionar alguns problemes pràctics plantejats a Andorra en relació amb aquest tipus de matrícula.
La reforma adquireix un abast considerable als articles 162 i 164 en relació a les normes sobre transformació, construcció i reparació de vehicles i sobre vehicles greument accidentats. Aquesta reforma era molt necessària, ja que l'antic text legal deixava bona part dels problemes pràctics sense solució jurídica expressa.
S'adopta un criteri molt restrictiu quant a la transformació de vehicles, si bé, no obstant això, les transformacions són possibles sempre que existeixi un control administratiu i la corresponent homologació en els diferents supòsits que la Llei tipifica. Pel que es refereix als vehicles greument accidentats, el criteri legal és també molt rigorós, a fi i efecte de fer tot el que es pugui per incrementar les garanties de seguretat de la circulació dels vehicles.
L'article 165 es dedica a la regulació dels vehicles que el legislador considera antics, a partir dels 25 anys de la data de fabricació, com una manifestació històrica d'un patrimoni cultural comú. La Llei estableix el criteri regulador bàsic i autoritza el Govern a dictar una norma reglamentària de desenvolupament d'aquest criteri legal.
Els mateixos criteris de rigor apareixen als articles 166 i 167 en els quals queden fixades les normes bàsiques de l'activitat administrativa d'inspecció tècnica de vehicles. També en aquest cas, una norma reglamentària complementa els imperatius de la Llei per garantir els controls tècnics obligatoris de tots els vehicles matriculats a Andorra.
Els articles 168 i 169 resumeixen les característiques generals de les condicions tècniques dels vehicles i l'obligatorietat del seu compliment. Als articles 184 i 185 es modifiquen diverses qüestions relatives a les característiques dels remolcs.
Els articles 196 i 198 regulen respectivament els límits màxims admissibles de soroll i fums pels vehicles automòbils i s'adapten a les normes vigents en l'ordenament de la CEE.
El capítol VIII, de nova creació, ha de servir fins que el Consell General promulgui una Llei reguladora del transport de mercaderies, per regular les targetes de transport, el seu lliurament i les altres normes administratives adients.
Igualment de nova creació són els capítols IX i X. El primer regula una qüestió de summa importància, com és la circulació dels vehicles especials, de mercaderies i de passatgers, i faculta el Govern que apliqui les mesures convenients per a la seva regulació. El segon regula un aspecte no previst en l'anterior articulat, com és el de la circulació de bicicletes i vehicles anàlegs.
Finalment, es modifiquen diversos aspectes de l'annex núm. 1, dedicat a la matriculació de vehicles especials.
En conseqüència, el Consell General ha aprovat la Llei de reforma parcial del Codi de la Circulació.
Article únic
El Codi de la Circulació queda modificat en els seus articles:
10, 32, 70, 72, 73, 76, 77, 78, 111, 112, 113, 114, 115, 116, 117, 118, 119, 124, 127, 129, 132, 141, 142, 143, 145, 153, 155, 159, 162, 164, 165, 166, 167, 168, 169, 184, 185, 196, 198 i els apartats 3 dels articles 101, 102 i 103, 4 de l'article 104, el primer paràgraf dels apartats 1,2 i 3 de l'article 131 i l'apartat de circulació de vehicles especials de l'annex núm. 1 i en la totalitat de disposicions transitòries i finals.
S'amplia l'articulat del Codi de la Circulació amb la introducció d'uns nous apartats en els articles 1, 28 i 142 i els nous articles 200, 201, 202 del capítol VIII, 203 del capítol IX, i 204 i 205 del capítol X.
L'articulat mencionat queda redactat de la següent manera:
Apartat 24, 25 i 26 de l'Article 1.- 1.24. Automòbil de turisme o turisme: Es el vehicle automòbil amb capacitat fins a nou persones, inclosa el conductor.
1.25. Autobús: Es el vehicle automòbil amb capacitat de més de nou persones, inclosa el conductor.
1.26. Camió: Es tot vehicle automòbil destinat al transport de coses o mercaderies.
Article 10
En tota intersecció de vies públiques, els conductors tenen l'obligació de cedir el pas als vehicles o animals que s'acostin per la dreta, sempre que no existeixi cap senyalització de trànsit que indiqui la via preferent; en aquest cas, els vehicles que circulin per la via secundària hauran de cedir el pas. Això és igualment vàlid per a les places i els llocs on la circulació sigui giratòria, exceptuat el cas de senyalització amb una placa del tipus I.25, intersecció amb circulació giratòria, en què la prioritat de pas correspon als vehicles que efectuen la circulació giratòria en el sentit de les fletxes.
Apartat 3 de l'article 28.
28.3 Es faculta el Govern per modificar o desenvolupar per via reglamentària les vigents normes per a la senyalització temporal d'obres o obstacles a les vies públiques (annex núm. 4).
Article 32
No es poden efectuar parades ni estacionaments de vehicles en els casos següents:
32.1. Corbes i canvis de rasant de visibilitat reduïda, encreuaments, passos a nivell, ponts, túnels.
32.2. En la proximitat de senyals de trànsit de manera que el vehicle parat pugui tapar-los de la vista dels conductors d'altres vehicles; en els llocs on hi hagi el senyal de prohibició d'estacionament i en general a menys de 5 metres dels encreuaments.
32.3. En la calçada a l'altura d'una línia longitudinal contínua si no es deixa lliure l'espai suficient perquè puguin circular els altres vehicles sense envair la zona esquerra de la calçada.
32.4. Enfront de les entrades i sortides permanents de vehicles en els immobles.
32.5. En els passos de vianants i les voravies.
32.6. En doble fila, llevat del temps necessari perquè pugin o baixin les persones transportades.
32.7. Enfront de les sortides dels locals destinats a actes públics o espectacles durant les hores de la seva celebració, llevat del temps necessari a fi que pugin o baixin les persones transportades.
32.8. Excepte en cas d'absoluta necessitat, en els marges o bandes de parada d'urgència de les carreteres o vies púbiques situades fora del nucli urbà.
Resta també prohibit deixar de forma abusiva un vehicle en estacionament en una via pública situada en el casc urbà. Amb aquest efecte, es considera abusiu, l'estacionament sense interrupció d'un vehicle en un mateix lloc de la via pública o de les seves dependències durant més de set dies, o per durada inferior segons es determini per les autoritats comunals o pels Quarts.
32.9. En general, en qualsevol lloc quan es pertorbi greument la circulació.
32.10. Cap conductor no ha d'entrar en un encreuament si la circulació es troba obstruïda de tal forma que pogués quedar immobilitzat i destorbar o impedir la circulació transversal.
Article 70
Els vehicles destinats al transport públic o privat de matèries inflamables o perilloses, i també els vehicles autoritzats que s'utilitzin eventualment amb aquesta mateixa finalitat, a més de complir les vigents normes específiques aplicables en cada cas, un compliment que podrà ésser comprovat i controlat en qualsevol moment pels serveis del Departament d'Indústria, han d'anar equipats amb extintors de capacitat i eficàcia suficients i hauran de portar un imprès que com a mínim haurà d'indicar els següents aspectes:
Naturalesa del perill de la mercaderia i mesures a prendre.
Auxili i cura de les persones que entrin en contac-te amb la matèria transportada.
Mesures a prendre en cas d'incendi i mitjans per a la seva extinció.
Mesures a prendre en cas de trencament d'envasos o espargiment per la via.
Aquest imprès haurà de trobar-se en la cabina del vehicle.
La senyalització dels vehicles esmentats a què es refereix l'apartat anterior és la indicada en l'article 199. Una vegada descarregades les matèries inflamables o perilloses, els senyals esmentats no hauran d'ésser visibles.
Els conductors dels vehicles que transportin matèries inflamables o perilloses han de complir amb el màxim rigor les normes següents:
Prohibició absoluta de fumar o portar el cigarret encès durant tot el temps de realització del transport i fins a la descàrrega completa del vehicle.
Prohibició d'abandonar el vehicle a la carretera i deixar-lo sense vigilància adequada o amb insuficients condicions de seguretat.
