LegalizeLlei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal
Obrar per motius humanitaris o socialment valuosos.
Haver procedit el culpable, abans de conèixer que el procediment penal es dirigeix contra ell, a confessar la infracció a les autoritats.
Col·laborar amb les autoritats fins al moment de la vista oral per evitar una altra infracció que tingui caràcter de delicte major, la comissió de la qual sigui racionalment previsible.
Haver reparat el dany ocasionat a la víctima, totalment o en una mesura rellevant d'acord amb la pròpia capacitat i la naturalesa del delicte comès, fins al moment de la vista oral, o haver-se esforçat per assolir una compensació a favor de la víctima.
Qualsevol altra circumstància que tingui una significació anàloga a les anteriors o a la de parentiu prevista a l'article 31.
Article 30
Circumstàncies agreujants Són circumstàncies que agreugen la responsabilitat criminal:
Executar el fet amb acarnissament, augmentant intencionadament el sofriment de la víctima causant-li patiments que excedeixin dels necessaris per a l'execució del delicte.
Executar el fet amb traïdoria, emprant mitjans tendents directament a assegurar l'acció sense el risc que pugui procedir de la defensa per part de l'ofès.
Abusar de l'autoritat, la superioritat o la confiança.
Buscar o aprofitar-se de les circumstàncies de lloc, de temps o de la concurrència d'altres persones que facilitin l'execució o augmentin el greuge sobre la víctima.
Ser la víctima especialment vulnerable tenint en compte l'edat, la condició física o psíquica, la incapacitat o una altra circumstància semblant.
Cometre el fet per motius racistes, xenòfobs o relatius a ideologia, religió, nacionalitat, ètnia, sexe, orientació sexual, malaltia o disminució física o psíquica de la víctima.
La reincidència. Hi ha reincidència quan en el moment de cometre el delicte el culpable hagi estat condemnat per sentència ferma per un delicte que tingui assenyalada una pena igual o superior, o per diversos delictes encara que tinguin assenyalada una pena inferior. En tot cas només generen reincidència els delictes compresos en el mateix títol i que siguin de la mateixa naturalesa.
No es tenen en compte els antecedents penals quan es donen les condicions legalment establertes per a la rehabilitació del reu.
En els delictes de tràfic de drogues, de segrest, de venda il·legal d'armes, els relatius a la prostitució, de terrorisme, de falsificació de moneda, de blanqueig de diners i tots els delictes comesos en forma de criminalitat organitzada, els antecedents per condemna a l'estranger per fets constitutius dels mateixos delictes previstos en aquest Codi s'han d'equiparar als antecedents nacionals per a l'aplicació d'aquesta circumstància.
Cometre la infracció mitjançant preu, promesa o recompensa.
Que el subjecte passiu sigui funcionari o autoritat i la infracció penal s'hagi comès quan aquest subjecte es trobava en l'exercici del seu càrrec o per raó del mateix càrrec.
Article 31
Circumstància mixta de parentiu El vincle matrimonial o la situació de fet equivalent i el parentiu fins al tercer grau, per consanguinitat, adopció o afinitat, és una circumstància que pot modificar la responsabilitat criminal en sentit agreujant o atenuant segons la naturalesa i els efectes del delicte o els motius de l'autor.
Capítol quart. Definicions generals
Article 32
Autoritat i funcionari Als efectes penals es considera autoritat la persona que, tant si és funcionària com si no n'és, tingui comandament o exerceixi jurisdicció pròpia, individualment o col·legiadament. Es consideren també autoritat els membres del Consell General, dels comuns, del Consell Superior de la Justícia, del Tribunal de Comptes, del Ministeri Fiscal, el Raonador del Ciutadà i qualsevol altra persona a qui la llei atribueixi l'exercici de funcions institucionals pròpies.
Als mateixos efectes es considera funcionari la persona que participa, de manera delegada o no, en l'exercici de les funcions públiques per disposició de la llei, per elecció o per nomenament de l'autoritat competent.
Article 33
Persona incapaç Es considera incapaç, als efectes penals, la persona que pateix una malaltia o anomalia física o psíquica persistent que li impedeix governar-se, amb independència que hagi estat o no declarada la seva incapacitació.
Article 34
Document 1. Als efectes penals es considera document tot suport material que incorpori una declaració atribuïble a una persona, apte per a la prova de fets amb rellevància jurídica.
Als efectes d'aquest Codi es considera document públic tot aquell que, complint amb els requisits abans esmentats, hagi estat emès per un funcionari o per un òrgan de l'Administració amb una determinada finalitat probatòria, seguint el procediment corresponent i amb les formalitats essencials establertes per la normativa aplicable.
Títol II. Les penes
Capítol primer. Classificació
Article 35
Penes principals per als delictes majors Les penes que es poden imposar per delicte major són:
Presó fins a vint-i-cinc anys, tret del que disposin les normes relatives a l'acumulació de penes i les penes previstes pel delicte de genocidi i els delictes contra la humanitat.
Multa fins a 300.000 euros o fins al quàdruple del benefici obtingut o que es pretenia obtenir amb la comissió del delicte, si era superior, llevat dels casos en què es prevegi expressament un import superior.
Inhabilitació fins a vint anys, tret del que disposin les normes relatives a l'acumulació de penes, per a l'exercici de drets públics, de càrrec públic, de drets de família, de l'ofici o el càrrec.
Prohibició fins a vint anys de contractar amb les administracions públiques.
Les que derivin de l'aplicació de les normes de substitució de penes previstes a l'article 65.
Article 36
Penes principals per als delictes menors Les penes que es poden imposar per delicte menor són:
Presó fins a dos anys.
Arrest de temps festiu fins a vint-i-quatre caps de setmana o unitats de temps equivalents.
Arrest domiciliari fins a sis mesos.
Arrest parcial diari fins a sis mesos.
Multa fins a 60.000 euros o fins al triple del benefici obtingut o que es pretenia obtenir amb la comissió del delicte, si era superior.
Treballs en benefici de la comunitat per un termini no superior a un any, tret del que derivi de l'aplicació de l'article 65.
Inhabilitació fins a sis anys per a l'exercici de drets públics, de càrrec públic, de drets de família, de l'ofici o el càrrec.
Suspensió fins a sis anys per a l'exercici de drets públics, de càrrec públic, de drets de família, de l'ofici o el càrrec.
Privació del permís de conduir fins a sis anys.
Privació del permís d'arma fins a sis anys.
Privació de la llicència de caça o pesca fins a sis anys.
Prohibició d'emetre xecs o d'utilitzar targetes de crèdit fins a sis anys.
Prohibició de contractar amb les administracions públiques fins a sis anys.
Les que derivin de l'aplicació de les normes de substitució de penes previstes a l'article 65.
Article 37
Penes principals per a les contravencions penals Les penes que es poden imposar per contravenció penal són:
Arrest de temps festiu fins a vuit caps de setmana o unitats de temps equivalents.
Arrest domiciliari fins a un mes.
Arrest parcial diari fins a dos mesos.
Multa fins a 6.000 euros o fins al doble del benefici obtingut o que es pretenia obtenir amb la comissió de la infracció, si era superior.
Treballs en benefici de la comunitat per un termini no superior a un mes.
Privació del permís de conduir fins a un any.
Privació del permís d'arma fins a un any.
Privació de la llicència de caça o pesca fins a tres anys.
Prohibició de contractar amb les administracions públiques fins a un any.
Suspensió per a l'exercici de l'ofici o el càrrec fins a sis mesos.
Amonestació pública o privada.
Article 38
Penes complementàries per als delictes 1. En els delictes majors el tribunal pot imposar la pena complementària d'expulsió temporal o definitiva de la persona condemnada de nacionalitat estrangera.
En els delictes majors i menors el tribunal pot imposar la pena complementària de privació temporal o definitiva del permís d'arma, de la llicència de caça o pesca i/o la de treballs en benefici de la comunitat, fins a un màxim de dos anys si es tracta d'un delicte major i d'un any si es tracta d'un delicte menor.
En els supòsits en què tingui relació amb el delicte comès el tribunal pot imposar, per un termini no superior al de la més greu de les penes principals imposades en la sentència, una o diverses de les penes següents:
Inhabilitació per a l'exercici de drets públics, de càrrec públic, de drets de família, de l'ofici o el càrrec.
Suspensió per a l'exercici de drets públics, de càrrec públic, de drets de família, de l'ofici o el càrrec.
Privació del permís de conduir.
Prohibició d'emetre xecs o d'utilitzar targetes de crèdit fins a sis anys.
Prohibició de contractar amb les administracions públiques.
