Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra

Les entitats sol·licitants han de tenir la forma de societat anònima i han d’estar degudament inscrites en el Registre de Societats Mercantils. Les entitats asseguradores domiciliades a l’estranger han de tenir un delegat al Principat; en cas que sigui una societat mercantil, ha d’estar degudament constituïda i inscrita en el Registre de Societats Mercantils.

Les persones físiques no poden dur a terme activitats d’assegurança o reassegurança per compte i en nom propis.

L’entitat sol·licitant ha de tenir el domicili social establert al Principat d’Andorra.

L’entitat sol·licitant ha de delimitar el seu objecte social d’acord amb els criteris següents:

L’entitat sol·licitant ha d’incloure en la seva denominació social els termes “assegurances” i/o “reassegurances” o uns altres de similars, segons correspongui.

Les entitats sol·licitants han de presentar un programa d’activitats en què expressin:

Tots els punts inclosos en el programa d’activitats s’han d’acreditar degudament.

El programa d’activitats s’ha d’actualitzar en cas que s’hi produeixin canvis substancials i, en tots els casos, cada tres anys. Un cop actualitzat, l’entitat ho ha de comunicar a l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances.

El capital social mínim, íntegrament subscrit i desemborsat en el moment de la presentació de la sol·licitud, ha de ser el següent:

El capital social mínim de les entitats asseguradores i reasseguradores ha d’estar totalment subscrit i desemborsat.

Les entitats sol·licitants també han d’acreditar, a satisfacció de l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances, que disposen dels fons propis bàsics admissibles per cobrir de forma adequada el capital de solvència obligatori i el capital mínim obligatori.

Les entitats no poden distribuir dividends o realitzar qualsevol tipus de distribució als seus socis quan d’aquesta distribució pugui derivar-se l’incompliment del capital de solvència obligatori o del capital mínim obligatori.

Les entitats sol·licitants, en formalitzar la seva sol·licitud, han de proporcionar la informació següent:

L’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances, als efectes de l’atorgament o la denegació de l’autorització, ha de ponderar els elements següents:

Les entitats asseguradores i reasseguradores han de sol·licitar a l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances l’autorització prèvia dels canvis en l’accionariat quan suposin que algun accionista assoleixi, augmenti o redueixi una participació significativa.

Les entitats sol·licitants, en formalitzar la seva sol·licitud, han de proporcionar la informació següent amb relació a les persones amb funcions de direcció efectiva:

Les entitats asseguradores i reasseguradores han de sol·licitar a l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances l’autorització prèvia dels canvis i els nomenaments de persones amb funció d’alta direcció.

Les entitats sol·licitants han d’acreditar l’honorabilitat de totes les persones físiques i jurídiques que ocupen, en la seva estructura o organització, una posició que els permet adoptar decisions respecte de la direcció, l’estratègia i l’exercici de la seva activitat. En cas que aquestes posicions siguin ocupades per persones jurídiques, el requisit d’honorabilitat s’estén a les persones físiques que exerceixen les funcions de direcció o responsabilitat en les persones jurídiques esmentades.

En particular, les entitats sol·licitants han d’aportar mitjans de prova que siguin suficients, a satisfacció de l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances, per acreditar que les persones físiques o jurídiques reuneixen les circumstàncies següents:

Correspon a l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances la competència per a la tramitació i la resolució dels expedients de sol·licitud de les autoritzacions a què es refereix aquest títol.

Contra la resolució definitiva de denegació o revocació de l’autorització dictada pel Consell d’Administració es pot interposar recurs davant la Secció Administrativa de la Batllia en el termini d’un mes comptat a partir de l’endemà de la notificació de la resolució.

El procediment per obtenir l’autorització s’inicia a petició del sol·licitant, el qual ha de presentar davant l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances una sol·licitud en què constin els punts següents, sens perjudici dels que addicionalment s’estipulin reglamentàriament:

A la sol·licitud s’hi han d’adjuntar els documents i la resta de mitjans de prova que es considerin convenients per acreditar el compliment dels diversos requisits exigibles, i també s’hi ha de proporcionar tota la informació que exigeixen aquesta Llei i el seu reglament de desplegament.

Una vegada l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances ha examinat la sol·licitud i la documentació presentades, s’atorga a l’entitat sol·licitant un termini de quinze dies hàbils per esmenar els errors o defectes que s’hagin advertit.