Prohibició d'estacionar el vehicle en nuclis urbans, si no és en cas de força major. En aquest supòsit el xofer no es podrà allunyar més de 100 metres del vehicle i en cap cas l'estacionarà a menys de 10 metres d'un foc descobert o d'un local comercial, vivenda o espai urbà habitable o ocupat per persones. Igualment, no podrà abandonar el vehicle sense haver comprovat que totes les aixetes estiguin ben tancades.
Aquesta norma no s'aplicarà als conductors de camionetes de distribució a domicili.
Obligació de respectar, sempre que els vehicles circulin en comboi, una distància mínima de 150 metres entre un vehicle i el següent.
Obligació que el xofer del vehicle sigui titular d'un Certificat d'Aptitud per al transport de matèries inflamables o perilloses, lliurat pels serveis competents del Departament d'Indústria.
Prohibició absoluta de transportar viatgers, excepte el personal de servei.
Els serveis del Departament d'Indústria encarregats de la formació teòrica i pràctica dels conductors d'aquest tipus de vehicles queden obligats a desenvolupar un programa d'ensenyament que tracti obligatòriament els punts següents:
Estats físics dels elements i propietats característiques de sòlids, líquids i gasos.
Principals tipus de risc: inflamabilitat, explosibilitat, toxicitat, corrosibilitat, inestabilitat química i riscos específics de l'estat gasós.
Mesures de prevenció i minoració de riscos. Normes bàsiques per a la prestació d'auxilis i salvaments de persones i béns apropiades a cada tipus de risc.
Condicions de funcionament i característiques tècniques i mecàniques de l'equipament. Instruments necessaris per a la càrrega i descàrrega dels vehicles utilitzats en aquesta mena de transports.
Normes legals i reglamentació nacional i internacional aplicable al transport de matèries inflamables o perilloses.
Les persones que hagin obtingut el Certificat d'Aptitud per al transport per carretera de matèries perilloses hauran de seguir cada cinc anys un curs per actualitzar coneixements. El Departament d'Indústria haurà de determinar l'abast, la durada, els programes i l'organització d'aquest curs.
Article 72
Les motocicletes i els ciclomotors de qualsevol cilindrada han de circular durant el dia, per ciutat i/o carretera, amb el llum d'encreuament encès a fi que els conductors d'altres vehicles puguin adonar-se més fàcilment de la seva presència.
Els usuaris de motocicletes i ciclomotors de qualsevol cilindrada, tant si són conductors com si són passatgers, han de circular per ciutat i per carretera equipats de manera obligatòria i continuada amb casc de protecció personal, de les característiques establertes pels serveis competents del Departament d'Indústria.
L'aprovació dels tipus i de les característiques del casc de protecció s'ha d'ajustar a les normes reglamentàries que dicti el Consell Executiu. Quant als requisits de resistència mecànica (tracció, torsió, compressió, flexió i impacte) i dels adhesius protectors, s'apliquen les normes vigents per a aquesta matèria en qualsevol dels estats membres de la Comunitat Econòmica Europea.
Els usuaris de motocicletes han de portar sempre els cascos de protecció degudament cordats.
Està prohibit el transport de persones, objectes o materials que puguin dificultar la conducció, posar en perill l'estabilitat del vehicle, causar risc a la seguretat dels usuaris o d'altres persones i béns o pertorbar la circulació urbana o interurbana.
S'autoritza el transport de passatgers mitjançant motocicletes únicament quan la cilindrada sigui superior a cinquanta centímetres cúbics i tingui un o més seients fixats sòlidament al vehicle i previstos ja en el model originari pel constructor. Els serveis competents del Departament d'Indústria comprovaran que el vehicle compleix les mesures de seguretat exigides en la normativa del país de construcció del vehicle.
En cap cas les motocicletes conduïdes per persones de menys de 16 anys no poden transportar passatgers.
El transport de més d'un passatger en motocicletes pot ésser autoritzat quan es tracti de models de vehicles especialment preparats pel fabricant i que tinguin, visada pel Departament d'Indústria, la corresponent homologació administrativa en el país de construcció del vehicle.
Els passatgers menors de cinc anys han d'ésser transportats amb rigoroses mesures que assegurin la indemnitat física i, obligatòriament en seients amb corretges de fixació i seguretat homologades en el país de fabricació del vehicle o pels serveis del Departament d'Indústria.
Transport privat de passatgers i transport de treballadors.
Article 73
Els vehicles utilitzats per al transport privat de passatgers i per al transport de treballadors han de reunir les mateixes característiques que els vehicles destinats al transport públic de passatgers.
No es pot transportar treballadors en caixes de camions, remolcs i semiremolcs.
Article 76
A part del que s'indica en l'article anterior, existeixen les limitacions de pes següents:
Pes per eix Eix simple:
El pes màxim admissible per eix és el següent:
Eix motor: 11,5 tm Eix no motor: 10,0 tm Eix doble o tandem:
Es considera eix doble o tàndem el conjunt de dos eixos que tinguin una distància entre els seus centres inferior a 1,8m.
Dels vehicles a motor.
El pes màxim per eix doble o tàndem és, segons la separació entre els dos eixos, el següent:
Inferior a 1 metre: 11,5 tm Superior o igual a 1m i inferior a 1,3m: 16tm Superior o igual a 1,3m i inferior a 1,8m: 18tm En el cas anterior si l'eix motor va equipat amb pneumàtics dobles i suspensió pneumàtica o reconeguda com equivalent: 19tm Dels remolcs o semiremolcs.
Si la separació dels eixos és:
Inferior a 1m: 11tm Superior o igual a 1m i inferior a 1 1,3m: 16tm Superior o igual a 1,3m i inferior a 1,8m: 18tm Eix triple o tridem:
Es considera eix triple o trídem el conjunt de 3 eixos, en el qual cap de les distàncies entre centres d'eixos continus és superior a 1,4 m.
La suma màxima dels pesos per eix ha d'ésser:
Quan la separació entre eixos contigus sigui igual o inferior a 1,30m: 21tm Quan la separació entre eixos contigus sigui superior a 1,30m i inferior o igual a 1,40m: 24 tm Pes màxim autoritzat Dos eixos:
Vehicle de motor de dos eixos: 18 tm Remolc de dos eixos: 18 tm Tres eixos:
Vehicle de motor de tres eixos: 25 tm Quan l'eix motor vagi equipat amb pneumàtics dobles i suspensió automàtica o reconeguda com equivalent: 26 tm Remolc de tres eixos: 24 tm Autobusos articulats de 3 eixos: 28 tm Vehicle motor de 3 eixos amb semiremolc de 2 o 3 eixos, amb un contenidor 180 de 40 peus en transport combinat:
44 tm Quatre eixos:
Vehicle rígid de 4 eixos amb dos direccionals, suspensió pneumàtica o reconeguda com equivalent i rodes bessones:
32 tm Altres vehicles rígids de 4 eixos: 31 tm Trens de carretera de 4 eixos, compostos per un vehicle motor de 2 eixos i un remolc de 2 eixos: 36 tm Cinc o més eixos:
Trens de carretera de 5 o més eixos: 40 tm Vehicle articulat de 4 eixos, compost per un vehicle motor de 2 eixos, equipat a l'eix motor amb rodes bessones i suspensió pneumàtica o reconeguda com equivalent i amb el semiremolc que tingui una distància entre eixos superior a 1,8 m: 38tm Altres vehicles articulats de 4 eixos compostos per un tractor de 2 eixos i un semiremolc d'altres dos eixos: 36 tm Vehicles articulats de 5 o més eixos: 40 tm Especificacions En els trens de carretera la distància entre l'eix posterior del vehicle a motor i el davanter del remolc no ha d'ésser inferior a 3m.
El pes suportat per l'eix motor o els eixos motors d'un vehicle o conjunt de vehicles no ha d'ésser inferior al 25 % del pes total en càrrega del vehicle o conjunt de vehicles.
El pes màxim en tm autoritzat en un vehicle de motor de 4 eixos no pot ésser superior a 5 vegades la distància en metres compresa entre els centres dels eixos extrems del vehicle.
Article 77
L'amplada total dels vehicles en buit o carregats, mesurada considerant tots els elements de la seva estructura, ha d'ésser, en qualsevol secció transversal, inferior o igual a dos-cents cinquanta centímetres.
Per excepció a la norma de l'apartat anterior, les estructures dels vehicles frigorífics amb paret gruixuda (igual o superior a cinc centímetres) poden tenir una amplada total màxima de dos-cents seixanta centímetres.
