LegalizeLlei 35/2008, del 18 de desembre, del Codi de relacions laborals
A partir d'aquest moment, la mesa electoral té les funcions següents:
Fer públic el cens indicant qui són els electors. La llista d'electors s'exposa al tauler d'anuncis durant un temps no inferior a quaranta-vuit hores. En aquest cas, correspon a la mesa resoldre qualsevol reclamació i publicar la llista definitiva, en un termini màxim de vint-i-quatre hores des del final del període d'exposició pública de la llista.
Fixar el nombre de representants i la data fins a la qual és possible presentar candidatures.
Rebre i proclamar les candidatures que es presentin. Entre la proclamació de candidats i la votació hi ha d'haver almenys cinc dies.
Fixar la data de votació.
Redactar l'acta d'escrutini en un termini no superior a tres dies naturals, durant el qual ha de presentar els resultats a l'oficina pública competent.
Entre la data de la constitució de la mesa i la data de la votació no hi pot haver més de quinze dies naturals.
Article 119
Votació per a delegats Cada elector pot donar el vot a un màxim d'aspirants equivalent als llocs a cobrir entre els candidats proclamats. Són elegits els que obtinguin el nombre més gran de vots. En cas d'empat és elegit el de més antiguitat a l'empresa.
L'acte de la votació s'efectua al centre o lloc de treball durant la jornada laboral.
Es pot votar per correu conforme a les normes generals que regulen aquesta possibilitat.
L'empresa ha de facilitar els mitjans per al desenvolupament normal de la votació i de la resta del procés electoral.
El vot és lliure, secret, personal i directe, i les paperetes es dipositen en urnes tancades. Les paperetes han de ser de la mateixa grandària, del mateix color, de la mateixa impressió i de la mateixa qualitat de paper.
Després de la votació, comença immediatament el recompte públic, mitjançant lectura en veu alta de les paperetes per part del president o la presidenta de la mesa electoral. Els resultats es fan constar en una acta que ha de tenir un model normalitzat. L'acta ha d'incloure les incidències i protestes, si se n'han produït. Un cop redactada, la signen els membres de la mesa, els interventors i el representant de l'empresari. Tot seguit, les meses electorals d'una mateixa empresa o centre de treball, en sessió conjunta, estenen l'acta del resultat global de la votació.
La presidència de la mesa facilita còpies de l'acta d'escrutini a l'empresa, als interventors de les candidatures i als representants electes.
El resultat de la votació es publica als taulers d'anuncis.
Correspon a un dels membres de la mesa lliurar al Departament de Treball, en el termini de tres dies, l'original de l'acta, juntament amb les paperetes de vots nuls o impugnats pels interventors, així com l'acta de constitució de la mesa. El Departament de Treball publica una còpia de l'acta als taulers d'anuncis, dins el dia hàbil següent al lliurament. Igualment, n'entrega una còpia a les organitzacions de treballadors que la sol·licitin, i en fa arribar una altra còpia a l'empresa, amb indicació de la data en què s'acaba el termini per impugnar-la, i manté en dipòsit les paperetes fins que s'acaben els terminis d'impugnació.
Al cap de deu dies hàbils de la publicació, les actes es registren. El registre es pot denegar si les actes no van esteses en model oficial, si hi falta la signatura del president o la presidenta de la mesa electoral, si no s'havia comunicat la promoció d'eleccions a l'oficina pública i si hi falten dades o resulten il·legibles de manera que impedeixen el còmput electoral. En cas de denegació de registre, s'insta la presidència de la mesa electoral perquè en el termini de deu dies hàbils esmeni l'error o els errors constatats, excepte en el cas de la falta de comunicació de la promoció d'eleccions, que es considera un error inesmenable. La resolució denegatòria del registre pot ser impugnada en la via judicial pels qui acreditin interès legítim.
El Departament de Treball és competent per expedir certificats sobre la capacitat representativa dels delegats de personal, i també sobre els resultats electorals, a les organitzacions de treballadors que ho sol·licitin.
