Llei 7/2017, del 20 d’abril, del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments

Rang Llei
Publicació 2017-05-16
Estat Vigent
Departament Govern del Principat d'Andorra
Font BOPA
articles 80
Historial de reformes JSON API
e)

Gaudir dels permisos, les vacances i els dies compensatoris que determinen l’article 54 i les normes que el desenvolupin.

f)

Ser defensats en cas que siguin processats, inculpats o encausats en el marc d’una causa penal per accions o omissions realitzades amb motiu del desenvolupament de les funcions que tenen encomanades, i davant d’amenaces i atacs a la seva persona o el seu patrimoni arran del desenvolupament d’aquestes funcions.

g)

Qualsevol altre dret que els reconeguin la Llei i les normes que la desenvolupin.

Article 44. Deures

Els deures dels membres del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments els conformen els principis d’actuació i les obligacions enunciats als articles 9 i 16, respectivament, sense perjudici de les altres obligacions que estableixin la Llei o les normes que la desenvolupin.

Article 45. Seguretat i salut
1.

Per tal d’aplicar els principis preventius necessaris i les mesures per promoure la millora de la seguretat i la salut en el treball, el Govern i els membres del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments han d’acomplir les disposicions de la Llei de la seguretat i la salut en el treball quan siguin aplicables.

2.

No obstant això, quan s’hi oposin particularitats inherents a determinades activitats en l’àmbit de les funcions pròpies del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments, la seguretat i la salut dels seus membres han de quedar assegurades a través de reglaments específics.

Article 46. Vigilància de la salut
1.

El Govern ha de vetllar per la vigilància periòdica de l’estat de salut dels membres del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments en funció dels riscos inherents a l’activitat que desenvolupen.

2.

La vigilància de la salut s’ha de fer respectant el dret a la intimitat i la dignitat dels membres del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments, i la confidencialitat de la informació relacionada amb el seu estat de salut.

3.

Els membres del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments han de passar de forma obligatòria i cada dos anys com a mínim els exàmens de salut necessaris per determinar la seva aptitud per desenvolupar les funcions que tenen encomanades. Aquests exàmens tenen com a objectiu controlar i fer el seguiment de l’estat de salut dels membres del Cos per detectar precoçment les repercussions de les condicions de treball sobre la seva salut i establir, si escau, les mesures necessàries per prevenir els riscos inherents a l’activitat que duen a terme.

4.

Els resultats dels exàmens de salut s’han de comunicar al membre del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments interessat. Per excepció al principi de confidencialitat segons el qual només el personal mèdic o les autoritats sanitàries tenen accés a la informació mèdica de caràcter personal, el director del Cos ha de ser informat de les conclusions que es derivin dels exàmens de salut efectuats prop dels membres del Cos quan calgui introduir o millorar les mesures de prevenció i protecció oportunes.

5.

Les disposicions d’aquest article també són aplicables als funcionaris o agents de l’Administració que pertanyen al Cos General i que estan adscrits al Departament de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments.

Article 47. Condicions físiques, psíquiques i sensorials
1.

Els membres del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments que per les seves característiques personals o el seu estat biològic conegut, o per la seva discapacitat física, psíquica o sensorial reconeguda degudament, siguin especialment sensibles als riscos derivats de l’activitat que duen a terme, han de gaudir d’una protecció específica i no poden ocupar llocs de treball o desenvolupar funcions en relació amb les quals ells mateixos, altres treballadors o terceres persones puguin quedar exposats a situacions de perill.

2.

Els membres del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments han d’estar en les condicions físiques, psíquiques i sensorials adequades per dur a terme les funcions inherents al lloc de treball que ocupen, i en cas contrari n’han d’informar al director del Cos sempre que se’n pugui derivar un perill per a la seva integritat física o la d’altri. Si hi ha símptomes o indicis suficients per creure que els ha sobrevingut algun problema físic, psíquic o sensorial que pot afectar negativament o que els pot fer no aptes per a l’activitat que han de desenvolupar, o que pugui posar en perill la seva integritat física o la d’altri, els membres del Cos s’han de sotmetre als exàmens de salut específics i oportuns.

3.

En els casos establerts a l’apartat anterior, el director del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments també pot decidir que els membres del Cos se sotmetin a una revisió psicotècnica o mèdica específica per determinar l’abast del seu problema i la repercussió que té o pot tenir en el seu lloc de treball i en les funcions que tenen encomanades. El director del Cos comunica per escrit la decisió de forma motivada al membre del Cos concernit i al ministre competent en matèria d’interior.

4.

Els exàmens de salut específics i la revisió psicotècnica o mèdica els efectua un comitè mèdic compost per un metge especialista en medicina del treball i pels metges especialistes o els professionals tècnics que designi el ministre competent en matèria d’interior. Les altres particularitats sobre el comitè mèdic es determinen reglamentàriament.

5.

El comitè mèdic també té la funció d’examinar els membres del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments que presenten certificats o es troben en una situació que hagi de comportar la modificació de les condicions de treball. En aquest cas, el membre del Cos concernit ha de sol·licitar per escrit el canvi de les condicions de treball i facilitar als metges o els professionals designats la documentació oportuna que li sigui requerida.

6.

D’acord amb el dictamen que emeti el comitè mèdic, que té caràcter vinculant, el ministre competent en matèria d’interior pot decidir de forma motivada, alternativament o conjuntament, si escau:

a)

El seguiment del tractament o les prescripcions mèdiques que s’indiquin en el dictamen per al compliment degut de les funcions que el membre del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments concernit té encomanades, durant un temps determinat i susceptible de ser renovat successivament.

b)

L’adaptació temporal de les condicions del lloc de treball del membre del Cos a les mesures de prevenció i protecció necessàries, en cas que sigui possible, amb l’adaptació corresponent de l’estructura salarial a les noves condicions del lloc de treball, si escau.

c)

L’adscripció temporal del membre del Cos a un altre lloc de treball, dins o fora del Cos o del Departament de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments, que pugui desenvolupar degudament, amb l’adaptació corresponent de l’estructura salarial al nou lloc de treball, si escau.

d)

La suspensió temporal del membre del Cos de les seves funcions, si el tractament no se segueix degudament o les prescripcions mèdiques no es respecten, amb la pèrdua de les retribucions corresponents, si escau.

7.

Si el membre del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments refusa de sotmetre’s als exàmens de salut específics o a la revisió psicotècnica o mèdica corresponent, el ministre competent en matèria d’interior pot decidir motivadament la suspensió del membre del Cos concernit de les seves funcions per un període no superior a sis mesos, amb la pèrdua de les retribucions corresponents, si escau, o bé l’adscripció temporal del membre del Cos a un altre lloc de treball, amb l’adaptació corresponent de l’estructura salarial al nou lloc de treball, si escau.

Article 48. Reforma
1.

Els membres del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments poden ser declarats en situació de reforma quan:

a)

La situació d’invalidesa atorgada per la Caixa Andorrana de Seguretat Social o la situació resultant de la revisió psicotècnica o mèdica els impedeix la realització de les funcions del lloc de treball que ocupen, però estan capacitats per exercir les funcions d’un altre lloc de treball, adscrit preferentment al Departament de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments o, subsidiàriament, a la resta de l’Administració general.

b)

Tot i estar capacitats per exercir les funcions del lloc de treball que ocupen, la situació d’invalidesa o la situació resultant de la revisió psicotècnica o mèdica els impedeix la realització de la jornada o l’horari de treball inherents al lloc de treball que ocupen, o la realització dels torns de treball o les guàrdies operatives establerts.

2.

La declaració de la situació de reforma i l’adscripció consegüent del membre del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments a un altre lloc de treball correspon al ministre competent en matèria d’interior i, si escau, també a la Secretaria d’Estat de Funció Pública.

