Llei 14/2019, del 15 de febrer, qualificada dels drets dels infants i els adolescents

Les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, han de dur a terme programes de detecció i atenció precoç i d’assistència sanitària oportuna, inclosa la rehabilitació, la provisió de suports necessaris, el transport sanitari i sociosanitari i les altres prestacions i serveis necessaris, dels infants i els adolescents amb discapacitat, d’acord amb la normativa de garantia dels drets de les persones amb discapacitat aplicable.

Es reconeix als infants i als adolescents, en els termes establerts en la normativa aplicable:

Els ministeris competents per raó de la matèria han de promoure programes i mesures transversals i coordinades per difondre la informació i formar en matèria de salut els infants i dels adolescents. Aquests programes han de permetre orientar-los en la presa de decisions responsables respecte de la seva pròpia salut.

Les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, han d’adoptar les mesures necessàries per prevenir i, si escau, eliminar les pràctiques tradicionals perjudicials per a la salut dels infants i adolescents.

Els infants i els adolescents tenen el dret a rebre assistència sanitària integral i de qualitat, inclosa l’assistència farmacèutica, d’acord amb la normativa aplicable.

Els infants i els adolescents tenen el dret a obtenir informació completa sobre la seva salut i el seu desenvolupament, així com sobre el procés assistencial que han de rebre. També tenen el dret que aquesta informació i la seva història clínica siguin confidencials, i a participar en les decisions que els afectin a través del consentiment informat, d’acord amb la normativa aplicable. Aquesta informació ha de comunicar-se en un llenguatge comprensible i adequat i en un format accessible d’acord amb la seva edat i el seu grau de maduresa.

Els infants i els adolescents només poden sotmetre’s a experiments de recerca biomèdica quan no suposin un perjudici per a la seva integritat o salut. La prestació del consentiment per als actes de recerca biomèdica s’ha de fer d’acord amb la normativa aplicable.

Els infants i els adolescents tenen el dret a accedir als serveis i recursos de prevenció, atenció i recuperació en l’àmbit de la salut mental, i als establiments sanitaris i sociosanitaris específics en aquest mateix àmbit i adaptats a les seves necessitats particulars, d’acord amb la normativa aplicable.

Els centres i els serveis assistencials que atenguin les addiccions a certes substàncies, tals com les begudes alcohòliques, el tabac i les altres drogues, així com certes conductes que poden ser addictives, tals com els jocs d’atzar o l’ús abusiu de les tecnologies de la informació i la comunicació, han de dur a terme intervencions terapèutiques especialitzades i coordinades amb altres serveis, tenint en compte les característiques pròpies dels infants i els adolescents i adequant-se al perfil d’aquests pacients.

Els infants i els adolescents que siguin fills de persones amb una manca de cura sobre la seva salut o atenció personal, incloses les addiccions a certes substàncies i altres conductes addictives, tenen el dret a una atenció i reeducació adequades.

Les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, han d’incloure dins les estratègies de planificació en l’àmbit de la salut mental un capítol específic relatiu als infants i els adolescents, amb previsions específiques per als que estan en situació de vulnerabilitat.

En tot el procés assistencial a un infant o un adolescent, s’ha de potenciar l’atenció ambulatòria o en el seu domicili, de forma que l’hospitalització sigui l’últim recurs. Si l’hospitalització és inevitable, ha de durar el temps més breu possible.

Els infants i els adolescents tenen dret a ser acompanyats pels seus progenitors o els titulars de la tutela o la guarda en tot el procés assistencial i, si escau, durant l’hospitalització, llevat que això perjudiqui la seva salut o la dels seus progenitors o titulars de la tutela o la guarda.

Durant l’hospitalització o durant l’atenció de la malaltia en el seu domicili que duri més d’un mes, els infants i els adolescents tenen el dret a prosseguir la formació escolar, llevat que això suposi un perjudici o un obstacle per a la seva salut, d’acord amb el que s’estableixi per la via reglamentària. Així mateix, s’ha de permetre a aquests infants i adolescents l’accés al lleure, a les activitats d’esbarjo i a la cultura en la mesura que sigui possible. En el cas d’infants i adolescents amb una malaltia crònica reconeguda o que es manifesta per brots, s’ha d’atendre la seva formació escolar de manera immediata sense període de carència, sempre que el seu estat de salut ho permeti.

En la mesura que sigui possible, l’atenció ambulatòria i l’hospitalització dels infants i els adolescents s’han de fer en espais separats dels adults, adaptats a les seves necessitats concretes, i, en el cas de l’hospitalització, que facilitin la seva relació personal, familiar i social.

Els infants i els adolescents tenen el dret a un nivell bàsic de benestar adequat al seu desenvolupament integral. Els progenitors, o els titulars de la tutela o la guarda, han d’oferir aquest nivell de benestar, i les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, han d’oferir-los els programes, les prestacions i els ajuts de protecció social i seguretat social necessaris per assolir-lo.

Les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, han d’emprendre actuacions dirigides a reduir la taxa d’infants i adolescents que es troben en situació de vulnerabilitat socioeconòmica.

Les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, han d’establir els criteris que determinin el nivell bàsic de benestar dels infants i els adolescents, tant material com emocional.

Els infants i adolescents tenen el dret a viure de forma estable en un habitatge i a accedir als subministraments bàsics, d’acord amb el que estableixi la normativa aplicable.