En els delictes contra la vida, la integritat física i moral, la llibertat sexual, i d'amenaces, atenent a les relacions entre el culpable i la víctima i a la necessitat de protecció de la víctima o de tercers, el tribunal pot imposar la pena complementària de prohibició de contactar amb la víctima, fins a un màxim de dotze anys en cas de delicte major i de sis anys en cas de delicte menor.
Capítol segon. Contingut de les penes
Article 39
L'arrest Quan la llei fixa la pena d'arrest, tret que prevegi expressament una altra cosa per a la infracció corresponent, el tribunal la pot imposar en qualsevol de les tres modalitats previstes en els articles següents, ateses les circumstàncies del fet, de l'autor i, si escau, de la víctima i dins els límits establerts als articles 36 o 37, segons es tracti d'un delicte menor o d'una contravenció penal.
Quan la llei no prevegi expressament la durada de la pena d'arrest, el tribunal pot recórrer tota l'extensió fins al límit màxim previst.
El compliment de l'arrest es fa efectiu de manera que sigui compatible amb les obligacions professionals o laborals del condemnat.
Article 40
L'arrest de temps festiu L'arrest de temps festiu té una durada setmanal ininterrompuda de 36 a 48 hores compreses en cap de setmana o temps festiu per al condemnat, segons el criteri del tribunal, i s'executa en un establiment penitenciari especial o en unitat separada.
Article 41
L'arrest nocturn o arrest parcial diari La pena d'arrest parcial diari s'executa dins un establiment penitenciari especial o en unitat separada, durant deu hores seguides diàries segons l'horari fixat pel tribunal.
Article 42
L'arrest domiciliari La pena d'arrest domiciliari s'executa en el domicili del condemnat o en el domicili que fixi el tribunal amb el consentiment del seu titular, de manera ininterrompuda durant el temps assenyalat a la sentència.
Si el condemnat no té domicili al Principat, l'arrest es compleix en un establiment penitenciari especial o en unitat separada.
Article 43
Equivalències i modalitats de compliment Als efectes d'aquest capítol, dos arrests de temps festiu equivalen a dues setmanes d'arrest parcial diari o a una setmana d'arrest domiciliari.
El tribunal pot acordar que l'arrest parcial diari o de temps festiu es compleixi al domicili. En aquest supòsit, la durada i els límits màxims són del doble dels establerts en els articles 36 i 37 per al compliment d'aquestes dues formes d'arrest en un centre penitenciari.
L'arrest domiciliari o el compliment al domicili de l'arrest parcial diari o de temps festiu es pot complir amb control monitoritzat, sempre que hi hagi el consentiment previ del condemnat i que es realitzi de forma respectuosa amb la seva intimitat.
Article 44
La pena de multa El tribunal determina raonadament l'extensió de la pena de multa dins els límits establerts per a cada delicte tenint en compte la gravetat de la infracció i la situació econòmica del reu, deduïda a partir del seu patrimoni, ingressos, obligacions, càrregues familiars i altres circumstàncies personals. Pot, així mateix, acordar el pagament fraccionat de la multa.
Article 45
Les penes d'inhabilitació La pena d'inhabilitació per a l'exercici de drets públics comporta la pèrdua de tots els càrrecs i la privació del dret de ser elegit o nomenat per a qualsevol càrrec públic.
La pena d'inhabilitació per a l'exercici de càrrec públic comporta la pèrdua dels càrrecs als quals afecti, que han de ser especificats en la sentència, i la privació del dret a ser elegit o nomenat per als mateixos càrrecs.
La pena d'inhabilitació per a l'exercici dels drets de família comporta la privació dels drets que determini el tribunal en relació amb la pàtria potestat, la tutela, la curatela, la guarda i custòdia i el dret de visites.
La pena d'inhabilitació per a l'exercici de l'ofici o el càrrec comporta la privació dels drets inherents a l'exercici de la professió, l'ofici o el comerç, la indústria o el càrrec societari a què afecti, que han de ser especificats en la sentència.
Article 46
Les penes de suspensió La pena de suspensió de l'exercici de drets públics, de càrrec públic, de drets de família, de l'ofici o el càrrec, priva el penat del seu exercici durant el temps de la condemna.
Article 47
Les penes de privació del permís de conduir, d'armes i de caça o pesca La pena de privació del permís de conduir comporta la prohibició d'exercir el dret a conduir vehicles automòbils, trens, naus o aeronaus i d'obtenir el permís durant el temps de la condemna.
La pena de privació del permís d'arma comporta la prohibició de posseir i portar armes i d'obtenir el permís durant el temps de la condemna.
La pena de privació de la llicència de caça o del permís de pesca comporta la prohibició de practicar la caça o la pesca i d'obtenir el permís durant el temps de la condemna.
Article 48
La prohibició d'emetre xecs o utilitzar targetes de crèdit La pena de prohibició d'emetre xecs o utilitzar targetes de crèdit comporta la privació del dret a emetre, obtenir i utilitzar xecs o targetes de crèdit o de pagament durant el temps de la condemna.
Article 49
Treballs en benefici de la comunitat La pena de treballs en benefici de la comunitat consisteix en la prestació no retribuïda de serveis d'utilitat pública a favor de l'Estat, d'altres entitats públiques, d'associacions o de fundacions. En tot cas requereix el consentiment previ del condemnat.
El tribunal ha de fixar el tipus i les condicions de treball tenint en compte que la seva finalitat és la reinserció social del condemnat i no la satisfacció d'interessos econòmics.
La durada diària ha de ser de dues a vuit hores. No obstant això, si el condemnat realitza una activitat professional o laboral remunerada, el règim dels períodes de treball ha de ser fixat pel tribunal de manera que no perjudiqui la jornada laboral del condemnat ni excedeixi del màxim d'hores extraordinàries legalment permeses.
Els condemnats han de ser inscrits a la Caixa Andorrana de Seguretat Social en les condicions que determini el tribunal.
Article 50
Prohibició de contractar amb les administracions públiques La pena de prohibició de contractació amb l'Administració consisteix en la prohibició de concórrer, directament o per mitjà d'una tercera persona, a cap concurs o subhasta pública ja sigui de l'Administració general, comunal o qualsevol altra entitat pública o parapública i, en general, de contractar subministraments o la prestació de serveis amb qualsevol d'aquestes entitats.
Article 51
Prohibició de contactar amb la víctima La pena de prohibició de contactar amb la víctima consisteix en la prohibició de residir en el domicili de la víctima, d'atansar-se-li i d'entrar-hi en contacte per qualsevol mitjà. El tribunal pot estendre la pena amb la prohibició de residir a la mateixa vila o a una distància determinada del domicili o lloc de treball de la víctima. També pot, raonant-ho en la sentència, estendre les prohibicions anteriors en relació amb terceres persones.
Capítol tercer. Determinació de les penes
Article 52
Pena prevista a la llei La pena fixada a la llei és la pena prevista per a l'autor de la infracció consumada.
Article 53
Reducció de pena per als còmplices La pena imposable al còmplice es determina per la reducció a la meitat dels límits mínim i màxim previstos a la llei.
Article 54
Reducció qualificada 1. La pena imposable als autors de temptativa de delicte es determina per la reducció a la meitat dels límits mínim i màxim previstos a la llei. El tribunal pot aplicar una segona reducció en els mateixos termes tenint en compte el grau d'execució i el perill inherent a la temptativa.
Les mateixes reduccions s'imposen en cas de provocació o conspiració punibles.
Les mateixes reduccions s'imposen a l'autor de la infracció si concorre una causa excloent incompleta, o l'error de prohibició vencible o si el responsable és menor de vint-i-un anys.
El tribunal pot aplicar, raonant-ho, les mateixes reduccions en el cas d'apreciar més d'una circumstància atenuant, l'atenuant de reparació de la víctima o qualsevol altra a la qual calgui concedir significació especial.
En el cas de complicitat s'ha de tenir en compte, a més d'aquestes reduccions, la reducció prevista a l'article anterior.
Article 55
Substitució automàtica de la pena de presó Si amb l'aplicació de les regles sobre reducció de pena el tribunal ha d'imposar una pena de presó inferior a tres mesos, s'ha de substituir per una d'arrest d'acord amb el que preveuen els articles 65 i 66.
Article 56
Determinació en funció de les circumstàncies modificatives de la responsabilitat El tribunal fixa la pena de manera raonada, dins els límits establerts per la llei, segons el que resulti de l'aplicació dels articles anteriors, valorant les circumstàncies atenuants i agreujants concurrents i, en general, la gravetat del fet, les circumstàncies personals i la reinserció social assolida pel condemnat o les expectatives que afavoreixin una futura reinserció.
Les circumstàncies agreujants o atenuants no es tenen en compte quan formin part de la infracció o hi siguin inherents.