3.

Als membres del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments en situació de reforma se’ls garanteixen el mateix règim de jubilació i les retribucions fixes que percebien amb anterioritat, a excepció del complement específic a què es refereix la Llei de la funció pública. No obstant això, si la reforma porta causa d’una situació vinculada estrictament a les funcions que els són encomanades, continuen percebent el complement específic. A aquest efecte, el ministre competent en matèria d’interior ha de sol·licitar a la Secretaria d’Estat de Funció Pública que els sigui assignada la diferència entre el nou salari percebut i les percepcions que en el seu cas els sufragui la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

4.

Els membres del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments que es trobin en situació de reforma queden desvinculats totalment de la funció de bomber, amb la suspensió de les facultats que com a membres del Cos els corresponen. I han de lliurar al director del Cos el carnet professional i els equipaments dels quals disposen.

Article 49. Retribució
1.

La retribució bàsica dels membres del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments se subjecta a les disposicions de la Llei de la funció pública i al sistema de classificació professional que s’hi estableix, d’acord amb la taula salarial anual que s’adjunta com a annex II de la Llei.

2.

La retribució de les especialitats, d’acord amb el que estableix l’apartat 3 de l’article 28, i les especificitats eventuals en matèria de sistemes de compensació, es determinen reglamentàriament.

Article 50. Distincions, recompenses i gratificacions
1.

Els membres del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments i els funcionaris o agents de l’Administració que pertanyen al Cos General i que estan adscrits al Departament de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments poden ser distingits o recompensats si s’aprecia alguna de les circumstàncies o algun dels supòsits que es determinin per reglament.

2.

Les distincions i les recompenses atorgades han de constar en l’expedient personal del membre del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments o del funcionari o l’agent de l’Administració concernit, i es valoren com a mèrit en els processos per a la provisió de places vacants o de nova creació.

3.

També es poden atorgar a autoritats o persones que no formin part del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments, fins i tot estrangeres, les distincions que s’estableixin reglamentàriament.

4.

Els membres del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments i els funcionaris o agents de l’Administració que pertanyen al Cos General i que estan adscrits al Departament de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments poden rebre gratificacions no consolidables amb motiu de la realització dels serveis extraordinaris o per raó de la concurrència de les situacions excepcionals que es defineixin per reglament.

5.

Les distincions i les recompenses són atorgades pel ministre competent en matèria d’interior, a proposta del director del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments. Les gratificacions són concedides pel Govern, a proposta del ministre competent en matèria d’interior, amb l’informe previ del director del Cos.

Capítol segon. Uniforme, divises i distintiu d’identificació

Article 51. Uniforme
1.

Quan estan de servei, els membres del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments han de vestir l’uniforme que se’ls proporciona. La forma i la composició de l’uniforme les estableix el ministre competent en matèria d’interior, a proposta del director del Cos.

2.

No obstant això, el director del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments pot decidir motivadament que en determinats llocs de treball, per necessitats del servei i si concorre qualsevol altre motiu justificat, els membres del Cos puguin exercir les seves funcions sense vestir l’uniforme reglamentari.

3.

Els membres jubilats del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments poden vestir l’uniforme de gala en els actes oficials i públics i en els actes socials en què s’exigeixi o s’aconselli de fer-ho als membres del Cos.

Article 52. Divises i distintiu d’identificació
1.

Quan vesteixen l’uniforme reglamentari, els membres del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments porten les divises que s’estableixin reglamentàriament, als llocs i en la forma en què també s’hi prevegi.

2.

El carnet professional és el distintiu d’identificació de tots els membres del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments. La forma i el contingut del carnet professional també s’estableixen per la via reglamentària.

3.

Els membres del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments que exerceixin les seves funcions sense vestir l’uniforme reglamentari han d’identificar-se sempre mitjançant el carnet professional i la placa emblema. Quan estiguin fora de servei, només poden utilitzar el carnet professional per identificar-se per motius estrictament vinculats a l’exercici de les seves funcions.

4.

Per la via reglamentària es pot crear un carnet distintiu per als membres del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments jubilats.

Capítol tercer. Jornada i horari. Vacances i permisos. Situacions administratives

Article 53. Jornada i horari de treball
1.

Els membres del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments han de complir la jornada i l’horari de treball que es determinin per la via reglamentària.

2.

Els torns de treball i les guàrdies operatives els determinen el director del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments per mitjà d’instruccions o circulars, tenint en compte les necessitats del servei, l’optimització dels recursos humans i tècnics, i la salut laboral dels membres del Cos.

3.

El nombre mínim i màxim de les guàrdies operatives anyals que du a terme cada membre del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments i els paràmetres per calcular-les es fixen reglamentàriament, d’acord amb el nombre total d’hores anyals de treball que estableix el Govern per a la resta de funcionaris i agents de l’Administració general.

4.

En les situacions d’emergència o de necessitat, o en ocasió de serveis excepcionals que s’estableixin reglamentàriament, es poden mobilitzar els membres del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments que estiguin fora de servei.

Article 54. Vacances, permisos i dies compensatoris
1.

La distribució dels períodes de vacances, l’atorgament de permisos i l’establiment dels dies de recuperació o de compensació dels membres del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments queden condicionats al bon funcionament de l’organització i del servei del Cos.

2.

Els membres del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments tenen dret, amb caràcter general, a vint-i-cinc dies hàbils de vacances retribuïdes cada any. El període de vacances no fet durant l’any natural a què correspon, o com a màxim fins al 31 de gener de l’any següent, no es pot acumular en anys posteriors, llevat de casos excepcionals i justificats, amb l’informe previ favorable del director del Cos. Les altres particularitats en matèria de vacances es determinen reglamentàriament.

3.

Els membres del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments tenen el dret d’obtenir els permisos administratius que s’assenyalin reglamentàriament, en les condicions que s’hi estableixin. L’atorgament i el refús dels permisos administratius correspon al director del Cos.

4.

El director del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments comunica anyalment els dies de compensació que tenen els membres del Cos, que són proporcionals al temps efectiu treballat. Aquests dies corresponen als festius del calendari oficial publicat, dels quals es beneficien la resta de funcionaris o agents de l’Administració general, en què els membres del Cos estan obligats a treballar per raó de servei.

5.

Els membres del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments no poden gaudir dels dies de compensació corresponents als festius durant els quals han estat de baixa mèdica per malaltia.

Article 55. Comissió de serveis i adscripció temporal
1.

Els membres del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments que així ho sol·licitin poden ser adscrits en comissió de serveis durant un termini màxim de dos anys, prorrogable de forma justificada un any més, sempre que hagin transcorregut com a mínim dos anys des que ocupen el seu lloc de treball.

2.

Un cop finalitzen l’adscripció en comissió de serveis o de forma temporal per ocupar llocs de treball amb reserva de plaça, els membres del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments han de retornar al seu lloc de treball.

3.

L’adscripció d’un membre del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments en comissió de serveis o de forma temporal per ocupar llocs de treball amb reserva de plaça està supeditada a l’interès públic i al bon funcionament de l’organització i del servei del Cos, i requereix l’informe previ favorable del director del Cos.

4.

L’adscripció d’un membre del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments en comissió de serveis o de forma temporal per ocupar llocs de treball amb reserva de plaça correspon a la Secretaria d’Estat de Funció Pública, a proposta del ministre competent en matèria d’interior.

5.

Els membres del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments que estiguin adscrits en comissió de serveis o de forma temporal per ocupar llocs de treball amb reserva de plaça queden desvinculats totalment de la funció de bomber, amb la suspensió de les facultats que com a membres del Cos els corresponen. I han de lliurar al director del Cos el carnet professional i els equipaments dels quals disposen per tota la durada de l’adscripció.

