Llei 35/2008, del 18 de desembre, del Codi de relacions laborals

Llei 35/2008, del 18 de desembre, del Codi de relacions laborals Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 18 de desembre del 2008 ha aprovat la següent:

llei 35/2008, del 18 de desembre, del Codi de relacions laborals Índex Exposició de motius

Títol I. Àmbit d'aplicació i principis informadors

Article 1. Àmbit d'aplicació

Article 2. Exclusions

Article 3. Jerarquia normativa

Article 4. Principis generals

Títol II. Contracte de treball

Capítol primer. Disposicions generals

Article 5. Definició

Article 6. Classes de contracte segons la durada

Article 7. Jurisdicció i procediment

Article 8. Prescripció i caducitat

Capítol segon. Subjectes del contracte de treball

Article 9. Persona treballadora

Article 10. Empresari

Article 11. Transmissió d'empresa

Capítol tercer. Forma del contracte

Article 12. Forma del contracte

Article 13. Contractes plurals

Capítol quart. Durada del contracte

Article 14. Període de prova

Article 15. Contracte per durada determinada o per a obra o servei concret

Article 16. Contractes de temporada

Article 17. Contractes fixos discontinus

Article 18. Contractes d'interinitat

Article 19. Successió de contractes per durada determinada

Article 20. Contractació per a treballs de curta durada

Capítol cinquè. Treball dels menors

Article 21. Treball dels menors

Article 22. Jornada laboral

Article 23. Forma del contracte

Article 24. Treballs prohibits i excepcions

Capítol sisè. Contractes especials

Secció primera. Contracte d'aprenentatge

Article 25. Contracte d'aprenentatge

Article 26. Durada del contracte

Article 27. Forma del contracte d'aprenentatge

Article 28. Prestació de l'empresari

Article 29. Autorització i verificació de les condicions contractuals

Article 30. Certificat d'aprenentatge

Secció segona. Contractes d'inserció sociolaboral

Article 31. Contractes en condicions especials

Secció tercera. Treball en pràctiques formatives

Article 32. Treball en pràctiques formatives

Secció quarta. Agricultura i ramaderia

Article 33. Masovers, mossos i treballadors agrícoles

Capítol setè. Suspensions del contracte de treball

Article 34. Suspensió de la relació laboral

Article 35. Incapacitat temporal

Article 36. Descans per maternitat

Article 37. Descans per adopció

Article 38. Descans per paternitat

Article 39. Descans per risc durant l'embaràs

Article 40. Decisió de la treballadora víctima de violència de gènere

Article 41. Privació de llibertat

Article 42. Excedències

Article 43. Cas fortuït i força major temporal

Capítol vuitè. Prestació de treball

Article 44. Disposicions generals

Capítol novè. Prestació de la persona treballadora

Secció primera. Disposicions generals

Article 45. Drets de la persona treballadora

Article 46. Obediència i diligència

Article 47. Permanència per formació

Article 48. Prohibició de competència

Article 49. Treball en exclusiva

Article 50. Sistema de classificació professional i categoria professional dels

treballadors

Article 51. Lloc de treball

Article 52. Seguretat i salut en el treball

Article 53. Invencions

Secció segona. Temps de la prestació

Article 54. Temps de treball efectiu

Article 55. Temps de treball a disposició de l'empresa

Article 56. Desplaçaments

Article 57. Jornada de treball

Article 58. Còmput trimestral, semestral o anyal de la jornada de treball

Article 59. Inclemències del temps

Article 60. Contracte de treball a temps parcial

Article 61. Hores extraordinàries

Article 62. Còmput de les hores extraordinàries

Article 63. Planificació horària i compte d'hores

Secció tercera. Descans

Article 64. Descans diari

Article 65. Descans setmanal

Article 66. Festes laborals

Secció quarta. Vacances anuals

Article 67. Dret a vacances remunerades

Article 68. Obligatorietat de les vacances

Article 69. Temps de gaudiment

Article 70. Determinació del període

Article 71. Retribució de les vacances

Article 72. Permisos retribuïts

Article 73. Permisos no retribuïts

Capítol desè. Prestació de l'empresa

Secció primera. Disposicions generals

Article 74. Prestació de l'empresa

Article 75. Poder de direcció

Secció segona. Salari

Article 76. Salari

Article 77. Classes de salari

Article 78. Salari mínim interprofessional

Article 79. Salari mínim dels menors

Article 80. Salaris en efectiu i en espècie

Article 81. Plus de nocturnitat

Article 82. Càlcul del salari

Article 83. Lloc, temps i formalitats del pagament

Secció tercera. Protecció del salari

Article 84. Pagament del salari

Article 85. Privilegis del salari

Secció quarta. Altres disposicions

Article 86. Liberalitats de l'empresa

Article 87. Igualtat i conciliació de la vida laboral i familiar

Capítol onzè. Règim de seguretat social

Article 88. Afiliació

Capítol dotzè. Extinció del contracte de treball

Secció primera. Extinció del contracte

Article 89. Extinció

Secció segona. Rescissió del contracte

Article 90. Comiat no causal

Article 91. Comiat per causes objectives

Article 92. Formalitats del comiat no causal i del comiat per causes objectives

Article 93. Acomiadament per causes disciplinàries

Article 94. Formalitats del comiat per causes disciplinàries

Article 95. Desistiment de la persona treballadora

Article 96. Formalitats del desistiment

Article 97. Desistiment justificat de la persona treballadora

Capítol tretzè. Indemnitzacions

Article 98. Indemnitzacions

Capítol catorzè. Liquidació

Article 99. Quitança

Article 100. Certificat de serveis prestats

Títol III. Règim disciplinari dels treballadors

Article 101. Faltes i sancions dels treballadors

Article 102. Faltes lleus

Article 103. Faltes greus

