LegalizeLlei 10/2003, del 27 de juny, de les finances comunals
El Ple del Comú pot aprovar els models de documentació necessària per al desplegament del procediment administratiu d'ordenació de despeses, d'acord amb criteris de màxima simplificació i de mínim cost burocràtic.
Article 81
Ordenació de pagaments: pagaments en ferm i a justificar 1. Un cop liquidada la despesa, els cònsols han de proposar el pagament de l'obligació. S'exceptuen del requisit previ de liquidació:
Els pagaments urgents, els quals, però, necessiten en qualsevol cas l'empara d'una autorització o un compromís de despesa i resolució dels cònsols, comunicada al departament encarregat de les finances.
Els pagaments a justificar als quals es refereix l'apartat 5 d'aquest article, i que requereixen, però, l'autorització prèvia de la despesa corresponent.
L'ordenació de pagaments correspon al conseller encarregat de les finances, que pot delegar-la en un altre conseller. Això no obstant, si el conseller encarregat de les finances considera que l'assumpte a què el pagament es refereix té prou importància per justificar-ne el tràmit pot dur-lo a deliberació i acord del Ple del Comú. En tot cas, els cònsols poden reservar-se l'ordenació de tipus determinats de pagaments o de pagaments concrets.
Les ordres de pagament s'estenen a nom del creditor directe, llevat dels casos dels pagaments a justificar i dels supòsits d'endós, en què ho són a nom de l'endossatari i s'hi fa constar l'endossant.
L'ordenació de pagaments és en ferm com a norma general, i a justificar quan no es pot acompanyar de la documentació justificativa en el moment de la seva expedició. El text articulat de l'ordinació del pressupost comunal ha d'indicar els supòsits en què són admissibles els pagaments a justificar.
Els perceptors dels pagaments a justificar queden obligats a presentar la liquidació, amb les comprovacions documentals oportunes, de les quantitats percebudes, en el termini de tres mesos i, en tot cas, abans del 15 de gener de l'exercici següent. Transcorregut aquest termini i un mes addicional sense haver-ho fet s'incoa expedient contra els responsables.
Les quantitats resultants de pagaments a justificar han d'ingressar-se, en els casos que determini el text articulat de l'ordinació del pressupost comunal, en un compte bancari designat pel conseller encarregat de les finances i sota el control de la Intervenció Comunal.
Per al pagament material cal, pel cap baix, la signatura del conseller encarregat de les finances o, per delegació seva, d'un altre conseller.
El pagament es pot fer en efectiu metàl·lic, mitjançant documents acreditatius del pagament, xecs bancaris, transferències bancàries o, si la persona interessada ho demana expressament per escrit, a través de compensació amb drets econòmics de les finances comunals contra el mateix creditor.
Secció 7a. Liquidació del pressupost comunal
Article 82
Liquidació pressupostària: forma i abast El pressupost de cada exercici es liquida pel que fa a la recaptació de drets i al pagament de les obligacions el dia 31 de desembre de l'any natural corresponent, i els ingressos i els pagaments queden a càrrec de la tresoreria, segons les seves contraccions respectives.
Els comuns han de confeccionar la liquidació del seu pressupost abans del dia primer de març de l'exercici següent.
L'aprovació de la liquidació del pressupost correspon al Ple del Comú amb l'informe previ de la Intervenció.
En el cas de liquidació del pressupost amb romanent de tresoreria negatiu, el Ple del Comú ha de procedir, en la primera sessió que dugui a terme, a la reducció de despeses del nou pressupost per una quantia igual al dèficit produït. Aquesta reducció només es pot revocar per acord del Ple del Comú, a proposta del cònsol i amb l'informe previ de la Intervenció, quan l'execució normal del pressupost i la situació de la tresoreria ho permetin.
Si no és possible reduir despeses, es pot concertar una operació de crèdit pel seu import, sempre que es donin les condicions assenyalades en la Llei de les finances públiques.