Article 57
Dispensa de pena 1. En els delictes imprudents el tribunal pot atorgar raonadament una dispensa de la pena imposada, quan el subjecte hagi sofert personalment les conseqüències del fet.
Igualment pot atorgar la dispensa de manera raonada en els delictes menors quan es presumeix que la pena ha de resultar perjudicial per al condemnat atenent al fet que s'ha produït una reinserció social satisfactòria i, si escau, una reparació o compensació del responsable a la víctima, en la mesura del possible. Si la reinserció i la compensació es troben en vies de produir-se, el tribunal pot acordar ajornar fins a un any la decisió sobre l'atorgament de dispensa, sense executar durant el dit termini la pena imposada.
Article 58
Acumulació de penes i concurs real d'infraccions 1. Quan s'imposin dues o més penes l'execució de les quals sigui compatible per raó de la seva naturalesa i efectes s'han de complir simultàniament.
Quan diverses infraccions comeses per una mateixa persona siguin o puguin ser objecte d'un mateix procediment, les penes es compleixen successivament, seguint l'ordre de la seva gravetat, amb els límits següents:
La suma de les penes imposades no pot excedir el doble de la pena més greu.
El màxim de la pena de presó imposable no pot excedir els vint-i-cinc anys, o els trenta quan almenys un dels delictes tingui assignada legalment una pena màxima de vint anys o superior.
En el cas que les penes previstes per a les infraccions siguin de presó i d'arrest, el tribunal només ha d'imposar la pena de presó que correspongui i pot substituir la pena d'arrest d'acord amb el que preveu l'article 65.5.
En el cas de diverses infraccions objecte de procediments separats, comeses per una mateixa persona, el tribunal ha de tenir en compte les limitacions anteriors, ja sigui en la sentència ja sigui posteriorment mitjançant resolució raonada.
Article 59
Infracció continuada La pluralitat d'accions o omissions que ofenguin un o diversos subjectes, i infringeixin preceptes penals de naturalesa igual o similar, comeses en execució d'un pla preconcebut o aprofitant una ocasió idèntica, ha de ser qualificada com una sola infracció continuada. Si es tracta d'infraccions patrimonials o de contraban, la infracció es qualifica tenint en compte el perjudici total causat o el valor total de la mercaderia.
S'exceptuen de la consideració d'infracció continuada les ofenses a béns eminentment personals, llevat de les ofenses relatives a l'honor i la llibertat sexual comeses contra la mateixa víctima, en les quals s'ha de valorar la natura del fet i del precepte infringit per considerar la infracció com a continuada.
El tribunal pot, mitjançant resolució raonada, imposar la pena prevista per al delicte augmentada fins a la meitat del seu límit superior, quan concorri una generalitat de perjudicats o quan així ho aconsellin el nombre i la gravetat d'accions o omissions realitzades.
Article 60
Concurs ideal d'infraccions Els dos articles anteriors no són aplicables quan una sola acció o omissió comporta la realització de dues o més infraccions o quan una és el mitjà necessari per cometre'n una altra. En aquests casos s'ha d'aplicar la pena prevista per a la infracció més greu en la seva meitat superior, segons el que resulti de l'aplicació prèvia dels articles 52 a 54, sense que pugui excedir la que resultaria de penar les infraccions separadament.
Capítol quart. Suspensió, substitució i execució de les penes
Article 61
Suspensió condicional simple 1. En la mateixa sentència, o per resolució posterior raonada, el tribunal pot acordar la suspensió de l'execució de les penes privatives o restrictives de llibertat imposades als condemnats la suma de les quals no sigui superior a tres anys, sempre que no hi hagi apreciat reincidència i a condició que el reu no torni a delinquir durant el temps de suspensió fixat pel tribunal i hagi fet front a la responsabilitat civil en la mesura del possible.
El termini de la suspensió no pot excedir quatre anys en els delictes dolosos i dos anys en els delictes imprudents.
Article 62
Suspensió condicional qualificada 1. En el moment de dictar sentència, o en resolució posterior raonada, el tribunal pot suspendre l'execució de les penes privatives o restrictives de llibertat imposades als condemnats la suma de les quals no sigui superior a tres anys, sempre que la condemna no es dicti en rebel·lia i que no es tracti d'un delinqüent habitual; a més de les condicions generals a què s'ha fet esment en l'article anterior, la suspensió és condicionada pel compliment per part del condemnat d'una o diverses de les obligacions següents:
Indemnització, reparació o compensació, segons els mitjans a l'abast, a la víctima del delicte.
Pagament regular de pensions alimentàries.
Seguiment d'un tractament mèdic o psicològic determinat.
Abstenció total o parcial de conduir vehicles automòbils amb privació del permís de conduir.
Abstenció d'assistir a llocs públics determinats.
Abstenció de residir en un lloc determinat.
Abstenció de contactar amb la víctima en la forma definida a l'article 51.
Prohibició de consumir begudes alcohòliques en establiments o llocs públics.
Obligació de romandre al domicili durant hores determinades, amb control monitoritzat o sense.
Presentació periòdica al tribunal o a l'organisme que el tribunal determini.
Justificació d'ocupació laboral regular.
Obligació de romandre al Principat amb retenció de la documentació d'identitat i el passaport, si escau, amb control monitoritzat o sense.
Realització de treballs en benefici de la comunitat, amb l'acord del condemnat.
Abstenció d'usar armes, amb privació del permís d'armes i de la seva possessió, si escau.
Les mesures de control monitoritzat no poden adoptar-se sense el consentiment previ de la persona interessada. Les despeses generades, telefòniques o d'una altra mena, van a càrrec de la persona interessada, llevat del cas que no disposi de recursos econòmics suficients.
El tribunal fixa el període de la suspensió, que no pot excedir els quatre anys, ateses les circumstàncies del fet, l'extensió de la pena imposada i les circumstàncies personals del condemnat. El tribunal ha de fixar les condicions de compliment de les obligacions esmentades.
Article 63
Modificació de les condicions El tribunal, d'ofici o a instància d'una part, pot modificar, mitjançant resolució raonada, les obligacions imposades o bé disminuir el termini durant el qual seran aplicables, tenint en compte el grau de compliment de les mesures acordades i el de reinserció social.
Article 64
Disposicions comunes a les dues formes de suspensió
La suspensió no s'estén a les penes complementàries, llevat que el tribunal així ho acordi de manera raonada.
El reu que estigui subjecte a suspensió no pot traslladar la seva residència sense posar-ho en coneixement del tribunal.
Si el reu és condemnat a una altra pena de privació de llibertat per raó d'un delicte comès dins el període de suspensió, el tribunal ha d'ordenar que s'executi totalment o parcialment la pena suspesa.
En cas d'incompliment de les condicions de la suspensió el tribunal, d'ofici o a instància del Ministeri Fiscal, pot acordar la revocació parcial o total de la suspensió de la condemna o la modificació de les condicions.
La pena es considera executada un cop transcorregut el termini de suspensió si s'han complert les condicions imposades.
Article 65
Substitució de penes 1. En cas d'imposar-se una pena de presó de durada inferior a tres mesos, el tribunal ha de substituir-la automàticament en la mateixa sentència per pena d'arrest fins als màxims previstos en l'article 36.
El tribunal, en el moment de dictar sentència o posteriorment, a instància de part i mitjançant aute raonat, pot substituir les penes imposades de presó fins a un any per una pena d'arrest a complir en un centre penitenciari, de manera que una setmana de presó equival a dos arrests de temps festiu o a dues setmanes d'arrest parcial diari, sense subjectar-se als límits dels articles 36 i 37. Aquesta forma de substitució només pot aplicar-se al condemnat que no sigui delinqüent habitual.
El tribunal, en el moment de dictar sentència o posteriorment, a instància de part i mitjançant aute raonat, pot substituir les penes imposades de presó fins a tres anys per la pena d'expulsió fins al màxim de deu anys. En cas que l'expulsat entri en territori andorrà dins el termini fixat, haurà de complir la pena que havia estat substituïda.
El tribunal també pot, raonadament, substituir les penes imposades de presó fins a tres anys per una pena de treballs en benefici de la comunitat, de manera que dos dies de treballs en benefici de la comunitat equivalen a un dia de presó. Si el total d'hores setmanals treballades és igual a 40, un dia de treball en benefici de la comunitat equival a un dia de presó.
El tribunal també pot substituir, raonadament, les penes d'arrest per la de treballs en benefici de la comunitat d'acord amb les regles següents:
Un dia d'arrest domiciliari equival a un dia de treballs en benefici de la comunitat.
Dos dies d'arrest parcial diari equivalen a un dia de treballs en benefici de la comunitat.
Un arrest de temps festiu equival a dos dies de treballs en benefici de la comunitat.