Les estructures de caixa tancada, furgó, isotèrmic i frigorífic amb paret estreta han d'ésser de dos-cents cinquanta-cinc centímetres.
En tot cas, per determinar i, eventualment, comprovar l'amplada màxima dels vehicles, no es computaran:
Els miralls retrovisors.
Els llums indicadors de posició i de canvi de direcció, els quals només poden sobrepassar l'amplada màxima en cinc centímetres per cada costat del vehicle.
L'altura màxima total del vehicle, inclosa la càrrega, no pot ésser superior a quatre-cents centímetres.
Article 78
La longitud màxima no ha de sobrepassar els valors següents:
Vehicles i remolcs rígids, independentment del nombre d'eixos: 12,0m Vehicles articulats, excepte autobusos: 16,5m La distància màxima entre l'eix del piu d'enganxament i un punt qualsevol de la part posterior del semiremolc no pot ésser superior a: 12,0m La distància entre l'eix del piu d'enganxament i un punt qualsevol de la part davantera del semiremolc, horitzontalment no ha d'ésser superior a: 2,04m Autobusos articulats: 18.00m Tren de carretera: 18,35m Apartat 3 de l'Article 101 101.3. Tipus de senyals. Els tipus de senyals, llevat de les addicions o modificacions que en el futur puguin ser adoptades, són els que a continuació es relacionen amb la seva nomenclatura i significat:
I.1a, I.1b i I.1c. Gual o canvi de rasant. - Perill per gual, canvi brusc de rasant o paviment irregular.
I.2. Corba. - Corba aïllada perillosa a la dreta.
I.3. Corba. - Corba aïllada perillosa a l'esquerra.
I.4. Corbes. - Corbes perilloses pròximes entre si; la primera cap a la dreta.
I.5. Corbes. - Corbes perilloses pròximes entre si; la primera cap a l'esquerra.
I.6. Encreuament. - Perill per encreuament o entroncament en carretera o carrer, on tenen prioritat de pas els vehicles que vénen per la dreta.
I.7. Pas a nivell amb barreres. - Perill per proximitat a un pas a nivell proveït de barreres o semibarreres.
I.8. Pas a nivell sense barreres. - Perill per proximitat a un pas a nivell desproveït de barreres o semibarreres.
I.9. Situació de pas a nivell sense barreres. - Perill per la presència immediata d'un pas a nivell sense barreres.
I.10. Situació de pas a nivell amb barreres. - Perill per la presència immediata d'un pas a nivell amb barreres.
I.11a i I.11b. Baixada o pujada perillosa. - Descens i ascens perillós, respectivament, amb fort pendent. La xifra indica el pendent en percentatge.
I.12a. Pas estret. - Perill per la proximitat d'estretall anormal de la calçada.
I.12b. Perill per la proximitat d'estretall de la calçada per la dreta.
I.12c. Perill per la proximitat d'estretall de la calçada per l'esquerra.
I.13. Pont mòbil. - Perill per la proximitat d'un pont de tauler mòbil que pot ésser pujat o girat, i pot interrompre temporalment la circulació.
I.14. Obres. - Perill per la proximitat d'un tram de via en obres.
I.15. Calçada llisquent. - Perill per la proximitat d'una zona amb paviment llisquent de manera permanent o en determinades circumstàncies d'humitat, glaç, etc.
I.16. Pas per a vianants. - Perill per la proximitat d'un encreuament senyalitzat per a vianants o possibilitat de circulació d'aquests per la calçada.
I.17. Nens. - Proximitat d'escoles o establiments similars i possibilitat de circulació d'infants per la calçada.
I.18a. Animals en ramat. - Perill per la proximitat d'un lloc amb la possibilitat de trobar a la calçada animals en ramat.
I.18b. Animals lliures. - Perill per la proximitat d'un lloc amb la possibilitat de trobar a la calçada animals lliures.
I.19. Encreuament amb prioritat. - Perill per la proximitat d'un encreuament en una via en què els usuaris han de cedir el pas.
I.20. Doble circulació. - Perill per la proximitat d'una zona de la calçada on la circulació es realitza provisionalment o permanentment en els dos sentits.
I.21. Perill indefinit. - Precaució en general i indicació de qualsevol perill diferent dels indicats pels senyals especials.
I.22. Situació de perill. - Utilitzada generalment per a la indicació d'un perill per la proximitat d'un vehicle avariat, que efectua treballs o estacionat en la via pública i que ocupa una part de la calçada.
I.23. Cediu el pas. - Obligació de cedir el pas als vehicles que circulen en sentit contrari o en l'encreuament immediat.
I.24a. - Incorporació per la dreta d'una carretera no preferent. Perill per la proximitat d'una incorporació per la dreta d'una via, els usuaris de la qual han de cedir el pas.
I.24b. - Incorporació per l'esquerra d'una carretera no preferent. Perill per la proximitat d'una incorporació per l'esquerra d'una via, els usuaris de la qual han de cedir el pas.
I.24c. Entroncament. - Intersecció per l'esquerra d'una carretera no preferent.
I.24d. Entroncament.- Intersecció per la dreta d'una carretera no preferent.
I.25. Intersecció amb circulació giratòria. - Perill per la proximitat d'una intersecció on la circulació s'efectua de forma giratòria en el sentit de les fletxes.
Els vehicles que s'aproximin a la intersecció han de cedir el pas als vehicles que efectuen la circulació giratòria.
I.26. Encreuament regulat per semàfor. - Perill per la proximitat d'una intersecció aïllada o tram amb la circulació regulada per semàfor.
I.27. Vol rasant. - Perill per la proximitat d'un lloc on freqüentment volen aeronaus a baixa altura sobre la via.
I.28. Vent transversal. - Perill per la proximitat d'una zona on hi ha freqüentment vent fort en direcció transversal.
I.29. Projecció de graveta. - Perill per la proximitat d'una via on existeix perill que es projecti grava en passar els vehicles.
I.30. Esllavissada. - Perill per la proximitat d'una zona amb despreniments freqüents i la consegüent possible presència d'obstacles a la calçada.
I.31. Ciclistes. - Perill per la proximitat d'un pas per a ciclistes o d'un lloc on freqüentment els ciclistes surten a la via o la travessen.
I.32a. Proximitat d'un pas a nivell o pont mòbil (costat dret). - Indica, al costat dret, la proximitat del perill senyalitzat d'un pas a nivell o pont mòbil. Aquesta balisa va sempre acompanyada del senyal I.7, I.8 o I.13.
I.32b. Aproximació a un pas a nivell o pont mòbil (costat dret). - Indica al costat dret, l'aproximació a un pas a nivell o pont mòbil, que està a una distància de dos terços de la que hi ha entre ell i el corresponent d'advertència de perill.
I.32c. Rodalia d'un pas a nivell o pont mòbil (costat dret). - Indica al costat dret, la proximitat d'un pas a nivell o d'un pont mòbil, que està a una distància d'un terç de la que hi ha entre ell i el corresponent senyal d'advertència de perill.
I.32d. Proximitat d'un pas a nivell o pont mòbil (costat esquerre). - Igual que el senyal I.32a, però pel costat esquerre.
I.32e. Aproximació a un pas a nivell o pont mòbil (costat esquerre). - Igual que el senyal I.32b., però pel costat esquerre.
I.32f. Rodalia a un pas a nivell o pont mòbil (costat esquerre). - Igual que el senyal I.32c., però pel costat esquerre.
I.33. Encreuament de tramvia.- Perill per la proximitat a un encreuament amb una línia de tramvia que té prioritat de pas.
I.34. Graó lateral. - Perill per existir un desnivell al llarg de la via, i al costat indicat en el símbol.
I.35. Moll. - Perill perquè la via té sortida a un moll o tallat brusc.
I.36. Congestió. - Perill per la proximitat a un tram en què la circulació es troba detinguda o dificultada per la congestió del trànsit.
I.37. Obstrucció en la calçada. - Perill per la proximitat a un lloc en què hi ha vehicles que obstrueixen la via per avaria, accident o per altres causes.
I.38. Visibilitat reduïda. - Perill per la proximitat a un tram en què la circulació es veu dificultada per una pèrdua notable de visibilitat per causa de boira, pluja, neu, fum, etc...