Les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, han d’assegurar a tots els infants i els adolescents l’accés a una alimentació suficient, saludable, nutritiva i adequada a la seva edat i al seu estat de desenvolupament, d’acord amb el que estableixi la normativa aplicable.

Els infants i els adolescents tenen, des que neixen, el dret al major grau d’educació possible que els permeti desenvolupar la seva personalitat, aptituds i capacitats fins al nivell màxim de les seves possibilitats.

Els infants i els adolescents tenen el dret a rebre i l’obligació de seguir l’educació bàsica obligatòria, la qual comprèn la primera i la segona ensenyances, i també tenen el dret a rebre l’ensenyament en els nivells educatius no obligatoris. L’ensenyança ha de ser de qualitat i gratuïta, en els termes establerts en la normativa aplicable.

Les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, han de vetllar per una formació inclusiva, i que atengui de forma equitativa les necessitats educatives específiques dels infants i els adolescents per raó de qualsevol condició o circumstància personal, familiar o social. En concret, els infants i adolescents amb discapacitat tenen el dret a gaudir d’una educació en igualtat de condicions amb la resta de l’alumnat, en entorns inclusius, amb els suports adequats i els ajustos raonables necessaris en tots els nivells educatius, segons el que estableixi la normativa aplicable.

Els infants i adolescents tenen dret al respecte de la persona sense patir discriminacions, humiliacions o vexacions dins l’àmbit educatiu.

Les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, han de garantir un nombre de places suficient als centres educatius per assegurar l’ensenyança a què els infants i els adolescents tenen dret.

Les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, han de garantir el dret dels progenitors i dels titulars de la tutela o la guarda a escollir el sistema educatiu per als seus fills, o per a les persones que estan sota la seva tutela o guarda, d’entre els sistemes educatius que coexisteixen al Principat d’Andorra. També han de garantir que els infants i els adolescents es mantinguin en aquest sistema educatiu si aquesta permanència és conforme al seu interès superior. En tot cas, en l’elecció del sistema educatiu també s’ha de prendre en consideració l’opinió de l’infant i l’adolescent, d’acord amb la seva edat i les seves condicions de maduresa.

Els infants i adolescents en situació de desemparament tenen el dret a continuar escolaritzats en el mateix centre educatiu on estaven escolaritzats amb anterioritat, llevat que això sigui contrari al seu interès superior.

Les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, han de proporcionar els mitjans materials, humans i de transport que assegurin una atenció escolar de qualitat i en condicions d’equitat quan la situació de l’infant o l’adolescent ho requereixi, d’acord amb el que estableixi la normativa aplicable.

Les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, han de garantir l’assistència dels infants i els adolescents als centres educatius. Amb aquesta finalitat, han d’adoptar les mesures corresponents i coordinades per evitar la no escolarització o l’absentisme escolar en les etapes d’escolarització obligatòria, d’acord amb el que estableixi la normativa aplicable.

Les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, han de vetllar per prevenir l’abandonament prematur dels estudis i, si escau, cercar els suports complementaris per eradicar-lo.

Les pràctiques culturals i religioses dels infants i els adolescents no han de suposar una discriminació, una limitació o una exclusió en el dret a l’educació o a les activitats extraescolars, de lleure, d’esbarjo, esportives o culturals, d’acord amb el Conveni de les Nacions Unides relatiu a la lluita contra la discriminació en l’àmbit de l’ensenyament, del 14 de desembre de 1960.

Els infants i els adolescents tenen el dret a la participació activa en el seu propi procés formatiu a través d’associacions i estructures participatives democràtiques concretes de l’àmbit educatiu.

Els progenitors o els titulars de la tutela o la guarda tenen el dret a fer el seguiment de l’educació dels seus fills, o de les persones que estan sota la seva tutela o guarda, i a participar en el seu procés educatiu.

Les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, han de promoure i garantir les condicions necessàries per tal que els infants i els adolescents puguin fer efectiva la seva participació activa en l’àmbit educatiu.

Les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, han d’incentivar l’existència de programes de formació i inserció laboral per a adolescents en edat laboral que afavoreixin la transició a un treball digne. En aquests programes, s’ha de prestar una atenció especial als infants i adolescents en situació de vulnerabilitat.

S’ha de garantir als adolescents en edat laboral la informació i l’orientació oportunes, lliure d’estereotips per raó de gènere, sobre les possibilitats educatives i professionals existents, se’ls ha d’oferir un ensenyament i una formació adequats, i s’ha de fomentar la vessant pràctica d’aquesta formació sempre que sigui possible.

Els infants i els adolescents tenen l’obligació d’assistir als centres educatius en les etapes d’ensenyança obligatòria, així com de mantenir una actitud positiva i proactiva durant tot el procés d’aprenentatge.

Els infants i els adolescents han de respectar les normes del centre educatiu, el seu professorat, la resta de companys i els altres membres de la comunitat educativa, i han d’evitar situacions de conflicte.

Els infants i els adolescents han de gestionar les situacions de conflicte a través del debat. En cap cas han de fer servir l’agressió física o verbal.

Els infants i els adolescents tenen el dret al descans i a les activitats de lleure, d’esbarjo i al joc, incloses les activitats esportives, culturals i artístiques, d’acord amb la seva edat i les seves necessitats de desenvolupament.