Article 104. Faltes molt greus

Article 105. Sancions disciplinàries

Article 106. Formalitats

Article 107. Prescripció

Títol IV. Drets col·lectius dels treballadors

Capítol primer. Dret de reunió

Article 108. Dret de reunió en assemblea

Capítol segon. Dret de representació col·lectiva

Article 109. Dret de representació

Article 110. Delegats de personal

Article 111. Competències

Article 112. Deure de confidencialitat

Article 113. Garanties

Article 114. Promoció d'eleccions i mandat electoral

Article 115. Procediment electoral

Article 116. Representació dels treballadors contractats no fixos

Article 117. Mesa electoral

Article 118. Funcions de la mesa electoral

Article 119. Votació per a delegats

Article 120. Reclamacions en matèria electoral

Títol V. La negociació col·lectiva

Capítol primer. Convenis i acords col·lectius de treball

Secció primera. Disposicions generals

Article 121. Definició de la negociació col·lectiva

Article 122. Convenis i acords col·lectius

Article 123. Definicions dels convenis i els acords col·lectius

Article 124. Àmbit general de regulació

Article 125. Contingut mínim del conveni col·lectiu

Article 126. Reconeixement del dret a negociació col·lectiva

Article 127. Criteri de la representativitat de les organitzacions de treballadors

Article 128. Àmbits d'aplicació

Secció segona. Negociació dels convenis col·lectius i acords col·lectius

Article 129. Capacitat jurídica per negociar i obligar-se amb un conveni

col·lectiu o acord col·lectiu

Article 130. Composició de la comissió negociadora

Article 131. Mediador

Article 132. Procediment

Article 133. Principi de disposicions més favorables

Article 134. Durada dels convenis col·lectius i acords col·lectius

Secció tercera. Adopció dels convenis col·lectius i acords col·lectius

Article 135. Principi majoritari per a l'adopció de convenis col·lectius i acords

col·lectius

Article 136. Força obligacional i eficàcia

Secció quarta. Dret d'oposició

Article 137. Notificació de l'acord

Article 138. Exercici del dret d'oposició

Secció cinquena. Denúncia dels convenis col·lectius i acords col·lectius

Article 139. Dret a denunciar convenis col·lectius i acords col·lectius

Article 140. Registre i publicitat dels convenis col·lectius

Article 141. Control

Capítol segon. Convenis i acords col·lectius d'empresa

Article 142. Exercici del dret dels treballadors a negociar a nivell d'empresa

Article 143. Composició de la delegació negociadora

Article 144. Negociació amb treballadors mandatats per les organitzacions de

treballadors

Article 145. Adopció d'un acord d'empresa per part de treballadors mandatats

Article 146. Objecte i periodicitat de les negociacions

Article 147. Efectes dels convenis o acords d'empresa amb convenis col·lectius

o convenis col·lectius sectorials

Article 148. Reconducció, revisió i denúncia dels convenis i acords d'empresa

Capítol tercer. Aplicació dels convenis i acords col·lectius

Article 149. Efecte i caràcter oposable dels convenis i acords col·lectius entre

parts

Article 150. Abast dels efectes

Article 151. Adhesió

Article 152. Reconducció i revisió dels convenis col·lectius o acords col·lectius

Article 153. Dret d'exercir accions legals en execució dels acords atorgats

Article 154. Comissió paritària

Títol VI. Règim sancionador

Capítol primer. Infraccions dels empresaris

Article 155. Naturalesa

Article 156. Garanties

Article 157. Infraccions lleus

Article 158. Infraccions greus

Article 159. Infraccions molt greus

Article 160. Reincidència

Article 161. Prescripció

Capítol segon. Sancions

Article 162. Sancions

Article 163. Criteris de graduació de les sancions

Article 164. Prescripció

Títol VII. Control administratiu i procediment sancionador

Capítol primer. Control administratiu

Article 165. Servei d'Inspecció de Treball

Capítol segon. Procediment sancionador

Article 166. Expedient sancionador

Disposició addicional primera

Disposició addicional segona

Disposició addicional tercera

Disposició transitòria única

Disposició derogatòria única

Disposició final

Exposició de motius La Constitució reconeix la vocació social de l'Estat andorrà. Una de les lleis conformadores d'aquesta qualitat és la que empara i reconeix els drets laborals, no tan sols com a element regulador de l'activitat econòmica de la societat, sinó especialment com a peça vertebradora d'aquesta societat i del benestar dels seus membres.

La present norma no limita la seva regulació a la relació individual del treball assalariat, sinó que, d'acord amb una visió global, l'estén als diversos aspectes que es produeixen en l'àmbit de les relacions laborals, la intervenció dels poders públics en les mateixes, així com l'organització i l'activitat dels representants dels agents socials, els treballadors i les empreses.

Aquest Codi de relacions laborals pretén reunir en un sol text legal els aspectes regulats en la Llei 8/2003, del 12 de juny, sobre el contracte de treball, i hi afegeix qüestions noves que fins ara no s'havien legislat, com ara la regulació dels drets de representació col·lectiva, el dret de reunió dels treballadors a l'empresa i la negociació col·lectiva de convenis i acords col·lectius de treball.

El resultat és que, per primera vegada, es reuneix en un sol codi el conjunt de la normativa andorrana en matèria de relacions laborals. Els avantatges són obvis i es poden constatar a primera vista: la sistematització legislativa que comporta i la facilitat que suposa per a tots els operadors jurídics de l'àmbit del dret laboral el maneig d'un text legal únic només amb les excepcions de la Llei qualificada de llibertat sindical i de la Llei de la seguretat i la salut en el treball.