Article 56. Excedència
1.

Els membres del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments estan en situació d’excedència quan se separen temporalment i voluntàriament del servei actiu per alguna de les circumstàncies que s’estableixen a la Llei de la funció pública, amb les particularitats següents:

a)

L’excedència per interès particular està supeditada a l’interès públic i al bon funcionament de l’organització i del servei del Cos.

b)

La declaració de la situació d’excedència dels membres del Cos és aprovada pel ministre competent en matèria d’interior, a proposta del director del Cos, i es comunica a la Secretaria d’Estat de Funció Pública.

2.

El reingrés al servei actiu dels membres del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments en situació d’excedència s’efectua en la forma, les condicions i els efectes establerts en la Llei de la funció pública, amb la particularitat que la decisió sobre el reingrés correspon al ministre competent en matèria d’interior, a proposta del director del Cos. Aquesta decisió es comunica a la Secretaria d’Estat de Funció Pública.

3.

Els membres del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments que estiguin en situació d’excedència queden desvinculats totalment de la funció de bomber, amb la suspensió de les facultats que com a membres del Cos els corresponen. I han de lliurar al director del Cos el carnet professional i els equipaments dels quals disposen per tota la durada de l’excedència.

Article 57. Trasllat
1.

Els membres del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments poden sol·licitar el trasllat a una plaça vacant o de nova creació que es correspongui amb un lloc de treball igual o amb característiques similars al de la plaça que està ocupant el membre del Cos concernit, sempre que no comporti un increment de salari.

2.

Els membres del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments també poden demanar el trasllat a una plaça que pertanyi a una escala inferior o a un grau inferior de la mateixa escala en relació amb la plaça que el membre del Cos concernit ocupava amb anterioritat al trasllat. Aquest trasllat comporta que la retribució es correspongui amb la de la nova plaça i se situï a la banda mitjana, i que el membre del Cos concernit renunciï a la part salarial que sobrepassi.

3.

Correspon al ministre competent en matèria d’interior decidir sobre el trasllat, a proposta del director del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments, d’acord amb l’interès públic i el bon funcionament de l’organització i del servei del Cos. Aquesta decisió es comunica a la Secretaria d’Estat de Funció Pública.

Capítol quart. Seguretat social, jubilació i assegurança

Article 58. Seguretat social i jubilació
1.

Els membres del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments s’acullen al règim general de la seguretat social. A més, han de disposar del sistema de protecció social adequat en cas de mort, invalidesa, malaltia, accident laboral i incapacitat temporal, d’acord amb la normativa aplicable.

2.

La jubilació dels membres del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments es regeix per les disposicions de la Llei de la funció pública i de la Llei qualificada de creació i de regulació del pla de pensions de la funció pública.

Article 59. Assegurança
1.

Els membres del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments han d’estar emparats per una pòlissa d’assegurança complementària a càrrec del Govern que cobreixi tots els riscos que dimanen de la seva professió.

2.

La cobertura de responsabilitat civil professional no inclou la responsabilitat derivada d’accions o omissions per les quals els membres del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments hagin estat sancionats penalment o disciplinàriament.

Capítol cinquè. Drets sindicals

Article 60. Llibertat i activitats sindicals
1.

Els membres del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments tenen el dret de constituir organitzacions sindicals per defensar els seus drets i interessos professionals, així com d’afiliar-s’hi i participar-hi activament d’acord amb la normativa aplicable.

2.

Les organitzacions sindicals legalment constituïdes tenen el dret de formular propostes, elevar informes i dirigir peticions als òrgans competents, així com d’exercir la representació dels seus afiliats davant d’aquests òrgans.

3.

Les organitzacions sindicals legalment constituïdes tenen el dret que se’ls faciliti un local per a l’exercici de les seves activitats, a les dependències que determini el director del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments.

4.

Els representants sindicals han de disposar de les condicions i el temps necessaris per atendre les activitats pròpies de la seva funció, en la forma i l’abast que s’estableixin per la Llei de la funció pública o per la via reglamentària, sense perjudici del bon funcionament de l’organització i del servei del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments.

Article 61. Normativa aplicable

En tot el que no estableixin l’article 60 i les normes que el desenvolupin, la constitució, el funcionament i els drets de les organitzacions sindicals, dels seus representants i dels seus afiliats, i l’exercici de les activitats que duen a terme es regeixen per la Llei qualificada de llibertat sindical.

Article 62. Drets de vaga i de manifestació
1.

A l’efecte de garantir la prestació dels serveis que tenen encomanats, que són essencials per a la comunitat i la interrupció dels quals pot afectar béns i drets constitucionalment protegits, com són els drets a la vida, la integritat física, la seguretat i el medi ambient, els membres del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments poden exercir el dret de vaga en els termes que estableixi la normativa aplicable, i tot respectant el manteniment dels serveis mínims i els efectius que es fixin a aquest efecte. En concret, tenen prohibit dur a terme accions substitutives del dret de vaga o accions concertades que puguin alterar la prestació dels serveis essencials que els corresponen.

2.

Els membres del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments tenen prohibit manifestar-se i defensar públicament els seus drets i interessos professionals utilitzant en tot o en part l’uniforme o les divises reglamentaris, i el material operatiu o de transport.

Títol IV. Règim disciplinari

Capítol primer. Disposicions generals

Article 63. Responsabilitat disciplinària
1.

Els membres del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments en servei actiu o, si escau, suspesos, estan sotmesos a la responsabilitat disciplinària derivada de l’incompliment d’aquesta Llei i de les normes que la desenvolupin.

2.

La responsabilitat disciplinària és independent de la responsabilitat civil i penal en què puguin incórrer els membres del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments pels mateixos fets.

3.

Es considera una falta disciplinària tota acció o omissió que constitueixi un incompliment dels principis d’actuació, les obligacions i els deures als quals estan sotmesos els membres del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments.

4.

La comissió d’una falta implica l’exigència de responsabilitat disciplinària mitjançant la imposició de la sanció que escaigui en funció de la tipificació i el procediment establerts en la Llei.

5.

És responsable disciplinàriament el membre del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments que sigui autor de la falta i els altres membres del Cos que n’hagin induït, consentit o encobert la comissió:

a)

Es considera autor qui comet la falta personalment, conjuntament amb altri, o per mitjà d’algú de qui se serveix com a instrument. També es considera autor qui de manera directa i conscient força o indueix altri a la comissió d’una falta, o a cooperar-hi amb actes necessaris. Així mateix, es considera autor per omissió qui, amb coneixement de la comissió d’una falta i tenint l’obligació d’evitar el resultat i podent-ho fer, n’hagi permès la producció sense haver-hi participat.

b)

Es considera encobridor qui, tenint coneixement de la comissió d’una falta i sense haver-hi participat, ajudi l’autor a aprofitar-se’n.

6.

Als efectes dels articles 71, 72 i 73, s’entén per reiteració que s’hagin comès en dos ocasions els fets de què es tracti en el termini d’un any.

Article 64. Drets

Els membres del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments que són objecte d’un procediment disciplinari tenen els drets següents:

a)

Dret a ser informats dels fets que se’ls imputen, de les faltes que aquests fets puguin constituir, de les sancions que els puguin ser imposades, de la identitat de la persona designada com a instructor i de la persona o l’òrgan competent per imposar la sanció.

b)

Dret d’accés a l’expedient disciplinari, de conèixer l’estat de la tramitació i d’obtenir còpies dels documents, en els termes del Codi de l’Administració.

c)

Dret a formular al·legacions, a proposar les proves que considerin oportunes i a utilitzar tots els mitjans de defensa admesos per l’ordenament jurídic que siguin procedents.

d)

Dret a la presumpció d’innocència i a no declarar en contra de si mateixos.

e)

Dret a ser assistits per un advocat durant la tramitació de l’expedient, de lliure elecció per part dels membres del Cos i a càrrec seu.

f)

Dret a obtenir una resolució motivada.

g)

Qualsevol altre dret que reconeguin la Constitució o les lleis.