Les activitats escolars requerides i les activitats programades per als infants i als adolescents han de permetre el descans i la possibilitat de dur a terme activitats de lleure.

Les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, han de promocionar i donar suport a les associacions i les altres entitats culturals, esportives i socials dedicades a oferir aquestes activitats, i assegurar que l’oferta de lleure sigui suficient, variada i estable.

Les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, han de promocionar i fomentar la intervenció dels infants i els adolescents en programes i activitats de voluntariat, a través d’entitats públiques o privades, d’acord amb el que estableixi la normativa aplicable.

Les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, han de facilitar l’accés equitatiu a les activitats de lleure i d’esbarjo, al joc, i a les activitats esportives, culturals i artístiques, i han de promoure que es proveeixin els ajustos necessaris segons la diversitat de capacitats.

Les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, han de fomentar l’educació en el lleure com a forma d’aprenentatge, i l’organització d’activitats de lleure, que comprèn les activitats de joc, d’esbarjo i esportives. Aquestes activitats han de ser conformes a la diversitat de necessitats dels infants i els adolescents, sense que impliquin cap tipus de discriminació, i amb el foment de les relacions intergeneracionals.

Les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, han de fomentar les activitats de lleure actiu i potenciar l’activitat física i esportiva com a hàbit de salut i millora de la qualitat de vida dels infants i els adolescents.

La participació dels infants i dels adolescents en esports de competició ha de ser en tot cas voluntària. Els horaris, els mètodes i els plans d’entrenament han de ser conformes al seu grau de desenvolupament i la seva condició física, a les seves necessitats educatives, i sempre tenint en compte el seu interès superior.

En concret, els jocs, les joguines i els videojocs han de reunir les condicions de seguretat dels productes, adequar-se a l’edat i al nivell de desenvolupament de l’infant o l’adolescent, i no contenir missatges violents ni incitar a la violència o a la discriminació per raó de gènere, identitat, naixement o qualsevol altra raó o condició, d’acord amb el que estableixi la normativa aplicable.

Els infants i els adolescents tenen el dret a rebre una formació cultural i artística, a disposar dels recursos i els mitjans que els permetin desenvolupar les seves capacitats intel·lectuals i plàstiques, a participar en les manifestacions culturals i artístiques com a forma d’expressió de la seva identitat pròpia i de la seva comunitat, i que es respectin les seves opcions culturals.

Les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, han de fomentar la creació de manifestacions culturals i artístiques dirigides particularment als infants i als adolescents i a estimular el seu interès pel patrimoni cultural i les pràctiques artístiques.

Les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, han de promoure i garantir l’accés obert i equitatiu als béns culturals i patrimonials, així com als serveis d’informació, arxius, biblioteques, museus i altres serveis i equipaments culturals.

Els infants i els adolescents tenen el dret que les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, vetllin per la protecció i la defensa dels seus drets i interessos com a consumidors i usuaris, tenint en compte les seves necessitats i característiques concretes, i d’acord amb el que estableixi la normativa aplicable.

Les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, han de fomentar la sensibilització i l’educació dels infants i els adolescents sobre el consum sostenible i responsable.

Els productes, els béns o els serveis destinats als infants i adolescents han de contenir de forma llegible informació sobre la composició, les característiques, l’ús i l’edat recomanada per utilitzar-los, segons correspongui.

Les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, han de vetllar pel compliment de la normativa relativa a la publicitat i a la prohibició en la venda, el subministrament o el consum de begudes alcohòliques i de tabac, o de qualsevol altra substància que els imitin o indueixin els infants i els adolescents a consumir-ne. Aquestes prohibicions de venda, subministrament i consum s’han de fer constar de forma visible en els locals on es venguin o subministrin.

Les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, han de vetllar per la protecció en relació amb les conductes addictives tals com els jocs d’atzar o l’ús abusiu de les tecnologies de la informació i la comunicació.

Les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, han d’establir mesures efectives per impedir l’accés per qualsevol mitjà a les substàncies que puguin causar dependència, ja sigui física o psíquica, als infants o els adolescents, en concret a les substàncies estupefaents i psicotròpiques.

El subministrament de medicaments i altres productes sanitaris a infants i adolescents i la seva publicitat s’ha d’efectuar d’acord amb el que estableixi la normativa aplicable.

Les administracions públiques han de vetllar perquè no es venguin, exposin ni difonguin als infants i adolescents publicacions amb contingut pornogràfic, que incitin a la violència o que continguin qualsevol tipus de discriminació perjudicial per al seu desenvolupament o que sigui contrària als seus drets i llibertats. Les administracions públiques també han de vetllar perquè no es vengui, exposi, difongui ni projecti material audiovisual amb el contingut a què es refereix aquest apartat.

Es prohibeix la publicitat de begudes alcohòliques, tabac o qualsevol altra substància que els imitin o indueixin, i d’altres substàncies nocives per a la salut, en les activitats dirigides als infants i els adolescents.

Les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències han de vetllar per protegir als menors d’edat del tabaquisme amb accions encaminades a la prevenció i promoció de la salut individual i col·lectiva.