Article 66
Substitució per incompliment de la pena d'arrest En cas d'incompliment de les penes d'arrest previstes en aquest Codi el tribunal pot acordar immediatament, amb audiència prèvia de les parts, la substitució per una de les altres formes d'arrest o la modificació del règim de compliment acordat, sense perjudici, si escau, de la pena aplicable a la infracció de crebantament de condemna.
Article 67
Delinqüent habitual Als efectes dels articles 62 i 65 es considera delinqüent habitual aquell que ha estat castigat mitjançant sentència ferma tres vegades per un delicte comprès en el mateix títol del Codi, durant un termini de cinc anys.
Article 68
Impagament de la pena de multa En cas d'impagament de la pena de multa, el tribunal ha de procedir per la via d'execució sobre el patrimoni del condemnat. Excepcionalment, quan el condemnat demostri que la manca de pagament és conseqüència de l'empitjorament de la seva situació econòmica, no provocat voluntàriament per ell, el tribunal pot:
Concedir un nou termini per al pagament.
Acordar el pagament fraccionat, o modificar els terminis establerts amb anterioritat.
Reduir l'import de la multa. En aquest supòsit el pagament extingeix l'obligació inicial, encara que després del compliment el reu millori de fortuna.
Article 69
Execució de penes Les penes s'executen d'acord amb el que disposa el Codi de procediment penal.
Títol III. Conseqüències accessòries del delicte referides a les persones
físiques o a les persones jurídiques
Article 70
Comís dels instruments, efectes i guanys En el moment de dictar sentència condemnatòria i en els altres supòsits previstos al Codi de procediment penal, el tribunal ha d'acordar el comís dels instruments utilitzats per a la comissió de la infracció, del producte obtingut i dels beneficis que se n'hagin derivat i de la seva eventual transformació posterior.
No poden ser objecte de comís els béns pertanyents a un tercer no responsable que els hagi adquirit legalment.
El tribunal pot no acordar el comís o acordar-lo parcialment si els guanys o els instruments són de comerç lícit i no tenen proporció amb la naturalesa o la gravetat de la infracció, o quan altres raons així ho aconsellin.
Article 71
Altres conseqüències 1. El tribunal pot imposar raonadament, en el moment de dictar sentència condemnatòria o en els altres supòsits previstos al Codi de procediment penal, les mesures següents:
Dissolució de la societat, l'associació o la fundació.
Suspensió de les activitats de la societat, l'associació o la fundació per un termini màxim de sis anys.
Tancament de l'empresa, dels seus locals o establiments, amb caràcter temporal o definitiu.
Nomenament d'administració judicial de l'empresa o la societat.
Publicació de la sentència. Les despeses de publicació van, en aquest cas, a càrrec del condemnat.
Privació del dret de la persona física o jurídica de contractar amb les administracions públiques.
L'adopció de les mesures esmentades als apartats a), b) i c) anteriors requereix la intervenció com a part en el procés, amb els mateixos drets reconeguts per la llei al responsable civil, del representant legal de la persona jurídica, o de la persona que designin els seus òrgans competents, a partir del moment en què es dicti aute de processament.
Títol IV. Les mesures de seguretat
Capítol primer. Disposicions generals
Article 72
Àmbit d'aplicació El tribunal aplica les mesures de seguretat previstes en aquest títol, amb els informes previs que estimi convenients, a les persones que es trobin en els supòsits que es determinen en aquest capítol, sempre que concorrin les circumstàncies següents:
Que la sentència apreciï que el subjecte ha comès un fet constitutiu de delicte.
Que del fet i de les circumstàncies personals del subjecte se'n dedueixi un pronòstic de comportament futur que indiqui la probabilitat de comissió de nous delictes.
Article 73
Classes 1. Són mesures privatives de llibertat l'internament en un centre psiquiàtric, en un centre de deshabituació o en un establiment educatiu especial o de rehabilitació.
Són mesures no privatives de llibertat:
Seguiment de tractament ambulatori en centres terapèutics.
Seguiment de programes especials de tipus formatiu i educatiu.
Expulsió del territori del Principat de persones de nacionalitat estrangera.
Prohibició d'assistir a llocs o actes determinats.
Prohibició de tenir cap contacte amb persones determinades.
Prohibició de conduir vehicles automòbils.
Prohibició de tenir o usar armes.
Prohibició de consumir begudes alcohòliques en establiments o llocs públics.
Prohibició de sortir durant hores determinades del domicili que es fixi, sense control monitoritzat o amb control i amb el consentiment del titular del domicili.
Submissió a custòdia d'un familiar que es faci càrrec voluntàriament de l'atenció i la vigilància.
Inhabilitació per a l'exercici de l'ofici o el càrrec.
Article 74
Aplicació de les mesures privatives de llibertat en cas d'exclusió de responsabilitat A qui sigui declarat exempt de responsabilitat criminal d'acord amb els punts 4, 5 i 6 de l'article 27, li és aplicable la mesura privativa de llibertat que escaigui entre les previstes en l'article 73.1, si és necessari, per prevenir la perillositat criminal, i sempre que per al delicte s'hagi previst una pena privativa de llibertat.
El tribunal fixa en la sentència la durada màxima de la mesura tenint en compte el que es disposa a l'article 6.3.
Article 75
Aplicació de les mesures privatives de llibertat en cas d'exclusió incompleta de responsabilitat En cas que s'apreciï una causa excloent incompleta, referida als supòsits dels punts 4, 5 i 6 de l'article 27, es poden aplicar, a més de la pena atenuada corresponent d'acord amb l'article 54, les mesures privatives de llibertat, si es donen els requisits de l'article anterior. El tribunal fixa en la sentència la durada màxima de la mesura tenint en compte el que es disposa a l'article 6.3.
En cas de concurrència de pena i mesura, ambdues privatives de llibertat, el tribunal ha d'acordar el compliment de la mesura en primer lloc, que s'abona per al còmput de temps de la pena. La durada conjunta de la pena i la mesura ha de ser fixada en el seu màxim a la sentència i no pot excedir de la durada de la pena imposable en el cas de no haver existit l'atenuació qualificada.
Acabat l'internament, el tribunal acorda el compliment de la part de pena que resta per complir. Excepcionalment, en el cas que amb l'execució de la pena es posin en perill els efectes aconseguits amb la mesura, el tribunal, mitjançant audiència de les parts i de manera raonada, pot substituir-la per una o més de les mesures no privatives de llibertat o, fins i tot, si el ròssec de pena pendent de complir és inferior a un terç de la pena imposada, dispensar-ne el compliment.
Article 76
Aplicació de les mesures no privatives de llibertat En els supòsits dels punts 4, 5 i 6 de l'article 27, les mesures no privatives de llibertat poden ser acordades pel tribunal, conjuntament o no amb les mesures privatives de llibertat.
Les mesures no privatives de llibertat no poden excedir de deu anys. El tribunal fixa en la sentència la durada màxima de la mesura, evitant que sigui desproporcionada en relació amb la naturalesa i durada de la pena imposable al delicte.
Capítol segon. Execució de les mesures de seguretat
Article 77
Suspensió, substitució i extinció de la mesura Durant l'execució de la mesura, el tribunal pot adoptar, amb audiència prèvia de les parts i valorant els informes previs que consideri oportuns, un dels acords següents:
Donar per extingida la mesura de seguretat quan hagi desaparegut la perillositat criminal.
Substituir la mesura per una altra o unes altres que es considerin més adequades.
Suspendre l'execució de la mesura tenint en compte el resultat obtingut, per un termini no superior al que resta per complir.
En els supòsits dels apartats b) i c) si el subjecte delinqueix o evoluciona desfavorablement durant el temps que resta per complir la mesura, el tribunal pot deixar sense efecte la substitució o la suspensió acordada.
En tots els casos el tribunal pot confiar el seguiment del compliment de la mesura i l'evolució del subjecte als equips tècnics competents de l'Administració.
Article 78
Incompliment de la mesura En cas d'incompliment d'una mesura no privativa de llibertat el tribunal pot acordar la seva substitució per una altra o unes altres de les mesures no privatives de llibertat previstes per al supòsit de què es tracta. També pot acordar l'internament, a la vista dels informes tècnics i mitjançant audiència prèvia de les parts, sempre que la pena prevista per al delicte sigui privativa de llibertat.
En cas de crebantament d'una mesura de seguretat privativa de llibertat, el tribunal ordena el reingrés del subjecte en el centre que correspongui.
Títol V. Extinció de la responsabilitat criminal
Capítol primer. Causes d'extinció de la responsabilitat criminal i de la pena
Article 79
La mort, el compliment de la condemna i l'amnistia La mort del reu, el compliment de la condemna i l'amnistia extingeixen la responsabilitat criminal.