Capítol segon. Procediment disciplinari

Article 65. Inici del procediment
1.

El procediment disciplinari contra un membre del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments s’inicia, d’ofici o arran d’una denúncia o una comunicació, en virtut de la incoació d’un expedient disciplinari, que es tramita amb respecte dels principis generals del règim sancionador.

2.

La competència per incoar un expedient disciplinari contra un membre del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments correspon a qualsevol dels caps dels serveis o les estructures funcionals on està adscrit el membre del Cos expedientat quan es tracta de fets qualificats com a faltes lleus; al director del Cos quan es tracta de fets qualificats com a faltes greus, i al ministre competent en matèria d’interior, amb l’informe previ del director del Cos, quan es tracta de fets qualificats com a faltes molt greus. Si els mateixos fets poden ser constitutius de més d’una falta amb una classificació distinta, és competent per incoar l’expedient disciplinari l’òrgan que ho sigui per raó de la falta més greu.

3.

La persona competent per incoar l’expedient disciplinari designa un instructor entre els membres del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments.

4.

L’instructor ha d’abstenir-se en els supòsits en què ho estableixi la normativa aplicable i, en cas que no ho faci, pot ser recusat:

a)

Si concorre algun motiu d’incompatibilitat i, en concret, algun dels supòsits previstos al Codi de conducta per a l’Administració pública, l’instructor ho ha de comunicar a la persona que l’ha designat, en el termini màxim de cinc dies hàbils a comptar de l’endemà del dia en què se l’assabenti de la designació. Dins dels cinc dies hàbils següents, la persona que ha designat l’instructor resol motivadament, i aquesta resolució no és susceptible de recurs.

b)

En cas que es recusi l’instructor, també resol motivadament la persona que l’ha designat, en el mateix termini assenyalat a la lletra a) anterior. Aquesta resolució no és susceptible de recurs, sense perjudici que es pugui al·legar aquest extrem en virtut del recurs que es formuli contra la resolució disciplinària.

5.

La resolució mitjançant la qual s’incoa l’expedient disciplinari i es designa l’instructor s’ha de notificar per escrit al membre del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments expedientat.

Article 66.Instrucció de l’expedient
1.

L’instructor ha de formular, en el termini màxim d’un mes per a les faltes lleus, i de dos mesos per a les faltes greus i molt greus, des del dia en què es notifiqui al membre del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments expedientat la resolució assenyalada a l’apartat 5 de l’article 65, el plec de càrrecs corresponent, que ha d’incloure els fets imputats, amb expressió de les faltes presumptament comeses i de les sancions que siguin aplicables.

2.

El plec de càrrecs s’ha de notificar per escrit al membre del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments expedientat, el qual disposa d’un termini de deu dies hàbils per fer al·legacions i sol·licitar, si escau, la pràctica de les proves que entengui necessàries per a la seva defensa.

3.

Una vegada contestat el plec de càrrecs o transcorregut el termini sense fer-ho, l’instructor pot practicar les proves sol·licitades i les altres proves que consideri oportunes i siguin admissibles en dret, en el termini d’un mes. Posteriorment, ha de donar vista de l’expedient disciplinari al membre del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments expedientat, perquè en el termini de deu dies hàbils formuli les conclusions que estimi convenients.

4.

Si en el moment de formular el plec de càrrecs o després de practicar les proves es conclou:

a)

Que els fets poden ser constitutius d’una falta greu, en el cas d’un expedient incoat per una falta lleu, o d’una falta molt greu, en el cas d’un expedient incoat per una falta lleu o una falta greu, l’instructor ha d’elevar l’expedient disciplinari al director del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments, o al ministre competent en matèria d’interior, respectivament, perquè arxivi l’expedient incoat i incoï, si escau, un nou expedient disciplinari d’acord amb el que estableixen l’article 65 i aquest article.

b)

Que els fets poden ser constitutius d’una falta lleu, en el cas d’un expedient incoat per una falta greu o una falta molt greu, o d’una falta greu, en el cas d’un expedient incoat per una falta molt greu, l’instructor ha de continuar la tramitació de l’expedient disciplinari i segueix sent competent per resoldre’l la persona o l’òrgan que ho era d’acord amb la classe de falta en virtut de la qual s’havien qualificat els fets inicialment. No obstant això, l’instructor ha de fer constar aquesta circumstància al plec de càrrecs o després de practicar les proves, segons el cas.

En ambdós casos, l’instructor ho ha de fer saber al membre del Cos expedientat.

5.

Totes les persones i les entitats públiques i privades estan obligades, amb les limitacions que estableixen les lleis, a facilitar a l’instructor la informació necessària per al bon fi de la instrucció de l’expedient.

Article 67. Resolució de l’expedient
1.

La competència per dictar la resolució disciplinària i, si escau, imposar les sancions oportunes, o per arxivar l’expedient disciplinari, correspon al director del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments per a les faltes lleus, al ministre competent en matèria d’interior per a les faltes greus, i al Govern per a les faltes molt greus.

2.

La resolució disciplinària s’ha de dictar en el termini de quinze dies hàbils per a les faltes lleus, de trenta dies hàbils per a les faltes greus i de quaranta-cinc dies hàbils per a les faltes molt greus, un cop transcorregut el termini concedit al membre del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments expedientat per formular les conclusions.

3.

La resolució disciplinària ha de ser motivada i no pot incloure fets diferents dels que han fonamentat el plec de càrrecs, sense perjudici de la valoració jurídica que se’n faci. Si la resolució és sancionadora, s’han de determinar amb precisió les faltes comeses, els preceptes en què estan tipificades i les sancions imposades.

4.

Les sancions d’amonestació escrita arran de la comissió de faltes lleus poden ser imposades pel director del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments sense que calgui nomenar un instructor ni realitzar cap altre tràmit que el d’audiència o al·legacions escrites del membre del Cos expedientat, en el termini màxim d’un mes a comptar del dia en què es notifiqui la resolució mitjançant la qual s’incoa l’expedient disciplinari.

5.

En els altres casos, si així ho sol·licita per escrit i de forma expressa el membre del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments expedientat, i alhora es mostra conforme amb els fets imputats, la falta comesa i la sanció aplicable, es pot prescindir de la instrucció de l’expedient i dictar la resolució disciplinària que correspongui per part de la persona o l’òrgan competent, d’acord amb l’apartat 1.

6.

La resolució disciplinària s’ha de notificar a la Secretaria d’Estat de Funció Pública i pot ser impugnada per la via administrativa, en els termes establerts pel Codi de l’Administració. Un cop exhaurida aquesta via, es pot interposar recurs davant de la Secció Administrativa de la Batllia, en els termes que preveu la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal.

Article 68. Mesures cautelars
1.

A l’inici o durant la tramitació d’un expedient disciplinari, la persona competent per incoar l’expedient pot adoptar les mesures cautelars de suspensió temporal de les funcions, quan l’expedient s’instrueixi per una falta molt greu, o d’adscripció temporal del membre del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments expedientat a un altre lloc de treball, quan l’expedient s’instrueixi per una falta greu o molt greu.

2.

Aquestes mesures cautelars poden comportar provisionalment la privació de l’exercici de les funcions; la prohibició de l’ús de l’uniforme i les divises reglamentaris, i del distintiu d’identificació; la prohibició d’accés a les dependències del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments sense l’autorització del director del Cos, i, si escau, la minoració o la pèrdua de les retribucions corresponents.

3.