Article 120
Reclamacions en matèria electoral Les impugnacions relatives a les eleccions a representants dels treballadors es tramiten davant la Batllia d'acord amb les normes processals. Estan legitimades per impugnar tant l'empresa com les organitzacions de treballadors, així com les candidatures que agrupin un conjunt de treballadors.
Són impugnables les decisions que adopti la mesa electoral al llarg del procediment, per vicis greus que poden afectar les garanties del procés i alterin el seu resultat, per la falta de capacitat o legitimitat dels candidats triats, per la discordança entre l'acta i el desenvolupament del procés electoral i per la falta de correlació entre el nombre de treballadors que figuren en les actes i el nombre de representants triats. La impugnació en la via judicial té com a requisit previ d'admissibilitat que s'hagi formulat reclamació a la mesa electoral d'acord amb les normes que regeixen el procediment electoral.
Títol V. La negociació col·lectiva
Capítol primer. Convenis i acords col·lectius de treball
Secció primera. Disposicions generals
Article 121
Definició de la negociació col·lectiva La negociació col·lectiva consisteix en aquell procés a través del qual els representants dels treballadors i dels empresaris, en virtut de la seva autonomia col·lectiva, acorden les mesures reguladores en relació tant a les condicions de treball i de productivitat, com a les relacions entre empresaris i treballadors.
Article 122
Convenis i acords col·lectius El resultat de la negociació col·lectiva es materialitza mitjançant convenis i acords col·lectius que tenen per finalitat adaptar les normes emanades de l'Estat a les característiques de les empreses o dels sectors, introduint, alhora, les millores que les parts que el negociïn estimin oportunes.
Article 123
Definicions dels convenis i els acords col·lectius 1. Per conveni col·lectiu intersectorial de treball s'entén un acord negociat i atorgat entre representants dels treballadors i dels empresaris que fixa totes les condicions laborals en més d'un sector d'activitat.
Per conveni col·lectiu sectorial de treball s'entén un acord negociat i atorgat entre representants dels treballadors i dels empresaris sobre totes les condicions laborals d'una professió o un sector d'activitat concret.
Per conveni col·lectiu d'empresa s'entén un acord negociat entre l'empresa i la representació legal dels treballadors d'una empresa, d'un establiment o d'un grup d'establiments.
Per acord col·lectiu de treball s'entén un acord negociat i atorgat entre representants dels treballadors i dels empresaris sobre determinades condicions laborals aplicables a una empresa, una professió o a un sector econòmic concret.
Per clàusules normatives del conveni col·lectiu s'entenen totes les clàusules que regulin directament les condicions de treball. Per clàusules obligacionals s'entenen totes les clàusules que facin referència a compromisos obligacionals de les parts signatàries.
Article 124
Àmbit general de regulació Amb caràcter no exhaustiu, els convenis col·lectius regulen les condicions de treball i productivitat, la classificació professional, la graella o estructura salarial, la política retributiva, les promocions, les vacances, la distribució de la jornada laboral, la formació, les excedències i els permisos, les sancions disciplinàries, els acomiadaments i tots els extrems que els representants de l'empresa i de les persones treballadores entenguin adients respecte al seu marc d'actuació.
Article 125
Contingut mínim del conveni col·lectiu Els convenis col·lectius han de tenir el contingut mínim següent:
Determinació de les parts signatàries.
Àmbit personal, funcional, territorial i temporal.
Forma i condicions de denúncia del conveni i termini de preavís.
Designació d'una comissió paritària de la representació de les parts negociadores per resoldre les qüestions que se li puguin sotmetre en l'àmbit de la seva competència, i determinació dels procediments de funcionament intern.
Article 126
Reconeixement del dret a negociació col·lectiva 1. Els treballadors i els empresaris, sense distinció, tenen dret a la negociació col·lectiva, en la forma i en les condicions establerts en aquest Codi.
El conveni col·lectiu o l'acord col·lectiu és un acord escrit entre, d'una banda, els representants dels treballadors o les organitzacions de treballadors que representin, en cada cas, la majoria de delegats de personal, i d'altra banda, una o diverses organitzacions empresarials que representin la majoria dels empresaris del sector d'activitat afectat.