Article 80
El perdó i la renúncia El perdó de la part ofesa o la renúncia a l'acció solament extingeixen la responsabilitat penal quan es tracti de delictes que, per ser perseguits, requereixin la presentació de querella per un particular.
Article 81
La prescripció del delicte La prescripció de l'acció penal extingeix la responsabilitat penal pel transcurs dels terminis següents:
Trenta anys pels delictes que tinguin assignada una pena el límit màxim de la qual sigui de deu anys o superior.
Deu anys pels altres delictes majors.
Quatre anys pels delictes menors.
Sis mesos pels delictes de calúmnia, injúria i difamació i per les contravencions penals.
L'acció penal per la persecució del genocidi i delictes contra la humanitat no prescriu en cap cas.
Article 82
Còmput de la prescripció del delicte El termini de prescripció comença a computar-se a partir del dia en què cessa l'acció o l'omissió punible. No obstant això, en els delictes de resultat consumats el còmput es verifica a partir del moment en què el resultat s'hagi produït, i en les agressions i delictes sexuals contra menors d'edat, a partir del moment en què la víctima faci els 18 anys d'edat o a partir de la seva mort si no els ha fet.
En cas d'infracció continuada el termini es computa des del dia en què s'ha realitzat la darrera infracció.
Article 83
Interrupció La prescripció queda interrompuda amb el processament de l'imputat o quan el procediment es dirigeix contra el culpable i per qualsevol acte posterior del procediment sigui quin sigui l'estat en què es trobi la causa. El termini de prescripció també queda interromput per la compareixença del perjudicat.
Produïda la interrupció, el termini de prescripció torna a computar-se des de l'inici.
Article 84
Prescripció de la pena i de la mesura de seguretat La prescripció de la pena i de la mesura de seguretat produeix la seva extinció.
Les penes i mesures de seguretat imposades d'una durada igual o superior a deu anys, prescriuen als trenta anys; les imposades pels restants delictes majors, als quinze anys; les imposades per delictes menors, als sis anys si són privatives de llibertat i als dotze anys les restants, i les penes imposades per contravencions penals, als dos anys. Les penes imposades per genocidi o delictes contra la humanitat no prescriuen en cap cas.
Article 85
Còmput de la prescripció de la pena El temps de la prescripció de la pena i de la mesura de seguretat s'ha de computar des del dia de la notificació o publicació de la sentència ferma o de la data de trencament de la condemna o mesura. El còmput queda interromput per la comissió d'un nou delicte punible a Andorra.
Article 86
L'indult L'indult extingeix la pena en la part indultada i en el seu cas la substitueix per la fixada en el Decret corresponent. L'indult no extingeix les penes complementàries llevat que no es disposi el contrari expressament.
Capítol segon. La rehabilitació
Article 87
Requisits Les persones la responsabilitat penal de les quals s'hagi extingit obtenen el benefici de la rehabilitació sempre que concorrin els requisits següents:
Que hagin satisfet en la mesura del que sigui possible la responsabilitat civil que dimana del delicte.
Que hagi transcorregut el termini de deu anys per a les penes de presó imposades de deu o més anys, el termini de cinc anys per a la resta de penes imposades per delictes majors i el termini de dos anys per a les penes imposades per delictes menors.
Que no hagin comès cap delicte dolós durant el període que correspongui.
Article 88
Còmput Els terminis esmentats en l'article anterior es computen a partir de la data d'extinció de la pena. Excepcionalment, en cas de penes de privació de llibertat, si el condemnat es beneficia de la suspensió condicional, el termini es computa des de la data de la fermesa de la sentència o l'aute en què la suspensió hagi estat atorgada, sempre que durant el període que s'assenyali d'acord amb el què disposen els articles 61 i 62 no s'hagi infringit la condició o les condicions imposades per a la suspensió. En el supòsit d'imposició conjunta de diverses penes només es pren en consideració el termini més llarg.
Article 89
Cancel·lació d'antecedents La rehabilitació comporta la cancel·lació d'ofici dels antecedents penals a què es refereixi.
Títol VI. La responsabilitat civil
Article 90
La responsabilitat civil derivada de la infracció penal Els danys i perjudicis ocasionats per la comissió d'un fet previst com a delicte o contravenció penal, han de ser rescabalats d'acord amb les disposicions d'aquest Codi i, subsidiàriament, amb les normes civils.
Article 91
Contingut La responsabilitat civil establerta a l'article anterior comprèn:
La restitució o, si no és possible, la reparació o la indemnització que correspongui.
La reparació del dany.
La indemnització dels perjudicis morals i materials.
Article 92
Interessos La condemna al pagament d'una quantitat líquida comporta el pagament dels interessos legals a comptar de la data que fixi el tribunal o, en el seu defecte, a partir dels trenta dies següents a la data en què esdevingui ferma la sentència o l'aute que, en període d'execució, la determini.
Article 93
Compensació de culpes Si la víctima ha contribuït a la producció del dany o perjudici sofert, el rescabalament s'ha de determinar proporcionalment tenint en compte la seva contribució.
Article 94
Responsables civils Tota persona responsable penalment d'una infracció penal ho és també civilment si del fet se'n deriven danys i perjudicis. Si els responsables són dos o més, els tribunals han d'assenyalar la quota amb què cadascú ha de respondre, en proporció a la participació i a la culpabilitat, sense perjudici de la seva responsabilitat solidària davant de tercers perjudicats.
Els autors i els còmplices, cadascú dins la seva classe, són responsables solidàriament per les seves quotes i, subsidiàriament, per les quotes corresponents als altres responsables.
La responsabilitat subsidiària es fa efectiva en primer lloc contra el patrimoni dels autors i després contra el dels còmplices.
Tant en els casos en què es faci efectiva la responsabilitat solidària com en els que es faci efectiva la responsabilitat subsidiària, el qui hagi pagat té el dret de repetició contra els altres per les quotes corresponents a cada un d'ells.
Article 95
Responsabilitat civil en cas d'exclusió de responsabilitat penal L'apreciació d'error de tipus o de prohibició no exonera en cap cas de la responsabilitat civil.
Els supòsits d'exempció de responsabilitat penal dels punts 3, 4, 5, 6, 7 i 8 de l'article 27 no comprenen l'exempció de la responsabilitat civil, que es determina com segueix:
En els supòsits dels punts 3 i 7 són responsables civils directes les persones a favor de les quals s'ha evitat el mal, en la proporció que determini el tribunal.
Els supòsits dels punts 4 i 6 no exoneren de responsabilitat civil la persona a qui s'ha apreciat l'eximent. Endemés, són responsables civils subsidiaris les persones que tinguin sota la seva potestat o guarda, legal o de fet, els declarats exempts de responsabilitat penal, excepte quan provin que no hi ha hagut culpa o negligència per part seva.
És també responsable civil l'exempt de responsabilitat penal en mèrits del que disposa el punt 5 de l'article 27.
En el cas d'exempció de responsabilitat en mèrits del que disposa el punt 8 de l'article 27 respon principalment el qui ha ocasionat la por i, subsidiàriament, el qui hagi executat el fet.
En tots aquests supòsits el tribunal, en dictar sentència absolutòria o aute de sobreseïment, a instància de la persona perjudicada, pot fixar les responsabilitats civils oportunes.
Article 96
Responsabilitat solidària dels asseguradors Les companyies asseguradores que hagin assumit contractualment el risc de les responsabilitats pecuniàries derivades de la possessió, de l'ús o de l'explotació de qualsevol bé, empresa, indústria o activitat, quan es produeixi l'esdeveniment que determina el risc assegurat responen solidàriament amb el responsable penal fins al límit de la indemnització legalment establerta o convencionalment pactada, sense perjudici del dret de repetició contra qui correspongui.
Article 97
Altres responsabilitats solidàries L'empresari respon solidàriament amb l'empleat pels fets punibles comesos per aquest en l'exercici de les seves funcions, obligacions o serveis, en cas de delicte o contravenció penal amb incompliment de les normes de seguretat o higiene en el treball, o contra el medi ambient.
Article 98
Responsabilitat civil subsidiària Són responsables subsidiàriament:
Les persones que tinguin sota la seva potestat, tutela o vigilància, legal o de fet, un major de 18 anys, dels danys i perjudicis causats pels delictes o contravencions penals comesos per aquest, si hi ha hagut culpa o negligència de part seva.
Els empresaris de fet i els titulars oficials de l'establiment, dels danys i perjudicis causats pels delictes o les contravencions penals que es cometin en llurs establiments, sempre que hi concorri culpa seva o dels seus empleats.
Els patrons i els titulars oficials de l'establiment, dels danys i perjudicis ocasionats per les infraccions penals comeses pels seus empleats o representants en l'exercici de les seves funcions, obligacions o serveis.