En el moment de resoldre sobre l’adopció, la pròrroga o l’aixecament de les mesures cautelars, s’han de valorar la gravetat dels fets imputats, les circumstàncies que concorren en cada cas i l’expedient personal del membre del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments expedientat.

4.

La resolució en què es decideix adoptar o prorrogar les mesures cautelars ha de ser motivada.

5.

El període de suspensió temporal de les funcions, com a mesura cautelar, no pot ser superior al de la sanció de suspensió temporal de les funcions que pugui ser imposada per la falta presumptament comesa. El temps transcorregut s’ha de tenir en compte a l’efecte de computar el període de la sanció de suspensió temporal de les funcions que es pugui imposar al terme de l’expedient disciplinari.

6.

En cas que les mesures cautelars imposades hagin comportat la minoració o la pèrdua de les retribucions corresponents, s’han de compensar les retribucions deixades de percebre pel membre del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments expedientat si es resol finalment que els fets comesos són constitutius d’una falta lleu, sense perjudici de la sanció que s’imposi arran d’aquests fets; si la sanció imposada no comporta la minoració o la pèrdua de retribucions, llevat de les sancions d’acomiadament i inhabilitació, temporal o definitiva, per prestar serveis en qualsevol lloc de treball de l’Administració general, o si s’arxiva l’expedient disciplinari perquè no han quedat acreditats els fets imputats.

Article 69. Tramitació de l’expedient en cas de procés penal
1.

Si en el decurs de la tramitació d’un expedient disciplinari es manifesten indicis de conductes que poden constituir una infracció penal, el director del Cos ho ha de fer saber a l’òrgan jurisdiccional competent. D’altra banda, la persona competent per incoar l’expedient disciplinari o, si escau, l’instructor, han de suspendre, tot seguit, la tramitació de l’expedient esmentat, la qual cosa interromp el còmput dels terminis de prescripció i caducitat, fins que recaigui una resolució ferma en l’àmbit penal.

2.

Quan s’estigui instruint o jutjant un procés penal pels mateixos fets que han originat o han de comportar la incoació d’un expedient disciplinari, o per altres fets que hi estiguin íntimament vinculats, s’ha d’iniciar la tramitació de l’expedient disciplinari, si no s’ha iniciat amb anterioritat, i se’n suspèn tot seguit la tramitació, la qual cosa interromp el còmput dels terminis de prescripció o caducitat, fins que recaigui una resolució ferma en l’àmbit penal.

3.

La declaració de fets provats que pugui fer el tribunal penal és vinculant per a la persona o l’òrgan competent per dictar la resolució disciplinària.

4.

Els supòsits assenyalats als apartats 1 i 2 no impedeixen l’adopció o la pròrroga de les mesures cautelars oportunes. Són aplicables, en tot cas, les disposicions de l’article 68.

Capítol tercer. Faltes

Article 70. Classificació

Les faltes disciplinàries comeses pels membres del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments es classifiquen en lleus, greus i molt greus.

Article 71. Faltes lleus

Es consideren faltes lleus:

a)

L’incompliment de l’horari de treball reiterat i sense causa justificada.

b)

La manca reiterada de puntualitat a les reunions de treball i les accions formatives i de desenvolupament professional degudament convocades sense causa justificada.

c)

L’incompliment de la jornada de treball o la no-assistència al servei per causa justificada però sense haver-ho comunicat prèviament al cap o al superior jeràrquic.

d)

La no-assistència als exàmens de salut relacionats amb el lloc de treball sense causa justificada.

e)

Dur l’uniforme o les divises reglamentaris de manera incorrecta o descurada i, en general, la descurança en la presentació personal.

f)

No identificar-se com a membre del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments amb el distintiu corresponent durant l’exercici de les funcions, quan calgui fer-ho.

g)

La pèrdua de les credencials o del carnet professional i el fet de permetre’n la sostracció, per negligència inexcusable.

h)

No tenir en vigor els documents oficials, els permisos o les autoritzacions exigits per acomplir les funcions inherents al lloc de treball, excepte en cas d’impossibilitat justificada.

i)

No respectar els terminis de lliurament dels documents justificatius escaients que estableixi la normativa aplicable.

j)

El fet de prescindir del procediment establert per formular qualsevol petició, excepte en cas d’urgència o d’impossibilitat justificades.

k)

La manca de rendiment o d’eficàcia manifesta i no justificada.

l)

El retard, la negligència i el descuit en el compliment de les funcions o de les ordres o les instruccions rebudes, si no en resulten danys o perjudicis.

m)

L’incompliment dels reglaments, els decrets, les ordres ministerials, les instruccions, les circulars, les notes internes o de servei, i qualsevol altra norma o ordre publicats degudament que es dictin en relació amb el funcionament i l’organització del Cos, si no en resulten danys o perjudicis.

n)

No difondre o aplicar els coneixements i les habilitats adquirits en les accions formatives i de desenvolupament professional, i, en general, en els cursos i els estudis subvencionats per l’Administració general.

o)

La incorrecció amb els ciutadans, els superiors, els subordinats i els companys, quan no revesteixi el caràcter de falta greu.

p)

La manca de col·laboració o coordinació en les actuacions amb els altres departaments i serveis de l’Administració general i amb les altres entitats i persones públiques i privades, quan no revesteixi el caràcter de falta greu.

q)

La negligència i la manca de cura en l’ús o la conservació dels locals, el material i els documents del servei, si no en resulten danys o perjudicis.

r)

Encobrir, induir, cooperar o consentir la comissió d’una falta lleu.

s)

En general, l’incompliment per negligència lleu dels deures i les obligacions inherents a les funcions pròpies.

Article 72. Faltes greus

Es consideren faltes greus:

a)

L’incompliment de la jornada de treball o la no-assistència al servei sense causa justificada.

b)

Les accions i les omissions dirigides a evadir els sistemes de control d’horari o a impedir que siguin detectats els incompliments injustificats de la jornada de treball.

c)

L’exercici d’activitats de qualsevol mena durant una situació de baixa mèdica que siguin incompatibles amb les causes o els motius que han motivat aquesta baixa.

d)

La no-assistència a les reunions de treball i les accions formatives i de desenvolupament professional degudament convocades sense causa justificada.

e)

La qualificació d’insuficiència en l’acompliment del treball avaluat a través del sistema d’avaluació o gestió de l’acompliment.

f)

El refús de sotmetre’s als exàmens de salut relacionats amb el lloc de treball.

g)

No complir amb les obligacions en matèria de seguretat i salut en el treball que són exigibles d’acord amb el lloc de treball.

h)

No dur l’uniforme i les divises reglamentaris, o el distintiu d’identificació, quan sigui exigible, llevat que concorri una causa justificada.

i)

El refús d’identificar-se com a membre del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments amb el distintiu corresponent durant l’exercici de les funcions, quan calgui fer-ho.

j)

L’ostentació de les credencials o de la condició d’agent de l’autoritat i l’ús del carnet professional sense cap causa que ho justifiqui.

k)

No tenir en vigor els documents oficials, els permisos o les autoritzacions exigits per acomplir les funcions inherents al lloc de treball, després d’haver estat advertit d’aquesta circumstància i un cop transcorregut el termini necessari per renovar-los, excepte en cas d’impossibilitat justificada.

l)

No mantenir la residència i el domicili efectius i permanents al Principat d’Andorra.

m)

L’incompliment de les normes sobre incompatibilitats establertes a la Llei de la funció pública i en aquesta Llei.

n)

La manca de rendiment o eficàcia manifesta, no justificada i reiterada, o si ocasiona un perjudici per al bon funcionament del servei encara que no constitueixi una conducta continuada.

o)

El retard, la negligència i el descuit en el compliment de les funcions o de les ordres o les instruccions rebudes, si en resulten danys o perjudicis.