Article 127
Criteri de la representativitat de les organitzacions de treballadors La representativitat de les organitzacions de treballadors s'avalua d'acord amb el percentatge de delegats del personal corresponents a un determinat sector.
Article 128
Àmbits d'aplicació S'estableixen tres àmbits d'aplicació amb caràcter jeràrquic: intersectorial, sectorial i empresarial, sense perjudici que es puguin establir reglamentàriament o per conveni col·lectiu nivells intermedis.
Secció segona. Negociació dels convenis col·lectius i acords col·lectius
Article 129
Capacitat jurídica per negociar i obligar-se amb un conveni col·lectiu o acord col·lectiu 1. La iniciativa de la negociació d'un conveni o acord col·lectiu correspon a la representació dels treballadors o dels empresaris. A aquest efecte, han d'adreçar un escrit a l'altra part per manifestar la seva intenció i acreditar la seva legitimació, i fer-ne arribar una còpia al Departament de Treball.
Són reconeguts part i tenen capacitat jurídica per negociar i obligar-se mitjançant un conveni col·lectiu o acord col·lectiu els representants de les organitzacions de treballadors que disposi d'un 10% del total de delegats de personal del sector afectat pel conveni i els de les organitzacions empresarials que donin ocupació al 10% de treballadors del sector afectat, en virtut de
disposicions estatutàries de la mateixa organització, o en virtut d'un mandat
específic atorgat per l'organització representada o directament pels delegats de personal, i dels empresaris o associacions empresarials que puguin ser considerats com a més representatius en el sector afectat.
En el termini d'un mes des de la comunicació esmentada, s'ha de constituir la comissió negociadora, llevat que l'altra part tingui dret a oposar-s'hi.
La part requerida a l'obertura del procés negociador només pot negar-s'hi mitjançant comunicació escrita i en els següents supòsits:
quan encara no hagi transcorregut el termini inicial de vigència del darrer conveni col·lectiu que afecti l'àmbit de negociació proposada b) la mala fe manifesta de la part promotora de les negociacions c) defectes formals en la comunicació de proposta d'inici de negociacions d) el no reconeixement de legitimació en el sol·licitant de l'obertura del procés negociador e) el no reconeixement de legitimació en relació amb l'àmbit del conveni que es pretén negociar.
Article 130
Composició de la comissió negociadora La designació dels membres de les comissions negociadores correspon a les parts. Els membres designen de mutu acord un/a president/a i un/a secretari/ària. Les comissions negociadores poden tenir assessors amb veu però sense vot.
En els convenis d'empresa, cap part no pot tenir més de tres representants. En els d'àmbit superior a l'empresa no hi pot haver més de quatre representants per banda.
De cada reunió s'estén l'acta corresponent signada pel/per la president/a i el/la secretari/ària.
Article 131
Mediador 1. En els convenis d'àmbit sectorial i intersectorial qualsevulla de les parts pot sol·licitar al Departament de Treball la designació d'un mediador, amb veu però sense vot, que pot proposar a les parts eventuals solucions a les qüestions respecte de les quals no hi hagi acord.
En els convenis d'àmbit empresarial les parts poden nomenar un mediador de mutu acord, en qualsevol moment del procés negociador, amb les mateixes funcions que les del delegat del Departament de Treball.
Article 132
Procediment En la primera reunió de la comissió negociadora es fixa de mutu acord les matèries a negociar, el mètode de treball, el calendari i les altres disposicions que escaigui per a la correcta conducció dels debats i per assolir l'acord en les matèries objecte de negociació.
Article 133
Principi de disposicions més favorables El conveni col·lectiu i l'acord col·lectiu poden contenir disposicions més favorables als assalariats que les establertes per les lleis i els reglaments. Les
disposicions dels convenis col·lectius i dels acords col·lectius no poden en cap
cas derogar o contenir disposicions contràries a les lleis i als reglaments.
Article 134
Durada dels convenis col·lectius i acords col·lectius Les parts negociadores estableixen la durada dels convenis i els acords col·lectius i poden pactar diferents períodes de vigència per determinades matèries o un grup homogeni de matèries.