Sens perjudici del que disposa l’apartat anterior, l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances pot requerir al sol·licitant la documentació o informació complementària que consideri oportuna, sempre que estigui relacionada amb els requisits per optar a l’autorització.

En cas que l’interessat no esmeni els defectes de documentació requerits en el termini atorgat, l’expedient de sol·licitud s’ha d’arxivar sense més tràmits, excepte que per causes justificades i, mitjançant petició motivada del sol·licitant, l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances atorgui una ampliació del termini estipulat.

La resolució de la sol·licitud s’ha de dictar dins el termini de cinc mesos a comptar de la seva presentació o del moment en què es completi la documentació exigible. En tots els casos, aquesta notificació ha de tenir lloc dins el termini màxim de dotze mesos a partir de la data de presentació de la sol·licitud.

Tant el director com el Consell d’Administració de l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances han de resoldre amb caràcter exprés totes les sol·licituds i els recursos presentats. Sense perjudici d’això, en cas que no recaigui resolució expressa dins els terminis assenyalats, la sol·licitud s’ha de considerar desestimada, excepte que per causes justificades i, mitjançant petició motivada del sol·licitant, l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances atorgui una ampliació del termini estipulat.

La desestimació de la sol·licitud és impugnable d’acord amb el que disposa la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989.

L’autorització habilita per a l’exercici de l’activitat asseguradora o reasseguradora al Principat d’Andorra en el ram o els rams complets o, segons correspongui, amb relació al risc o riscos específics del ram, que es determinin en l’autorització esmentada. A l’efecte de delimitar l’àmbit de l’autorització, s’aplicarà el que estableix la disposició addicional primera.

En cas que, en relació amb un ram determinat, s’autoritzi l’exercici de les activitats d’assegurança i reassegurança, l’entitat s’ha de comprometre a mantenir una comptabilitat separada per les activitats d’assegurança i de reassegurança en els termes que estableixi el Reglament.

Fora del supòsits referits a les lletres b) i c) de l’apartat 2 de l’article 19, en cas que s’autoritzi l’exercici d’activitats d’assegurança en relació amb rams de vida i de no-vida, l’entitat s’ha de comprometre a mantenir una gestió separada a efectes comptables i de solvència d’acord amb els termes que estableixi el Reglament.

En cas que s’autoritzi l’exercici d’activitats d’assegurança en el ram de responsabilitat civil de vehicles de motor de la lletra j) de l’apartat 1 de la disposició addicional primera, l’entitat, abans de l’inici d’operacions, haurà d’acreditar a l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances llur afiliació al Fons Andorrà de Garantia d’Automòbils i a l›Oficina d›entitats d›assegurança d›automòbils.

L’entitat autoritzada disposa d’un termini de dotze mesos per iniciar la seva activitat, a comptar de la data de notificació de l’atorgament de l’autorització per part de l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances; i a més, l’entitat ha de comunicar a l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances la data d’inici d’activitat. En aquesta data s’ha d’inscriure la nova entitat en el Registre d’Entitats Asseguradores i Reasseguradores, amb la qual cosa es desplega la plena eficàcia de l’autorització.

Les autoritzacions s’atorguen per temps indefinit, sens perjudici de la potestat de l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances de revocar-les o suspendre-les segons el que disposa aquesta Llei.

En cas que una entitat autoritzada i operativa en el sistema assegurador andorrà cessi en l’exercici de la seva activitat efectiva i real per un període superior a sis mesos, l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances haurà de revocar l’autorització que li va concedir.

L’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances s’encarrega d’administrar el Registre d’Entitats Asseguradores i Reasseguradores autoritzades per operar a Andorra. Aquest Registre té caràcter públic i, tal com s’estipuli per reglament, ha de ser accessible per Internet.

S’han d’inscriure en el Registre d’Entitats Asseguradores i Reasseguradores les persones físiques i jurídiques següents:

Mitjançant comunicat tècnic es determinarà la informació i documentació que cal aportar per als actes pels quals se sol·licita autorització prèvia i per als actes sotmesos a inscripció.

L’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances també s’encarrega d’administrar el Registre de Mediadors d’Assegurances, de conformitat amb la disposició addicional tercera d’aquesta Llei i amb la normativa que la desenvolupi.