I.39. Paviment lliscant per gel o neu. - Perill per la proximitat a un tram de la via en el qual el paviment pot resultar especialment lliscant a causa de gel o neu.
Apartat 3 de l'Article 102 II Senyals imperatius.
102.3. Els senyals d'obligació han de tenir el fons blau i els símbols de lletres en color blanc, i els tipus dels senyals, llevat d'addicions o modificacions que puguin ésser adoptades, són els següents:
II.B.1. Direcció obligatòria. - La fletxa indica la direcció i el sentit que els vehicles han de seguir.
II.B.2. Pas obligatori. - La fletxa indica el costat del refugi o obstacle pel qual els vehicles han de passar obligatòriament.
II.B.3. Uniques direccions permeses. - Les fletxes indiquen els únics recorreguts que els vehicles poden fer.
II.B.4. Gir obligatori. - Les fletxes indiquen la direcció i el sentit del gir obligatori que els vehicles han de seguir.
II.B.5. Calçada obligatòria per a automòbils, llevat les motos sense sidecar.
II.B.6. Calçada obligatòria per a motos de 2 rodes sense sidecar.
II.B.7. Calçada obligatòria per a camions, independentment del seu pes; la inscripció d'una xifra de tonatge sobre el símbol del vehicle o en una placa suplementària significa que l'obligació només s'aplica quan el pes màxim autoritzat del vehicle o conjunt de vehicles supera aquesta xifra.
II.B.8. Calçada obligatòria per a ciclistes.
II.B.9. Calçada obligatòria per a vehicles de tracció animal.
II.B.10. Calçada obligatòria per a animals de muntura.
II.B.11. Calçada obligatòria per a vianants.
II.B.12. Us obligatori de cadenes. - Indica que els vehicles que circulin per la via sols poden prosseguir la marxa equipats amb cadenes per a neu en almenys dues de les seves rodes motrius.
II.B.13. Velocitat mínima obligatòria. - Obligació de circular a una velocitat en km/h igual o superior a la indicada.
II.B.14. Fi de velocitat mínima obligatòria.
II.B.15. Llum d'encreuament. - Obligació de circular amb enllumenat d'encreuament amb independència de les condicions de visibilitat i il.luminació de la via, des del lloc en què està situat el senyal fins a un altre de fi d'aquesta obligació.
Apartat 3 de l'Article 103 103.3. Els tipus dels senyals indicadors, amb reserva d'addicions o modificacions que puguin adoptar-se, són els següents:
III.1. Estacionament. - Senyal quadrat amb lletra P majúscula, que pot anar acompanyat d'inscripcions complementàries sobre el nombre o la classe de vehicles o sobre el temps autoritzat.
III.2. Hospital. - Senyal quadrat. - Indica l'existència pròxima d'establiment sanitari, a la vora del qual s'han d'evitar sorolls i preveure la circulació d'ambulàncies.
III.3. Lloc de socors. - Senyal rectangular amb la Creu Roja (o mitja lluna roja). Indica l'existència d'un establiment sanitari o lloc de socors, oficialment reconegut. Eventualment, el senyal pot indicar la distància fins al lloc.
III.4. Taller de reparacions. - Senyal rectangular amb silueta de clau de cargol. - Indica l'existència d'un taller de reparacions i pot indicar-ne la distància.
III.5. Telèfon. - Senyal rectangular amb silueta de telèfon. - Indica l'existència d'un telèfon al lloc del senyal o a la distància inscrita sota el senyal.
III.6. Estació de subministrament de carburants. - Senyal rectangular amb silueta de sortidor de gasolina. - Situació pròxima o a la distància inscrita sota el senyal.
III.7. Taller de reparació i subministrament de carburants. - Senyal rectangular amb silueta de taller de reparacions i de sortidor de carburants.
III.8. Parada de taxi. - Senyal quadrat reservat a llocs destinats a l'estacionament de taxis, lliures i en servei.
III.9. Parada d'autobús. - Senyal rectangular reservat a la parada d'autobusos.
III.10. Parada de tramvia. - Senyal rectangular reservat a la parada de tramvies.
III.11. Prioritat. - Senyal quadrat amb diagonal vertical, fons blanc i quadrat inscrit groc. - Indica que la via en la qual es troba comença a tenir prioritat de pas als encreuaments.
III.12. Fi de prioritat. - Senyal de prioritat creuat amb barra negra. - Significa que la via pública en la qual es troba deixa de tenir prioritat de pas als encreuaments, des del lloc d'emplaçament o a la distància que indiqui el senyal.
III.13. Prioritat en pas estret. - Dues fletxes, blanca i vermella en sentit oposat. - Té prioritat el sentit de la marxa sobre el contrari.
III.14. Fi de doble sentit de circulació, via lliure. - fletxa aïllada, blanca, sobre fons blau. - Indica via lliure, fi d'un doble sentit de circulació.
III.15. Autopista. - Senyal rectangular amb fons de color blau i símbol de color blanc. - Indica el lloc a partir del qual són aplicables les regles especials de circulació que s'han d'observar en autopista.
III.16. Fi d'autopista. - Senyal rectangular igual que l'anterior però creuat per una barra vermella. - Indica el lloc a partir del qual deixen d'aplicar-se les regles especials de circulació que han d'observar-se en l'autopista.
III.17. Via per a automòbils. - Senyal rectangular amb fons de color blau i símbol de color blanc. - Indica el lloc a partir del qual són aplicables les regles especials de circulació per a aquest tipus de via.
III.18. Fi de via per a automòbils. - Senyal rectangular igual que l'anterior, però creuat per una barra vermella.
- Indica el lloc a partir del qual deixen d'aplicar-se les regles especials de circulació que han d'observar-se en aquest tipus de via.
III.19. Carril per a vehicles lents. - Rètol rectangular amb fons de color blau que indica el carril addicional que ha d'utilitzar tot vehicle que no ultrapassi la velocitat mínima indicada pel senyal inscrit.
III.20. Situació d'un pas de vianants. - Indica la situació d'un pas de vianants.
III.21. Circulació paral.lela. - Senyal quadrat, amb fons blau i amb dues fletxes del mateix sentit de color blanc.
III.22. Fi de circulació paral.lela. - Senyal quadrat igual que l'anterior, però creuat per una barra negra.
III.23. Volta permesa. - Senyal quadrat amb una fletxa en sentit de gir.
III.24. Direcció per corba.
III.25.a, III.25.b., III.25.c i III.25.d. Carretera tallada. - Senyal quadrat amb una línia blanca acabada en un extrem per un traç vermell amb fons blau.
III.26. Zona de frenada d'emergència. - Indica la situació d'una zona d'emergència de la calçada, condicionada perquè un vehicle es pugui parar en cas que li falli el sistema de frenada.
III.27. Carril tancat a la circulació - Pre-senyalitza el carril que deixarà de ser utilitzable, indicant el canvi de carril precís.
III.28.a. Pas superior per a vianants. - Indica la situació d'un pas superior per a vianants.
III.28.b. Pas inferior per a vianants. - Indica la situació d'un pas inferior per a vianants.
III.29. Velocitat màxima aconsellable. - Senyal quadrat amb xifres que indica la velocitat aconsellable, amb fons blau i xifres de color blanc.
III.30. Fi de velocitat màxima aconsellable. - Senyal quadrat igual que l'anterior, però creuat per una barra vermella.
III.31. Interval aconsellable de velocitat - Recomana mantenir la velocitat entre els valors indicats, sempre que les condicions meteorològiques i ambientals de la via i de la circulació siguin bones.
III. 32. Fi d'interval aconsellable de velocitat. - Indica el lloc des d'on deixa de ser aplicable el senyal anterior.
III. 33. Túnel. - Indica l'inici i, eventualment, el nom d'un túnel o d'un tram de via que s'hi equipari.
III.34. Fi de túnel. - Indica el final d'un túnel o d'un tram de via que s'hi equipari.
III.35. Hotel o motel.
III.36. Restaurant.
III.37. Cafeteria.
III.38. Terreny per a tendes o remolcs-caravana.
III.39. Terreny per a remolcs-caravana.
III.40. Càmping.
III.41. Font, d'aigua potable o no potable.
III.42. Berenador. - Indica el lloc que pot utilitzar-se per al consum de begudes i aliments.