Els convenis col·lectius i els acords col·lectius poden tenir una durada mínima de dos anys i màxima de cinc anys. En qualsevol cas, llevat que hi hagi pacte contrari, es prorroguen per un any si no hi ha denúncia expressa de les parts.
Una vegada denunciat un conveni col·lectiu, perden vigència la totalitat de les seves clàusules obligacionals.
Secció tercera. Adopció dels convenis col·lectius i acords col·lectius
Article 135
Principi majoritari per a l'adopció de convenis col·lectius i acords col·lectius Els acords de la comissió negociadora requereixen el vot favorable majoritari de cadascuna de les dues representacions i es formalitzen per escrit, en el qual es poden fer constar vots particulars.
Article 136
Força obligacional i eficàcia 1. Els convenis col·lectius degudament tramitats i aprovats obliguen tots els empresaris i treballadors inclosos en el seu àmbit d'aplicació.
L'eficàcia del conveni s'inicia amb la seva entrada en vigor, que serà la que les parts acordin.
Secció quarta. Dret d'oposició
Article 137
Notificació de l'acord Una vegada signat el conveni o l'acord col·lectiu, una de les organitzacions signatàries notifica fefaentment el text del conveni al conjunt de les organitzacions representatives.
Article 138
Exercici del dret d'oposició A partir de la data de la notificació del text del conveni col·lectiu, les organitzacions de treballadors majoritàries no signatàries disposen d'un termini de quinze dies per exercir el dret d'oposició. El dret d'oposició s'exerceix mitjançant notificació expressa per part d'aquestes organitzacions de treballadors a tots els signataris de l'acord en què s'indiquen els punts de desacord.
Secció cinquena. Denúncia dels convenis col·lectius i acords col·lectius
Article 139
Dret a denunciar convenis col·lectius i acords col·lectius 1. Els convenis col·lectius i els acords col·lectius poden ser denunciats per les parts signatàries amb un preavís fet durant els tres mesos anteriors a la data de venciment. La part signatària que efectua la denúncia ha de notificar la seva voluntat a les altres parts signatàries. La denúncia s'ha de comunicar igualment al Departament de Treball. Les disposicions del conveni col·lectiu o de l'acord col·lectiu de caràcter normatiu queden vigents i oposables entre les altres parts signatàries.
Quan els qui fan la denúncia són la totalitat dels empresaris o dels assalariats signataris d'un conveni col·lectiu o d'un acord col·lectiu, s'ha d'iniciar una nova negociació en el termini de tres mesos a partir de la notificació de la denúncia, a petició almenys d'una de les parts del conveni col·lectiu o de l'acord col·lectiu. Les disposicions de caràcter normatiu del conveni col·lectiu o de l'acord col·lectiu continuen produint els seus efectes fins a l'entrada en vigor d'un nou conveni col·lectiu o acord col·lectiu.
Article 140
Registre i publicitat dels convenis col·lectius 1. Els convenis han de ser presentats al Departament de Treball, a efectes de registre i publicació, dins del termini màxim de set dies a partir del moment en què les parts negociadores el signin.
Els convenis sectorials i intersectorials es publiquen al BOPA i no poden entrar en vigor abans de la seva publicació.
Els empresaris han de posar a disposició dels treballadors còpia del conveni col·lectiu que els afecti.
Article 141
Control En el cas que el Departament de Treball consideri que un conveni o acord col·lectiu intersectorial, sectorial o d'empresa vulnera la legislació vigent o perjudica greument l'interès de tercers, dóna a les parts, mitjançant resolució motivada, un període màxim de trenta dies per a la seva esmena; en el seu defecte, interposa demanda en judici per davant de la jurisdicció competent.
Capítol segon. Convenis i acords col·lectius d'empresa
Article 142
Exercici del dret dels treballadors a negociar a nivell d'empresa 1. Tots els treballadors sense excepció tenen dret a negociar a nivell de l'empresa.
Els convenis i acords col·lectius d'empresa es negocien i s'atorguen entre l'empresari o els seus representants i els delegats de personal.