Es prohibeix de vendre, oferir per a la venda o lliurar a menors d’edat productes destinats a ésser fumats, inhalats, xuclats, mastegats o altres, constituïts totalment o parcialment per tabac. També es prohibeix vendre, oferir per a la venda o lliurar a menors d’edat els productes que imiten o que indueixen a l’hàbit de fumar. Aquesta prohibició ha d’ésser advertida, en forma i lloc perfectament visible de la manera que sigui determinada per reglament, en els establiments on s’expedeixen productes de tabac i productes relacionats amb el tabac.

Es prohibeix als menors d’edat participar en les accions adreçades a la publicitat i la promoció de begudes alcohòliques, productes de tabac i productes relacionats amb el tabac.

Les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, han de vetllar perquè els espais d’esbarjo, esportius i oberts al públic, i els serveis de què són usuaris habitualment els infants i els adolescents, disposin de les condicions físiques, ambientals, sanitàries, higièniques, d’accessibilitat i de seguretat adequades, d’acord amb el que estableixi la normativa aplicable.

Les activitats de lleure i els espectacles públics en què assisteixin com a usuaris o espectadors els infants i adolescents han de comptar amb el personal suficient i degudament qualificat per evitar accidents. Els requisits que han de reunir aquest tipus d’activitats i espectacles s’han de desenvolupar reglamentàriament.

Es prohibeix l’accés a les sales de joc i la participació dels infants i adolescents en jocs d’atzar, d’acord amb el que estableixi la normativa aplicable.

Els infants i els adolescents tenen el dret a conèixer la seva parròquia i a gaudir del seu entorn i dels espais públics i equipaments destinats al seu ús.

Les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, han de prendre en consideració les necessitats concretes dels infants i adolescents en la planificació urbanística, a l’efecte de destinar el sòl als usos, espais i equipaments que els siguin menester, així com adaptar el mobiliari urbà a les seves necessitats. En tot cas, aquests espais i equipaments han de tenir en compte la diversitat de necessitats dels grups d’edat, de gènere i de capacitats.

Les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, han de promoure l’ús del transport públic entre els infants i els adolescents, facilitar-ne l’accés i promoure’n una oferta àmplia.

Les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, han de fomentar que les zones limítrofs a espais i equipaments destinats als infants i adolescents siguin per a vianants. Així mateix, han de mantenir i fomentar el traçat de camins escolars per permetre que es puguin desplaçar de forma autònoma i responsable entre les seves llars i l’escola o a altres espais de formació, esbarjo o lleure.

Les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, han de garantir la participació activa dels infants i els adolescents en el disseny i la configuració dels espais i equipaments a què fa referència l’apartat 2 anterior, a través dels consells comunals de la infància i l’adolescència, entre altres.

Els infants i els adolescents tenen el dret a viure en un medi ambient i natural saludable i sostenible, a conèixer-lo i a gaudir-ne. Les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, han d’adoptar les mesures adequades per a la protecció, la conservació i la millora d’aquest medi ambient i natural.

Les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, han de promoure programes de sensibilització i educació mediambiental per a l’ús sostenible i responsable dels recursos naturals, l’adquisició d’hàbits positius de conservació del medi ambient i de mitigació dels efectes del canvi climàtic.

Les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, han de garantir la participació activa dels infants i els adolescents en la col·laboració i en el compromís per a la protecció, la conservació i la millora del medi ambient a través i del Consell Nacional de la Infància i l’Adolescència i dels consells comunals de la infància i l’adolescència, entre altres.

Els infants i els adolescents han d’exercir el seu rol com a ciutadans actius en la societat, de forma participativa i responsable. A aquest efecte, han de respectar les persones amb qui es relacionen en l’àmbit social amb independència de qualsevol circumstància personal o social.

Els infants i els adolescents han de fer un bon ús dels espais i els equipaments públics i privats, el mobiliari urbà i qualsevol altre espai on desenvolupin les seves activitats, respectar-los i conservar-los.

Els infants i els adolescents han de conèixer i respectar el medi ambient i natural i col·laborar en la seva protecció, conservació i millora.

Les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, han de protegir els infants i els adolescents contra qualsevol tipus de maltractament, per garantir el seu benestar i el seu desenvolupament sa i ple.

El sistema de protecció dels infants i els adolescents comprèn el conjunt d’actuacions, mesures i serveis dirigits a prevenir, detectar, notificar, derivar, intervenir, prestar atenció i facilitar la recuperació i la reinserció social, segons correspongui, de qualsevol forma de maltractament que pateixin aquests infants i adolescents.

S’entén per maltractament qualsevol tipus de violència, física o psicològica, com ara els càstigs corporals, la negligència, els abusos sexuals, la violència de gènere, domèstica o familiar i l’explotació sexual, laboral o amb qualsevol altra finalitat, incloent-hi quan es du a terme mitjançant les tecnologies de la informació i la comunicació, amb independència de l’entorn o la persona o la institució que el genera. També ho és la manca d’atenció de les necessitats bàsiques de l’infant que afectin al seu desenvolupament.

Les administracions públiques, les altres entitats públiques i privades i els professionals que intervenen en el sistema de protecció als infants i els adolescents han de col·laborar i actuar de forma coordinada i transversal per garantir una actuació integral contra qualsevol tipus de maltractament.

Constitueixen situacions de desprotecció social dels infants i els adolescents en l’àmbit familiar les situacions de risc i de desemparament, que es desenvolupen en el capítol segon d’aquest títol.

