Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal

Concepte d'enregistrament tècnic S'entén per enregistrament tècnic una relació de dades, valors de mesura o de càlcul, situacions o transcurs d'esdeveniments, no atribuïda a una persona, creada per un aparell tècnic que funcioni completament o parcialment de manera automàtica, que permet reconèixer a la generalitat o a iniciats l'objecte de l'enregistrament i que és apte per a la comprovació de fets jurídicament rellevants.

Article 443

Creació o alteració d'enregistrament tècnic El qui, amb la finalitat que sigui introduït al tràfic jurídic, confeccioni un enregistrament tècnic inautèntic, directament o manipulant el procés d'anotació de manera que s'alteri el resultat, o alteri un enregistrament tècnic autèntic, ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys.

Article 444

Ús d'enregistrament tècnic inautèntic o alterat El qui utilitzi un enregistrament tècnic inautèntic o alterat ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys.

Article 445

Supressió d'enregistrament tècnic El qui destrueixi, danyi o oculti un enregistrament tècnic que no li pertanyi, o no li pertanyi exclusivament, amb la finalitat d'obtenir un avantatge per a ell o per a un tercer o de causar un perjudici a un tercer, ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys.

Secció tercera. Falsedat de dades informàtiques

Article 446

Creació o alteració de dades informàtiques El qui, amb la finalitat que siguin introduïdes al tràfic jurídic, enregistri, directament o manipulant el funcionament del procés de dades, o alteri dades informàtiques rellevants per a la prova que no compleixin els requisits per ser document, de manera que, si es compleixen aquests requisits, el resultat de l'activitat sigui un document inautèntic, ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys.

Article 447

Ús de dades informàtiques falses o alterades El qui utilitzi dades informàtiques creades en la forma descrita en l'article anterior ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys.

Capítol tercer. Falsedats personals

Article 448

Usurpació de la identitat El qui usurpi la identitat d'altri ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys, sense perjudici de la que correspongui als altres delictes que hagi comès.

Article 449

Intrusisme 1. El qui exerciti actes propis d'una professió sense posseir el corresponent títol acadèmic que acrediti la capacitació necessària que l'habiliti per al seu exercici, expedit o reconegut al Principat d'Andorra segons la legislació vigent, ha de ser castigat amb pena d'arrest.

Títol XXIV. Delictes contra la comunitat internacional

Capítol primer. Delictes contra el dret de gents

Article 450

Homicidi de cap d'Estat El qui mati un cap d'Estat estranger o una persona internacionalment protegida per un tractat internacional, ha de ser castigat amb pena de presó de divuit a vint-i-cinc anys.

La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.

Article 451

Atemptats contra la integritat o contra la llibertat dels representants estrangers El qui segresti, detingui, agredeixi físicament, coaccioni o amenaci una persona de les definides a l'article anterior ha de ser castigat amb les penes previstes per al delicte respectiu en la seva meitat superior. Si com a conseqüència de la coacció o amenaça hom força una d'aquestes persones a executar un acte o a adoptar una decisió perjudicial per als interessos del Principat la pena ha de ser de presó de cinc a deu anys.

La temptativa és punible.

La conspiració i la provocació són punibles en cas de segrest o detenció.

Article 452

Calúmnies, difamacions i injúries contra caps d'Estat estrangers El qui ofengui un cap d'Estat estranger amb actes o expressions constitutives de difamació o injúria ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.

Si el fet és constitutiu de calúmnia ha de ser castigat amb pena de presó d'un a quatre anys.

Article 453

Atemptat a la residència de cap d'Estat Qualsevol delicte comès contra la residència o les dependències oficials d'un cap d'Estat estranger ha de ser castigat amb les penes previstes en aquest Codi per a cada delicte, en la seva meitat superior.

Article 454

Violació de la immunitat El qui, contravenint les disposicions de dret públic internacional, violi la immunitat d'un cap d'Estat estranger o d'una persona internacionalment protegida per un tractat internacional, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.

Article 455

Segrest de nau o aeronau El qui, amb violència o intimidació, s'apoderi o prengui el control d'una nau o aeronau en la qual es transportin persones, ha de ser castigat amb pena d'un a cinc anys de presó o de set a tretze anys de presó si es donen les circumstàncies del punt 3 de l'article 135.

La temptativa és punible.

Capítol segon. Genocidi

Article 456

Genocidi 1. El qui, en execució d'un pla preconcebut tendint a la destrucció total o parcial d'un grup nacional, ètnic o religiós, o d'un grup determinat a partir de qualsevol altre criteri arbitrari, cometi un dels delictes següents, ha de ser castigat:

Article 457

Apologia del genocidi El qui difongui per qualsevol mitjà una ideologia o doctrina dirigida a justificar el recurs al genocidi o a fer apologia de règims, partits o organitzacions que l'hagin practicat o li hagin donat suport, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.

Article 458

Negació del genocidi El qui negui en un mitjà de comunicació l'existència de fets descrits com a genocidi en aquest capítol i declarats provats per una jurisdicció ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys.