III.43. Punt de sortida per a excursions a peu. - Indica un lloc apropiat per iniciar excursions a peu.
III.44. Lloc pintoresc.
III.45. Carril reservat per a autobusos. - Prohibeix la utilització del carril als vehicles que no siguin de transport públic. La menció taxi autoritza també aquests vehicles a utilitzar el carril.
Als trams on la línia longitudinal que delimita el carril sigui discontínua, es permet la utilització general del carril només per efectuar maniobres que no siguin d'avançament i sempre que es doni prioritat als vehicles de transport públic.
III.46. Parc nacional.
III.47. Monument nacional.
III.48. Fletxes de pre-selecció de carrils.
III.49. Itinerari a seguir per efectuar el gir.
III.50. Centre d'informació turística.
III.51. Fi d'obligació d'enllumenat d'encreuament. Indica el final d'un tram en què és obligatori l'enllumenat d'encreuament i recorda la possibilitat de prescindir-ne sempre que no vingui imposat per circumstàncies de visibilitat, horari o il.luminació de la via.
III.52. Horari de serveis religiosos. - Indica els dies i les hores dels serveis religiosos de la localitat.
III.53. Senyal genèric per a qualsevol altre servei, que s'inscriu al requadre blanc.
III.54. Prohibició d'entrar a l'encreuament, encara que els semàfors ho permetin, si la circulació està obstruïda de forma que existeixi el risc de quedar immobilitzat al centre de l'encreuament i s'impedeixi el pas transversal dels vehicles.
III.55. Perill d'incendi.
III.56. Precaució per vehicle amb remolc. - Senyal quadrat de 20 cm de costat, de color blau amb un triangle inscrit de color groc.
III.57. Vehicle autoritzat per sobrepassar el pes o les dimensions màximes. - Senyal quadrat de color groc i 20 cm de costat.
III.58. Indica que el vehicle transporta matèries inflamables o perilloses.
III.59.a. Indica que el vehicle és de llargada superior a 12 metres.
III.59.b. Indica que el vehicle és de llargada superior a 12 metres.
Apartat 4 de l'Article 104 104.4. Marques d'altres colors.
4.1. Línia groga en ziga-zaga.
Una línia groga en ziga-zaga significa que estan prohibits la parada i l'estacionament en la zona ocupada per la mateixa.
Les parades d'autobús han de senyalitzar-se obligatòriament mitjançant aquestes línies.
4.2. Línia groga contínua.
Una línia contínua de color groc situada longitudinalment en un dels extrems de la calçada significa que la parada i l'estacionament estan prohibits o sotmesos a alguna restricció temporal, indicada per senyals, tot al llarg de la línia i al mateix costat en què aquesta està situada.
4.3. Línia groga discontínua.
Una línia discontínua de color groc situada longitudinalment en un dels extrems de la calçada significa que l'estacionament està prohibit o sotmès a alguna restricció temporal indicada per senyals situats tot al llarg de la línia i al mateix costat en què aquesta està situada.
4.4 Línies grogues acompanyades de senyal de realització d'obres.
Signifiquen senyalització temporal per motiu de treballs a la calçada. Van sempre acompanyades del senyal tipus I.14.
4.5. Marques blaves.
Les línies que delimiten la situació d'estacionament autoritzat dels vehicles, quan són blaves en lloc del color blanc normal, indiquen que en certs períodes del dia la durada de l'estacionament està limitada.
4.6. Superfícies vermelles.
Indiquen el carril o la part de la calçada especialment reservats a maniobres. Van acompanyades obligatòriament per marques blanques de senyalització indicatives de les maniobres a efectuar.
Article 111
Perquè siguin considerats vàlids els permisos indicats als apartats b), c), d) i e), de l'article 109, serà condició indispensable que els titulars tinguin llur residència habitual fora d'Andorra.
Article 112
Els estrangers que siguin titulars d'una autorització de residència a Andorra poden obtenir el permís nacional de conducció després de tres mesos de residència efectiva i continuada al Principat.
Els estrangers que resideixen legalment a Andorra i que ja són titulars d'un permís de conducció expedit per un estat estranger, queden obligats a canviar-lo, un cop homologat pels serveis del Departament d'Indústria, dins del termini màxim de dotze mesos comptats a partir de la data de la seva autorització de residència.
Totes les persones que vulguin homologar un permís de conducció estranger, a més de complir els requisits de l'article 117 d'aquest Codi, han de lliurar el seu permís de conducció estranger.
Són objecte d'homologació sense exigència d'aprovar cap mena d'examen previ, els permisos següents:
Els permisos de conducció estrangers expedits d'acord amb la Convenció de Viena de 8 de novembre de 1968.
Els permisos de conducció vigents que hagin estat expedits a Espanya o França d'acord amb les normes legals i reglamentàries d'aquests estats.
Per a l'homologació de permisos de conducció estrangers no esmentats a l'apartat anterior, el Departament d'Indústria pot exigir a l'interessat el compliment dels requisits següents:
L'aportació a l'expedient d'homologació de la traducció completa del text del permís feta per un consolat de l'estat corresponent.
La realització d'un examen pràctic, segons el programa oficial de proves de maniobres i circulació.
En tot cas, per homologar un permís de conducció estranger, és indispensable que estigui vigent el dia que es presenti al registre la petició d'homologació i que no hagi estat obtingut mentre l'interessat tingui residència efectiva al Principat.
Article 113
Els permisos de conducció expedits pel Consell Executiu poden ésser de les següents categories:
A.1. Motocicletes d'una cilindrada màxima de 80 cc i cotxes d'invàlids.
A.2. Motocicletes de qualsevol cilindrada, amb o sense sidecar i, altres vehicles de tres rodes amb pes màxim en buit de 400 kg.
B.1. Vehicles de tres rodes i de turisme, inclosos els destinats a lloguer sense conductor i per a camions, amb un pes màxim autoritzat de fins a 3.500 kg.
B.2. Turismes de servei públic, servei de policia, extinció d'incendis i assistència sanitària, amb un pes màxim autoritzat de fins a 3.500 kg.
C.1. Camions i turismes amb pes màxim autoritzat superior a 3.500 kg i que no excedeixi de 16.000 kg.
C.2. Camions de qualsevol pes màxim autoritzat i vehicles articulats, destinats al transport de mercaderies.
D. Autobusos i vehicles articulats, destinats al transport de persones.
E. Vehicles amb remolc no lleuger. El remolc ha d'anar acoblat al vehicle a què habiliti el permís de la classe corresponent.
Article 114
Els permisos de les classes B1, B2, C1, C2 i D, autoritzen la conducció de vehicles amb un remolc de pes màxim autoritzat que no excedeixi de 750 kg o, encara que sigui superior, quan el pes en càrrega d'aquest últim no excedeixi de la tara de l'automòbil al qual va acoblat i sempre que la suma dels pesos màxims autoritzats d'ambdós vehicles sigui com a màxim de 3.500 kg.
Article 115
És necessari el permís de la classe B2 per als conductors d'automòbils de menys de 3.500 kg, destinats al transport públic de persones (taxis) i els serveis d'urgència.
Per conduir tractors i màquines agrícoles cal el permís de la categoria B1 com a mínim.
Els vehicles especials s'han de conduir amb el permís corresponent en funció del pes total que figura al permís de circulació.
Per conduir vehicles grua que remolquen altres vehicles, és necessari el permís corresponent al vehicle tractor, complementat amb el de la classe E, sempre que no es compleixin les condicions especificades a l'article 114.
Article 116
Els permisos de conducció lliurats pel Consell Executiu són conformes al model de l'annex 6 de la Convenció de Viena de 1968 i al model aprovat pel Consell de les Comunitats Europees.
Hi han de constar les mencions indicades a continuació:
Pàgina núm. 1. Cognoms, nom, data i lloc de naixement, domicili, fotografia i signatura del titular. Així mateix, hi ha d'haver el número del permís, la data d'expedició i la signatura de l'autoritat que l'expedeixi.
Pàgina núm. 2. Categoria o categories per a les quals és vàlid el permís, segons la descripció continguda en l'article núm. 113.
Pàgina núm. 3. Data en la qual el titular va obtenir el primer permís de conducció andorrà i la data o les dates de caducitat del permís, en cada categoria. Qualsevol variació en les dades corresponents al domicili del titular del permís de conducció ha d'ésser comunicada al Departament d'Indústria dins dels 15 dies següents a la data en què es produeixi, mitjançant la presentació d'un certificat de residència.