Les entitats asseguradores domiciliades fora del Principat d’Andorra poden accedir al mercat assegurador mitjançant l’obertura d’una delegació, i han de sol·licitar, amb caràcter previ a l’inici de les seves operacions, l’autorització administrativa corresponent. Un cop concedida l’autorització, tots els contractes d’assegurança en els quals el Principat d’Andorra sigui l’Estat de localització del risc o l’Estat del compromís, s´hauran de subscriure necessàriament per l’entitat mitjançant la delegació, sigui de manera directa o sigui a través de mediadors independents contractats per mitjà de la pròpia delegació.

Per a l’atorgament de l’autorització esmentada en el paràgraf anterior s’ha d’aplicar el que determina aquest capítol i, subsidiàriament, el que disposen els capítols precedents d’aquest títol.

A l’efecte d’atorgar l’autorització, s’han de complir els requisits següents:

Una vegada atorgada l’autorització, la delegació està sotmesa als mateixos deures i obligacions que aquesta Llei estableix amb relació a les entitats asseguradores domiciliades al Principat d’Andorra.

A petició de l’entitat sol·licitant i en els termes que s’estableixin per reglament, l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances ha d’instruir un expedient especial a fi de dictar, si escau, una resolució en què es declari que en l’estat d’origen de l’entitat, o de la societat matriu del seu grup, hi ha en vigor un règim prudencial de supervisió en matèria de solvència, la qualitat i l’eficiència del qual resulta almenys equivalent al que hi ha establert al Principat d’Andorra. En virtut de la declaració d’equivalència, el Principat d’Andorra ha d’acceptar com a suficient i satisfactori el règim prudencial de supervisió aplicat a l’estat d’origen.

L’expedient especial esmentat en l’apartat precedent, a petició de l’entitat sol·licitant, pot instruir-se simultàniament a l’expedient relatiu a la sol·licitud de l’autorització. Durant la seva tramitació, l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances pot requerir a l’entitat sol·licitant l’aportació de les proves que es considerin pertinents i adequades als fins indicats. En cas que s’estimi la petició, la resolució d’equivalència s’ha de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Els seus efectes beneficien la resta d’entitats asseguradores i reasseguradores l’estat d’origen de les quals sigui el mateix que el de l’entitat sol·licitant, i també totes les entitats asseguradores i reasseguradores integrades en un grup la societat matriu de les quals tingui aquest mateix estat d’origen.

La declaració d’equivalència pot ser suspesa o revocada per l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances mitjançant una resolució publicada en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, la qual ha d’estar motivada i s’ha d’atenir a les exigències dels principis de seguretat jurídica i confiança legítima. En qualsevol cas, els efectes de la declaració d’equivalència es poden condicionar a l’efectivitat dels mecanismes de coordinació establerts amb les autoritats de supervisió de l’estat d’origen.

La declaració d’equivalència que dicti l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances pot ésser objecte de recurs en els termes i condicions que estableix el Codi de l’Administració, i impugnable en via jurisdiccional davant la secció administrativa del Tribunal de Batlles en els termes i condicions que estableix la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal.

Les entitats asseguradores i reasseguradores, així com les delegacions, s’han d’ajustar a la normativa especial de comptabilitat establerta per a les entitats del sector d’acord amb el que determina la disposició final primera d’aquesta Llei i, subsidiàriament, a la normativa comptable general d’acord amb la Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris. El seu exercici econòmic ha de coincidir amb l’any natural.

Les entitats asseguradores i reasseguradores, així com les delegacions, han de sotmetre els comptes anuals individuals i, si escau, consolidats, a auditoria externa, d’acord amb la Llei 30/2007, del 20 de desembre, de comptabilitat dels empresaris. Als efectes esmentats, serà aplicable, amb les adaptacions corresponents, el que disposa l’article 19 de la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera.

Les entitats asseguradores han de mantenir actualitzat un registre especial dels actius que representin les provisions tècniques calculades i invertides segons la normativa aplicable. El règim jurídic d’aquest registre s’ha d’establir per reglament.

Sense perjudici del que disposa l’article 40, les entitats asseguradores i reasseguradores, a efectes comptables, hauran de constituir i mantenir en tot moment provisions tècniques suficients per el conjunt de les seves activitats. A tals efectes, les provisions tècniques hauran d’estar adequadament calculades i comptabilitzades.

Sens perjudici de les altres obligacions que estableix aquesta Llei, les entitats asseguradores i reasseguradores, així com les delegacions, han de comunicar a l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances:

L’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances té la potestat de requerir a les entitats asseguradores i reasseguradores, així com a les delegacions, la informació que estimi convenient, sempre que sigui rellevant per a l’exercici correcte de les potestats de supervisió. Els requeriments d’informació han de ser motivats i han de tenir un contingut idoni i proporcionat en funció de l’objectiu que es persegueix.