Capítol tercer. Delictes contra la humanitat

Article 459

Tipus bàsic Són reus dels delictes contra la humanitat els qui cometin els fets previstos en l'article següent com a part d'un atac generalitzat o sistemàtic contra la població civil o un sector d'aquesta població.

En tot cas, es considera delicte contra la humanitat la comissió d'un tal atac:

Pel fet de pertànyer la víctima a un grup o col·lectiu perseguit per motius polítics, racials, nacionals, ètnics, culturals o religiosos.

En el context d'un règim institucionalitzat d'opressió i dominació sistemàtiques d'un grup racial sobre un o més grups racials i amb la intenció de mantenir aquell règim.

Article 460

Penes 1. Els reus dels delictes contra la humanitat han de ser castigats:

Amb pena de presó de quinze a vint anys si causen la mort d'una persona. El tribunal pot imposar la pena prevista augmentada en la meitat del seu límit superior si hi concorre alguna de les circumstàncies constitutives del delicte d'assassinat.

Amb pena de presó de dotze a quinze anys si cometen una violació i de quatre a sis anys si el fet consisteix en una altra classe d'agressió sexual.

Amb pena de presó de dotze a quinze anys si produeixen alguna de les lesions de l'article 116, amb la de vuit a dotze anys de presó si sotmeten les persones a condicions d'existència que posin en perill la seva vida o pertorbin greument la seva salut, i amb la de quatre a vuit anys de presó si cometen alguna de les lesions de l'article 115.

Amb pena de presó de vuit a dotze anys si deporten o traslladen per la força, sense motius autoritzats pel dret internacional, una o més persones a un altre Estat o lloc mitjançant l'expulsió o altres actes de coacció.

Amb pena de presó de sis a vuit anys si forcen l'embaràs d'alguna dona amb la intenció de modificar la composició ètnica de la població, sense perjudici de la pena que escaigui per altres delictes.

Amb pena de presó de dotze a quinze anys si detenen alguna persona i es neguen a reconèixer aquesta privació de llibertat o a donar raó del lloc on es troba la persona detinguda.

Amb pena de presó de vuit a dotze anys si detenen una persona, privant-la de la seva llibertat, amb infracció de les normes internacionals sobre la detenció.

S'ha d'imposar la pena en la seva meitat inferior quan la detenció duri menys de 15 dies.

Amb pena de quatre a vuit anys de presó si cometen tortura greu sobre persones que tinguin sota la seva custòdia o control i amb la de dos a sis anys de presó si és menys greu. Als efectes d'aquest article s'entén per tortura la submissió de la persona a sofriments físics o psíquics. La pena per la tortura s'ha d'imposar sense perjudici de les que corresponguin pels atemptats contra altres drets de la víctima.

Amb pena de presó de quatre a vuit anys si cometen alguna de les conductes relatives a l'afavoriment de la prostitució i amb presó de sis a vuit anys en els supòsits de proxenetisme. S'ha d'imposar la pena de sis a vuit anys de presó als qui traslladin persones d'un lloc a un altre, amb el propòsit de la seva explotació sexual, emprant violència, intimidació o engany, o abusant d'una situació de superioritat o de necessitat o de la vulnerabilitat de la víctima. Quan els fets es cometen sobre menors d'edat o incapaços el tribunal pot imposar la pena prevista augmentada en la meitat del seu límit superior.

Amb pena de presó de quatre a vuit anys si sotmeten alguna persona a esclavatge o l'hi mantenen. La pena s'ha d'aplicar sense perjudici de les que corresponguin pels atemptats concrets comesos contra els drets de les persones.

Article 461

Tipus qualificat Si qualsevol de les conductes de l'article anterior forma part d'un pla o una política, o es cometen a gran escala, s'han d'aplicar les penes respectives en la seva meitat superior.

Article 462

Delicte comès per autoritat L'autoritat, o el qui actuï efectivament com a tal, que no adopti les mesures al seu abast per evitar la comissió, per persones sotmeses al seu comandament o control efectiu, d'algun dels delictes compresos en aquest capítol, ha de ser castigat amb la mateixa pena que els autors.

Si la conducta anterior es realitza per imprudència greu s'han d'aplicar les reduccions de pena previstes a l'article 53.

L'autoritat, o qui actuï efectivament com a tal, que no adopti les mesures al seu abast perquè siguin perseguits els delictes compresos en aquest capítol, comesos per persones sotmeses al seu comandament o control efectiu, ha de ser castigat amb les mateixes penes que els autors amb les reduccions previstes a l'article 53.

Article 463

Delicte comès per un superior El superior no comprès en l'article anterior que, en l'àmbit de la seva competència, no adopti les mesures al seu abast per evitar la comissió pels seus subordinats d'algun dels delictes compresos en aquest capítol, ha de ser castigat amb la mateixa pena que els autors.

El superior no comprès en l'article anterior que no adopti les mesures al seu abast perquè siguin perseguits els delictes compresos en aquest capítol comesos pels seus subordinats, ha de ser castigat amb la pena dels autors, amb la reducció prevista a l'article 53.