Article 117
117.1 Per obtenir un permís de conducció cal:
1.- Haver complert els 16 anys d'edat per obtenir la categoria A1, els 18 anys per a les categories A2, B1, B2, C1 i C2; i els 21 anys per a la categoria D.
2.- No tenir més de 65 anys, llevat que hom ja sigui titular d'un permís de la mateixa o superior categoria que el sol.licitat.
3.- Ésser titular amb més d'un any d'antiguitat del permís corresponent quan es tracti d'obtenir el de la classe E que el complementi.
Per poder conduir amb el permís de la classe D, vehicles destinats al transport de viatgers de llarg recorregut, és a dir, el que sigui superior a 50 km, s'ha de tenir un certificat d'aptitud professional o, si no, un certificat d'experiència en la conducció de transport de mercaderies o en transport de viatgers de curt recorregut.
El certificat d'aptitud professional també és exigible per conduir abans dels 21 anys, vehicles de transport de mercaderies amb pes màxim autoritzat superior a 7.500 kg.
Aquest certificat acreditarà que el conductor ha rebut una instrucció superior a la normal, requerida per a l'expedició del permís de conducció. El certificat d'experiència en la conducció s'expedeix al titular amb més d'un any d'antiguitat en qualsevol dels permisos de les classes C1, C2 i D que l'acreditin.
Presentar la corresponent sol.licitud oficial acompanyada de la documentació següent:
Certificat de residència lliurat per l'Hble. Comú (validesa: 45 dies), o exhibició d'un document acreditatiu de la residència, lliurat per les autoritats competents.
Aquests documents s'exigeixen únicament a les persones residents.
Certificat de bona conducta de la Batllia (validesa: 3 mesos).
Certificat mèdic d'aptitud física (validesa: 3 mesos).
Certificat psicològic per a les categories B2, C1, C2 i D (validesa: 1 any).
3 fotografies tipus carnet (45 x 34 mm).
Les persones menors d'edat han de presentar una autorització dels pares o tutors. Els menors emancipats han de presentar els documents justificatius.
Ser declarat apte en les proves teòriques i pràctiques corresponents.
L'aspirant, a més de reunir les condicions físiques necessàries per optar al permís de conducció, ha de saber llegir i escriure.
Per conduir ciclomotors i motocicletes amb una cilindrada inferior a 50 cc, no cal el permís de categoria A1; no obstant això, és necessari disposar d'una llicència de conducció per a l'obtenció de la qual s'han de reunir els requisits següents:
Haver complert els 14 anys.
Realització d'un examen teòric sobre senyals i normes de circulació i d'un examen pràctic de circulació.
Presentació de la documentació descrita al paràgraf 4 d'aquest article.
Aquest examen no evita la necessitat de realitzar un nou examen teòric i pràctic per a l'obtenció del permís de conducció normal. Els vehicles de quatre rodes equipats amb motor de cilindrada inferior a 50 cc han d'ésser conduïts per persones posseïdores del permís de classe B.
Les persones que siguin titulars d'un permís de conducció de qualsevol categoria no necessiten llicència per conduir ciclomotors de fins a 49 cc.
117/2. El certificat d'experiència en conducció a què es refereix l'article anterior ha d'ésser expedit en l'imprès que oficialment s'estableixi, per l'empresa en què l'aspirant treballi o hagi treballat com a conductor de vehicles, acompanyat de la corresponent documentació acreditativa d'haver cotitzat a la Caixa Andorrana de Seguretat Social per una durada d'almenys un any.
Quan el sol.licitant sigui un empresari autònom, la certificació d'experiència ha d'ésser substituïda per una declaració jurada, si l'experiència s'ha obtingut exercint com a tal empresari autònom.
Article 118
Cada sol.licitud de permís de conducció dóna dret a l'interessat a presentar-se, com a màxim a tres convocatòries d'examen per realitzar les proves exigides per a llur concessió. Excepte casos excepcionals degudament justificats, aquest dret caduca en el termini de tres mesos comptats a partir de la data de registre administratiu de la sol.licitud.
Les proves a realitzar pels aspirants, segons la classe del permís de conducció, s'especifiquen en l'article 132. Les proves per a l'obtenció de cada permís es realitzaran en les dates que estableixi a l'efecte el Departament d'Indústria.
118.1. La declaració d'aptitud de la prova teòrica, sempre que es trobi en vigència o degudament renovat el certificat d'aptitud mèdica o psicotècnica, té un termini de caducitat d'un any, comptat a partir de la indicada declaració.
118.2. Exceptuat l'indicat en l'apartat anterior, la declaració d'aptitud d'una prova eximeix de la seva repetició sempre que l'interessat prossegueixi ininterrompudament la seva formació i es presenti a l'examen sense que, en cap cas, que no sigui degudament justificat, transcorri més d'un mes entre les convocatòries consecutives en què concorri i obtingui el permís de conducció de la classe objecte de l'examen, en un màxim de sis convocatòries.
En tot cas, després de sis convocatòries sense haver superat satisfactòriament la totalitat de les proves per a l'obtenció del permís de conducció, l'interessat no pot tornar-se a examinar fins que hagin transcorregut dos mesos a partir de la data de l'última convocatòria presentada.
Caducada per motius legals una sol.licitud de permís de conducció o esgotades sense èxit les tres convocatòries, l'interessat pot adreçar una nova sol.licitud al Consell Executiu. La nova sol.licitud s'ha de regir per les normes esmentades en els apartats anteriors d'aquest article.
Article 119
Els permisos de conducció de les classes B2, C1, C2, D i E, tenen un termini de validesa de 5 anys, mentre el titular no compleixi els 50 anys d'edat; de 3 anys si els supera sense passar dels 60 i de 2 anys a partir d'aquesta edat, fins als 70. A partir dels 70 anys no tenen validesa. Els permisos de la classe A1, A2 i B1 tenen una validesa de 10 anys fins que el titular compleixi els 70 anys i de 2 anys a partir d'aquesta edat.
No obstant el que preveu l'apartat anterior, el termini normal de validesa de les diferents classes dels permisos pot reduir-se si en el moment de concessió o renovació es comprova que el titular pateix una malaltia o defecte susceptible d'agreujar-se, que pugui impedir la normal conducció.
Els permisos de les classes B2, C1, C2 i D permeten al seu titular conduir automòbils pels quals sigui suficient un permís de categoria inferior. No obstant això, els permisos de classe B1, B2, C1, C2 i D no autoritzen la conducció de motocicletes de dues rodes, però sí la de vehicles de tres rodes, encara que el seu pes en buit no superi els 400 kg.
Article 124
Els agents de l'autoritat encarregats de vigilar i controlar la circulació urbana o interurbana, a més d'imposar les sancions monetàries previstes en aquest Codi i sense perjudici de la responsabilitat penal que sigui exigible en cada cas, poden ordenar la immobilització immediata del vehicle en el lloc més adequat a les exigències del trànsit, en els supòsits següents:
Quan el conductor no porti el permís de conducció o presenti un permís no vàlid.
En aquest cas la immobilització solament s'ha d'efectuar si de l'actitud o del comportament del conductor es dedueix de manera clara i raonable que no té els coneixements, les condicions psico-físiques o l'aptitud necessària per a la conducció de vehicles.
Quan el vehicle presenti evidents deficiències tècniques o funcionals de forma que raonablement representi un perill per a les persones, altres vehicles o béns o, en general, per a la circulació i el trànsit vial.
Quan el vehicle circuli amb una amplada d'estructura superior a l'autoritzada per aquest Codi o, si és el cas, a la que indiqui l'autorització especial del Consell Executiu i dels serveis de policia.
Quan el vehicle circuli amb una càrrega de pes superior en un deu per cent al pes màxim autoritzat.
Quan el vehicle circuli sense pneumàtics especials o cadenes en els llocs on és obligatori i també quan hi circuli per llocs on l'esmentat ús és prohibit.
Quan les possibilitats de moviment o el camp de visió del conductor del vehicle resultin sensiblement i perillosament reduïdes, a causa del nombre de passatgers transportats o de les dimensions o condicions dels objectes carregats.