Les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, han de desenvolupar de forma prioritària, i amb l’assignació pressupostària específica, les actuacions preventives necessàries per abordar els indicadors i els factors de risc i per prevenir les situacions que puguin posar els infants i els adolescents en una situació de desprotecció.

Les actuacions preventives a què fa referència l’apartat 1 anterior suposen també considerar les causes estructurals que poden donar lloc a la desprotecció, ja siguin individuals, familiars o socials, i relatives a la salut pública, la pobresa, la vulnerabilitat socioeconòmica o la discriminació per diferents causes, entre d’altres.

Per desenvolupar actuacions de prevenció dels maltractaments als infants i els adolescents, les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, poden subscriure acords de col·laboració amb altres entitats públiques i privades.

En l’elaboració de polítiques i programes de sensibilització i educació per prevenir el maltractament als infants i els adolescents, s’ha de fomentar la participació dels mateixos infants i adolescents, així com de la societat civil i del sector privat que incideixi en aquestes matèries.

Les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, han de vetllar perquè els progenitors o les persones que tenen atribuïda la tutela o la guarda dels infants o els adolescents portin a terme, d’acord amb el que estableix l’article 35, apartat 5, les seves responsabilitats de criança de forma apropiada. També els han de proporcionar els serveis de prevenció, informació, orientació i acompanyament en tots els àmbits que afectin el benestar i el desenvolupament integral dels infants i els adolescents.

Les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències i d’acord amb la normativa aplicable, han de promoure programes socioeducatius de suport familiar per subvenir a les possibles dificultats que les famílies puguin trobar-se en l’exercici de les seves responsabilitats, així com potenciar les habilitats parentals i la promoció de pautes de criança i disciplina positiva, no violenta i participativa dels infants i els adolescents.

Els programes de suport familiar a què fa referència l’apartat 2 anterior han d’anar especialment dirigits a donar suport als progenitors o els titulars de la tutela o de la guarda que exerceixen responsabilitats parentals en situacions especialment difícils, com ara els progenitors primerencs, els progenitors o titulars de la tutela o la guarda d’adolescents, les famílies monoparentals o que tinguin necessitats especials, els progenitors o els titulars de la tutela o la guarda d’infants i adolescents amb discapacitat o amb trastorns greus de conducta i les famílies amb dificultats econòmiques o que no comptin amb el suport necessari d’altres parents.

Les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, han de fomentar les visites domiciliàries a les famílies amb infants i adolescents per identificar possibles situacions de risc, sobretot en la primera infància.

Les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, han de dur a terme campanyes informatives d’abast comunitari sobre els factors de risc que poden comportar situacions de maltractament, així com sobre les actuacions necessàries per evitar aquestes situacions.

En particular, la identificació d’indicadors o factors de risc específics respecte d’un conjunt d’infants o adolescents amb unes característiques socials, culturals o d’origen concretes, i amb una concentració de desigualtat més gran, requereix l’elaboració de plans d’intervenció social preventiva i comunitària dirigits especialment a aquest col·lectiu, que no estigmatitzin i si escau amb l’ajut de mediadors culturals.

Les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, han de dur a terme accions concretes de sensibilització i informació dirigides a la ciutadania sobre el bon tracte que han de rebre els infants i els adolescents, a l’efecte de garantir la seva dignitat i el seu benestar. També han de desenvolupar programes formatius i de sensibilització sobre totes les formes de maltractament que poden patir els infants i els adolescents, amb una atenció particular a l’explotació i l’abús sexuals, als efectes nocius del maltractament i a les mesures de prevenció de tots els tipus de maltractament.

Les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, han de vetllar perquè els mitjans de comunicació incorporin en els canals de ràdio i televisió públics continguts específics de sensibilització i informació en els termes que estableix l’apartat 1 anterior.

Les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, han de vetllar perquè els professionals que treballen pels infants i els adolescents i en contacte amb ells, en particular en el sector de l’educació, la salut, els afers socials, la joventut, la justícia, la seguretat, els esports, el lleure, la cultura i els mitjans de comunicació, rebin una formació inicial i continuada integral i especialitzada sobre els maltractaments a aquests col·lectius, per prevenir, detectar tot tipus de maltractament de forma efectiva perpetrades per qualsevol persona i respondre a aquests maltractaments de forma efectiva. Aquesta obligació també és exigible al personal voluntari que estigui en contacte habitual amb els infants i els adolescents o que hi col·labori.

Per accedir i exercir professions que comportin el contacte habitual amb els infants i els adolescents o que puguin tenir accés a dades personals i imatges d’infants o adolescents, els professionals han de demostrar que no tenen antecedents penals per delictes contra la llibertat sexual, d’acord amb el que s’estableixi per la via reglamentària.

Els sistemes educatius i de formació, en l’àmbit de les seves competències i en totes les etapes educatives, han de desplegar programes de sensibilització i educació adaptats a les franges d’edat i, en particular, en matèria afectivosexual, d’abús sexual i d’assetjament que permetin als infants i els adolescents identificar els factors de risc als quals poden veure’s exposats, àdhuc a través de les tecnologies de la informació i la comunicació, i que expliquin les mesures al seu abast per protegir-se’n.

La sensibilització en les matèries a què es refereix l’apartat 1 anterior també correspon als progenitors i als titulars de la tutela i la guarda, que les han de desplegar en el marc de les seves funcions educatives.