Article 143
Composició de la delegació negociadora La delegació de cadascuna de les organitzacions representatives parts a les negociacions a nivell de l'empresa es composa obligatòriament de delegats de personal de l'empresa i representants de l'empresari fins un màxim de tres representants per cada part. Si el nombre de delegats de personal a l'empresa fos inferior a tres pot completar-se la seva delegació amb treballadors de l'empresa degudament mandatats. El temps emprat a la negociació és remunerat com temps de treball ordinari.
Article 144
Negociació amb treballadors mandatats per les organitzacions de treballadors 1. En defecte de delegats de personal en l'empresa, l'empresari pot negociar amb treballadors designats i mandatats pels mateixos treballadors de la plantilla de l'empresa. En aquest cas, l'empresa notifica als treballadors la seva voluntat d'obrir negociacions en l'àmbit de l'empresa.
El mandat ha de precisar les condicions en les quals el projecte d'acord s'ha de sotmetre a la totalitat de la plantilla de l'empresa. En cas d'oposició sobre el contingut del text, la plantilla pot retirar el mandat.
Article 145
Adopció d'un acord d'empresa per part de treballadors mandatats 1. L'acord d'empresa signat per un treballador mandatat ha d'haver estat aprovat pels assalariats de l'empresa amb els vots que corresponguin a més del 50 per cent de la plantilla. A manca d'aprovació, l'acord d'empresa no té vigència. En cas d'aprovació, una còpia de l'acord d'empresa ha d'estar dipositat a prop dels serveis competents del Departament de Treball.
L'empresa, en un termini de quinze dies a comptar del dia que signi el treballador mandatat, ha de determinar les modalitats d'organització i de consulta dels treballadors de l'empresa. S'han d'establir, entre d'altres, les modalitats d'informació dels treballadors sobre el text de l'acord, el lloc, la data i l'hora de l'escrutini, l'organització i el procediment de la votació.
Article 146
Objecte i periodicitat de les negociacions Les parts acorden l'objecte i la periodicitat de les negociacions, així com les dades que s'han de lliurar abans als delegats de personal de l'empresa o de l'establiment.
Article 147
Efectes dels convenis o acords d'empresa amb convenis col·lectius o convenis col·lectius sectorials El conveni o acord d'empresa pot adaptar les disposicions dels convenis col·lectius sectorials aplicables en l'empresa a les condicions específiques de la seva empresa. El conveni o els acords d'empresa poden comportar clàusules més favorables als assalariats. Si més endavant s'adopten convenis col·lectius sectorials, les disposicions dels convenis i els acords d'empresa s'hi han d'ajustar.
Article 148
Reconducció, revisió i denúncia dels convenis i acords d'empresa Els convenis i els acords d'empresa estableixen la durada, les condicions i els requisits per ser reconduïts, revisats i denunciats tant per l'empresari signatari, com pels representants dels treballadors o els treballadors mandatats a aquest efecte.
Capítol tercer. Aplicació dels convenis i acords col·lectius
Article 149
Efecte i caràcter oposable dels convenis i acords col·lectius entre parts Les disposicions dels convenis i els acords col·lectius s'apliquen i produeixen efectes entre les parts signatàries, sense perjudici que qualsevol altra organització de treballadors o d'empresaris pugui adherir-s'hi i regir-s'hi d'acord amb les condicions i els requisits establerts pels mateixos convenis i els acords col·lectius.
Article 150
Abast dels efectes Quan un empresari és part d'un conveni o acord col·lectiu, les disposicions d'aquest conveni o acord s'apliquen als contractes de treballs formalitzats entre aquest empresari i els seus treballadors, llevat de disposicions més favorables.
Article 151
Adhesió Les parts concernides en un procés de negociació col·lectiva poden, de mutu acord, adherir-se a la totalitat o a una part d'un conveni col·lectiu vigent, sempre i quan no existeixi un altre conveni col·lectiu que els hi fos d'aplicació. En aquest cas ho comuniquen per escrit al Departament de Treball i, si escau, es publica al BOPA; a manca de comunicació l'acord no pren efecte.