Les entitats públiques o privades i els organismes oficials, dels danys i perjudicis ocasionats per les infraccions penals comeses per les autoritats o pels seus funcionaris o empleats en l'exercici de les seves funcions, obligacions o serveis.
Els propietaris de fet i els titulars oficials de qualsevol mitjà de difusió o de comunicació pública, dels danys i perjudicis causats per les infraccions penals comeses fent ús d'aquests mitjans.
Els propietaris de fet i els titulars oficials de vehicles automòbils, dels danys i perjudicis per les infraccions penals comeses en la utilització d'aquests automòbils per llurs empleats, representants o persones autoritzades.
Els propietaris de fet i els titulars oficials d'animals o màquines susceptibles de crear risc per a tercers, dels danys i perjudicis per les infraccions penals comeses en la custòdia o utilització d'aquests per llurs empleats, representants o persones autoritzades, sempre que hi concorri culpa seva.
Els prestanoms, dels danys i perjudicis causats per les infraccions penals comeses pel propietari de fet en l'exercici de l'activitat del negoci o indústria del qual són titulars oficialment.
Article 99
Responsabilitat per enriquiment El qui, sense ser-ne responsable penalment ni civilment, s'hagi beneficiat a títol lucratiu de la comissió d'un delicte o contravenció penal, està obligat al rescabalament fins a la quantia del seu benefici.
Article 100
Prelació de pagaments En cas de procedir per la via executiva per satisfer les responsabilitats pecuniàries derivades de la infracció penal, si els béns del responsable civil no són suficients, el tribunal acorda satisfer la quantitat obtinguda, segons l'ordre següent:
La responsabilitat civil.
Les despeses processals.
La multa.
Article 101
Extinció L'extinció de la responsabilitat civil es regula per les normes civils que siguin aplicables.
Llibre segon. Delictes
Títol I. Delictes contra la vida humana independent
Article 102
Homicidi El qui mata una persona comet homicidi i ha de ser castigat amb pena de presó de deu a setze anys.
La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.
Article 103
Assassinat Comet assassinat el qui mata una persona quan concorre almenys una de les circumstàncies següents:
Crueltat o acarnissament, que consisteix en augmentar intencionadament el sofriment de la víctima causant-li patiments que excedeixin dels necessaris per a l'execució del delicte.
Traïdoria, que consisteix a emprar mitjans tendents directament a assegurar l'acció o a evitar el risc que pugui procedir de la defensa per part de la víctima.
Realitzar el fet per preu o per obtenir una recompensa.
Realitzar el fet per preparar, facilitar o executar un altre delicte o per afavorir la fugida o assegurar la impunitat dels autors o còmplices del delicte.
L'autor d'assassinat ha de ser castigat amb pena de presó de catorze a vint-i- cinc anys.
La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.
Article 104
Homicidi per imprudència 1. El qui per imprudència greu causa la mort d'una persona comet homicidi imprudent i ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys o multa fins a 60.000 euros.
Quan l'homicidi es cometi per imprudència professional s'ha d'imposar a més la pena d'inhabilitació per a l'exercici de l'ofici o el càrrec fins a sis anys.
Quan l'homicidi imprudent es cometi utilitzant un vehicle automòbil o una arma de foc s'ha d'imposar a més, respectivament, la pena de privació del permís de conduir i la de privació del permís d'arma, fins a sis anys.
El qui per imprudència lleu produeix la mort d'una persona ha de ser castigat amb pena d'arrest o multa fins a 6.000 euros.
Quan l'homicidi imprudent es produeixi utilitzant un vehicle automòbil o una arma de foc, s'ha d'imposar a més, respectivament, la pena de privació del permís de conduir i la de privació del permís d'arma, fins a dos anys.
Article 105
Inducció i cooperació al suïcidi El qui indueix al suïcidi una altra persona ha de ser castigat amb pena de presó de quatre a vuit anys.
Amb la mateixa pena ha de ser castigat el qui coopera activament en el suïcidi d'una persona. Quan la cooperació arriba a l'extrem d'executar la mort s'ha de castigar amb pena de presó de cinc a deu anys.
La temptativa d'aquest delicte és punible si va seguida de l'inici de l'execució del suïcidi.
Article 106
Homicidi consentit En el cas que una persona pateixi una malaltia greu que l'hagi de conduir de manera pròxima i inexorable a la mort, o que li produeixi patiments permanents de caràcter greu i insuportable, i sol·liciti a algú, de forma expressa i inequívoca, que li causi la mort o l'assisteixi executivament a morir, el fet ha de ser qualificat com a homicidi consentit. En aquest cas, qui hagi causat la mort o hagi assistit executivament ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.
La temptativa és punible.
Títol II. Delictes contra la vida humana prenatal
Article 107
Avortament no consentit El qui produeixi l'avortament d'una dona sense el seu consentiment ha de ser castigat amb pena de presó de quatre a deu anys i inhabilitació per exercir qualsevol professió sanitària fins a deu anys.
Les mateixes penes s'han d'imposar en cas que el consentiment de la dona s'hagi obtingut mitjançant violència, intimidació o abús de la vulnerabilitat de la víctima derivada de la seva edat, incapacitat o circumstància similar.
La temptativa és punible.
Article 108
Avortament consentit 1. El qui produeixi l'avortament d'una dona amb el seu consentiment ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació per exercir qualsevol professió sanitària per un període fins a cinc anys.
La dona que produeixi el seu avortament o consenti que una altra persona l'hi provoqui ha de ser castigada amb pena d'arrest.
La temptativa de la conducta descrita en el primer apartat és punible.
Article 109
Avortament imprudent 1. El qui per imprudència greu causi un avortament ha de ser castigat amb pena d'arrest o multa fins a 30.000 euros.
Quan l'avortament es cometi per imprudència professional s'ha d'imposar a més la pena d'inhabilitació per a l'exercici de professió o ofici fins a tres anys.
L'embarassada no ha de ser penada per aquesta infracció.
Títol III. Delictes contra la integritat física i moral
Capítol primer. Tortura i delictes contra la integritat moral comesos amb abús
de càrrec públic
Article 110
Tortura Comet tortura l'autoritat o el funcionari que, abusant del seu càrrec, directament o per mitjà d'una altra persona, i amb la finalitat d'obtenir una confessió o una informació, d'intimidar o com a càstig, sotmeti una persona a condicions o procediments que li produeixin sofriments físics o psíquics greus. L'autor de tortura ha de ser castigat amb pena de presó d'un a sis anys i inhabilitació per a drets públics fins a nou anys.
Les mateixes penes s'han d'imposar a les autoritats o als funcionaris d'institucions penitenciàries o de centres de menors que cometin els actes esmentats sobre un detingut o un intern.
La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.
Si els mitjans de tortura emprats són particularment greus per la intensitat del sofriment que provoquen o si comporten un perill per a la vida de l'ofès, el tribunal pot augmentar les penes fins a la meitat del seu límit superior.
Article 111. Omissió d'impedir i denunciar la tortura
L'autoritat o el funcionari que no utilitzi tots els mitjans al seu abast per impedir la realització de tortures per part d'un subordinat ha de ser castigat amb les mateixes penes previstes per a la tortura.
L'autoritat o el funcionari que, fora dels casos inclosos en el paràgraf anterior, no impedeixi o no denunciï la realització de tortures de les quals tingui coneixement directe, ha de ser castigat amb les penes previstes per als autors de les tortures amb les reduccions previstes a l'article 53.
Article 112
Tractes degradants L'autoritat o el funcionari que, abusant del seu càrrec i fora dels casos constitutius de tortura, sotmeti una persona a un tracte degradant ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.
Capítol segon. Delictes contra la salut i la integritat de les persones
Article 113
Tipus bàsic de maltractament i lesió 1. El qui maltracti corporalment una persona de manera greu o li causi una lesió que requereixi assistència mèdica per a la seva curació, ha de ser castigat amb pena d'arrest i multa fins a 6.000 euros.
Si els fets es cometen contra una de les persones definides a l'article següent, la pena ha de ser de presó fins a dos anys.
Si hi concorre l'agreujant sisena de l'article 30 o un perjudici per a la salut física o psíquica de la víctima que per a la seva curació requereixi el seguiment d'un tractament mèdic posterior a la primera assistència, la pena ha de ser de presó de tres mesos a tres anys. La temptativa és punible si hi concorre l'agreujant sisena de l'article 30.
Article 114
Maltractaments en l'àmbit domèstic El qui de manera habitual exerceixi violència física o psíquica sobre el qui sigui o hagi estat el seu cònjuge o persona amb la qual mantingui o hagi mantingut una relació anàloga de convivència o sobre els ascendents, descendents, germans propis o d'aquesta persona, o qualsevol altra persona subjecta a la guarda de l'un o l'altre, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys, sense perjudici de les penes que corresponguin pel resultat lesiu causat en cada cas.