Les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, han d’establir els mecanismes de coordinació necessaris per garantir una cooperació efectiva en la prevenció, la detecció, la notificació i la derivació del maltractament als infants i els adolescents. Aquesta coordinació ha de permetre l’atenció immediata i la recuperació física i psíquica, així com la reinserció social i la intervenció judicial corresponent.

La cooperació a què fa referència l’apartat anterior concerneix les administracions públiques, els serveis públics i privats i els professionals competents i especialitzats en la matèria, en concret dels àmbits sanitari, educatiu, dels afers socials, de la joventut, dels esports, del lleure, de la cultura, policial i judicial, i ha d’incloure l’atorgament de protocols d’actuació i de col·laboració. Aquests protocols han de preveure el procediment que s’ha de seguir en cas que es constati o es tingui la sospita fonamentada que s’ha comès una infracció penal o que cal adoptar mesures cautelars.

Les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, han de proporcionar la formació inicial i continuada en matèria de maltractaments als professionals que treballen en l’àmbit de la infància i l’adolescència, per donar difusió als mecanismes de coordinació existents, inclosos els protocols d’actuació i col·laboració.

Els professionals competents, en l’exercici de les seves activitats, tant en l’àmbit públic com en el privat, han d’aplicar obligatòriament els protocols d’actuació i col·laboració pactats per les entitats concernides en matèria de maltractament dels infants i els adolescents.

Les administracions públiques, les altres entitats públiques i privades i els professionals que intervenen en el sistema de protecció dels infants i els adolescents han d’establir programes i protocols i donar suport al seu desplegament, i també han de garantir la detecció eficient dels casos de maltractament, mitjançant la identificació dels indicadors i la constatació dels supòsits de desprotecció.

Els professionals esmentats a l’apartat 1 anterior s’han de responsabilitzar de la detecció de les situacions que donen llocs a supòsits de desprotecció, i tenen l’obligació de complir i actuar segons els programes i els protocols establerts.

Les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, han de vetllar per establir programes de detecció precoç de qualsevol forma de maltractament als infants i els adolescents.

Els ciutadans que tinguin coneixement o sospites fonamentades d’una situació de desprotecció en què es troba un infant o adolescent, i en particular d’una situació de risc o de desemparament, han de comunicar-ho al ministeri encarregat dels afers socials, al Cos de Policia, a l’Administració de Justícia, al Ministeri Fiscal o al Raonador del Ciutadà. Aquestes administracions o serveis han de garantir la confidencialitat de la informació i de la identitat de la persona que fa la comunicació.

El deure de comunicació a què fa referència l’apartat 1 anterior no eximeix de l’obligació de prestar l’ajuda corresponent als infants o als adolescents concernits.

El ministeri encarregat dels afers socials ha d’establir una línia telefònica gratuïta i permanent, i els mitjans i les aplicacions telemàtiques que permetin la col·laboració de la ciutadania en la notificació de les situacions o les possibles situacions de desprotecció, i en particular les situacions de risc o de desemparament, en què poden trobar-se els infants i els adolescents.

Els infants i els adolescents poden fer saber a qualsevol persona una situació de maltractament que estiguin patint, sense necessitat de comptar amb el consentiment dels seus progenitors o dels titulars de la tutela o de la guarda, però aquests darrers n’han de ser informats quan això no sigui contrari a l’interès dels infants o adolescents.

Tots els professionals, especialment els que treballen en els àmbits dels afers socials, la salut, l’educació, la justícia, la cultura i el lleure, i les autoritats que per raó de la seva professió o el seu càrrec tinguin coneixement o sospites fonamentades d’una situació de desprotecció en què es troba un infant o un adolescent, en particular d’una situació de risc o de desemparament, ho han de notificar o denunciar als òrgans competents segons els protocols que s’estableixin.

Els professionals i les autoritats a què fa referència l’apartat 1 anterior han de facilitar la informació i la documentació relatives a l’infant o l’adolescent concernit, i al seu entorn familiar o social, que siguin necessàries per valorar la situació. No cal l’autorització de la persona interessada per obtenir la informació o la documentació facilitada, la qual només es pot utilitzar per protegir l’infant o l’adolescent, d’acord amb el seu interès superior.

L’obligació dels professionals i les autoritats a què fa referència l’apartat 1 d’aquest article s’anteposa a les normes que els puguin ser aplicables en relació amb el secret professional. L’advocat està obligat a respectar el secret professional, si bé el pot aixecar en els casos establerts en la Llei 48/2014, del 18 de desembre, de l’exercici de la professió d’advocat i del Col·legi Oficial d’Advocats d’Andorra.

El ministeri encarregat dels afers socials ha de crear un registre unificat de maltractament als infants i els adolescents, per prevenir-ne casos o per intervenir-hi. El registre també ha de desenvolupar funcions estadístiques.

El registre de maltractament té la funció de centralitzar totes les notificacions i les informacions que qualsevol administració o servei conegui o detecti en relació amb el maltractament als infants i els adolescents, en qualsevol moment.

La creació, el funcionament, les funcions i les altres normes relatives al registre de maltractament es fan per la via reglamentària.