p)

L’incompliment dels reglaments, els decrets, les ordres ministerials, les instruccions, les circulars, les notes internes o de servei, i qualsevol altra norma o ordre publicats degudament que es dictin en relació amb el funcionament i l’organització del Cos, si en resulten danys o perjudicis.

q)

L’incompliment de l’obligació d’informar sense dilació el cap o el superior jeràrquic de qualsevol assumpte que se li hagi de fer saber per raó de les funcions o que requereixi una decisió urgent, si no se’n deriven danys o perjudicis.

r)

La desobediència als caps o els superiors jeràrquics en l’exercici de les funcions i l’incompliment o la insubordinació individual o col·lectiva davant les ordres o les instruccions legítimes rebudes.

s)

Les faltes de respecte o consideració greus i manifestes amb els ciutadans, els superiors, els subordinats o els companys.

t)

La manca reiterada de col·laboració o coordinació en les actuacions amb els altres departaments i serveis de l’Administració general, i amb les altres entitats i persones públiques i privades.

u)

La manca de respecte del principi de proporcionalitat en el decurs d’una intervenció, afectant els drets particulars més enllà del que sigui necessari.

v)

L’actuació amb abús d’atribucions quan en resultin danys per a terceres persones, si no constitueix una falta molt greu.

w)

L’abús d’autoritat en l’exercici de les funcions del lloc de treball, fent ús de les atribucions pròpies o dels béns i recursos de l’Administració general per a fins aliens a les funcions atribuïdes.

x)

L’emissió d’informes i acords que amb motiu d’una actuació negligent causin un perjudici greu a l’Administració general o als ciutadans.

y)

L’ús del material operatiu i de transport per a ús personal o fora de l’exercici de les funcions, sense disposar de l’autorització escaient.

z)

La negligència o la manca de cura en l’ús o la conservació dels locals, el material i els documents del servei, si en resulten danys o perjudicis.

aa) Causar danys per negligència manifesta en el patrimoni i els béns de l’Administració general o d’altres administracions públiques.

bb) El consum de begudes alcohòliques estant de servei.

cc) Qualsevol conducta dolosa que sigui constitutiva d’una contravenció penal.

dd) L’incompliment del deure del secret professional, pel que fa a les dades, les informacions i els fets coneguts per raó de les funcions pròpies del lloc de treball, si no constitueix una falta molt greu.

ee) Fer declaracions públiques sobre les dades, les informacions i els fets emparats pel secret professional sense l’autorització escaient, si no constitueix una falta molt greu.

ff) No mantenir la neutralitat política en l’exercici de les funcions.

gg) Encobrir, induir, cooperar o consentir la comissió d’una falta greu.

hh) La comissió de dos faltes lleus, encara que siguin de distinta naturalesa, sempre que es cometin dins el període de sis mesos des de la primera de les faltes i que l’autor hagi estat sancionat per aquesta falta.

ii) En general, l’incompliment per negligència greu dels deures i les obligacions inherents a les funcions pròpies.

Article 73. Faltes molt greus

Es consideren faltes molt greus:

a)

L’incompliment de la jornada de treball o la no-assistència al servei reiterats i sense causa justificada.

b)

La qualificació d’insuficiència reiterada en l’acompliment del treball avaluat a través del sistema d’avaluació o gestió de l’acompliment.

c)

L’exercici d’activitats professionals públiques o privades que impedeixin el compliment de les funcions encomanades o comprometin la imparcialitat i la independència.

d)

L’incompliment de l’obligació d’informar sense dilació el cap o el superior jeràrquic de qualsevol assumpte que se li hagi de fer saber per raó de les seves funcions o que requereixi una decisió urgent, quan se’n derivin danys o perjudicis.

e)

L’actuació sense la decisió necessària i amb retard, quan en depengui evitar un mal greu, immediat i irreparable.

f)

La denegació d’auxili i la manca d’intervenció urgent en qualsevol situació en què l’actuació sigui obligada o convenient.

g)

El refús d’exercir les funcions inherents al lloc de treball en situacions d’emergència, de necessitat o en ocasió de serveis excepcionals, encara que no s’estigui de servei.

h)

L’abandonament o la pertorbació greu del servei.

i)

L’emissió d’informes i acords i qualsevol acció o omissió manifestament il·legal que causin un perjudici molt greu a l’Administració general o als ciutadans.

j)

El falsejament voluntari de les dades i la informació relatives al servei.

k)

La falsificació, la sostracció, la simulació o la destrucció de documents del servei sota custòdia pròpia o de qualsevol altre funcionari.

l)

El fet de causar danys dolosos als locals i al material de servei i, en general, al patrimoni i els béns de l’Administració general o d’altres administracions públiques.

m)

L’apropiació de béns que pertanyen a l’Administració general o a tercers.

n)

El manament a un subordinat d’executar un acte manifestament il·legal.

o)

L’acció de rebre donatius, avantatges o privilegis de qualsevol naturalesa per a un mateix o per a tercers, per raó de les funcions encomanades.

p)

La realització d’un acte de corrupció, de prevaricació o de suborn.

q)

El fet de trobar-se en situació d’embriaguesa i de consumir o trobar-se sota els efectes de drogues tòxiques, productes estupefaents o substàncies psicòtropes durant el servei, llevat de prescripció mèdica comunicada degudament a la Direcció del Cos, i el fet de negar-se a les comprovacions pertinents.

r)

Qualsevol conducta constitutiva de delicte.

s)

Tota actuació que signifiqui discriminació per raó de naixença, raça, sexe, orientació sexual, religió, llengua, opinió, veïnatge o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.

t)

L’obstaculització en l’exercici dels drets fonamentals i les llibertats públiques.

u)

L’incompliment de la normativa aplicable en l’exercici del dret de vaga i, en concret, el fet de no respectar el manteniment dels serveis mínims i els efectius que es fixin a aquest efecte, o el fet de dur a terme accions substitutives del dret de vaga o accions concertades que puguin alterar la prestació dels serveis encomanats.

v)

La manifestació o la defensa pública dels drets i interessos professionals utilitzant en tot o en part l’uniforme o les divises reglamentaris i el material operatiu o de transport.

w)

L’incompliment del deure del secret professional, pel que fa a les dades, les informacions i els fets coneguts per raó de les funcions pròpies del lloc de treball, quan en resulti un perjudici a l’Administració general o als ciutadans.

x)

Fer declaracions públiques sobre les dades, les informacions i els fets emparats pel secret professional sense l’autorització escaient, quan en resulti un perjudici a l’Administració general o als ciutadans.

y)

Els actes, les manifestacions i les conductes que atemptin contra la dignitat dels funcionaris o els agents de l’Administració general o d’altres administracions públiques, i contra la imatge del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments.

z)

No respectar o no acatar la Constitució o l’ordenament jurídic, no respectar les institucions del Principat, i els actes, les manifestacions i les conductes que en perjudiquin el bon nom, el prestigi i la consideració deguts.

aa) La comissió de dos faltes greus, encara que siguin de distinta naturalesa, sempre que es cometin dins el període d’un any des de la primera de les faltes i que l’autor hagi estat sancionat per aquesta falta.

bb) Encobrir, induir, cooperar o consentir la comissió d’una falta molt greu.

Article 74. Prescripció
1.

Les faltes lleus prescriuen al cap de sis mesos; les faltes greus, al cap de dos anys, i les faltes molt greus, al cap de quatre anys. Aquests terminis es comencen a comptar a partir de la data del fet causant o des del dia en què se n’hagi hagut de tenir coneixement.

2.

El termini de prescripció s’interromp per qualsevol actuació realitzada amb coneixement formal del membre del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments interessat que s’adreci a la iniciació, la tramitació o la resolució de l’expedient disciplinari.

3.