Article 464

Altres mancaments El funcionari o l'autoritat que, sense incórrer en les conductes previstes en els articles anteriors i mancant a l'obligació del seu càrrec, deixi de promoure la persecució d'algun dels delictes d'aquest capítol del qual tingui notícia, ha de ser castigat amb la pena d'inhabilitació per a càrrec públic de dos a sis anys.

Article 465

Estat de necessitat El que disposen els punts 3 i 7 de l'article 27 d'aquest Codi en cap cas no resulta aplicable als qui compleixin ordres de cometre o participar en els fets inclosos en el present capítol.

Capítol quart. Crims de guerra i d'agressió

Article 466

Mitjans prohibits Ha de ser castigat amb pena de presó de vuit a dotze anys, sense perjudici de la pena que correspongui pels resultats produïts, el qui, en ocasió de conflicte armat:

prohibits destinats a causar sofriments innecessaris o mals superflus que puguin causar danys perdurables i greus en el medi ambient, de manera que es posi en perill la vida o la salut de les persones.

Article 467

Pràctiques prohibides 1. El qui, en ocasió d'un conflicte armat, posi en perill greu la vida, la salut o la integritat de qualsevol persona protegida, la sotmeti a tortura o a tractes degradants, inclosos els experiments biològics, li causi grans sofriments o la faci objecte d'un acte mèdic no indicat per al seu estat de salut, ni adequat a les normes mèdiques reconegudes generalment que el responsable de l'actuació aplicaria en circumstàncies anàlogues als seus propis nacionals no privats de llibertat, ha de ser castigat amb pena de presó de cinc a deu anys, sense perjudici de la pena que correspongui pels resultats lesius produïts.

Article 468

Altres delictes Ha de ser castigat amb pena de presó de cinc a deu anys, sense perjudici de la pena que correspongui pels resultats produïts, el qui, en ocasió de conflicte armat:

Destrueixi o danyi de manera innecessària, amb violació de les normes de dret internacional aplicables als conflictes armats, un vaixell o una aeronau no militars d'una part adversa o neutral, sense donar temps o sense adoptar les mesures necessàries per garantir la seguretat de les persones i la conservació de la documentació.

Obligui un presoner de guerra o un civil a servir a les forces armades de la part adversa o el privi del dret a ser jutjat de manera regular i imparcial.

Traslladi i assenti, directament o indirectament, en territori ocupat contingents de població de la part ocupant a fi que hi resideixin de manera permanent.

Impedeixi o demori de manera injustificada l'alliberament o la repatriació de presoners de guerra o de persones civils.

Article 469

Delictes relatius a institucions socials, sociosanitàries o sanitàries i a signes distintius Ha de ser castigat amb pena de presó de tres a set anys, sense perjudici de la pena que correspongui pels resultats produïts, el qui, en ocasió de conflicte armat:

Violi la protecció deguda a instal·lacions, hospitals, material, unitats i mitjans de transport sanitari, camps de presoners, zones i localitats sanitàries i de seguretat, zones neutralitzades, llocs d'internament de població civil, localitats no defensades i zones desmilitaritzades, donades a conèixer pels signes distintius apropiats.

Exerceixi violència sobre personal sanitari o religiós o que integri la missió mèdica, o de les societats de socors o contra personal habilitat per usar els signes distintius dels convenis de Ginebra, d'acord amb el dret internacional.

Maltracti, injuriï greument, privi de l'aliment indispensable o de l'assistència mèdica necessària qualsevol persona protegida, ometi o demori informar-la injustificadament de la seva situació, imposi càstigs col·lectius per actes individuals o violi les prescripcions sobre allotjament de dones i famílies o sobre protecció especial de dones i infants establertes en els tractats internacionals dels quals Andorra sigui part.

Usi indegudament o de manera que pugui induir a error els signes distintius de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja o altres signes protectors o distintius, emblemes o senyals establerts i reconeguts en els tractats internacionals dels quals Andorra és part.

Utilitzi indegudament o de manera que pugui induir a error bandera, uniforme, insígnia o emblema distintiu d'estats neutrals, de les Nacions Unides o d'altres estats que no siguin part en el conflicte o de parts adverses, durant els atacs o per cobrir, afavorir, protegir o obstaculitzar operacions militars, llevat dels casos exceptuats expressament segons els tractats internacionals dels quals Andorra sigui part.

Utilitzi indegudament o de manera que pugui induir a error bandera de parlament o de rendició, atempti contra la inviolabilitat o retingui indegudament un parlamentari o qualsevol de les persones que l'acompanyin, personal de la potència protectora o qui el substitueixi o un membre d'una comissió internacional d'enquesta.

Sostregui els efectes d'un cadàver, ferit, malalt, nàufrag, presoner de guerra o persona civil internada.