S'entén que hi ha habitualitat quan s'hagin produït almenys tres actes de violència sobre la mateixa o qualsevol altra de les persones esmentades al paràgraf anterior en un període de tres anys, hagin estat o no enjudiciats per separat.
Article 115
Tipus agreujat Els maltractaments i les lesions han de ser castigats amb pena de presó d'un a cinc anys en cas que hi concorri almenys una de les circumstàncies següents:
Si hi ha hagut acarnissament o crueltat.
Si en l'agressió s'han utilitzat armes, objectes o mitjans amb perill de causar la mort o lesions més greus a la víctima.
Si la víctima és especialment vulnerable, tenint en compte l'edat, la incapacitat o qualsevol condició similar.
Si s'ha buscat o aprofitat la concurrència d'altres persones que facilitin l'execució o augmentin el greuge sobre la víctima.
La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.
Article 116
Lesions qualificades El qui causi a una persona una malaltia somàtica o psíquica greu i perdurable, una deformitat greu, la impotència, l'esterilitat o la pèrdua o la inutilitat d'un òrgan, d'un membre o d'un sentit, ha de ser castigat amb pena de presó de tres a deu anys.
La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.
Article 117
Lesions per imprudència 1. El qui per imprudència greu causi una de les lesions previstes en l'article anterior ha de ser castigat amb pena de presó fins a un any o multa fins a 45.000 euros.
El qui per imprudència greu causi una de les lesions previstes a l'article 113 ha de ser castigat amb pena d'arrest o multa fins a 18.000 euros.
Quan les lesions s'hagin comès per imprudència professional s'ha d'imposar a més la pena d'inhabilitació per a l'exercici de professió o ofici fins a cinc anys en el cas de l'apartat primer i fins a tres anys en el cas de l'apartat segon d'aquest article.
Quan els fets s'hagin comès utilitzant un vehicle automòbil o una arma de foc, s'ha d'imposar a més, respectivament, la pena de privació del permís de conduir i la de privació del permís d'armes fins a quatre anys en el cas de l'apartat primer i fins a dos anys en el cas de l'apartat segon d'aquest article.
Article 118
Participació en una baralla amb mitjans perillosos El qui prengui part en una baralla utilitzant mitjans perillosos per a la vida de les persones o tenint coneixement de la seva possessió per altres participants, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys o amb pena d'arrest.
Article 119
Consentiment No són constitutius d'infracció penal els fets dolosos previstos en aquest capítol en els quals hi hagi consentiment per part de la víctima d'acord amb la llei i el costum, ni els fets imprudents que siguin conseqüència de la lliure exposició per part de la víctima a una situació de perill.
No es considera vàlid el consentiment obtingut viciadament o el dels menors d'edat i els incapaços, ni el prestat pels seus representants legals.
Capítol tercer. Altres delictes contra la salut i la integritat dels éssers humans
Article 120
Lesions al fetus 1. El qui causi en un embrió implantat o en un fetus una lesió o malaltia que perjudiqui greument el seu desenvolupament o li provoqui una tara física o psíquica persistent més enllà del naixement, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació per exercir qualsevol professió sanitària fins a sis anys.
La temptativa és punible.
El qui per imprudència greu realitzi el fet descrit en l'apartat anterior ha de ser castigat amb pena d'arrest o multa fins a 18.000 euros. Quan els fets s'hagin comès per imprudència professional s'ha d'imposar a més la pena d'inhabilitació per a l'exercici de la professió o l'ofici fins a tres anys.
Article 121
Tràfic d'òrgans, teixits, cèl·lules o gàmetes humans 1. El qui, sense autorització administrativa o judicial, ofereixi, accepti o trafiqui amb òrgans, teixits, cèl·lules o gàmetes humans ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació per exercir tota professió sanitària o relacionada amb la investigació científica fins a cinc anys.
Quan el tràfic tingui per objecte un òrgan obtingut il·lícitament, la pena de presó ha de ser de dos a cinc anys.
Si els fets es realitzen en el marc d'una organització la pena imposable pot arribar fins al límit màxim augmentat de la meitat.
La temptativa és punible.
Article 122
Experimentacions no consentides El qui sotmeti una persona a pràctiques d'experimentació mèdica o biològica o amb finalitats cosmètiques, sense el seu consentiment o amb abús de necessitat, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació per a l'exercici de tota professió sanitària o relacionada amb la investigació científica fins a cinc anys.
El consentiment dels menors d'edat o incapaços, fins i tot el prestat pels seus representants legals, és irrellevant.
La temptativa és punible.
Títol IV. Delictes relatius a la genètica i a la reproducció humanes
Article 123
Tipus bàsic El qui, fora dels supòsits previstos legalment, practiqui una manipulació genètica sobre un ésser humà i produeixi una alteració del genotip amb la finalitat de modificar la seva descendència, ha de ser castigat amb pena de presó de tres a vuit anys i inhabilitació per exercir qualsevol professió sanitària o relacionada amb la investigació científica fins a deu anys.
La temptativa és punible.
Article 124
Tipus qualificat El qui practiqui una manipulació genètica per realitzar una selecció d'éssers humans i produeixi una alteració del genotip o un clonatge, ha de ser castigat amb pena de presó de vuit a dotze anys i inhabilitació per exercir qualsevol professió sanitària o relacionada amb la investigació científica fins a setze anys.
Si la manipulació es produeix en el marc d'un pla preconcebut i afecta un grup de persones s'ha d'imposar pena de presó de dotze a vint anys i inhabilitació fins a vint anys.
La temptativa i la conspiració són punibles.
Article 125
Obtenció i ús de les característiques genètiques 1. El qui amb finalitat lucrativa examini o determini les característiques genètiques d'un ésser humà sense el seu consentiment o el dels seus representants legals, o sense autorització judicial, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.
El qui havent obtingut lícitament les característiques genètiques d'un ésser humà les utilitzi amb finalitat lucrativa, ha de ser castigat amb la mateixa pena que la prevista a l'apartat anterior.
La temptativa és punible en ambdós supòsits.
Article 126
Divulgació El qui divulgui les característiques genètiques d'un ésser humà sense el seu consentiment o el dels seus representants legals, o sense autorització judicial, ha de ser castigat amb pena de presó d'un a quatre anys.
Article 127
Armes biològiques El qui, amb l'ajut de la tècnica genètica, produeixi armes biològiques ha de ser castigat amb pena de presó de vuit a dotze anys i inhabilitació per a l'exercici de qualsevol professió sanitària o relacionada amb la investigació científica fins a vint anys.
La temptativa i la conspiració són punibles.
Article 128
Experimentació i comercialització El qui comercialitzi o experimenti amb òvuls humans fecundats amb finalitat diferent de la procreació ha de ser castigat amb pena de presó d'un a cinc anys i inhabilitació per a l'exercici de qualsevol professió sanitària o relacionada amb la investigació científica fins a vuit anys.
La temptativa és punible.
Article 129
Reproducció assistida El qui practiqui la reproducció assistida sense el consentiment previ de la persona interessada atorgat per escrit de manera lliure i no viciada, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació per a l'exercici de qualsevol professió sanitària o relacionada amb la investigació científica fins a sis anys.
La temptativa és punible.
Article 130
Consentiment Tret dels casos en què es disposi altrament, el consentiment no eximeix de responsabilitat criminal en els delictes d'aquest títol.
Títol V. Omissió del deure de socors
Article 131
Omissió de socors 1. El qui, sense risc per a ell o altri, s'abstingui de prestar socors, mitjançant un acte personal o demanant la intervenció de tercers, a una tercera persona exposada a un perill manifest i greu per a la vida o la integritat física, ha de ser castigat amb pena d'arrest.
Si el perill prové d'un accident causat fortuïtament per l'autor de l'omissió de socors, la pena ha de ser de dos anys de presó com a màxim.
Si l'accident és degut a la seva imprudència, la pena ha de ser de tres mesos a tres anys de presó.
Si l'autor de la infracció és una persona obligada per la seva professió a prestar socors a tercers, se li pot imposar, a més, la pena d'inhabilitació per a l'exercici de l'ofici o el càrrec fins a sis anys.
Article 132
Obstaculització de socors El qui posi obstacles a l'arribada de socors destinats a assistir una persona en perill manifest i greu per a la vida o la integritat física, ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys o amb pena d'arrest.
La temptativa és punible.
Títol VI. Delictes contra la llibertat
Capítol primer. Delictes contra la llibertat de moviments de les persones
Article 133
Detenció il·legal 1. El qui, sense justificació legal, privi de llibertat una persona tancant-la o detenint-la ha de ser castigat amb pena de presó de tres a sis anys.