La informació ha de ser completa, exacta i veraç, i s’ha d’enviar al més aviat possible i, en tots els casos, no més tard de cinc dies des de la data en què la direcció de les entitats asseguradores i reasseguradores o de les delegacions hagi tingut coneixement del requeriment d’informació corresponent. L’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances, per raons fonamentades, podrà reduir el termini en la mesura que ho consideri necessari.

El règim de deures de comunicació haurà d’entendre’s sens perjudici de l’obligació d’obtenir l’autorització prèvia de l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances en els casos en què així sigui necessari.

Les entitats asseguradores i reasseguradores, així com les delegacions, han de disposar d’una pàgina web lliurement accessible en què figurin degudament separades la part corporativa i la part dirigida als clients i al públic en general.

Les entitats asseguradores i reasseguradores, així com les delegacions, estan sotmeses als deures d’informació pública següents:

Les entitats poden sol·licitar a l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances l’atorgament de la dispensa de l’obligació de publicar dins l’informe anual de situació financera i de solvència informacions que puguin atorgar un avantatge significatiu als competidors, o impliquin difondre matèries reservades per obligacions contractuals.

Les entitats asseguradores i reasseguradores han de disposar d’un sistema de govern corporatiu eficaç i que garanteixi una gestió sana i prudent. En cada cas, el sistema de govern corporatiu s’ha d’ajustar al principi de proporcionalitat de tal manera que el sistema esmentat estigui adaptat a la naturalesa, al volum i a la complexitat de les operacions que desenvolupi l’entitat.

Les entitats asseguradores i reasseguradores han d’establir en els estatuts socials les regles essencials del sistema de govern corporatiu, i també han de facultar l’òrgan d’administració per tal que el desenvolupi i l’executi degudament.

El contingut mínim exigible en matèria de govern corporatiu s’ha d’ajustar a les regles següents, sens perjudici que es concretin i es desenvolupin per reglament:

Les entitats asseguradores i reasseguradores, així com les delegacions i/o les entitats de les quals depenen aquestes, segons s’estableix en els articles següents, han d’establir un sistema de control intern adequat a la seva organització i que comprengui almenys les funcions següents:

No obstant el que disposa l’apartat 1, les entitats poden establir la concentració de les diverses funcions de control intern i també la seva externalització, de conformitat amb el que es determini per reglament.

En cas que les entitats asseguradores i reasseguradores i les entitats de les quals depenen les delegacions estiguin integrades en un grup de societats, es pot establir que les funcions de control intern es desenvolupin en el si del grup, amb la qual cosa queden exemptes d’aquest desenvolupament les diverses entitats que en formin part, sempre però, amb l’autorització de l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances, la qual no podrà ésser atorgada si el control intern del grup no assegura un control i una supervisió almenys igual als que estableix la present Llei.

Les entitats asseguradores i reasseguradores i les entitats de les quals depenen les delegacions han de disposar, d’acord amb els termes de proporcionalitat que determini el reglament, d’una funció eficaç d’auditoria interna que es desenvolupi d’acord amb els principis d’objectivitat i independència.

La funció d’auditoria interna ha de garantir la comprovació de l’adequació i l’eficàcia del sistema de control intern i del sistema de govern corporatiu.

Les entitats asseguradores i reasseguradores i les entitats de les quals depenen les delegacions han de disposar d’una funció actuarial efectiva a càrrec de personal adequat.

A aquest efecte, a cada entitat hi ha d’haver almenys una persona que reuneixi els requisits següents:

La funció d’avaluació interna de riscos i de solvència ha de formar part de l’estratègia de negoci de l’entitat i, en conseqüència, ha de ser rellevant en el procés d’adopció de les decisions estratègiques.

L’exercici de la funció d’avaluació interna de riscos i de solvència ha de donar lloc a l’emissió d’un informe anual, que s’ha de presentar en el decurs del primer semestre posterior al tancament de l’exercici de referència, i també d’informes específics en cas que es produeixi un canvi significatiu del perfil del risc de l’entitat. Aquests informes s’han d’enviar a l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances dins el termini de cinc dies hàbils des del moment que s’emetin i es signin.

L’avaluació interna dels riscos i de la solvència s’ha de desenvolupar de conformitat amb el que disposi el reglament.