Article 470

Atacs a béns especials Ha de ser castigat amb pena de presó de tres a sis anys el qui, en ocasió d'un conflicte armat, realitzi alguna de les accions següents:

Ataqui o efectuï represàlies o actes d'hostilitat contra béns culturals o llocs de culte, clarament reconeguts, que constitueixen el patrimoni cultural o espiritual dels pobles, i als quals hom hagi conferit protecció en virtut d'acords especials, o béns culturals sota protecció reforçada, causant extenses destruccions, sempre que els béns no estiguin situats en la proximitat immediata d'objectius militars o no siguin utilitzats per donar suport a l'esforç militar de l'adversari.

Ataqui o efectuï represàlies o actes d'hostilitat contra béns de caràcter civil de la part adversa, causant-ne la destrucció, sempre que això no ofereixi, en les circumstàncies del cas, un avantatge militar definit o que els béns no contribueixin de manera eficaç a l'acció militar de l'adversari.

Ataqui, destrueixi, sostregui o inutilitzi els béns indispensables per a la supervivència de la població civil, tret que la part adversa utilitzi els béns per donar suport directament a una acció militar o exclusivament com a mitjà de subsistència per als membres de les seves forces armades.

Ataqui o efectuï represàlies contra les obres o les instal·lacions que continguin forces perilloses, quan els atacs puguin produir l'alliberament de les forces i causar pèrdues importants en la població civil, llevat que les obres o instal·lacions s'utilitzin per donar suport a les operacions militars de manera regular, important i directa i que els atacs siguin l'únic mitjà factible de posar fi al suport.

Destrueixi, danyi o sostregui, sense necessitat militar, coses alienes, obligui algú altre a lliurar-les o realitzi altres actes de pillatge.

Article 471

Tipus qualificat Si qualsevol de les conductes dels articles anteriors formen part d'un pla o una política o es cometen a gran escala, s'han d'aplicar les penes respectives en la seva meitat superior.

Article 472

Delicte comès per una autoritat L'autoritat, o qui actuï efectivament com a tal, que no adopti les mesures al seu abast per evitar la comissió, per les forces sotmeses al seu comandament o control efectiu, d'algun dels delictes compresos en aquest capítol, ha de ser castigat amb la mateixa pena que els autors.

Si la conducta anterior es realitza per imprudència greu s'ha d'aplicar la reducció de pena prevista a l'article 53.

L'autoritat, o qui actuï efectivament com a tal, que no adopti les mesures al seu abast perquè siguin perseguits els delictes compresos en aquest capítol, comesos per persones sotmeses al seu comandament o control efectiu, ha de ser castigat amb la pena de l'autor amb la reducció prevista a l'article 53.

Article 473

Delicte comès per un superior El superior no comprès en l'article anterior que, en l'àmbit de la seva competència, no adopti les mesures al seu abast per evitar la comissió pels seus subordinats d'algun dels delictes compresos en aquest capítol, ha de ser castigat amb la mateixa pena que els autors.

El superior no comprès en l'article anterior que no adopti les mesures al seu abast perquè siguin perseguits els delictes compresos en aquest capítol comesos pels seus subordinats, ha de ser castigat amb la pena prevista per a l'autor reduïda d'acord amb el que disposa l'article 53.

Article 474

Altres mancaments El funcionari o l'autoritat que, sense incórrer en les conductes previstes en els articles anteriors d'aquest capítol i mancant a l'obligació del seu càrrec, deixi de promoure la persecució d'algun dels delictes d'aquest capítol del qual tingui notícia, ha de ser castigat amb la pena d'inhabilitació per a càrrec públic de dos a sis anys.

Article 475

Persones protegides Als efectes d'aquest capítol, hom entén per persones protegides els ferits, malalts o nàufrags, el personal sanitari o religiós, els presoners de guerra, els parlamentaris i personal acompanyant, la població civil i qualsevol altra persona que tingui reconeguda aquesta condició pel dret internacional i pels tractats internacionals dels quals Andorra sigui part.

Llibre tercer. Contravencions penals

Títol I. Contravencions penals contra les persones

Article 476

Maltractament i lesions doloses 1. El qui maltracti corporalment de manera lleu o agredeixi físicament una persona ha de ser castigat amb pena d'arrest.

Article 477

Lesions per imprudència lleu El qui per imprudència lleu produeixi una de les lesions previstes com a delicte, ha de ser castigat amb pena de multa fins a 3.000 euros.

Quan la lesió es produeixi utilitzant un vehicle automòbil o una arma de foc, s'ha d'imposar a més, respectivament, la pena de privació del permís de conduir o la de privació del permís d'arma fins a tres mesos.

Article 478

Coaccions i amenaces lleus 1. El qui causi a una persona una coacció o vexació de caràcter lleu ha de ser castigat amb pena d'arrest o multa fins a 3.000 euros.

Article 479

Difamació lleu El qui cometi difamació contra una persona sense que atempti greument contra la seva autoestima o la seva reputació, ha de ser castigat amb pena d'arrest.

Article 480

Condicions d'allotjament abusives El qui, abusant de la necessitat d'altri, li imposa condicions d'habitatge o allotjament degradants, ha de ser castigat amb pena d'arrest o multa fins a 3.000 euros.