Article 152
Reconducció i revisió dels convenis col·lectius o acords col·lectius El conveni col·lectiu i l'acord col·lectiu estableixen les condicions i els requisits per a la reconducció o les revisions. Els representants dels treballadors i les organitzacions de treballadors representatives signatàries d'un conveni o d'un acord col·lectiu o que s'hi han adherit posteriorment són les úniques parts habilitades per dur a terme les revisions.
Article 153
Dret d'exercir accions legals en execució dels acords atorgats Les organitzacions amb capacitat jurídica i capacitat d'obrar que siguin part d'un conveni col·lectiu o acord col·lectiu poden exercir accions legals contra les altres organitzacions, contra els seus membres o contra tota altra persona part del conveni col·lectiu o acord col·lectiu amb vista a obtenir l'execució dels acords atorgats.
Article 154
Comissió paritària Qualsevol dubte sobre la interpretació de les clàusules d'un conveni col·lectiu es pot sotmetre a la comissió paritària, com a òrgan amb representació igualitària de representants de les parts signatàries del conveni. Les competències i els procediments de mediació i arbitratge de la comissió s'estableixen per reglament.
Amb independència de les atribucions de les comissions paritàries, qualsevol conflicte derivat de la interpretació i l'aplicació d'un conveni col·lectiu el resol la jurisdicció competent.
Títol VI. Règim sancionador
Capítol primer. Infraccions dels empresaris
Article 155
Naturalesa Són infraccions laborals les accions i les omissions, voluntàries o imprudents, contràries a les normes legals o reglamentàries, tipificades i sancionades per aquest Codi i la legislació vigent en matèria laboral.
Les infraccions de l'empresa en matèria de seguretat i salut en el treball i d'immigració queden excloses d'aquest Codi i es regeixen per la seva normativa específica.
Article 156
Garanties 1. Ningú no pot ser sancionat per infraccions que en el moment de produir-se no constitueixin infracció administrativa.
La norma sancionadora no és aplicable a supòsits que no s'hi comprenen expressament.
No pot sancionar-se més d'una vegada el mateix fet.
En cap cas no es pot imposar una sanció que no estigui prevista per una llei anterior a la comissió de la infracció.
No es pot executar cap sanció si no és en virtut d'una resolució ferma dictada, seguint el procediment legal, per l'òrgan competent.
Article 157
Infraccions lleus Són infraccions lleus:
No exposar el pla horari en un lloc visible del centre de treball.
No posar puntualment a disposició de la persona treballadora el butlletí de salari.
La manca d'anotacions o signatures en el document de compte d'hores esmentat a l'article 63.
Qualsevol altra que afecti obligacions merament formals o documentals i que no estigui tipificada com a infracció greu o molt greu.
Article 158
Infraccions greus Són infraccions greus:
No complir les formalitats previstes legalment o falsejar anotacions i signatures en el document de compte d'hores esmentat a l'article 63.
No formalitzar per escrit el contracte de treball, quan aquest requisit sigui exigible o quan ho demani la persona treballadora.
La manca de puntualitat en el pagament total o parcial del salari o la quitança.
No consignar en el butlletí de salaris les quantitats realment abonades.
Incomplir les obligacions establertes en matèria de tramitació dels rebuts de quitança.
Incomplir les normes i els límits legals o pactats en matèria de jornada, treball nocturn, hores extraordinàries, descans, vacances, permisos i, en general, el temps de treball a què es refereix el capítol novè del títol II.
La modificació per part de l'empresari, de manera unilateral, de les condicions substancials de treball.
Incomplir les normes sobre modalitats contractuals, utilitzant els contractes en frau de llei o amb persones, finalitats, supòsits i límits temporals diferents dels previstos legalment.
Establir condicions de treball pitjors que les condicions reconegudes legalment o convencionalment, així com els actes o les omissions que siguin contraris als drets dels treballadors.
Incomplir les normes sobre treball de menors previstes en aquest Codi.
Incomplir la normativa sobre el contracte d'aprenentatge, utilitzant-lo en frau de llei o amb persones, finalitats, supòsits i límits temporals diferents dels previstos legalment.