Les entitats asseguradores i reasseguradores i les entitats de les que depenen les delegacions han de disposar, d’acord amb els termes de proporcionalitat que determini el Reglament, d’una funció de verificació del compliment normatiu.

La funció de verificació del compliment normatiu inclourà l’assessorament de l’òrgan d’administració en matèria de compliment de les disposicions legals, reglamentàries i administratives que afectin a l’entitat, així com de compliment de la seva normativa interna, si s’escau. Addicionalment, la funció de verificació del compliment normatiu comprendrà l’avaluació de l’impacte les modificacions de l’entorn legal en les operacions de l’entitat.

Les entitats asseguradores i reasseguradores, així com les delegacions, han de valorar els seus actius i passius segons les regles establertes en aquest article.

Els actius s’han de valorar per l’import pel qual es podrien intercanviar entre parts interessades i degudament informades que efectuïn una transacció en condicions d’independència mútua.

Els passius s’han de valorar per l’import pel qual es podrien transferir o liquidar entre parts interessades i degudament informades que efectuïn una transacció en condicions d’independència mútua. No obstant això, les entitats no poden dur a terme cap tipus d’ajust per tenir en compte la solvència pròpia de l’entitat.

En els passius s’hi han d’incloure les provisions tècniques necessàries per reflectir totes les obligacions derivades de contractes d’assegurança i de reassegurança assumides davant els prenedors i les persones titulars de drets o obligacions derivades dels contractes. El valor de les provisions tècniques s’ha de correspondre amb el valor actual que l’entitat hauria de pagar si transferís les seves obligacions d’assegurança i reassegurança de manera immediata a una altra entitat asseguradora o reasseguradora. Sens perjudici del que s’estipuli per reglament, les provisions s’han de calcular d’acord amb les regles següents:

L’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances pot exigir en qualsevol moment a les entitats asseguradores i reasseguradores, així com a les delegacions, que acreditin que el nivell de les provisions tècniques és l’adequat d’acord amb la seva activitat i les seves obligacions, i també que demostrin l’aplicabilitat, correcció i pertinència dels mètodes i models estadístics emprats per al càlcul d’aquestes provisions, així com la idoneïtat de les dades estadístiques utilitzades.

Els fons propis de les entitats asseguradores i reasseguradores, així com de les delegacions, han de ser iguals a la suma dels fons propis bàsics i els fons propis complementaris, i s’han d’estipular per reglament els tipus d’actius i passius que s’inclouran en el càlcul de totes dues classes de fons propis. Pel que fa a la seva aplicació:

Els fons propis de les entitats asseguradores i reasseguradores, així com les delegacions, s’han de classificar en tres nivells, denominats nivell 1, nivell 2 i nivell 3, la composició dels quals s’ha d’establir per la via reglamentària.

Les entitats asseguradores i reasseguradores han d’acreditar que disposen dels fons propis admissibles per cobrir el capital mínim obligatori i que estan en condicions de disposar dels fons propis admissibles per cobrir el capital de solvència obligatori.

La cobertura del capital de solvència obligatori exigeix que les entitats disposin dels fons propis bàsics o complementaris admissibles a aquest efecte, de conformitat amb les regles següents:

La cobertura del capital mínim obligatori exigeix que les entitats disposin de fons propis bàsics admissibles per a cobrir el capital mínim obligatori, que s’ha de correspondre amb l’import de fons propis bàsics admissibles per sota del qual els prenedors, assegurats i persones que siguin titulars de drets derivats dels contractes d’assegurança estarien exposats a un nivell de risc inacceptable. Als efectes anteriors, l’import admissible de fons propis bàsics per a cobrir el capital mínim obligatori és igual a la suma de l’import del nivell 1 i de l’import admissible d’elements dels fons propis bàsics classificats en el nivell 2. Addicionalment:

El règim de solvència establert en els apartats anteriors d’aquest precepte no és aplicable a les entitats que compleixin tots els requisits següents:

Les entitats que compleixin tots els requisits establerts per l’apartat anterior han de sol·licitar a l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances el reconeixement de l’esmentada situació especial d’acord amb el procediment que determini el Reglament. El reconeixement per l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances del dret de l’entitat d’acollir-se al règim especial determina que no li siguin aplicables els apartats 1 a 3 d’aquest article i que no tingui el deure de realitzar una avaluació interna i de gestió de riscos d’acord amb el que disposa l’article 38 d’aquesta Llei, sinó d’acord amb el règim simplificat que estableixi el Reglament.