La Llei 8/2003, del 12 de juny, sobre el contracte de treball va constituir un avanç important quant a l'homologació amb els ordenaments laborals del nostre entorn, i ho va fer mantenint unes bases flexibles, amb una legislació general de mínims per afavorir la llibertat i l'autonomia de participació dels actors socials, empresaris i treballadors. Com a novetat més significativa, va introduir un nou sistema causal d'extinció del contracte de treball, que dificultava i feia més onerós l'acomiadament lliure, amb l'objectiu, recollit en la mateixa exposició de motius, que es produís un transvasament des de la fórmula tradicional d'acomiadament lliure fins a l'acomiadament causal o disciplinari. Finalment, cal recordar que al final de l'exposició de motius esmentada es definia la Llei 8/2003 com a llei base a partir de la qual s'havia d'anar construint el sistema normatiu en matèria social, d'acord amb el mandat constitucional i els compromisos internacionals ja adquirits o que es poguessin adquirir a partir d'aleshores.

El nou Codi introdueix canvis substancials i alhora sistematitza el conjunt de la normativa social. Així, per exemple, inclou noves matèries com la regulació de la representació i de la negociació col·lectiva, que era necessària i que s'ha fet harmonitzant l'exercici dels drets amb les peculiaritats de la situació econòmica i productiva del Principat.

La moderna concepció de les relacions laborals ha abandonat el criteri disciplinari i rígid basat en el poder discrecional de l'empresari, per concebre- les des del caire del diàleg i de la concertació constants. Des d'aquesta perspectiva, per aquest Codi s'atorga una importància cabdal a la concertació entre els representants dels treballadors i dels empresaris, encara que amb la intervenció necessària dels poders públics, especialment el Departament de Treball, per assolir una autoregulació amb les especificitats pròpies dels sectors, que de ben segur serà més adequada que la que es pugui dictar des de les institucions públiques, atès també que la dimensió del nostre país facilita especialment el diàleg i l'adopció consensuada de les mesures que en cada moment s'escaigui.

L'instrument fonamental previst al Codi per a l'assoliment del necessari consens en les relacions laborals és el conveni col·lectiu, no tan sols com a vehicle de solució de les desavinences entre els agents socials, sinó com a instrument de millora de les condicions dels treballadors, de millora de l'eficàcia dels sistemes productius i d'assegurament del progrés econòmic i social.

El títol I estableix l'àmbit d'aplicació, la jerarquia normativa i els principis generals que regeixen la contractació laboral.

El títol II es refereix al contracte de treball. El capítol primer el defineix, enuncia les classes de contractes, i estableix l'atribució a la jurisdicció civil del coneixement dels conflictes derivats de la contractació laboral i la prescripció i caducitat d'accions derivades del contracte de treball.

El capítol segon es dedica als subjectes del contracte de treball, treballador i empresari i també al canvi de titularitat de l'empresa.

Els capítols tercer i quart se centren, respectivament, en la forma i la durada del contracte de treball. Els capítols cinquè i sisè es refereixen al treball dels menors i als contractes especials.

El capítol setè fa referència a les suspensions del contracte de treball i el vuitè a les disposicions generals sobre l'objecte del treball. El capítol novè se centra en la prestació de la persona treballadora, els seus drets i deures, el pacte de permanència, exclusiva i la prohibició de competència, les categories i classificació professional, el lloc de treball, la vigilància de la seguretat i la salut en aquest àmbit, el règim de les invencions realitzades pel treballador en compliment del seu contracte. Hi ha diverses seccions dedicades al mateix temps de treball, en què la novetat més important és la implantació d'una jornada màxima anual de 1.800 hores quan la natura del treball no permeti una distribució uniforme de la jornada. La regulació afavoreix la conciliació de la vida laboral i familiar i aporta flexibilitat a les relacions laborals de sectors econòmics i productius de gran implantació al Principat.

El capítol desè es dedica a la prestació de l'empresa, i inclou el poder de direcció i la configuració jurídica del salari.

El capítol onzè es refereix a l'afiliació a la seguretat social.

El dotzè tracta de l'extinció del contracte de treball. S'hi regulen totes les causes d'extinció dels contractes de treball i s'hi estableixen les condicions de l'acomiadament no causal, l'acomiadament per causes objectives, l'acomiadament per causes disciplinàries i el desistiment de la persona treballadora, tant voluntari com per causes justificades. Finalment, es consideren les conseqüències econòmiques de l'extinció, la indemnització i la liquidació.

En el títol III es recull el règim disciplinari dels treballadors.

El títol IV es refereix als drets de representació col·lectiva i de reunió dels treballadors, i que són una novetat en la nostra legislació. S'hi regulen el nombre de delegats de personal que podrà tenir cada empresa segons la seva plantilla i les competències i garanties dels delegats de personal i, finalment, inclou les normes aplicables al procés electoral per a l'elecció de delegats de personal.

El títol V es refereix a la negociació col·lectiva. S'atribueix la legitimació per negociar un conveni o acord col·lectiu als representants de les organitzacions de treballadors que comptin amb un 10% del total de delegats de personal del sector afectat pel conveni i els de les organitzacions empresarials que donin ocupació al 10% de treballadors del sector afectat.

El capítol segon es refereix als convenis i acords col·lectius d'empresa com a acords d'àmbit reduït a l'empresa. És de gran importància la possibilitat que, en defecte de delegats de personal, l'empresari pugui negociar amb treballadors designats i mandatats per part dels mateixos treballadors de la plantilla.

El capítol tercer es dedica a l'aplicació dels convenis i acords col·lectius, i recull la figura de la Comissió Paritària del Conveni Col·lectiu com a òrgan que resol els dubtes sobre la interpretació de les clàusules d'un conveni, sense perjudici que l'última paraula en cas de conflicte correspongui a la jurisdicció competent.

El títol VI es dedica al règim sancionador dels empresaris i el setè, al control administratiu que exerceix el Servei d'Inspecció de Treball i al procediment sancionador de les infraccions constatades per aquest Servei.

