Llei 47/2014, del 18 de desembre, d’arbitratge del Principat d’Andorra

Quan se sol·liciti l’anul·lació d’un laude, el Tribunal Superior pot suspendre les actuacions, quan correspongui i quan així ho sol·liciti una de les parts, per un termini que determini a fi de donar a la junta arbitral l’oportunitat de reprendre les actuacions arbitrals o d’adoptar qualsevol altra mesura que, a judici de la junta arbitral, elimini els motius per a l’acció d’anul·lació.

L’acció d’anul·lació se substancia davant la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de conformitat amb les normes de procediment previstes per als recursos en matèria civil, amb les especialitats següents:

Contra la sentència que dicta el Tribunal Superior de Justícia no hi cap la interposició de recurs.

El laude és executable encara que contra ell s’hagi exercit l’acció d’anul·lació. No obstant això, l’executat pot sol·licitar a la Secció Civil de la Batllia la suspensió de l’execució, sempre que ofereixi una caució pel valor de la condemna més els danys i perjudicis que puguin derivar-se de la demora en l’execució del laude. La caució pot constituir-se en qualsevol de les formes previstes en les normes que regulen el procediment civil. Presentada la sol·licitud de suspensió, la Secció Civil de la Batllia, després d’escoltar l’executant, resol sobre la suspensió sol·licitada. Contra aquesta resolució no es pot interposar cap recurs.

Quan consti a la Secció Civil de la Batllia la desestimació de l’acció d’anul·lació, aixeca la suspensió i ordena que continuï l’execució del laude, sense perjudici del dret de l’executant a sol·licitar, si escau, una indemnització dels danys i perjudicis causats per la demora en l’execució, de conformitat amb les normes processals civils que regulen el procediment d’incident d’execució. Si consta a la Batllia l’estimació de l’acció d’anul·lació, arxiva definitivament l’execució amb els efectes previstos a la normativa civil.

L’exequàtur de laudes estrangers es regeix pel Conveni per al reconeixement i l’execució de sentències arbitrals estrangeres, fet a Nova York el 10 de juny de 1958, sense perjudici del previst en altres tractats internacionals que formin part de l’ordenament jurídic i que siguin més favorables a la seva concessió.

El procediment d’exequàtur és el que estableix la legislació processal civil per a l’execució de sentències dictades per tribunals estatals estrangers.

És internacional l’arbitratge en el qual concorre alguna de les circumstàncies esmentades a l’article 4.2.

Són susceptibles d’arbitratge les controvèrsies la resolució de les quals no estigui expressament reservada a la jurisdicció dels tribunals estatals per les normes pactades per les parts amb la finalitat de regir el conveni d’arbitratge, per les normes jurídiques aplicables al fons de la controvèrsia o pel dret andorrà d’acord amb l’article 3.1.

La Secció Civil de la Batllia té les mateixes facultats d’assistència i supervisió que les establertes a l’article 9 sempre que:

Les regles relatives als terminis, la suspensió i la interrupció del procediment arbitral es regulen pel conveni d’arbitratge, pel reglament d’arbitratge, si escau, o per la junta arbitral, sense perjudici de la facultat de les parts i, si de cas hi manca, de la junta arbitral, de prorrogar el termini de l’arbitratge fixat convencionalment tal com preveu l’article 52.2 i de la facultat de la junta arbitral de suspendre el procediment que es regula a l’article 53.

En tot allò que no contradigui les disposicions anteriors, són d’aplicació a l’arbitratge internacional les disposicions generals objecte del títol I, així com el previst al capítol I del títol II encara que es refereixin a l’arbitratge intern.

El conveni d’arbitratge internacional no està sotmès a cap requisit de forma.

El conveni d’arbitratge serà vàlid i la controvèrsia serà susceptible d’arbitratge sempre que concorrin els requisits establerts per les normes jurídiques acordades per les parts per regir el conveni d’arbitratge, per les normes jurídiques aplicables al fons de la controvèrsia o pel dret andorrà.

El conveni d’arbitratge pot, directament o per referència a un reglament d’arbitratge o a altres regles de procediment, designar els àrbitres o preveure les modalitats per al seu nomenament.

Quan una de les parts sigui un Estat o una societat, un organisme o una empresa controlada per un Estat, aquesta part no pot invocar les prerrogatives del seu propi dret per sostreure’s a les obligacions derivades del conveni d’arbitratge.

En tot allò que no contradigui les disposicions anteriors, són d’aplicació a l’arbitratge internacional les normes que conté el capítol II del títol II relatives al conveni en l’arbitratge intern.

És d’aplicació a l’arbitratge internacional el que, amb relació a la substanciació d’actuacions arbitrals en l’arbitratge intern, estableix el capítol VI del títol II.

Si les parts desitgen que l’arbitratge sigui confidencial, ho han de convenir expressament.

Amb subjecció a les disposicions imperatives de la Llei, les parts tenen plena llibertat per a convenir, en el conveni arbitral o posteriorment, directament, per referència a un reglament d’arbitratge o a altres regles, el procediment al qual s’han d’ajustar la junta arbitral i les parts en les actuacions arbitrals.

Sigui quin sigui el procediment convingut per les parts, la junta arbitral ha de garantir els principis d’igualtat, audiència i contradicció de les parts.