Si no s'adopta cap de les mesures previstes en els apartats anteriors, el pressupost de l'exercici següent haurà d'aprovar-se amb un superàvit inicial de quantia no inferior al dèficit esmentat.
De la liquidació de cadascun dels pressupostos i dels estats financers de les societats públiques comunals, una vegada feta la seva aprovació, se'n dóna compte al Ple del Comú en la primera sessió que dugui a terme.
Article 83
Operacions de tancament El conseller encarregat de les finances, amb l'acord previ del Ple del Consell del Comú, pot dictar cada any, abans de l'1 de desembre, les instruccions oportunes relatives al tancament dels pressupostos, sobretot als efectes de facilitar i homologar el compliment de les disposicions de l'article 63.
Secció 8a. Control pressupostari
Article 84
Finalitat i modalitats 1. El control pressupostari té la finalitat de comprovar i verificar si l'execució dels pressupostos s'ajusta a les normes i els principis, jurídics o d'una altra naturalesa, que la regeixen, als objectius que es pretenen i a l'economicitat i eficiència de la despesa comunal.
El control pressupostari adopta les modalitats de control de legalitat, control d'oportunitat econòmica, control financer, control d'eficàcia i control polític.
Article 85
Control de legalitat 1. El control de legalitat té per objecte vetllar pel compliment de l'ordenament jurídic mitjançant la fiscalització de tots els actes, els documents i els expedients de l'Administració comunal i les societats públiques participades per l'Administració comunal amb incidència sobre les finances comunals, que determinin la liquidació de drets i obligacions de contingut econòmic, així com els ingressos i els pagaments que en derivin, i la recaptació i l'aplicació dels cabals.
L'exercici de la funció interventora comprèn:
La intervenció crítica o prèvia de tot acte, document o expedient susceptible de produir drets o obligacions de contingut econòmic o moviment de fons de valors.
La intervenció formal i material del pagament.
La intervenció i comprovació material de les inversions i de l'aplicació de les subvencions.
Si en l'exercici de la funció interventora l'òrgan interventor es manifesta en desacord amb el fons o amb la forma dels actes, documents o expedients examinats, ha de formular les seves objeccions per escrit abans de l'adopció de l'acord o resolució.
Quan la disconformitat es refereixi al reconeixement o la liquidació de drets a favor del Comú, l'oposició es formalitza en una nota d'objecció que en cap cas suspèn la tramitació de l'expedient.
Si l'objecció afecta la disposició de despeses, el reconeixement d'obligacions o l'ordenació de pagaments, se suspèn la tramitació de l'expedient fins que se solucioni en els supòsits següents:
Quan es basi en la insuficiència de crèdit o en una proposta de crèdit inadequada.
Quan no hagin estat fiscalitzats els actes que van donar origen als pagaments.
En els casos d'omissió en l'expedient de requisits o tràmits essencials.
Quan l'objecció derivi de comprovacions materials d'obres, subministraments, adquisicions i serveis.
Quan l'òrgan a qui afecti l'objecció no hi estigui d'acord, correspon al cònsol resoldre la discrepància, i la seva resolució és executiva. Aquesta facultat no és pot delegar en cap cas.
No obstant l'establert en el paràgraf anterior, correspon al Ple del Comú la resolució de les discrepàncies quan es basin en insuficiència o inadequació de crèdit o es refereixin a obligacions o despeses l'aprovació de les quals sigui de la seva competència.
L'òrgan interventor eleva un informe al Ple del Comú de totes les resolucions adoptades pel cònsol contràries a les objeccions presentades, i també un resum de les principals anomalies detectades en matèria d'ingressos.
No estan sotmesos a intervenció prèvia les despeses de material no inventariable, els contractes menors ni els de caràcter periòdic i altres de tracte successiu, una vegada intervinguda la despesa corresponent al període inicial de l'acte o contracte del qual derivin o les seves modificacions ni tampoc altres despeses menors de 3.000,00 euros que d'acord amb la normativa vigent es facin efectius a través del sistema de bestretes de caixa fixa.