Finalment, hi ha tres disposicions addicionals en què es recullen diverses normes sobre cotitzacions a la Caixa Andorrana de Seguretat Social i per actualitzar periòdicament, d'acord amb l'IPC, les quanties de les sancions establertes a l'article 162. El Codi es tanca amb una disposició transitòria, una

disposició derogatòria i una disposició final.

Títol I. Àmbit d'aplicació i principis informadors

Article 1

Àmbit d'aplicació Aquest Codi és aplicable a totes les relacions laborals que es desenvolupen al Principat. També és aplicable a les relacions laborals que s'inicien o es formalitzen entre empreses establertes al país i treballadors quan l'objecte del treball és a l'estranger, llevat que en el contracte les parts hagin convingut l'aplicació de la llei del país.

Article 2

Exclusions 1. Queden exclosos d'aquesta regulació:

Es consideren familiars, a aquests efectes, el cònjuge, els descendents, els ascendents i altres parents per consanguinitat o afinitat fins el segon grau inclòs.

Als efectes d'aquest Codi, té la consideració de cònjuge la persona unida per matrimoni o per situació legal de fet equivalent.

En tot cas, als treballs familiars realitzats per menors els són aplicables els articles 21, 22 i 24.

Article 3

Jerarquia normativa 1. Els drets i les obligacions derivats de la relació laboral es regulen per:

disposicions legals, reglamentàries, convencionals o contractuals. Els costums i

usos professionals requereixen sempre l'aportació de prova.

disposició més beneficiosa per al treballador apreciada en el seu conjunt, i en

còmput anyal, respecte als conceptes que siguin quantificables.

Article 4

Principis generals Tant l'empresari com el treballador han d'obrar de bona fe en l'execució del contracte i evitar qualsevol abús de dret, conducta antisocial o discriminació per raó de naixement, raça, sexe, orientació sexual, origen, religió, opinió o qualsevol altra condició personal o social, així com d'afiliació, o no-afiliació, a un sindicat. Són nul·les les clàusules que constitueixin un acte de discriminació i qualsevol de les parts, individualment o de manera col·lectiva, en pot demanar la declaració de nul·litat als tribunals.

Els manaments del Codi són imperatius i, llevat d'indicació contrària, constitueixen uns mínims irrenunciables de compliment obligatori per a treballadors i empresaris. En cas de dubte, la interpretació i l'aplicació s'ha de fer d'acord amb el principi in dubio pro operario.

Títol II. Contracte de treball

Capítol primer. Disposicions generals

Article 5

Definició Es considera contracte de treball el contracte pel qual una persona es compromet, verbalment o per escrit, a prestar personalment un treball per compte d'una altra persona, dins el seu àmbit d'organització i direcció, mitjançant una remuneració de qualsevol naturalesa, anomenada salari.

Article 6

Classes de contractes segons la durada El contracte de treball pot establir-se:

Article 7

Jurisdicció i procediment La jurisdicció civil ordinària és competent per entendre dels conflictes derivats de la interpretació i l'execució dels contractes laborals d'acord amb la legislació vigent en matèria de procediment laboral.

Article 8

Prescripció i caducitat Les accions derivades del contracte de treball prescriuen al cap d'un any.

Excepcionalment, la reclamació d'indemnitzacions per acomiadament té un termini de caducitat de 60 dies a comptar del moment en què la persona treballadora té coneixement de l'acomiadament, ja sigui per comunicació escrita, ja sigui perquè se li ha impedit treballar o accedir al lloc de treball o per qualsevol altra actuació de l'empresari que ho indiqui així.

La reclamació d'indemnitzacions per desistiment unilateral de la persona treballadora té el termini de caducitat de 30 dies a comptar del moment en què l'empresari té coneixement del desistiment unilateral, ja sigui perquè ha rebut comunicació escrita, ja sigui per absència injustificada al treball de la persona treballadora durant almenys tres dies de treball seguits.

Capítol segon. Subjectes del contracte de treball

Article 9

Persona treballadora Es considera treballador la persona física que s'obliga a prestar un servei o a realitzar una obra per compte de l'empresari, dins el seu àmbit d'organització i/o sota la seva direcció, a canvi d'una remuneració.

Es considera també treballador el soci que presta un servei o realitza una obra per compte de la societat de la qual és soci, sota la direcció dels òrgans socials, a canvi d'una remuneració. No obstant això, no es considera treballador si la seva participació en el capital social representa el 50% o més del mateix capital.

Article 10

Empresari Es considera empresari:

Article 11

Transmissió d'empresa La transmissió, la cessió o el canvi de titularitat d'una empresa comporta la subrogació del nou empresari en la titularitat dels drets i les obligacions laborals amb els treballadors, que conserven les mateixes condicions de treball i antiguitat.

En cas de transmissió, cessió o canvi de titularitat de l'empresa, l'empresari cedent respon solidàriament amb el cessionari de les obligacions laborals amb els treballadors amb contracte de treball anterior a la cessió, derivades de la relació anterior a la cessió.

Capítol tercer. Forma del contracte

Article 12

Forma del contracte 1. El contracte de treball pot formalitzar-se de manera escrita o verbal. En cas que el contracte s'hagi formalitzat verbalment, qualsevol de les parts pot compel·lir l'altra a formalitzar-lo per escrit.

Article 13

Contractes plurals El contracte es formalitza sempre entre l'empresari i cada un dels treballadors individualment.

El treball especialment encomanat per l'empresari a una colla o un grup de treballadors crea una relació laboral bilateral i individual amb cada un d'ells.

Capítol quart. Durada del contracte

Article 14

Període de prova El període de prova s'ha de pactar per escrit, tant pels contractes de durada indeterminada com pels de durada determinada i, si es preveu, no pot ser superior a un mes.