Títol II. Contravencions penals contra el patrimoni

Article 481

Furt 1. El qui comet furt d'un valor no superior a 600 euros ha de ser castigat amb pena d'arrest o multa fins al doble del valor de la cosa furtada.

Article 482

Defraudacions 1. El qui comet estafa o l'estafa privilegiada de l'article 211 per valor no superior a 600 euros ha de ser castigat amb pena d'arrest o multa fins al doble del perjudici patrimonial ocasionat.

Article 483

Receptació no habitual de contravencions penals El qui amb ànim de lucre i amb coneixement de la comissió de fets constitutius de contravenció penal contra la propietat, adquireixi o transmeti a un tercer els seus efectes, ha de ser castigat amb pena de multa fins al doble del valor de l'efecte.

Article 484

Danys 1. El qui causa un dany d'un import no superior a 600 euros ha de ser castigat amb pena de treball en benefici de la comunitat fins a un mes o multa fins al doble del dany causat.

Si es tracta de danys a béns d'interès especial dels previstos en l'article 309 els fets s'han de considerar en tot cas com a delicte.

Article 485

Danys per imprudència El qui causa un dany per imprudència ha de ser castigat amb pena de multa fins al doble del dany causat, sense que en cap cas pugui superar la quantitat de 600 euros. Quan el dany es produeixi utilitzant un vehicle automòbil, s'ha d'imposar a més la pena de privació del permís de conduir fins a tres mesos si es tracta d'imprudència greu o fins a un mes si es tracta d'imprudència lleu.

El qui per imprudència greu causa danys informàtics ha de ser castigat amb pena de multa fins a 600 euros.

Article 486

Violació de propietat privada 1. Les conductes previstes als articles 194 i 195 realitzades amb violència o intimidació o força en les coses en altres béns immobles que els descrits en els dits articles, han de ser castigades amb pena d'arrest o multa fins a 600 euros.

Article 487

Xec sense provisió 1. El qui doni o lliuri un xec sense provisió per valor no superior a 3.000 euros, en les condicions exigides a l'apartat 1 de l'article 242, ha de ser castigat amb pena d'arrest o multa fins al doble del valor consignat en el taló. S'ha d'imposar a més la pena de prohibició d'emetre xecs fins a un any.

Article 488

Ús fraudulent de targeta de crèdit El qui faci ús fraudulent de targeta de crèdit per valor no superior a 600 euros ha de ser castigat amb pena d'arrest o multa fins al doble del perjudici ocasionat.

El tribunal pot condemnar, quan sigui el cas, a la indemnització del perjudici causat amb l'ús indegut de la targeta, tret que opti perquè aquesta qüestió sigui resolta pels tribunals civils.

Article 489

Excusa absolutòria de parentiu És aplicable a les contravencions penals d'aquest títol l'excusa absolutòria per raó de parentiu prevista en l'article 227.

Títol III. Contravencions penals contra els interessos generals

Article 490

Dany a un espai natural protegit El qui fora dels supòsits de l'article 291 ocasioni dany a un qualsevol dels elements que hagin servit per qualificar un espai natural protegit, ha de ser castigat amb pena d'arrest o multa fins a 1.500 euros.

La temptativa és punible.

Article 491

Atemptats contra flora protegida El qui talli, tali, cremi o arrenqui il·legalment alguna espècie o subespècie de flora amenaçada o protegida ha de ser castigat amb pena d'arrest o multa fins a 1.500 euros.

La temptativa és punible.

Article 492

Caça il·legal Ha de ser castigat amb pena d'arrest o multa fins a 1.500 euros, el qui:

Article 493

Pesca il·legal Ha de ser castigat amb pena de multa fins a 1.500 euros el qui:

Article 494

Incendi per imprudència El qui per imprudència lleu realitzi alguna de les conductes previstes als articles 299 o 300 ha de ser castigat amb pena de multa fins a 6.000 euros.

Article 495

Danys per imprudència a béns d'interès especial El qui per imprudència causa un dany a un bé d'interès històric, artístic o cultural o de significació especial per al desenvolupament científic o tecnològic, ha de ser castigat amb pena de multa fins a 6.000 euros.

Article 496

Impediments per imprudència a la recerca El qui per imprudència greu alteri vestigis arqueològics dificultant la seva recerca històrica o científica ha de ser castigat amb pena de multa fins a 6.000 euros.

Article 497

Defraudació a la Caixa Andorrana de Seguretat Social L'administrador de fet o de dret d'una empresa o societat o l'empresari que ometi declarar totalment o parcial el salari dels treballadors respecte dels quals hi hagi obligació legal de cotitzar a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, amb la finalitat d'eludir el pagament de les cotitzacions, ha de ser castigat amb pena d'arrest o multa fins al doble de l'import defraudat si l'import defraudat en els dotze mesos anteriors supera els 10.000 euros.

El consentiment del treballador és irrellevant.

Queda exempt de responsabilitat el qui regularitzi la seva situació abans de conèixer que el procediment judicial es dirigeix contra ell.