El Ple del Comú pot acordar, a proposta del cònsol i amb l'informe previ de l'òrgan interventor, que la intervenció prèvia es limiti a comprovar els aspectes següents:
Que hi hagi prou crèdit i que es proposi l'adequat. En el cas de compromisos de despesa de caràcter plurianual, a més s'ha de comprovar el compliment de l'article 77.
Que les obligacions o despeses es generen per òrgan competent.
Les altres qüestions que per la seva transcendència en el procés de gestió determini el Ple del Comú a proposta del cònsol.
L'òrgan interventor pot formular les observacions complementàries que consideri convenients, sense que en cap cas tinguin efectes suspensius en la tramitació dels expedients corresponents.
Les obligacions o les despeses sotmeses a fiscalització limitada han de ser objecte d'una altra intervenció amb posterioritat, exercida sobre una mostra representativa dels actes, documents o expedients mitjançant tècniques de mostreig d'auditoria.
Els òrgans de control intern que realitzin les fiscalitzacions amb posterioritat han d'emetre un informe escrit amb totes les observacions i les conclusions pertinents. Aquest informe es tramet al Ple del Comú amb les observacions dels òrgans gestors.
Els comuns poden determinar, mitjançant acord del Ple, la substitució de la fiscalització prèvia de drets per la constància en comptabilitat i per actuacions de comprovació posteriors mitjançant tècniques de mostreig o auditoria.
Article 86
Control d'oportunitat econòmica 1. El control d'oportunitat econòmica té per finalitat:
Determinar, tant qualitativament com quantitativament, les conseqüències que la realització de determinades despeses tindria per a les finances comunals i l'execució normal del pressupost comunal, i singularment, l'estimació de les noves despeses que previsiblement es derivarien de la que és objecte del control.
Qualificar la incidència d'una determinada despesa sobre l'economia comunal i la situació conjuntural.
Aquest tipus de control s'efectua arran de la proposta de despesa i es formalitza, quan escau, mitjançant informe en cada cas de la Intervenció Comunal, sense perjudici dels informes periòdics globals que aquesta Intervenció consideri adients.
Article 87
Control financer 1. El control financer consisteix a comprovar el funcionament economicofinancer de les societats públiques participades per l'Administració comunal i de les entitats privades que reben subvencions, préstecs, avals i altres ajuts a càrrec del pressupost comunal.
Aquest control té per objecte informar sobre la presentació adequada de la informació financera, el compliment de les normes i directrius que siguin aplicables i el grau d'eficàcia i eficiència en la consecució dels objectius previstos.
El control financer és dirigit per la Intervenció Comunal almenys una vegada a l'any, mitjançant procediments d'auditoria que substitueixen la fiscalització prèvia de les operacions corresponents i que se cenyeixen a la comprovació dels ingressos i els pagaments realitzats, la comprovació material de les existències i la verificació dels llibres de comptabilitat, balanços i comptes d'explotació i d'altres comptes i estats que siguin preceptius.
Com a resultat del control efectuat la Intervenció Comunal elabora un informe escrit amb totes les observacions i les conclusions que se'n dedueixin. Aquest informe, juntament amb les al·legacions efectuades per l'òrgan auditat s'envien al Ple del Comú perquè els examini.
Article 88
Control d'eficàcia El control d'eficàcia té per objecte la comprovació periòdica del grau de compliment dels objectius així com l'anàlisi del cost de funcionament i del rendiment dels serveis o inversions respectius.
Article 89
Exercici de les funcions de control Les persones responsables de la funció interventora i les que es designin per dur a terme el control financer i d'eficàcia, exerceixen la seva funció amb plena independència i poden recollir tota la informació que considerin necessària, efectuar l'examen i la comprovació dels llibres, comptes i documents oportuns, verificar els arqueigs i recomptes, i sol·licitar de qui correspongui, quan la naturalesa de l'acte, document o expedient que hagi de ser intervingut ho requereixi, els informes tècnics i l'assessorament que estimin necessaris.