En la gestió de la informació del Registre de maltractament s’ha de garantir la confidencialitat i la privacitat de les dades, i que l’accés, la utilització i la transmissió d’aquestes dades sigui conforme a la normativa aplicable en la matèria. No obstant això, no és necessari comptar amb el consentiment de les persones interessades per valorar la situació individual, familiar o social de l’infant o l’adolescent concernit, sempre que això es faci d’acord amb el seu interès superior.

Els infants i els adolescents víctimes de qualsevol tipus de maltractament han de rebre orientació, assessorament i atenció integral, immediata, especialitzada i coordinada entre les administracions i serveis intervinents.

El ministeri encarregat dels afers socials ha d’establir una línia telefònica vinculada als mitjans i les aplicacions telemàtiques, gratuïta, permanent i especialitzada, per oferir als infants i els adolescents orientació, assessorament i atenció en relació amb el maltractament, i per permetre’ls de denunciar qualsevol tipus de maltractament, garantint sempre el seu anonimat.

Les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, han de prendre totes les mesures necessàries per aconseguir la recuperació física i psicològica i la reinserció social dels infants o els adolescents que han estat en qualsevol situació de risc, sense perjudici de la protecció establerta per a les situacions de desemparament.

Els infants i adolescents que han estat en una situació de risc o de desemparament tenen el dret a un accés prioritari als serveis i programes que els facilitin la recuperació i la reinserció, com ara els relatius a la salut mental, l’assessorament psicològic i legal, o qualsevol altre recurs que els ajudi a aquest efecte.

Per desenvolupar actuacions de recuperació i reinserció social dels infants i adolescents en situació de risc o desemparament, les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, poden subscriure acords de col·laboració amb altres entitats públiques i privades, d’acord amb la normativa aplicable.

Les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, han de vetllar perquè els mitjans de comunicació facin un tractament rigorós dels continguts informatius relacionats amb els maltractaments dels infants i els adolescents, tant si en són víctimes com si en són agressors o testimonis, amb respecte a l’honor, la intimitat i la pròpia imatge d’aquests infants i adolescents.

Les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, han de promoure que, juntament amb la publicació o l’emissió dels continguts informatius a què fa referència l’apartat 1 anterior, es faci esment dels programes i els serveis de prevenció, atenció i protecció existents i es visibilitzi el telèfon gratuït d’atenció als infants i els adolescents.

Les declaracions i l’obtenció de proves en un procés judicial o en qualsevol altre procés en què intervingui un infant o un adolescent no els ha d’ocasionar una victimització secundària.

La declaració dels infants i els adolescents víctimes, denunciants o testimonis es pot dur a terme evitant la confrontació visual amb l’inculpat, per reduir o evitar els perjudicis que se’n puguin derivar. A aquest efecte, el batlle o el tribunal pot ordenar la utilització de qualsevol mitjà tècnic per practicar la prova, inclòs qualsevol mitjà apte per gravar i reproduir el so i la imatge que asseguri, en tot cas, la contradicció de les parts.

En els processos penals, s’ha d’informar els infants i els adolescents dels drets que els concerneixen, i en concret del dret a la defensa i l’assistència tècnica lletrades gratuïtes, dels serveis a què poden accedir i de com es desenvoluparà el procés.

El ministeri encarregat dels afers socials ha d’establir un equipament públic que eviti la victimització secundària dels infants i els adolescents víctimes o possibles víctimes, o testimonis de maltractaments.

L’equipament a què fa referència l’apartat 1 anterior ha de servir per possibilitar la pràctica de la prova preconstituïda, oferir l’atenció i el suport necessaris als infants i els adolescents concernits, i facilitar la coordinació dels professionals interdisciplinaris intervinents.

L’estructura i les funcions de l’equipament a què fa referència l’apartat 1 d’aquest article es despleguen per la via reglamentària.

Els progenitors, tutors o guardadors de l’infant o l’adolescent en situació de risc estan obligats a col·laborar activament, segons la seva capacitat, en l’execució de les intervencions o les mesures establertes per part del servei competent a aquest efecte.

Si no s’obté la col·laboració dels progenitors o de les persones que tinguin atribuïda la tutela o la guarda de l’infant o l’adolescent, o si es neguen a participar en l’execució de les intervencions o mesures establertes, sense que això comporti un perill per al desenvolupament o el benestar personal de l’infant o l’adolescent, el servei especialitzat d’atenció a la infància i l’adolescència pot demanar al batlle competent de la jurisdicció de menors que en promogui la col·laboració oportuna.

Si no s’obté la col·laboració d’aquests progenitors, tutors o guardadors, o si es neguen a participar en l’execució de les intervencions o les mesures establertes, i això comporta un perill per al desenvolupament o el benestar personal de l’infant o l’adolescent, el servei especialitzat d’atenció a la infància i l’adolescència ha d’elaborar un informe acreditatiu d’aquesta circumstància i elevar-lo al batlle competent de la jurisdicció de menors perquè valori, en cas que ho consideri convenient, una possible situació de desemparament i, si escau, l’inici del procés corresponent.

Si una vegada analitzada la situació de l’infant o l’adolescent i dels progenitors, tutors o guardadors, el batlle competent de la jurisdicció de menors considera que no hi ha indicis que aquest infant o adolescent es trobi en una situació de desemparament, no inicia el procés corresponent.