Article 498

Mercaderies sensibles 1. El qui importi o exporti il·lícitament tabac en les formes definides com a mercaderia sensible en la Llei de control de les mercaderies sensibles, del 4 de març de 1999, per un valor igual o superior a 6.000 euros, ha de ser castigat amb pena d'arrest i multa fins al doble del valor de la mercaderia.

Article 499

Consum individual, possessió, cultiu o introducció de droga tòxica per al consum propi El consum individual o el cultiu, la introducció o la possessió de cannabis o una droga de toxicitat similar per al consum propi han de ser castigats amb pena de treballs en benefici de la comunitat o multa fins a 600 euros.

Article 500

Consum en local públic i consum en grup 1. El consum individual de cannabis o una droga de toxicitat similar en un local públic ha de ser castigat amb pena d'arrest o multa fins a 600 euros. Als efectes del present apartat, s'assimilen a local públic els llocs públics amb concurrència de persones.

Article 501

Abandó de xeringues o objectes perillosos El qui abandoni en llocs públics xeringues o altres objectes perillosos, de manera que puguin provocar contagi de malalties o altres danys a les persones, ha de ser castigat amb pena de treballs en benefici de la comunitat i multa fins a 600 euros.

Article 502

Maltractament d'animals El qui maltracti amb crueltat un animal ha de ser castigat amb pena de multa fins a 600 euros. Si el fet es realitza en un espectacle públic, la pena a imposar ha de ser de multa fins a 3.000 euros.

Article 503

Omissió de control d'animals perillosos L'amo o l'encarregat d'un animal perillós que el deixi sense control en un lloc públic o en condicions de poder causar algun mal a les persones, ha de ser castigat amb pena de multa fins a 1.200 euros.

Article 504

Exhibicionisme El qui executi actes d'exhibició sexual davant d'una o més persones sense el consentiment d'aquestes, ha de ser castigat amb pena d'arrest o multa fins a 1.500 euros.

La temptativa és punible.

Article 505

Alteració de l'ordre públic El qui, actuant en grup i amb la finalitat d'atemptar contra la pau pública, alteri l'ordre públic, fora dels supòsits previstos com a delicte, ha de ser castigat amb la pena de treballs en benefici de la comunitat, arrest o multa fins a 1.500 euros.

La temptativa és punible.

Article 506

Omissió de denúncia El qui no denunciï a l'autoritat un delicte dels compresos als títols I i III, al

capítol I del títol IV o al capítol I del títol VII, del llibre segon d'aquest Codi, ha

de ser castigat amb pena de multa fins a 3.000 euros.

No és punible l'omissió de denúncia quan aquesta perjudiqui l'omitent, el seu cònjuge o persona unida a ell per situació de fet equivalent, o els seus ascendents, descendents o germans per naturalesa o adopció.

Article 507

Falsa alarma El qui, amb la finalitat d'atemptar contra la pau i la tranquil·litat públiques, afirmi falsament l'existència d'artefactes explosius, o d'altres situacions que puguin comportar un perill greu, ha de ser castigat amb pena d'arrest o multa fins a 3.000 euros, atesa l'alarma o l'alteració de l'ordre efectivament produïda.

Article 508

Resistència i desobediència lleu El qui resisteixi o desobeeixi de manera lleu l'autoritat administrativa o judicial o els funcionaris públics quan estiguin exercint legítimament funcions pròpies del seu càrrec, ha de ser castigat amb pena de multa fins a 1.500 euros.

Article 509

Impediment del règim de visites El progenitor o l'encarregat de la custòdia d'un menor que el privi injustificadament del dret de visites judicialment establert envers qualsevol familiar que no en tingui la custòdia ha de ser castigat amb pena d'arrest o multa fins a 1.500 euros.

La temptativa és punible.

Article 510

Incompliment del deure de col·laboració 1. El professional o el tècnic que, en cas de necessitat, sigui legítimament requerit per autoritat o funcionari per prestar la seva col·laboració i, sense justa causa, s'hi refusi, ha de ser castigat amb pena de multa fins a 3.000 euros, sempre que el fet no sigui constitutiu de delicte.

Article 511

Abús de part 1. El qui, sense incórrer en el delicte previst a la lletra b) del punt 1 de l'article 209 demandi civilment una persona física o jurídica fingint desconèixer-ne el domicili amb el propòsit de col·locar-la en estat d'indefensió ha de ser castigat amb pena d'arrest.

Article 512

Expedició de moneda falsa El qui, sense incórrer en la conducta prevista com a delicte, havent adquirit moneda falsa sense tenir-ne coneixement, l'expedeix després de conèixer-ne la inautenticitat en quantitat no superior a 600 euros, ha de ser castigat amb pena de multa fins al doble del valor aparent de la moneda.

La temptativa és punible.

Article 513

Falsedats personals Ha de ser castigat amb pena d'arrest o multa fins a 3.000 euros el qui, fora dels casos previstos com a delicte:

Article 514

Jocs il·legals El qui organitzi o participi en jocs il·legals ha de ser castigat amb pena d'arrest.