Article 90
Control polític 1. El control polític és l'exercit pel Ple del Comú sobre l'execució del pressupost comunal i el compliment de disposicions de naturalesa pressupostària.
El control polític durant l'execució del pressupost comunal pot ser efectuat:
Mitjançant precs i preguntes i interpel·lacions al Ple del Comú, mocions de censura i comissions d'investigació.
Mitjançant l'examen dels estats d'execució del pressupost comunal i de les seves modificacions, i també dels moviments i de la situació de la tresoreria.
El control polític després de la liquidació del pressupost comunal es realitza amb l'examen i l'aprovació, si escau, dels comptes comunals dintre els sis mesos següents a la seva presentació.
Capítol IV. Intervenció comunal
Article 91
Naturalesa i abast La Intervenció Comunal és el centre:
Director de la comptabilitat administrativa.
Titular dels controls de legalitat, d'oportunitat econòmica i financer.
Responsable de les funcions d'estudi, informe i assessorament que, d'acord amb l'ordenament jurídic, li siguin encomanades.
Article 92
Organització 1. La Intervenció Comunal és adscrita orgànicament a la comissió encarregada de les finances i la seva estructura orgànica l'estableix, a proposta de l'interventor comunal, el Ple del Comú, amb la conformitat prèvia del conseller encarregat de les finances.
L'interventor comunal és el cap de la Intervenció Comunal. És nomenat pel Ple del Comú, a proposta dels cònsols escoltat el conseller encarregat de les finances, per la durada del mandat comunal, sense perjudici de la possibilitat de dimissió o cessament.
Article 93
Funcions 1. La Intervenció Comunal gaudeix, per a l'exercici de les seves funcions, de plena autonomia i, tant l'interventor comunal com els interventors delegats han de ser atesos per qualsevol òrgan de l'Administració comunal a qui ho sol·licitin, en les demandes raonades que facin de dades, informes o documentació.
Correspon a la Intervenció Comunal, com a centre director de la comptabilitat administrativa, l'exercici de les funcions següents:
Revisar els registres comptables d'ingressos i despeses en totes les seves fases, que reflecteixin finalment els moviments de cabals públics de la tresoreria.
Formar i redactar els comptes generals per presentar-los al Ple del Comú.
Sotmetre a l'aprovació del Ple del Comú les modificacions del pla general de comptabilitat pública que es considerin oportunes per ajustar-lo a l'estructura i al funcionament del Comú.
Inspeccionar la comptabilitat de les societats públiques participades per l'Administració comunal, i també verificar la comptabilitat de les entitats obligades a presentar-la pel fet de rebre subvencions pressupostàries.
Elaborar els comptes econòmics del sector públic depenent de l'Administració comunal.
Corresponen a la Intervenció Comunal, com a titular dels controls de legalitat, d'oportunitat econòmica i financer les funcions següents:
Fiscalitzar els actes, els documents i els expedients de l'Administració comunal, les entitats de dret públic i les societats públiques participades pel Comú amb incidència sobre les finances comunals, d'acord amb l'article 85.
Informar el Ple del Comú, quan escaigui, sobre l'oportunitat econòmica de les despeses, en els termes establerts per l'article 86.
Dirigir les auditories que es realitzin als efectes del control financer regulat a l'article 87.
Corresponen a la Intervenció Comunal les funcions d'estudi, informe i assessorament següents:
A)Amb relació al pressupost comunal i a la seva gestió:
Col·laborar en l'elaboració del projecte si és requerida a aquest efecte.
Verificar i autoritzar la liquidació dels pressupostos.
Informar sobre les propostes d'endeutament, les autoritzacions al Ple del Comú d'avenços de fons i els projectes de crèdits extraordinaris, suplements i transferències de crèdit.
Interposar recursos, si escau, contra actes de gestió d'ingressos públics.