S’entén per situació de risc la situació que afecta el desenvolupament i el benestar dels infants o els adolescents, quan es veuen limitats o perjudicats per qualsevol circumstància personal, familiar o social, sempre que per protegir efectivament l’infant o l’adolescent no calgui la separació del nucli familiar però sigui necessària la intervenció de les administracions públiques competents per eliminar, reduir o compensar les dificultats que estiguin travessant.

En qualsevol cas, es consideren com a situacions de risc:

Davant de qualsevol situació de risc, la intervenció de les administracions públiques competents ha de garantir el respecte dels drets de l’infant i l’adolescent, i s’ha d’orientar a reduir o eliminar els indicadors de risc que afectin la seva situació personal, familiar i social, i a promoure les mesures necessàries per protegir-los i preservar el seu context familiar.

No es poden considerar mancances d’atenció aquelles situacions provocades per la manca de recursos econòmics de les famílies per motius aliens a la seva voluntat.

El risc pot graduar-se en risc lleu, moderat i greu.

En cas de risc lleu i moderat, la valoració, la intervenció i el seguiment corresponen al servei social d’atenció primària.

En cas de risc greu i en els casos en què hi hagi una situació de desemparament, la valoració, la intervenció i el seguiment correspon al servei especialitzat d’atenció a la infància i l’adolescència. A més, les situacions de desemparament requereixen sempre la intervenció del batlle competent de la jurisdicció de menors.

El servei social d’atenció primària ha de valorar l’existència d’una situació de risc i promoure, si escau, l’aplicació d’intervencions o recursos d’atenció social i educativa que permetin disminuir o eliminar aquesta situació de risc, amb la col·laboració dels progenitors o de les persones que tinguin atribuïda la tutela o la guarda de l’infant o l’adolescent, sempre d’acord amb el seu interès superior en el període de temps més curt possible des del moment en què s’ha rebut l’alerta d’aquesta situació.

El ministeri encarregat d’afers socials, d’acord amb el que estableix la lletra f )de l’article 77, ha de designar un professional de referència de l’infant o l’adolescent per a cada cas, al qual correspon avaluar-ne la situació i fer-ne el seguiment corresponent.

La valoració de la situació de risc ha de comportar l’elaboració d’un pla d’intervenció familiar en el qual s’han de fer constar els objectius, els recursos i les intervencions dissenyades per respondre a les necessitats detectades, així com una previsió de temporalitat. En l’elaboració d’aquest pla s’ha de procurar la participació dels progenitors o de les persones que tinguin atribuïda la tutela o la guarda de l’infant o l’adolescent i s’ha d’escoltar l’infant o l’adolescent, d’acord amb la seva edat i el grau de maduresa. Un cop elaborat el pla, l’han de signar totes les parts interessades, després d’haver estat informades del seu contingut de manera comprensible i en format accessible.

En cas que el servei social d’atenció primària consideri que hi ha un risc greu o que no aconsegueix disminuir o controlar la situació de risc amb la seva intervenció, eleva un informe amb la valoració de la situació de risc i el resultat de la seva intervenció a la Comissió d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, la qual, si ho considera oportú, pot fer la derivació oportuna al servei especialitzat d’atenció a la infància i l’adolescència.

El servei especialitzat d’atenció a la infància i l’adolescència, d’acord amb els informes i les actuacions realitzats pel servei social d’atenció primària o per altres administracions públiques, ha de completar i actualitzar la valoració. En cas que es tracti d’una situació de risc greu, ha d’exposar els indicadors de risc existents i fer una proposta tècnica a la Comissió d’Atenció a la Infància i l’Adolescència amb les intervencions o les mesures que es considerin necessàries per reconduir la situació de risc detectada i protegir l’infant o l’adolescent. Aquesta proposta tècnica és valorada per la Comissió d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, que ha d’emetre la resolució corresponent.

Les intervencions socioeducatives que es poden establir en situacions de risc són les següents:

En cas de risc greu, les mesures de protecció decidides per la Comissió d’Atenció a la Infància i l’Adolescència i que han de ser ratificades pel batlle competent de la jurisdicció de menors són les següents:

L’acompanyament i el suport d’un infant o un adolescent en situació de risc durant períodes curts per una persona o una família col·laboradora o de l’àmbit del voluntariat han de tenir lloc en les condicions que s’estableixin reglamentàriament.

La persona o la família col·laboradora o de l’àmbit del voluntariat ha de vetllar per l’infant o l’adolescent en situació de risc, tenir-lo en la seva companyia i assistir-lo durant els períodes esmentats a l’apartat 1 anterior, sempre sota la supervisió i amb l’acompanyament del servei especialitzat d’atenció a la infància i l’adolescència.

S’entén per situació de desemparament la situació que afecta el desenvolupament i el benestar de l’infant o l’adolescent, en el sentit que es veu limitat o perjudicat greument per qualsevol circumstància personal, familiar o social, sempre que per protegir-lo de forma efectiva calgui separar-lo imprescindiblement del seu nucli familiar com a mesura adient per garantir la seva atenció adequada, d’acord amb el que estableix la normativa vigent.

En qualsevol cas, es consideren situacions de desemparament les següents:

Davant de qualsevol situació de desemparament, la intervenció de les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, ha de garantir el respecte ple dels drets dels infants i els adolescents concernits, i s’ha d’orientar a resoldre de la manera més adequada els indicadors que afectin la seva situació personal, familiar i social, i a promoure les mesures adients per protegir-los.