La interrupció deixa de tenir efecte si no s’incoa l’expedient disciplinari o queda paralitzat durant més de sis mesos per causa no imputable al membre del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments interessat. En aquest cas, el còmput del termini de prescripció s’inicia de nou a partir de la data de la darrera actuació que consti en l’expedient disciplinari.

4.

En el cas de suspensió de la tramitació de l’expedient per causa de prejudicialitat penal, el termini de prescripció de la falta resta suspès fins que el director del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments tingui coneixement formal de la resolució ferma recaiguda en l’àmbit penal.

Capítol quart. Sancions

Article 75. Sancions
1.

Per la comissió de faltes lleus es pot imposar, alternativament o conjuntament en els supòsits de les lletres a) i b), alguna de les sancions següents:

a)

Suspensió temporal de les funcions de fins a un màxim de catorze dies, amb la pèrdua de les retribucions corresponents.

b)

Deducció proporcional de les retribucions per les faltes de puntualitat i assistència.

c)

Amonestació escrita.

2.

Per la comissió de faltes greus es pot imposar, alternativament o conjuntament en els supòsits de les lletres a) i d), i b) i d), alguna de les sancions següents:

a)

Reubicació obligatòria en un altre lloc de treball, dins o fora del Cos o del Departament de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments, amb l’adaptació corresponent de l’estructura salarial al nou lloc de treball.

b)

Destitució del càrrec de comandament, amb l’adaptació corresponent de l’estructura salarial al nou lloc de treball.

c)

Suspensió temporal de les funcions de fins a un màxim de sis mesos, amb la pèrdua de les retribucions corresponents.

3.

Per la comissió de faltes molt greus es pot imposar, alternativament o conjuntament en els supòsits de les lletres a); b) i d), i c) i d), alguna de les sancions següents:

a)

Acomiadament i inhabilitació, temporal o definitiva, per prestar serveis en qualsevol lloc de treball de l’Administració general.

b)

Reubicació obligatòria en un altre lloc de treball, dins o fora del Cos o del Departament de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments, amb l’adaptació corresponent de l’estructura salarial al nou lloc de treball.

c)

Destitució del càrrec de comandament, amb l’adaptació corresponent de l’estructura salarial al nou lloc de treball.

d)

Suspensió temporal de les funcions de fins a un màxim de dos anys, amb la pèrdua de les retribucions corresponents.

4.

Conjuntament amb la imposició d’alguna de les sancions esmentades en els apartats anteriors, també es pot imposar l’obligació d’abonar el valor del material perdut o deteriorat o de restituir els diners avançats.

5.

No es poden imposar sancions que consisteixen en la reducció de la durada de les vacances o en una altra minoració dels drets de descans dels membres del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments. La sanció no pot comportar en cap cas la violació del dret a la dignitat del membre del Cos sancionat.

Article 76. Suspensió temporal de les funcions i reubicació obligatòria en un altre lloc de treball
1.

La sanció de suspensió temporal de les funcions comporta temporalment la privació de l’exercici de les funcions; la prohibició de l’ús de l’uniforme i les divises reglamentaris, i del distintiu d’identificació; la pèrdua de les retribucions corresponents, i, si escau, la prohibició d’accés a les dependències del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments sense l’autorització del director del Cos.

2.

La sanció de reubicació obligatòria en un altre lloc de treball fora del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments comporta definitivament la privació de l’exercici de les funcions; la prohibició de l’ús de l’uniforme i les divises reglamentaris, i del distintiu d’identificació; l’adaptació de l’estructura salarial al nou lloc de treball, la qual cosa pot suposar una minoració de les retribucions corresponents, i, si escau, la prohibició d’accés a les dependències del Cos sense l’autorització del director del Cos.

Article 77. Graduació

Les sancions es graduen en funció de les circumstàncies que concorren en cada cas, d’acord amb els principis generals establerts en la legislació vigent i, en concret, de conformitat amb els criteris següents:

a)

Expedient personal.

b)

Responsabilitat del lloc de treball.

c)

Intencionalitat.

d)

Pertorbació del servei o transcendència per a la seguretat pública.

e)

Danys i perjudicis causats.

f)

Antecedents i reiteració o reincidència.

g)

Grau de participació.

h)

Que els mateixos fets hagin estat sancionats en l’àmbit penal.

Article 78. Prescripció
1.

Les sancions imposades per faltes lleus prescriuen al cap de sis mesos; les sancions per faltes greus, al cap de dos anys, i les sancions per faltes molt greus, al cap de quatre anys. Aquests terminis es comencen a comptar a partir de l’endemà del dia en què ha esdevingut ferma la resolució que imposa la sanció.

2.

El termini de prescripció s’interromp per l’inici, amb el coneixement formal del membre del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments sancionat, de l’execució de la sanció.

3.

La interrupció deixa de tenir efecte si l’execució resta aturada durant més d’un any per causa no imputable al membre del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments sancionat. En aquest cas, el còmput del termini de prescripció s’inicia de nou a partir de la data de la darrera actuació que consti en l’expedient d’execució.

Article 79. Extinció de la responsabilitat
1.

La responsabilitat disciplinària s’extingeix pel compliment de la sanció, la defunció del membre del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments expedientat, la prescripció de la falta i la prescripció de la sanció.

2.

Si durant la tramitació de l’expedient disciplinari es produeix la pèrdua de la condició de funcionari del membre del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments expedientat, s’ha de dictar una resolució en què es declara extingida la responsabilitat disciplinària i s’arxiva el procediment, llevat que una persona interessada insti la continuació de la tramitació de l’expedient, i sense perjudici de la responsabilitat civil o penal que es derivi de les faltes comeses eventualment durant el temps en què el membre del Cos era funcionari.

Article 80. Anotació i comunicació de les sancions i rehabilitació
1.

Les sancions disciplinàries es fan constar en l’expedient personal del membre del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments sancionat i s’anoten al Registre de Membres del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments i al Registre de la Funció Pública, amb indicació de les faltes que les han motivat.

2.

L’anotació es cancel·la, a l’efecte de rehabilitació, sempre que el membre del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments sancionat no hagi incorregut en nova responsabilitat disciplinària, quan hagin transcorregut els terminis d’un any en el cas de sancions per faltes lleus; dos anys en el cas de sancions per faltes greus, i quatre anys en el cas de sancions per faltes molt greus, llevat de les sancions d’acomiadament i inhabilitació definitiva per prestar serveis en qualsevol lloc de treball de l’Administració general.

3.

El termini de caducitat per a la rehabilitació es compta a partir de l’endemà del dia en què s’hagi complert definitivament la sanció. La cancel·lació de l’anotació, un cop complerts els terminis indicats, es fa d’ofici o a petició del membre del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments sancionat.

Disposició transitòria primera

Els expedients disciplinaris que s’estiguin tramitant a la data de l’entrada en vigor de la Llei es regulen d’acord amb les disposicions de la Llei de la funció pública, llevat que les disposicions d’aquesta Llei siguin més beneficioses per al membre del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments expedientat.

Disposició transitòria segona

1.

Els membres del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments en servei actiu a la data de l’entrada en vigor de la Llei i que es puguin acollir, en aquesta data o amb posterioritat, a la jubilació voluntària tot accedint a la percepció d’una prestació per aquest concepte a càrrec del Govern, no podran fer-ho en cas que:

a)

Siguin objecte d’un expedient disciplinari en curs de tramitació incoat per la falta molt greu establerta a l’article 73, lletra r), de la Llei, sempre que el delicte hagi estat comès presumptament de forma dolosa i se’n puguin derivar danys o perjudicis molts greus a les persones, els béns, les institucions o el Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments, de forma que es pugui presumir raonablement que, en cas que es consideri acreditada la comissió d’aquesta falta, s’escaurà imposar-los les sancions d’acomiadament i inhabilitació, temporal o definitiva, per prestar serveis en qualsevol lloc de treball de l’Administració general, mentre no s’hagi arxivat l’expedient disciplinari.