Conformar prèviament els actes, els documents o els recursos que produeixin obligacions i moviment de cabals públics, i especialment la devolució d'ingressos indeguts i la prescripció de drets i obligacions i, en general, vetllar pels interessos econòmics de l'Administració comunal.
Informar sobre els recursos presentats al Comú, i que es refereixin a assumptes de naturalesa economicofinancera.
Informar del compliment dels límits d'endeutament establerts en la present Llei.
B) Amb relació a la contractació d'obres, serveis, subministraments i adquisicions:
Dictaminar sobre els projectes de contractes, plecs de clàusules i pressupostos d'obres, serveis i adquisicions de tota mena.
Formar part de les meses de contractació.
Informar sobre les propostes de resolució de contractes.
Fer observacions o objeccions a les actes de recepció i de comprovació de serveis, obres i adquisicions.
C) Amb relació al personal:
Informar prèviament sobre els concursos d'accés a la funció pública comunal i els contractes de personal.
Fiscalitzar les nòmines de personal.
D) Amb relació al patrimoni:
Dirigir la formació i l'actualització de l'inventari patrimonial i autoritzar els inventaris de tota mena.
Informar les propostes d'alienació de béns i drets de qualsevol naturalesa.
E) La resta de funcions d'estudi i assessorament que li encomani el Ple del Comú sempre que siguin compatibles amb les anteriors.
Capítol V. Comptabilitat pública
Article 94
Principi general 1. L'Administració comunal queda sotmesa al règim de comptabilitat pública en els termes previstos en aquesta Llei i en les disposicions reglamentàries que la despleguen.
La subjecció al règim de comptabilitat pública comporta l'obligació de retre compte de les operacions respectives, sigui quina sigui la seva naturalesa, al Ple del Comú.
Article 95
Finalitats Les finalitats de la comptabilitat pública són:
Enregistrar l'execució del pressupost comunal.
Determinar els moviments i la situació de la tresoreria.
Reflectir la composició, les variacions i la situació del patrimoni.
Proporcionar les dades necessàries per a la formació i el retiment dels comptes comunals.
Facilitar la informació adequada per a l'elaboració dels comptes econòmics del sector públic depenent del Comú, plasmats en el Pla general de comptabilitat pública.
Oferir la informació econòmica i financera necessària per a l'adopció de decisions polítiques i administratives.
Proporcionar les dades necessàries per al càlcul i el seguiment dels límits d'endeutament establerts en aquesta Llei.
Article 96
Organització A la Intervenció Comunal li correspon portar i desenvolupar la comptabilitat financera i el seguiment en termes financers de l'execució dels pressupostos d'acord amb les normes generals i les dictades pel Ple de Comú.
Article 97
Abast de la gestió comptable: comptes especials i comptes comunals 1. La gestió comptable es concreta i es formalitza de la manera següent:
Gestió comptable d'ingressos, referida a les fases de liquidació i cobrament, com a resultat de la qual es forma el compte d'ingressos, estructurat en dues parts, una de gestió de l'estat d'ingressos i l'altra de drets de tresoreria.
Gestió comptable de despeses, referida a les fases d'autorització, compromís, liquidació, ordenació de pagaments i pagaments efectius, com a resultat de la qual es forma el compte de despeses, estructurat en dues parts, una de gestió de l'estat de despeses, i l'altra de situació de les ordres de pagament pendents.
Gestió comptable de tresoreria, referida a les operacions de cobraments i de pagaments, tant pressupostàries com extrapressupostàries, com a resultat de la qual es forma el compte de tresoreria, estructurat en tres parts: cobraments i pagaments de pressupost; operacions extrapressupostàries, i saldo o existència de tresoreria.
Gestió comptable del patrimoni, referida als béns del patrimoni en començar l'exercici, a les adquisicions i alienacions que es realitzin durant el seu decurs i a la situació patrimonial existent en acabar el període, com a resultat de la qual es forma el compte de patrimoni.
Gestió comptable de l'endeutament, referida a la situació de l'endeutament al principi i al final de l'exercici, com a resultat de la qual es forma el compte d'endeutament.