Actuar irregularment en relació amb el règim de cotitzacions a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, llevat que la dita entitat no hagi iniciat pels mateixos fets un expedient sancionador.
La reincidència específica en una infracció lleu.
No respectar els drets d'informació, audiència i consulta dels delegats de personal en els termes en què estiguin establerts legalment o convencionalment.
No respectar els drets dels delegats de personal o dels treballadors que participin en els processos de negociació col·lectiva, en matèria de crèdit d'hores retribuïdes pel desenvolupament de la seva activitat en els termes en què estiguin establerts legalment o convencionalment.
Article 159
Infraccions molt greus Són infraccions molt greus:
L'impagament i els retards reiterats en el pagament parcial o total del salari degut.
Cometre actes contraris al respecte a la intimitat i a la dignitat dels treballadors.
Les decisions unilaterals de l'empresa que impliquin discriminacions en matèria de retribucions, formació, promoció i altres condicions de treball, per causa de naixement, raça, sexe, orientació sexual, origen, religió, opinió o qualsevol altra condició personal o social, o per la condició de delegat de personal.
No donar ocupació efectiva al treballador.
Obstruir l'acció del Servei d'Inspecció de Treball negant l'entrada al lloc de treball, no facilitant o falsejant la documentació requerida o realitzant altres actes equiparables.
La reincidència específica en una infracció greu.
Les accions o omissions que impedeixin el dret de reunió dels treballadors i els seus representants en els termes que estiguin establerts legalment o convencionalment.
No respectar els deures materials de col·laboració que imposin a l'empresa les normes reguladores dels processos electorals per a delegats de personal.
Article 160
Reincidència S'entén que hi ha reincidència genèrica quan en el moment de cometre la infracció la persona culpable ha estat condemnada per decisió ferma per una infracció de gravetat similar o dues de gravetat inferior.
S'entén que hi ha reincidència específica quan en el moment de cometre la infracció la persona culpable ha estat condemnada per decisió ferma per una acció o omissió constitutiva de la mateixa infracció.
Per apreciar la reincidència genèrica o específica només es tenen en compte les sancions lleus imposades durant l'any anterior, les greus imposades durant els dos anys anteriors i les sancions molt greus imposades durant els tres anys anteriors.
Article 161
Prescripció 1. Les infraccions lleus prescriuen al cap de sis mesos del dia de cessament de l'acció o l'omissió sancionable.
Les infraccions greus prescriuen al cap d'un any a partir del dia de cessament de l'acció o l'omissió sancionable.
Les infraccions molt greus prescriuen al cap de dos anys del dia de cessament de l'acció o l'omissió sancionable.
Capítol segon. Sancions
Article 162
Sancions Les infraccions tipificades al capítol anterior són sancionables de la manera següent:
Les infraccions lleus:
En grau mínim, amb multa de 50 euros a 100 euros.
En grau mitjà, amb multa de 101 euros a 250 euros.
En grau màxim, amb multa de 251 euros a 500 euros.
Les infraccions greus:
En grau mínim, amb multa de 501 euros a 1.000 euros.
En grau mitjà, amb multa de 1.001 euros a 2.000 euros.
En grau màxim, amb multa de 2.001 euros a 3.000 euros.
Les infraccions molt greus:
En grau mínim, amb multa de 3.001 euros a 6.000 euros.
En grau mitjà, amb multa de 6.001 euros a 12.000 euros.
En grau màxim, amb multa de 12.001 euros a 24.000 euros.
Article 163
Criteris de graduació de les sancions Per determinar l'import de les sancions en els seus graus mínim, mitjà i màxim es tenen en compte els criteris de graduació següents:
La negligència i la intencionalitat del subjecte infractor.
El frau o la connivència.
L'incompliment de les advertències prèvies i dels requeriments del Servei d'Inspecció de Treball.
La reincidència genèrica.
El perjudici causat.
La quantitat defraudada.
Les condicions generals de treball a l'empresa.
Les circumstàncies que poden agreujar o atenuar la graduació a aplicar a la infracció comesa.
Article 164
Prescripció Les sancions per infraccions lleus, greus i molt greus prescriuen al cap d'un any des de la data de notificació de la resolució sancionadora esdevinguda ferma.