Les entitats han d’invertir els seus recursos d’acord amb el principi de prudència.

Les entitats només han d’invertir en actius i instruments els riscos dels quals puguin determinar, mesurar, vigilar, gestionar i controlar degudament, a més d’informar adequadament sobre aquests actius i instruments l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances.

Les funcions regulades en aquest capítol són susceptibles de ser externalitzades, llevat dels casos en què l’externalització:

L’externalització de funcions no exclou la responsabilitat directa de l’entitat de l’incompliment o el compliment defectuós en què incorri la persona o entitat en què s’hagin externalitzat.

L’externalització de funcions requereix autorització prèvia de l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances, una vegada hagi rebut la sol·licitud fonamentada de l’entitat, en la qual aquesta entitat ha d’incloure la informació següent:

Les entitats poden presentar a l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances una sol·licitud fonamentada de concentració de funcions en què han d’especificar les funcions que en resulten afectades i la persona o entitat que se n’encarregarà. Aquesta persona o entitat ha de tenir capacitat i coneixements suficients per desenvolupar les dites funcions, sens perjudici de la qualitat i l’eficiència en el compliment de les funcions que es pretenguin concentrar.

L’externalització i la concentració de funcions són compatibles.

L’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances ha de resoldre les sol·licituds en un termini raonable que s’ha de determinar per reglament. En cas que no recaigui una resolució expressa dins d’aquest termini, les sol·licituds s’han d’entendre desestimades.

Les entitats han de sol·licitar a l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances l’autorització prèvia dels canvis que es pretenguin efectuar en relació amb l’externalització o la concentració de funcions i també dels canvis de les persones i de les entitats responsables. En cas que l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances consideri que la nova situació l’autorització de la qual se sol·licita, no permetrà garantir els nivells de qualitat o eficiència necessaris, ho comunicarà a l’entitat, i aquesta, en el termini d’un mes a comptar des de la comunicació, proposarà una alternativa a l’externalització o concentració sol·licitada. En cas que l’entitat no presenti aquesta alternativa o no aconsegueixi garantir els nivells de qualitat i eficiència necessaris, l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances denegarà l’autorització. A aquest efecte, s’instruirà un expedient que garanteixi el dret de defensa de l’entitat i dels tercers interessats. En tot cas, aquesta resolució podrà ser objecte de recurs d’acord amb el que disposa l’article 7 d’aquesta Llei.

Les entitats han d’adoptar mesures efectives per prevenir, impedir, identificar, detectar, comunicar i remeiar les conductes fraudulentes en l’àmbit de l’assegurança.

A aquests efectes, s’entén per frau qualsevol conducta dels prenedors, assegurats, beneficiaris o tercers perjudicats que tingui el propòsit o obtingui el resultat d’obligar les entitats a satisfer prestacions indegudes.

L’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances queda autoritzada per administrar fitxers individuals o sectorials amb la finalitat de prevenir el frau. En aquests fitxers s’hi han d’incloure les persones la conducta fraudulenta de les quals hagi sigut determinada d’acord amb un procediment judicial o administratiu i les persones que hagin reconegut la seva conducta. A aquest efecte, les entitats podran sol·licitar a l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances una certificació en la qual es manifesti, si escau, que un possible prenedor o assegurat no consta inclòs en els esmentats fitxers.

Abans de subscriure un contracte d’assegurança, l’entitat asseguradora ha d’informar el prenedor en termes clars, precisos i comprensibles sobre els punts següents, els quals poden ser completats reglamentàriament:

Durant la vigència del contracte d’assegurança, l’entitat asseguradora, amb una antelació raonable que s’ha de determinar per reglament, ha d’informar l’assegurat, en termes clars, precisos i comprensibles, sobre els punts següents:

Tota la informació s’ha de proporcionar en paper i, si el prenedor o l’assegurat així ho sol·liciten, també en un suport electrònic durador. En qualsevol cas, s’han d’utilitzar els formats i els canals que siguin adequats a les necessitats dels prenedors, assegurats i persones que tinguin alguna discapacitat i que siguin titulars de drets o obligacions derivats del contracte, de manera que puguin accedir efectivament al seu contingut sense discriminacions i en igualtat de condicions.

Tota la documentació i la informació s’ha de proporcionar en llengua catalana, llevat que, a petició del futur prenedor durant la fase precontractual, l’entitat asseguradora manifesti la seva conformitat amb el desenvolupament de la relació en una altra llengua.