En cas que se’ls hagi imposat les sancions d’acomiadament i inhabilitació, temporal o definitiva, per prestar serveis en qualsevol lloc de treball de l’Administració general, o la sanció de reubicació obligatòria en un altre lloc de treball fora del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments, arran de la comissió d’una falta disciplinària molt greu o greu, tampoc no podran acollir-se a la jubilació voluntària tot accedint a la percepció d’una prestació per aquest concepte a càrrec del Govern, atès que hauran perdut la condició de membres del Cos i hauran deixat de pertànyer-hi.

b)

Estiguin encausats, inculpats o processats per la comissió presumpta d’un delicte dolós del qual es puguin derivar danys o perjudicis molt greus a les persones, els béns, les institucions o el Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments, de forma que pugui comportar la imposició d’una pena principal o complementària d’inhabilitació per a l’exercici del càrrec o l’ofici de bomber, llevat que s’hagi arxivat o sobresegut la causa penal, o que hagin estat absolts.

En cas que se’ls hagi condemnat a una pena principal o complementària d’inhabilitació per a l’exercici del càrrec o l’ofici de bomber, arran de la comissió d’un delicte, tampoc no podran acollir-se a la jubilació voluntària tot accedint a la percepció d’una prestació per aquest concepte a càrrec del Govern, atès que hauran perdut la condició de membres del Cos i hauran deixat de pertànyer-hi.

2.

El període de suspensió temporal de les funcions no es computa com a temps de servei actiu en el Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments a l’efecte d’acollir-se a la jubilació voluntària tot accedint a la percepció d’una prestació per aquest concepte a càrrec del Govern.

Disposició transitòria tercera

Les disposicions de l’apartat 3 de l’article 48 de la Llei, relatives a la pèrdua del complement específic, ho són sense perjudici del que estableix la Disposició transitòria cinquena de la Llei de la funció pública, del 15 de desembre del 2000, pel que fa als membres dels cossos especials que a la data de l’entrada en vigor de la Llei esmentada ocupaven places de llocs de treball que tenien assignada una retribució en concepte de complement específic.

Disposició derogatòria

Es deroga el Decret del 14-1-2015 d’aprovació del Reglament regulador de les funcions, l’estructura i l’organització del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments, a excepció dels apartats 2 a 5 de l’article 28, del capítol sisè i dels annexos 2 a 4, que es mantenen en vigor fins que el Govern hagi aprovat les normes reglamentàries que desenvolupin aquesta Llei en les matèries que regula el Reglament esmentat.

Disposició final primera

Es modifica l’article 20 de la Llei de navegació aèria, del 9 de novembre del 2000, que queda redactat com segueix:

“Article 20

Sense perjudici de les competències atribuïdes al ministeri encarregat dels transports en virtut de la Llei, correspon al ministeri encarregat de l’interior, mitjançant el Departament de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments, la gestió dels recursos i l’operativitat dels mitjans aeris, la coordinació de les operacions de recerca i salvament aeris, amb independència de les funcions operatives assignades a altres administracions i entitats públiques, el control i l’establiment de la prioritat i la necessitat real dels requeriments dels serveis de mitjans aeris, i la gestió econòmica i pressupostària dels serveis de mitjans aeris contractats per l’Administració general.”

Disposició final segona

Es modifica l’annex 7 de la Llei de la funció pública, del 15 de desembre del 2000, el qual queda redactat d’acord amb l’annex II de la Llei.

Disposició final tercera

1.

El Govern ha d’aprovar les normes reglamentàries necessàries per al desenvolupament de la Llei en el termini màxim d’un any des de la data en què entri en vigor, llevat del reglament relatiu a la jornada i l’horari de treball que s’ha d’aprovar el termini de sis mesos des de la data en què entri en vigor la Llei.

2.

Mentre el Govern no hagi desenvolupat reglamentàriament aquesta Llei, són aplicables als membres del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments els reglaments que desenvolupen la Llei de la funció pública, del 15 de desembre del 2000, en el que els siguin aplicables i ja no hagi estat regulat reglamentàriament de forma específica per als membres del Cos, i sempre que aquests reglaments no contradiguin les disposicions de la Llei.

Disposició final quarta

1.

D’acord o per derogació, segons el cas, amb el que establien l’article 16 i l’annex 1 del Decret del 14-1-2015 d’aprovació del Reglament regulador de les funcions, l’estructura i l’organització del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments, i d’acord amb les disposicions de l’article 24 i dels annexos 1 i 2 d’aquesta Llei, els bombers passen a pertànyer al nivell de classificació C1 del grup funcional C de l’escala bàsica; els sotsoficials cap de sortida passen a denominar-se sotsoficials bombers i a pertànyer a l’escala intermèdia, al grup funcional B i al nivell de classificació B4; els sotsoficials cap de sortida i adjunts al cap d’àrea o sotsoficials majors passen a denominar-se sotsoficials bombers de primera i a pertànyer a l’escala intermèdia, al grup funcional B i al nivell de classificació B3, i els oficials cap de guàrdia i cap d’àrea passen a denominar-se oficials bombers, amb les conseqüències salarials que en resultin eventualment i amb les mateixes funcions principals i activitats bàsiques que es corresponien amb els seus llocs de treball, a partir de la data de l’entrada en vigor d’aquesta Llei. Tanmateix, pel que fa a les conseqüències salarials, l’aplicació del nivell de classificació es fa d’acord amb la política retributiva establerta per a l’Administració general, a través de la redistribució dels complements salarials per obtenir la nova posició retributiva.

2.

En el termini màxim d’un mes des de l’entrada en vigor de la Llei, el secretari d’Estat de Funció Pública i el director del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments han d’adoptar les disposicions oportunes a l’efecte de modificar, si escau, les denominacions i el nivell de classificació dels llocs de treball, i el salari dels membres del Cos d’acord amb les disposicions de l’article 24, dels annexos I i II de la Llei, i de l’apartat anterior d’aquesta Disposició final.

Disposició final cinquena

En el termini màxim d’un any des de l’entrada en vigor de la Llei, el Govern, a proposta del ministre competent en matèria d’interior, haurà de convocar un procés de provisió de les places de nova creació d’oficial bomber de primera que es considerin necessàries d’acord amb les necessitats organitzatives, estructurals i professionals del Cos, i que s’efectuarà per promoció interna entre els membres del Cos que hagin estat classificats prèviament com a oficials bombers.

Disposició final sisena

1.

En el termini màxim de sis mesos des de l’entrada en vigor de la Llei, tots els membres del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments han de jurar o prometre acatament i fidelitat a la Constitució, moment a partir del qual adquiriran la condició d’agents de l’autoritat.

2.

Els membres del Cos que ja hagin jurat o promès acatament i fidelitat a la Constitució esdevenen agents de l’autoritat a partir de la data de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.

Disposició final setena

En el termini màxim d’un any des de l’entrada en vigor de la Llei, la Secretaria d’Estat de Funció Pública ha de trametre al ministeri competent en matèria d’interior una còpia dels expedients i les dades dels membres del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments de què sigui dipositària, a l’efecte d’acomplir les disposicions de l’article 29.

Disposició final vuitena

Els articles 9, apartat 1, lletra d); 13; 14, apartat 1; 15, apartat 4, i 16, apartat 3; les disposicions del capítol segon del títol II que regulen l’accés a la funció pública, i els articles 60 a 62 tenen caràcter de llei qualificada. La resta de les disposicions d’aquesta Llei tenen caràcter de llei ordinària.

Disposició final novena

La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.

Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic. BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.