En la contractació de càrrecs directius, de responsabilitat o tècnics, en què la retribució pactada sigui superior a tres vegades el salari mínim vigent, el període de prova pactat per escrit pot ser de fins a tres mesos. Si la retribució és superior a cinc vegades el salari mínim, el període de prova pot arribar fins a sis mesos.

Els temps màxims previstos en aquest article per la durada del període de prova poden ser modificats per conveni col·lectiu.

No és possible pactar un període de prova si el treballador ja havia estat contractat anteriorment per l'empresa en un lloc de treball similar al del nou contracte en un termini inferior als 5 anys.

El temps treballat durant el període de prova computa, a tots els efectes, en l'antiguitat de la persona treballadora a l'empresa.

Durant el període de prova tant el treballador com l'empresari poden resoldre lliurement en qualsevol moment el contracte establert.

Article 15

Contracte per durada determinada o per a obra o servei concret La contractació per una durada determinada o per a una obra o servei concret ha de formalitzar-se sempre per escrit, i s'hi ha d'indicar l'objecte, que ha de ser la realització d'una obra o la prestació d'un servei determinat, amb autonomia i substantivitat pròpies dins l'activitat de l'empresa. El contracte ha d'indicar de forma expressa la data precisa o el moment o la situació concreta que determina l'acabament de la relació laboral.

Si en el contracte no es fixa una data certa per a l'acabament de la relació laboral, s'ha de notificar per escrit a la persona treballadora la fi de la relació amb una antelació mínima de quinze dies naturals. La manca d'aquesta comunicació equival a la resolució de la relació laboral per voluntat unilateral de l'empresari, que ha de satisfer la indemnització corresponent a la persona treballadora, d'acord amb l'article 98.2.

Article 16

Contractes de temporada Els contractes per una temporada s'assimilen, als efectes del Codi, als contractes per una durada o obra determinada.

Article 17

Contractes fixos discontinus S'entén per contracte fix discontinu el contracte indefinit que es concerta per dur a terme treballs que tenen el caràcter de fix-discontinu i es repeteixen en dates certes dins del volum normal d'activitat de l'empresa. Els contractes fixos discontinus s'han de formalitzar per escrit i s'hi ha de fer constar la durada estimada de l'activitat i la forma i l'ordre de la convocatòria, i també la jornada laboral estimada i la seva distribució horària.

S'entén per convocatòria la comunicació dirigida a la persona treballadora per començar l'activitat cíclica de la prestació del servei. Les persones treballadores han de ser convocades 15 dies abans d'iniciar la tasca contractada i per ordre de més a menys antiguitat dins de cada categoria professional.

La persona treballadora convocada ha de contestar dins el termini de 10 dies;

altrament, s'entén que desisteix del contracte.

Article 18

Contractes d'interinitat Els contractes d'interinitat són els que es concerten per atendre supòsits com els següents:

• Substitució d'un treballador amb dret a reserva del lloc de treball per descans per maternitat, paternitat o adopció, risc durant l'embaràs, incapacitat temporal, privació de llibertat o excedència.

• Ocupació d'un lloc de treball pendent de cobertura definitiva per un procés determinat de selecció.

Els contractes d'interinitat s'han de formalitzar per escrit, i s'hi ha d'indicar el treballador substituït, la causa de la substitució i el lloc de treball que s'ha d'ocupar.

El contracte d'interinitat finalitza en el moment en què s'incorpora a la feina la persona substituïda o la persona seleccionada.

Article 19

Successió de contractes per durada determinada 1. S'entén que hi ha successió de contractes quan entre un contracte i l'altre no ha transcorregut un termini mínim de 60 dies naturals.

Article 20

Contractació per a treballs de curta durada 1. La contractació de treballadors per a activitats de curta durada, que en cap cas no poden excedir 15 dies naturals, s'ha de formalitzar per escrit i s'ha de declarar a la Caixa Andorrana de Seguretat Social en el termini màxim de les 48 hores següents a la contractació. En el cas de contractar treballadors estrangers, cal declarar-ho al Servei d'Immigració abans que comenci la relació laboral.

Capítol cinquè. Treball dels menors

Article 21

Treball dels menors Sense excepció de cap mena, resta prohibida la contractació i la prestació de qualsevol treball, remunerat o gratuït, dels menors de 14 anys.

Els menors d'edat que tinguin 14 o 15 anys no poden exercir cap activitat laboral durant el període escolar. Poden treballar durant els períodes de vacances escolars, fins a un màxim de dos mesos per any, sempre que es tracti de treballs lleugers i que no siguin nocius per al seu desenvolupament físic o moral, però han d'efectuar almenys 15 dies naturals i consecutius de vacances d'estiu, i la meitat del temps escolar de vacances en els altres períodes.

Sense perjudici del que disposa l'apartat anterior, els menors que tinguin 14 i 15 anys poden efectuar un aprenentatge laboral dins el marc d'un programa de formació socioeducativa, integrat en el calendari i l'horari escolar i tutelat pels ministeris competents en matèria d'ensenyament i benestar, fins a la fi de l'escolaritat obligatòria.

Els menors que tinguin 16 o 17 anys poden exercir treballs adequats a la seva edat, de caràcter lleuger, i que no siguin nocius per al seu desenvolupament físic o moral.

Als efectes d'aquest article s'entén per treballs lleugers o de caràcter lleuger tots els treballs que per raó de la mateixa natura de les tasques que impliquen i les condicions particulars en què s'hagin de realitzar:

Article 22

Jornada laboral Els menors que tinguin 14 o 15 anys no poden treballar més de 6 hores diàries, amb una interrupció d'almenys una hora al dia i amb un període de descans setmanal d'almenys dos dies consecutius.

Els menors que tinguin 16 o 17 anys no poden treballar més de 8 hores diàries, amb una interrupció d'almenys una hora al dia i amb un període de descans setmanal d'almenys dos dies consecutius.