A falta d’acord, la junta arbitral pot, amb subjecció a les disposicions imperatives de la Llei, establir les normes i dirigir el procediment d’arbitratge de la manera que consideri apropiada i sense que hagi de seguir les normes establertes per la jurisdicció ordinària. Aquesta potestat de la junta arbitral comprèn la de decidir sobre l’admissibilitat, la pertinència i la utilitat de les proves, la pràctica de les proves, fins i tot d’ofici, i sobre la seva valoració.

És d’aplicació a l’arbitratge internacional el que estableix el capítol VII del títol II amb referència a l’arbitratge intern.

La junta arbitral només pot dictar un laude en equitat (ex aequo et bono) si les parts l’han autoritzat expressament a fer-ho així.

La junta arbitral decideix la controvèrsia de conformitat amb les normes de dret acordades per les parts per ser aplicables al fons de la controvèrsia (lex causae) encara que no existeixi vinculació entre les normes i la controvèrsia. Si no hi ha aquestes normes, la junta arbitral decideix de conformitat amb les que estima més apropiades. S’entén que tota referència al dret o ordenament jurídic d’un Estat determinat es refereix, llevat que s’expressi el contrari, al dret substantiu d’aquest Estat i no a les normes de conflicte de lleis.

En tots els casos, la junta arbitral decideix d’acord amb les estipulacions del contracte i té en compte els usos mercantils aplicables al cas.

Llevat que el conveni d’arbitratge ho disposi altrament, en els arbitratges amb més d’un àrbitre, el laude es dicta per majoria de vots i és firmat per tots els àrbitres. Si una minoria dels àrbitres refusa firmar-lo, els altres fan menció d’aquesta circumstància en el laude. El laude firmat per la majoria d’àrbitres o pel president sol, té els mateixos efectes que si estès firmat per tots.

El laude es notifica en la forma que acordin les parts i, si no ho haguessin acordat, d’acord amb l’article 52.8.

Sense perjudici del que estableixen els apartats següents d’aquest article, és d’aplicació als arbitratges internacionals el que, amb referència als arbitratges interns i en matèria de correcció, aclariment, complement i rectificació de l’extralimitació, preveu l’article 54.

El termini per sol·licitar la correcció, l’aclariment, el complement o la rectificació de l’extralimitació del laude i el laude addicional a què fa referència l’article 54 és de trenta dies en els arbitratges internacionals.

Igualment, el termini per a resoldre la sol·licitud de correcció, aclariment, complement o rectificació de l’extralimitació del laude i el laude addicional a què fa referència l’article 54 és de seixanta dies en els arbitratges internacionals.

És d’aplicació a l’arbitratge internacional el que estableix el capítol IX del títol II amb relació a l’execució de laudes dictats en arbitratges interns.

Els laudes en matèria d’arbitratge internacional són reconeguts i executats al Principat d’Andorra si la seva existència és demostrada per la part sol·licitant i aquest reconeixement o execució no és manifestament contrari a l’ordenament jurídic andorrà o a l’ordre públic internacional.

L’existència del laude arbitral es demostra mitjançant la presentació del seu original acompanyat del conveni d’arbitratge o de còpies d’aquests documents que reuneixin les condicions necessàries per a la seva autenticitat. Si algun d’aquests documents no estès redactat en llengua catalana, espanyola o francesa, la part sol·licitant n’ha d’acompanyar una traducció al català feta per un traductor jurat.

Els laudes en matèria d’arbitratge internacional dictats amb subjecció a aquesta Llei no poden ser objecte de cap recurs amb l’excepció de l’acció d’anul·lació per algun dels motius establerts a l’article 56. En aquest darrer cas, la referència que fa l’article 56.2.b).ii a l’ordre públic del Principat d’Andorra s’ha d’entendre ampliat a l’ordre públic internacional.

El termini per formular l’acció d’anul·lació és de dos mesos a partir de la notificació del laude.

El tribunal competent per al coneixement de l’acció d’anul·lació és la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia del Principat d’Andorra.

Per acord especial i de forma expressa, les parts poden, en qualsevol moment, fins i tot al conveni d’arbitratge, renunciar a l’acció d’anul·lació.

L’acció d’anul·lació contra el laude i el recurs d’apel·lació a què fa referència l’apartat 6 no tenen efectes suspensius excepte que l’òrgan jurisdiccional estatal així ho decideixi expressament perquè considera que l’execució del laude pot lesionar greument els interessos d’una de les parts.

Les parts poden formular recurs d’apel·lació davant la Sala Civil del Tribunal Superior contra la resolució que disposa l’exequàtur, pels motius establerts a l’article 56.2 i dins els trenta dies següents a partir de la notificació de la resolució. Aquest recurs es formula davant el Ple del Tribunal Superior de Justícia.

La resolució que acorda l’exequàtur, sense perjudici del recurs previst en l’apartat 6, no és susceptible de cap recurs. Per contra, la resolució que denega l’exequàtur del laude en matèria d’arbitratge internacional dictat amb subjecció a aquesta Llei és susceptible de recurs d’apel·lació davant el Ple del Tribunal Superior en el termini de trenta dies des de la notificació de la resolució.

La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia només pot denegar el reconeixement o l’exequàtur d’un laude arbitral, qualsevol que sigui el país on s’ha dictat:

Si s’ha sol·licitat a un òrgan jurisdiccional estatal de la jurisdicció a la qual s’ha sotmès l’arbitratge o bé de la jurisdicció del país on s’ha dictat el laude, l’anul·lació o la suspensió del laude, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia pot, si ho considera procedent, ajornar la seva decisió i, a instància de la part que sol·liciti el reconeixement o l’execució del laude, pot també ordenar que l’altra part aporti les garanties apropiades.