Títol VII. Control administratiu i procediment sancionador
Capítol primer. Control administratiu
Article 165
Servei d'Inspecció de Treball Correspon al Govern, mitjançant el Servei d'Inspecció de Treball, controlar el compliment de la normativa laboral.
El Servei d'Inspecció de Treball, d'ofici o a instància de part, visita els llocs de treball, examina la documentació laboral i aixeca acta de la visita efectuada.
Les actes del Servei d'Inspecció de Treball disposen de la presumpció d'exactitud, llevat de prova en contra.
Si el Servei d'Inspecció de Treball constata una infracció de la normativa vigent no tipificada o una infracció lleu que no ocasioni dany o perjudici directe als treballadors, formula un requeriment a l'empresa o a la persona treballadora perquè corregeixi l'actuació mitjançant l'acta d'advertència corresponent.
Capítol segon. Procediment sancionador
Article 166
Expedient sancionador La constatació d'una infracció per part del Servei d'Inspecció de Treball comporta la incoació de l'expedient sancionador corresponent d'acord amb el que disposa el Codi de l'Administració, el Decret regulador del procediment sancionador i les disposicions complementàries.
Contra la resolució dictada pel Govern en l'expedient sancionador es pot interposar recurs d'acord amb el que disposa el Codi de l'Administració i els reglaments especials sobre la matèria.
Disposició addicional primera
Per derogació de l'article 20 i concordants del Reglament tècnic de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, durant el termini de suspensió del contracte laboral per cas fortuït o força major, previst a l'article 43 d'aquest Codi, la persona assalariada manté oberts els drets a les prestacions mèdiques i hospitalàries de l'assegurança de malaltia, encara que no pugui justificar que ha cotitzat almenys 15 dies durant els 40 dies anteriors a la malaltia.
Durant el termini de suspensió del contracte laboral per cas fortuït o força major previst a l'article 43, la no cotització de la persona assalariada al règim de la Caixa Andorrana de Seguretat Social no comptabilitza per determinar la prestació d'atur que correspon en cas de baixa per malaltia o de baixa per accident de treball.
La suspensió del contracte laboral per cas fortuït o força major no es té en compte als efectes de les condicions de treball permanent i efectiu establertes en els criteris per renovar les autoritzacions d'immigració.
Disposició addicional segona
S'autoritza el Govern a augmentar, amb la periodicitat que estimi oportuna, l'import de les sancions establertes a l'article 162, amb la condició que l'augment percentual sigui igual per a tots els imports, de manera que es mantingui la proporció establerta, i limitant l'augment al que hagi experimentat l'IPC des del moment de la modificació anterior dels imports.
Disposició addicional tercera
Les suspensions del contracte de treball per descans per paternitat i per descans per risc durant l'embaràs, previstes als articles 38 i 39, comporten un atur de treball amb dret a una prestació econòmica, a càrrec de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social.
L'import de la prestació econòmica es calcula seguint les mateixes regles que les que estableix la normativa de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, per al càlcul de la prestació econòmica per maternitat.
Per tenir dret a la prestació econòmica les persones interessades han de complir els mateixos requisits que els que estableix la normativa vigent de la Caixa Andorrana de Seguretat Social per a cobrar la prestació econòmica de maternitat.
Disposició transitòria única
Els expedients incoats pel Servei d'Inspecció de Treball per fets ocorreguts abans de la data d'entrada en vigor d'aquest Codi s'han de tramitar d'acord amb les disposicions vigents en el moment de la presumpta infracció.
Disposició derogatòria única
Queda derogada la Llei 8/2003, del 12 de juny, sobre el contracte de treball i totes les disposicions anteriors a aquest Codi en allò que hi siguin contràries.
Disposició final
Aquest Codi entrarà en vigor al cap de tres mesos de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Casa de la Vall, 18 de desembre del 2008 Joan Gabriel i Estany Síndic General Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n'ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Nicolas Sarkozy Joan Enric Vives Sicília President de la República Francesa Bisbe d'Urgell Copríncep d'Andorra Copríncep d'Andorra
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.