En tots els casos entre jornada i jornada de treball els menors han de tenir un descans mínim d'almenys 12 hores consecutives.

Article 23

Forma del contracte 1. El contracte de menors, degudament establert en un imprès oficial que facilita el Servei d'Inspecció de Treball, el signen l'empresari i el representant legal del menor, o el mateix menor, si és emancipat, i es presenta al Servei d'Inspecció de Treball per a aprovació juntament amb els documents següents:

Article 24

Treballs prohibits i excepcions 1. Resta prohibit als menors de 18 anys treballar durant la nit, amb excepció dels treballs que tradicionalment es desenvolupen en horari nocturn, que es regeixen per les disposicions relatives al contracte d'aprenentatge.

Als efectes del que prescriu aquest article, s'entén per nit el període comprès entre les 22 hores i les 8 hores de l'endemà.

• Els que impliquen una exposició nociva a agents físics, biològics i químics.

• La fabricació i la manipulació d'explosius, de gasos - comprimits, liquats o dissolts -, de recipients que continguin agents químics tòxics, corrosius o explosius.

• Els que impliquen relació amb recintes d'animals ferotges o verinosos i amb el sacrifici industrial d'animals.

• Els treballs a una determinada alçada o que impliquen riscos d'enderroc o treballs de tipus elèctric d'alta tensió o els que tenen un ritme de treball condicionat per màquines o són remunerats en funció del resultat.

Capítol sisè. Contractes especials

Secció primera. Contracte d'aprenentatge

Article 25

Contracte d'aprenentatge S'entén per contracte d'aprenentatge el contracte mitjançant el qual l'empresari s'obliga a ensenyar de manera tècnica i pràctica un ofici o un treball a un menor d'edat o un major discapacitat, utilitzant a la vegada el treball de l'aprenent, a qui ha de retribuir, i tenint una especial cura d'aquest en l'elecció de les tasques encomanades de manera que es puguin dur a terme amb seguretat total.

Les normes d'aquest títol són aplicables als contractes d'aprenentatge que no estiguin regulats per una llei específica.

Article 26

Durada del contracte El contracte d'aprenentatge es formalitza per una durada determinada que no pot ser inferior a sis mesos ni excedir els dos anys. El servei competent del Govern pot, de manera motivada, autoritzar contractes d'aprenentatge per una durada inferior o superior.

El contracte es perllonga per la durada pactada fins i tot si el menor arriba a la majoria d'edat, llevat que aquest opti per resoldre'l mitjançant un preavís amb una antelació mínima de 15 dies.

Article 27

Forma del contracte d'aprenentatge El contracte d'aprenentatge, establert en un imprès oficial facilitat pel Servei d'Inspecció de Treball, el signen l'empresari i el representant legal de l'aprenent, o el mateix aprenent si està capacitat per signar-lo, i es presenta al Servei d'Inspecció de Treball perquè sigui aprovat, juntament amb la documentació acreditativa de les circumstàncies següents:

Article 28

Prestació de l'empresari 1. L'empresari està obligat a remunerar l'aprenent amb un salari que no pot ser inferior al salari mínim que li correspondria d'acord amb la seva edat, reduït fins a un màxim d'un 40 per cent dins el primer semestre d'aprenentatge, d'un 30 per cent durant el segon semestre, d'un 20 per cent durant el tercer semestre i d'un 10 per cent dins el quart semestre.

Article 29

Autorització i verificació de les condicions contractuals 1. Per determinar la procedència del contracte d'aprenentatge, el Servei d'Inspecció de Treball ha d'examinar el tipus d'ofici, indústria o activitat projectats, les condicions que s'ofereixen a l'aprenent, i els mitjans de què disposa l'empresari per ensenyar tècnicament i pràcticament l'aprenent.

La denegació ha de ser motivada i té la consideració d'acte administratiu.

Article 30

Certificat d'aprenentatge 1. A la fi del període d'aprenentatge, l'empresari ha de lliurar a l'aprenent un certificat acreditatiu del seu aprenentatge en què s'ha de fer esment de la durada de l'aprenentatge i la seva capacitat per desenvolupar l'ofici, la indústria o l'activitat.

Secció segona. Contractes d'inserció sociolaboral

Article 31

Contractes en condicions especials El Servei d'Inspecció de Treball pot autoritzar un contracte d'inserció sociolaboral en condicions especials per als usuaris dels programes d'inserció sociolaboral del Govern i d'altres entitats que hagin signat el conveni corresponent amb el Govern, amb l'objectiu de fomentar la integració laboral, mitjançant orientació, formació, seguiment i suport, amb l'acord previ de la Comissió Nacional de Valoració (Conava), quan escaigui, i dels responsables dels dits programes, que fixen el contingut i les condicions de la relació laboral especialment per a cada cas.

Secció tercera. Treball en pràctiques formatives

Article 32

Treball en pràctiques formatives 1. Per formalitzar el contracte en pràctiques formatives és necessari que es compleixin els requisits següents:

aquesta formació no pot tenir una durada superior al 60% del total de la formació i el treball no és remunerat llevat que ho estableixi la normativa reglamentària que estipuli el Govern en funció del pla d'estudis de cada formació.

Secció quarta. Agricultura i ramaderia

Article 33

Masovers, mossos i treballadors agrícoles Les relacions amb masovers que comportin l'execució de treballs sota les ordres i la direcció del propietari dels habitatges i les terres, així com la relació amb els mossos i altres treballadors agrícoles, s'han de subjectar, pel que fa als horaris i a les altres condicions de treball, a aquest Codi.