Els comptes especials anteriors s'apleguen i refonen en els comptes comunals, dels quals se n'elaboren dos cada any: el de l'Administració comunal i el de les societats públiques participades per l'Administració comunal.
Article 98
Informació de la comptabilitat El conseller encarregat de les finances ha de trametre al Ple del Comú, trimestralment i dintre del trimestre següent, una memòria explicativa de l'execució del pressupost de l'Administració comunal i de les seves modificacions, així com els moviments i la situació de la tresoreria. La mateixa comesa han de realitzar els directors de les entitats de dret públic participades pel Comú respecte als pressupostos respectius.
Capítol VI. Tresoreria comunal
Article 99
Composició Constitueixen la tresoreria del Comú tots els recursos financers, siguin diners, siguin valors o crèdits del Comú tant per operacions pressupostàries com extrapressupostàries. Aquests recursos i les variacions que experimentin estan subjectes a fiscalització i han de ser enregistrats segons les normes de la comptabilitat pública.
Article 100
Organització i funcions 1. L'organització de la tresoreria comunal correspon al Ple del Comú, a proposta del conseller encarregat de les finances.
Dins de l'organització aprovada pel Ple del Comú cada entitat parapública o de dret públic comunal ha d'establir el règim de la seva tresoreria d'una forma coordinada amb l'Administració comunal.
Són funcions encomanades a la tresoreria comunal:
Recaptar els ingressos i pagar les obligacions de les finances comunals.
Centralitzar comptablement tots els cabals i valors generats per operacions pressupostàries i extrapressupostàries, sense perjudici de l'existència material de caixes auxiliars.
Les altres funcions que derivin de les esmentades en els paràgrafs anteriors o que s'hi relacionin.
Les funcions de la tresoreria comunal poden ser realitzades a través d'entitats bancàries si ho acorda el Ple del Comú.
Capítol VII. Responsabilitats
Article 101
Classes de responsabilitat 1. Les accions i les omissions, tant intencionades com culposes, que ocasionen, directament o indirectament, perjudici econòmic a les finances comunals determinen l'exigència de responsabilitat civil, penal i administrativa, segons els casos.
La responsabilitat civil consisteix en el deure d'indemnitzar les finances comunals per raó dels danys i els perjudicis produïts per les accions o les omissions.
La responsabilitat penal deriva de la comissió de delictes majors o menors o de contravencions tipificades en el Codi penal i en perjudici de les finances comunals. La responsabilitat penal comporta sempre la civil.
La responsabilitat administrativa neix de la realització, per part de les persones al servei de les administracions comunals, d'accions o omissions tipificades com a faltes en les normes reguladores de la funció pública i, especialment, en els capítols V i VI del Codi de l'Administració.
S'exclouen del present capítol les infraccions tributàries regulades en altres lleis, sense perjudici, si és el cas, d'exigència de responsabilitat penal si, en ocasió de la infracció tributària, es comet un delicte major o menor o una contravenció tipificats en el Codi penal.
La responsabilitat en els supòsits de concurrència de responsables és mancomunada, llevat dels casos d'engany o frau, en què és solidària.
Article 102
Accions i omissions productores d'especial responsabilitat civil i administrativa Són accions i omissions que impliquen una especial responsabilitat civil i administrativa envers les finances comunals:
El descobert de comptes o la malversació que afecti l'haver de les finances comunals.
L'incompliment, per part de càrrecs polítics o de personal funcionari o contractat, de les normes reguladores de la gestió, la inspecció, la recaptació i l'ingrés en la tresoreria del producte de drets econòmics de les finances comunals.
L'autorització, el compromís o la liquidació de despeses i l'ordenació o la realització de pagaments sense crèdit pressupostari o amb crèdit insuficient, o infringint d'alguna manera les normes reguladores dels procediments administratius d'ordenació de despeses i de pagaments.
La provocació de pagaments indeguts.
La manca de justificació, en els terminis establerts, dels fons de les finances comunals.