Quan per no haver-se efectuat els reconeixements tècnics obligatoris, s'acordi la prohibició de circular.
Quan el conductor es trobi en estat d'embriaguesa. En aquest cas, però, la immobilització ha d'ésser suspesa quan desapareguin completament les causes que l'hagin motivat o bé si una altra persona amb permís vigent i aptituds necessàries es fa càrrec de la conducció del vehicle.
En els supòsits dels apartats 2, 4 i 7 anteriors, els agents de l'autoritat han de prendre les mesures necessàries per garantir la seguretat del vehicle, de les persones i de la circulació i han de lliurar una autorització provisional de circulació del vehicle fins al lloc adient per practicar al mateix vehicle o a la seva càrrega, segons el cas, les inspeccions tècniques, reparacions o rectificacions escaients.
Article 127
Es prohibeix conduir amb una taxa d'alcohol a la sang superior a 0,8 g per mil centímetres cúbics, exceptuat el cas dels conductors de vehicles especials i de transport públic o privat de passatgers i mercaderies en els quals la taxa màxima és de 0,5 g per mil centímetres cúbics.
Les infraccions a aquest article són objecte de sanció, amb possibilitat de retirada del permís de conducció, sense perjudici de les responsabilitats penals en què es pugui incórrer. El conductor pot ésser sotmès a controls d'alcoholisme per part dels agents de l'autoritat, en les circumstàncies següents:
A causa de veure's implicat en un accident.
Quan presenti símptomes evidents d'estar sota la influència de l'alcohol.
A causa d'haver comès una infracció de trànsit.
Quan es procedeixi a un control preventiu ordenat per l'autoritat competent.
Les proves s'han de realitzar mitjançant la utilització d'alcoholòmetres.
Si el conductor es mostra disconforme amb el resultat donat per aquest aparell o no accepta ésser sotmès a dita prova, pot sol.licitar que se li efectuï una contraanàlisi de sang al centre clínic més pròxim.
L'anàlisi ha d'ésser efectuada per personal mèdic competent. En el cas que el conductor, una vegada al centre clínic, no permeti l'extracció de sang, el personal mèdic ha d'emetre un informe sobre aquest fet, el qual, juntament amb l'emès per l'agent de trànsit, servirà de base perquè l'autoritat judicial dictamini sobre el cas.
Tota persona que refusi la prova de l'alcoholisme i el seu trasllat al centre clínic més pròxim es considera autor de les següents infraccions:
Si aparentment no dóna senyals d'embriaguesa, es considera el presumpte delicte de desacatament a l'autoritat.
Si la persona presenta signes aparents d'embriaguesa, a més de desacataments a l'autoritat, es considera el presumpte delicte de conducció en estat d'embriaguesa.
Article 129
Els aspirants a les categories B2, C1, C2 i D han d'ésser sotmesos a una prova psicotècnica.
Primer paràgraf de l'Apartat 1 de l'Article 131 131.1. Les malalties i els defectes que anul.len o impedeixen els permisos de conducció de les categories A1, A2 i B1 són les següents:
Primer paràgraf de l'Apartat 2 de l'Article 131 131.2. Quan es tracta d'aspirants a permisos de conducció de les classes A1 i A2 o de llicències per conduir ciclomotors, ha de posar-se especial atenció en l'aplicació de tot el que fa referència a equilibri o integritat anatòmica funcional dels membres superiors.
Primer paràgraf de l'Apartat 3 de l'Article 131 131.3. Els defectes i les malalties que són causa de la denegació dels permisos de les classes B2, C1, C2, D i E han d'ésser examinats en el reconeixement previ a l'expedició del certificat d'aptitud i són els enumerats en l'article 131.1, amb les modificacions i addiccions següents:
Article 132
132.1. Les proves que han de realitzar els aspirants al permís de conducció són teòriques i pràctiques.
Les primeres versen sobre coneixement de normes, senyals de circulació, seguretat vial, conducció econòmica dels vehicles i, quan escaigui, sobre mecànica de l'automòbil i de reglamentació específica aplicable a conductors i vehicles segons el permís que se sol.liciti. Les segones comprenen les de conducció en circuit tancat i, si és el cas, les de circulació en circuit obert.
132.2. Les proves teòriques es refereixen als següents temes:
132.2/1. Normes de circulació: Requisits administratius per circular conduint un vehicle. Us de les vies públiques. Velocitat. Normes generals sobre realització de maniobres. Iniciació de la marxa. Avançaments. Canvis de direcció. Canvi de sentit de la marxa. Parades.
Estacionament. Preferència de pas. Separació entre vehicles. Marxa en caravana organitzada. Circulació en vies saturades. Obstacles en la calçada. Limitacions de pes i dimensions dels vehicles. Transport de persones en vehicles de mercaderies. Càrrega. Prohibicions especials.
Enllumenat i senyalització d'automòbils. Senyalització de les maniobres. Senyals especials en els vehicles.
132.2/2. Senyals de circulació: Generalitats.
Senyalització vertical. Senyalització horitzontal.
Senyals lluminosos. Senyals dels agents de circulació.
132.2/3. Seguretat vial: Normes relatives a la seguretat vial aplicables als conductors: Reglamentació tècnica relativa a la seguretat dels vehicles en circulació.
Principals factors d'accidents. Conducció en condicions meteorològiques o ambientals que disminueixen l'adherència o la visibilitat. Comportament respecte als altres usuaris de la via i en particular a les persones d'edat avançada, minusvàlids i nens. Comportament en cas d'accident. Conducció econòmica i circumstàncies de contaminació de l'ambient. Preparació i desenvolupament d'un viatge.
132.2/4. Mecànica de l'automòbil: Motor. Alimentació.
Encesa. Part elèctrica. Mecanisme de distribució.
Lubrificants i refrigeració. Mecanismes de transmissió.
Suspensió. Direcció. Frens.
132.2/5. Reglamentació específica aplicable als conductors i vehicles, segons la classe de permís que sol.licitin i que a continuació s'indiquen: Dels serveis d'urgència i transports de viatgers en vehicles lleugers.
De transport de mercaderies. De transport col.lectiu de viatgers.
132.3. Les proves a què es refereixen els apartats 1, 2 i 3 del paràgraf anterior, han d'efectuar-les tots els sol.licitants del permís de conducció, a excepció dels que siguin titulars d'un altre permís que estigui en vigor.
Les proves especificades en l'apartat 4 i 5, les han de realitzar els aspirants al permís de la classe B2, C1, C2 i D.
Igualment, queden exempts de realitzar la part de les proves teòriques que correspongui, els aspirants que siguin titulars d'un permís de conducció en vigor, en el qual, per a la seva obtenció, hagi estat necessari superar les esmentades proves.
132.4. Per a la realització de les proves teòriques, es facilitarà a l'aspirant un qüestionari que ha d'ésser contestat per escrit, i s'ha de trobar la solució correcta entre les proposades per a cada pregunta. El temps per realitzar cadascuna de les proves és el determinat pel Departament d'Indústria en funció de les que s'hagin de realitzar. El nombre màxim de preguntes que es poden formular per a cadascuna de les proves és de seixanta.
132.5. La qualificació d'aquestes proves és d'Apte o No Apte.
132.6. Per ésser admès a la realització de les proves de pràctica, és indispensable haver superat les proves teòriques específiques de cada categoria de permís de conducció.
132.7. Per als permisos de les classes B-1 i B-2, el nombre de maniobres a realitzar en la pràctica de conducció en circuit tancat és de quatre i s'han de determinar en cada convocatòria pel Departament d'Indústria entre les que s'indiquen a continuació i de forma que no se'n seleccionin més de dos del mateix grup:
Grup I a) Aparcament en línia, obliqua o perpendicular.: Aparcar en línia, en un espai d'una vegada i mitja la longitud del vehicle, a dreta o esquerra, i sortida del mateix vehicle per col.locar-se de nou en ruta. Ultrapassat l'espai destinat a aparcament, s'ha d'iniciar l'exercici de la marxa enrera fins col.locar el vehicle dintre de l'espai esmentat, paral.lelament a la vorera i a no més de 30 cm d'aquesta, comptant des de la vora exterior dels pneumàtics. Cal efectuar l'exercici en un màxim de dues maniobres cap endavant i una cap enrera (sense comptar la maniobra inicial d'entrada), sense desplaçar cap element d'abalisament ni pujar amb les rodes a la vorera.