Capítol setè. Suspensions del contracte de treball

Article 34

Suspensió de la relació laboral 1. La suspensió del contracte de treball, en els supòsits previstos per aquest Codi, dóna dret al treballador a absentar-se de la feina, sense percebre el salari, i a reincorporar-se al mateix lloc de treball en l'empresa, en acabar-se el termini de suspensió.

El contracte de treball queda en suspens per les causes següents:

Article 35

Incapacitat temporal El contracte de treball queda en suspens mentre la persona treballadora es trobi en situació de baixa mèdica, ja sigui per causa de malaltia ja sigui per causa d'accident de treball.

El termini de suspensió per incapacitat total transitòria es computa sempre a efectes del càlcul d'antiguitat a l'empresa i, a efectes de meritar vacances, es computa de la manera següent:

Article 36

Descans per maternitat 1. La relació laboral queda en suspens durant 16 setmanes per causa de descans de maternitat. En cas de part múltiple el període s'amplia en dues setmanes més per cada fill.

Article 37

Descans per adopció 1. La relació laboral queda en suspens durant 16 setmanes ininterrompudes per causa de descans per adopció, i en cas d'adopció múltiple el període s'amplia dues setmanes més per cada fill adoptat.

Article 38

Descans per paternitat 1. La relació laboral queda en suspens durant dues setmanes per causa de descans per paternitat. Aquest període de descans, que pot ser per naixement o adopció, només pot gaudir-lo el pare.

Article 39

Descans per risc durant l'embaràs 1. La relació laboral queda en suspens en el cas que la treballadora embarassada es trobi en situació de baixa mèdica per risc, degudament acreditat, durant l'embaràs.

Article 40

Decisió de la treballadora víctima de violència de gènere 1. La relació laboral queda en suspens fins a un màxim de tres mesos en el cas que la treballadora sigui víctima de violència de gènere. Aquest termini pot ser ampliat per decisió de l'autoritat judicial competent.

Article 41

Privació de llibertat La relació laboral queda en suspens en cas que la persona treballadora sigui privada de llibertat fins que es pronunciï una sentència condemnatòria ferma.

El treballador ha de notificar en el termini de tres dies naturals a l'empresari, directament o per persona interposada, la seva absència al treball a causa de detenció.

El termini de suspensió no computa a efectes de vacances i del càlcul d'antiguitat a l'empresa.

Article 42

Excedències 1. Excedència per tenir cura d'un fill o per acolliment familiar La persona treballadora que faci més de dos anys que està al servei de l'empresa té dret a demanar i obtenir una excedència per causa del naixement, adopció d'un fill o per causa d'acolliment familiar. L'empresari està obligat a atorgar l'excedència per una durada mínima de tres mesos i màxima d'un any.

Aquesta excedència s'equipara a la suspensió a què fa referència l'article 34, a l'efecte de la reincorporació.

La notificació s'ha de fer dins els sis mesos anteriors o posteriors al naixement, l'adopció o l'acolliment, amb un avís previ amb una antelació mínima d'un mes.

No és necessari l'avís previ en el supòsit que, per defunció del cònjuge, la persona treballadora hagi d'ocupar-se de l'infant nascut, adoptat o acollit.

El termini d'excedència no computa a efectes de vacances i del càlcul d'antiguitat a l'empresa.

En aquests supòsits el temps d'excedència, els efectes en relació amb les vacances i el càlcul d'antiguitat s'han de fixar per escrit.

Article 43

Cas fortuït i força major temporal 1. El contracte laboral queda en suspens quan ho imposa una raó de cas fortuït o força major que impossibiliti temporalment la continuació de l'activitat de l'empresa per un període superior a 48 hores i inferior a tres mesos amb l'acord del Departament de Treball.

Capítol vuitè. Prestació de treball

Article 44

Disposicions generals

L'objecte del treball pot consistir en la realització d'una tasca dins un horari prefixat o bé en la realització d'una obra o servei concrets, i no pot ser contrari a l'ordre públic.

Tant l'empresari com el treballador han d'observar les disposicions de seguretat i salut en el treball, d'immigració, quan sigui el cas, i han d'indemnitzar-se recíprocament pels danys i perjudicis que s'ocasionin voluntàriament o per imprudència en les quanties que fixi la jurisdicció corresponent.

Capítol novè. Prestació de la persona treballadora

Secció primera. Disposicions generals

Article 45

Drets de la persona treballadora En l'execució del contracte la persona treballadora té dret a desenvolupar el seu treball en igualtat de condicions respecte dels altres treballadors sense patir cap tipus de discriminació, a treballar amb les degudes mesures de seguretat i d'higiene per a la seva vida i la seva integritat física i moral, a la promoció en el treball, a la formació, a la dignitat, a la intimitat, a afiliar-se a un sindicat o a una associació professional o a no fer-ho, a defensar els seus interessos econòmics i socials en la forma que regulin les lleis, i al salari i altres avantatges establerts per aquest Codi.

Article 46

Obediència i diligència La persona treballadora ha de prestar els seus serveis obrant de conformitat amb les instruccions donades per l'empresa o els seus representants i amb la diligència deguda.

La persona treballadora pot negar-se a executar les ordres donades per l'empresa quan siguin contràries a la llei, quan constitueixin un incompliment a les mesures de seguretat i salut en el treball i quan signifiquin una exposició a un risc superior al que sigui inherent a l'exercici de la seva professió.

Article 47

Permanència per formació 1. En el cas que l'empresa doni una formació a la persona treballadora, es pot pactar expressament l'obligació de romandre a l'empresa durant un cert període de temps, una vegada adquirida la formació i/o superada la prova que ho acrediti. L'esmentat període de temps no pot ser superior a dos anys.

article, el cost dels cursos de formació, dietes, pernoctacions, desplaçaments i

el cost de les hores invertides en la formació fora dels horaris laborals i que hagin estat retribuïdes com hores ordinàries de treball.