La inobservança, per part de l'interventor general o dels interventors delegats, mitjançant dol, culpa, negligència o ignorància inexcusable, del deure de salvar la seva actuació en l'expedient respectiu amb observació escrita sobre la il·legalitat o la improcedència de l'objecte de la fiscalització.
Qualssevol altres actes o omissions que suposin incompliment de les normes d'aquesta Llei i de les disposicions que la reglamenten o la despleguen.
Article 103
Expedient de responsabilitat 1. La responsabilitat derivada de les accions i les omissions a què es refereix l'article anterior i el Codi de l'Administració s'ha de dilucidar o aclarir mitjançant expedient administratiu, tramitat sempre amb audiència dels interessats i d'acord amb les normes del Codi de l'Administració.
L'acord d'incoació i la resolució de l'expedient administratiu, així com el nomenament d'instructor, corresponen al Ple del Comú, si la persona és funcionària o contractada d'entitat parapública o de dret públic comunal, i al conseller encarregat de les finances, si la persona és funcionària o contractada de l'Administració comunal.
Article 104
Danys i perjudicis 1. La resolució de l'expedient administratiu, àdhuc en els casos en què constitueix un tràmit previ a l'exigència de responsabilitat penal, s'ha de pronunciar sobre els danys i els perjudicis causats a les finances comunals, i els responsables tenen l'obligació d'indemnitzar per aquesta causa en els termes establerts en el Codi de l'Administració.
Les resolucions d'expedients administratius poden ser objecte de recurs.
Disposició addicional primera
La Llei del pressupost general pot modificar les bandes màxima i mínima dels tipus de gravamen així com les quotes tributàries dels tributs.
Disposició addicional segona
Fins que no es desenvolupi una Llei específica sobre les contribucions especials, els comuns poden establir contribucions especials d'acord amb les
disposicions previstes en el capítol tercer del títol segon d'aquesta Llei.
Disposició transitòria primera
Tots els fets, els actes o els procediments que es trobin en curs de realització el dia d'entrada en vigor de la present Llei es regeixen per la normativa anterior.
Se n'exceptuen les normes de la present Llei relatives a la prescripció i a les sancions en tot allò que sigui més favorable als administrats.
Disposició transitòria segona
Els comuns que, a la data d'entrada en vigor de la present Llei, sobrepassin la quantia màxima d'endeutament prevista en aquesta Llei, han d'adaptar en un període de com a màxim 10 anys el seu nivell d'endeutament a les exigències contingudes en aquesta Llei. En relació amb aquest excés d'endeutament, no és aplicable als comuns l'apartat 4 de l'article 47 de la present Llei.
Durant el període d'adaptació establert en l'apartat 1, els comuns han de reduir la quantia que sobrepassi cada un dels límits que els serien aplicables en virtut de la present Llei, de forma progressiva, com a mínim en un 40 % cada 4 anys.
El Tribunal de Comptes controla el procés d'adaptació al nivell d'endeutament dels comuns previst en aquesta Llei. Així mateix informa el Consell General de la quantia d'endeutament i de la situació de cada Comú.
Disposició transitòria tercera
En un termini de 10 anys el Govern i els comuns elaboren un cadastre de la propietat immobiliària nacional. El cadastre ha de permetre identificar les propietats immobiliàries del territori nacional i també establir-ne una valoració a partir del valor de mercat mitjançant uns mateixos criteris tècnics. Mentre aquest cadastre no estigui elaborat i aprovat, l'impost sobre la propietat immobiliària grava la propietat no edificada a un tipus impositiu del 0%.
Disposició derogatòria única
Queden derogades totes les normes amb rang de llei o inferior que s'oposen al contingut de la present Llei.
Disposició final única
Aquesta Llei entrarà en vigor al cap de quinze dies de ser publicada en el Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Casa de la Vall, 27 de juny del 2003 Francesc Areny Casal Síndic General Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n'ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Jacques Chirac President de la República Francesa Copríncep d'Andorra
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.