L'aparcament oblic o perpendicular s'ha d'efectuar en espais marcats amb aquest efecte, d'una amplada d'una vegada i mitja del vehicle per una vegada i mitja de longitud, i es poden fer com a màxim tres maniobres.
Grup II b) Arrencada, acceleració i frenada en pas estret:
s'iniciarà la maniobra s'ha d'iniciar partint de la situació de repòs, amb el motor parat. S'ha de seleccionar la primera marxa, s'ha d'augmentar progressivament la velocitat fins canviar a la tercera marxa, i reduir posteriorment per frenar i detenir el vehicle dins la zona delimitada, sense ultrapassar la línia de detenció. L'arrencada ha d'ésser suau, sense brusquedats; l'acceleració àgil i sense brusquedats; la detenció suau i progressiva, sense calar el motor que ha de quedar en marxa i amb la palanca de canvis en punt mort.
La longitud del carril ha d'estar compresa entre 70 i 100 metres. L'amplada del carril ha d'ésser de 2,40 m, els jalons que delimiten el carril han d'estar separats entre si 10 metres com a màxim.
Arrencada en rampa: S'ha de parar el vehicle en una rampa amb un desnivell del 7 % i, seguidament, arrencar i continuar pujant fins a ultrapassar el cim. En entrar a la rampa, s'ha de parar, posar-lo en punt mort (embragatge lliure) davant d'un senyal indicador situat al final del primer terç de la rampa; a continuació s'ha d'arrencar sense brusquedats i pujar fins assolir el cim de la rampa. No s'han de produir retrocessos superiors a 50 cm ni calar el motor més d'una vegada.
Grup III d) Marxa enrera, en recta i en corba: Circulant per una calçada simulada, s'ha d'ultrapassar àmpliament un accés lateral i parar el vehicle a 1 m de la vorera i a uns 10 m de la intersecció. Per retrocedir en marxa enrera, s'ha de donar el tomb a la cantonada i continuar, en igual condició de marxa, uns 10 m abans de parar el vehicle. La marxa enrera s'ha de fer seguint un règim uniforme de marxa, sense brusquedats, parades ni desviacions importants en la direcció.
Entrada en garatge marxa enrera: S'han d'ultrapassar perpendicularment els jalons que simulen l'entrada d'un garatge, en una distància aproximada a la longitud del vehicle; la maniobra de marxa enrera s'ha d'iniciar amb canvi de direcció per entrar-hi, i s'ha de fer un gir de 90 graus i deixar el vehicle sensiblement centrat; es tolera un moviment de rectificació cap endavant.
Dimensions del garatge simulat i del seu accés:
Longitud: 5 metres.
Amplada de l'accés: 2,5 metres.
Longitud de la via transversal: mínim 9 metres a cada costat del garatge.
Amplada de la via transversal: de 3 a 3,5 metres.
Grup IV f) Volta amb maniobra: Cal canviar el sentit de la marxa del vehicle en un carrer estret que, per les seves dimensions, no permeti de fer-ho en un gir directe i obligui a maniobrar marxa enrera.
La maniobra s'ha de fer entre les vorades que delimiten l'amplada del carrer (entre 5 i 10 m segons les dimensions del vehicle) i la llargada suficient que permeti completar la maniobra. El vehicle, una vegada realitzada la maniobra, ha de sortir per on havia entrat.
Cal fer-la en un sol moviment de retrocés i sense tocar les voreres.
Ziga-Zaga en primera velocitat o en marxa enrera:
Partint de la posició de repòs, cal descriure una sèrie de corbes i contracorbes de radi curt en sentit alternatiu, a dreta i esquerra, entre un conjunt de 4 jalons espaiats a una distància d'una vegada i mitja la longitud del vehicle. La prova s'ha de realitzar en primera velocitat o en marxa enrera. La maniobra pot iniciar-se per la dreta o l'esquerra indistintament i ha d'efectuar-se a una velocitat moderada i amb règim uniforme de marxa, sense detencions i sense abatre cap dels jalons.
La distància entre la posició inicial i el primer jaló, i entre l'últim i la posició final ha d'ésser igualment d'una vegada i mitja la longitud del vehicle.
Els jalons que delimiten els accessos de la posició inicial i final han de tenir una separació entre si de 3 metres.
Per a la prova de zig-zag en marxa enrera, les dimensions de l'espai han d'ésser les següents:
La distància entre jalons: 2 vegades la longitud del vehicle.
La distància entre la posició inicial i el primer jaló, i entre l'últim i la posició final ha d'ésser també de 2 vegades la longitud del vehicle.
Els jalons que delimiten els accessos de la posi-ció inicial i final han de tenir una separació entre si de 4 metres.
132.8. Proves amb moto: Les maniobres que s'indiquen a continuació, s'han de descriure seguint el croquis.
Corbes i contracorbes de radi curt: Partint de la posició de repòs, cal descriure una sèrie de corbes successives de radi curt, en sentit alternatiu, a dreta i esquerra, entre un conjunt de jalons espaiats a una distància de 3,50 m entre si.
Traçat del trèvol: Sortint de la maniobra anterior i sense parar, s'ha de descriure el traçat del trèvol indicat al croquis.
Circulació sobre una franja o planxa d'amplada limitada: A la sortida del trèvol i sense parar, s'ha de circular sobre una franja de 0,15 m d'amplada i 6 m de llarg.
A continuació, cal descriure una corba a l'esquerra, de 90º, a una velocitat sostinguda i uniforme.
Circulació per un passadís estret: S'ha de passar a través del passadís delimitat per 8 jalons, quatre a cada costat, disposats i separats entre si tal com s'indica al croquis; l'amplada del passadís haurà d'ésser d'un metre.
Acceleració i frenada d'urgència: Sortint del passadís s'ha d'accelerar a una marxa superior i frenar bruscament però amb precisió, entre les dues línies marcades al paviment.
Estan exempts d'efectuar la prova de conducció en circuit tancat els aspirants titulars d'un permís de la classe B- 1 en vigor que sol.licitin un permís de la classe B-2.
132.9. Per a l'obtenció del permís de la classe C-1, s'han de realitzar les següents proves:
Aparcament en línia: Especificat al paràgraf a) de l'apartat 132.7.
Arrencada en rampa: Especificat al paràgraf c) de l'apartat 132.7.
Marxa enrera en recta i en corba: Especificat al paràgraf d) de l'apartat 132.7.
Volta amb maniobra: Especificat a l'apartat f) de l'apartat 132.7.
Arrimar la part posterior del vehicle a un moll:
Partint de la posició de repòs, s'ha de col.locar el vehicle en perpendicular al moll i a uns 10 metres, comptats des de la part posterior del vehicle, iniciant la marxa enrera fins arrimar la part posterior al moll, deixant-lo sensiblement centrat i a una distància màxima de 40 cm del moll sense arribar a tocar-lo.
132.10. Per a l'obtenció del permís de conducció de la classe C-2 és necessari superar els requisits següents:
132.10/1. Els aspirants que no siguin titulars del permís de conducció de la classe C-1 que autoritza a conduir camions de fins a 16.000 kg de pes màxim autoritzat, amb caràcter previ a les maniobres que s'indiquen en el següent apartat, han de fer les establertes en l'apartat 132.9 anterior. Per a llur realització, s'ha d'utilitzar un vehicle que compleixi els requisits de l'apartat 132.11 per a l'obtenció del permís de conducció de la classe C-1.
132.10/2. Tots els aspirants a l'obtenció de la classe C- 2, han de fer les maniobres que a continuació s'especifiquen:
Canvi de direcció marxa endavant: Partint de la situació de repòs, situat el vehicle a 15 metres de la intersecció, s'haurà de circular per efectuar un canvi de direcció a dreta o esquerra i continuar circulant uns altres 15 metres fins a parar-se.
Estacionar prop de la vorera, en marxa enrera i en línia recta: Partint de la posició de repòs, situat el vehicle sensiblement centrat en la via, s'ha d'iniciar la marxa enrera i aproximar-se a la vorera fins a deixar-lo estacionat a la dreta o l'esquerra en forma paral.lela i pròxima a aquesta.
Amplada de la via: 6 metres.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.