Article 48

Prohibició de competència Durant l'execució del contracte la persona treballadora ha de guardar fidelitat a l'empresa i no competir-hi ni directament ni treballant per a una altra empresa del mateix ram d'activitat, llevat d'autorització expressa.

Quan la prestació de la persona treballadora consisteixi en tasques de direcció i organització o altres que per la seva natura comportin l'adquisició de coneixements l'aplicació posterior dels quals pot comportar un perjudici per a l'empresa, es pot pactar en el moment de formalitzar el contracte o en un moment posterior, sempre per escrit, la no-competència de la persona treballadora, un cop acabada la relació laboral, fins a un període màxim de tres anys mitjançant el pagament de la prima de no-competència corresponent o acordant una quantitat que s'haurà de satisfer transcorregut el termini de no- competència fixat.

En cas d'incompliment de la persona treballadora, l'empresa pot reclamar la part proporcional de la prima percebuda indegudament. Aquesta obligació, però, no és aplicable en el cas de contractes que s'hagin resolt per motius imputables a l'empresa.

Article 49

Treball en exclusiva Es pot pactar la dedicació exclusiva a l'empresa, mentre duri la relació laboral, amb prohibició que la persona treballadora treballi per a una altra empresa o autònomament. En aquest cas s'ha de fer constar la compensació econòmica adequada que es pacti per la dita exclusivitat, que, com a prima d'exclusivitat, té la consideració de salari.

Article 50

Sistema de classificació professional i categoria professional dels treballadors 1. El sistema de classificació professional es fixa per conveni col·lectiu del sector o de l'empresa. A manca de conveni el reglament intern de l'empresa pot establir un sistema de classificació professional.

Article 51

Lloc de treball Llevat de pacte escrit i exprés, el lloc de la prestació és fix, excepte en els contractes la natura dels quals obliga a la prestació del servei en diferents llocs alternativament o successivament, i també en el cas de trasllat del servei o de la indústria a un altre local.

Article 52

Seguretat i salut en el treball 1. La persona treballadora té dret a una protecció eficaç en matèria de seguretat i salut en el treball i, ensems, té l'obligació de realitzar la seva tasca d'acord amb la normativa vigent en la matèria.

títol III.

Article 53

Invencions Les invencions de servei realitzades per la persona treballadora en compliment del seu contracte pertanyen a l'empresa, però si l'aportació personal a la invenció i la seva importància excedeixen el contingut implícit o explícit del contracte, la persona treballadora inventora té dret a una gratificació suplementària. Les invencions d'explotació obtingudes pels treballadors gràcies a coneixements adquirits en l'empresa o mitjançant l'ús de tecnologia de l'empresa poden ser apropiades per l'empresari, que ha de gratificar la persona treballadora amb una compensació econòmica justa fixada tenint en compte la importància de l'invent i els mitjans i els coneixements facilitats per l'empresa i les aportacions pròpies de la persona treballadora.

La gratificació esmentada es considera salari i ha de declarar-se a la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

Les altres invencions són propietat de la persona treballadora. Es presumeix que els drets d'explotació d'una obra literària, artística o científica creada pels treballadors durant la relació laboral i en virtut de la relació laboral se cedeixen a l'empresari llevat de pacte exprés. Els drets morals o personals són intransmissibles.

Secció segona. Temps de la prestació

Article 54

Temps de treball efectiu 1. La durada del treball s'entén de treball efectiu, exclòs el temps emprat en els canvis d'indumentària i les interrupcions destinades al descans o als àpats, quan la persona treballadora no tingui obligació de romandre en el lloc de treball i pugui disposar lliurement del temps destinat a aquesta finalitat. Les interrupcions de caràcter ocasional, connexes al procés tècnic de producció, es consideren treball efectiu.

Article 55

Temps de treball a disposició de l'empresa 1. El temps esmerçat per la persona treballadora fora del lloc de treball a

disposició de l'empresa ja sigui mitjançant guàrdies localitzables, ja sigui

mitjançant un altre sistema, no es considera temps de treball efectiu als efectes del còmput de la jornada legal de treball.

Article 56

Desplaçaments Els desplaçaments efectuats a causa del treball durant la jornada laboral es computen com a treball efectiu.

Tots els desplaçaments que es facin durant la jornada laboral s'han de fer amb el vehicle de l'empresa, i si es fan amb el vehicle de la persona treballadora, l'empresari ha de satisfer-li les compensacions que s'hagin pactat.

Llevat que s'estipuli en el contracte o que sigui usual en la classe de treball, el temps emprat per desplaçaments del domicili al lloc de treball no es considera treball efectiu.

Article 57

Jornada de treball 1. Jornada legal ordinària En totes les empreses públiques o privades, siguin de la natura que siguin, la jornada legal ordinària de treball per als treballadors assalariats és de 40 hores setmanals de treball efectiu.

Sempre i en tot cas, el règim de la jornada legal ordinària de treball s'entén sense perjudici de qualsevol altra jornada més favorable per a la persona treballadora, que pugui establir-se per disposició legal o bé per conveni entre l'empresa i la persona treballadora.

L'empresa pot ordenar modificacions de l'horari de treball per raons tècniques, organitzatives o productives amb un preavís de quinze dies.

S'entén per personal directiu o càrrec de confiança el que exerceix facultats decisòries plenes en l'àmbit de l'activitat empresarial concreta que se li encomana i ocupa un lloc de treball caracteritzat per la llibertat d'actuació, la plena responsabilitat i la remuneració.

Article 58

Còmput trimestral, semestral o anyal de la jornada de treball 1. En el supòsit que la natura del treball o del sector d'activitat econòmica no permeti una distribució uniforme de la jornada, la distribució horària setmanal pot ser variada, per conveni col·lectiu d'empresa o de sector. En aquest cas es fa el còmput trimestral, semestral o anyal de la jornada de treball ordinària.