Les entitats no estan sotmeses al deure d’autorització prèvia de les pòlisses i de la documentació contractual que utilitzaran amb els seus clients, ni al deure de remissió sistemàtica de les pòlisses i la documentació esmentada. No obstant això, l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances pot requerir a les entitats la remissió immediata d’un exemplar model de les condicions generals i particulars de les pòlisses, amb caràcter previ o posterior a l’inici de la fase de comercialització, a fi de verificar que s’ajusten a la normativa aplicable.

Les entitats asseguradores fixen lliurement les seves tarifes en règim de lliure competència en el mercat, d’acord amb la Llei 13/2013, del 13 de juny, de competència efectiva i protecció del consumidor. Sens perjudici del que s’acaba d’exposar, l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances pot requerir a les entitats asseguradores la comunicació sistemàtica de les bases tècniques utilitzades per al càlcul actuarial de les escales de primes i provisions tècniques.

Són conductes exemptes als efectes de l’article 4 de la Llei 13/2013, del 13 de juny, de competència efectiva i protecció del consumidor:

Les cessions de cartera entre entitats asseguradores queden subjectes a l’autorització prèvia de l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances.

L’entitat cedent i la cessionària han de presentar una sol·licitud conjunta d’autorització per davant el director general de l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances, i la seva resolució pot ésser objecte de recurs en alçada davant el Consell d’Administració de conformitat al que disposa l’apartat 6 de l’article 7. La impugnació en via jurisdiccional s’efectuarà de conformitat al que disposa l’apartat 7 de l’article 7.

En el moment de sol·licitar l’autorització, s’ha d’acreditar a l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances que l’entitat cessionària disposa de fons propis suficients per cobrir el capital de solvència obligatori.

En cas que l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances autoritzi una cessió parcial de cartera, la resolució de l’Autoritat ha d’expressar amb claredat els criteris objectius d’individualització de les pòlisses compreses dins l’àmbit de l’autorització.

En cas que l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances autoritzi una cessió total de cartera, la resolució de l’Autoritat ha de disposar, a més, la revocació de l’autorització que es va atorgar a l’entitat asseguradora cedent per operar en els rams objecte de la cessió.

La cessió de cartera és oposable als prenedors i assegurats, així com a totes les persones titulars de drets o obligacions derivats dels contractes cedits, des de la seva inscripció en el Registre d’Entitats Asseguradores i Reasseguradores.

Totes les modificacions estructurals de transformació, escissió i fusió en què participin les entitats asseguradores i reasseguradores queden subjectes a l’autorització prèvia de l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances.

L’entitat o les entitats asseguradores o reasseguradores participants en la modificació estructural han de presentar una sol·licitud conjunta d’autorització prèvia davant el director general de l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances. La seva resolució pot ésser objecte de recurs d’alçada davant el Consell d’Administració de conformitat amb el que disposa l’apartat 6 de l’article 7. La impugnació en via jurisdiccional s’efectuarà d’acord amb el que disposa l’apartat 7 de l’article 7.

En tot allò que no reguli aquest article, s’ha d’aplicar la Llei 20/2007.

Les participacions directes o indirectes de les entitats bancàries en entitats asseguradores i reasseguradores no poden ser superiors al 25% del capital de l’entitat participada amb l’excepció de les entitats asseguradores exclusivament del ram de vida, tal i com es regula en aquesta Llei, en les quals poden assolir fins al 100% de la seva participació social.

La infracció de la prohibició a què fa referència l’apartat 1 determina la nul·litat de ple dret de l’adquisició, la modificació estructural o l’operació o transacció de què es tracti.

L’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances, com a autoritat del sistema d’assegurances d’Andorra, exerceix el poder disciplinari sobre el conjunt del sistema.

Queden subjectes al règim d’infraccions i sancions que estableix aquesta Llei les persones físiques o jurídiques sotmeses a aquesta Llei que incorrin en les accions o omissions tipificades com a infraccions en els articles 54, 55 i 56.

Per determinar la responsabilitat de la comissió de les infraccions s’han de respectar els principis de legalitat, tipicitat, culpabilitat, proporcionalitat i presumpció d’innocència, i s’ha de garantir, en tot cas, el dret de defensa de les persones o entitats imputades de conformitat amb els articles 123 bis i següents del Codi de l’Administració.