La temptativa és punible.

Article 515

Perseguibilitat Les contravencions penals previstes en l'article 477 i totes les del títol II són solament perseguibles amb denúncia prèvia de la part ofesa o del representant legal.

Per a la persecució de la difamació cal en tot cas querella de la persona ofesa pel delicte o del representant legal. Són, a més, aplicables a aquestes contravencions penals les disposicions previstes en els articles 174 a 181 d'aquest Codi.

Disposició addicional primera

L'article 387 no és aplicable fins que no es promulgui la llei que reguli el finançament de partits polítics.

Disposició addicional segona

L'article 248 no és aplicable fins que no es promulgui la llei que reguli l'impost sobre les rendes de l'estalvi.

Disposició transitòria primera

El present Codi és aplicable sense perjudici d'aplicar les normes especials o del Codi penal fins ara vigent, si globalment considerades són més favorables a l'imputat, al detingut, al processat o al reu pres o condemnat en procediment incoat amb anterioritat a l'entrada en vigor del present Codi penal.

Això no obstant, en matèria de suspensió condicional de l'execució de la pena, la comparació s'ha de fer entre els articles corresponents del nou Codi penal i els corresponents del Codi de procediment penal vigents fins a la data.

Disposició transitòria segona

Les persones condemnades per sentència ferma a una pena privativa o restrictiva de llibertat l'execució de la qual no s'hagi suspès i que encara no s'hagi complert en la seva totalitat a l'entrada en vigor d'aquest Codi, poden instar el corresponent judici de revisió en la forma establerta als articles 253 i següents del Codi de procediment penal.

També poden fer-ho, dins el termini d'un any a partir de l'entrada en vigor d'aquest Codi, aquelles persones condemnades a una pena privativa o restrictiva de llibertat l'execució de la qual s'hagi suspès totalment o parcialment i el termini de suspensió de la qual no hagi transcorregut a la data d'entrada en vigor d'aquest Codi.

Disposició derogatòria primera

Queda derogat el Codi penal de l'11 de juliol de 1990.

Disposició derogatòria segona

Queden derogats el capítol sisè de la Llei qualificada del règim electoral i del referèndum, del 3 de setembre de 1993, i totes les normes penals de lleis especials que s'oposin o contradiguin el present Codi.

Disposició derogatòria tercera

Queden derogats el número 3 de l'article 4 així com els articles 8 i 9 del títol I, "Contenciós penal" del Reglament contenciós dels Reglaments del règim andorrà de seguretat social, aprovat per Decret dels MM.II. Delegats Permanents de 29 de desembre de 1967.

Disposició final primera

Es modifiquen els articles 47, 54 i 55 de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993, que queden redactats com segueix:

"Article 47 En absència de tractat internacional les sentències estrangeres dictades per tribunals penals, administratius, fiscals, militars, de guerra, de seguretat i d'excepció no són en cap cas executòries a Andorra i no s'admet la petició d'execució a Andorra.

Només les sentències civils, inclosos els efectes civils d'una sentència penal, poden ser objecte d'aprovació prèvia del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra quan la demani una de les parts en la sentència de referència.

També poden ser objecte de comís, sempre que es compleixin les condicions i formalitats previstes en el present article i els següents, els diners i valors i els béns adquirits amb aquests, o llur contrapartida, que provinguin de delicte major o menor que ho sigui també al Principat, si, com a resultat d'una sentència ferma d'un tribunal estranger dictada amb garantia dels drets de la defensa, l'Estat demandant ha formulat una sol·licitud en aquest sentit, sempre que tercers de bona fe hagin pogut fer valer llurs drets, que la resolució no sigui incompatible amb una resolució dels tribunals andorrans o que no hagi estat dictada en violació de les regles de competència exclusiva previstes pel dret andorrà." "Article 54 La menció que fa l'article 45 de la Llei qualificada de la justícia a la contravenció penal és sense perjudici que els fets puguin ser constitutius de delicte." "Article 55 El batlle de guàrdia assegura la permanència en el càrrec durant els dies inhàbils fixats en l'article 42.2 de la Llei qualificada de la justícia, durant les hores no hàbils segons l'article 42.3 de la mateixa Llei i durant les hores no ordinàries de despatx i les hores i dies hàbils per a les matèries la competència de les quals sigui atribuïda al batlle de guàrdia per llei o les que estableixi el president de la Batllia a l'inici de l'any judicial."

Disposició final segona

Es modifiquen els articles 35, 38 i 54 de la Llei de cooperació internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional, del 29 de desembre del 2000, que queden redactats com segueix:

"Article 35 Si un document escrit comporta, a més de les informacions que poden ser comunicades a l'estranger, elements que entren en l'àmbit dels secrets previstos al capítol I del títol X del llibre segon o al capítol III del títol XII del mateix llibre del Codi penal, el batlle pot establir o fer establir per un agent de policia judicial delegat a aquest efecte una còpia o fotocòpia autenticada en què s'ometin les indicacions que poden afectar persones alienes al procediment o que poden afectar el mateix interessat però que no tenen relació amb la demanda, sempre que no revelin actuacions delictives castigades en el dret penal andorrà." "Article 38 En cas de sol·licitud de comís per una autoritat judicial estrangera d'instruments del delicte o de llurs productes, diners, valors o béns adquirits amb aquests, o llur contrapartida, procedents d'un delicte de blanqueig de diners o valors o de qualsevol altre delicte major, la demanda és presentada pel Ministeri Fiscal al Tribunal de Corts, el qual, després d'audiència prèvia de les parts interessades, decideix per aute que pot ser objecte de recurs davant el Tribunal Superior de Justícia.