Si la privació de llibertat dura menys de vint-i-quatre hores, la pena ha de ser de presó de tres mesos a tres anys.
La pena ha de ser de presó de cinc a vuit anys si la privació de llibertat dura més de set dies o si es posa en perill la vida de la víctima.
La temptativa és punible.
Article 134
Esclavatge El qui sotmeti una persona a esclavatge o servitud ha de ser castigat amb pena de presó de quatre a dotze anys.
S'entén per esclavatge la situació de la persona sobre la qual un altre exerceix, fins i tot de fet, tots o alguns dels atributs del dret de propietat, com ara comprar-la, vendre-la, prestar-la o donar-la en permuta.
Article 135
Segrest 1. El qui, sense justificació legal, privi de llibertat una persona exigint alguna condició per alliberar-la ha de ser castigat amb pena de presó de cinc a deu anys.
Si la privació de llibertat dura menys de vint-i-quatre hores la pena ha de ser de presó de tres mesos a tres anys.
La pena ha de ser de presó de set a tretze anys si la privació de llibertat dura més de set dies o si es posa en perill la vida de la víctima.
Si l'autor allibera la persona detinguda renunciant a obtenir el seu propòsit el tribunal pot imposar les penes previstes per al delicte de detenció il·legal.
La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.
Article 136
Penes agreujades Les penes previstes en els articles anteriors d'aquest capítol s'han d'imposar en la seva meitat superior quan es doni alguna de les circumstàncies següents:
Quan la víctima sigui especialment vulnerable per raó de la seva edat, incapacitat o malaltia.
Quan l'autor s'apoderi o prengui el control d'una nau, una aeronau o un mitjà o un vehicle automòbil de transport col·lectiu de persones.
Quan la víctima sigui autoritat o funcionari en l'exercici de les seves funcions, sempre que l'actuació en tal condició no doni lloc a un altre delicte.
Article 137
Desaparició de persones Si la víctima de segrest o detenció il·legal no ha pogut ser trobada, la pena ha de ser de presó de vuit a setze anys.
Article 138
Qualificació per ser autoritat o funcionari L'autoritat o el funcionari competent per practicar una detenció que, sense que hi hagi motiu legal inicial, cometi un dels fets descrits en els articles anteriors d'aquest capítol ha de ser castigat amb les penes previstes per als supòsits respectius en la seva meitat superior i, a més, amb la inhabilitació de drets públics fins a dotze anys en els casos dels articles 133 i 135, o fins a vint anys en el cas de l'article 137.
Capítol segon. Coaccions i amenaces
Article 139
Coaccions 1. El qui il·legítimament i amb violència o intimidació força una persona a realitzar una acció o una omissió o a suportar allò a què no està legalment obligat, ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys o d'arrest.
La temptativa és punible.
Si la coacció consisteix a impedir l'exercici d'un dret o d'una llibertat previstos als capítols III o IV del títol II de la Constitució, la pena ha de ser de presó de tres mesos a tres anys, tret que el fet tingui assenyalada una pena superior en una altra norma penal.
Article 140
Amenaces d'un mal constitutiu de delicte 1. El qui amenaci una persona de causar un mal constitutiu d'un delicte major o d'un delicte contra la integritat física exigint qualsevol condició, lícita o il·lícita, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.
Si l'amenaça és de mort i està feta reiteradament, o amb arma o amb un mitjà que doni a entendre una fermesa en la intenció, la pena ha de ser d'un a cinc anys de presó.
Les penes previstes anteriorment s'han d'imposar en la seva meitat inferior si l'autor no ha aconseguit el seu propòsit.
Article 141
Altres amenaces condicionals El qui amenaci una persona amb un mal dels no previstos en l'article anterior, exigint qualsevol condició que no consisteixi en una conducta deguda, ha de ser castigat amb pena d'arrest.
Article 142
Xantatge 1. El qui exigeixi a una persona una quantitat o el compliment d'alguna condició, sota amenaça de revelar o difondre fets reservats que puguin afectar negativament l'honor o el patrimoni de l'amenaçat o de persones que hi estan íntimament vinculades, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.
Si l'autor ha aconseguit que li sigui lliurada totalment o parcialment la quantitat exigida o que es compleixi la condició, se li ha d'imposar pena de presó d'un a quatre anys.
Si el fet consisteix en l'amenaça de revelar o denunciar la comissió d'alguna infracció penal, el tribunal ho ha de tenir en compte als efectes de l'aplicació de l'article 56. Així mateix, en aquests casos el Ministeri Fiscal, per tal de facilitar la persecució penal del xantatge, pot abstenir-se d'acusar per la infracció motiu del xantatge, sempre que no es tracti d'un delicte major.
Article 143
Amenaces no condicionals El qui, sense exigir condició, amenaci una persona de cometre contra ella, contra algú de la seva família o contra una persona amb qui tingui vinculació íntima, un delicte contra la vida o la integritat física o un delicte major del qual es derivi un risc contra la vida de les persones, ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys o d'arrest.
Títol VII. Delictes contra la llibertat sexual
Capítol primer. Agressions sexuals
Article 144
Agressió sexual El qui, mitjançant violència o intimidació, determina una persona a prendre part en un comportament o relació sexual ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.
La temptativa és punible.
Article 145
Agressió sexual constitutiva de violació Quan l'agressió sexual consisteixi en accés carnal per via vaginal, anal o oral, o en introducció d'objectes o membres corporals per alguna de les dues primeres vies, l'autor ha de ser castigat amb pena de presó de tres a deu anys.
La temptativa és punible.
Article 146
Agressions qualificades L'agressió sexual ha de ser castigada amb pena de presó de dos a set anys en els supòsits de l'article 144 i amb pena de presó de sis a quinze anys en els de l'article 145, quan en el fet hi concorri alguna de les circumstàncies següents:
Executar el fet en grup, concorrent-hi dues o més persones.
Ser el culpable ascendent, descendent o germà de la víctima o persona que exerceix de fet o de dret autoritat familiar sobre ella.
Ser la víctima especialment vulnerable per raó de la seva edat, malaltia, incapacitat o situació. En tot cas es considera que la víctima és especialment vulnerable per raó de la seva edat quan tingui una edat inferior a catorze anys.
En aquest supòsit les penes s'apliquen en la seva meitat superior.
Quan en atenció a la naturalesa de la conducta sexual, els mitjans emprats, les circumstàncies específiques o qualsevol altre motiu, l'agressió sexual tingui un caràcter especialment degradant i vexatori per a la víctima.
Quan, mitjançant l'agressió, es posi en perill la vida o la integritat física de la víctima.
Capítol segon. Abusos sexuals
Article 147
Actes sexuals sense consentiment 1. El qui realitza un comportament sexual amb una persona menor de catorze anys o privada de sentit, inconscient o incapaç d'oposar resistència o amb abús de la seva incapacitat ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.
Quan el fet consisteixi en accés carnal per via vaginal, anal o oral o en introducció d'objectes o membres corporals per una de les dues primeres vies ha de ser castigat amb pena de presó de tres a deu anys.
Si l'autor és ascendent, descendent o germà de la víctima o una persona que exerceix de fet o de dret autoritat familiar sobre ella, o si la víctima és especialment vulnerable per raó de la seva edat, malaltia o situació, la pena ha de ser de dos a set anys de presó en el supòsit de l'apartat primer i de sis a quinze anys de presó en el de l'apartat segon.
La temptativa és punible en tots els casos.
Article 148
Abusos sexuals amb prevalença a menors d'edat 1. El qui realitza un comportament sexual amb una persona de més de catorze i menys de divuit anys d'edat prevalent-se d'una situació de superioritat ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.
Si el fet consisteix en accés carnal per via vaginal, anal, oral o en introducció d'objectes o membres corporals per una de les dues primeres vies, la pena de presó ha de ser de dos a sis anys.
Si l'autor és ascendent, descendent, o germà de la víctima, o persona que hi exerceix de fet o de dret autoritat familiar, o si la víctima és especialment vulnerable per raó de la seva edat, malaltia o situació, la pena s'ha d'imposar en la seva meitat superior.
La temptativa és punible.
Article 149
Abusos sexuals amb prevalença a majors d'edat 1. El qui realitza un comportament sexual amb una persona major d'edat amb prevalença de superioritat o situació, ha de ser castigat amb pena de presó fins a un any o d'arrest.
Si el fet consisteix en accés carnal per via vaginal, anal o oral, o introducció d'objectes o membres corporals per alguna de les dues primeres vies la pena ha de ser de presó de tres mesos a tres anys.
La temptativa és punible.
Capítol tercer. Delictes relatius a la prostitució
Article 150
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.