El Tribunal no pot revisar ni modificar la decisió de comís estrangera si bé ha de resoldre sobre les reivindicacions de tercers de bona fe que no hagin estat resoltes en la decisió esmentada.

El mateix procediment és aplicable de manera general, d'ofici o a petició de l'Estat demandant, als béns, diners o valors procedents de qualsevol infracció penal que no tenen propietaris legítims identificats." "Article 54 La composició de la Unitat de Prevenció del Blanqueig és la següent: un màxim de dues persones de competència reconeguda en l'àmbit financer nomenades pel ministre titular de finances; un batlle nomenat pel Consell Superior de la Justícia; un màxim de dos membres del Servei de Policia nomenats pel ministre titular d'interior a proposta del director de la Policia.

Els ministres responsables d'interior i de finances designen conjuntament el màxim responsable entre els membres de la UPB nomenats per ells.

Els membres nomenats pel ministre titular d'interior i pel ministre titular de finances han de dedicar-se a ple temps a les funcions encomanades i no poden dedicar-se a cap altra activitat pública o privada. El batlle, ultra les seves funcions jurisdiccionals pròpies, exerceix en el marc de la UPB les funcions de vetllar per la integritat jurídica dels dossiers presentats, facilitar els contactes amb altres magistrats i altres membres de l'Administració de justícia, i trametre els dossiers sobre operacions sospitoses a les autoritats competents.

El Govern reglamenta les modalitats relatives a l'organització i al funcionament de la Unitat de Prevenció del Blanqueig.

Els membres de la Unitat de Prevenció del Blanqueig i el seu personal administratiu adscrit estan sotmesos al secret professional sota les penes previstes al Codi penal."

Disposició final tercera

Es modifiquen l'article 12 i l'apartat 7 de l'article 14 de la Llei qualificada d'extradició, de 28 de novembre de 1996, que queden redactats com segueix:

"Article 12 El Ministeri Fiscal, així com la persona interessada, poden presentar recurs d'apel·lació davant de la Sala Penal del Tribunal Superior en el termini de quinze dies a comptar de la notificació de l'aute.

La Sala Penal resol d'acord amb el procediment previst per al recurs d'apel·lació." "7. Quan la infracció motiu de la demanda s'ha comès en els supòsits d'aplicació de la llei penal en l'espai a què fa referència el Codi penal i si les autoritats judicials andorranes decideixen d'iniciar accions judicials."

Disposició final quarta

Es modifica l'apartat 2 de l'article 33 de la Llei d'ajuts a l'estudi, del 28 de juny del 2002, que queda redactat com segueix:

"2. La resolució de l'expedient comporta la revocació de l'ajut atorgat i la devolució total dels imports rebuts, si s'aprecia ocultament o falsejament de les dades. Aquesta resolució s'insta per via judicial perquè es pugui determinar si els fets són constitutius de delicte. La devolució s'ha de fer efectiva en el termini de tres mesos des del moment en què la resolució esdevingui ferma."

Disposició final cinquena

Es modifiquen els articles 2, 4, 6, 8, 16, 20, 28.1 i 50 de la Llei qualificada de la jurisdicció de menors, de modificació parcial del Codi penal i de la Llei qualificada de la justícia, del 22 d'abril de 1999, que queden redactats com segueix:

"Article 2 1. El batlle de menors, que forma Tribunal Unipersonal, és competent per jutjar en primera instància els fets comesos per majors de 12 anys i menors de 18, tipificats com a contravencions i delictes menors en el Codi penal, i també per executar els acords adoptats.

La detenció governativa no pot, en cas de menors d'edat, superar les vint-i- quatre hores abans de ser posats a disposició judicial." "Article 20 1. El batlle instructor pot no incoar el procediment quan, tractant-se de menors d'edat i oït el Ministeri Fiscal, els fets comesos puguin trobar la seva correcció en l'àmbit educatiu i familiar, i n'ha d'informar el batlle de menors als efectes oportuns, i els serveis tècnics del Ministeri d'Interior per tal que n'efectuïn el seguiment.

Disposició final sisena

El present Codi penal entrarà en vigor al cap de sis mesos de ser publicat íntegrament al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.

Casa de la Vall, 21 de febrer del 2005 Francesc Areny Casal Síndic General Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n'ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.

Joan Enric Vives Sicília Jacques Chirac Bisbe d'Urgell President de la República Francesa Copríncep d'Andorra Copríncep d'Andorra